Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan...

36
Begoñan Kantari 2016ko Urriaren 10ean • 20:15etan Begoñako Andra Mariaren Basilikan

Transcript of Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan...

Page 1: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

Begoñan Kantari2016ko Urriaren 10ean • 20:15etan

Begoñako Andra Mariaren Basilikan

Page 2: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,
Page 3: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

Begoñan KantariBegoñako Andra Mariaren Basilikan Kontzertua

Concierto en la Basílica de Nuestra Señora de Begoña

2016ko Urria - Octubre 2016

Bilboko Korala - Coral de BilbaoMiriam Cepeda, organoa/órgano

Enrique Azurza, zuzendaria/director

Page 4: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

Edizioa/Edita:Fundación Bilbao 700 III Millenium Fundazioa

Argazkiak/Fotos:Raúl EstebanEuskal Museoa Bilbao Museo Vasco

Agurra .................................................... 3

Begoñari buruz ...................................... 4

Egitaraua ............................................. 13

2

Page 5: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

Bilbao 700 III. Millennium Fundazioak helburutzat dauka modu aktiboan lagun-tzea arte ederren, zientziaren eta kultur jardueren garapenean, bilbotarrak har-turik jomugatzat. Asmo horrekin antolatzen eta sustatzen ditugu era guztietako ekitaldiak, zuzeneko kultur eta arte adierazpenak, eta arteari eta kulturari buruzko ikastaro, mintegi eta hitzaldiak (kontzertuak, jaialdiak, antzerki emankizunak). Hori guztia, kalitatearen eta kultur aniztasunaren alde apustu eginez eta mundura irekitako gure euskal nortasuna harturik oinarri.Lanean ari gara dagokion aitortza eman dakien Bilboko historian garrantzia izan duten erakunde eta gertakariei, eta baloratua izan dadin gaur egungo Bilbo hau eraikitzen lagundu duten gure aurreko guztien ekarpena, helburu honekin: gure memoria izan dadila hiritar guztientzako etorkizun hobe baterako abiapuntua.Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo, memoria eta etorkizuna”.Hori guztia lortzeko, lagun eta lankide izango ditugu Bilboko Koral Elkartea, Be-goñako Basilika, Bilbao 700 III Millenium Fundazioa, eta kontzertura joango diren herritar guztiak.

La Fundación Bilbao 700 III Millennium tiene la misión de contribuir activamente al desarrollo de las bellas artes, la ciencia y las actividades culturales, con la mi-rada puesta en la ciudadanía de Bilbao. Con esa perspectiva organiza y promueve manifestaciones culturales y artísticas en vivo, cursos, seminarios y conferencias en materia de arte y cultura (conciertos, festivales, teatro). Todo ello desde nuestra vocación de calidad, multiculturalidad e identidad vasca abierta al mundo.Es nuestra vocación trabajar por el reconocimiento a las instituciones y aconteci-mientos significativos de la historia de Bilbao y auspiciar la puesta en valor de las aportaciones de quienes nos precedieron en la construcción del Bilbao actual, ha-ciendo de nuestra memoria el trampolín del mejor futuro para toda la ciudadanía.Presentamos, desde esta perspectiva, el programa Begoñan Kantari respondiendo al lema de nuestra Fundación, “Bilbao, memoria y futuro”.Todo esto sólo es posible desde la colaboración y la participación: la colaboración de la Sociedad Coral de Bilbao, la Basílica de Nuestra Señora de Begoña y la Funda-ción Bilbao 700 III Millenium Fundazioa y la participación activa de la ciudadanía que acoge este concierto.

Fundación Bilbao 700 III Millenium Fundazioa

3

Page 6: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

Mahatsak orria zabal Begoña gainean

Herri zabala zen Begoña, Artxandatik Ibaizabalera, Boluetatik Salbera, Pontoitik Agirletara. Gaur egungo Bilboko udaletxea antzi-nako Begoñako lurretan dago, hain zen handia Begoña eta txikia Bil-bo. Eremu hartan, XVIII. mendetik aurrera bereziki, mahastiak ziren nagusi. “Matzak orria zabal/ Begoña gañian / Neu be hangoa naz/ bai zorionian”, dio kopla zaharrak, mahatsa, Begoña eta zoriona lotuta. Eta egia da. Zoriontasun iturria izan ziren mahasti haiek, batez ere haien fruitua edatera Begoñako txakolindegietara etortzen zirenent-zat. XIX. mendetik aurrera txinboen (bilbotarren, alegia) ohitura bilakatu zen goiz, arratsalde edo egun pasa joatea Begoñako txako-lin-egileen baserrietara. Boluetako Zubibarri, Matikoko Patakon, Ka-tezarra, Ategorri, oraindik zutunik dirauen Legina, Garaizar eta beste asko famatu ziren inguru honetan. Bezeroek legatza, bakailaoa edo sukalkia jaten zuten txakolin pipak husten zituzten bitartean. Zorio-na pitxarretan isurtzen zen.

Mende askotan Bilboaldeko paisaiaren ikonorik ezaugarriena Begoñako eliza izan da. Muinoaren gainean altxaturik, artadiaren gainean lerden, hiribildua eta Ibaizabaleko bihurguneak haren oi-netan zeuzkala, tenpluko kanpandorrea lehenengoz ikustearekin bat otoitz egiten zuten fededunek, Durangotik, Txorierritik nahi itsaso-tik etortzean. Ama Birjina begira zeukaten eta hura ez zen ahun-tzaren gauerdiko eztula. Baina ondotxo zekiten Begoña eliza baino askotaz gehiago zena. Eta oraindik ere bada.

