Revista de la Federació Catalana de Basquetbol

Núm. 28 • maig - juny 2005 • Any VII • Difusió gratuïta per als federats

Joventut Badalona 75 anys - Lluïsos de Gràcia 60 anys - CB Santa Coloma20 anys - Canovelles BC 10 anys - Jordi Villacampa i Rudy Fernández

Benvinguts!

portada 28.qxp 07/06/2005 17:24 PÆgina 1

interior portada.qxp 07/06/2005 18:48 PÆgina 1

Edita: Federació Catalana de Basquetbol

Rambla Guipúscoa 27, 08018 Barcelona.

Tels 93 396 66 00 - Fax: 93 323 77 60

www.basquetcatala.com

Consell Editorial: Enric Piquet, Joan Guiu, Juan Carlos Cebrián.

Direcció: F.C.BQ.

Agraïments: Viçens Caubet (FOINSA), Joventut de Badalona Javier Tres-

gallo (Canovelles B.C.) Jordi Villacampa i Rudy Fernández (Joventut de

Badalona), Tali Andreu (Dohindeu Tàrrega), Xavi Tubau (BF Viladecans),

Tito Sobrín (UE Mataró), Ramon Reigada (Lima Horta), Joan Carles Díez

(Set 96 CB Olesa), Oriol Villà (Cadí La Seu), Ramon Jordana (Segle XXI)

Disseny i maquetació: F.C.BQ.

Portada: F.C.BQ. amb la col·laboració de Manu Torres

Fotografia: Miguel Angel Chazo i F.C.BQ.

Fotomecànica i Impressió: Enclave Gráfico S.L.

Distribució: SPM

D.L. : B-44976-98La F.C.BQ. no es fa responsable dels textos que no si-

guin de membres de la pròpia F.C.BQ.

El dia 4 de juny de 2005 crec que serà un dia històric pel bàs-

quet català. I ho serà també per l'esport del nostre país, doncs

penso que, la inauguració de la nova seu social d'aquesta Fe-

deració, marcarà un abans i un després en la nostra activitat

al servei de Catalunya.

En les paraules de salutació als nombrosos assistents, deia

que és indiscutible que, el compromís primari de la Federa-

ció, és el de promocionar i donar suport a la formació i de-

senvolupament del nostre esport, però no és menys cert que tenim l'obligació de

vetllar perquè aquesta gestióes faci en les millors condicions de treball possibles.

Aquest és un repte que vàrem iniciar fa pocs anys adquirint en propietat les noves

seus de les territorials de Lleida i Girona i que, a manca de la de Tarragoan, el dia

4 culminàvem amb la inauguració de la nova seu central de la Federació Catala-

na. Sens dubte, totes elles han estat equipades en les millors condicions d'ordre

tecnològic, així com també en les de treball i atenció als nostres clubs, al mateix

temps que dotem a la nostra entitat d'un patrimoni que li dóna força i estabilitat ca-

ra al futur.

No cal dir que un altre repte que ens preocupa i mereix la nostra atenció és el del

camí cap a la autofinanciació o almenys al de l'ajut als clubs en la seva tasca bà-

sica envers els jugadors i jugadores en edat de formació. I aquest és un objectiu

que ens ha portat en poc temps a la gestió, conjuntament amb CET-10, del com-

plex Bac de Roda Esport (en la mateixa illa de la nostra seu), i de Parc del Garraf,

amb el CE Vilanova (a Vilanova i la Geltrú), i tot això sense que hagi suposat cap

risc per la Federació ni pels seus components.

Però no hem de perdre de vista que de res servirien noves seus, ni la gestió d'ins-

tal·lacions esportives, si no existís com he dit abans una clara política de suport

federatiu a la formació dels nostres jugadors/es i de la potenciació de les nostres

competicions, cosa que fem abastament amb la complicitat inestimable dels nos-

tres clubs.

I perquè entenguem que tot això hagi estat i segueixi sent possible, no hem de va-

lorar solament la nostra tasca actual. La Federació porta en el seu "haver" més de

80 anys d'història acumulant prestigi i un "saber fer" que ens ha conduït a aquest

moment dolç actual i que ens exigeix, amb humilitat, donar les gràcies a tants i

tants col·laboradors que el bàsquet ha tingut durant aquest llarg periple i que el

composen exdirectius i tots els clubs afiliats a la nostra Federació. Els clubs, més

de 400, que són la nostra força i que els hem volgut mencionar en el gran plafó

d'entrada ala nova seu. Però pecaria d'injust si no agraís, en aquest moment, als

actuals companys de Junta Directiva que aporten, constantment, proves de capa-

citat i fidelitat, a l'àmplia tasca federativa. I també d'una manera molt sentida i re-

coneguda, voldria felicitar a tots els membres del col·lectiu professional de la Fe-

deració que, de manera efectiva dirigeix el nostre Gerent, Josep M. Alberich. Tots

ells han contribuït a què el trasllat des del C. Casanova, 55, on romanguérem més

de mig segle, no hagi tingut incidències negatives pel normal desenvolupament de

les nostres activitats habituals. I això té un mèrit inqüestionable.

Abans he dit que era un dia històric pel bàsquet i per l'esport català. Insisteixo en

aquest sentiment doncs la nova seu resta, sí, al servei del bàsquet, però també

queda a disposició de totes les federacions germanes.

Enric Piquet i Miquel

President Federació Catalana de Basquetbol

editorial

4. EntrevistaJordi Villacampa i Rudy Fernández ens expli-quen les seves vivències en els 75 anys de laPenya i el perquè el Joventut mou tantes pas-sions.

8. L’anàlisiEls campionats catalans arriben al final de latemporada 2004-05. Juan Carlos Cebrián en fauna síntesi del que ha passat en les competicions més des-tacades.

12. Bàsquet bàsicEls Lluïsos de Gràcia, la històrica entitatgracienca celebra 150 anys i la Secció deBàsquet el seu 60è aniversari, duesefemèrides preparades amb cura i moltesactivitats, reflexe del dinamisme de la se-va gent.

16. A fonsJoventut de Badalona. 75anys dedicats a fer del bàs-quet un símbol dels badalo-nins i de la seva ciutat. Al llargde tot el 2005 la Penya cele-bra amb diferents i destacatsactes la trajectòria de 75 anysde bàsquet al més alt nivell.

20. Bàsquet femeníEls set entrenadors dels equips femenins catalans de Lligafemenina 2 exposen els seus punts de vista sobre el cam-pionat i els seus clubs.

22. FonamentsC.B. Santa Coloma, 20 anys. Una commemoració que fa in-cidència en els seus principis fonamentals, el de formar per-sones, el fomentar la convivència i practicar basquetbol.

24. ReportatgeEl C.B. Canovelles, una entitat jove del bàsquet català, quecelebra el seu 10è aniversari,amb la il·lusió i l'esperança d'ha-ver començat un camí de futur.

26. FundacióLa "Ciutat del Basquet Català.Badalona 2005" arriba al mes dejuny amb un bon grapat d'actescelebrats i preparant les activitatspuntuals de l'estiu i la represa alsetembre.

sumarisumari 28.qxp 08/06/2005 10:43 PÆgina 2

4 bàsquet esport

De Reus a Badalona hi ha un tros.Com el vas fer?(somriu) De fet va ser de Falset a Reus,i de Reus a Badalona. Els pares erende Falset i en el moment de néixer vananar a la clínica de Reus. Als dos anys,el pare per qüestions de feina es va tras-lladar a Badalona.

I quant al bàsquet?De petit era molt prim i tampoc desta-cava per ser el més alt del grup. No obs-tant, als 7 anys vaig començar a jugarals Salesians de Badalona, i quan tenia12 em vaig incorporar a Joventut, a l'e-quip infantil OAR, que en realitat era uncadet, al 1976. Posteriorment, vaig ju-gar els dos anys de juvenil, els dos anysde júnior i ja l'última temporada d'a-questa categoria vaig començar a tenirminuts amb el primer equip, quan eral'any 80.

Què recordes d'aquells primersanys?Són els més divertits i els més purs perjugar a bàsquet. En aquells primersanys no hi havia tant interessos en jocni tanta pressió. Tinc un gran record dela meva presència a algunes Selec-cions així com a l'antiga Operació NousValors a Lugo.

Què significava el Joventut peraquell jove Jordi Villacampa?

A les ciutats és molt im-portant que hi hagi unequip referent. La Pen-ya era per mi un referentmolt important i va seruna il·lusió i després unplaer jugar en l'equip dela ciutat.

Quin va ser el teu ídol?No vaig tenir ídols. Elque sí recordo perexemple és que em vaigfixar molt en jugadorscom en "Nino" Buscató ide fet encara recordol'Eurobàsquet del 73.Igualment, quan jugavaJosep M. Margall teniaclar que ell era unavançat al seu temps,sobretot per les sevesaptituds tècniques isempre he tingut moltrespecte a jugadorscom Epi, doncs vamcompetir durant moltestemporades un contral'altre, tot i que ell és sisanys més gran que jo.

Es mantenen els valors que vanidentificar el Joventut en èpoquespassades?Alguns sí, tot i que hem de ser cons-cients que és difícil de mantenir sem-pre la tradició. Fa molts anys per exem-ple era impensable que ni tant solspogués jugar un estranger a l'equip oque hi vinguessin 13.000 espectadors

a veure'ns, i ara és una realitat. No obs-tant, crec que seguim mantenint la nos-tra identitat, els valors primers del fo-ment del bàsquet, i no hem d'oblidar quesom l'únic equip que continua jugantamb la mateixa samarreta amb la quevam començar

I quin és el futur?Doncs continuar fomentant el bàsquet

TEXT: FCBQFOTOS: MIGUEL ÁNGEL CHAZO

DOS REFERENTS DEL JOVENTUT

Jordi Villacampa: “Cal mantenir els

principis i l’esperit de la Penya”

entrevista.qxp 06/06/2005 13:10 PÆgina 2

a la ciutat, tant en l'àmbit competitiucom social, i seguir cuidant el planter,tant amb nois de la casa, com amb pos-sibles nois comunitaris de 14, 15 o 16anys que puguin ser interessants per alfutur.

Quines sensacions vas tenir quanvas arribar a la presidència del club?De molta responsabilitat, amb optimis-me i realisme. S'havia de veure els nú-meros reals del club i suposo que hi ha-via incògnites per part d'algun sector decom exerceria com a president un ex-jugador.

Com definiries en Rudy Fernández?Com un jugador que té uns límits moltalts i que hem de procurar ajudar-lo en-tre tots per a què pugui arribar a aquestslímits. És evident que hi ha una granpressió que a vegades ho dificulta, peròés un jugador amb una gran talent.

Quan es parla d'NBA què penses?Jo no li dic gran cosa sobre això i m'a-gradaria que ell marxés a l'NBA quanho cregués oportú, però que abans ha-gi estat un gran jugador al Joventut.

Quin és el moment del club?Positiu. Estic content de com van lescoses i, per exemple, enguany els tresequips de formació s'han classificat perals Campionats d'Espanya. Desprésallà guanyarem o no, però per nosaltresés molt important jugar-los. Tenim unbon organigrama en les categories in-feriors, i en l'ACB ara mateix estem llui-tant per ficar-nos a semifinals.Dels últims 18 partits, hem guanyat 14,i les derrotes han arribat en els últimssegons. La gent està il·lusionada i aixòés molt important. Entenc que quanguanyes és més fàcil que el públic vin-gui al pavelló.

