“al servei de la persona amb discapacitat intel.lectual”

50

Finalitzen les obres de la nova llar-residència“Jaume Anfruns i Janer”

Jaume Anfruns i Janer,impulsor d’aquest projecte

La Fundació Privada Vallès Oriental (FVO) amplia el seu Servei d’Habitatge amb 22 noves placesper a persones amb discapacitat intel·lectual en aquest nou centre de Santa Eulàlia de Ronçana

2

editorial

fundacio@fvo.catwww.fvo.cat

Segons el que estableix la Llei de Protecció de dades de caràcter personal 15/99 del 13 de desembre (LOPD), li informem que les seves dades hanestat incorporades en un fitxer automatitzat, titularitat de la Fundació Privada Vallés Oriental, per tal de rebre trimestralment la nostra revista.

D’acord amb la Llei, vostè té dret a conèixer, oposar-se, cancel·lar o rectificar les dades recopilades en el nostre fitxer, així com adreçar-se per escrit ala Fundació, Crta. Valldoriolf s/n de Granollers, en el cas de que no vulgui rebre la revista.

La revista Batec no es fa responsable delsarticles que es publiquin.

Director:Juan María MonsalveConsell de redacció:Jordi Llorens, Mercè Font, Alicia Poveda,Ana Herrero, Eduard Martí, MarissolMatamoros, Eva Tarrida, Aurora Luna.Coordinació:Sònia GarciaMaquetació i impressió:gràfIC (Granollers)Dipòsit Legal: B-28.161-1996març-abril 2010

“Com a President de la Fundació m’honoradirigir-me a tots vosaltres per presentar-vosla revista de la Fundació: Sigui benvingudaaquesta publicació que té com a finalitatestablir un contacte amb tots els nostresamics i amigues”... així es presentava larevista Batec, en el seu número especial depresentació al juny de 1996. L’estimat XavierQuincoces, President de la Fundació, dirigiaaquestes paraules, plenes d’il·lusió, a tots elslectors d’aquesta publicació.

Avui, catorze anys més tard, tenim l’alegriade celebrar el número 50 del Batec, la revistade la Fundació. Ha crescut en pàgines i temesque s’hi tracten, ha crescut en l’equip deprofessionals que se n’encarreguen i,sobretot, arriba, gràcies a les novestecnologies, a més famílies, entitats iciutadania en general que mai. I és que donarvisibilitat a les activitats que realitzen les mésde quatre-centes persones amb discapacitatintel·lectual que cada dia són ateses en algundels serveis de l’FVO i donar veu alsprofessionals que en tenen cura i vetllen perla qualitat de vida d’aquestes persones, és iserà -d’aquí a cinquanta números més-l’objectiu d’aquesta publicació.

Agraint l’empenta i dedicació de tots elsprofessionals que fan possible el Batec,moltes felicitats en el 50è número de la revista.

Esteve Marqués i VilaPresident de l’FVO

Fa catorze anys vaig exposar en la primeraedició d’aquesta revista que “tots somresponsables de fer que aquest butlletí tinguiuna vida molt llarga, és a dir, que com bé diuel seu nom, no deixi mai de bategar”. Doncs,pas a pas, batec a batec, la musculaturad’aquesta revista està forta com mai i ambenergia suficient per a celebrar tantsaniversaris com sigui necessari.

En aquests cinquanta números, la Comissiód’elaboració de continguts del batec ha vetllatper publicar una revista rigorosa on donarveu tant a les persones amb discapacitatintel·lectual, com a les necessitats de lesseves famílies com als projectes institucionalso aquells portats a terme pels diferents serveisde la Fundació.

Però com que la revista Batec batega ambforça, us volem presentar les novetats peraquest 2010, novetats que tenen per objectiuobrir la Fundació a la societat. En primer lloc,us presentem la nova secció “a prop” ons’entrevistarà a membres del Patronat iprofessionals de l’FVO per tal d’aportar unavessant més personal de l’equip humà de lanostra entitat. I en segon lloc, presentem lasecció “la bústia de la família” un espai oberta la participació i col·laboració de les famíliesde les persones ateses a l’FVO per tal decompartir els seus neguits, necessitats iesperances.

Espero que els nous canvis us agradin iesperem continuar gaudint del Batec per moltanys més.

Juan M. MonsalveDirector General FVO

2editorial

notícies20

9articleEl dol

en primera persona12Raimundo Rodríguez

1011

la fundació informaDept. Recursos Humans

Dept. Qualitat

Àrea d’Atenció Diürna

Àrea d’Acolliment Residencial

19la fundació informa

14

el tema53Finalitzen les obres

de la nova llar-residència “JaumeAnfruns i Janer” de l’FVO

la bústia de la família1315 anys de felicitat

artista11María Gallardo

a prop86Esteve Marqués

President de l’FVO

Juan M. MonsalveDirector General FVO

Per la Fundació es tracte d’un projecteimportant ja que l’entitat encara no teniaimplantat cap servei destinat a les personesamb discapacitat intel·lectual a comarca delVallès Oriental.

Les obres de construcció i l’equipament dela nova llar-residència “Jaume Anfruns iJaner” de la Fundació Privada Vallès Oriental(FVO), situada a la urbanització de Can Sabaterde Santa Eulàlia de Ronçana, han acabataquest mes de març, i s’ha iniciat el procésper a la seva posada en funcionament.

Des de l’FVO s’ha fet arribar tota ladocumentació per al registre del centre iprocedir a l’ingrés dels futurs usuaris iusuàries que accepten la plaça. Només quedapendent de lligar els darrers detallsadministratius per obrir les portes d’aquestnou centre. En aquest sentit, la DireccióGeneral de l’FVO s’ha reunit amb laSubdirecció de Planificació i Avaluació i laSubdirecció de Gestió de Recursos Propis del'ICASS per tal de presentar el projecte isol·licitar el suport financer del Dept. d’AccióSocial i Ciutadania.

Amb aquesta nova llar-residència, l’FVOamplia el seu Servei d’Habitatge amb 22 noves

places per a persones amb discapacitat

intel·lectual donant acompliment a l’objectiu

del Pla Estratègic 2007-2011 de la Fundació

on s’impulsa el desenvolupament de nous

projectes i serveis amb l’objectiu d’ampliar

amb recursos propis en l’àmbit de l’acolliment

residencial. D’aquesta manera, el Servei

d’Habitatge de la Fundació donarà servei a

67 persones amb discapacitat intel·lectual.

el tema Finalitzen les obres de la nova llar-residència “Jaume Anfruns i Janer”de l’FVO

3

La nova llar-residència “Jaume Anfruns i Janer”

Detall de la zona d'esbarjo Detall de la característica forma triangular d’aquest nou servei de l’FVO

Francesc Sala Tarrés i Oriol Martínez ClavellArquitectes

4

Avui ja us podem dir, amb satisfacció, i si ensho permeteu fins i tot amb una mica d’orgull,que les obres de la Llar-Residència “JaumeAnfruns i Janer”, de Santa Eulàlia de Ronçana,ja estan acabades. Només resten algunsaspectes de la paperassa administrativa quecomporta aquest tipus d’obres, però l’edificiés una realitat a la vista de tothom.