4

Page 7: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

Erdi Aroan eraiki zuten lehenengo tenplu kristaua Begoñan. Ga-rai hartan ohi zen legez, elizarekin batera inguruan herria sortu zen, elizatea, eliztarrak auzo bihurtu zirenean. Alegia, eliza altxatuz herria eratu zuten, Begoña. Geroago, herri hartatik Bilbo berezi zuen Bi-zkaiko jaunak eta harrez gero harreman estuan baina gatazkatsuan bizi izan ziren herria eta hiribildua, harik eta 1925ean hiriburuak eli-zatea auzo mailara jaitsi zuen arte, begoñarren borondatearen aurka, anexioaren bidez.

Herriak eliza osteko artearen azpian egiten zituen batzarrak eta, eguraldiak laguntzen ez bazuen, elizan bertan. XVIII. mendean udaletxea eraiki zuten begoñarrek, non eta elizaren atzealdean, arte zaharra egon zen aldean. Eliza eta herria elkarren ondoan, beraz. Lehenengo gerra karlistak herriko etxea txikitu zuen, baina berriro altxatu zuten 1855an. Herriko ume eta gazteek bertako arkupeetan ikasten zuten pilotan, gero Zabalbideko frontoian jokatu ahal izate-ko. Anexioaren kolpe latzaren ostean ere udaletxeak zutik iraun zuen, harik eta 1957an basilika azpiko tunelak egiteko eraitsi zuten arte.

Herriko etxerako ez ezik, eliza Merindadeetako Batzarrak egite-ko baliatu zuten Lege Zaharrean. Batzar haiek Bizkaiko Batzar Nagu-siak ez biltzeko egiten ziren, gastu txikiagoa baitzen herriak merin-dadeka elkartzea. Horrela, Begoñako eliza foru batzarleku bilakatu zen. Gaur egun tenpluaren atzealdean Gernikako Arbolaren kimua dago, lehenaldiaren eta orainaldiaren arteko zubi, askatasun zaha-rren gomutagarri.

5

Page 8: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

Mito zahar eta berria

Erdi Aroan eraiki zuten lehenengo eliza hura eta XVI. mendean haren ordez altxatu zutena estu lotuta zeuden antzinako sineske-rekin. Ipuin zaharrek diotenez, Ama Birjinak lamia baten antzera jokatu zuen eliza non egin erabakitzeko orduan. Eta eliza berria erai-kitzean harginak lapurreta egin nahi izan zuenean, altxor zaindari agertu ziren ahari samalda, zezen multzoa eta erraldoi beldurgarria. Bitxia kontua, Ahari eta Zezen Mari euskal numenaren zaintzaileak ziren eta. Ez gara harrituko, beraz, lamiak, sorginak eta iratxoak Be-goña aldetik sarri ibiltzen ei zirela entzunda.

Lehenengo eliza hura txiki gelditu eta gaur egungoa eraiki zute-nean, emakumeen esku zeuden elizako ondasunetako batzuk. Andre haiei freirak edo serorak esaten zieten eta ohikoak izan ziren euskal tenpluetan harik eta agintariek debekatu zituzten arte. Besteak beste, elizako bitxi eta jantzien ardura hartzen zuten bere gain, baita limos-nak batzekoa ere. Begoñan gutxienez 1700. urtera arte iraun zuten.

Eliza berriari kanpandorre bikaina paratu zioten XVI. mendea-ren amaieran. Alabantza ugari egin zizkioten Ugaz parrokoak edo aita Henaok, besteak beste. Dorre hura zen itsasotik etxera zetozen marinelek uretatik ikusten zuten lehenengoa. Baina ez da gorde. Egiari zor, harrez gero Begoñako elizari hiru ezkil-dorre gehiago eraiki dizkiote. Lehenengo biak gerra karlistetan galdu ziren.

Garai berrietan ere Begoñaren itzala handitu baino ez da egin, eragin sozial itzela eskuratu baitu mende guzti hauetan. Athleticek bere lehenengo liga irabazi zuenean (1930) basilikara jo zuen, ga-raikurrak eskaintzera. Harrez gero sarri joan izan da klub zurigorria

6

Page 9: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

Begoñara. Eta Sestaoko Kaiku arraun taldeak ere denboraldian lortu-tako bandera guztiak basilikara eramaten zituen, esker onez.

Musikazaleen batzarleku eta eszenatoki ere bilakatu da Begoña, Bizkaiko Abesbatzen Astea 1974an sortu zenetik. Itzal handiko egoit-za nahi zuten antolatzaileek eta basilika hautatu zuten. Harrez gero ehunka koru eta milaka lagun igaro dira elizatik gustuko musikaren plazer hutsaz.

Gaur ere, antzina legez, mila-milaka heltzen dira erromesak Begoñara egun seinalatuetan. Beren-beregi, abuztuaren 15ean eta urriaren 11n. XXI. mendeko bisitari horiek ez dira zertan fededun izan, nahiz eta asko eta asko badiren. Begoña fedeaz harago doa. Sus-trai sakonak dauzka, aldian-aldian biziberritu egiten da eta Bizkaia sekularizatu honetan ere Begoñak eutsi egin dio bere itzal luzeari. Ama Birjina, eliza dotorea, izaki mitologikoen habia, herria, foru instituzioen egoitza, erromeria lekua, kirol garaipenen ospakizunen eszenatokia, musikaren tenplua... Hori eta askotaz gehiago da Bego-ña. Urtean behin gutxienez, nahi duen guztiak arrazoi bat aurkituko du kopla zaharraren leloa bere egiteko: Neu be hangoa naiz, zorio-nean.