Quin és l'acte que més t'ha emocio-nat del 75è aniversari?Encara n'hi queden molts, però l'expo-sició i les xerrades del Museu van serfantàstiques.

Què li diries als aficionats?Que continuin disfrutant del bàsquet ique perdre a casa davant un públic to-talment entregat és molt difícil. Cal es-tar units i mantenir els principis i l'es-

perit de la Penya.

I acabem amb tres preguntes moltbreus...Un entrenador...Aito García Reneses

Un company...Rafa Jofresa

Un somni...Guanyar la lliga com a president.

Minuts després parlaríem ambRudy Fernández, que acabavade fer una sessió de recupera-ció amb el fisioterapeuta i espreparava ja per al tercer iquart partit contra el Real Ma-drid, dels quarts de final de laLliga ACB.

bàsquet esport 5

entrevista.qxp 06/06/2005 13:10 PÆgina 3

Rudy Fernández:“Vaig néixer verd-i-negre”

Com comença la relació de RudyFernández amb el bàsquet?

En néixer a Mallorca (1985), vaigcomençar de petit al Sant Josep Obrerde Palma. Als 13 anys van trucar delJoventut i vaig venir cap aquí. Vaigviure amb en Miquel Nolis tres anys, idesprés van venir els meus pares aviure a Badalona.

Per què la Penya?

A Mallorca sempre havia estat delJoventut, perquè els meus pares,Rodolfo Fernández i Maite Farrés, jahavien jugat a la Penya. Tenia sangverd-i-negre (somriu). A més, venia aun club del que sortia molta gent defutur.

Quin record tens de JordiVillacampa com a jugador?

Era talent pur. Era un jugador molthàbil en el tir i les penetracions, quetambé podia defensar. Un dels juga-dors més complerts que he vist.

Després d'una primera temporada al'ACB on vas enlluernar tothom,

com vius la sego-na temporada?

Crec que està sentuna bona tempora-da, malgrat leslesions, però aixòtambé és l'esport inomés espero recu-perar-me. Ara teniml'opció de passar asemifinals, el queseria una gran fitaper l'entitat.

Com recordes laLliga Europea del94?

Doncs estava acasa al sofà veientel partit. I recordotenir una sensaciómolt feliç quan elJoventut la vaguanyar.

Després d'haverpassat per lescategories de for-mació verd-i-negres, continuesseguint els equipsde les categoriesinferiors de laPenya?

Sí, sempre que puc els vaig a veure.També s'apren molt veient els méspetits jugar a bàsquet.

Qui serà el proper RudyFernández?

No crec que s'hagi de buscar compa-rar-me amb ningú. Cadascú és comés i estic segur que any rera any con-tinuaran arribant jugadors de molt bonnivell.

Quins van ser els teus referents en lescategories de base?

Hi ha molts entrenadors que em van

ajudar i he d'agrair-li molt a en MiquelNolis i crec que gràcies a ell estic onestic, però no puc oblidar-me d'altres,com Jordi Martí, Manel Roca o XaviCastillo. Aquest últim, per exemple, amés d'ensenyar-me a millorar en l'as-pecte esportiu, em va fer ajudar a tocarde peus a terra.

I tal com hem fet amb JordiVillacampa...

Un entrenador...Aito García Reneses.Un company...Josep M. Guzman.Un somni o un desig...Que em respectin les lesions i quepugui arribar el més lluny possible.

6 bàsquet esport

entrevista.qxp 06/06/2005 13:11 PÆgina 4

INAUGURACIÓ NOVA SEU FCBQ

4 DE JUNY DE 2005

pagina 7.qxp 07/06/2005 17:51 PÆgina 1

8 bàsquet esport

EL BÀSQUET CATALÀ TORNA A TRIOMFAR

El CB L'Hospitalet va completar l'excel·lent temporada 2004/05 amb el títol de cam-pió de LEB 2. Després de certificar l'ascens a LEB amb el 81 a 95 contra el Ciu-dad de la Laguna en el tercer partit de l'eliminatòria de semifinals, els de Mateo

Rubio es van erigir en el millor equip de LEB 2 en vèncer l'Alcúdia-Aracena per 74 a 78en la final. Tanmateix, el quadre riberenc tanca una trajectòria formidable en els playoffpel títol: set victòries en set partits. Així doncs, la propera temporada L'Hospitalet jugaràa LEB com a campió de LEB 2, mentre que l'Alcúdia-Aracena ho farà com a sotscam-pió.

En l'encontre de la final disputat a terres balears, Thomas Terrell va tornar a ser el jugador més destacat de L'Hospitalet. Elpivot nord-americà va signar 17 punts acompanyats de 9 rebots. L'equip presidit per Xavier González va començar a dominarl'Alcúdia a partir del segon quart amb un parcial de 12-27. En l'últim període, el conjunt illenc va buscar la remuntada, que fi-nalment no va arribar i la copa de campions va viatjar cap a L'Hospitalet.

El CB L'Hospitalet, campió de LEB 2TEXT: CARLOS GARCIA

El Ferrer CB Vic ascendeix a LEB 2

El Ferrer CB Vic competirà a LEB 2 la propera temporada després de finalitzar en segona posició la final a vuit d'EBAdisputada al pavelló Marta Domínguez de Palència. El conjunt dirigit per Jordi Balaguer va caure en la final per 82 a 69contra el Peñas CAI Huesca, l'altre equip, doncs, que també ascendeix a la categoria de bronze del bàsquet espanyol.

Per la seva banda, el CB Prat i el Valentine Montcada, els altres dos catalans participants, es van quedar a les semifinals i alsquarts, respectivament. Per arribar a la final, el CB Ferrer Vic va superar el Santurtzi en quarts per 60 a 75 -19 punts de Ser-

gi Coll-. Les semifinals van ser una altra història, ja que es va desfer de l'amfitrió, l'Hor-migones Saldaña Ciudad de Palencia, per 78 a 76 a la pròrroga amb 20 punts -4 triples-de Martí Nualart. El Prat i el Valentine Montcada, per la seva banda, també es van to-par amb el Peñas CAI Huesca. Els de Sito Alonso van deixar passar una altra oportuni-tat per estar a LEB 2 després de perdre en semifinals contra el campió per 87 a 83, toti els 31 punts -6 triples- de Pere Lluis Coromina. El Valentine Montcada tampoc va po-der amb l'equip aragonès, contra el qual va perdre en quarts per 87 a 71 -21 punts pera Dani Pérez-.

El Cadí La Seu torna a Lliga Femenina

El Cadí La Seu d'Urgell torna a la Lliga Femenina un any després de perdre la màxima ca-tegoria. L'equip dirigit per Oriol Villà jugarà de nou a l'elit després de superar per 77 a 71el Rivas Futura madrileny en el segon encontre de semifinals i fer valer així la victòria

aconseguida en el primer duel al Cerro del Telégrafo (69 a 75). Els parcials locals dels dos pri-mers quarts (30 a 25 i 17 a 12) van encarrilar el triomf i l'ascens. La sentència va arribar amb dostirs lliures d'Ivana Stojkovic en els últims minuts de partit. La croata (17 punts), juntament ambCèlia Macià (18) i Esperanza Almorza (19) van ser les màximes anotadores del conjunt lleidatà.Amb l'objectiu de l'ascens assolit, el Cadí La Seu es va quedar a un pas de completar amb el tí-tol la brillant temporada. L'equip urgellenc va caure per la mínima contra l'Universitario de Ferrol (61 a 60) en la final disputa-da a Galícia.

analisis 28.qxp 08/06/2005 12:55 PÆgina 2

bàsquet esport 9

La UB Barça, campió de la LligaFemenina a València

Com la temporada 2002-03, la UB Barça s'ha proclamat campió de laLF 2004-05 després de derrotar el Ros Casares a València (55 a 68)en el cinquè i definitiu partit de la sèrie final. El segon títol blaugrana

en la competició domèstica es va començar a forjar als darrers instants deltercer quart i durant la primera meitat de l'últim període. Els minuts finals vanser per culminar la victòria i preparar la festa sobre el mateix parquet de LaFonteta, i posteriorment als vestidors. Quatre jugadores de la UB van pas-sar dels deu punts. Menció especial per a la capitana Sandra Gallego (13punts), que va congelar l'ambient (8.500 espectadors) amb un triple que dei-xava l'electrònic amb 50 a 57 a tres minuts de la conclusió.

El River Andorra, campió de la Copa Catalunya

La Copa Catalunya masculina 2004/05 ja té campió: el BC River Andorra, que no va fallar davant el seu públic desprésde superar l'AB Esplugues en una espectacular final (95 a 94). L'acompanyant del River i de l'Esplugues a EBA serà elCB Sant Adrià, que va finalitzar tercer la final a quatre -88 a 79 contra el Maristes Ademar en el transcendental partit pel

tercer i quart lloc-. Els duels de semifinals van concloure amb els següents mar-cadors: River Andorra 94 - Maristes Ademar 84 i Esplugues 73 - Sant Adrià 68.Quatre partits, en definitiva, envoltats d'un gran ambient de bàsquet i amb lesgraderies del Joan Alay plenes.

Una safata de Rafa Prats a tres segons de la conclusió va decantar la final pera l'amfitrió en el duel entre els dos millors equips de la fase regular. El base de19 anys, debutant a la categoria, se'n va anar fins els 27 punts, quedant-se a unde Carles Garcia i a vuit del màxim anotador de la final, el base rival Xavier An-tolín, que en va aconseguir 35. Pel que fa al partit pel tercer i quart lloc, el SantAdrià va vèncer per nou punts de diferència després d'anar perdent per 23 punts.Un parcial de 28 a 12 en els últims deu minuts va condemnar els de Xavier Bas-

sas a la quarta posició. Els màxims anotadors del matx van ser Francesc López (25 punts) i Manel Luque (20 punts), per partdel Sant Adrià; i Rubén Morales (18 punts), per al Maristes Ademar.

