SARA MARIN CLADERAUn somriure per Sant Vicenç

Huit que ingultore con tum vivium ad Cat in senimius hui.

REPORTATGE: Bar de la Piscina: Un bar restaurant a la vora de l’aigua• BEATYPICAL DICE NO A: El abandono de mascostas • REPORTATGE: Hotel Colon: L’únic centre Thalasso Termal davant del mar •

Un projecte amb futur

CLUB DE BÀSQUET

DE SANT VICENÇ

AGOST 2011 • REVISTA GRATUïTA • #02

PORTES ENDINS: Un desig complert

2 beAtypical

Han passat ja dos mesos des de que Be Atypical va veure la llum per primer cop i ja estem de nou a les vostres llars amb una nova editorial de la nostra revista. Amb aquestes línees volem agrair-vos les innumerables mostres de suport que hem rebut, així com la col·laboració desinteressada que molts de vosaltres ens heu ofert. Gràcies de tot cor.

Per aquesta edició hem tornat a posar tot l’entusiasme i il·lusió que ens caracteritza. Hem donat vida a noves seccions i preparat altres de noves per a futures edicions. També s’han incorporat nous col·laboradors que us presentem en pàgines interiors, així com nou s anunciants que ens han confiat la seva marca.

De nou, manifestar el més sincer agraïment a tots els nostres anunciants i demanar-los des d’aquí que continuïn confiant en nosaltres.

Esperem que aquesta nova edició de BeAtypical us deixi també en ganes de rebre la següent.

Bones vacances.

Editorial

beAtypical 3

4 beAtypical

Sumari

Direcció i Edició Be Atypical Concept, S.L.

Avda. Montaltnou, 58Tel. 93 791 28 16 - Fax 93 793 14 84

08394 Sant Vicenç de Montaltinfo@beatypical.eswww.beatypical.es

ImpremtaBIGSA

Dipòsit LegalNº D.L.: 22460/2011

Staff

En cumplimiento de la Ley Orgánica 15/1999 de Protección de Datos Personales, le informamos que sus datos están incorporados a nuestras bases de datos con la finalidad de mantenerse relaciones profesionales y/o comerciales. Tiene derecho a acceder, rectificar y cancelar sus datos, en los términos establecidos en la Ley, dirigiéndose a Be Atypical Concept, S.L., Responsable Protección Datos.

Be Atypical Concept, S.L., no se responsabiliza de las opiniones vertidas por sus colaboradores, ni se identifica necesariamente con las mismas.

Sara Marín Cladera

Lucas

Ruta Indiana

Un desig complert

Direcció Editorial José Luis Moreno • editorial@beatypical.es

Direcció Creativa Isabel Faurat • participa@beatypical.es

Cap de Publicitat Mery Torras • publicitat@beatypical.es

Cap de Disseny i Maquetació Raquel Mendoza • creatiu@beatypical.es

Cap de Dstribució Antonio Correa

Departament Comercial Toni Correa

Cap de Redacció José Luis Moreno • editorial@beatypical.es

Col.laboradors Ramón Amargant

Elisabet ArbiolJacinto Bonales

Jon BludAna Cloe BruguerasDaniel Camiruaga

Antònia CañoRaúl GallardoJosep Grau

Carolina LoberMarian López

Montse MorenoRamón Morera

Mª Rosa Ros VilaMarc Soler

Albert ValènciaC.C. Xurribikers

Correcció en català dels textos Francesc Solé

Fotografia Ivan Panadero

Set Estudi

pàg.10REPORTATGEBar de la Piscina

pág.16CURIOSIDADES

pág.18 UN DIA CON JON

pàg.20AFICIONS

pàg.22DE RUTA

pàg.28DITES, LLEGENDES...

pàg.42REPORTATGEHotel Colon

pàg.46EN POSITIU

pàg.48RC ASSESSORS I AURIS ADVOCATSHipoteca i dació

pàg.50RACÓ POÈTIC

pág.52GADGETS TECNOLÓGICOS

pàg.54M’HA PASSAT A MI

pàg.56PLAN “Be”

pàg.66CONTES A LES BUTXAQUES

beAtypical 5

JUNY 2011 REVISTA GRATUïTA

#01Sumari

36

L’entrevista

Sara Marín Cladera

60Felicitats!

Lucas

BeAtypical diu no

2432

06Portes Endins

El abandono Ruta Indiana

Un desig complert

De Passeig

6 beAtypical

Portes Endins

Fotos: Ivan Panadero

Un dibuix,un desig i una famíliaLa Virginia i en Dani ens obren les portes de casa seva per a explicar-nos el significat que ha tingut per a les seves vides un dibuix. Un dibuix fet per la Judith, la seva filla.

6 beAtypical

Marian López

beAtypical 7

Raül, Judith, Virginia i Dani:una família “BeAtypical”

Tot va començar quan la Judith era ben petita i el seu joc preferit era dibuixar. Dibuixava fades, princeses i tot allò que ocupava la seva imaginació. Però sobretot hi havia un dibuix que repetia molt sovint. Aquest dibuix era la interpretació del seu somni preferit: «El Papa i la Mama es casen»

Ja han passat uns quant anys i moltes coses des del primer dibuix i la Virginia i en Dani han pres una decisió que volem compartir amb tots nosaltres: PER FI FARAN REALITAT AQUEST SOMNI, LA VIRGINIA I EN DANI ES CASEN!!!

Marian López

En Raül i la Judith cel.lebrant la noticia!

8 beAtypical

“...Felicitats parella!!! ”

Portes Endins

A partir d’aquest moment tota la familia es posa en marxa preparant el gran dia: s’ha de buscar el lloc, fer les invitacions, i com no tenir preparat el vestit de núvia!! i en aquest cas, tant en Raül com la Judith estan participant en tots els preparatius.

Com curiosos que som hem volgut saber una mica més de quan i com serà el «gran dia» i el que ens han dit (que quedi entre nosaltres) és que ho celebraran a Sant Vicenç, que la núvia anirà guapíssima - no hem pogut saber detalls del vestit encara! - i que serà un casament súper romàntic (en Dani li té preparada una cançó) i també ... bé ens agradaria explicar-vos més detalls, però creiem que millor que els seus protagonistes ens ho expliquin més endavant.

Només ens resta dessitjar-lis de tot cor que siguin MOLT, MOLT FELIÇOS!!!.

Tota la familia buscant la llista dels convidats al casament.

En Dani amb la seva guitarra cantant-li a una Virginia totalment emocionada.

Dins d’aquest armari hi ha el vestit de la núvia i com veieu està molt ben protegit.

beAtypical 9

Que passeu un dia feliç tots junts.

Fins aviat Família!

10 beAtypical

Un barrestaUrant

a la vora de l’aigUa

O senzillament, el Bar de la Piscina.

Ja fa més d’un any que en Francesc, al costat d’un equip de gent “que ho dóna tot” - com ell mateix diria - van obrir les portes d’aquest establiment. Entrega, entusiasme, il.lusió, i sobretot, capacitat professional, són alguns dels valors que en el seu dia aquest grup de persones va posar al servei de Sant Vicenç i, perquè no dir-ho també, del Santvicentí.

Punt de trobada dels més grans i els no tant, joves, petits i fins i tot nadons. En aquest meravellós marc ens trobem els uns amb els altres i compartir espai, tertúlies de cafè i té, debats futbolers, tardes d’espera i matins de mercat. Es tracta doncs d’una espècie de “Club Social” on es dóna la condició de no haver de pagar quota per sentir-se part d’ell.

No podem obviar l’innegable salt de qualitat que el “nostre” Bar de la Piscina va donar des de l’instant en què en Francesc Navarro va liderar el projecte d’obertura. Després d’un espectacular canvi d’imatge i amb l’obsessió d’aportar tota la seva experiència

ACTUACIONS:5-12-26 d’agost2 de setembreContacte: 607 45 46 36

REPORTATGE

10 beAtypical

tACTUACIÓ ESPECIAL: THE EIGHTIES

avda. toni sors, s/n (Zona esportiva)

sant vicenç de Montalt

Tel. 93 791 20 03

Jonathan, Pep, Quim, Gerard, Francesc, Marc

beAtypical 11

tEL NOSTRE EQUIP

US ESPER

EM !!!

professional en aquest nou repte que en Francesc havia marcat en la seva agenda, només cal dir que la resposta de tot el poble va ser, i continua sent, sensacional.

Esmorzars, dinars, berenars i sopars. Menú diari o a la carta. Aniversaris, concerts i espectacles. Paelles o les millors fideuas per portar a casa. Qui dóna més? Tot això des de les nou del matí fins a les dotze de la nit a l’estiu (a l’hivern tanca les portes a les 23:00 h.) i obert de forma ininterrompuda tots els dies de l’any. I que no se’ns oblidi, un tipus anomenat Quim que honra la seva professió pel seu saber fer i la seva indiscutible qualitat humana.

No tenim cap dubte, el Bar de la Piscina li dóna a Sant Vicenç de Montalt el que Sant Vicenç de Montalt li dóna al Bar de la Piscina. L’un sense l’altre ... res seria igual.

Per cert, per si algú no ho sabia, la millor terrassa d’estiu de tot el maresme la tenim aquí, a EL BAR DE LA PISCINA.

12 beAtypical

CLUB de basquet de Sant Vicenç

Texto: Redacción Beatypical • Fotos: Ivan Panadero

Un grup d’amics, veïns de la nostra localitat i apassionats de l’esport de la cistella, varen decidir prendre les regnes d’un Club que, de mica en mica està sorprenent als uns i als altres. Gestionar el club de bàsquet de Sant Vicenç de Montalt, no és una tasca de poca gent.

Norberto Larriba, en representació de tots, ens descobreix les interioritats d’una gestió que no passa desapercebuda per a ningú i de la que els resultats ho diuen tot.

Norberto, moltes gràcies per atendre’ns. Gràcies a vosaltres, per a donar-nos l’oportunitat de transmetre la nostra idea de Club a tothom i així poder arribar a aquelles persones (grans i petits) que de natural no són seguidores del nostre esport.

En primer lloc, volem felicitar-vos pel que ja heu assolit pel que fa a la pràctica esportiva, amb els més menuts. Com va sorgir la idea de reorganitzar el bàsquet a Sant Vicenç?La idea va sorgir dins d’una colla de families d’amics. Concretament per part d’en Juan Luis Chillon i ell ens va afegir a en Lluís Llinares i a mi mateix que, tot s’ha de dir, inicialment no ho veiem molt clar. En aquests moments, la Junta actual està integrada per persones que no ens coneixíem mes enllà de ser veïns i gent del basquet de sempre, com l’Andreu Conesa, Xavier Cano i gent que ja formava part de l’anterior junta com la Carme Hernandez que ja formava part de l’anterior Junta.Ara ja portem un any i mig al capdavant del Club, donant forma a un nou projecte. Un projecte de poble que sigui integrador. Sabem que no és fàcil, però ho ha estat fins ara i creiem que ho serà encara més en el futur.

Això vol dir que fer bàsquet al nostre poble no era fàcil?Gens! El C.B. Sant Vicenç es va crear a principis de l’any 1989, però la dinàmica que teníem, ens portava a acabar desapareixent malgrat els nostres 20 anys ininterromputs d’activitat i ser una comarca amb tanta tradició basquetbolística.

Per què?M’explicaré. Ens vàrem trobar dues situacions adverses: una a nivell general i l’altre dins del Club. La primera és que gràcies a l’èxit del Barça de futbol, avui, als mitjans de comunicació només existeix aquest esport i això fa gairebé invisible per als nens i joves altres esports. D’altra banda, en la trajectòria anterior del Club la manca de massa crítica del Club era cada vegada més evident, malgrat el gran esforç que feien persones com la Maite Molero o la Silvia Linares. Si no es plantejaven nous reptes, el Club acabaria desapareixent en un màxim de dos anys.

I és evident que el canvi s’ha produït, Norberto . Si fins i tot ens diuen que heu organitzat un servei de recollida per als nens!És veritat, però això només és un aspecte més del que fem al Club en el seu dia a dia.Jo sóc de l’opinió que les accions han de cabre dins de les idees. Això vol dir que el primer per a nosaltres és la idea, la idea de Club, de què volem fer!.

beAtypical 13

Amb aquest esperit ara fa un any varem redactar un document de Club (en Chillon i jo hi varem emprar tres mesos), el varem discutir entre tots i finalment el varem assumir i esdevingué l’ideari del Club.

Un ideari? Si. Aquest document diu quí i què som, però també ens diu una cosa molt més important, ... ens diu que tenim un projecte i el nostre projecte, ha de conjugar dos eixos que no hem de perdre mai de vista, el social i l’esportiu.Aquest projecte en la seva vessant social fa que la família, els amics i el poble també siguin subjecte i objecte del nostre projecte. I tot això, amb uns valors de club irrenunciables: respecte, compromís, esforç, solidaritat i diversió.Hem de ser conscients, no obstant, que el subjecte principal de la nostra actuació és el practicant en general, i en especial el nen, en singular i sense distinció de gènere, que és qui forma i conforma els grups i equips del nostre club.

És així om neix el servei de recollida a les escoles?En aquesta idea de club, sorgeix com una actuació més el servei de recollida al Ceip Sant Jordi on un grup de monitors del Club, recull i porta els nens de l’escola al pavelló Toni Sors caminant (aquest servei és gratuït) i alhora des del Ceip Sot del Camp, tenim el bus-basquet on un altre grup de monitors recull els nens dins de l’escola i els porta al poliesportiu en autocar (per un cost de 7€ al mes).És a dir un eix social, a la familía, li posem fàcil, tenim un equip de gent responsable que s’encarrega de recollir, fer berenar i posar

14 beAtypical

l’equipació als nens, respecte al poble, no hi ha nens d’abaix i nens de dalt, i l’altre eix esportiu, asonseguim que tots els nens juguin plegats al Toni Sors.