Hektor Ortega Historialaria

7

Page 10: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

Cuando la vid extendía su hoja en Begoña

Durante siglos Begoña dio nombre a un pueblo que se extendía des-de las cumbres de Artxanda hasta las riberas del Ibaizabal, desde Bolueta a la Salve, desde el Pontón hasta Santa Domingo. La casa consistorial de Bilbao se levanta hoy sobre terrenos que fueron de Begoña, dato que re-vela la dimensión territorial de ambos municipios. Aquel espacio, sobre todo a partir del siglo XVIII, se cubría fundamentalmente de viñedos. “Matzak orria zabal/ Begoña gañian / Neu be hangoa naz/ bai zorionian”, proclamaba una copla tradicional: la vid extiende su hoja sobre Begoña; yo, felizmente, también soy de allí. Así, de esa manera tan simple unía Begoña y felicidad. Y lo hacía con justicia. Porque aquellos viñedos eran fuente de ventura para quienes se acercaban hasta los chacolís de Begoña a beber el zumo fermentado de sus uvas. A partir del siglo XIX fue cos-tumbre de muchas y muchos txinbos (es decir, las y los bilbaínos) subir a los caseríos productores de chacolí de Begoña a comer, merendar o cenar. Eran los tiempos en que alcanzaron gran renombre Puentenuevo en Bo-lueta, Patakon en Matiko, Katezarra, Ategorri, Garaizar, Legina (único que aún sigue en pie) y otros muchos. La clientela daba buena cuenta de platos de merluza, bacalao o guisado mientras vaciaba las pipas de chacolí. La felicidad se despachaba en jarras.

Durante muchos siglos la iglesia de Begoña fue el icono dominan-te en el paisaje del entorno de Bilbao. Alzada a lomos de una colina, sobresaliendo en la espesura del encinar, con la villa y los meandros del Ibaizabal a sus pies, los viajeros rezaban al ver asomar su campa-nario, ya viniesen desde el mar, desde el Duranguesado o el Txorierri. Les esperaba Andra Mari, y aquello no era cualquier cosa. Pero también sabían que Begoña era mucho más. Y todavía lo es.

8

Page 11: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

El primer templo cristiano de Begoña fue construido en la Edad Me-dia. Como era habitual en aquella época, en torno a la iglesia se organizó un pueblo, una anteiglesia que convirtió a los parroquianos en vecinos. Al erigir la iglesia constituyeron una comunidad vecinal, Begoña. De aquella población el señor de Bizkaia desgajó Bilbao, con quien desde entonces Begoña mantuvo una relación estrecha pero conflictiva, hasta que en 1925 la villa convirtió en barrio a la vieja anteiglesia matriz merced a una ane-xión que no tuvo en cuenta la voluntad del vecindario begoñés.

Aquella comunidad se reunía en asamblea vecinal “so el encino” sito tras la iglesia y, cuando el tiempo no ayudaba, en el propio templo. En el siglo XVIII construyeron una casa consistorial en la parte zaguera de la iglesia, donde estuvo la vieja encina. Pueblo e iglesia, por tanto, fueron durante mucho tiempo inseparables. La primera guerra carlis-ta arruinó aquel edificio municipal, pero en 1855 el vecindario levantó otro. Los niños y jóvenes de Begoña aprendían a jugar a pelota en sus soportales, conocidos como el Rebotillo, antes de pasar a jugar con los mayores en frontón Zabalbide. Aquel ayuntamiento sobrevivió a la ane-xión, aunque finalmente fue derribado en 1957 para facilitar la cons-trucción de los túneles de Begoña.

Además de sede de la anteiglesia de Begoña, la iglesia también aco-gió sesiones de las Juntas de Merindades. Se trataba de un órgano al que se recurría para no convocar con demasiada frecuencia las Juntas Gene-rales, dado que resultaba más barato reunir a los pueblos por merindades. De esta manera, el templo de Begoña también fue sede foral. Hoy, en la plazuela zaguera de la basílica crece un retoño del árbol de Gernika, en-lace entre el pasado y el presente y recuerdo vivo de las viejas libertades.

9

Page 12: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

Mito antiguo y actual

Aquel templo primigenio de la Edad Media y el que le sustituyó en el siglo XVI hundían sus raíces en creencias ancestrales. Según leyendas que han llegado a nuestros días, la Virgen María actuó como lo hacían las lamias paganas a la hora de elegir el lugar exacto donde se debía construir la iglesia. Y cuando uno de los canteros que levantaba el tem-plo que hoy vemos quiso robar su corona, un rebaño de carneros, otro de toros y un gigante impidieron la huida del ladrón. Curiosamente son Ahari (carnero) y Zezen (toro) los custodios de los tesoros que el prin-cipal numen de la religión vasca, Mari, guarda bajo tierra. Sabido esto, no nos sorprenderá oír que seres mitológicos como las lamiak, sorginak e iratxoak frecuentaban los parajes de la vieja anteiglesia.

En el tiempo en el que el templo original se quedó pequeño y, por tanto, se construyó el actual, eran mujeres las responsables de la custo-dia de parte de su patrimonio. Hablamos de las freiras o seroras, habi-tuales durante siglos en los templos vascos, hasta que la autoridad las expulsó. Entre otras cuestiones, se encargaban de las joyas y ropajes del santuario, así como de la recogida de limosnas. En Begoña perduraron al menos hasta 1700.

A la nueva iglesia le construyeron una preciosa torre campanario a finales del siglo XVI. Suscitó las alabanzas del párroco Ugaz y del padre Henao, entre otros. Aquella espadaña era lo primero que veían los mari-nos cuando remontaban la ría a la vuelta de sus singladuras oceánicas. Pero se perdió. A decir verdad, desde entonces la iglesia ha conocido tres campanarios más. Los dos primeros fueron destrozados en las guerras carlistas.