El Valls Chrysalis jugarà a Lliga Femenina 2

El Valls Chrysalis representarà el bàsquet català a la Lliga Femenina2 de la temporada 2005/06. Les noies de Lluís Cuesta van aconse-guir l'ascens després de complir davant el CB Molinar a Mallorca, on

van vèncer per 45 a 62 en l'última i decisiva jornada en la lligueta d'ascensa LF 2. El campió de la Copa Catalunya femenina arrodoneix així una tem-porada molt brillant en què ha tingut com a principal rival el BF Cornellà, queva tancar l'exercici amb una pallissa contra el Nacex Jovent "B", l'equip queva privar a les d'Esther San Miguel pujar de categoria amb el 57 a 56 de lasegona jornada.

analisis 28.qxp 08/06/2005 12:55 PÆgina 3

10 bàsquet esport

Barça i Mataró, campions de Catalunyai Espanya júnior masculí i femení

El Winterthur FC Barcelona es va proclamar campió de Catalunya júnior masculí després de derrotar el Joventut per 108-105 en un partit espectacular. L'Albert Disseny CB i UM va acompanyar aquests equips a fases, doncs es va desfer delCB Sant Josep a la pròrroga. A la final a quatre júnior femenina, el Mataró va ser finalment el guanyador, mentre que

cb Cornellà i SR Lima Horta el van acompanyar a fases. A la categoria júnior masculí, el Winterthur FC Barcelona va acabarinvicte, amb triomfs clars contra el CB Sant Josep (82-57) i l'Albert Disseny CB i UM (104-51), i molt més ajustat davant laPenya (108-105). En aquest últim encontre, els blaugranes van arribar a marxar de tretze punts al principi del segon període,però amb una remuntada espectacular, els verd-i-negres van donar la volta a l'electrònic abans del descans (48-49). Xavier Forcada, pels blaugranes, amb 26 punts, i Albert Teruel, amb 29, i Marc Rubio, amb 30, pel Joventut, van ser els mà-xims anotadors d'un dels millors partits que s'han vist aquesta temporada a la categoria júnior. Al tercer i quart lloc, l'Albert Dis-seny CB i UM va assolir el seu accés a les fases de sector, després de derrotar el CB Sant Josep per 87-80, remuntant mésde deu punts a l'últim quart i forçant la pròrroga. Sergi Llull, amb 23 punts, i Roger Vilanova, amb 17, van acabar sent clauspels manresans. El Mataró, campió júnior femení amb claredatSi a masculí va haver emoció fins al final, a femení el Mataró va demostrar la seva superioritat al llarg de la final a quatre. Lesdel Maresme van començar guanyant el sorprenent Iberhogar Cornellà per 76-55, tot i que les del Baix Llobregat van aguan-tar dins el partit fins al darrer quart. Posteriorment, dissabte, el Mataró es desfaria de la UB Barça per 56-51, mentre que diu-menge, seria el SR Lima Horta el rival derrotat (58-41). L'Iberhogar Cornellà, que arribava a la final a quatre com a quart classificat de la tercera fase, va ser finalment el segon, guan-yant el SR Lima Horta (53-54) i la UB Barça (57-67), i classificant-se junt amb les d'Horta pel sector. Finalment, als Campionats d’Espanya, el Barça va proclamar-se campió i el Joventut sotscampió, a la categoria masculina,mentre que a la femenina el títol se’l va emportar el Mataró i el SR Lima Horta va ser tercer.

Barça i UB Barça, campions de Catalunya Infantils

El Barça i la UB Barça es van proclamar campions de Catalunya a Canovelles i Castelló d'Empúries, respectivament.Els infantils masculins blaugranes van derrotar successivament el Mataró, el SESE i el Joventut, mentre que en noies,la UB Barça va començar perdent contra l'Iberhogar Cornellà, però després va vèncer el Femení Sant Adrià i el SR Li-

ma Horta.

Així, als Campionats d'Espanya, que es disputaran a les comarques gironines, es van classificar directament Barça i Joven-tut, en nois, i UB Barça i Femení Sant Adrià, en noies, com els dos primers de Catalunya, mentre que a les fases de sector elMataró masculí i el SR Lima Horta femení.

Barça i Ubeda Ceset, campions de Catalunya Cadets

L'Ubeda Ceset, en categoria femenina, i el Winterthur FC Barcelona, en masculina, es van proclamar campions de Ca-talunya cadets. Les noies de la UB Barça i els nois del Joventut els van acompanyaran també a les fases de sector, onblaugranes i verd-i-negres, en nois, i Ubeda Ceset, en noies, van classificar-se per l’estatal.

Així, en nois, als Campionats de Catalunya, tot es va decidir a l'última jornada, amb una victòria del Winterthur FC Barcelonadavant el CB L'Hospitalet per 88-78, que li donava el títol als blaugranes, i un triomf del Joventut contra el CB Sant Josep per102-65, que classificava els verd-i-negres també per les fases de sector. El pivot blaugrana, Mamadou Samb, va ser escollitcom el millor jugador de la final a quatre. Dissabte i divendres, Barça havia guanyat els seus dos partits de forma molt ajustada contra Joventut i Sant Josep, mentreque la Penya, a més, s'havia desfet amb claredat del CB L'Hospitalet. Pel que fa a la categoria femenina, els resultats van fer que dissabte ja hi hagués campió de Catalunya, després de les victò-ries del Ubeda Ceset davant la UB FC Barcelona i el JE Terrassa, i les derrotes de l'Iberhogar Cornellà contra aquests dos úl-tims equips. Així, diumenge, quedava per decidir la segona posició, que donava també accés a les fases de sector. Aquest se-gon lloc va ser per la UB FC Barcelona, que va acabar guanyant el JE Terrassa, mentre que les de Cornellà van poderacomiadar-se amb una victòria convincent davant el mateix Ubeda Ceset. En aquesta categoria, el premi a la millor jugadorase'l va emportar la base Cristina López (Iberhogar Cornellà)..

ÈXIT ALS DIFERENTS CAMPIONATS DE CATALUNYA

analisis 28.qxp 08/06/2005 12:55 PÆgina 4

bàsquet esport 11

El CB Vilatel Vilaseca i el CB Torelló, campions dePrimera Catalana masculina i femenina

El CB Vilatel Vilaseca i el CB Torelló es van proclamar campions de Primera Catalana masculina i femenina, respecti-vament, després de terminar en primera posició la fase final a quatre. El Vilatel Vilaseca es va imposar al SAFA Clarorper 90 a 79 en la final amb el suport del seu públic que omplia majoritàriament el pavelló municipal de Vilaseca.

En el partit pel tercer i quart lloc, el CB Corbera va derrotar La Bisbal Bàsquet per 58 a 66. En categoria femenina, el Torellóva superar el CB Grup Barna per 86 a 74 en la final. En el duel pel tercer i quart lloc, el Base:UE Sant Gabriel Viladecans vaguanyar el CB Igualada La Cama per 65 a 74.

El 9K Butiñà i el CB Sant Celoni es proclamencampions de Segona Catalana

El 9K Butiñà i el CB Sant Celoni es van alçar amb el títol de campions de Segona Catalana en categoria masculina i fe-menina, respectivament. L'equip de Vidreres no va fallar en la seva condició d'amfitrió i va vèncer en la final el GrupBarna "B" per 94 a 70.

En tercer posició va finalitzar el CB Salou, que va derrotar el Montcada "B" per 102 a 89 en el partit pel tercer i quart lloc. Pelque fa a les noies, el CB Sant Celoni es va emportar el títol davant la seva afició després de derrotar el BC Maçanet per 44 a55 en la final. El tercer classificat va ser el CB Lleida, que va superar el Spai Recover Sa Súria per 64 a 56 en l'enfrontamentper la tercera i quarta posició.

El Grup Barna, vencedor del campionat deCatalunya sots 21 masculí preferent

El El Grup Barna es va proclamar guanyador del campionat de Catalunya sots 21 masculí preferent després de derro-tar la Unió L'Hospitalet per 69 a 86 en la final disputada a les Instal·lacions Municipals de L'Hospitalet del Llobregat.

En semifinals, el Grup Barna es va desfer de l'Sfèric per 63 a 77, mentre que la Unió L'Hospitalet va vèncer el CE Laietà Asc.Eninter per 85 a 79.

El Mataró Basket 2 i el Joventut de Badalona,guanyadors del campionat de Catalunya júnior icadet masculí grup B

El Mataró Basket 2 es va emportar el campionat de Catalunya júnior masculí grup B en vèncer l'Albert Disseny CB I UMper 66 a 69 en la final jugada al pavelló Can Tintoré de Gavà. Quant al campionat de Catalunya cadet masculí grup B,el Joventut de Badalona va ser el guanyador després de doblegar el Winterthur FC Barcelona per 82 a 89 en la final

celebrada al pavelló municipal d'Arenys de Munt.

analisis 28.qxp 08/06/2005 12:55 PÆgina 5

L'any 1855, Mossèn Jaume Alsi-na i Pi fundava la "Corte Angéli-ca de San Luís Gonzaga", al fu-

sionar dues entitats que ell mateixhavia creat al 1851, la "Pia Unión deJovenes Devotos de San Luís Gonza-ga" i el "Gimnasio de Gràcia. Casa deinstrucción y recreo de los jovenes deSan Luís Gonzaga", entitats cadascu-na d'elles amb uns àmbits perfecta-ment definits, els de caràcter religiós iels de caràcter social. Al popularmentconegut com a "Gimnasio de los Lui-ses" no només s'exercitaven discipli-nes esportives com gimnàstica, tir deballesta o bitlles, sinó que es desen-volupàven àmbits com trobades literà-ries, xerrades de filosofia o moral, po-esia i prosa, música vocal, declamació,geografia, aritmètica o dibuix. És a dirun ampli ventall d'activitats dedicadesbàsicament a la formació del jovent delbarceloní barri de Gràcia, i que des delsegle XIX ha continuat fins els nostresdies. Al llarg de 150 anys aquesta de-dicació ha anat evolucionant en elsseus àmbits d'actuació al que els tempsi la societat gracienca han demanat, ipodem trobar joves lluïsensc dedicatsa l'excursionisme, l'atletisme, la cate-quèsi, els esplais, el teatre, el cant co-ral o, en el nostre cas, el bàsquet, cre-at l'any 1945, ara fa 60 anys.

Totes aquestes activitats s'han desen-volupat sota una ferma convicció, la for-mació personal i col·lectiva dels joveslluïsencs, instruïnt sobre la convivèn-cia, la solidaritat, el respecte a l'altre ia la diversitat, sempre des d'una claradefensa i instrucció dels valors hu-mans, democràtics i d'un pregò catala-

12 bàsquet esport

nisme, sovint en èpoques veritable-ment difícils de practicar-ho i defen-sar-ho. En definitiva, "fer país" i una

forta aposta pel jovent. L'any 1996 laGeneralitat de Catalunya va distingirl'entitat amb la Creu de Sant Jordi iavui, any 2005, els LLUÏSOS DE GRÀ-CIA compleixen 150 anys, amb unesplèndid programa de celebracions isón un actiu importantíssim del barri deGràcia i de la ciutat de Barcelona, l'A-juntament de la qual acaba de conce-dir-li la Medalla d'Or de la Ciutat per

aquesta commemoració.El dinamisme de l'entitat, gràcies a lesseves dinou seccions, té en el bàsquetuna activitat de privilegi, com pot de-duïr-se de la seva trajectòria que en-guany commemora 60 anys de for-mació a través del nostre esport,amb un estol de disset equips més l'Es-cola de Bàsquet, i tot desenvolupat enuna única instal·lació, la històrica pis-ta coberta del segon pis de la seu so-

cial de l'entitat, a la Plaça del Nord, que,cal recordar-ho, fou inaugurada l'any1962 essent la primera pista cobertad'una entitat privada de la ciutat de Bar-celona, que llavors només disposava,com instal·lació coberta, del PavellóMunicipal del carrer Lleida.

El Bàsquet neix fa 60 anysNo és gens fàcil sintetitzar els 60 anysde bàsquet. Línies amunt ja s'ha expo-sat com l'any 1962 es va complir un vellsommi, el disposar d'un camp propi a

l'entitat, posant fi al pelegrinatge delsinicis de 1945, del camp no reglamen-tari del pati de l'entitat, passant pel mí-tic "camp de les cols" de l'Avinguda Nos-tra Senyora del Coll, el lloguer del frontó"Jai Alai", el camp dels terrenys de laParròquia de Crist Redemptor a la PlaçaSanllehí, el camp dels Josepets a la Tra-vessera de Gràcia i els dos camps "elde baix" i "el de dalt" construïts i fi-nançats pels Lluïsos dins el recinte dels

TEXT: J. G. T.