I la cirereta al pastís l’heu posada amb el projecte “Tres Viles”. Què ens pots explicar de tot això?El projecte “Tres Viles” era una idea, que per ser fidels a la realitat, hem heretat principalment d’en Xavier Roca (kenny), la Carme Hernandez i en menor grau d’en Josep Ramis i que estem intentant posar en marxa.En edats anteriors als nascuts el 2004, costava molt fer equips complerts per categoria, tant en masculí com en femení, i el mateix li passava al C.B. Llavaneres. Per tant, des de l’any 2008 ajuntàvem els nens de tots dos clubs i podíem completar edats.Això, que és una magnifica idea, en la realitat comportava una situació de gestió difícil de tenir endreçada - petites coses - com les quotes, o que cada nen tenia la samarreta del club (vermella o blava segons correspongués)… en general coses que no implicaven grans problemes, però era una mica “atípical”.A partir d’aquí ho analitzem i ens trobem amb dos clubs amb dues situacions molt diferents i que podem ser complementaries, per una banda un CBLL, madur i poc valent, amb una part del club escindit arran d’unes eleccions, amb una junta renovada, però molt curta, amb unes categories grans (sènior, sub-21, junior) amb recorregut i unes categories d’iniciació i formatives més justetes, i per una altra el CBSVM, amb una junta jove, energies renovades, amb noves dinàmiques, un excepcional coordinador (en Xavi Perez), un projecte de club ben assumit per tothom dintre del club, amb molts grups d’iniciació (escoles de basquet) i pocs nens en edat formativa i competitiva, alhora que els dos

clubs compartim nens en el 80% dels equips.

El resultat: un projecte integrador?Efectivament. Ho reflexionem 6 mesos i hem decidit ajuntar el millor de cada casa. Ja he dit que el nostre, sempre serà un projecte integrador. Aportem els nostres principals actius (nens i nenes, monitors i entrenadors i la idea de club) i aprofitem els seus, la maduresa de club i la franja d’equips grans.I amb això estem..., hem constituït un nou club, el “CB 3 viles”, registrat a la FCBQ on compartirem tots i cadascun dels nostres equips en edat de participar en competició ja sigui formativa o estrictament competitiva. Compartirem objectius i il·lusions però no perdrem l’origen, no desapareix cap dels dos clubs històrics, es mantenen les escoles de basquet com a tals i els nostres petits xurravins començaran a botar, a tirar, a jugar, a respectar companys i monitors, a divertir-se i a esforçar-se vestits de vermell i blanc al Toni Sors.

A més, per acabar-ho de fer rodó, s’hi afegeix el club basquet “SAFA Estrac” amb nens de edats entre els 4 i els 11 anys que està tirant endavant gent com el Salva Moral, la Maria Marin, el Pedro Cano i altres pares i mares com nosaltres.Volem aprofitar la força d’anar plegats per fer un projecte de futur amb la força del passat i les idees del present.

Cap nen sense jugar...M’estires de la llengua …tornem a l’ideari …esdevé missió del Club que qualsevol persona de Sant Vicenç de Montalt que vulgui practicar el bàsquet ha de poder fer-ho. En especial tots els nens i joves que ho vulguin, han de tenir les

C.B.

SANT

VICENÇ

-

BÀSQUET

3

VILES

beAtypical 15

facilitats per tal de poder aprendre i gaudir d’aquest esport dintre de les seves possibilitats.És mes: promovem que aquells practicants més grans de 16 anys que vulguin iniciar nous reptes dins del basquet com a monitors o entrenadors, ho puguin fer dins del club. Els hi paguem una petita mensualitat i els hi financem el curs de monitors d’iniciació al basquetbol.Gent de la casa com la Janna Domenech, la Núria Clofent, el Lucas Larripa, i el Ricard Conesa han aprovat aquest any el curs de monitor d’iniciació. i tots ells estan fent una progressió digna de reconèixer i encoratjar.També mantenim grups de practicants veterans i veteranes amb activitat setmanal on en l’actualitat hi ha gent de 30 a 55 anys.

Entenem que els nens s’entrenen a la localitat on resideixen i que se’ls reuneix el dia del partit. És així?No, en absolut; els nens entrenen tots junts per edats, siguin de Sant Vicenç o de Llavaneres. Fins ara, el que fem es distribuir els entrenaments de forma que com a mínim entrenin un dia al seu poble i un dia al poble veí. Ara amb nens de Caldes, la logística se’ns complicarà, però intentarem mantenir el criteri.

Per arrodonir aquesta fantàstica fotografia del basquet d’avui. Què espereu per a la pròxima temporada?Malgrat que estem moderadament satisfets amb els resultats, per no enganyar-nos, hem de reconèixer que res es fàcil i hem de millorar molts aspectes. Per a la propera temporada, els reptes son titànics:Arrancar des del Club Basquet Sant Vicenç, un nou Club, que és la suma de tres existents amb les seves inèrcies i la necessitat d’alinear a tothom, mantenir 24 equips competint (16 masculins i 8 femenins), entre ells 3 sèniors masculins, un dels quals recent ascendit a 2a Catalana, un sènior femení, quatre equips competitius (júniors i sots-21), setze equips formatius i la joia de la corona: cinc grups d’iniciació (Escola de Bàsquet), amb un total de prop de 250 esportistes, entre els quals més de cent nenes i nens Santvicentins.Amb un dèficit de disponibilitats d’hores d’instal·lacions, situació molt difícil de gestionar, amb plantejaments de tercers que a vegades ens resulten incomprensibles, ja que en el mateix espai on nosaltres habilitem per la practica de 40 o 50 nens simultàniament, altres ho fan servir per grups de 2 o 4 practicants.Malgrat això, sempre amb el projecte al cap, aquest any gracies a l’excel·lent gestió econòmica d’en Lluís Llinares, el club ha pogut comprar dues cistelles pels mes menuts i poder així desdoblar les dues pistes del pavelló en tres.

A partir de setembre, tornarem a invertir el petit romanent que ens ha quedat d’aquesta temporada, en dues cistelles més per a la pista exterior.Tot això pagat pel Club inclòs en la quota mensual de 30 euros que paguem les famílies i sense cost per a l’Ajuntament. També hem de reconèixer que, malgrat algunes mancances i errors, disposem d’unes instal·lacions excepcionals, i la gestió del Sergio Ortega i el Driss ens facilita molt la feina.Volem tornar a organitzar (per tercera vegada) el torneig de basquet 3 viles d’escoles, pre-minis i minis (4 a 11 anys), que gràcies a la organització excepcional de l’Andreu Conesa, el Xavi Perez i el Carlos Gonzalez, ha comptat amb l’assistència de 500 famílies a principis del mes de juny durant tot un cap de setmana a Sant Vicenç i Llavaneres i que hem autofinançat amb aportacions dels espònsors, que podeu veure a la nova web del club www.cbsm.com que ens va fer de forma gratuïta l’Anna Martin.

Sens dubte, tot un repte El repte més gran que tenim, però, es guanyar-nos: Primer, la voluntat de diversió del nen amb el basquet i segon, la confiança de les famílies en el nostre treball del dia a dia i del mig termini.I afrontar el repte de passar d’un projecte social i esportiu pensat per una escala de proximitat – Santvicentina - de 6.000 - 7.000 habitants a una escala que ratlla els 20.000 habitants (Sant Vicenç + Caldes + Llavaneres).Per això necessitem i comptem amb l’ajuda de totes les nostres famílies de basquetbolistes actius i passius (mares, pares, germans, iaies, avis, tiets, …) sense les quals res del que fem tindria raó de ser.

Ens has convençut! Moltes gràcies Norberto.

16 beAtypical

El 19 de Septiembre de 1941 los alemanes invaden Kiev, capital de Ucrania. A partir de ese momento comienza unos meses negros para la ciudad que es asolada por la muerte, el hambre y la desesperación ya que se había convertido en una enorme cárcel gigantesca de presos soviéticos sin ningún tipo de derecho y con la indigencia como único futuro.Iosif Kordik, de origen alemán, y dueño de la panadería estatal número 3 de Kiev, fiel admirador del Dinamo, reconoció a Tusevych, portero y héroe del Dinamo de Kiev, mendigando en la calle. Saltándose las leyes decidió contratarlo como barrendero en la panadería. Sin embargo la misión del guardameta, no sería la de barrer, sino la de buscar a sus antiguos compañeros para formar un nuevo equipo.Así se forma el FC Start, con 8 futbolistas del Dinamo de Kiev y 3 del Lokomotiv, apoyados por la panadería. Pese a la deplorable forma física de los integrantes, comienzan a jugar y a ganar partidos; 7-2 contra el Rukh, 6-2 a la guarnición húngara, 11-0 a la guarnición rumana, 9-1 a los trabajadores del Ferrocarril militar. Así se llega al primer enfrentamiento contra un equipo del ejército alemán, PGS, al que ganan cómodamente 6-0.Los nazis comienzan a ver al FC Start como un peligro que va más allá del fútbol, pues su simbolismo anti-invasor iba creciendo en una ciudad devastada. Entonces el equipo oficial de la fuerza aérea alemana, la Luftwafe, el Flakelf decidió retar al FC Start, convencido de su superioridad. El partido se disputó el 6 de Agosto de 1942 y pese al juego sucio de los alemanes, el FC Start se impone por 5-1.Con ese golpe moral, y convencidos que se debía demostrar la superioridad de la raza aria, se anuncia la revancha para el 9 de Agosto, en el estadio Zenit. Las tribunas están ocupadas por militares alemanes, y las galerías por miles de ucranianos, custodiados por soldados. El Flakelf se refuerza con jugadores profesionales y el árbitro designado por los alemanes se presenta en el estadio con el uniforme de las SS. Antes de comenzar el partido se advierte a los jugadores ucranianos que sufrirían un fuerte castigo si ganaban.

El partido al descanso acaba 2-1 para los ucranianos, en ese momento se vuelven a producir amenazas en el vestuario, que hacen pensarse al equipo si salir a jugar la segunda parte. Pero deciden jugar, y la segunda parte transcurre de la misma manera y cuando el partido va 5-3 se produce el mejor gol no marcado de la historia del fútbol, un jugador ucraniano después de regatearse a todos los alemanes que le salen a su paso y cuando solo le queda entrar a la portería para marcar gol, se da la vuelta y pegó un balonazo hacia el centro del campo. Ante esa humillación el Comandante de Ocupación alemana decide abandonar el estadio avergonzado.Unos días después, en la panadería donde todo se había iniciado, la Gestapo estaba esperando a los jugadores, uno es ejecutado allí mismo, tres escapan milagrosamente y los otros siete son trasladados a un campo de concentración donde serán ejecutados. El portero Trusevich, que lo había iniciado grita ante el pelotón de fusilamiento “Podéis matarme a mí, podéis asesinarnos a todos, pero el deporte rojo nunca morirá”. Hoy, setenta años después, todos los espectadores de aquel partido tienen derecho a un asiento gratis en el estadio del Dinamo de Kiev, en el que un monumento recuerda a los héroes del FC Start. El estadio Zenit fue rebautizado como Start Stadiom y está presidido por una placa en la que se lee “A los jugadores que murieron, con la frente en alto, ante el invasor nazi”.

CURIOSIDADES DEPORTIVAS de

“OBLIGADO” CONOCIMIENTOEl Equipo que prefirió morir antes que perder.(La historia en la que se inspiró la película Evasión o Victoria)

FUENTES: • Wikipedia • Marca.com

Curiosidades

Texto: Juanito Guedes

xJ nUn DíA con

Making-of

En esta edición os presento uno de los trabajos que más satisfacciones me ha dado. Primero porque estoy convencido de que el resultado final fue excelente, y en segundo lugar por la enorme calidad humana de nuestro protagonista.

El spot fue filmado en Sant Vicenç de Montalt y os dejo aquí parte del «Storyboard» y algunos fotogramas que componen el trabajo.

Jon Blud

18 beAtypical

Os recuerdo que quien qu iera pasar un d ía rodeado de cámaras y f lashes, sólo t iene que enviar un email a: participa@beatypical.es con la ref. Making-of, d e t a l l a n d o : n omb re , apellidos, edad, teléfono de contacto y motivo por el que te gustaría vivir esta experiencia y entrarás en la lista de posibles participantes.

Hasta pronto!!!Jon

beAtypical 19

20 beAtypical

AficionsRUNNING: Un esport que cada vegada enganxa més

Marc

MaRc SoLeR

No és el mateix entrenar per St. Vicenç que dur el dorsal al pit i un xip als peus en una competició.

El primer dia que vaig sortir a córrer vaig anar de casa al Port Balís i vaig tornar caminant. Ofegat i amb mal a les cames. I això que jo em pensava que estava en forma!!!. A mesura d’anar entrenant vaig anar agafant velocitat i resistència fins que un dia el meu cosí Rafa em va preguntar si em volia apuntar a la mitja Marató de Granollers amb ell i uns amics. Evidentment li vaig dir que si, la vida està plena de reptes que et motiven i et fan disfrutar d’una vida més emocionant. Vaig incrementar el meu volum d’entrenaments acord amb el dia de la cursa. No havia corregut mai tant en la meva vida com en aquests dies d’entrenament, entre Canet de Mar, Arenys de mar, Caldetes, St.Vicenç i Llavaneres vaig fer un munt de quilòmetres. Els mesos entre octubre i gener del 2010 vaig fer més de 100 Km/mes tot entrenant.