10

Page 13: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

En los tiempos actuales el prestigio de Begoña ha crecido para extenderse a otros ámbitos de la sociedad. Cuando el Athletic ganó su primera liga (1930) se dirigió a la basílica a ofrecer sus trofeos a Andra Mari. Desde entonces lo ha hecho en numerosas ocasiones. Y hubo un tiempo el que el club de remo Kaiku, de Sestao, acudía a Begoña con todas las banderas conseguidas en la temporada.

Begoña también se ha convertido en punto de reunión y disfru-te de los aficionados a la música, desde que en 1974 surgió la Semana Coral Vizcaína. Sus creadores buscaban un escenario referencial y por ello eligieron la basílica. Desde entonces cientos de coros y miles de per-sonas han acudido hasta la iglesia por el mero placer de disfrutar de la música coral.

Hoy, como ayer, los días señalados los peregrinos llegan a millares a Begoña. Especialmente, el 15 de agosto y el 11 de octubre. Estos visi-tantes del siglo XXI no acuden necesariamente por devoción, aunque muchos de ellos sean creyentes. Begoña va más allá de la fe. Tiene raíces profundas que se han renovado con regularidad, por lo que ha conse-guido mantener su referencialidad incluso en esta Bizkaia secularizada. Virgen, iglesia, leyenda, pueblo, sede foral, escenario de romerías y de celebraciones de proezas deportivas, templo musical... Todo eso y mu-cho más es Begoña. De ahí que, al menos una vez al año, muchas perso-nas encuentren una buena razón para hacer suya la vieja copla popular: Neu be hangoa naiz, zorionean, Yo, felizmente, también soy de allí.

Hektor Ortega Historiador

11

Page 14: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

Parte superior de la fachada del santuario según el proyecto de reconstrucción tras la primera guerra carlista.

12

Page 15: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

Bilboko Korala - Coral de BilbaoMiriam Cepeda, organoa/órgano

Enrique Azurza, zuzendaria/director

Kyrie (de Cantus Missae, a 8 v.m.) J. G. Rheinberger (1839-1901)Aita Gurea Aita Madina (1907-1972)Nerea izango zen Mikel Laboa (1934-2008) Arm. Javier Busto (n. 1949)

Carillón (org.) Eduardo Gorosarri (1889-1947)Toccata in Seven (org.) John Rutter (1945-)Litanies (org.) Jehan Alain (1911-1940)

Tantum Ergo nº 7 Vicente Goicoechea (1854-1916)Cantique de Jean Racine Gabriel Fauré (1845-1924)Un homenaje a Iparraguirre Javier Bello-Portu (1920-2004)Gernika Pablo Sorozábal (1897-1988)Begoñako amaren ereserkia Arturo Inchausti (1897-1986)

13

Page 16: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

Begoñan Kantari

Organoa eta koroa betidanik egon dira elkartuta. Begoñako Basili-kako organoaren zaharberritzea ospatzeko antolatutako kon tzertu honetan, Bilboko Koral Elkarteak programa interesgarri bat dakar, zeinetan uztartuko diren eliza-musika eta euskal musika, organoa izanik bien arteko lokarria.  Kontzertuan hainbat lan ezagun eta mai-tatu entzungo ditugu, adibidez Aita Madinaren Aita Gurea zirrara-garria, Sorozabalen Gernika, edo Mikel Laboaren Nerea Izango Zen, eta horiekin batera musika polifoniko hutseko piezak, hala nola Goi-kotxearenak (aurten ospatzen da bere heriotzaren mendeurrena). Goikoetxea goi-mailako konpositorea eta kapera-maisu ospetsua izan bazen, orobat izan zen Gorosarri, zeinaren Carillón para órgano solo dirdiratsua entzungo dugun.  Begoñako Cavaillé-Coll organoak doinu garaikideagoak entzunaraziko dizkigu Rutter eta Jean Alainen piezen bitartez, tresna on batekin posible baita musika guztia, edo ia guztia, jotzea. Organoak eta Bilboko Koralak elkarturik eskainiko digute baita ere Gabriel Fauré-ren Cantique de  Jean Racine lana —musika errotik frantsesa, ez bakarrik konpositore baina organo-jole entzutetsua ere izan zen egile batena (kasualitaterik ez dago). Betiko musikak eta egungo musikak, beraz, Begoñako Basilikan, guri gonbit egiten begiak itxi ditzagun eta hegan abia gaitezen musikaren he-galetan, musikak kulunkatuak. Organo berriztatua eta Bilboko Ko-ral Elkartea sasoi bertsuan jaioak dira: hura 1884an eta hau 1886an (Bilboko Koralak aurten ospatzen du bere 130. urteurrena).  Iragana eta oraina eskutik helduta, beraz, kontzertu berezi eta besteak ez be-zalako batean. Eta orain, has dadila musika…