Estem contents de com ha quedat. Volíem unedifici de geometria clara i línies netes i creiemque s’ha aconseguit; volíem una imatge quetransmetés al mateix temps modernitat idiscreció i creiem que l’edifici transmetaquestes dues idees; volíem aconseguir unbon encaix amb l’entorn i la presència del’edifici destaca però sense estridències. Endefinitiva, des del punt de vista de la imatgeexterior creiem haver assolit els objectius queens havíem proposat.

Per dins, l’edifici té espais amplis i benil·luminats, circulacions clares, instal·lacionseficients i ben acabades i transmet unasensació general de confort. Almenys així éscom ho veiem nosaltres, i així es com hohavíem previst.

Pel que fa a la construcció de l’edifici, ja n’hemanat informant periòdicament. A l’acabar lesobres, la sensació que ens queda és quetothom que hi ha treballat ha tingut una actitudmolt positiva, és com si tothom fos conscientde que estava col·laborant a fer una obraimportant, almenys pel que fa a la seva finalitat.

LA LLAR-RESIDÈNCIA “JAUME ANFRUNS I JANER” JA ESTÀ ACABADA

En aquest sentit no podem fer més que agrairde forma molt sincera la bona actitud de totesles persones i empreses que hi han participat.No farem una llista per a no deixar-nos aningú, el nostre agraïment és per a tothom.

Només en direm un de nom, el de JaumeAnfruns i Janer, que dóna nom a la llar–residència, i que hem tingut sempre present,acceptant el repte tant difícil de fer un edificique sigui digne de portar el seu nom. No sési ho hem aconseguit, però podem dir-vos queho hem intentat amb tota la nostra dedicació.Tant de bo que el senyor Jaume, des d’allà onsigui ara, estigui una mica content del quèhem fet.

I acabem amb el mateix desig quemanifestàvem el primer dia, que aquesta casaque ja hem acabat sigui útil a la societat engeneral i a l’FVO en la consecució dels seusobjectius de servei a les persones ambdiscapacitat.

CURS DE FORMACIÓ PER A CUIDADORS DELA NOVA LLAR-RESIDÈNCIA “JAUMEANFRUNS I JANER”

Entre els dies 8 i 19 de febrer s’ha impartit elCurs de Formació per a cuidadors i cuidadoresde la nova Llar-residència “Jaume Anfruns iJaner”. Les sessions formatives han estatimpartides per professionals de l’FVO, alsquals agraïm el compromís i dedicació en lapreparació del programa formatiu. Lesdiferents sessions han abastat un ampli ventalld’aspectes relacionats amb el món de ladiscapacitat intel·lectual (psicològics,educatius, assistencials, ètics, normatius,etc.) per tal de garantir una atenció de qualitatals futurs usuaris de la nova llar-residència.L’aprofitament del curs per part delsparticipants serà la clau per a configurar laplantilla de la nova llar, situada a Sta. Eulàliade Ronçana.

La formació d’alguns dels nous professionals per a la nova llar-residència

El dia 18 de febrer els cuidadors i cuidadoresdel Servei d'Habitatge, acompanyats per lacoordinadora, van realitzar una visita a la llar-residència “Jaume Anfruns i Janer”.

A les 15:15 van traslladar-nos a la nova llaramb les dues furgonetes de la Fundació. Lacoordinadora va fer una visita guiada de lesinstal·lacions, amb les explicacions pertinentsde perquè la distribució de l'edifici s'haviadissenyat així i les millores que s'havien tinguten compte tretes de l'experiència de les llarsque ja porten anys en funcionament.La visita va finalitzar a la sala polivalent, on

cadascun dels cuidadors assistents vancomentar les seves opinions i sensacions.L'opinió de tots va ser que s'ha realitzar unmolt bon treball i que les instal·lacions donenuna quantitat interminable de possibilitats perpoder treballar amb els usuaris i usuàries ique les dimensions de la llar podien oferir unaalta qualitat de vida i de confort.

Cal destacar, les dimensions dels lavabos idels espais en comú, del jardí i terrassa i elfet que hi hagin 6 habitacions individuals. Elscuidadors i cuidadores van donar idees, perl ’equipament de la sala pol ivalent.

VISITA CUIDADORS A LA NOVA LLAR-RESIDÈNCIA “JAUME ANFRUNS I JANER”

Els cuidadors i cuidadores del Servei d’Habitatge escolten lesexplicacions de la coordinadora

ENTREVISTA A JAUME ANFRUNS I FONTVICEPRESIDENT I PATRÓ DE L’FVO

Què va pensar quan el seu pare va proposarel fet de poder donar un terreny a l’FVO pera construir-hi una Llar-residència?Des de feia temps el meu pare ja m’haviamanifestat la seva voluntat de donar unterreny a l’FVO. El terreny de Sta. Eulàliareunia les condicions urbanístiquesnecessàries i un cop mantingudes diversesreunions amb l’ajuntament per explicar elprojecte es va procedir a dur-la a terme.

Què significa per a vostè haver finalitzataquest projecte que va iniciar el seu pare?Ha estat un motiu d’orgull i, al mateix temps,m’ha suposat una gran responsabilitat.

Com valora el resultat final de les obres deconstrucció?El projecte dissenyat per l’arquitecteFrancesc Sala és molt adient i s’ha fet ambgran cura. Crec que la qualitat de les obresexecutades ha estat a l’alçada.

La Llar-residència destaca per ser una obramolt moderna, quines tres característiquesen destaca o creu que són més importants?L’amplitud dels espais, la bona lluminositat ila seva funcionalitat.

Com animaria a les famílies a què s’animini que els seus familiars vinguin a conviurea aquesta nova llar?Es tracta d’una llar dissenyada específicamentper atendre de la millor manera possible a lespersones amb discapacitat on a més s’ha fetun esforç perquè les diverses àrees siguinacollidores i a la vegada funcionals. Elsprofessionals de l’FVO que hi han intervingut,s’hi han implicat de valent en tot el procésd’execució del projecte i les seves aportacionshan servit de gran ajuda per tal que la Llar, hosigui veritablement.

5

AGRAÏMENT A LA FAMÍLIA ANFRUNSA la primavera de 2008, el senyor JaumeAnfruns i Janer, aleshores Vice-president ipatró de l’FVO, va fer donació a la Fundaciód’un terreny de 814m2 situat a la població deSanta Eulàlia de Ronçana. En aquest terreny,ubicat en concret a la urbanització de CanSabater, la Junta Patronat de l’FVO, reunidael 15 de maig de 2008, va aprovar construir-hi una nova llar-residència per a personesamb discapacitat intel·lectual que atendrà a22 usuaris. Com a reconeixement per ladonació realitzada, la Junta del Patronat vaaprovar que la nova llar-residència porti elnom de “Jaume Anfruns i Janer”.