Arriba el dia de la cursa (6/2/11), m’aixeco d’hora per esmorzar i fer la digestió abans de començar a córrer. Jo, pràcticament sempre entrenava sol o amb un grup reduït d’amics, així que quan vaig arribar a Granollers i vaig veure la gentada que hi havia se’m va fer molt estrany, inquietant i apassionant. Si no recordo malament més de 8.000 inscrits!!!

Estem esperant el tret de sortida de la cursa, fa sol i no sé si fa calor o els nervis i el batec del cor em fan tenir-ne. Això pinta molt bé, tinc l’entrenament adequat i estic motivadíssim. A les 11 en punt se sent: PUM!!! el tret de sortida. Hi ha tanta gent, que des de que surt el primer fins que passo per la línia de sortida passen uns minuts, sincerament se’m van fer molt llargs ja tenia ganes de començar a córrer i deixar enrere aquesta calma del punt de sortida.

Els primers quilòmetres per la ciutat de Granollers amb 8.000 persones corrent plegades els recordaré tota la vida, el públic animant, i per cert, quin soroll fan totes les bambes quan xoquen amb el terra!!!!!!!!!!!! Brutal, increïble, genial, com diuen al sur de Catalunya, estava xalant com un nen petit.

Els darrers quilòmetres de la cursa em van omplir de satisfacció personal, autoconfiança, felicitat… i podria anar posant adjectius. Vaig arribar amb forces suficients per disfrutar-ho al màxim i poder anar somrient tota l’estona, saludant a tot el públic que animava i “xocant” la mà a tots els nens que estaven a la vorera del carrer.

Finalment l’arribada 1 hora i 55 minuts en total per fer 21,097 quilòmetres.

L’experiència ha estat perfecte i el més important és que m’ho vaig passar molt bé.

Ara m’ha sortit un nou repte: fer la Marató de Barcelona al 2012, ja us ho explicaré!!!

beAtypical 21

RUNNING: Un esport que cada vegada enganxa més

Raúl

Què es el running? A mi m’agrada definir-lo així: “Una marató és una cursa de 10 Km que comença a partir del Km 32”. Per a que tingueu una visió més “dual” he demanat la col.laboració d’un altre “runner”, en Raúl Gallardo qui ha accedit amablament a compartir amb tots nosaltres la serva vivència personal en aquest esport.

MaRc SoLeR

Sempre he estat un apassionat de l’esport. Des de ben petit he fet tota mena d’esports. Amb quatre anys vaig començar a jugar a hoquei patins al cole i des de llavors sempre he fet algun esport de manera federada, el bàsquet, el tennis a més de l’hoquei són els esports que més he practicat.

Quan vaig començar a ser “commuter” entre Sant Vicenç i Barcelona vaig descobrir que la concil·liació laboral – esportiva- familiar era més complicada del que pensava. Trobar temps per fer esport en equip o en grup era més difícil. Així vaig començar a sortir a córrer. Això és quelcom que qualsevol pot fer sense haver de quedar amb ningú i en un moment de tranquil·litat familiar.Ara fa dos anys que surto a córrer de manera regular, que faig carreres populars i fins i tot he gosat fer triatlons.

A l’any 2010 primera que havia corregut havia fet un temps de 3 hores i 26 minuts i els darrers quilòmetres se m’havien fet molt llargs. Aquest hivern corria la meva segona Marató de Barcelona.

Aquesta seria la meva crònica de la cursa.La marató és una de les curses més maques i més difícils de córrer que existeix. Requereix una preparació molt intensa i arribar a la línia de sortida ja és un premi per qualsevol dels participants.La meva previsió era córrer a 4.10-4.15min/km fins que el cos aguanti. L’adrenalina del moment em va traicionar i la realitat va ser diferent: primer km a 3,50min/km (dónde vas loco!!). Baixo el ritme, segon km 4,01min.....Total que al km 5 portava poc més de 20 minuts i estava més aprop de la gent que volia córrer en 2h45m que de la gent que ho volia fer en 3h00m. Per no cremar-me massa ràpid començo a afluixar, llavors comença a passar-me gent (no pasa nada, no es tu carrera, me voy diciendo). Els quilòmetres van passant a poc a poc i per fi arribo al final de la Meridiana (mitja cursa), allà m’esperen familiars als que els he donat gels (alimentació) per la segona part de la prova. M’empasso un gel amb una mica d’aigua i continuo corrents. Segueixo amb facilitat fins al km 25 on em començo a notar cansat. La Diagonal es fa molt llarga, anem des del Fórum fins a Glóries i un altre cop tornem al Fórum. És un tram de la cursa que se’m fa molt llarg, però arribar al final em dona ales i començo a córrer amb força, m’acabo de prendre un altre gel i de seguida ho noto, vaig bé. Després de 34 km, a l’alçada de la Torre Mapfre, noto que el cos em comença a dir que no pot més, provo de prendre un altre gel (ni de conya) l’estómac em diu que prou de gels, l’he de llençar i amb una esponja em remullo la boca. A la Ciutadella m’agafa el globus de 3h. Miro d’aguantar el ritme amb aquest grup, però només aguanto 500 metres. A partir d’Arc de triomf molt de patiment. No paro, no miro els avituallaments sòlids. Només vull acabar i sé que aturar-me no és una bona idea. La part de baixada fins a Colon recupero algunes forces. Pujant el Paral·lel torna el calvari, els últims 2 km són molt llargs, però se’m posa la pell de gallina quan arribo a Plaça Espanya, tanta gent, la família, és una sensació increïble!!!... Al final 3h04m02s. Se m’escapa el sub3h per 4 minuts.L’any que ve tornarem a provar-ho.

22 beAtypical

DIFICULTAT: Mitjana (aconsellable a partir de 14 anys)

RECORREGUT: Circular, uns 8-9 Kms.

IIniciem la ruta a l’aparcament de davant del Centre Cívic direcció Av. Toni Sors, en el semàfor travessem cap al C/ Joan Maragall i continuem recte cap Avinguda Gaudí. El carrer acaba amb una forta pujada asfaltada i girarem cap a l’esquerra pel C/ Coma de Bo; més endavant deixem el carrer de l’esquerra (C/ Cementiri) per agafar C/ Sol Naixent.

Al final d’aquest carrer s’acaba l’asfaltat i girarem a l’esquerra (pista de sorra en pujada) pel Camí de Can Solà que ens porta a la carretera. Un cop allà girem a la dreta direcció Torrentbó i al primer desviament a l’esquerra que està davant del barri de l’entrada del Castell de l’Oliver ens enfilem cap amunt. Es un camí que va serpentejant fins la cruïlla dels Pins de l’Andreu i a partir d’aquí, ja és més recte, passarem per davant de la Caseta d’en Cabot, l’abocador clausurat i deixem a la dreta la Vinya d’en Ferran, travessem la línia elèctrica i ens porta dins dels Pins d’en Pera.

Travessem el camí per un corriol a l’esquerra que va paral·lel al camí (foto 2) de baixada amb arrels (uns 200 mts ) i abans d’acabar la baixada girem a la dreta (corriol molt tancat). Aquest corriol és planer i curt i ens condueix a una cruïlla (Mare de Déu d’en Torrents).

Arribats a aquest indret, girem a l’esquerra de baixada però tot seguit agafem el primer de ma dreta, que va pujant una mica i quan comença a baixar trobem a ma esquerra la “megaconstrucció” de cases del Mirador de Sant Vicenç. Girem la vista, no fos cas, i seguint el corriol enllaçarem amb el camí que ve del Pins d’en Pera i que ens durà a Can Mora (hotel rural). Molt de compte amb aquesta baixada, és molt dreta i normalment està ple de xaragalls. Passem per sobre l’aparcament i enfilem el camí avall que ens condueix a la carretera.

A partir d’aquí ja entrem al poble pel C/ Major, C/ Sant Antoni i quan passem per davant de l’església, a uns 80 mts. Girem al primer carrer ample a l’esquerra C/ Can Rams que porta al punt de partida. Bona ruta!!!

De Ruta

En aquest punt seguim la pista uns 80 mts. aprox. Fins a trobar un corriol a la dreta de baixada tècnica (foto 1) que ens portarà a una cruïlla de tres camins, agafem el del mig i arribem a una riera, girem a la dreta fins arribar a la carretera.

Arribats aquí , compte!!! entrem a la carretera direcció Sant Vicenç però a uns 70 mts. aprox. girem en un corriol de pujada a la dreta molt tancat. Seguim aquest corriol sense agafar cap trencall fins arribar a la línia elèctrica, arribats aquest punt seguim la línea fins arribar al Camí de Can Montalt on ja hi havíem passat anteriorment.

FOTO 1

FOTO 2

Sortida BTT C.C. XURRIBIKERS

Tel. 93 791 05 29

URGÈNCIES

DENTALS

PRIMERA VISITA

GRATUÏTA

OBERTDE DILLUNS

A DIVENDRES

MATINSDE 9:00HA 14:00H

TARDESDE 15:00HA 20:00H

OBRIMTOT

L’AGOST

Odontologia general

Cirurgia oral

Periodòncia

Ortodòncia

Odontopediatria

Endodòncia

Implantacions dentals

Estètica dental

Sedació

Radiologia

Tel. 93 791 05 29 • C/ Ginesta, 65 • 08394 Sant Vicenç de Montalt• mail: info@santvidental.com • Mòbil 629 04 86 81

BeA t y p i c a l a pa r t de ser una revista d ’ e n t r e t e n i m e n t , recolzarà o condemnarà accions o fets que cregui necessitin de la nostra feina.

Moltes gràcies per la vostra col.laboració.

dice No a...

Ya ha llovido desde aquella campaña televisiva del año 1989 que popularizó la frase “El no lo haría”. Aquel spot publicitario mostraba a un gracioso perro al que sus dueños abandonaban en una gasolinera durante las vacaciones de verano, mientras éste los miraba como partían por la autopista hacia su destino final. Otras campañas siguieron a esta, pero ninguna de ellas conseguiría el resultado deseado, ya que desgraciadamente el número de mascotas abandonadas aumenta cada año.

El abandono

de mascotas

24 beAtypical

Sabía que...Además de ser el país occidental con el mayor número de abandonos per cápita, el índice de adopciones también es uno de los más bajos de Europa y fluctúa entre el 7% y el 9%. Como ejemplo se puede reseñar que la práctica totalidad de ejemplares de galgos que consiguen rescatar nuestros refugios, terminan en casas de familias alemanas, belgas, francesas o inglesas, lejos del alcance de algunos cazadores desalmados que los abandonan cuando se acaba su munición.

Ramon Morera Montserrat

beAtypical 25

El abandono

de mascotas

Hoy, con la crisis actual, el número de abandonos es mayor que nunca. Desgraciadamente, cada vez son más las familias que deciden que una buena forma de recortar gastos es deshacerse de su perro o de su gato. Siempre se les había considerado como un miembro más de la familia, pero la forma de retornarles su fidelidad es el abandono. Hoy más que nunca debemos recordar que ellos no harían lo mismo con nosotros, porque su amor y fidelidad es incondicional y no sabe de economía ni de finanzas.Esta, entre otras muchas causas, provoca que España tenga el triste honor de liderar la relación de países con mayor número de abandonos de la CEE, con una cifra que se estima entorno a los 200.000 animales. De los cuáles decenas de miles mueren atropellados en nuestras calles y carreteras, víctimas del frío y del calor, de hambre, o simplemente sacrificados por entes gubernamentales en cumplimiento de la Ley correspondiente.Estos datos son muy significativos, pero no significan que no haya millones de personas que sí quieren a sus mascotas, o que las asociaciones de defensa de los animales hayan bajado los brazos. No es así. Es importante cuando nos encontramos ante una situación como esta hacernos una pregunta: ¿qué puedo hacer yo? Es fácil cruzarse de brazos y dejar que otros luchen por los derechos de nuestras mascotas, pero todos tenemos que asumir nuestra cuota de responsabilidad. La llegada de un animal de compañía a un hogar debe ser un acto madurado y muy meditado porque significa la incorporación de un nuevo miembro a nuestra familia para los próximos años, con todas las ventajas en forma de amor, ilusión, compañía que ello implica, pero también con la responsabilidad para con la vida y el bienestar de nuestro nuevo compañero. Solo así conseguiremos que estas campañas televisivas no sean más que un bello recuerdo de un tiempo en el que todos éramos más jóvenes.

Vamos a colaborarSon muchas las asociaciones protectoras de animales, algunos ejemplos cercanos serían:

Protectora de Mataró: www.protectoramataro.org

ASFEC (Associació Felina de Catalunya) Costa Daurada, 4 (Barri Les Animes) Sant Vicenç de Montalt - Tel.93 7915398

Aquesta secció li dediquem a l’HÈCTOR i al seu gos ARES. L’Ares, fins a l’últim moment, si va poder gaudir de la companyia del seu amic Hèctor.

FAADA: www.faada.org

Fundación Altarriba: www.altarriba.org

26 beAtypical

Així VOTEM a Sant VicençEl 22 de Maig passat, -com passa el temps! segur que gairebé ni ens en recordem- va succeir un d’aquests moments transcendentals en la vida d’un poble que es repeteixen cada quatre anys i que donen lloc a la constitució d’un nou govern municipal.

Text: Redacción Beatypical

L’evolució i l’orografia de Sant Vicenç han fet que tinguem dos nuclis de població en el nostre municipi que, si bé en el passat estaven molt desequilibrats pel que fa a població censada, actualment estan gairebé units. Aquesta situació no es pot evitar, l’orografia i el fet que una autopista ens divideix és quelcom que no podem evitar, i al que no solament ens hem d’acostumar sinó que hem d’aprofitar.