14

Page 17: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

El órgano y el coro han estado unidos desde siempre. En este con-cierto, en el que se celebra la restauración del órgano de la Basílica de Begoña, la Coral de Bilbao presenta un interesante programa en el que aúna la música litúrgica y la música vasca, con el órgano como hilo conductor.  Obras conocidas y queridas, como el estremecedor Aita Gurea de Aita Madina, Gernika de Sorozábal o Nerea Izango Zen de Mikel Laboa, de la mano de música polifónica pura como la de Goikoetxea (del que celebramos el centenario de su fallecimiento). Goikoetxea era un compositor de primer nivel, un reputado maestro de capilla, al igual que lo era Gorosarri, del que escucharemos su bri-llante Carillón para órgano sólo.  El órgano Cavaillé-Coll de Begoña sonará más contemporáneo con Rutter y Jean Alain, ya que con un buen instrumento se puede hacer toda, o casi toda la música. Ór-gano y coro sonarán juntos también en el Cantique de Jean Racine, de Fauré, música cien por cien francesa, de un compositor que tam-bién (nada es coincidencia) era un reputado organista. Músicas de siempre, y de hoy, que en el marco de la Basílica de Begoña invitan a cerrar los ojos y viajar en la música y con la música. El órgano recién restaurado y la Coral de Bilbao datan de la misma época, 1884 el primero, y 1886 la segunda (que celebra este año su 130 aniversa-rio).  Pasado y presente se dan la mano en un concierto especial y único. Que empiece la música…

Bilboko Korala

15

Page 18: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

El órgano de Begoña (1884) cuenta con una austera caja elaborada por Bernabé de Garmendi de estilo ecléctico que únicamente se decora con dos bustos femeninos dispuestos sobre los cuerpos laterales.

Page 19: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

El órgano de Begoña (1884) cuenta con una austera caja elaborada por Bernabé de Garmendi de estilo ecléctico que únicamente se decora con dos bustos femeninos dispuestos sobre los cuerpos laterales.

Page 20: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

KYRIEJ.G. Rheinberger (1839-1901)

Kyrie eleison Erruki, Jauna Señor ten piedadChriste eleison Kristo, erruki Cristo ten piedadKyrie eleison. Erruki, Jauna. Señor ten piedad.

AITA GUREAAita Madina (1907-1972)

Aita gurea zeruetan zaudena santifikatua izan bedi zure izena betor gugana zure erreiñua egin bedi zure borondatea nola zeruan ala lurrean.

Eman eiguzu eguneroko ogia barkaizkitzu geuren zorrak guk geuren zordunai barkatzen diegun bezela ez gaitzatzula utzi tentazioan erortzen baizikan libratu gaitzazu Amen.

18

Page 21: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

NEREA IZANGO ZEN / SERÍA MÍOMikel Laboa (1934-2008)

Arm. Javier Busto (n. 1949)

Hegoak ebaki banizkio Si le cortara sus alas nerea izango zen, sería mío, ez zuen aldegingo. no podría escapar.

Bainan, honela Pero de ese modo ez zen gehiago txoria izango dejaría de ser un pájaro eta nik... y yo... txoria nuen maite. era al pájaro a quien amaba.

19

Page 22: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

TANTUM ERGO Nº 7Vicente Goicoechea (1854-1916)

Tantum ergo sacramentum veneremur cernui, Sakramentu horren handia gorets dezagun gurturik.Et antiquum documentum novo cedat ritui, Eta zeremonia zaharrak utz biezaio tokia erritu berriari.Prestet fides supplementum sensum defectui. Biz fedea zentzu ahulen indargarri.Genitori, Genitoque laus et jubilatio, Aitari eta Semeari laudorio eta bozkario,Salus, honor, virtus quoque sit et benedictio, Osasun, ohore, botere eta bedeinkapen,Procedenti ab utroque comparsit laudatio. [Amen]. Eta araberako aintza bietarik jaitsi denari [Hala biz].

Tantum ergo sacramentum veneremur cernui, A tan grande Sacramento adoremos de rodillas.Et antiquum documentum novo cedat ritui, Y que la antigua disciplina deje paso al nuevo rito.Prestet fides supplementum sensum defectui. Sirva la fe de complemento a la flaqueza de los sentidos.Genitori, Genitoque laus et jubilatio, Al Padre y al Hijo alabanza e himnos de gozo,Salus, honor, virtus quoque sit et benedictio, salud, honor, también poder y bendición (gratitud),Procedenti ab utroque comparsit laudatio. [Amen]. y a Quien de ambos procede, alabanza similar. [Así sea].

20

Page 23: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

CANTIQUE DE JEAN RACINEGabriel Fauré (1845-1924)

Verbe égal au Très-Haut, notre unique espérance, Verbo igual al altísimo nuestra única esperanzaJour éternel de la terre et des cieux, Dia eterno de la tierra y de los cielosDe la paisible nuit nous rompons le silence: De la apacible noche rompemos el silencioDivin sauveur, jette sur nous les yeux. Divino Salvador, arroja sobre nuestros ojosRépands sur nous le feu de ta grâce puissante; Derrama sobre nosotros el fuego de tu poderosa graciaQue tout l’enfer fuie au son de ta voix; Que todo el infierno huya al son de tu vozDissipe ce sommeil d’une âme languissante Disipa este sueño de un alma que languideceQui la conduit à l’oubli de tes lois! Que la conduce al olvido de tus leyesÔ Christ ! sois favorable à ce peuple fidèle, Oh Cristo, favorece a éste pueblo fielPour te bénir maintenant assemblé; Para bendecirte ahora reunidosReçois les chants qu’il offre à ta gloire immortelle, Recibe los cantos que el ofrece a tu Gloria inmortalEt de tes dons qu’il retourne comblé. Y de tus dones que se vuelve colmado

Verbe égal au Très-Haut, notre unique espérance, Goietako Jaunaren berdineko Hitza, gure itxaropen bakarraJour éternel de la terre et des cieux, Zeru-lurren egun betierekoaDe la paisible nuit nous rompons le silence: Urratzen dugu gau bareko isiltasunaDivin sauveur, jette sur nous les yeux. Salbatzaile jainkozkoa, itzul itzazu begiak guganaRépands sur nous le feu de ta grâce puissante; Isuri gure gainean zure Grazia ahaltsuaren suaQue tout l’enfer fuie au son de ta voix; Infernua doala ihesi zure ahotsa entzutearekinDissipe ce sommeil d’une âme languissante Haiza ezazu arima ahitu baten loaQui la conduit à l’oubli de tes lois! Zeinak daraman Zure legeak ahanzteraÔ Christ ! sois favorable à ce peuple fidèle, Oi, Kristo, egizu herri leial honen aldePour te bénir maintenant assemblé; Bedeinka zaitzan orain elkarturikReçois les chants qu’il offre à ta gloire immortelle, Har itzazu zure aintza hilezinerako opa dituen kantikakEt de tes dons qu’il retourne comblé. Eta itzul bedi zure emaitzez gaindia.