El menjador preparat per a rebre als futurs usuaris i usuàries

La nova llar-residència “Jaume Anfruns iJaner” es planteja com a objectiu primordialestablir programes i serveis que permetin ales persones usuàries viure en un entornresidencial que promogui estils de vida tansocialment inclusius com sigui possible. Ambaquest objectius, la llar vol proporcionarsituacions i estils de vida similars als de lespersones sense discapacitat i oferir suportsadequats a les necessitats i desig canviantsde cadascuna de les persones, que escorresponen al cicle vital i al seu propidesenvolupament.

Cal tenir en compte que la llar-residènciaJaume Anfruns i Janer a Santa Eulàlia de

Una imatge de la cuina des de la qual es prepararan els àpats perals 22 usuaris

Ronçana es troba en una zona que permetgarantir i potenciar una integració a la vidasocial i a les activitats del barri, segons lesnecessitats i possibilitats dels usuaris.

VIURE A LA NOVA LLAR-RESIDÈNCIA

6

a propEsteve MarquésPresident de l’FVO

Nascut a Granollers fa 65 anys ara visc aCanovelles, casat amb la Maria fa 40 anys,tinc dos fills en Xavier de 39 anys, i que ésautista, i la Nuria de 36 anys casada i ambdos filles, la Judit i la Gemma de 6 i 4 anys.Tinc aficions molt normals com ara la lectura,viatjar, passejar, veure la tele, anar al cinemai al teatre, fer tertúlia amb els amics...

També vaig al gimnàs i sóc aficionat al futbol,sóc del Barça i tinc la sort d’haver fet diferentsdesplaçaments a finals europees, l’última aRoma.

Com va començar la seva col·laboració ambl’entitat?Desprès de tot el peregrinatge de metges perveure si la discapacitat d’en Xavier teniasolució, recordo que el Dr. Ponce va ésser

molt clar i català, ens va dir la realitat i queel seu futur sempre estaria depenent denosaltres, que calia que anés a un centreespecial. Això seria cap a l’any 1972 o 1973.Vàrem anar a veure en Xavier Quincoces,amic nostre i ja vàrem encaminar a en Xaviercap al centre Verge de Montserrat, que escom es deia a aleshores. Ja en el primermoment em varen demanar per col·laborar ipertànyer a la junta i des l’any 1973 fins avuique estic col·laborant en diferents càrrecsfins a l’actual de President de la Fundació.

Al llarg d’aquests anys quin fet recorda ambmés emotivitat?És difícil destacar de 36 anys uns fets mésque uns altres. Han passat moltes coses imolts esdeveniments: de la Torreta vàremvenir a on estem ubicats actualment, lainauguració de cadascun dels centres i,cadascun a la seva època, va ésser moltemotiu i satisfactori, tant pel sacrifici per

haver-los aconseguit i com per la satisfaccióde cada moment gràcies al reconeixementcap a la nostra entitat.

Una de les vagades que més m’he emocionat,va ser en la celebració dels 10 anys de l’FVO,en el sopar de gala just en el moment quanes va passar el vídeo institucional. Hem vaigemocionar al veure’l i al veure l’emoció il’expressió de tots els assistents.

Vostè té una administració de loteria, creuque l’atzar influeix en les nostres vides?Jo ara estic jubilat i l’administració és de lameva filla Núria, que la regenta i jo col·laboroi l’ajudo quan em necessita. Sóc dels que creuque cada persona es va creant la seva situacióa la vida amb les decisions que mica en micaes van prenent i que, a la llarga, configuren elseu futur. Quan es pren una decisió important,ben mesurada i meditada, has de lluitar-la finsal final, de res no serveix pensar que seria sihaguera agafat un altre camí, doncs d’haver-ho fet res ara no seria igual. De totes maneresuna mica de sort sempre ajuda.

Si li toqués la grossa de Nadal, a quèdestinaria els diners?Depèn de l’import que em toqués... si forarealment important, a banda d’ajudar a lafamília, faria una col·laboració amb l’FVO perun projecte de futur.

Fora del treball a la Loteria i la tasca queporta a terme com a President del Patronatde l’FVO, li queda temps lliure?No molt, però si que tinc temps lliure i el dedicoa estar amb la família, a les meves netes i ales meves aficions de sempre.

Fent una repàs al temps passat, creu que liqueda alguna cosa pendent per fer?Em dono per satisfet amb el què he fet. Heprocurat gaudir en cada moment del què feiai del treball que realitzava, on m’he sentitsempre valorat.

Com s’imagina d’aquí a cinc anys?Jove igual que ara.Esteve Marqués recorda com un dels moments més emotius la celebració dels 10 anys de l’FVO

7

Juan M. MonsalveDirector General de l’FVO

La meva residència està a Cabrils. Estic casat,tinc tres fills: dos mascles, el gran, Iñigo, de36 anys, empresari, amb residència aBarcelona i el petit, Borja de 23 anys, estudiantde Comunicació Audiovisual i a l'actualitatestà realitzant un Màster a Madrid,compaginant-lo amb activitats professionalsa l'empresa del seu germà; la noia, Arantxa,és Llicenciada en Dret i té 33 anys, actualmentresideix a Londres.

En el transcurs dels anys, les meves aficionshan variat. La que persisteix és l'esport,concretament el bàsquet, i tot el que estàrelacionat amb la mar. Però la música, eldisseny, l’art, l’arquitectura, la roba, els cotxes,la gastronomia... Cal destacar que per alsbascs la gastronomia és com una religió queens inculquen des de ben petits (almenys alsde la nostra generació). També compartir taulai tovalles amb els amics a la societat és tot unplaer que es pot elevar a la categoria d'afició.

Al setembre de 1991, va entrar a col·laborarprofessionalment amb l’FVO, com recordaaquests inicis?Vaig coincidir amb l’Esteve Marqués, avuipresident de la Fundació, un dia després deles vacances de l’any 1991 i parlant, entrealtres coses, de l'activitat professional em vacomentar que formava part d'una Associacióde persones amb disminució psíquica.

Em va exposar que si podíem tenir unaentrevista amb la junta directiva de la mateixaper exposar-me la situació que travessaval'entitat i en la meva qualitat de consultor elsdonés el meu parer professional.D'aquestaentrevista inicial, es van succeir altres, una

visita a les instal·lacions, a l’escola i al tallerocupacional. En una reunió posterior amb totala junta directiva de l'Associació, els vaigmanifestar que, en la meva qualitat deconsultor, calia que l’entitat iniciés un procésde professionalització de la seva gestió, ambun model que al sector d'hospitalari 25 anysenrere (cas de l’Hospital de Granollers) haviademostrat ser un èxit. Em van proposar fer-me càrrec del projecte i vaig acceptar el repte.Han passat ja 18 anys i mig i continuemdesenvolupant el projecte de 1991.