Per això, un cop vam tenir les dades en la redacció d’aquest mitjà, per casualitats de la vida, vam observar, no sense sorpresa, que hi havien certes diferències significatives entre la manera que tenien de votar la gent de dalt i la de la platja. Diferències que ens van sorprendre ja que en la vida diària del poble, tots tenim amics dels dos costats, ens veiem a la zona esportiva, o en les educatives i en cap moment ens preguntem on vivim. La realitat és que malgrat el doble nucli, Sant Vicenç és un poble bastant uniforme i en cap moment ens podia semblar que existissin aquestes diferències.

És per això que ens decidim a escriure aquest article, amb l’únic ànim de descriure fets i estadístiques; en cap moment de donar opinions o explicacions sociològiques, per les quals aquest humil mitjà de comunicació, no se sent preparat.

MUNICIPALS 2011

MUNICIPALS 2007

Així VOTEM a Sant VicençEl sorprenent cas de les agrupacions independents

La nostra petita anàlisi va començar per estudiar els estranys resultats de les últimes eleccions municipals i en comparar les dades separades entre les seccions 1 i 3(casc antic) i la 2 i 4 (zona de la platja), ens va sorprendre bastant el resultat sobretot d’un partit; l’agrupació independent 9SV. Vam fer l’exercici de realitzar l’assignació de regidors si el municipi estigués dividit en 2, i el que ens va sortir va confirmar la nostra sorpresa. El repartiment a dalt hagués estat; CiU 5, 9SV 5, PSC 1, ERC 1, PP 1 i el repartiment a la zona de platja hagués estat; CiU 7, 9SV 2, PP 2, PSC 1, ERC 1.

Com veuen els resultats són espectacularment diferents sobretot en el cas de 9SV, que passar d’empatar en regidors amb CiU en un cas, a una diferència de 5 regidors en l’altre. Finalment, la diferència entre els dos nuclis es compensa i el resultat va ser de 6 per CiU i 4 per 9SV.

Això ens va fer voler analitzar què va passar en les anteriors municipals, i si tenia alguna semblança. En analitzar els resultats del 2007, no podem estudiar 9SV perquè no es presenta, no obstant i això, sí que es presenta una agrupació independent denominada Amics x Sant Vicenç, els resultats de la qual són també sorprenents; si es realitza el repartiment de regidors únicament amb els vots de dalt hagués obtingut 2 regidors i amb els vots de baix no n’hagués obtingut cap.

Com ja hem dit, el propòsit d’aquest article no és realitzar cap anàlisi sociològica, no obstant i això, en base a les dues últimes eleccions municipals, sembla clar que les agrupacions independents solen obtenir excel·lents o molt bons resultats a dalt, mentre que a la zona de la platja els seus percentatges de vots baixen significativament.

28 beAtypical

De dretes o d’esquerres

Fugint de posar etiquetes globals als partits i tenint en compte que en cada elecció es vota per diferents motius i sobretot motivacions, mirant les dades objectivament i assumint que tots entenem que hi ha uns partits als quals qualifiquem de dretes i uns altres d’esquerres, també intentem analitzar com era el comportament del votant de Sant Vicenç, sota els mateixos paràmetres.

Per analitzar-ho millor i tenir més dades també vam recollir les de les últimes eleccions Autonòmiques 2010 i Generals 2008.

AUTONÒMIQUES 2010

GENERALS 2008

Les conclusions a les quals podem arribar són bastant bàsiques, elecció darrera elecció , la zona de dalt té més tendència a votar a l’esquerra, i la zona de la platja a votar a la dreta. En totes les eleccions, la suma dels vots PSC-ERC-Iniciativa és superior (en percentatge) a dalt que a baix i en el cas oposat la suma dels vots CiU-PP és superior a baix que a dalt.

En aquest punt voldríem destacar que encara que, evidentment, presenten petites diferències, tant CiU com PSC són els partits més estables en la diferència de vots entre a dalt i a baix; tant és així que si només estudiéssim el vot d’aquests dos partits, l’article no s’hagués realitzat. Tant quan les coses els van ben com quan els van malament, els resultats són més uniformes entre els dos nuclis que la resta de formacions polítiques.

Aquesta petita anàlisi no és més que un joc, una simple diversió estadística per investigar si existeixen diferències i després verificar que realment existeixen. Hem realitzat la divisió entre a dalt i a baix perquè la forma de tractar les dades que ens proporciona l’INE així ens ho permet d’una manera senzilla.

Però el que sí volem que quedi clar i està en l’ànim de tots els que fem aquesta revista, és que el poble és UN i que totes les polítiques que desenvolupin els nostres polítics han d’anar encaminades a que així segueixi sent, i fins i tot si existís alguna diferència; aquesta hauria de ser eliminada.

Sobiranistes o Espanyolistes

També en aquest punt les diferències existeixen i són importants. Analitzant els resultats veiem que una elecció darrera l’altra, els percentatges de vot del PP a la zona de la platja dupliquen als percentatges que obté a la zona de dalt.

De la mateixa manera, a ERC li ocorre exactament el contrari, sol duplicar els vots (en percentatge) de dalt comparant-los amb els que obté a baix.

Un cop vist això, comprovem si ocorria el mateix en altres partits més stat solament amb els vots de la zona de la platja, hagués obtingut 1 regidor. També ha esdevingut en les eleccions en que hem pogut comparar vots amb Solidaritat i Reagrupament, però al contrari; els seus resultats a la zona de dalt són millors que en la de la platja.

GENERALS 2008

30 beAtypical

La DAMA del CASTELL del Montalt

Antònia Caño i Bermúdez

Les llegendes són un llenguatge de l’ànima d’un poble perquè ens descobreixen caràcters, virtuts, defectes, complexos… El seu origen el trobem sempre al folcklore popular, narracions orals transmeses de generació en generació que van incorporant canvis i peculiaritats.Segur que molts de vosaltres coneixeu llegendes, dites i contes que us van explicar els vostres avis i que ara, passeu a fills i amics. Si és així, si us plau, poseu-vos en contacte amb mi (acanobe@gmail.com). En aquesta secció recollirem contades i rondalles del nostre entorn.Iniciem amb una llegenda publicada per Joan Amades, sobre la dama del Castell del Montalt que una veïna del poble va portar a la biblioteca.

Dites, llegendes...

Dissabte 27 d’agost

19:00 h. Plaça del Poble

Espectacle teatralitzat:“Uns xurravins molt especials”

Celebració del 25è aniversari dels gegants de Sant Vicenç de Montalt, Bòbul i

Margaridassa.A càrrec dels capgrossos i dels gegants

de la colla de Geganters. Animació musical amb el grup “Els Laietans”.

Organitza: Colla de Geganters de Sant Vicenç de Montalt amb la col.laboració

de la Regidoria de Cultura

La dama del castell era afavorida en gran manera pel do de la bellesa, però en tot això no trobava casador i ansiava ésser més gallarda per veure si així en trobaria. Havia sentit a dir que l’aigua de la font de part de baix del castell, al punt de la mitjanit de Sant Joan cobrava virtut, i que aquell que s’hi rentava es tornava cent vegades més bonic del que era. La dama, encisada per aquesta il·lusió, una estona abans de caure l’hora de mitjanit va sortir del castell vers la font, seguida de dues de les seves serventes, que la van despullar per tal que es pogués ben banyar al moment precís de l’hora de les meravelles. Així que va estar nua, i es disposava a mullar-se, va veure dos ulls brillants com el foc que se la miraven. La donzella tota esglaiada cercà ràpidament la roba i les serventes, però les serventes havien desaparegut.Al moment, però, va sentir-se abrigada per una seda finíssima i d’una suavitat tota dolça i excelsa. Els cabells li havien crescut en un instant i l’havien tapada tota com un espès vestit. La dama perdé l’esma i no sabé tornar al castell, i diuen que encara volta per aquells verals amb la seva cabellera tan llarga que gairebé l’arrossega, rossa com un fil d’or i que enlluerna el sol amb la seva bellesa i esplendor. De la gent que la nit de Sant Joan van a la font de part de baix del castell, n’hi ha que diuen que l’han vista passar tota esquerpa com una mena d’ombra fugissera.

Contada per Pere Màrtir Puig, d’Arenys de Mar (1935).

AMADES, J. Folcklore de Catalunya. Vol. 1. Rondallística. Barcelona: Selecta, 1950 (Biblioteca perenne;13).

32 beAtypical

De Passeig

Amb el calor que fa en aquest mes d’Agost. Ens vindria de gust anar a la platja. Però uf,… tenim d’agafar el cotxe, caravana a la carretera, i ¿on aparcarem?Ja ho tinc, podem anar a peu per camins arrecerats del sol, seguint un itinerari que sembla fet a la mida d’Indiana Jones.

PLATJA de SANT VICENÇ per la RUTA Indiana Jones

El lloc que avui ens ocupa, segueix la Riera de Sant Vicenç, plena de vegetació, en estat molt natural i primitiu (S’ha de tenir una mica l’esperit d’Indiana Jones per travessar-la). Ja a la part baixa, ens trobem amb l’Ermita de Sant Llop, bisbe francès, protector contra els animals feréstecs, on en dècades passades s’hi feia un Aplec i parelles de santvicentins hi anaven per casar-se.

Arribant a la façana marítima, tenim el Port Balís i la platja de la Caleta, on podem prendre un bon bany. Pujarem sota l’ombra del Passeig dels Pins i travessant l’autopista pel pont del Pedró, arribarem al punt des d’on hem començat a caminar.

La vegetació que impera a la riera es la canya , potser la planta més representativa i que dona nom a la nostra comarca, ja que “maresme” vol dir zona humida plena de canyers i així era antigament aquesta franja litoral.

La flor més abundant en aquesta ruta es la Flor de Lluna (Ipomoea) es una campaneta de color blau que en alguns llocs, omple tota una paret, i es agradable de veure.

Els alocs, (tiges envoltades de flors de color blau), que es fan en la riera es un dels pocs llocs a on se’n poden trobar; en l’època de floració la seva flor serveix d’aliment al abellot mediterrani.

Josep Grau

beAtypical 33

DIFICULTAT: Baixa (per a tota la família)

PENSAT PER: Famílies amb fills de 7 a 15 anys.

TEMPS: 1 hora i 40 min.

RECORREGUT: Circular

RECOMANAT PORTAR: Lot , dessuadora de màniga llarga, gorra i aigua.

Com anar-hi?

Sortirem del Local de les Entitats, al C/Ginesta. I passant per davant del Pavelló Toni Sors, ens enfilem per el Carrer de Can Rams. Arribant a la Carretera de St. Vicenç, girem a l’esquerra i a la propera cruïlla, agafem el Camí del Transformador, fins a la Riera de St. Vicenç.

Aquí comença l’aventura, doncs hem de baixar pel llit de la Riera, que està envoltat de canyes a les dues bandes i a voltes, sembla que no es pugui continuar, però els intrèpids segur que trobaran per on continuar. Es en aquest tros on convé posar-se la dessuadora de màniga llarga.

Pels més pac í f ics i urbani tes, proposem un itinerari alternatiu per no agafar la riera:C o n t i n u e m p e l C a m í d e l Transformador i passem el túnel, pugem fins a una placeta a mà esquerra a on hi ha un XIPRER CENTENARI, des d’allà podem veure unes magnifiques vistes del mar i cap a la dreta en un dia clar, al fons veiem la muntanya de Montjuic.Seguim pujant pocs metres i a la alçada de la finca Nº 31, agafem un pas a mà esquerra que ens portarà a L’AVINGUDA DEL REGADIU, el seguim cap a l’esquerra, fins arribar a un pla abans de travessar l’autopista.

Aquí tornem a agafar els valents que han baixat per la riera, gaudint d’una natura, com si d’una selva tropical es tractés.Baixant per la riera, ens trobem un túnel, fet per un tub metàl·lic que travessa l’autopista per sota. Encenem els lots i ens disposem a travessar-lo. Si algú no te ganes de passar pel túnel, pot continuar per l’Avinguda

del Regadiu i travessar el túnel de formigó i pocs metres després a mà esquerra, hi ha un pal de color groc, (indicador de la canonada del gas) i una petita tanca, la travessem per un corriol que hi ha i aquest ens mena directament alllit de la riera.

Ara continuem baixant pel bell mig de la riera entre arbres vells i recargolats, canyes i les parets del darrera d’algunes torres, fins arribar al final del Passeig dels Pins, on una canonada molt petita ens fa de barrera i ens obliga a pujar a dalt del carrer.

En aquesta cruïlla, ens enfilem pel Carrer de Can Pi, direcció muntanya i pocs metres després, el camí de l’esquerra, ens fa passar per l’Ermita de Sant Llop, en aquest tros, seguim el Camí de les 3 Viles, marcat amb senyals blanques i grogues.Anem seguint el camí de sorra, fins arribar a l’Avinguda del Regadiu,

>>>

34 beAtypical

on girem a l’esquerra, en direcció a mar. Anem baixant tot recte, i sortirem al lateral de la Carretera Nacional II.

Ara hem de continuar direcció Barcelona, gaudint del jardí de palmeres del costat nostre i fins a l’alçada de la nau de color blau del Port Balís, allà al darrera de la senyal de Stop, hi tenim el pas soterrani per travessar la carretera i via i sortir dintre el Port Balís, si observem el sostre, veurem que està fet de totxos i té la seva gracia.

Enfilem cap a l’esquerra (direcció Caldes d’Estrac) i arribem a la platja de LA CALETA, on ens espera un bany ben merescut.