21

Page 24: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

UN HOMENAJE A IPARRAGUIRREJavier Bello-Portu (1920-2004)

Zibilak esan naute Los civiles me han dicho biziro egoki muy donosamente Tolosan biar dala que será en Tolosa gauza erabaki donde se dirima mi pleito, giltzapian sartu naute con harto cuidado poliki poliki entre rejas me han puesto, negar egingo luke lloraría mi madre nere amak baleki. si llegara a saberlo.

Gazte gaztetatikan Desde mi más temprana juventud Herritik kanpora, salí de mi pueblo, estranjeri aldean deambulando por tierras extrañas pasa der denbora. pasé mis días.

Agur nere bihotzeko Adiós, madrecita querida amatxo maitea, laxter etorriko naiz pronto regresaré, konsola zaitea. consuélate.

Jaungoikoak nahi ba du Si Dios dispone que he de embarcarme ni urez joatea: Ama, zertarako da madre mía, ¿qué sentido tiene negar egitea? entregarse al llanto? Agur Iparraguirre, Agur! ¡Adiós, Iparraguirre, adiós!

22

Page 25: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

GERNIKAPablo Sorozábal (1897-1988)

Gernika, hilketa, su ta gar erreta,andreak ta haurtxoak, heriotzari ihesikaGernika gaixoa, malkozko itsasoa, odolez gainezka, zoritzarrean itoa. 

Gernika, asesinato, quemada hasta los cimientos, mujeres y niños escapando de la muerte. Pobre Gernika, mar de lágrimas,  desbordando sangre, sumida en la desgracia. 

Utzi emakume negar-zotinak,Euskal Herria hemen dago. Haritza bezain lerden ta zutik,gero ta indartsuago.

Deja los lloros, mujer, Euskal Herria está aquí. Tan recto y en pie, como el roble, cada vez más fuerte. 

Arrano beltzak alferrik datozlainoak baino gorago. 

Las águilas negras vuelan en vano, más altas que la niebla. 

Euskal gaztedi, guztiak erneetsaia borrokatzeko! Hiltzaile hoiek inoiz ez duteharitzik lurperatuko! 

¡Juventud vasca, todos atentospara derrotar al enemigo! ¡Esos asesinos nuncavan a enterrar roble alguno! 

Aizu! Hoiek, inoiz!  ¡Oye! ¡Ellos, nunca! 

Hautsi gure kateak, piztu euskal legeakta hil artean bizi askatasunean... eta pakean

Romper nuestras cadenas, activar las leyes vascas, y vivir entre los muertos en libertad... y en paz. 

23

Page 26: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

BEGOÑAKO AMAREN ERESERKIAArturo Inchausti (1897-1986)

Begoñako Andra Mari Bizkaiko zaindari.

Zure seme maitaleak Zugana kantari.

Itsas gizon sinesdunak Zugan dabe kabi artzain gaixo menditarrak Zugan euren begi.

Lugin eta langileak Zuri otoilari.

Aberatsak ta txiroak zaituela argi.

Ama maite bihotzeko bigun eta garbi.

Bizkaiko seme-alabak hartu ta zain beti.

24

Page 27: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

Bilboko Korala 1886an sortu zen oro har musika gara tzeko, eta bereziki musika korala. Helburu horiei jarraiki garatzen dute be-ren jarduera egun erakundea osatzen duten hiru koruek eta musi-ka-ikastetxeak, mila lagunek baino gehiagok hartzen dutelarik parte.

Bilboko Koralaren zuzendari artistikoa Enrique Azurza da, Haurren Koruaren zuzendaria José Luis Ormazabal eta Euskeria Koruarena Urko Sangroniz.

Bilboko Korala da, 100 ahots mistorekin, erakundearen estan-dartea. Haren ibilbide luzean, garrantzi handiko zuzendari titular ugarirekin aritu izan da, esaterako, Cleto Zabala, Aureliano Valle, Je-sús Guridi, Arturo Inchausti, Timoteo Urrengoechea, J. M. Olaizola, Modesto Arana, Rafael Frühbeck de Burgos, Juan Cordero, Urbano Ruiz Laorden, Julen Ezkurra, Gorka Sierra, Iñaki Moreno, Joan Ca-

Bilboko Koral - Coral de Bilbao Enrique Azurza, zuzendaria/director

25

Page 28: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

bero eta Julio Gergelyrekin; joan den apiriletik, esan bezala, Enrique Azurzaren zuzendaritzapean dihardu.