Destaco una anècdota, tot i que podria citar-ne moltes, perquè crec que pot sorprendre amolts. No tenia ni idea que hi hagués unainstitució a Granollers que tenia com a missiól'atenció a persones amb discapacitatintel·lectual. No coneixia l'existència delMontserrat Montero, i això que cada diapassava per la carretera de Valldoriolf peranar a l'Hospital de Granollers.

A gairebé tots els responsables de la juntadirectiva de l'Associació els coneixia perdiferents motius, relacionats amb la mevaactivitat professional a l'Hospital, XavierQuincoces, Vicens Vacca, Esteve Marquésetc. i no tenia ni idea que tingués fill/es ambdiscapacitat. Va ser una sorpresa!

Al llarg d’aquests 18 anys de tascaprofessional, quin dels projectes portats aterme recorda amb més emotivitat?Amb les persones que em vaig formarprofessionalment i que tenien càrrecs deresponsabilitat, sempre em deien que tots elsprojectes que es realitzen amb una finalitatdirigida a les persones, sempre tenien lamateixa importància. He seguit aquestensenyam ent des que va i g ten i rresponsabilitats directives.

Qualsevol projecte que arriba a ser una realitat,és igual d'emotiu. Insisteixo en els valors queem van inculcar des de la meva infantesa i elsensenyaments dels meus professors, els qualssempre m'han donat bon resultat. Si es vol queen destaqui un, em refermo en el què he dit:els valoro TOTS PER IGUAL.

Com recorda el moment en què enreconeixement a la seva tasca se’l convidaa formar part del Patronat de l’FVO?Va ser per sorpresa. A la reunió de Junta dePatronat, de desembre de 2006, el presidentEsteve Marques, em va sorprendre fent-melliurament d'una placa en la qual m'agraeixenla meva gestió i a la meva incondicional

Juan M. Monsalve té per objectiu mantenir l’esperit i elcompromís dels fundadors com a Patró i Director de l’FVO

a prop

8

dedicació a les persones amb discapacitatintel·lectual durant els últims quinze anys.Posteriorment, a la següent reunió de Patronat,em conviden a formar part del Patronat, coma vocal, exposant els mateixos argumentsd’incondicional dedicació a les persones ambdiscapacitat intel·lectual. Va ser un momentmolt emotiu, ara sí que puc dir que tan el diadel lliurament de la placa, en reconeixementa la meva gestió, com en aquesta ocasió, vaser un moment molt emocionant. Vaig acceptarla responsabilitat que comporta ser DirectorGeneral i Patró de la Fundació, comprometent-me a seguir amb la meva entrega i dedicacióal projecte, respectant i fent respectar elsvalors de la nostra Institució.

Tota la seva trajectòria professional ha estatvinculada al tercer sector, primer en el mónhospitalari i després al sector de les personesamb discapacitat, què té el sector del serveia les persones més febles socialment que tanli crida la seva atenció?Vaig iniciar la meva activitat professional alsector dels serveis socials, al 1973. A laFundació Hospital - Asil de Granollers.Compartia l'activitat hospitalària amb l'atencióa les persones grans. Estar a prop d'aquestespersones, ajudar-los a resoldre els seus

problemes, treballar colze a colze amb lacomunitat religiosa, que en aquella èpocagest ionava directament l ’Asi l (a ix ís’anomenava), resultava molt gratificant.Anecdòticament, us diré que fins i tot vaig serpadrí de casament de dos residents. Va seruna experiència extraordinària. Vaig conèixerla importància de tenir valors i principis onrecolzar la meva formació com a persona ivaig decidir que aquest era el sectorprofessional en el qual volia desenvolupar lameva carrera professional ja que m’era moltgratificant. Però va ser una casualitat, iniciarel projecte de la FUNDACIÓ PRIVADA VALLÈSORIENTAL. Després d'aquestes duesexperiències, no sabria fer una altra cosa queposar a disposició del sector tots els meusconeixements i esforços personals en favorde les persones amb discapacitat intel·lectual.

Una de les seves aficions és el món del’arquitectura, que ens n’en pot explicar?M'apassiona tot el que fa referència al'arquitectura. Em sembla que l'arquitecte téuna rellevància social que ha guanyat permèrits propis i que aquesta societat li deumolt per la seva aportació a la transformacióde les ciutats. Només cal veure com elsresponsables polítics encarreguen els seusedificis més representatius als arquitectesmés prestigiosos del món i els converteixenen les icones de les seves ciutats, com areclam turístic, generant riquesa per als seusciutadans... De gran vull ser arquitecte.

La seva família i la seva joventut ha estatmolt lligada al món de l’esport, què n’haaprès? Hi ha alguna cosa que li ha servit pera desenvolupar millor la seva tascaprofessional?Podria allargar-me molt descrivint totes lesvirtuts que té l'esport com a factor formatiu

per a les persones. Destacaria que la formació“d'equip" és primordial per a l'activitat dequalsevol professió. A l'esport t’ensenyenprincipis que després t'ajuden a formar-tecom a persona i valors que et marquen per atota la vida.

Fora de la tasca que porta a terme com aDirecció General de l’FVO, li queda tempslliure? A què el dedica?Al dia a dia no em queda gairebé temps lliure,però els caps de setmana i vacances elsdedico a la família, els meus amics i a passejaramb els meus gossos. Viatjo quan es pot percompartir moments amb la meva gent deDonosti i d’Ezcaray (La Rioja). Canviar d’aires,aclareix les idees i fomenta la imaginació.

Fent un repàs al temps passat, creu que liqueda alguna cosa pendent per fer? Algunprojecte de juventut, algun somni per a ferrealitat, etc.Quan fas un repàs de la teva vida, penses quehaguessis fet altres coses, però el passat éshistòria. Ara el que es necessita és vitalitatper complir amb dignitat amb el futur. De jovesomiava amb ser jugador de la NBA, peròaquest somni està reservat a pocs.

Com s’imagina d’aquí a cinc anys?Amb més anys. Però espero tenir l'energiasuficient per continuar col·laborant amb laFundació, des de la meva responsabilitatactual o en la posició que entengui el Patronatque hi puc aportar més.