La pujada la farem pel PAS DE LA XATA, primer trencant a l’esquerra del Passeig Marques Casa Riera (sota la rotonda) i pel lateral esquerra, hi ha el pas per els vianants que ens conduirà al Passeig dels Pins, que el pugem fins el final, quan ens topem amb la casa que tanca el carrer, a

>>>

De Passeig

mà dreta, surt un camí que hem d’agafar fins el final i sortirem sobre les Escoles del SOT DEL CAMP.

Continuem pujant pel Camí del Padró fins travessar el Pont de l’Autopista, i just després, a mà dreta i abans de la paret, surt un corriol (hi ha un altre pal groc del gas), l’agafem i enfilem el carrer Pedraforca fins a la carretera, que travessarem recta i ens enfilarem pel CAMI DE LA PUNTAIRE, des d’aquí tindrem una vista global de la part Nord- Est de S. Vicenç (Coma de Bó, La Cortesa, etc.) i ens portarà fins al Centre Cívic i Local d’Entitats, punt i final de la nostra sortida.

FINS EL

31 D’AGOST

FINS EL

31 D’AGOST

Recuerdos

de una XURRAVINA de Can Mújica

L’entrevista

Sara, ¿te ha costado decir SI a Be Atypical para ser portada de agosto?.>>> Bueno en principio no, lo comente con mi familia y a todos les pareció bien, me animaron, ¡pero uf!, cuando llegasteis a casa, me tembló todo. En ese instante me dije ¿Yo aquí?, que vergüenza. Pero mira, decidí tirar para adelante. BeAtypical es la revista del pueblo, es nuestra revista, ¡no pasa nada!

Venga Sara, si lo has hecho muy bien…>>> Muchas gracias.¡Vaya que no!, será para tí. Yo soy demasiado nerviosa y muy tímida. Pero bueno, lo he pasado muy bien y lo volvería hacer.

Pues la verdad es que no pareces tan vergonzosa…>>> ¡Guauuuu! No lo dudes, y ya te he dicho,

36 beAtypical

un saco de nervios. Cuanto más nerviosa me pongo más me da por reír, y siempre me acaban diciendo... - no te rías tanto - ¿Verdad? Aún así me ha hecho mucha ilusión. Me siento muy orgullosa.

Un pajarito nos ha dicho que te gustan mucho los sombreros y pareos… ¿todavía es así o sólo fue una etapa de adolescencia?.>>>Si, es verdad. Me encantan los sombreros, tengo muchísimos y es una debilidad tanto en verano como en invierno, (puede que en invierno se preste más).Lo que ocurre es que hace años, bueno, mejor dicho, desde que nacieron las niñas es un poco difícil ponérselos. «Las mamis ya saben de que hablo». Ahora que las niñas ya no van en brazos ni me tiran del pelo, estoy volviendo a mis gorritos. Y lo de los pareos

Recuerdos

de una XURRAVINA de Can Mújica

Text: Redacció BeAtypical • Fotos: Set Estudi

Sara Marin Cladera. De Sant Vicenç de Montalt. Madre de dos niñas – Álex y África – y felizmente casada con Carlos. La podríamos reconocer por muchos detalles que Sara nos regala cada día a todos los que tenemos el placer de conocerla, pero si hay algo que diferencia a Sara, algo por la que identificarla, por sentir que está cerca, es sin duda, por su contagiosa sonrisa.

beAtypical 37

los llevé mucho pero ahora están un poquito pasados. Los he cambiado por vestidos muy largos «tipo ibicencos».

Háblanos de tu infancia...¿es verdad que para ir al “cole” os pasaba a recoger un autobús y como erais tan poquitos, no lo llenábais? >>> Ya ves, que se lo pregunten a los del pueblo. Hicieron un colegio en Caldetas para los dos pueblos de los poquitos niños que éramos.Antes mis hermanos iban a la escuela donde ahora está el Sant Jordi, solo había dos aulas, una de niños y otra de niñas, y encima estaba el parvulario donde más tarde fui yo. Imaginaros un autocar de los grandes, ¡ocho cursos y no lo llenábamos!.

L’entrevista

38 beAtypical

Nos llevaban en un autocar que las ventanas se abrían y algunas de ellas eran de plástico, le llamábamos «GUAGUA», lo conducían «el Guardiola y el Andaluz». ¡Cuanto tiempo!.Más tarde nos pusieron uno muy moderno para la época.

¡Pues como ha cambiado! Ahora tenemos dos escuelas y un instituto…>>> Si, imagina como ha crecido el pueblo, donde antes casi todo era bosque y campos ahora solo hay casas. Nos conocíamos todos. Ahora también, pero claro, somos muchos más y hay gente a la que solo conoces de vista.Solo quedamos cuatro de los de antes. Como añoro aquella increíble época. Se que somos muy felices gracias a la vida que hemos tenido en este gran pueblo. Somos muy afortunados por nacer y vivir en él.

Si que es verdad que el pueblo ha crecido y cambiado mucho en los últimos años, pero hay lugares que, sin duda, siguen teniendo la misma identidad de siempre y que para ti son importantes, dinos algunos Sara.>>> Pues si, la GLORIETA donde nos reuníamos y comíamos pipas, reíamos y lo más malo que hacíamos era tirar globos llenos de agua.

Bueno, tampoco erais tan malos, se trata de travesuras que todos hemos hecho siendo niños...>>> Si lo eramos si, pero es verdad, tienes razón, como todos los crios. Pero bueno no me descentres, recuerdo con mucho cariño la piscina donde pasábamos el día entero y el calor que hacia al subir para volver a casa.

Era como dos pueblos, «el pueblo» y el «pueblo nuevo», ya que no estaban unidos.La riera del Gorg terminaba en la guardería, había un camino, empezaba en «els garrofers» de la guardería. Lo recuerdo solitario, con dos vayas, un puente, una balsa y solo dos luces en todo el trayecto. Caminar por allí daba un miedo horrible, ¡yo no me atrevía sola!. Más tarde abrieron la riera del Gorg hasta el campo de fútbol nuevo, pero era lo mismo, una riera larga, oscura y de tierra que cuando llovía parecía una pista de patinaje.Me acuerdo de una noche que era fiesta mayor, mi novio, ahora mi marido, estaba en la mili y fui al «envelat» con mis padres, como me aburría intente volver sola a casa pero me dio tanto miedo que regrese con ellos, cuando llegamos a casa se lo comenté a mi hermana, a ella le ocurrió lo mismo pero desde casa al «envelat».

Pero bueno, no todo sería tan lúgubre, seguro que tienes más cosas que contar.>>> Pues claro. Mira, los sábados por la tarde íbamos a la plaza del pueblo y hacíamos colas para comprar coca y pan calentito. Después directos en busca de «la Ana María de Can Botell» a comprar la cena. El domingo a por los pasteles, el pollo y los canelones.También me acuerdo de aquellas fiestas que celebrábamos con farolillos de velas, las sardanas en verano. Me encantaba «El caga Tió» y los Reyes Magos. Era muy emocionante el momento de entregarles la carta. Antes los niños del pueblo corríamos y disfrutábamos con toda la ilusión sin tanta cosa material como ahora.

“Como añoro aquella increíble

época. Se que somos muy felices gracias

a la vida que hemos tenido en este gran pueblo. Somos muy

afortunados por nacer y vivir

en él.” beAtypical 39

Allí, en la plaza, también plantaban el árbol de Navidad y sin olvidarnos de la fuente donde todos bebíamos agua, el Ayuntamiento, correos, la policía que entonces solo estaban BURRIEL y QUIMET...

...recuerdos que aún te emocionan.>>> Y más cosas. Las calles llenas de flores para Semana Santa y las niñas con el vestido de la comunión haciendo la procesión.Salir de misa del gallo a pasear por las calles con los cirios. Esa misma noche era la de las gamberradas. A la mañana siguiente salías a pasear para ver que habían hecho. Te encontrabas las calles llenas de paja y carros en medio, botas de vino encima de los árboles, ropa tendida, etc...Eran otros tiempos y se hacían cosas distintas como reunirse en el campo de fútbol a comer sandia, hacer el entierro de la sardina todos de luto delante de donde esta ahora la policía, en la que había una explanada con una balsa donde nos dedicábamos a tirar piedras. ¿Os habéis fijado que casi todo es «Can»?.

Lo utilizamos los catalanes para referirnos a la casa de alguien...>>> Recuerdo una barca en medio de la montaña detrás del Castell de l´Oliver donde pasábamos algunas tardes,¿todavía estará?.También la bodega «Ca la Maña» donde esperábamos el autocar comiendo «koyac», jugando a canicas, al bote o a pichi en medio de la calle delante de «Can Cinto».¡Claro, casi no pasaban coches!, y eso que era una calle de dos sentidos.

40 beAtypical

Sara, muchísimas gracias. Ha sido muy enriquecedor conocer anécdotas del pasado, pero sobretodo ha sido muy emocionante comprobar como brillan tus ojos cuando hablas de Sant Vicenç, cuando hablas de tu pueblo.>>> Espero que os haya gustado, y mando desde aquí un saludo para mis amigos y amigas de entonces, que estoy segura que también se emocionaran recordando lo que juntos vivímos en aquella entrañable época de nuestra vida. Y muchas gracias a Be Atypical por darme la oportunidad de sentirme parte importante de Sant Vicenç. Y otra cosa, no te olvides de darme unas cuantas revistas para mi família y amigos...¡ja,ja,ja,ja.

Hasta pronto.

L’entrevista

40 beAtypical

Pasar todas las tardes del domingo en el DELMA (museo del «pessebre») donde había doble sesión de cine, en la media parte ir a «Can Paco» a gastar la semanada en chuches o en el futbolín de «Can Carlus», si la peli era mala.Teníamos también una mercería «Ca la Carmeta», donde comprábamos la victorias y los regalos de algún cumpleaños que se celebrara, y sin olvidar la tienda de «la Fe» y los caramelos el «Caserío» en «Ca la Ferrana» a 2,50 pesetas un caramelo. En Gelong que cortaba la carne fumando, ¡ay, si lo vieran ahora!.Bajar a la playa a ver como las olas cruzaban el paseo y nos mojábamos. Ya cuando era un poquito más mayor, ir un fin de semana si y otro no a QUATTRO, donde conocí a Carlos, mi marido.¡Que tiempos aquellos!, parecen tan lejanos.

¿Nos hablabas antes de lo emocionante que era entregar la carta a los Reyes Magos. ¿También son distintas aquellas Navidades de estas?.>>> Y tanto. Mira, nos esperábamos la noche de Reyes para ir al Clipper y salir detrás de las carrozas todos en moto desde el más pequeño al más grande. ¡Era increíble!, además los pajes iban en caballo toda la cabalgata y recorrían los tres pueblos, Sant Vicenç, Caldetas y Llavaneras.

beAtypical 41

“Gracias a Be Atypical

por darme la oportunidad de

sentirme parte importante de

Sant Vicenç. ”

42 beAtypical

TRACTAMENTS INDIVIDUALS ÚNICS. Disposem de tres consultes mèdiques i deu cabines amb la teconologia més avantguardista per aconseguir els resultats més efectius en: Mesoteràpia Anticel.lulítica/reductora; Mesolifting facial; Biolifting facial integral; Terapia Cel.lular Homeopàtica; Botox-Vistabel; Tractament Coperos Facial; Only Touch; Anti-acné; Remodelació labial; Electro-escleròsi de varius i micro-varius; Electrocoagulació de verrugues; Infliltracion capil.lars i rejuveniment mans, entre altres.Tractaments de Fisioteràpia: rehabilitació muscular, respiratòria i reeducació postural.

ELS BENEFICIS DEL MAR MEDITERRANI. Arriben al nostre Centre canalitzant l’aigua que ens ve del mar fins a les cabines sense filtres artificials i l’utilitzem aquesta aigua reciclant-la permanetment per a que mantingui intactes les seves propietats terapèutiques.Alguns dels nostres tractaments marins: Peeling amb flor de sal; Tractament fred marí especial per cames cansades; Kanebo Sensai cel.lular; Tractament amb concentrats marins; Tractament Cellmen amb metodologia Suïssa Cellcosmet, etc.

LA TERÀPIA A TRAVÉS DE L’AIGUA.

És possible gràcies a les propietats

terapèutiques de les aigües meso-

termals de Caldes d’Estrac. En

concret, les propietats analgèsiques,

estimular les defenses, reactivar el

metabolisme o relaxar la musculatura

son alguns dels nostres tractaments

termals que es realitzen a les cabines

amb maniluvis i pediluvis, inhalacions

termals, flotarium, entre altres.

HEALTH AND BEAUTY ZONA THALASSO ZONA TERMAL

REPORTATGE

L’únic cENTRE THALASSO-TERMAL davant del mar

42 beAtypical

beAtypical 43

Per primera vegada, els beneficis de l’aigua termal i marina s’uneixen en un mateix espai, el Centre Thalasso-Termal Hotel Colón, ubicat en un entorn privilegiat i molt aprop de casa nostra.

Tot un luxe per als nostres sentits amb uns preus més que raonables.

NOVETATGAUDEIX TOT UN DIA

DEL CENTRE THALASSO-TERMAL des de les 11:00h. fins a les 20:00h.

per només 30€

INFORMA’T.