Espainian, obra garrantzitsuak estreinatu izan ditu, besteak bes-te, Brahmsen Requiem aleman bat, Mozarten Aitorlearen Bez pera Solemneak, Mendelssohnen Elías oratoria, Smithen Salmoa, Franc-ken Zorionbideak, Orffen Carmina Burana eta Vaug han-Williamsen Hodie. Mundu-mailako estreinaldien artean, berriz, nabarmendu behar dira Koralak berak eskatutako operak, Colínen Maitena, Usan-dizagaren Mendi Mendiyan, Santos Intxaustiren Lide eta Txidor, Guridiren Mirentxu eta Amaya, eta Escuderoren Gernika, hala nola Arámbarriren Gaztela, Escuderoren Illeta kantata, Gorka Sierraren Gernika oratoria eta Karmelo A. Bernaolaren Euskadi. Euskarari Abestia. 2003ko otsailean, Espainiako Koru eta Orkestra Nazionala-rekin batera, Ligetiren Requiem protagonizatu zuen.

La Coral de Bilbao - Bilboko Korala se fundó en 1886 para el desarrollo de la música en general y de la coral en particular. Son estos mismos objetivos los que rigen la actividad de los tres coros y el centro de enseñanza musical que conforma la institución en la actualidad, con más de mil personas involucradas.

La Coral de Bilbao cuenta con Enrique Azurza como director artístico, y a su vez el Coro de Niños de la Coral de Bilbao está dirigi-do por José Luis Ormazabal y el Coro Euskeria por Urko Sangroniz.

La Coral de Bilbao, con 100 voces mixtas, es el estandarte de esta institución. A lo largo de su dilatada historia ha contado con nu-

26

Page 29: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

merosos directores titulares de gran relevancia como Cleto Zabala, Aureliano Valle, Jesús Guridi, Arturo Inchausti, Timoteo Urrengoe-chea, J. M. Olaizola, Modesto Arana, Rafael Frühbeck de Burgos, Juan Cordero, Urbano Ruiz Laorden, Julen Ezkurra, Gorka Sierra, Iñaki Moreno, Joan Cabero, Julio Gergely y desde el pasado mes de abril Enrique Azurza.

Ha estrenado en España obras tan importantes como Un Re-quiem Alemán de Brahms, Vísperas Solemnes de Confesor de Mozart, el oratorio Elías de Mendelssohn, Salmo de Smith, Las Bienaventu-ranzas de Franck, Carmina Burana de Orff y Hodie de Vaughan-Wi-lliams. Entre sus estrenos mundiales hay que destacar las óperas realizadas por encargo de la propia Coral, Maitena de Colín, Mendi Mendiyan de Usandizaga, Lide eta Txidor de Santos Intxausti, Mi-rentxu y Amaya de Guridi y Gernika de Escudero así como el poe-ma Castilla de Arámbarri, la cantata Illeta de Escudero, el oratorio Gernika de Gorka Sierra y la obra de Karmelo A. Bernaola Euskadi. Euskarari Abestia. En febrero de 2003 protagonizaron junto al Coro y Orquesta Nacionales de España el estreno del Requiem de Ligeti.

27

Page 30: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

Míriam Cepeda Organoa/órgano

Bilbon jaio zen, 1982an. Bost urterekin hasi zen musika ikasten. Handik gutxira, Bilboko J. C. Arriaga Goi-mailako Musika Kontser-batorioan jarraitu zituen bere musika ikasketak, goi-mailako titu-luak lortu zituelarik pianoan, solfeoan eta musikaren pedagogian. Gero, Donostiako F. Escudero Kontserbatorioan organo eta klabezin titulu profesionalak lortu zituen E. Elizondo eta L. Fdez. Imaz irakas-leekin. Kalifikazio gorenarekin amaitu zituen organoko goi-mailako ikasketak, E. Landart eta L. Mallié maisuekin, Euskadiko Goi-mai-lako Musika Ikastegian (Musikene, Donostia).

Pianoa, organoa eta inprobisazioa hobetzeko ikastaroak egin ditu hainbat maisurekin, besteak beste, hauekin: Olivier Latry, Mi-chel Bouvard, Montserrat Torrent, Daniel Roth eta L. F. Tagliavini. Kon tzertuak eskaini ditu Valladolideko katedrala eta San Andres eliza bezalako lekuetan. “Voces de Pasión” zikloan parte hartu du, errezitaldi bat eskainiz “Las Huelgas Reales” monasterioan.

Focus-Abengoa Fundazioak gonbidaturik “Conciertos de Pro-moción” zikloan parte hartu zuen Fundazioak Sevillako Hospital de los Venerables eraikinean duen egoitzan. Kontzertu bat eskaini zuen Gipuzkoako Ateneoaren XII. “Luis Urteaga” Oroimenezko zikloan, Do-nostiako San Inazio elizan, eta “Musique en Côte Basque” jaialdian ere parte hartu zuen, errezitaldi bat eskainiz Donibane Lohitzuneko elizan.

2006tik bikotea osatzen du Bilboko Orkestra Sinfonikoko Luis Alberto Requejo klarinete-jolearekin, eta hainbat kontzertu eman

28

Page 31: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

dituzte elkarrekin. Piano-jole gisa ere zenbait ekitalditan parte har-tu du, esaterako, Bilboko Orkestra Sinfonikoaren ganbera musikako denboraldian, Euskalduna Jauregian.

Azkenaldi honetan, jaialdi hauetan parte hartu du: Ataungo Nazioarteko Organo Barrokoko Jaialdian, Palentziako Organo Jaial-dian eta Andorrako Printzerriko Nazioarteko Organo Jaialdian. Bere azken konpromisoen artean aipatzekoak dira Astorgako katedralean eta Leireko monasterioan emandako errezitaldiak.

2003ko abuztutik Begoñako basilikako organo-jolea da (Cavai-llé-Coll 1884) eta organo irakaslea ere bai Santanderreko “Jesús de Monasterio” kontserbatorioan eta Bilboko Koral Elkartean.