Hem de mantenir l'esperit i el compromís delsfundadors i fer acomplir la finalitat que esrecull als seus estatuts, mantenint la nostraindependència com a principi general, aixícom els valors que han estat insígnies delnostre projecte.A Juan M. Monsalve li apassiona l'arquitectura

9

articleÀrea d’Acolliment Residencial

El dol

EL DOL ÉS EL PROCÉS EN EL QUAL VIVIMQUAN UN SER ESTIMAT HA MORT. TAMBÉES POT DONAR EN LA RUPTURA D’UNARELACIÓ DE PARELLA O EN QUALSEVOLESDEVENIMENT VITAL QUE SUPOSI UNCANVI DE LA NOSTRA REALITAT I QUE ENSCOSTI ACCEPTAR-HO.

Hi ha unes fases per les quals passem en elmoment d’elaborar un dol. Aquestes fases lesva definir la doctora Elisabeth Köbler-Ross,psiquiatra d’origen suís que va estudiarprofundament nombrosos pacients terminals.Com que l’ésser humà és un ser complex iúnic, les fases només són una orientació, nosón una seqüència ordenada per la quals’espera que passem tots; podem passar dela primera a la tercera i tornar a la primera,o estancar-nos en la segona durant un llargtemps. Les fases són les següents:

1. NEGACIÓ / INCREDULITAT“No pot ser veritat!”. Res no sembla real, éscom si no poguéssim reaccionar... Aquestatordiment ens ajuda a anar assimilant la durarealitat.

2. RÀBIA“Per què has permès això, Déu meu?”,“Aquests maleïts metges l’han deixat morir!”,“Com em deixes ara que tant et necessito!”.La ràbia és contra tots i contra tot. És part deldolor i és una cosa normal. És necessari trobarformes sanes de canalitzar la ràbia.

3. TRISTESASentim com si un huracà hagués destrossatles bases de la vida en la qual vivíem. Estemmolt sensibles. La tristesa és el sentimentmés comú. És important donar-se permís perestar trist, per plorar. El plor no és la mida delteu amor, sinó part de la teva pròpiaexpressivitat, no et preocupis si plores poc omolt. També és normal sentir por a afrontarla nova realitat. La culpabilitat pot aparèixer:“si almenys hagués estat més afectuós/osa...”.El passat no pot canviar-se i ja tenim prousofriment com per castigar-nos d’aquestamanera. Són tantes coses viscudes i

compartides junts que necessitarem tempsper aprendre i acostumar-nos a estar senseell o ella.

4. ACCEPTACIÓPodem dir que hem completat un dol quanhem après a viure sense ell o ella. La duraciódel dol per la mort d’una persona moltestimada pot ser d’un a tres anys. També espot viure el dol de la pròpia mort. En tal casl’acceptació seria una fase de tranquil·litatquan s’han superat les pors i angoixes. Tot ique no té perquè ser una etapa alegre, mésaviat sense sentiments, sense ira ni tristesa,preparat per donar un pas més.

A l’ hora d’ ajudar una persona que està fentel dol, se la pot ajudar de manera concreta:

1. Evitar les frases fetes.La incomoditat ens mou a recórrer aexpressions que no ajuden a res: “Hasd’oblidar”, “millor així, ha deixat de patir”, “eltemps ho cura tot”, “és llei de vida”... El quemés necessiten és plorar i parlar. No li dir-lique ha de sobreposar-se, ja ho farà al seutemps.Si no se sap què dir millor no dir res. Escoltar,estar present. Si no saps què fer, col·laboraren tasques quotidianes com fer la compra,anar a buscar els nens, o encarregar-se dela paperassa pot ser una bona manerad’ajudar.

2. Deixar que la persona es desfogui.Sentir i expressar el dolor, la tristesa, la ràbia,la por… per la mort d’un ser estimat, potajudar a elaborar el dol. Mitjançant la vivènciai l’expressió dels sentiments, la persona endol se sent alleujada i alliberada. A vegades,podem tallar les emocions de l’altre perprotegir-nos de les nostres.No hem de tenir por d’anomenar i parlar dela persona que ha mort per evitar emocionar-nos. Si plora, no hem de dir o fer res especial,el que més necessita en aquests momentsés la nostra presència, sentir-nos a prop, lanostra companyia i afecte.

No hem de tenir, tampoc nosaltres, por aemocionar-nos. És bo mostrar el nostre dolori que ens fa mal veure al nostre amic o familiaren aquesta situació.

3. Permetre que parli del ser estimat que hamort.Permetre que parli tot el temps i totes lesvegades que ho necessiti. Comparteix amb elteu familiar o amic records de la persona queha mort (veure fotos, explicar anècdotes...)Recordar la persona estimada és un consolper als supervivents. Repetir i evocar elsrecords és part del camí que han de recórrer.Hi ha persones que viuen un dol privat i noels agrada exterioritzar les seves emocions.Respectarem també la seva necessitat de novoler parlar.

4. Mantenir el contacteEl contacte pot mantenir-se de diferentsmaneres, pots fer-li una visita, anar a fer uncafè o una volta, enviar-li una carta o uncorreu electrònic. Amb una trucada telefònicapots trencar la seva soledat i recordar-li queno està sol/a, que algú esta pensant en ell oella. Les festes o aniversaris són momentsparticularment dolorosos en què podem ferun esforç especial per estar a prop de lapersona amb dol.“El qui accepta patir, patirà la meitat de laseva vida; el qui no accepta patir, patirà durantla seva vida entera”. Confucio.

Maria José Tapiador CarreteroDiplomada en infermeria

Residència i Centre de Dia Valldoriolf

10

EDIFICACIONS BARÓ, S.L.

Plaça Onze de Setembre, 7, local08400 Granollers • BARCELONA

Tel. 93 870 23 94 - Fax 93 860 41 32

la fundació informa

Dept. Recursos Humans

Pla de Formació 2010

Com ja és habitual, l’FVO continua apostantfermament per la millora contínua de lescompetències i habilitats de tots elsprofessionals de l’FVO mitjançant la formació.Per fer-ho factible, des de la comissió deformació s’han recollit les necessitats detotes les àrees i serveis i s’ha elaborat el plade formació 2010.

Per aquest any i cara a reforçar la implantaciódel sistema de gestió ètica i socialmentresponsable (SGE-21), s’han programataccions formatives per facilitar la pròpiaimplantació del sistema i per treballaraspectes ètics i de responsabilitat social.

S’han programat 34 accions formatives quesumen un total de 404 hores de formació. Deltotal d’accions formatives, més del 75% estanadreçades al personal d’atenció directa igairebé en el 20% de les mateixes, assistiranels peons del centre especial de treball.

Les accions formatives que integren elprograma de formació són:

1. Formació SGE-21.

2. Ètica i responsabilitat social.