Plaça de les Barques, s/n • Caldes d’EstracTel. 93 791 04 00 • www.hotel-colon.net

EN FORMA. Un agradable recorregut per aquest espai que està format per a una piscina interior amb aigua de mar climatitzada a 30ºC per a tonificar-te amb els “chorros jet, Niágara, chorros cisne, llits i cadires amb bombolles; Pileta d’imenssió a 12ºC; Font de gel; El Temple de dutxes; un Camí de Sensacions Mediterrànies; Sauna; Hamman; Caldarium i Jacuzzi. I per a descansar trobaràs davant mateix i sense sortir d’aquesta zona el nostre bar dietètic.Sala d’aparells cardiovascular i activitats dirigides en una sala d’aerobic o dins de la piscina.

cIRcUIT FITNESS & SPA

L’únic cENTRE THALASSO-TERMAL davant del mar

44 beAtypical

El 18 de juliol de 1936, part de l’exèrcit s’aixecava en terres africanes iniciant-se la guerra civil que portaria al poder al Generalísimo Francisco Franco. L’aixecament militar provocà una forta reacció a Catalunya, on s’aturà, prenent el poder als carrers els militants de les diferents forces polítiques d’esquerra. S’iniciava així una onada de violència contra la dreta, però també un procés revolucionari que situà Catalunya en el centre de les mirades de tota l’esquerra mundial. Sant Vicenç de Montalt no va restar al marge ni de la repressió ni de la revolució. Just abans d’esclatar la guerra, el municipi oferia una imatge que podríem anomenar “típica” de les petites poblacions del Maresme. A Miramar, tocant a la platja, s’afileraven tot un seguit de “torres” d’il·lustres personatges de l’època: polítics com l’alcalde de Barcelona, diputat i governador Joan Pich i Pont; empresaris com Bernard R. Cinnamond, amic personal d’Alfons XIII; estrangers, burgesos i rendistes tenien la seva casa d’estiueig vora el mar. Entre aquests destacaven Josep Maria de Boada, Tomàs Rosés Ibbotson i Jordi Smith. Terra endins, però, el panorama canviava considerablement: arrendataris i jornalers treballaven les terres de grans propietaris com Genaro Sararraín Milans del Bosch, Ramon Duran o Marqués Casa Riera. Quan s’inicià la guerra, la situació al poble era força ambigua. Els membres més destacats de la dreta, inclòs el considerat com a cacic del poble i els seus col·laboradors, ja havien marxat escapant de les més que probables represàlies. El poder va quedar a mans del Comitè Revolucionari on predominaven els anarquistes de la CNT, però les seves primeres actuacions van ser més de simple gestió que de transformació revolucionària. Van ser els arrendataris dels masos i camps que van fer una primera col·lectivització de les terres, mantenint com a treballadors als seus jornalers. Cap al setembre, però, el Sindicat Agrícola de la CNT es va imposar: es van confiscar l’església, la rectoria i les torres, masies i terres dels germans Gabrielistes i dels grans terratinents. Les terres d’Immobiliària Rústica i Urbana S.A., que havien estat col·lectivitzades pels arrendataris van ser també confiscades per la CNT amb l’aprovació de la Generalitat de Catalunya.

Al desembre es va regularitzar una mica la situació política. El Comitè Antifeixista va desaparèixer i l’Ajuntament es va constituir segons les normes de la Generalitat. La primera decisió fou el canvi de nom del poble: a partir d’ara s’anomenaria Llavaneres de Montalt. Format per tres membres de la CNT, altres tres d’ERC, faria d’àrbitre un afiliat a Unió Rabassaire de Catalunya. Els membres de la UGT no van entrar a l’ajuntament per decisió pròpia i per ser

considerats com a partidaris de la dreta afiliats per obligació a una central sindical. La seva principal funció –a més de les de qualsevol ajuntament– fou “organitzar” la col·lectivització. A més de les terres, es van confiscar 18 cases, 29 torres i 8 masies que quedarien en la seva major part buides, amb la idea de fer en elles usos socials com les escoles, la biblioteca popular, el casal social, i les seus dels diferents partits i sindicats. Però la col·lectivització estava abocada al fracàs. Els arrendataris i jornalers no estaven d’acord en la forma d’organitzar les terres, i preferien quedar-se com estaven –això sí, sense dependre ni pagar a l’antic propietari– abans que acceptar el pla de repartiment de la CNT. I és que els anarquistes volien deixar sense terres als arrendataris. La situació es feu tan insostenible

que l’ajuntament convocà una reunió extraordinària el 6 de febrer de 1937 –es va prohibir portar armes– a la que havien d’acudir també els arrendataris i els jornalers. El dia de la reunió la tensió es podia respirar als carrers: davant la porta de l’ajuntament s’havia aplegat gairebé tot el poble per conèixer el resultat final. A dins del consistori es debatí llargament amb representants comarcals dels partits. L’empat entre ERC i CNT donava tota la responsabilitat al membre d’Unió Rabassaire en la decisió final. Un polític comarcal fins i tot va proposar enviar tota la dreta (és a dir, als arrendataris afiliats a la UGT) al Tribunal Popular de Barcelona acusats de facciosos... però l’àrbitre es decantà per la via pagesa: recolzà a arrendataris i a jornalers que mantindrien la seva pròpia col·lectivització.

FOTO: www.svmontalt.net

Ara fa75AnysA Sant Vicenç

Jacinto Bonales

Historiador, investigador associat del Departament d’Història de la Universitat de Lleida, Col·legiat al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya.Serveis de Recerca i Assesorament en recursos i Patrimoni històric

http://jacintobonales.blogspot.com

Malauradament Sant Vicenç de Montalt es faria tristament cèlebre per l’assassinat dels germans Gabrielistes del convent de Can Valls. I és que si bé en els primers mesos van continuar en el centre amb els diferents alumnes acollits al col·legi, a finals de 1936 el comitè revolucionari comarcal entrà al convent i sota l’excusa de trobar una emissora de ràdio i acusant als frares d’ensenyar religió, va enviar presos a 44 homes a Barcelona amb l’oposició del poble. Només conservarien la vida 5 per tenir la nacionalitat francesa.

1920. Can Valls (Els “Hermanos”)

46 beAtypical

L a base de l’escr i t es fonamentava en una identitat comptable clàssica (no pas en cap teoria) que assumeix la divisió de l’economia d’un país en tres blocs: privat, govern i exportacions. En aquest cas sempre s’haurà d’acomplir que:

La teoria econòmica ens diu que aquells països que volen assolir amb èxit un procés de “desapa lancamen t” (reducció del deute) han d’acabar reconver t int - se e n n a c i o n s n e t a m e n t expor tadores per tal de compensar els f luxos de capital vers l’exterior. Tant Catalunya com Espanya es troben a dia d’avui en aquesta s i tuac ió ja que requereixen estructuralment de finançament provinent d’altres països.

Balança financera del sector privat domèstic

[BP]

+

Balança corrent comercial

(Superàvit/Dèficit comercial)

La malaltia i els remeis per a curar al pacient ESPANYA

En paraules més entenedores, ens diu que:

• Si les empreses i famílies (sector privat domèstic) estan reduint la seva despesa diària per tal d’estalviar més, el que equival a dir que estan repagant i reduint tant com poden els seus deutes –hipoteques, crèdits, etc.- donada l’elevada incertesa sobre el futur (això significaria que BP>0).

• Si el govern pretén convertir el dèficit fiscal en un superàvit per tal de poder reduir el nivell d’endeutament del país (això significaria que BG>0).

• Aleshores per força BC>0; el que significa que si un país té superàvits privats i governamentals per força es tracta d’un país netament exportador.

I quina és l’encaix d’Espanya. El sector privat es troba en ple procés de aconseguir reduir el seu deute (té superàvit i per tant BP>0), però el govern -malgrat els seus esforços fruït de la pressió de Brusel·les i dels mercats financers- acaba els anys gastant més del que recapta (té dèficit i per tant BP<0). El problema s’agreuja pel fet que el dèficit del govern supera el superàvit del sector privat, de manera que ens trobem en que som un país netament importador (BC<0).Com diuen els metges: identificada la malaltia, només cal receptar-ne els remeis adequats i que sobretot el pacient se’ls prengui degudament.

En Positiu

En l’anterior article deiem que calia recuperar el nostre “seny català” en tots els àmbits per tal de superar l’actual situació econòmica i política.

[BC]

i

Balança fiscal del govern

[BG]

La malaltia: Els nostres socis europeus ja ens han dit ben clar que estem incomplint el Pacte d’estabilitat i creixement vigent des de l’entrada en vigor de l’euro. Per tant, Espanya ha de reduir el dèficit fiscal per sota del 3% del PIB a partir del 2013 i a mig termini hauria de tornar a situar el rati d’endeutament públic per sota del 60% del PIB.

Els remeis: Imposar reformes dràstiques que flexibilitzin el mercat laboral, reformar i sanejar a fons el sistema financer (sobretot les caixes), reduir les competències i les despeses del sector públic, privatitzar empreses amb participació estatal, implantar les mesures que calguin per incrementar la productivitat tant del sector públic com privat, i un llarg etcètera.

El pacient: Com és habitual no es troba bé (elevat atur, creixement econòmic agònic, no té capacitat de fer ús de la política fiscal ni monetària i amb un dèbil sistema financer) i és reticent a prendre aquest allau de medicaments.

Però aquest any és crític si no volem acabar com Grècia, Irlanda o Portugal, de manera que ens hem de prendre els remeis i ben ràpid -per més que tinguin mal gust i ens costin d’empassar- ja que si no perdrem la credibilitat dels nostres metges (els creditors). I les nostres opcions per convèncer als mercats financers passen per potenciar, dinamitzar, recolzar i finançar a tots aquells emprenedors i petites i mitjanes empreses amb projectes de negoci viables i amb vocació exportadora, ja que sense ells no es crearan nous llocs treball.

Ramón Amargant

En conclusió, donat que el sector privat espanyol està reduint el seu apalancament si aconseguim convertir-nos en un país netament exportador, voldrà dir que per fi el sector públic ha assolit tenir superàvits fiscals i que està en procés de curar-se i superar la malaltia (reduir l’endeutament de l’Estat).

48 beAtypical

1 2 3 4

Realment el

problema és poder pagar la HIPOTECA mitjançant DACIÓ?

Possiblement ni existeixen els àngels ni els dimonis, econòmicament parlant, i el problema no sigui si la hipoteca es paga o liquida amb una dació sino d’altres fets i situacions. Anem a pams i esclarim conceptes:

Mentre una gran part de la població viu una profunda crisi econòmica i/o crisi de nou estatus social il·lusori, sembla que hagi baixat un àngel del cel, de nom dació en pagament, per deslliurar-nos de la criatura infernal coneguda com a hipoteca.

La hipoteca: beneïda o maleïda?

La hipoteca no ha sorgit de l’infern, doncs simplement és una fórmula jurídica que intenta garantir un crèdit, per tant és accessòria d’aquell. Hom coneix i parla que te una hipoteca quant realment hauria de dir que ha de retornar un crèdit i que l’ha garantit, amb hipoteca. A més, si es té, d’hipoteca, és perquè s’ha rebut uns diners a canvi i, possiblement, haurà estat l’única manera que molta classe baixa i mitja hagi pogut accedir a la compra de certs bens immobles. Els articles 104 i 105 de la Llei Hipotecària son clars i explícits: La hipoteca subjecte directa i immediatament els bens sobre els que s’imposa, qualsevol que sigui el seu posseïdor, al compliment de l’obligació per a la seguretat de la qual va ser constituïda. – La hipoteca podrà constituir-se en garantia de tota classe d’obligacions i no alterarà la responsabilitat personal il·limitada del deutor que estableix l’article 1.911 del Codi Civil. És a dir, la maleïda hipoteca facilita obtenir diners els quals sí beneïm, per tan la seva existència i finalitat és, fins i tot, lloable.

Perquè responem dels nostres deutes amb tot el que tenim?:

Doncs perquè així ho diu una de les nostres lleis principals, el Codi Civil (art. 1911), que estableix el que es coneix com a <responsabilitat universal>: Del compliment de les obligacions respon el deutor amb tots els seus bens, presents i futurs.És a dir, si et compromets i no compleixes hauràs de respondre amb tot el que tens. Fins i tot sembla just i lògic, veritat?

La <responsabilitat universal> a una hipoteca es pot limitar?:

Doncs sí, l’art. 140 de la Llei Hipotecària estableix la possibilitat de limitar la responsabilitat al be hipotecat: (...) podrà vàlidament pactar-se a l’escriptura de constitució de la hipoteca voluntària que l’obligació garantida es faci solament efectiva sobre els bens hipotecats. En aquest cas, la responsabilitat del deutor i l’acció del creditor, en virtut de préstec hipotecari, quedaran limitades a l’import dels bens hipotecats i no abastaran a la resta de bens del patrimoni del deutor.És a dir, puc pactar amb el banc que la garantia que dono (pis o casa) per pagar el crèdit que he rebut sigui suficient per entendre’s retornat o liquidat aquell crèdit. Aquest fet és habitual en d’altres països. Aquí, pensant que la finca cada any valia un 10% més i, que tots ja érem milionaris, a ningú li importava.

Perquè el banc es queda el meu pis o casa per la meitat del valor?

Doncs perquè una altra llei fonamental del sistema jurídic espanyol, la Llei d’Enjudiciament Civil (art. 671) així ho estableix: Subhasta sense cap postor: si a l’acte de la subhasta no hi hagués cap postor, podrà el creditor demanar l’adjudicació dels bens per quantitat igual o superior al 50 per cent del seu valor de taxació o per la quantitat que se li degui per tots els conceptes. És a dir, una altra llei permet al banc fer el que fa.

Arribats a aquestes alçades de l’article comences a pensar que potser, i reitero potser, el Banc no és el dolent en tot aquest embolic financer sino les lleis que han permès al banc fer el que ha fet. Anem, però ja, a per la dació.

5

Realment el

problema és poder pagar la HIPOTECA mitjançant DACIÓ?