FOTOS: ARXIU LLUÏSOS DE GRÀCIA

150 anys de l'entitat i 60 anysde la Secció de Bàsquet

LLUÏSOS DE GRÀCIA

1945. Pati dels Lluïsos. Primer equip de la història amb en Joan Morte d’entrenador

basquet basic 28.qxp 08/06/2005 11:46 PÆgina 2

bàsquet esport 13

veïns germans de La Salle, a la Plaçadel Nord. La història del bàsquet s'ini-cia l'any 1935, segons fonts documen-tades, però sense reexir, i s'intenta re-empendre-la els anys 40 i 41, essent el44 un preludi de la definitiva arrencadadel 45, ja continuada fins els nostresdies. Al 45 es crea la Secció dins l'enti-tat i s'aconsegueix una continuïtat enels entrenaments i en la participació encampionats organitzats. Els Infantils ju-guen el seu primer partit oficial el 4 demarç, perdent contra l'Aspirantat de l'-Hospitalet i el "primer equip" s'estrenael 7 d'octubre al camp de Sant RamonNonat, a Collblanch, guanyant per 13 a14.

Es competeix als campionats dioce-sans, primer a 2a categoria i ascendinti baixant durant 15 anys, fins el 1960 enque s'inscriuen a la Federació Catala-na. En aquest periple diocesà s'acon-seguiren alguns èxits remarcables comla Copa Primavera l'any 48, el sots-campionat de Copa del Juvenil el 50 iel 51, el sotcampionat de lliga de l'In-fantil al 51, any en que la secció va or-ganitzar, a nivell intern, el primer 3x3 dela història. Al 57 el Juvenil es proclamacampió de la Copa O.A.R. i el primerequip és campió de lliga de 2a dioce-sana. Al 58 el Juvenil és campió de lalliga diocesana, repetint-ho al 59 ontambé aconsegueix el sotscampionatde Copa O.A.R., essent-ne campió al60. Aquesta ascendent trajectòria és laque fa decidir fer un salt de qualitat, ins-cribint-se a la Federació Catalana latemporada 60-61.

1962, any decisiu La remodelació de la seu de l'entitat vaportar la construcció de la pista de bàs-quet, la inauguració de la qual va ser unesdeveniment important, amb la orga-nització del Torneig de Gràcia i un par-tit de l'èlit del moment entre el Picade-ro i l'Aismalibar, així com l'encontreentre el sènior de Lluïsos i la SeleccióCatalana Junior. Des d'aquest momentla pista serà un element emblemàtic, jareconegut al 1964 amb la concessió dela Medalla d'Argent de la Federació. Al

marge de facilitar el creixement delsequips de l'entitat, amb la realitat de po-der entrenar i jugar sempre, la pista seràlloc de trobada d'esdeveniments desta-cats del món del bàsquet, com el Cam-pionat d'Espanya femení 62-63 durant3 jornades consecutives, l'entrenamentd'equips com l'Espanyol i el Barça i al-guns partitsoficials de Lli-ga Nacionalde l'Hospita-let o el Barça.Però si algu-na cosa des-taca en Lluï-sos, des desempre, desde la sevaaposta pelbàsquet, ésla preocupació per oferir l'aprenentatgedel millor bàsquet possible als entrena-dors catalans, amb la organització declínics del més alt nivell. L'any 66 fouEd Jucker, al 69 Dayton M. Spaulding,al 71 Bobby Knight, al 72 el mestre JohnWooden, i més recentment Herb Brown

i Miki Vucovic al 92 i Mirko Novosel al95. Al costat d'aquests, molts dels tèc-nics més reconeguts de casa nostracom Josep Lluís Cortés, Miquel Nolis,Antoni Callao, Salva Maldonado, AlfredJulbe, Montse Vicent, Jaume Beren-guer o Ramon Jordana.

Amb tot això, l'experiència dels anys de-mostrarà com la pista ha estat i és unlloc d'acollida, de trobada, on la maina-

da i el jovent entrena i es queda a veu-re altres companys i altres partits i laconvivència és fàcil i és un element pri-mordial pel tarannà d'amistat i com-panyonia i la tranquil·litat de llurs famí-lies. Al marge aquesta activitatparal·lela, els equips de la casa van de-senvolupant la seva trajectòria, sempre

als campionats dela F.C.BQ i amb l'a-parició del Minibàs-quet són dels pri-mers a apuntar-s'hi,iniciant l'Escola deBàsquet l'any 64. Al66 arriba un primerèxit amb l'ascens a3ª Nacional, on esromandrà durantset anys, època degran creixement en

la qualitat del joc i el treball amb la ba-se, són els anys més decissius de la pu-jança i reconeixement del bàsquet delsLluïsos, de la mà d'un home carismàticdel bàsquet català, l'Albert Gasulla.

Al 1972 es produeix un altre important

esdeveniment, la creació del primerequip de bàsquet femení que participaen el campionat de l'O.A.R., aconse-guint el sotscampionat. Al 1975 s'ins-criuen a la Federació Catalana al cam-pionat provincial i ja al 77 juguen a 2aDivisió Espanyola, baixen aviat però al80 són campiones absolutes de Cata-lunya de categoria provincial. La tra-jectòria del bàsquet femení sempre haestat exitosa. Del 79 al 83 a 1a catala-

1962. S’inaugura la històrica pista coberta de l’entitat

basquet basic 28.qxp 08/06/2005 11:47 PÆgina 3

14 bàsquet esport

na, al 93 altre cop a 2a Espanyola, unparell d'anys i en l'última dècada van pu-jant i baixant de 1a catalana a 2a Es-panyola, mantenint avui vuit equips fe-menins en competició.

La tradició de formar equips de promo-ció va consolidant-se i es converteix enfilosofia cabdal. Al 73 els grans perdenla categoria nacional i des de llavorshan competit als campionats provin-cials, regionals, de 2a categoria i de 1acategoria de la Federació Catalana, ondesprés de diferents ascensos i des-censos, porten instal·lats des de l'any2000 a 1ª catalana, tenint en la seva tra-jectòria tècnics que han marcat estils ièpoques, com Albert Gasulla, EnricPascual o més recentment, en la dèca-da dels 90, un home com Josep M. Ro-fes, exjugador, entrenador i avui Direc-tor Tècnic.

Actualment la Secció disposa de dissetequips més l'Escola de Bàsquet, orga-nitza diferents esdeveniments anualscom "Campus de Setmana Santa" i les"XII Hores de Bàsquet" a primers dejuny, on participen tots els jugadors/esde la casa amb un èxit total de públic.El bàsquet dels Lluïsos sempre ha pro-

curat disposar d'entrenadors i entrena-dores sorgits de la pròpia secció, de for-ma que la idiosincràcia esportiva ihumana de la mateixa pogui ser trans-mesa a les noves generacions per lapròpia gent, els Júniors i Cadets co-mencen a ensenyar els més petits iaquests omplen la pista cada cap desetmana tant en els seus partits com perveure els seus entrenadors/es en elspartits dels "grans".

Noms propisCom es pot suposar en aquesta histò-ria de 60 anys hi ha uns quants homesi dones mereixedors de ser destacats,però no els podem enumerar tots i com

a representatius d'aquesta llista cal des-tacar-ne uns de concrets. En els inicis,determinant en l'engegada i la consoli-dació, en Joan Morte, entrenador i "al-ma mater" (1944 a 57); des de sempre,jugador (47 a 55), directiu (48, 62 a 89)i President (49 a 52 i 66 a 70), un home

conegut arreu com a representant delbàsquet lluïsenc, en Jaume Amat; al62 arriba la construcció de la pista i calretre homenatge a l'impulsor del pro-

jecte i llavors President de l'entitat i unade les persones que més ha fet en laseva història contemporània, AntoniClosa. Al 1964, i de la mà de JaumeAmat, va arribar a Lluïsos una personaque revolucionarà el concepte, el fun-

cionament, els principis, les bases delque ha d'ésser el bàsquet i la seva fi-nalitat, l'Albert Gasulla, que restarà al'entitat exercint el seu mestratge finsl'any 89. Cabdal en la supervivència dela secció en anys difícils, cal esmentaren Josep M. Casas, home de l'entitat

des de ben jove, atleta, i que s'incorpo-ra al bàsquet com a delegat del ConsellDirectiu del Casal al 1970. En Casas s'i-dentifica de tal manera amb el nostreesport que ben aviat es treu els títolsd'entrenador necessaris per dirigir desd'Infantils a Sèniors, nois i noies, i enmolts anys formarà part de la Junta Di-rectiva, essent-ne President del 71 al79.

Avui la Secció de Bàsquet està Presidi-da per en Josep Morris, un home delbàsquet lluïsenc on va arribar-hi d'In-fantil, essent un dels seus jugadors sè-niors més destacats i representatius. Vacontinuar com a entrenador de petits igrans, de nois i noies, i després d'unsanys com a Director Tècnic, avui n'èsPresident. Una trajectòria que explicitamolt bé com funciona el bàsquet delsLluïsos de Gràcia.

Sènior masculí. Temporada 2004-2005.

Sènior femení 04-05 Bons fonaments,tècnics de la casa,treball amb la pro-

moció. Seixantaanys d’història,

d’estima i vocaciópel bàsquet

basquet basic 28.qxp 08/06/2005 11:47 PÆgina 4

ASSEMBLEA GENERALORDINÀRIA DE LA F.C.BQ.El dissabte 18 de juny tindrà lloc l'Assemblea General de laFederació. A les quatre de la tarda en primera convocatòria ia dos quarts de cinc en segona. Com ja és prou conegut l'As-semblea és la reunió anual dels clubs afiliats i adherits a laFederació, la qual ren-deix comptes als ma-teixos de la seva gestiódurant l'exercici 20004-05, alhora que es pre-senten i s'aproven lesbases i normes decompetició per la pro-pera temporada, aixícom els costos econò-mics de llicències, arbi-tratges, sancions, etc.Tots els temes queusualment es tracten en l'Assemblea s'han preparat prèvia-ment en les reunions de clubs, segons categories, de formaque el desenvolupament dels campionats, de les seves fasesde permanència o ascens, el pla de competicions 2005-06,els canvis en els reglaments, etc, s'estableix previ consensamb els clubs, els quals poden presentar en aquestes reu-nions prèvies les seves iniciatives. Enguany l'Assemblea escontinuarà celebrant a l'Hotel Catalonia Barcelona Plaza,Plaça d'Espanya, 6-8, de Barcelona. En canvi la tradicional"Trobada del Bàsquet Català", sopar que sempre es celebrael mateix dia de l'Assemblea, es realitzarà al Pavelló de Bacde Roda al costat de la nova seu de la Federació.

JUNTA GENERAL ORDINÀRIA DELA TERRITORIAL DE LLEIDA

El dissabte 2 de juliol, a la tarda, la Re-presentació Territorial de Lleida de laF.C.BQ., celebrarà la seva Junta Gene-ral Anual. Com és costum des de faanys, la Junta Directiva de la R.T. de Llei-da porta la seva reunió anual i la poste-rior trobada del bàsquet lleidatà, a unaciutat diferent cada any, encomanant la

organització de la reunió i el posterior sopar-trobada, a unadeterminada entitat i en la seva ciutat. És una fòrmula que téun gran èxit i sempre són varies les entitats que demanen serseu de la fita anual. Recordem l'any passat a Mollerusa oabans Cervera, i aquest any es farà a Les Borges Blanques,essent els responsables que tot surti bé, el C.B. Borges Ga-rrigues amb el C.B. Juneda i el C.B.Torregrossa.

LA R.T. DE TARRAGONA FARÀ LAJUNTA ANUAL A REUS

La Representació Territorial de laF.C.BQ. de Tarragona ha atorgat alC.N. Reus Ploms la organització i ce-lebració de la Junta Anual i la Diadade la Territorial. Aquesta concessióestà motivada per la celebració del75è aniversari de la Secció de Bàs-quet del "Ploms", que acollirà en lesseves instal·lacions tota la jornadafestiva de la "Diada" del bàsquet tarragoní així com la sevareunió anual de clubs, el proper 8 de juliol.