3. Curs formació professionals nova llarJaume Anfruns i Janer.

4. Hàbits saludables.

5. Taller de comunicació interpersonal.

6. Resolució de conflictes.

7. Tècniques d’alimentació.

8. Tècniques de relaxament.

9. Higiene postural II.

10. Patologia dual I

11. Patologia dual II

12. Alzheimer en discapacitats.

13. Suport extern tècnics àrea acollimentresidencial.

14. Suport extern tècnics àrea atenció diürna.

15. Suport extern PAD centre ocupacional.

16. Suport extern PAD servei d’habitatge.

17. Ioga.

18. Manualitats aplicades.

19. Arte-terapia.

20. Contenció psicològica.

21. Curs d’esporga d’arbrat.

22. Curs d’iniciació d’esporga (peons CET)

23. Curs d’higiene postural (peons CET).

24. Curs d’iniciació i bones pràctiques enjardineria (peons CET).

25. Responsabilitat laboral (peons CET).

26. Organització del magatzem (peons CET).

27. Mòdul immobilitzat SAGE 100.

28. Curs R.D. pla de comptabilitat per aFundacions.

29. Curs especialista en comptabilitat NPGC.

30. Ofimàtica.

31. Prevenció de riscos laborals: instal·lacionsi lloc de treball: peons CET.

32. Prevenció de riscos laborals: instal·lacionsi lloc de treball: noves incorporacions.

33. Prevenció de riscos laborals: plad’emergència residència.

34. Curs bàsic de prevenció de riscos laboralsde 50 hores.

Fent balanç del pla de formació 2009, destacarque la valoració general dels participants vaser de 8,01 sobre 10, fet que millora lesvaloracions obtingudes als darrers anys.L’organització del curs obté una puntuació de8,1; continguts i metodologia 7,8; durada ihoraris 7,9; formadors 8,3; mitjans didàctics7,9; equipaments i mitjans tècnics 8,1 i espaisi instal·lacions 8,0. Sobre la valoració del’eficàcia que el superior jeràrquic realitzapassat uns mesos desprès de la finalitzacióde l’acció formativa, la puntuació global ésde 3,99 sobre un màxim de 5.

El programa de formació es finançaràprincipalment, a partir del crèdit concedit perla Fundació Tripartita, resultant del 0,7% deles quotes cotitzades l’any 2009 percontingències comunes.

Eduard MartínCap de Recursos Humans FVO

11

la fundació informa

Dept. Qualitat

L'FVO, una entitat compromesa

L’FVO és una institució que sempre ha tingutuna gran preocupació pels aspectes ètics. Ino es pot entendre d’una altra forma donatque la nostra raó d’ésser és atendre a lapersona; l’eix principal de l’FVO és donarservei a les persones amb discapacitatintel·lectual, fomentant la inclusió social il’autonomia personal. I pel desenvolupamentd’aquesta tasca s’han de sostenir uns valorsètics ja que la nostra pràctica professionalens compromet i ens obliga, de vegades, aprendre decisions importants.

Per aquest motiu, l'FVO en la seva missió,assumeix com a propis els principis d’igualtatd’oportunitats i de respecte a la persona. Entreels seus valors assumeix com a principifonamental el compromís amb el benestar dela persona amb discapacitat intel·lectual, ambla qualitat dels serveis que presta i ambl’adequada atenció a les persones ambdiscapacitat per part dels professionals quehi treballen.L’FVO es considera un conjunt ordenat deprincipis ètics al servei de la persona amb

També s’establiran compromisos quebeneficiïn als mateixos professionals quetreballem a l’FVO, millorant, per exemple,aspectes de conciliació laboral i familiar, opodrem vetllar perquè els nostres proveïdorscompleixin amb la legislació i també tinguinun comportament socialment responsable.

Aquest sistema de gestió ètica ens donaràeines per poder regular i controlar totsaquests aspectes. I el més important, és queuna tercera part independent ratificaràaquests fets. Aquest sistema ens donarà laseguretat que el compromís que l’FVOadquireix tant amb la ètica, com amb lespersones, com amb la societat, com ambl’entorn, com amb tot, és una realitat.

I això és el que més ens satisfà a l’FVO, perquèel compromís és allò que defineix la nostramanera de fer, el compromís el vivim com elnostre signe d’identitat.

Pilar CantónTècnic del Departament de Qualitat

discapacitat intel·lectual i aquests principisètics sobre els que es basen les sevesactuacions són: Responsabilitat, Respecte ala persona, Discerniment, Implicació,Compromís, Solidaritat i Transparència.

Però no contents amb això, a l’FVO ensplantegem un altre repte. Volem anar mésenllà i fer extensiu el nostre comportamentètic a la resta de la societat i el medi ambient,a més de a les persones que atenem; volemcontribuir a l'assoliment d'una societat millori un medi ambient més net. I és per aquestmotiu que l’FVO s’ha plantejat per aquest any2010 implantar una normativa sobre gestióètica i responsabilitat social: l’SGE21.

Amb aquesta norma, es treballaran unsobjectius per assolir els compromisosadquirits no només amb les persones queatenem i els seus familiars, sinó també ambaltres grups amb els quals ens relacionemcom l’administració pública, altresfundacions i institucions amb les quecol·laborem, els mitjans de comunicació, etc.

artista María Gallardo ManzanoLa nostra artista d’aquest trimestre és la María Gallardo Manzano. Ella té 46 anys i viu a laLlar-Residència “Vallès” a Granollers. Va arribar al Centre Ocupacional “Xavier Quincoces”l’any 1998 i és atesa al Servei Ocupacional d’Inserció.

María m’han comentat que pintes quadres,fa molt de temps o és una descoberta recent?he començat a pintar l’any passat al CentreOcupacional amb el taller de pintura que fala Reme, el fem cada dijous per la tarda, somun grup de quatre persones, la veritat és quem’agrada molt, em relaxa i puc expressar elque sento.

Quants quadres has realitzat? de moment enporto sis, estic pintant el setè.

Quin tema és el teu preferit? el que mésm’agrada pintar són paisatges.

Em pots explicar una mica tot el procés derealització d’un quadre? la Reme em mostrauna sèrie de làmines on poder triar, un copescollida em fa el dibuix a la tela, jo trio els

colors i la monitora em va acompanyant enles barreges i en la tècnica de pintar, un copfinalitzat l’envernisso.

Quin tipus de pintura utilitzes? Pintura acrílicaa l’aigua.

Què fas amb els quadres un cop acabats?De moment n’he regalat un, els altres els tincpenjats al menjador de la meva llar.Quan tingueu més obra del vostre taller depintura, t’agradaria fer alguna cosa?m’encantaria poder fer una exposició ambels meus companys i que la gent vingués aveure el que fem.

A part de la pintura, quines aficions tens?també m’agrada llegir, faig natació i gimnàs,i ara m’apuntaré a un curs de manualitats alCentre Cultural de Canovelles.

Moltes gràcies María per tot el que hascompartit amb nosaltres i enhorabona pelsteus quadres.