Què és la dació en pagament?:

Quan es demana un crèdit ens obliguem a retornar-lo, per desgràcia, i es pacten unes condicions que regulen aquella obligació. La forma concreta de complir l’obligació, la pactada habitualment, és la de pagar uns diners cada més (que cobreixin el préstec més interessos i altres despeses). Ara be, hi ha d’altres maneres de complir l’obligació, com podria ser la dació en pagament.La dació en pagament és una figura jurídica per la qual complim l’obligació de forma diferent a la inicialment pactada, és a dir, enlloc de complir com s’ha signat, mitjançant quotes mensuals dineràries, oferim una altra opció, com és un immoble, el qual s’ofereix –datio- (es lliura), com a pagament. Aquesta forma de pagament, a més, també és anormal en el sentit que si be les quotes pactades inclouen uns interessos i despeses de cancel·lació, amb la dació el pagament és conjunt i unitari i inclou totes les despeses pendents. És a dir, dono el pis o casa al banc i amb això queda totalment extingit el deute, motiu pel qual la dació també es coneix com “adjudicació en pagament de deutes”, doncs el lliurament comporta el compliment total de l’obligació.

Puc pagar el meu crèdit i per tant cancel·lar la meva hipoteca, amb una dació en pagament?

Si el contracte de préstec ho preveu perfecte, però no és habitual actualment. Ara be, el banc té l’opció d’acceptar aquell canvi, perquè li interessi.

Li interessa al banc la dació en pagament?

El negoci principal d’un banc no és adquirir immobles sino prestar diners a un tipus d’interès determinat. Per tant, al banc, no li interessa la dació en pagament, motiu pel qual ni tan sols es preveu als contractes de préstec.Ara be, el banc pot acceptar una dació en pagament com a mal menor. És a dir, si el titular del préstec i immoble hipotecat marxa del país (per no tornar), podria ser que al banc li interessi la dació per evitar anar al Jutjat per recuperar el pis hipotecat, doncs trigarà un temps i haurà de gastar uns diners que sap que igualment mai recuperarà. Tanmateix, si el deutor és insolvent, el banc pot optar en pensar que ja li reclamarà tard o d’hora, havent de tenir un expedient obert sine die un cop adquireix la finca per subhasta, o acceptar la dació i poder tancar l’expedient de forma definitiva davant les poques o nul·les possibilitats de cobrar la diferència entre el preu de la subhasta i el deute real. En un o altre cas el capital, el balanç i, les provisions bancàries, se’n ressenten, argument del banc en contra de la dació.

Conclusions:Quan fa cinc anys tothom comprava el que mai hauria d’haver adquirit atenent al seu estatus econòmic històric i, especialment, el valor real dels immobles, ningú es queixava de la hipoteca, ni demanava l’àngel salvador dit dació en pagament, ni tan sols es discutia la possible pèrdua del 50 % del valor en cas de subhasta. Ans al contrari, tothom volia una taxació ben alta per poder, fins i tot, pagar el cotxe i els mobles en 30 anys. Cadascú va signar uns contractes, els quals ningú va voler revisar ni assessorar-se, malgrat ser la compra més important de la seva vida. Què es vol dir, doncs que l’estat de dret es fonamenta en conèixer el que està permès i el que no, així com les conseqüències de cada actuació, doncs així s’elimina l’arbitrarietat. Teníem i tenim unes regles de joc que donen seguretat jurídica al ser conegudes per tots, malgrat que possiblement son dolentes o afavoreixen a la part més forta en casos de crisi, donat que la carn és dèbil i la gent va caure en el parany, van voler viure be, molt be.El problema, aleshores, no és si correspon la dació en pagament, ni de lluny, sino qui s’ha equivocat, si la banca valorant erròniament i conseqüentment donant massa diners per les totxanes, o el particular que assumia una despesa que no es corresponia amb el seu estatus econòmic històric ni el valor històric del be? Primer és l’ou o la gallina? Què cadascú decideixi qui ha errat, doncs els primers estan tancant (li diuen fusions i es fa amb els impostos de tots) i els segons es troben al carrer, arruïnats i amb deutes pels quals seran perseguits de per vida (i no els hi omplen les butxaques amb els impostos de tots). El final d’uns i d’altres no es pot ni tan sols comparar, denotant qui haurà patit més en aquesta gran inconsciència socio-econòmica i a qui s’hauria d’intentar defensar, possiblement amb la dació en pagament, o potser canviant les lleis, veritat?

5 6 7

Albert València i Armengol

50 beAtypical

Racó poètic

Pensaments

Deixa que pengin els meus pensamentsDels recargolats rínxols de ta barba

Alguns pèls ja són blancs i, tot I així,Et preocupen molt. Dic: I demà?

I si el cos incorrupte de Pessoa?Una idea que se t’enganxa i parla

Creixen enrevessades , sense alèLes meves idees són com el pèl fals…

Futilitat estival , massa anhel,però no per això jo no tinc recança.

Ana Cloe Brugueras

Racó on podreu e x p r e s a r l a vostra vesant més creativa.Envieu els vostres escrits al mail: p a r t i c i p a @beatypical.es amb ref. racó poètic.

Dissabte 20 d’agost

22:00 h.Esglèsia de Sant Vicenç

Festival de Música del Maresme“Concert del Quartet de Corda Gerhard”

Organitza: Regidoria de Cultura amb la col.laboració

de la Parròquia de Sant Vicenç.

52 beAtypical

¿Para qué sirve un TABLET?

Gadgets Tecnológicos

En aquel momento mucha gente vaticinó que después de los increíbles éxitos del iPod y del iPhone, esta vez la marca de Cupertino iba a encontrarse con la horma de su zapato y que las ventas del nuevo dispositivo serían un fracaso.Sin embargo los resultados del dispositivo fueron espectaculares, el primer fin de semana de ventas llegaban a las 600.000 unidades y al final del 2010 superaba en cifras a la joya de la corona, al mismísimo iPhone. Sus competidores tampoco se quisieron quedar atrás, y una vez comprobado el éxito del iPad, se lanzaron a llenar el mercado con dispositivos tablet, Samnsung, RIM (Blaclberry) y HP ya los han lanzado; Windows, Motorola, Amazon o están a punto o tienen bastante adelantado los proyectos.Es difícilmente explicable que “algo” que a priori no tiene una utilidad definida y que nadie demandaba haya tenido tanto éxito. Muchos dirán que ha sido otro truco de marketing de la compañía de la manzana, sin embargo eso explicaría un éxito pasajero, no continuado a lo largo de dos años, y mucho menos que el resto de sus competidores se hayan lanzado a realizar proyectos millonarios para poder tener algún dispositivo con el que competir.Y entonces, ¿cual es la clave del éxito?, ¿qué es o para qué sirve un tablet?. Seguramente estas preguntas no tienen respuesta clara, es evidente que el tablet no responde a una necesidad detectada en los usuarios y le da una respuesta clara. En nuestra opinión, la clave de su éxito no está en responder lo que es un tablet, sino en responder lo que no es y así tener una idea más o menos clara de lo que puede hacer.

El 27 de enero de 2010, Steve Jobs, Presidente de Apple, Inc. Presentó un dispositivo que denominó iPad y que en cierta medida ningún experto supo vaticinar muy bien cual sería su futuro. Nos encontrábamos ante “algo” que no era un ordenador, no era un teléfono, no era un reproductor de videos o música, no era una consola de videojuegos, no era un lector de libros electrónicos,… y sin embargo nadie, ni siquiera el propio Steve Jobs, era capaz de decirnos lo que SI era.

Daniel Camiruaga

Sabías que el iPad es el segundo intento de Apple por sacar un tablet al mercado. Desde el año 1993 hasta 1998, la marca de Cupertino comercializó un dispositivo llamado Newton que era una mezcla entre las actuales PDA y los tablets. El dispositivo fue un fracaso comercial, quizás porque las ideas que intentaba plasmar estaban muy por delante de la tecnología existente en aquel momento. El propio Steve Jobs en la presentación del iPad reconoció que el Newton había sentado muchas de las bases, sobre las que 17 años después había surgido el iPad.

Curiosidades

FOTO: www.apple.com

No es un ordenador: Cierto, sin embargo permite navegar por la web de manera intuitiva, gestionar correo electrónico de forma amigable, utilizar aplicaciones ofimáticas, y en las nuevas versiones editar video, fotos y música de forma sencilla. No es un ordenador pero se le parece mucho.

No es un teléfono: Cierto, sin embargo parece que por fin las aplicaciones de videoconferencia caseras empiezan a tener éxito en un formato de dispositivo en el que funcionan mucho mejor, después de haber fracasado en los teléfonos.

No es un reproductor de vídeos o música: Cierto, sin embargo permite hacerlo con una calidad bastante buena, y sea de forma nativa o con adaptadores permite la conexión a dispositivos HDMI, además el hecho de ser fácil de transportar nos permite utilizarlo en muchos lugares con facilidad.

No es una consola de videojuegos: Cierto, sin embargo desde el principio se diseñaron juegos para ellos. Además se estima que las futuras versiones del iPad3 o del Samsung Galaxy, tendrá la misma capacidad que la actual PSP y que en unos 2-3 años mayores que las de las video consolas.

No es un lector de libros electrónicos: Cierto, y además una pantalla retroiluminada no dará la misma calidad de lectura que una de tinta electrónica. Sin embargo para la mayoría de los lectores cumple su función con una calidad de lectura muy buena; y además añade la potencia de lectura de periódicos y revistas electrónicos. Tanto es así que se estima que la venta de lectores electrónicos ha bajado en un 50% desde la salida de los tablets, y que por ejemplo Amazon, aunque no ha abandonado su dispositivo kindle para la lectura de libros electrónicos, prevé sacar al mercado un tablet propio para el 2012.

Y ahí pensamos que radica el éxito de los tablets, no en aquello en lo que sea el mejor dispositivo, porque posiblemente no lo haya, sino en todas las cosas en que es muy bueno aunque no sea el mejor. Y si además añadimos en que todo lo podemos hacer tumbados en el sofá de casa, probablemente podamos explicar porque en los dos últimos años se ha convertido en la estrella de las tiendas de electrónica.

FOTO: www.apple.com

54 beAtypical

M’ha passat a mi

“En referència a l’article “I a mi qui em té en compte”, publicat a l’anterior número d’aquesta revista, l’escola Sot del camp des dels seus òrgans de màxima representació ha volgut fer el següent manifest:

El Consell escolar i el Claustre de l’Escola Sot del Camp en ple, vol mostrar el seu rebuig i disconformitat a l’article del primer número d’aquesta revista de la secció “M’ha passat a mi” titulat “I a mi qui em té en compte? On des d’una vessant sensacionalista, manipulada i unilateral explica uns fets que afecten directament a la direcció del nostre centre faltant a la veritat i obviant el marc legal que ens marca el Departament d’Ensenyament.Ens sembla una gran equivocació la publicació d’aquest article i esperem que fets d’aquests tipus no es tornin a repetir en bé de tota la comunitat educativa de Sant Vicenç de Montalt.”

Consell escolar i el Claustre de l’Escola Sot del Camp.

Fins al31 d’agost

De dilluns a divendres de 10:00h. a 22:00h.

Dissabtes i diumenges de 10:00h. a 14:00h.

i de 16:00h. a 20:00h. Festius tancat

Casal de la Gent GranExposició “Treballs de patchwork”

A càrrec de les alumnes de tallers organitzats per “Els Xurravins”

Organitza: Associació de la Gent Gran Els Xurravins

MANIFEST

56 beAtypical

Inscripcions:

info@beatypical. es Tel. 93 791 20 03

PLACES LIMITADES

Plan “Be”

Idees per a quan no saps que fer

Conèix M

ataró

On Anem!!

56 beAtypical

Elisabet Arbiol

Sortida p

ropera

Mataró sol ser la Nostra ciutat de referencia per compres, metges, etc.. Però si alguna vegada has pensat que en el fons no en saps gairebé res, L’Oficina de Turisme de Mataró et dona la oportunitat de conèixer una mica més la ciutat, la seva historia antiga i contemporània i edificis i zones emblemàtiques de dos maneres diferents:-tRutes i Visites Guiades. Durant tot L’any s’organitzen rutes guiades per la ciutat basades en temàtiques diferents: Ruta per la Historia de Mataró, El modernisme a Mataró, De la Iluro romana a la Mataró del segle XVI, Mataró tèxtil, Vil.la romana de Torre Llauder, etc. La programació la trobareu a la Oficina de Turisme de Mataró. Pràcticament totes son gratuïtes.-tRuta audioguiada pel centre de Mataró. Pots llogar audioguies fàcils de manejar que et donaran informació dels punts més emblemàtics. Es una audioguia semblant a la dels museus que has de tornar una vegada acabis i es completament gratuïta.

Oficina de Turisme de Mataró. La Riera, 48; 937 582 698De Dilluns a Dissabte de 10-13h i de 17.19h; Diumenges i Festius de 10-14h.

Opció BeAtypical

Sortid

a p

ropera

FOTO: www.mataro.cat

2 de setembreGIN & TONICS

9 de setembre MOJITOS COMBINADOS

HORARI: DE 19:30 H. A 21:00 H.

UBICACIÓ: bar de la piscina: avda. toni sors, s/n (Zona esportiva)

Inscripcions:

info@beatypical. es Tel. 93 791 20 03

PLACES LIMITADES

Organitzen: Bar de la Piscina i BeAtypical

Taller

Sorpren als teus amics fent combinats atrevits, divertits i

boníssims!!!

20€persona/curs

Idees per a quan no saps que fer

Plan “Be”

58 beAtypical

Avui us proposem una escapada de cap de setmana. I es que ens traslladarem al sud de França per anar a la Reserva Africana de Sigean. No m’agradaria que us quedéssiu amb la idea que es un altre zoo però una mica més gran.