X FESTA DEL BÀSQUET GIRONÍ

La Representació Territorial de la F.C.BQ. de Girona té pre-vist realitzar la seva Assemblea Gene-ral anual, el proper 1 de juliol, a la seude la Territorial, al Passeig d'Olot 82 deGirona. Així mateix la també tradicionalFesta del Bàsquet Gironí, que enguanycelebrarà la Xa edició, es farà al mesd'octubre, coincidint amb l'històric Tro-feu Mateo Pell.

ÈXITS D'EQUIPS CATALANS

Cal felicitar la UB FC Barcelona, per la consecució de la Lli-ga Femenina en el cinquè partit del "play-off" final en la com-plicada i difícil pista del Ros Casares. Les noies de Sílvia Fonti Anna Junyer van donar un exemple de concentració i bon jocque les va portar a assolir el títol. També cal donar la més cor-dial enhorabona a l'equip femení del Cadí La Seu, que retor-na a la màxima competició femenina estatal, i també l'equipfemení del CB Valls Chrysalis que ha aconseguit l'ascens aLliga Femenina 2. En equips masculins destacar i felicitar elCB L'Hospitalet, campió de Lliga LEB-2, i per tant nou equipde la LEB-1, així com el Ferrer CB Vic, sotscampió de LligaEBA que puja a LEB-2, i el BC River Andorra, AB Espluguesi CB Sant Adrià, que ascendeixen de Copa Catalunya a LligaEBA. A tots l'enhorabona, com també felicitem a tots els altresclubs que en nois i noies han aconseguit l'ascens en catego-ries de campionats catalans.

bàsquet esport 15

noticies 28 pagina 15.qxp 07/06/2005 18:40 PÆgina 1

TEXT: JOAN GUIU

FOTOS: : CLUB JOVENTUT BADALONA rriada d'Artigues. L'any 1935 s'afilien a l'A-grupació de Basquetbol de Catalunya, unorganisme paral·lel a la Federació, queagrupava les entitats més modestes.Aquest mateix any 35, es va arribar a unacord amb el mossèn de la Parroquia delCanyet per disposar d'un terreny davantde l'esglèssia, i durant la Guerra Civil, del

36 al 37 van recòrrer difernts indrets comel carrer de la Costa, el carrer Iris i la Fin-ca Arnús. L'any 36 van aconseguir elCampionat de Catalunya de segonsequips, formant el conjunt. Ribas, Valls,Sió, Orriols, Baró i Traiter.Acabada la Guerra s'inscriuen a la Fede-ració Catalana, i el primer problema va serel nom. El règim vencedor no va admetreel català "Centre Esportiu Badaloní" i obli-gats a canviar, influenciats per la colòniaitaliana existent a Badalona van pensaren "Juventus", però l'exigència de les au-toritats que fos en castellà va convertir-hoen "Juventud", va aparèixer així, el C.B.Juventud de Badalona, que acabada ladictadura va poder ser "Joventut".

La postguerra i els primersgrans èxitsAl 1939, una Comissió Gestora reorga-nitza l'entitat, i en la temporada 40-41 s'ob-té el campionat de segona regional i espuja a primera, i s'enceta una dècada d'è-xits, la de "l'Huracà Verd", equip històricde la dècada dels 40 dirigit per un mític

entrenador català, el Sr. Josep Vila, i que,cal recordar, formàven Kucharski, Bassó,Oller, Maneja, Espiga, Gubern, Valls, Du-ñó, Alsina, els germans Petit i Carbó. Vanguanyar el primer títol important, la "Co-pa del Generalísimo", a Burgos, la tem-porada 1947-48, enfront el Real Madrid(41-32), en plena efervescència franquis-ta i pot imaginar-se el lector l'ambient i l'en-renou. Només explicar que en rebre la Co-pa ja hi havia gravat prèviament el nomdel vencedor, hi posava "Real Madrid".

En els anys d'immediata postguerra vacontinuar la problemàtica del camp. L'any43 es juga al Passatge Viñas al Col·legide Doña Júlia, el pati de l'Escola Mingue-lla. En aquest mateix 43 s'aproven unsnous estatuts on s'estableix que la finali-tat del club és el foment del bàsquet. Al1944 l'assentament de l'entitat la orientacap a un projecte consistent, els directiuscreuen en el bàsquet i sobretot estimen

Badalona, en ells bàsquet i badalonismeés una unió indisoluble que inculcaran persempre a tots els àmbits del club, fins avuien dia. Continuen dirigents pioners comJoaquim Massot, Xavier Estruch, i de jo-ves amb empenta com Antoni Mas que jaera jugador abans de la guerra, o Fran-cesc Cairó, i davant la qüestió del camp,convencen el Sr. Antoni Viñallonga, co-negut com l'avi Viñallonga, que era pro-

16 bàsquet esport

Tothom sap què i qui és la "Penya"i el seu nom primer "Penya Speritof Badalona", per emular l'em-

penta de Charles Lindberg. Cal, però, es-mentar aquells nois fundadors: JoaquimMassot, que avui amb més de norantaanys, lúcid, se'n recorda i ho explica tot,Xavier Estruch, Joan M. Boada, MàriusCuixart, que en fou el primer president,Adrià Corominas, Miquel Lloret, Joan M.Sallent, Antoni González i Marcos Grifoll,que el 30 de març de 1930 van fundarl'entitat, bàsicament per fer excursionsen bici. Del primer moment venen tam-bé els colors verd i negre, perquè erenles úniques samarretes que hi havia a labotiga en nombre suficient. Es dedica-ven a diferents esports, tant bàsquet comfutbol o tennis taula i anar en bici. El pri-mer partit de bàsquet, animats pel PareMillàn, va ser contra "La penya ni cinc",van jugar en Massot, Gené, Campmany,Parés, Estruch i en Lloret, i van guanyarper 8 a 3. Al 1933, per pragmatisme i cir-cumstàncies d'identificació de l'equipamb Badalona, es van canviar el nom pelde "Centre Esportiu Badaloní". Un delsdos eixos cabdals de la "Penya", la se-va ciutat Badalona i el fervor per la ma-teixa, el badalonisme, començava a ma-nifestar-se. I poc a poc, l'altre eix cabdal,el basquet, deplaçaria totes les altres ac-tivitats esportives.

En els primers anys, com moltes entitats,la preocupació va ser on jugar. Al co-mençament, l'any 30, es va jugar en unlateral del camp de futbol de La Salut, alcarrer Indústria, també es van desplaçaral camp de futbol del carrer Manresà, onvan ocupar dos espais diferents, i tambévan jugar a un camp de l'anomenada ba-

75 anys amb dos pensa-ments: Bàsquet i Badalona

CLUB JOVENTUT BADALONA

Primer equip al 1930

Temporada 48-49

a fons 28.qxp 07/06/2005 19:02 PÆgina 2

bàsquet esport 17

pietari d'una fundició al carrer Latrilla, queels hi cedís un terreny al costat de la fà-brica per fer un camp. De fet serà el pri-mer camp "amb cara i ulls", car disposa-va inclús d'unes petites graderies. Commolt sovint ha declarat el Sr. Mas, l'avi Vi-ñallonga va ser un home providencial iqui va aconseguir també el terreny perconstruir el camp de la Plana, l'any 1948,que al 51 va canviar d'ubicació, doncs enconstruir-se la "Plaza de los Caidos" elcamp va ser reconstruit a la part superiorde la plaça. Per acabar la informació so-bre el camp de La Plana, dir que al 1962va ser cobert.

Mentre s'aconsegueixen tres títols mésde Copa del Generalísimo, l'any 53, a Va-lladolid davant el Madrid (41-39), al 55, aBarcelona també contra el Madrid (59-44) i al 58 a Saragossa guanyat al "Reial"altre cop (74-69). Una dècada realmentd'or, d'expansió de l'entitat i de formacióde grans jugadors propis. Pot afirmar-seque del 47 al 55 es viu la primera granèpoca del Joventut, amb tres copes d'Es-panya i cinc campionats de Catalunya

El Pavelló de la Plana, amb 1500 es-pectadors apretats, va viure el primergran títol de lliga espanyola. La compe-tició va crear-se la temporada 1956-57,amb sis equips, quatre catalans (Joven-tut de Badalona, Aismalibar de Montca-da, F.C. Barcelona i Orillo Verde de Sa-badell) i dos madrilenys (Real Madrid iEstudiantes), i cada any anava ampliant-se incorporant-s'hi clubs de Bilbao, SantSebastià, Saragossa, Madrid, altres decatalans com Laietà, Espanyol, Mongat,l'Hospitalet, Picadero, Mataró, etc. LaPenya era ja una entitat consistent iemergent, una referència del bàsquet ca-talà i lluitava pels llocs capdavanters. Laseva filosofia de formació de jugadors lidonava uns fruïts extraordinaris de for-ma que quasi tots els jugadors eren decasa amb excepció d'un parell o tres d'in-corporacions notables. Anys enrera ha-vien sigut en Kucharki i en Maneja i arava ser el moment d'Alfonso Martinez, quies va identificar totalment amb la mane-

ra de fer badaloni-na. Abans, però,cal esmentar unnoms de granmagnitud en l'uni-vers verd i negre,en Brunet, Parra,Masferrer, Mas-seguer, Ballester,Enseñat, Jordi iJoan Canals, peresmentar algunsnoms i ens en dei-xem molts, o elsentrenadors comJosep Grau o Jo-aquim Broto, tots deixen una empremtainesborrable que seguirà pas a pas un al-tre conjunt històric, el d'en "Nino" Busca-tó, l'Enric i en Narcís Margall, Lluís, Gol,Oleart, Fa, Rojas, l'Alfonso, que amb enJou, Moliné i Lladó, entrenats per l'EduardKucharski van aconseguir la lliga 66/67,la primera de la història del Joventut, amben Joan Walter de President, que va serun gran mecenes al patrocinar el clubamb el nom de la seva empresa de pin-tures, "Kalso", i que va comptar amb dossuports extraordinaris, dos homes de lahistòria de l'entitat, l'Antoni Mas i en Da-niel Fernández..A tall d'anècdota, en el 67 es va crear l'-himne del club i per acabar la dècada,aquest equip l'any 69, a Ourense, guan-ya la cinquena Copa d'Espanya, altre copbatent el Madrid (82 a 81).

L'èlit definitivaEls èxits de finals dels seixanta fan plan-tejar diferents coses. La necessitat de dis-posar d'un nou camp on acollir la im-mensa afecció que l'equip arrastrava, deBadalona i de tot l'entorn català que esti-mava el bàsquet que oferien els badalo-nins. Així, al 1972 es va construir el Pa-velló d'Ausias March a l'Avinguda AlfonsXIII, amb capacitat per 4500 persones iun dels feus mítics de l'entitat. L'altre laconveniència d'incorporar jugadors es-trangers, donada l'afluència d'aquests enaltres clubs catalans i espanyols que ca-da any esdevenien més competitius i di-

fícils de guanyar, precisament per comp-tar amb el "plus" de qualitat que oferienels jugadors de fòra, bàsicament ameri-cans. No sense gran controvèrsies vaarribar el fixatge del primer estranger delclub, l'americà Frank Costello, que haviadestacat en un equip rival i veí, el Coto-nifici.