Nace en Bilbao en 1982. Comienza sus estudios musicales a los cinco años. Poco después continúa en el Conservatorio Superior de Música J. C Arriaga de Bilbao, donde obtiene las titulaciones superio-res de Piano, Solfeo y Pedagogía Musical. Posteriormente ingresa en el Conservatorio F. Escudero de San Sebastián, donde logra el Título Profesional de órgano y clave con E. Elizondo y L. Fdez. Imaz res-pectivamente. Finaliza con la máxima calificación sus estudios supe-riores de órgano con E. Landart y L. Mallié en el Centro Superior de Música del País Vasco (Musikene) en San Sebastián.

Ha realizado cursos de perfeccionamiento de piano, órgano e improvisación impartidos por Olivier Latry, Michel Bouvard, Mon t-serrat Torrent, Daniel Roth o L.F. Tagliavini. Ha ofrecido conciertos en lugares como en la Catedral de Valladolid, Iglesia de San Andrés

29

Page 32: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

y ha participado en el ciclo “Voces de Pasión” dando un recital en el Monasterio de “Las Huelgas Reales” de la misma ciudad.

Invitada por la Fundación Focus-Abengoa ha tomado parte en los “Conciertos de Promoción” en su sede sita en el Hospital de los Venerables de Sevilla. Asimismo ha ofrecido un concierto en el XII Memorial “Luis Urteaga” organizado por el Ateneo Guipuzcoano en San Ignacio de San Sebastián y ha participado en el Festival “Musi-que en Côte Basque” dando un recital en la iglesia de San Juan de Luz.

Desde 2006 forma dúo con el clarinetista de la Orquesta Sinfó-nica de Bilbao, Luis Alberto Requejo con el que ha ofrecido diversos conciertos. Como pianista ha participado, entre otros, en la tempo-rada de cámara de la Orquesta Sinfónica de Bilbao en el Palacio Eus-kalduna.

Recientemente ha participado en el Festival Internacional de Órgano Barroco de Ataun, Festival de Órgano de Palencia y el Fes-tival Internacional de Órgano del Principado de Andorra. Entre sus últimos compromisos cabe destacar un recital en la Catedral de As-torga y en el Monasterio de Leyre.

Asimismo es organista de la Basílica de Sta. María de Begoña (Cavaillé-Coll 1884) desde Agosto de 2003 y profesora de órgano en el Conservatorio “Jesús de Monasterio” de Santander y en la Coral de Bilbao.

30

Page 33: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

Enrique Azurza zuzendaria/director

2016ko apiriletik, Bilboko Koralaren zuzendari artistikoa da.

Kantu koral irakaslea Euskal Herriko Goi Mailako Musika Ikas-tetxea-Musikenen, Enrique Azurza bere belaunaldiko koru-zuzen-dari nabarmen eta dinamikoenetakoa da.

Koru-zuzendaritza ikasi zuen Euskal Herrian eta Stockholmen, Anders Ebyrekin, Gipuzkoako Aldundiaren beka bati esker. Espezia-lizazio-ikastaroak egin zituen Eric Ericsonekin eta Carl Høgsetekin.

Euskal Herriko Unibertsitateko Korua zuzendu izan du (1999-2016), baita Kantabriako Koru Lirikoa-Santanderreko Jaialdien Jauregiko Korua (2011-2015) eta Kantu Koralaren Aragoiko Institu-tuko Korua (1993-2003) ere. Baita ere, Tolosako Hodeiertz Korua zuzentzen du, hala nola musika garaikidean espezializaturiko KEA ahots-talde profesionala.

Zuzendari gonbidatua izan da RTVEren Koruan, eta Stockhol-meko St. Jacob koruarekin aritu izan da.

Epaimahaikide izan da nazio-mailako eta nazioarteko jaial-dietan: Debrecen (Hungaria), Arezzo (Italia), Tours (Frantzia), Var-na (Bulgaria), Marktoberdorf (Alemania), Montreux eta Neuchâ-tel (Suitza), Maasmechelen (Belgika), Maribor (Eslovenia), Busan (Hego Korea) eta Hong-Kong (Txina).

31

Page 34: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,

Asume la dirección artística de la Coral de Bilbao en abril de 2016.

Profesor de canto coral en el Centro Superior de Música del País Vasco – Musikene, Enrique Azurza es uno de los directores de coro más destacados y dinámicos de su generación.

Estudió dirección de coro en el País Vasco y en Estocolmo, con Anders Eby, becado por la Diputación de Gipuzkoa. Realizó cursos de especialización con Eric Ericson y Carl Høgset.

Ha dirigido el Coro de la Universidad del País Vasco (1999-2016), el Coro Lírico de Cantabria – Coro del Palacio de Festivales de Santander (2011-2015) y el Coro del Instituto Aragonés de Canto Coral (1993-2003). También dirige el Coro Hodeiertz de Tolosa, y el grupo vocal profesional KEA, especializado en música contempo-ránea.

Ha actuado como director invitado con el Coro de RTVE, y con el coro St. Jacob de Estocolmo.

Ha formado parte de jurados en festivales nacionales e interna-cionales: Debrecen (Hungría), Arezzo (Italia), Tours (Francia), Varna (Bulgaria), Marktoberdorf (Alemania), Montreux y Neuchâtel (Sui-za), Maasmechelen (Bélgica), Maribor (Eslovenia), Busan (Corea del Sur) y Hong-Kong (China).

32

Page 35: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,
Page 36: Begoñan Kantari - los colores de la música · Ikuspegi horretatik aurkezten dugu gaur Begoñan Kantari egitaraua, zeinaren bi-dez erantzuten diogun gure Fundazioaren leloari: “Bilbo,