El que més hem va sorprendre de la reserva es que a mes de ser de unes dimensions considerables, està fet de tal manera que sembla que estiguis visitant els animals en el seu àmbit natural. No veus tanques ni murs i les barreres que et trobes entre tu i els animals son barreres natural com un rierol o un llac. Disposa de molt de espai per que els animals es puguin comportar de manera «salvatge» i moures com si estiguessin en llibertat, sensació que es tramet al visitant, que pot arribar a sentir-se com un autentic explorador al ben mig de Africa.

La reserva té dos parts ben diferenciades per visitar. La primera part es visita dintre del teu propi cotxe. Els camins et porten entre lleons, estruços..... Vas al teu ritme i interacciones amb alguns animals que s’arriben a apropar molt, com els estruços que si et descuides entren el cap per les finestres i us ben asseguro que aquests bitxos impressionen. Com també impressiona el passar pel costat de unes lleons tombats al boral del camí, com també ossos, girafes o zebres.La segona part es per fer- la caminant. Seria el més semblant a un zoo convencional si no fos, com us he dit per la sensació de llibertat degut a la falta de barreres artificials i a la sensació de amplitud que tens.la reserva es troba a les afores de Sigean, a uns 200 Km de Sant Vicenç de Montalt o sigui que conteu unes 2 hores en cotxe. Per això encara que us he dit que es una sortida de cap de setmana, també us podeu plantejar un viatge de anar i tornar en el mateix dia, sobretot per aquells als qui no els fa mandra el conduir.

La reserva obre a les 9h i tanca de 16:30 a 18:00h depenent de la època de l’any.

Per més informació www.reserveafricainesigean.fr

Expe

dició a

l’Àfrica

a 2 h

ores

de S

ant Vicenç

Nave

gant entre C

anals

FOTOS: www.reserveafricainesigean.fr

Cansat de les vacances de sempre! Aquí trobarás unes vacances ben diferents que et permetran conèixer França des de un altra perspectiva. I es que avui us proposem que us convertiu en Capità de barco i us embarqueu pels Canals francesos.

Un viatge que us aproparà a la natura i us perpetrar conèixer indrets i racons molt originals com pobles antics, Castells, Abadies, com també gaudir de la seva gastronomia més autòctona. I es que el país Veí disposa de una xarxa de Canals condicionats per la navegació de barcos de plaer. No us preocupeu si no teniu ni idea de portar un barco, aquests son molt fàcils de manejar, que naveguen molt lentament i son bastant bàsics. Quan els llogues reps un curs, reconec que una mica accelerat, però també us puc dir que suficient. Els barcos son com petits apartaments amb totes les comoditats: cabines, cuina, menjador, lavabo, aigua calenta...i a més els Canals estan molt preparats, disposen de punts de atracament on agafar aigua, dutxar-se, comprar...a més de poder atracar a lo salvatge on et vingui de gust. Pots portar les teves bicis o llogar-les lo que et perpetrar fer petites excursions als voltants dels Canals. I ja només cal que triïs el teu recorregut i el teu pla de viatge. A França podeu navegar per diverses zones, potser la més interessant es la dels Canals del Midi per la seva proximitat i perquè et permet visitar els castells càtars. I la Bretanya zona amb encant per si mateixa, plena de Castells, Abadies i pobles medievals.També podeu navegar per altres països com Holanda, Bèlgica, Alemanya, Anglaterra i Irlanda. Inclús es pot navegar pel riu Ebre. Podeu llogar els barcos en agencies de viatge o per Internet. Si voleu més informació només cal que busqueu a Google o per exemple a la web www.danfluvial.com

Nave

gant entre C

anals

60 beAtypical

Sóc en LUCAS i el proper 20 d’agost

faré 4 anys si em veieu per Sant Vicenç

FELICITEU-ME perquè ja sóc un

nen gran !!!

Secció per a felicitar a qui vulgueu. Envieu el missatge i/o la foto a felicita@beatypical.es abans del 25 d’agost si voleu que surti publicada a la propera revista.La publicació es farà per ordre d’enviament.

80 anys, avi!Els teus nets t’estimem molt.

Angel, Carme, Miquel, Rosa i Bruno.

beAtypical 61

Felicitats!

¡Muchas Felicidades, Dani!Anna, Jordi y Miriam.

David i Roser, que el vostre casament sigui

fantàstic. moltes felicitats.

Marta.

Sòc la Núriai aquest Juliol he fet 5 anys.

80 anys, avi!Els teus nets t’estimem molt.

Angel, Carme, Miquel, Rosa i Bruno.

62 beAtypical

Aniversari casament 14 d’agost:

“Markus...mogollón!!!!”

Felicitats

Carla: Felicitats

Èric!!!”

Hola Sòc l’ALEX i faré

6 anys.

Dijous25 d’agost

Sortida d’aventura jove al Bosc Vertical

Inscripcions: a l’Espai Jove fins al 19 d’agost.

Preu : 25 €

Organitza: Regidoria de Joventut

i Espai Jove “El Cau”

Dissabte14 d’agost

18.00h.

La colla de Geganters visita Santa Susanna

Per participar en la trobada de gegants

e Festa Major

Organitza: Colla de Geganters de

Sant Vicenç de Montalt.

Soy ALEIXy ya tengo

13 años

¡¡¡Venga crack ya te queda uno menos para ser piloto!!! Tu familia que te quiere mucho.

Hola Sòc l’ALEX i faré

6 anys.

64 beAtypical

El VESTUARIO más «in» para ir de CHIRINGUITOS

Para no equivocarnos hemos de tener siempre en cuenta una serie de factores: la hora, el lugar y entorno. Todo esto va a influir en el momento de elegir nuestro vestuario para esa ocasión.Hoy vamos a hablar sobre que ponernos para ir al chiringuito. A continuación tanto si eres hombre o mujer daremos una serie de pautas para que seáis los más “in” de las noches de este verano.

Seas hombre o mujer seguro que cada vez que abres el armario te preguntas ¿Qué me pongo? ya sea para ir a trabajar, al cine con los amigos, a cenar con la pareja e incluso para ir al chiringuito.

Está de más recordar una norma de respeto y saber estar y es que no podemos estar comiendo en un chiringuito, ya sea de noche o de día y por mucho que esté en la playa, sin camiseta o camisa.Pueden producirse dos situaciones. La primera que paséis el día en la playa hasta la noche y la segunda es que vayáis expresamente a cenar o a tomar una copa.En la primera podéis elegir prendas cómodas como bermudas, pantalones tres cuartos, pirata de tejidos como el lino o algodón o para los más atrevidos un kikoi. En el caso de los hombres lo podéis llevar como una falda y en la parte superior una camiseta. Referente al calzado podéis llevar las típicas “chanclas” o hawaianas, unas menorquinas o “espardenyes”.En el segundo caso si vais de noche a cenar o a tomar una copa, ya no vestiremos ni con camisetas ni kikois. En este caso podemos vestir con camisa, esta siempre de manga larga, sólo que la remangaremos y la manga larga la transformaremos en tres cuartos. Ya puede ser de lino combinado con un pantalón o bermuda del mismo tejido en colores claros para resaltar el bronceado y crear así un look ibicenco, o de algodón lisa de color o a rayas combinada con un pantalón o bermuda. En el caso que queramos ir con una manga corta recurriremos al polo. Respecto al calzado dejaremos las chanclas de goma para el día y utilizaremos las de piel o cubriremos más el pie ya sea con unas menorquinas, “espardenyes” o zapato de verano.

Estos son sólo algunos consejos de estilo para que podáis conseguir el look más acertado en estos días de verano. Espero que os sean útiles.¡Feliz verano!.

www.carolinalober.com

Carolina Lober

HOMBRE

MUJERSi hemos ido a la playa con un kikoi o pareo lo podemos transformar en una pieza de vestir. En un vestido cruzando dos de los extremos a la altura del pecho, llevarlo por detrás del cuello y anudarlo en la nuca, o si le queremos dar un toque de sofisticación liarnos el pareo o kikoi alrededor del cuerpo (tipo toalla) y añadiéndole un cinturón ancho. Lo podemos convertir también en una falda y combinarlo con un top o camisa por dentro.Otra opción son los caftanes, túnicas o camisolas que dependiendo como se combinen pueden servir tanto para el día (la prenda tal cual con las típicas “chanclas”) como para la noche jugando con los complementos (con un cinturón, con un short debajo, con “espardenyes”con cuña, sandalias de gladiador, etc.)Por último la prenda estrella es el vestido largo estilo hippie. Durante el día lo llevaremos de forma más sencilla con unas menorquinas o “espardenyes” y para la noche transformaremos el look añadiéndole complementos como pulseras, un foulard o pañuelo, un broche, una sandalia más de fantasía, unas “espardenyes” con cuña, pero nunca con tacones.

El kikoi es una pieza de tela rectangular que se puede utilizar tanto como una falda, toalla, foulard y es unisex. Lo veréis mucho en famosos como Andrea Cashiragui en las playas de Ibiza.

66 beAtypical

Contes a les butxaques

beAtypical 67

Contes a les butxaques

70 beAtypical

Contes a les butxaques

FiMariaRosa εï3

beAtypical 73

Dijous 1110:00h. Biblioteca Municipal La MuntalaBibliogimcana: “One Piece, la gran era dels pirates”Públic a qui s’adreça: infants a partir de 7 anys Inscripcions: a partir del dia 1 d’agost, a la bibliotecaOrganitza: Biblioteca Municipal La Muntala

22:00h. Plaça del PobleCinema a la fresca: “Gnomeo i Julieta”Els dos nans de jardí, Gnomeo i Julieta, intenten que el seu destí fatal no es compleixi. Lluiten perquè la seva història d'amor tingui un final feliç tot i veure’s embolicats en una disputa entre veïns.Organitza: Regidoria de Cultura

Divendres 1222:00h. Centre Cívic El GorgEspectacle: “El Xarlatan et canviarà la vida”Amb Quim Masferrer del Teatre de GuerrillaVenda d’entrades anticipades: del 2 al 11 d’agost a l’Ajuntament, de 9 del matí a 2 del migdia; el mateix dia de la representació, a la taquilla del CívicPreu entrades: 12 €, anticipades; 15 €, el mateix dia de la representació.Organitza: Regidoria de Cultura

Del 13 al 15 d’agost, a la tardaAl passeig Marquès Casa Riera1r Mercat al MarParades d’alimentació i d’artesania amb un ambient marinerOrganitza: Regidoria de Cultura

Dissabte 1322:00h. Pista annexa al Pavelló Municipal Toni SorsSopar de Festa MajorMenú: pollastre a l’ast amb patates al caliu, rebosteria, pa, aigua, vi i cavaEls tiquets del sopar els podreu comprar a l’Ajuntament els dies 2, 3 i 4 d’agost, de 9 del matí a 2 de la tarda. Preu tiquet: 10 €En acabar el soparBall de Festa MajorAmb el grup “Què Tal”Organitza: Regidoria de Cultura

Diumenge 1410:30h. Avinguda Toni SorsFesta infantil: “Bob Esponja i Divertixocs”Inflables, circuit de jocs i canó d’escumaEl millor espectacle per passar els calorosos dies d’estiu, una festa per a tota la família molt divertida, on hi posem l’inflable del Bob esponja més l’inflable Multi dofins i acabem amb el canó d’escuma refrescant perquè tothom es mulli amb el ritme de la millor música !!!Organitza: Regidoria de Cultura

22:00h. Carrers del casc anticCorrefoc Amb la Colla de Diables de Caldes d’EstracEn acabar. Piscina MunicipalBany de nitOrganitza: Regidoria de Cultura

De l’11 AL 15 d’AGOST

Mentre ballem sardanes Vermut popularOrganitza: Regidoria de Cultura; hi col·laboren: Parròquia de Sant Vicenç, Orfeó Parroquial El Delme i Colla de Geganters de Sant Vicenç de Montalt

21.30h. A la platjaCantada d’havaneres a la vora del marAmb els Pescadors de l’Escala

A la mitja partRom cremat al vell estil marinerElaborat pels Amics de la PetancaEn acabarCastell de focs

00.00h. A MontaltparkBall de Festa MajorAmb el grup MaracaiboOrganitza: Regidoria de Cultura; hi col·laboren: Amics de la Petanca i Centre de Jardineria Arqué

Dilluns 1510:00h. Repicada de campanes i petardada de Festa Major

10:30h.Portes de l’AjuntamentPassejada popular i acompanyament dels Gegants a les autoritats fins a l’església

11:00h.Església de Sant VicençOfici en honor a la Mare de Déu de l’AssumpcióAmb la participació de l’Orfeó Parroquial El DelmeEn acabar. Portes de l’esglésiaPassejada popular i acompanyament dels Gegants a les autoritats fins a la plaça del PobleTot seguit. Plaça del PobleBallada de sardanesA càrrec de la Cobla SelvamarEstrena de la sardana “Els gegants dels xurravins”Composada per Joaquim Homs

Ramón Morera“Solidari”

Carolina Lober“Protocol”

Antònia Caño“Records”

Albert València“Legal”

Jacinto Bonales “Memòria històrica”

Raúl Gallardo“Esforç”

Donem la BENVINGUDAals nous col.laboradors d’aquesta edició.

Si volspublicar el teu anunci, reportatge...Envia un mail a:publicitat@beatypical.eso bé trucaal telèfon93 791 28 16

PUBLICITAT

PRÒXIMAMENT!

Alguna cosa està passant “portes endins” de Be Atypical.

Estem treballant amb altres formats on tots podreu ser una part important amb les vostres opinions, idees, consells...tot tindrà cabuda. Us seguirem informant...

beAtypical 75

Ramón Morera“Solidari”

Raúl Gallardo“Esforç”