Ben aviat arriba un nou èxit, de la mà deJosep M. Meléndez, la sisena Copa d'Es-panya, l'any 76 a Cartagena, contra elMadrid, 99 a 88, i als dos anys, la sego-na lliga espanyola, la temporada 77/78,any també de la creació de l'Escola deBàsquet, amb Antoni Serra d'entrenadori un iuguslau que aixecava el públic delseient, Moka Slavnik, un director de jocexcepcional, acompanyat de J.M. Mar-gall, Filbà, Bosch, Mulà, Fernández, Es-trada, Ribas, Johnson, Ferrer i Abadia. Iarribem a 1981, primer gran títol conti-nental, la Copa Korac, al Palau Blaugra-na, davant el fort equip italià del Carrerade Venècia, que a un segon del finalguanyava 90 a 92 i el nordamericà JoeGalvin va empatar a toc de botzina. Enla pròrroga J.M. Margall, G. Sagi-Vela, AllSkinner, Galvin, Santillana, Delgado,Germán, Solé i un Jordi Villacampa en-cara júnior, de la mà de Manel Comas,s'impossaven 105 a 104.L'empenta d'aquest èxits feia també es-tablir un rigor i una meticulositat en elsaspectes tècnics dels equips de forma-ció. El treball d'anys enrera era un expe-

Temporada 67-68

a fons 28.qxp 07/06/2005 19:03 PÆgina 3

riència i un exemple, no en va els ex-cel·lents jugadors de la casa s'havien for-jat a base d'hores d'entrenament i dedi-cació als fonaments cabdals del bàsquet,i en el moment d'expansió del basquet-bol a nivell estatal i europeu, calia refer-mar les pròpies bases per continuar ju-gant amb qualitat i rapidesa, elementsd'identitat del joc badaloní. En els últimsanys del segle XX, els equips de Pro-moció de la Penya han estat un referentde la tasca de formació i han aconseguitformar excel·lents jugadors que han ju-gat al primer equip i que han aconseguitnombrosos títols a nivell català, estatal iinternacional. Aaquesta empenta no sónaliens els èxits del "grans". L'any 90 s'a-consegueix la segona Copa Korac delclub, a doble partit, contra l'Scavolini dePesaro (99 a 98 allà i 96 a 86 a Badalo-na). L'entrenador va ser en Pere Martí-nez, un jove tècnic de la casa a qui J.M.Margall, Jordi Villacampa, Rafel i TomàsJofresa, Juanon Morales, Carles Ruf, Jó-se Montero, amb els americans Lampleyi Johnson, acompanyen extraordinària

ment.. L'equip era una colla d'amics, es-pecialment els "nois" de casa, per tant noés d'estranyar que la temporada se-güent, 90/91, dirigits per un entrenadorreconegut com Lolo Sainz i acompanyatsper uns americans de alta qualitat comH. Pressley i C. Thomson, s'imposessinen els "play-off" al Barça (3-1) aconse-guint el títol de Lliga ACB. I seguidamentla qualitat d'aquest grup torna a mani-festar-se, aconseguint la segona lligaconsecutiva, quarta de la història de la"Penya". Al grup anterior s'hi han afegit

nous valors de casa com Pardo i Llorens,o un home emergent com Ferran Marti-nez i l'americà Mike Smith. I cal esmen-tar també una nit memorable d'aquestequip, a Paris, quan en la final del torneigamistós "Open McDonald's" són a puntd'ésser el primer equip del món en batreun equip de l'NBA, els Lakers de Los An-geles, que en l'últim sospir del partit, ambajuda arbitral, van guanyar 116 a 114.

No podem oblidar el que representa1992 per Catalunya i Barcelona en par-ticular. L'any olímpic, i Badalona veu re-conegut el seu prestigi, la dedicació detants dels seus homes i dones al bàs-quet, amb ser designada la seu de lacompetició olímpica de basquetbol, iamb ella la inauguració del nou PavellóOlímpic de Badalona. La tasca segueix,amb noves problemàtiques que la pro-fessionalització del bàsquet comporta,amb noves alegries i decepcions, fortesdecepcions com la pèrdua de la final de

la Copa d'Europa a Istambul, que era alsac i que un impensable tir de SashaDjorjevic va privar la Penya de conque-rir el títol davant l'Scavolini de Pesaro.Però l'equip era un equipàs i dos anysmés tard, el 21 d'abril de 1994, a Tel Aviv,enfront l'Olimpíakos grec, un triple pro-videncial de "Papi" Thompson, feia la"Penya" campiona d'Europa. Fou la con-solidació davant el món basquetbolísticmundial de què era i qui era el C. B. Jo-ventut de Badalona, la seva gent i la se-va forma d'entendre el bàsquet.Més coses han passat des del 94, comuna nova Copa d'Espanya al 97, de lamà d'Alfred Julbe, a León, encara ambJordi Villacampa però amb un equip ambnous valors de la casa com Crespo, Al-bert, Corrales, Sanmartín, Pacreu o Ro-ger Grimau. En definitiva, la continuacióde la història d'una entitat i la seva gentque segueixen fidels a uns principis, Ba-dalona i Bàsquet. Sens dubte la històriano sempre ha estat dolça, però els mo-ments difícils o controvertits que s'hanpresentat, tant a nivell directiu, d'orga-nització o de política esportiva, s'han re-solt amb unió, treball i convicció en lessolucions de la pròpia entitat i en la gentde Badalona. Avui, esperançats comsempre en les noves fornades del joventde casa, commemoren 75 anys d'histò-ria. Felicitats !

Nota. Moltes de les dades exposades enaquest text s'han tret de xerrades amb"gent" de la Penya, i de publicacions dela pròpia entitat, del setmanari "Badalo-na 2000" que ha fet una sèrie d'entre-vistes a persones del Joventut de totesles èpoques, i també cal esmentar la sè-rie de reportatges del diari esportiu "El9".

Campions d’Europa a la temporada 93-94

Campió de la Lliga ACB 90-91

18 bàsquet esport

a fons 28.qxp 07/06/2005 19:04 PÆgina 4

LA SELECCIÓ CATALANAINFANTIL GUANYA EL TORNEIGDE RHO (MILÀ)La Selecció Catalana Infantil masculina ha disputat, i guan-yat, del 21 al 25 d'abril, el Torneig Internacional de Rho, a Milà- Itàlia, en la seva 11ª edició. Catalunya va derrotar en la finalla Selecció lituana de Kaunas per 81 a 61, havent igualmentguanyat en semifinals el Partizan de Belgrad, 45 a 70, i prè-viament en els partits del seu grup a la Selecció d'Emilia Ro-magna (68 a 90) i al Pallacanestro Varese ( 46 a 90). La Se-lecció Catalana va estar dirigida per Toti Mumbrú, ajudat perJosep M. Planas i amb el fisio Jordi Muntadas. El base catalàJosep Franch va ser escollit millor jugador del torneig i el pi-vot Michel Acosta com el millor jugador de primer any (1992).En aquesta prestigiós torneig van participar-hi també, en al-tres grups, la Selecció de Lombardia, la Selecció de Toscana,l'OSL Garbagnate i l'amfitrió, Victor Rho. Cal esmentar que enles 2a, 3a i 4a edicions del torneig, els anys 1996, 97 i 98, elguanyador va ser el Joventut de Badalona.

4art STAGE SEA DEL COMITÈ I L’ESCOLA D’ÀRBITRES A SANTJULIÀ DE VILATORTALa Federació Catalana de Basquetbol, a travès del seu Co-mitè/Escola d'Àrbitres continuarà amb el seu projecte per laformació d'àrbitres, anomenat Stage SEA, que es portarà aterme el 25, 26, 27 i 28 d'agost a Sant Julià de Vilatorta. Aquest stage de seguiment i entrenament arbitral (SEA) potservir per millorar aspectes que durant l'any no s'hagin pogutdetectar ni treballar. L'estada tindrà com a objectius donar als participants les pau-tes de treball individual, detectar les errades de la tècnica del'arbitratge, millorar la forma de llegir i afrontar els partits, bus-car la col·laboració arbitral dins i fora de la pista i introduir as-pectes significatius per la millora de la qualitat de l'arbitratge. L'stage està dirigit a àrbitres de categoria autonòmica i ins-tructors o informadors també d'àmbit autonòmic. Les placesestan limitades a 50 persones. Per desenvolupar aquesta ac-tivitat, es comptarà amb professors de regles de joc, psicò-

legs i informadors del Comitè d'Àrbitres. L'estada s'estructurarà en tres fases. En una primera, es do-narà una base tècnica sobre la tècnica d'arbitratge (ubicació,senyalització i col·laboració), criteri arbitral (regles-aplicació)i psicologia de l'arbitratge. En una segona, s'aplicaran els co-neixements en els partits observats per instructors, amb re-colzament de filmació de vídeo o amb l'ajuda de walki-talki. Iper últim, es farà un anàlisi de les diferents actuacions, tot re-marcant els aspectes que s'han de millorar. Els responsables de l'stage seran Joan Carles Mitjana (di-rector), Jordi Anguera (coordinador), Joaquim Gallart (coordi-nador informes), Jose Luis Casamor (coordinador walki talki),Santi Lainez (coordinador designacions), Anna Cardús (coor-dinadora vídeos), Antonia Gómez (professora), Xavier Amo-rós (professor), Pilar Landeira (professora) i Lluís Guirao (pro-fessor).

VICTÒRIA DEL COMBINATCATALÀ D'EBA EN EL 25ANIVERSARI DEL CB IGUALADAEl 28 de maig, en un dels actes del 25è aniversari del C.B.Igualada, es van enfrontar l'equip local amb un Combinat Ca-talà de lliga EBA, dirigit per Jaume Roigés, tècnic del CBNavàs, i format per jugadors dels equips catalans de la cate-goria. En la formació del combinat EBA s'ha buscat la màxi-ma representació possible d'equips catalans de la categoria,a excepció d'aquells clubs que encara estan jugant fases, comEl Prat, el Valentine Montcada i el Ferrer CB Vic. Els selec-cionats de Jaume Roigés van ser: Pau López (Natural ÒpricsMollerussa), Bernat Iserte (Mazda Viacar Roser), David Na-vas (ADT Tarragona), Pau Viladomat (Sant Pere La Sirena),Albert Tècul (CB Sant Josep), Iván Garcia (Winterthur FC Bar-celona "B"), Xavier Costa (Mataró), Edu Riu (Finques Olesa),Òscar Gil (Alella) i José Piñero (CB Navàs). També estavaconvocat José Luís Carreira (Gynea CB Granollers), que nova poder participar en el partit per estar lesionat.L'encontre el va guanyar, 65 a 76, el combinat EBA.

bàsquet esport 19

noticies 28 pagina 19.qxp 07/06/2005 18:42 PÆgina 1

Setmanes després d’acabar la tempo-rada, vam tenir l’oportunitat de parlaramb els entrenadors dels equips cata-lans, que ens van fer aquestes refle-xions, tot responent a les mateixes sispreguntes.

Xavi Tubau (BF ViladecansEstrusal)Quina valoració fasde la temporada?Excel·lent, perquèhem estat fins al finallluitant als playoffs.Dels que partíem endesavantatge vamaguantar fins al tercer partit. Vam guan-yar a Ferrol, on no guanyava ningú faun any i mig. Hem guanyat a les pistesdels primers.Quina ha estat la millor jugadora dela competició?Mari Moreno (Set 96 CB Olesa)Què creus que cal millorar a la LligaFemenina 2?Potser si haguéssim de buscar un peròdiria que els playoffs són curts.Quin ha estat el millor record d'a-questa temporada?La temporada en general el bonambient en general que hi havia dinsl'equip.I el pitjor?L'inici de temporada que vam tenir tresensopegades en les quatre primeresjornades. Una sèrie de condicionantsque no ens van permetre estar bé fins ala sisena o setena jornada.On veus l'equip la propera tempora-da?No te la puc dir perquè encara no hohem planificat. Fa poc que he renovat iara hem de construir l'equip.