A la María li agradaria poder exposar les seves obres

12

en primerapersona Raimundo Rodríguez Pinto

Parlem amb en Raimundo Rodríguez Pinto, és un home de 58 anys, que des de l’octubrede l’any 2007 està al SOI del Centre Ocupacional i viu a la llar-residència “Jaume Gregori”.

Tu ahora vives aquí, pero has vivido en otrossitios...Yo vivía en Málaga con mis abuelos y mis padresestaban en Suiza, a los 14 años me fui con ellos,eran los años sesenta. Me costo muchoadaptarme, por el idioma, primero aprendí algode italiano y después el alemán. Cuando lleguéa Zurich estuve tres meses en una escuela,después mi padre se puso enfermo y dejé losestudios y me puse a trabajar. Estuve cincoaños en una fábrica metalúrgica, mi padretambién trabajaba en ella, hacíamosascensores, escaleras mecánicas, piezas deaviación, tranvías... Allí hice un curso desoldador, aunque yo trabajaba en la secciónquímica, galvánica, niquelados, cromados(*).

¿Y cómo fue que volviste a Mollet?De la noche a la mañana, en una crisis en losochenta, despidieron a todos los extranjeros.Fue muy duro, me acuerdo que hubo unreferéndum para decidir si echaban a todos losextranjeros, al final salió que no, pero lopasamos muy mal, pensábamos que nosechaban a todos, y nosotros decíamos, ¿quiénva ha hacer los trabajos que hacemos nosotros?Porqué los suizos no querían.A pesar de que luchamos para que no secerrara la fábrica, al final cada uno tuvo queirse a su tierra y mi familia y yo volvimos aMollet.

¿Cómo conociste y viniste a la FVO?Mi madre murió, y mi padre y yo vivíamos enun 2º piso de una escalera de vecinos. Desde

que murió mi padre yo vivía solo y estabacansado de estar solo. Mi prima Benita metraía comida y me arreglaba un poco la casa,también yo iba a su casa y por las tardes ibaa la biblioteca a leer y a hacer un poco deinformática. Últimamente hice un curso deinformática, me dieron un libro de teórica yun diploma. Antes no sabía ni lo que era unordenador, ahora sigo con la informática enel Centro Ocupacional y en el piso dondetengo mi ordenador, y me encanta, a otroscompañeros no les gusta tanto y no tienenordenador.Mi prima, se puso en contacto con laFundación Malla y después desde estafundación me propusieron ir a un taller y unpiso, para no estar tan solo, hacer actividadesy relacionarme y me buscaron donde estoyahora en la FVO.Visité el Centro Ocupacional y el piso, penséque iría bien para relacionarme y estar encontacto con compañeros y que me cuidaríanen caso de enfermedad, que estaría atendidoy mejor que solo.

Has vivido en lugares muy diferentes, Málaga,Zurich, Mollet, Granollers, y esto siempresupone tener que adaptarse, ¿cómo ha idoeste último cambio, al Centro Ocupacionaly a la “llar”?Al principio me costó, estaba acostumbradoa hacer lo que quería y ahora tengo horarios,normas, pero ya lo llevo bien.Tengo una habitación individual, que ademáses como si fuera mi oficina, mi despacho, allíduermo, estudio, tengo mi ordenador, el DVD,la música, mis libros.

Hay costumbres que siguen, como los librosy la biblioteca.Con el mismo carné ahora voy a la bibliotecade Granollers, algunas tardes. Miro los libros,selecciono y me llevo prestados tres libroscada quince días

¿Qué temas prefieres?Todos, me gusta todo, la novela, como porejemplo Camilo José Cela o Vicente BlascoIbáñez, poesía y Shakespeare, biografías de

L’habitació de la llar és com si fos el meu despatx

En una excursió al Museo de la Música

artista, también la tecnología, arquitectura,geografía, medicina... (i mostra amb les mansque la l l ista podria seguir i seguir)

También te gusta el cine, la música...Las películas mucho, sobre todo los Westerns,y la música también, de todo tipo, ahora porejemplo, Albano y Romina Power.

Y las salidas con otros compañeros o lospaseos que sé que tu haces cada día.Me gusta salir solo y también con los demásen las actividades que se programan, sobretodo los fines de semana, así voy al cine y aexcursiones en las que conozco sitios nuevos,como cuando fuimos a Montserrat.También me apunto a vacaciones y viajes enverano, hace dos años fui a Llanes, Asturias,el año pasado a Camprodon. Me gusta vercosas nuevas, un poco de aventura, comoCovadonga que es precioso, después de untiempo puedo recordar y siempre hayanécdotas.

Para terminar, ¿cómo ves el futuro y quecambios harías?De momento estoy bien y no necesito cambios,en un futuro ya veremos, nunca se sabe.

(*) En aquesta entrevista es respecte la llenguamaterna del Raimundo.

13

la bústia dela família 15 anys de felicitat

No és fàcil quan a una família se li presentael problema d’un f i l l “diferent”. Alcomençament és dur i no arribes a entendredel tot per què t'ha hagut de passar a tu, peròamb el temps ho assumeixes i t’adones queno ets l’única família amb aquest problema, iaixò et dóna forces per seguir endavant.

I veus que et poden tocar moltes altres cosesque tan poden ser bones com dolentes, peraixò no et queda més remei que lluitar perquèla càrrega sigui el més portable possible.

El problema arriba quan els centres on portesel teu familiar et diuen que no és el llocadequat i que millor treure’l d’aquí, amb bonesparaules però, en definitiva, que no el volen.

Et ve el món a sobre, però a la llarga t’adonesque quan passa això no es bo forçar més lacosa, doncs ells, “els diferents”, són els queen surten més perjudicats. Tot i que no podenexpressar-se ni parlar d’això, et donen aentendre que no volen anar al centre,demostrant les seves rebequeries.

Per això, quan ara fa 15 anys ens vamassabentar que s’obriria una residència, vamanar a corre-cuita a apuntar el nostre fill. Jaquedaven poques places però vam tenir lasort que el van acceptar.

En Josep no es fàcil i la primera temporadaallà també va ser difícil per a qui li va tocartractar-lo. Per a nosaltres, acostumats a estarpendents d’ell tots el dies, va ser un

alleujament per a gaudir una mica de latranquil·litat, cosa que amb ell era impossible.

La residència ens ha donat vida, ens ha tornatmés sociables i és el millor que ens ha pogutpassar, en Josep està feliç i ho demostravolent tornar cada vegada que ve a passar elcap de setmana a casa, ell mateix demanaanar a la “resi” i això vol dir que es sent béi content.

Per tot això, nosaltres com a pares d’en Josepdonem mil gràcies al centre per aquest 15anys de veure feliç el nostre fill com en capaltre lloc que hem vist, i desitgem al centre

molts anys més per a continuar exercintaquest mateix esforç i que aquest/es nois/es,amb totes les seves dificultats, siguin el mésfeliços/es possible ja que si ho són ells/estambé ho seran les seves famílies.