Tali Andreu (DohindeuTàrrega)Quina valoració fas de la temporada?Dolenta, perquè hemperdut la categoria.Tot i que després defraccionar tempora-da pots treure con-clusions. Desprésd'una primera voltadolenta, uns playoffs a cara o creu. Unúltim moment per fer de perdre la cate-goria.Quina ha estat la millor jugadora dela competició?Mari Moreno (Set 96 CB Olesa)Què creus que cal millorar a la LligaFemenina 2?És una categoria que està creixent,però que és una bona categoria. Elsclubs hem de continuar millorant. Quin ha estat el millor record d'a-questa temporada?El moment aquell de la segona voltaquan ens recuperàvem. No hi ha capmolt bo. I el pitjor?Doncs els descens als playoffs, tot i queperdre els dos últims partits de lliga vanser durs.On veus l'equip la propera tempora-da?No continuo. Després de setmana santavam parlar pensant evidentment que l'e-quip se salvaria. Equip competitiu aCopa i pujar el més ràpid possible.

Ramon Jordana (Segle XXI)Quina valoració fas de la temporada?La temporada haestat bona perquè noens ha condicionatmassa en el treballdia a dia. Com laclassificació no ensha apretat, això ens

Parlen els entrenadorsTEXT: FCBQ

FOTOS: CLUBS

20 bàsquet esport

ha permet continuar treballant.Quina ha estat la millor jugadora de lacompetició?Sílvia Lara (Olis Sòller).

Què creus que cal millorar a la LligaFemenina 2?Crec que la competició està bé. Lesexigències administratives a vegadessobrepassen les estructures. En el nos-tre cas, s'ajusta al nostre plantejament.S'ha adaptat bastant. Desplaçament nomolt llargs i arbitratges dignes.Quin ha estat el millor record d'a-questa temporada?La victòria al camp del Sòller que vasuposar un salt de qualitat en la con-fiança de l'equip, no per la victòria sinótambé en la manera en què es va pro-duir.I el pitjor?No hem tingut cap lesió greu no hi ha unrecord molt greu. Potser la derrota ambel Tabirako quan ja el teníem guanyat.On veus l'equip la propera tempora-da?En principi, mantenim bastantes jugado-res importants i per tant hauria de seruna temporada semblant a aquesta.

Tito Sobrín (UE Mataró)Quina valoració fasde la temporada?Excel·lent. Arribàvema una categoriasemiprofess iona lcom a un dels equipsnouvinguts i final-ment ha estat un gran any, on vam asso-lir la permanència molt aviat.Quina ha estat la millor jugadora de lacompetició?Mari Moreno (Olesa).Què creus que cal millorar a la LligaFemenina 2?Personalment crec que la competicióseria molt millor si hi hagués un sol grup,

LLIGA FEMENINA 2

basquet femeni 27.qxd 07/06/2005 12:49 PÆgina 2

bàsquet esport 21

tot i que és evident que en cas de seraixí a Mataró li costaria molt més estar.Quin ha estat el millor record d'a-questa temporada?El grup i l'alegria amb la que hem treba-llat tot l'any. Crec que la sensació quehem tingut és que ningú volia que s'aca-bés la temporada per continuar treba-llant i millorant.I el pitjor?La lesió de Mireia Chacón, que es vatrencar el lligament creuat i encara tédos mesos de recuperació per enda-vant.On veus l'equip la propera tempora-da?Doncs continuant el treball fet a tots elsnivells. S'ha de continuar apostant pelplanter, doncs les júniors venen ambmoltes ganes, com ho demostra elCampionat d'Espanya assolit. Pel que faa si seguiré en el club, encara no ho sé(a finals de maig en el moment d'escriu-re aquest article), però les dues partsestem interessades en què així sigui.

Ramon Reigada (SR LimaHorta)

Quina valoració fas de la temporada?Per un costat moltbona, perquè vamsalvar set o vuit par-tits abans d'acabar lalliga. I per l'altra, notant bona, perquè uncop arribat a aquestpunt podíem haver assolit la sisenaplaça. Ens va faltar ambició a final detemporada.Quina ha estat la millor jugadora de lacompetició?Sílvia Lara (Olis Sòller).Què creus que cal millorar a la LligaFemenina 2?Claríssimament el fet que la competiciótingui més llocs de playoffs tant per pujarcom per baixar, perquè sigui més emo-cionant.Quin ha estat el millor record d'a-questa temporada?Guanyar al Cadí a la nostra pista.I el pitjor?

La decepció del final de temporada deno poder aconseguir la sisena plaça.On veus l'equip la propera tempora-da?Encara no sé si continuaré. El que li hedemanat al club és fer un equip unamica més ambiciós, en el que l'objectiuno sigui només salvar-se.

Joan Carles Díez (Set 96CB Olesa)

Quina valoració fas de la tempora-da?Bona i positiva. Vammillorar la classifica-ció de la temporadapassada i podemestar contents. Laclau ha estat el ves-tidor, unit i creient en el que es treba-llava.Quina ha estat la millor jugadora dela competició?M'ha sorprés moltíssim Alba Torrens(Segle XXI) i Sílvia Lara (Olis Sòller). I,tot i que sigui del nostre equip, MariMoreno (Set 96 CB Olesa).Què creus que cal millorar a la LligaFemenina 2?La pròpia competició està millorant anyrera any. Porta una dinàmica bastantascendent. S'està tornant més exigenti el nivell més alt.Quin ha estat el millor record d'a-questa temporada?El treball amb el meu equip i haverpogut participar de la retirada de laCathy Bosswell.I el pitjor?No he tingut cap record molt dolent.Me n'oblido de seguida del que no m'a-grada. No hem tingut lesions greus,que segurament és el més desagrada-ble d'aquest esport.On veus l'equip la propera tempora-da?No sé encara que faré la propera tem-porada. I a l'equip s'haurà de fer alguncanvi important, degut a les retirades.Ja veurem què passa.

Oriol Villà (Cadí La Seu)

Quina valoració fas de la temporada?Irregular del gener almarç degut als mol-tíssims problemes delesions que vamtenir. Vam estar tresmesos entrenantsamb sis o set jugado-res. A l'últim mes i mig, quan vam acon-seguir entrenar amb tothom vam acon-seguir créixer. Hem arribat als playoffs almillor moment de la temporada, potserno físicament, però sí mentalment. Enels últims dos mesos no hem perdut cappartit.Quina ha estat la millor jugadora de lacompetició?Cèlia Macia (Cadí). M'ha sorprés men-talment i pel procès d'adaptació que hatingut. Ha acabat la temporada especta-cular. Què creus que cal millorar a la LligaFemenina 2?A mi m'ha agradat. A vegades els pla-yoffs són injustos, però en això s'ha decomptar. Crec que les dates han de serles mateixes que les de Lliga Femenina,per tal de poder planificar la properatemporada en les mateixes condicions. Iseria maco fer una mena de Copa LligaFemenina 2.Quin ha estat el millor record d'a-questa temporada?Evidentment pujar. Veure el Pavelló deLa Seu d'Urgell el dia de l'ascens va serimmillorable.I el pitjor?Els mesos que hem estat en problemesde lesions. Entrenar matí i tarda.Entrenar sis sessions amb sis o setjugadores és molt complicat.On veus l'equip la propera tempora-da?Amb el club encara no he parlat (poste-riorment Oriol Villà i el Cadí van arribar aun acord de renovació). Caldria ssentar-se a la categoria. Fer les coses ambmolt de cap. Ser un equip que es con-solidi. Organitzativament el club ho té totper fer-ho. És fonamental fer una planti-lla àmplia.

basquet femeni 27.qxd 07/06/2005 12:49 PÆgina 3

equips, i així mica en mica fent pila, i ja al93 es comptava amb nou equips. La tem-porada 95-96 es va organitzar l'Escola de

Bàsquet i la següent la relació d'equipsva anar de Pre-Mini a Júnior, alhora quees va començar a establir lligams i acordsamb centres escolars de la població, deforma que el treball d'iniciació comencésen els nuclis escolars, on el club aporta-va els entrenadors. La primera entitat enestablir aquesta col·laboració va ser elCEIP Les Palmeres.

Consolidació i progressióTemporada destacada en la història del'entitat és la 97-98. S'aconsegueix dis-posar d'onze equips, amb un Sènior, unSub-22 i un Jnior de segon any, i enaquesta primera temporada el Sènioraconsegueix l'ascens a 2a catalana i la l'i-nia ascendent no es va aturar, ja que a lasegüent temporada, 98-99, segon as-cens consecutiu i els nois grans arriben aPrimera catalana. En tota aquesta tra-jectòria hi ha un nom imprescindible, Juandel Moral, jove entrenador i home ca-rismàtic de l'entitat, qui malauradamentdesaparegut l'any 98, era el vertebradorde tota la dinàmica ascendent que viviael club.Un any després, al 99, els companys iamics responsables del club desitgenguardar-li memòria i organitzen el I Me-

TEXT: MARC TORRAS I C.B. SANTA CO-

LOMA

FOTOS: C.B. SANTA COLOMA

22 bàsquet esport

És un club jove, però amb unesarrels de basquetbol molt fondesi històriques, car el 20è aniversa-

ri que van celebrar l'any passat, és el quecorrespon a l'estructura actual de l'enti-tat, establerta al 1984. Aquell any es vanfusionar dos clubs veïns, amics i histò-ric. L'antic Círcol Catòlic de Badalona i elC.B. Santa Coloma. El primer amb mésde cinquanta anys d'història, i el segon,també amb força bàsquet a l'esquena,quan era conegut com a "Licor 43" (ac-tualment UDA Gramenet), de gratamemòria en la història del bàsquet ca-talà. Com aquells precedents s'ocupaven bà-sicament del bàsquet més competitiu,amb equips de Cadet a Sènior, determi-nats dirigents tenien la preocupació d'o-ferir la pràctica del basquetbol als noismés joves, organitzant equips de cate-gories de promoció, a fi de formar juga-dors de base a la ciutat, de manera quearribessin a categoríes més competiti-ves amb una bona formació tècnica i elsequips de grans es poguessin nodrir desantcolomencs. L'objectiu era triple, ferformació a través del bàsquet, fer ciutat,de forma que el jovent es sentís orgullósde defensar els colors de Santa Colomai aconseguir oferir una imatge de ciutatjove, sana i amant de l'esport.

Els inicis no van ser fàcils, un sol equip,un Pre-Mini (nens de 8 i 9 anys). Al se-gon any ja es van organitzar dos equips,el Mini i un nou Pre-Mini. Al 86, tres

"Formar i conviure, ferbàsquet i estimar l'esport"

C.B. SANTA COLOMA 20 anys (1984-2004)

Equip mini de 1984

Salut, esport,convivència i fer

ciutat

fonaments cb santa coloma 28.qxp 07/06/2005 13:58 PÆgina 2

bàsquet esport 23

morial Juan del Moral, que avui s'ha con-vertit en un torneig anual de reconegutprestigi, clàssic en la preparació de lestemporades, al celebrar-se al setembre.Seguint les directrius del tècnic desapa-regut s'incrementa la col·laboració ambels centres escolars, i al CEIP Les Pal-meres s'hi afageix el CEP Pirineus, i al2000-01 les escoles "Salvat Papasseit" iRoselló Porcel", noms de dos excelsospoetes catalans. El treball i la dedicaciósón les eines fonamentals per la crei-xença de la qualitat i del nombre d'equips,essent la temporada 2001-02 recorda-da amb nostàlgia però també amb satis-facció, ja que el sènior va jugar les fasesd'ascens a primera catalana però senseaconseguir-ho, malgrat l'extraordinariambient del Pavelló de Can Sisteré. Noobstant això els ànims no van decaurepas, ben al contrari, la mateixa determi-nació en els dirigents, el mateix entu-siasme en els tècnics i la mateixa dedi-cació i progressió en els nois, de formaque la temporada 2003-04 ha passat jaa la història de l'entitat, amb uns conjuntsen projecció en el Pre-Infantil i Cadet, unSub-20 sotscampió de Catalunya i el Sè-nior aconseguint l'ascens a Copa Cata-lunya.

Tota aquesta progressió, en nombre d'e-quips, en el treball amb els centres es-

colars, en els èxits esportius, té lògica-ment un perquè. Com es posa demanifest al llarg de l'article, unes quan-tes constants es mantenen en aquestatrajectòria. L'actitud de la Junta Directi-

Tots els que formen el CB Santa Coloma aquesta temporada 04-05

Sènior masculí 04/05El Memorial

Juan del Moralés ja un

prestigiós iclàssic torneig

depretemporada

va, formada sempre per paresi familiars dels jugadors quedisposen d'una gran il·lusió ique intenten dia a dia transme-tre-la als nois i als joves entre-nadors, inculcant esperit de tre-ball, solidaritat, entrega,dedicació, esperit esportiu i or-gull de representar la seva ciu-tat, Santa Coloma de Grama-net. Tot plegat, però, té el secreten la ferma convicció ques'està ajudant a la formació deles persones i a la convivència.

Imatge d’un els últims Tornejos Juan del Moral

fonaments cb santa coloma 28.qxp 07/06/2005 13:58 PÆgina 3

24 bàsquet esport

TEXT: JCC

FOTOS. CANOVELLES BC

El bàsquet a Canovelles, en creixement

10 anys del Canovelles Bàsquet Club

Quan tot just es porten deu anysdes del naixement delCanovelles Bàsquet Club, l'en-

titat viu un continu creixement, tenint jadeu equips federats i una Escola deBàsquet. El Canovelles BC es va for-mar l'estiu de 1995, quan no hi haviauna continuitat entre el bàsquet de for-mació del municipi i un equip sènior.Aleshores, gràcies a la iniciativad'Antonio Estirado Sánchez, es vaposar en marxa un nou repte esportiu.Antonio Estirado veia com els nois queacabaven la seva etapa júnior, als 18anys, no tenien continuitat en un equipsènior del municipi i així al setembrede 1995 es formalitza el primer i únicequip de la primera temporada delCanovelles BC, que compta ambEstirado com a president i jugador, ique juga aquell any a l'última categoria

del bàsquet català, l'antiga 3aCatalana "B", amb jugadors quehavien estat anteriorment a

Canovelles i excompanys del presi-dent. Així, els pioners del primer equipdel Canovelles BC van ser Samuel De

La Lastra, Toni Castela, Pep Morató,Jordi Pedrosa, Juan José Rodríguez,Andrés Reche, Juan Francisco Cano,

Rafa Sánchez, Daniel Fernández,Javier Tresgallo i el mateix AntonioEstirado.Aquell equip sènior aconseguiria tresascensos en cinc temporades, situant-

se a 1a Catalana, tot i que el planterapenes renovava la plantilla amb nousjugadors. Això va fer que l'equip sèniorno tingués un relleu durant molts anys,amb el que jugadors de fora del muni-cipi s'incorporaven també a l'entitat.Amb l'objectiu de potenciar, doncs, el

Sots 21 masculí 04-05

El club hacomptat

enguany ambnou equips

federats i unaEscola deBàsquet

Mini femení 04-05

report canovelles 28.qxp 07/06/2005 13:26 PÆgina 2

bàsquet esport 25

bàsquet de base, el club va arribar aun acord amb l'Ajuntament al 1998,amb el que s'integraven al club els tresequips pertanyents al SAE Canovelles,constituint-se un únic club al municipi,el Canovelles BC.

Formació de l'Escola deBàsquet

Dos anys més tard, inclús, l'entitat vacrear la seva pròpia Escola deBàsquet, que en l'actualitat compta jaamb 22 alumnes, i que es preveu quevagi ampliant aquesta xifra, tal comcomenta l'actual president del club, F.Javier Tresgallo: "Hem de continuartreballant amb el planter. Per posar unexemple, a la temporada 2006-2007 laidea és que el sots 21 continui en lamateixa categoria i no formar encaraun sènior, tot i que en un futur és evi-dent que ens agradaria tenir-lo". Així,el Canovelles té un volum de 130 juga-dors/es i uns 30 tècnics, que hanaconseguit que el bàsquet deCanovelles vagi evolucionant any reraany, en una població total d'uns 15.000habitants.

Tresgallo ha estat jugador, entrenador,vicepresident i, des de 2000, presidentde l'entitat. Coneix, per tant, totes lesàrees del Canovelles BC i viu el clubamb intensitat: "Recordo amb especialorgull les presentacions dels equipsd'enguany, doncs va ser un momentque hi vam col·laborar tots, amb paresi mares inclosos, i vam poder fer mol-tes activitats".Igualment, Canovelles va acollir almaig la final a quatre del Campionat

de Catalunya Infantil Masculí de Nivell"A1", on el Barça es va pro-clamar campió, per davantdel Joventut i el Mataró. Per aTresgallo, "l'esdeveniment vaser un èxit per al municipi. ElPavelló es va omplir, ambmolta gent de Canovelles, itot i ser debutants en aquesttipus d'organització, crec quela valoració és molt positiva".

El futur s'analitza, igualment,amb optimisme, i el plantercada vegada té més nivell,com ho demostra el fet que

Infantil masculí 04-05

Sots 21 femení 04-05

aquesta temporada l'infantil masculí iel mini femení han estat a Nivell "A".

"Ens agradaria que el club segueixicreixent i progressant. Properament,intentarem tornar a tenir un sènior,però sobretot amb gent de la casa,doncs aquest és un dels principalsobjectius", segons Tresgallo. I ambaquesta il·lusió i empenta, és evidentque assolir aquests objectius és cadavegada més a prop. El bàsquet,doncs, a Canovelles va guanyantadeptes cada dia, per tal de convertir-se en un referent dins el municipi de lacomarca del Vallès Oriental. Final a quatre infantil disputada a Canovelles

report canovelles 28.qxp 07/06/2005 13:26 PÆgina 3

En l'anterior número de "Bàs-quet esport" es va donar notí-cia de l'excel·lent inauguració

de Badalona 2005 al Saló de Plens del'Ajuntament de la ciutat i es va publi-car l'extens programa de celebra-cions. Un dels esdeveniments quecoincideixen en aquesta commemo-ració, és la celebració dels 75 anys dela fundació del Joventut de Badalona,la major part dels actes de la seva fes-ta estan incorporats al programa deBadalona 2005, programa en el qualparticipen gairebé tots els clubs debàsquet badalonins. Com a l'antigaBètulo els carrers respiren bàsquet ide forma habitual es produeixen unagran quantitat d'esdeveniments delnostre esport, molts d'ells s'han incor-poirat al programa en el que, a més s'-han afagit unes activitats concretes ipròpies pel 2005.

Explicat ja l'acte inaugural, un esde-veniment destacat va ser la inaugura-ció, al Museu de Badalona, de l'expo-sició dels 75 anys d'història de laPenya, amb trofeus, fotografíes, ob-jectes, publicacions, etc, i diverses xe-rrades que en el mateix marc van te-nir lloc, en referència a aspectesd'aquella trajectòria, com la Fundació,els Jugadors o l'Afecció. Totes les xe-rrades així com l'exposició han tingutmolts assistents i visitants.A finals d'abril, dins els actes de Ba-dalona 2005, es van disputar els Cam-pionats de Catalunya de categoria Ca-det Preferent, masculins i femenins, eldesenvolupament dels quals s'explicaen l'article dedicat als campionats ca-talans d'aquesta mateixa revista.

26 bàsquet esport

Si s'observa la programació, entre elsactes del mes de maig, el 13, 14 i 15,s'ha celebrat el 16è Torneig Pere Golque organitza l'A.E. Minguella al Po-liesportiu Casagemas, l'any que pre-cisament es compleixen 100 anys delnaixement del Sr. Gol. En aquesta oca-sió la participació en equips masculinsha anat des de Pre-Mini fins a Cadet,amb la presènciadels equips del'A.E. Minguella,E.B.C.B. Calella,A.E. Badalonès,Joventut de Ba-dalona, Sant An-dreu de Natzaret,Maristes Ademar,Verge de lesNeus i els equipsde Donostia, Askatuak i C.B. Easo. Enla competició femenina, dees de l'Es-cola de Bàsquet fins a Cadet, hi ha par-ticipat equips de l'A.E. Minguella, Be-túlia, Sant Andreu de Natzaret,Jungfrau, B.B.C., C.B. Arenys de Mar,Draft Gramanet i Salle Montcada.El diumenge 22 de maig es va fer la

Trobada final de les Escolesde Bàsquet, amb la partici-pació d'uns 350 petits bas-quetbolistes de les diferentsEscoles de Bàsquet bada-lonines. Una festa del bàs-quet que va omplir el Pave-lló d'Ausias March del'habitual alegria i xerinoladels més menuts, organit-zadas pel Consell Esportiudel Barcelonès Nord.

El 28 i 29 de maig, l’EscolaMare de Déu de l’Assump-

ció va celebrar la seva 22a edició del’esport base, que enguany porta elnom de “I Torneig Josep Zamora”, a fide retre homenatge a una personatant entranyable i admirada per la se-va institució, que emmarca aquestacelebració dins els actes de Badalona2005. Al mes de juny es preparen dosaniversaris molt reexits, que seran unagran festa de bàsquet, amb la XXXaedició de les 24 Hores de Bàsquet. Or-ganitzada per la Comissio de les 24hores i la XXVa Diada del Mini, orga-nitzada en col·laboració per la Regi-doria d'Esports i Turisme e l'Ajunta-ment de Badalona, el Consell Esportiudel Barcelonès Nord, el B.B.B. i la Co-missió de Badalona 2005. Ambduescommemoracions, de 30 i 25 anys res-pectivament, es celebren el 4 i 5 dejuny, desenvolupant-se al Pavelló deLa Plana, el Col·legi Maristes i la Plaçade la Plana. En total uns 45 equips iquasi 500 participants, en uns actesque si anualment ja són prou signifi-catius del dinamisme del bàsquet ba-daloni de formació, enguany encarahan estat més vibrants amb la cele-bració de Badalona 2005.

TEXT: FUNDACIÓ DELBÀSQUETCATALÀ

FOTOS: BADALONA 2005

Badalona 2005engega unaprogramacióexhaustiva

fundacio 28.qxp 07/06/2005 16:23 PÆgina 2

interior portada.qxp 08/06/2005 12:41 PÆgina 1

pag 28.qxd 17/02/2005 13:30 PÆgina 1