Maria Pilar“mare d’en Josep Xandri”

La família de Josep Xandri, resident de la Residència i Centre de Dia “Valldoriolf”

Poden fer-nos arribar les seves reflexions,opinions i idees a fundacio@fvo.cat

14

la fundació informa

Àrea d’AtencióDiürna

Centre Ocupacional “Xavier Quincoces”

activitats

ACTIVITAT D’EMOCIONS PINTADES

El passat dia 25 de febrer dos grups d’STO i

els participants de l’activitat específica de

pintura de SOI van participar en un taller de

pintura organitzat per l’Associació cultural de

Granollers titulat “Emocions pintades”.

Els nois/es van poder deixar volar la

imaginació plasmant en paper, mitjançant

diferents tècniques de pintura, el seu

particular fons del mar...

Un exemple de fons de mar

Molt atents a les explicacions Cadascú va preparar el seu particular fons del mar

“Perquè volem contribuir al benestar de totes les persones”

Deixant volar la imaginació

Ctra. de Masnou a Granollers, Qm 14 (Palou) - 08400 GRANOLLERS (Barcelona)Tels. 93 860 00 03 - 93 870 44 97 - Fax: 93 879 13 39E-mail: CODINASCP@TELEFONICA.NET

EINES PER A JARDINERIACODIN

CELEBRACIÓ DEL CARNESTOLTES AL CENTREOCUPACIONALEl 12 de febrer al Centre Ocupacional, com jaés tradició cada any vam celebrar la nostraparticular festa de carnestoltes. No va faltarla coca de llardons, els refrescos, lesdisfresses, la música i com no... molt sentitde l’humor.

Ho vam passar molt bé i els nostres usuariscom sempre van gaudir d’una festa més pera recordar fins l’any que ve, compartint ambels companys i l’equip d’educadors del servei. L’original disfressa de l’equip d’educadors del Centre OcupacionalUn moment de la divertida festa de Carnestoltes

VISITA A LES MINES DE SAL DE CARDONAEl passat divendres 22 de gener, vàrem anara visitar les Mines de Sal deCardona amb uns grups de STO.

Vam pujar en un tren que ens va portar finsl'entrada de les mines, allà vàrem poder veurei tocar la sal en el seu estat original i ens vanfer una explicació de com es treballava a lesmines. Els nostres usuaris i usuàries vangaudir molt amb la sortida.

Tots atents a les explicacions sobre la Mina de Sal Entrant a la Mina de sal

Preparats per iniciar el trajecte en tren

15

16

la fundació informa

Àrea d’AtencióDiürna

Centre Especial de Treball “Xavier Quincoces”

activitats

EXPOSICIÓ DE QUADRESEl dia 4 de febrer es va inaugurar, al restaurantLa Granja de St. Esteve de Palautordera,l'exposició de quadres pintats per la VanesaEscudero i l'Andreu Pujades, tots dostreballadors del CET de la Fundació. Els doshan demostrat que tot i la seva discapacitat,poden ser veritables artistes.

Mentre penjàvem els quadres, podia veure lesseves cares il·lusionades: estaven nerviososja que era la primera vegada que exposaven.Però les seves famílies estaven al seu costat,orgulloses d'ells, ajudant-los. L'endemà els hivaig preguntar que varen sentir al veure lesseves obres exposades. El mateix Andreu vademostrar els seus sentiments a l’exposar lesobres. “Em vaig

sentir bé, important, amb ganes que la gentem conegui, espero pintar més, fer mésexposicions i vendre quadres” explica Andreu.En canvi, per la Vanesa l’alegria era el fet mésdestacat. “Contenta por ver mis cuadrosexpuestos en público. Espero que la exposicióntenga éxito y que la gente disfrute de mispinturas” afegeix la Vanesa.

L'exposició va durar tot el mes de febrer, vaagradar molt i ells van fer realitat una granil·lusió, els hi dono les gràcies per deixar-meajudar-los. M'han promès que seguiran pintant.

Maria GranjeMonitora del Centre Especial de Treball “Xavier Quincoces” L’Andreu i la Vanesa, artistes del CET

L’Andreu mostra orgullós una de les seves obres

17

la fundació informa

Àrea d’AcollimentResidencial

Residència i Centre de Dia “Valldoriolf”

activitats

El grup dels núvols

FESTA DE CARNAVALDurant tota la setmana de Carnaval, s’hanseguit les consignes marcades pel senyorCarnestoltes: dilluns tots havien de portar unacorbata o un llacet, dimarts tots havien d’anaramb la cara pintada i dimecres, tots amb unpentinat divertit! Estaven tots molt divertits...

La festa de Carnaval es va celebrar el dijousonze de febrer. Al matí van pujar a dalt alvestíbul per fer una desfilada de disfresses,havia un grup de mimos que portaven la carapintada de blanc i anaven vestits tots ells denegre, estaven molt divertits i van repartirf lors i globus entre els assistents.

Un altre grup va escollir la disfressa de xinesosi xineses, tots vestits amb robes de color groc

Petita representació dels mims

El grup dels xinesosDimarts tots amb la cara pintada

i les cares pintades feien molt de goig... unsaltres anaven disfressats de núvols tots decolor blau i amb trossos de cotó blanc.

També hi havien uns avis amb molta marxa,una senyora de manteniment molt eixerida,una gateta molt trapella, una ballarina del’oest...

Us felicitem per la imaginació que heu posati lo macos que tots han quedat amb lesdisfresses.

Per acabar, a la tarda es va fer el ball demascarots amb música moderna i actual,després per recuperar forces van berenarpastes de xocolata i van beure refrescs. S’hovan passar molt bé!

18

Els petits gestos, les petites cosesEls dies, les setmanes, els mesos, els anyspassen de manera fugaç... amb el nostre diaa dia a la feina, les nostres alegries imaldecaps, la nostra rutina fa que sovint novisquem el moment amb consciència de quèés únic i irrepetible.

Però tenim la sort de treballar amb i perpersones amb il·lusions, desitjos, sentimentsi necessitats molt diferents... pel que cadadia anem aprenent coses a través del “tractahumà” de nosaltres amb els nostres usuaris,els seus familiars i amb els diferentsprofessionals que formem la Fundació.

el racó de la SílviaHem de ser prou intel·ligents emocionalmentper saber adaptar-nos i aprendre dels canvisque ens ofereix el nostre treball diari, no éscosa fàcil.

Treballar intentant ser conscients de cadamoment amb les seves actuacions no estornarà a donar mai més.

Estic parlant de gestos quotidians: tenir cura,acompanyar, escoltar, comprendre, estimari sentir-se estimat, una mirada, un somriure...aquests són els petits gestos i les petitescoses que ens fan créixer i aprendre cadadia.

SORTIDA A SANT HILARIEl passat divendres 22 de gener, un grupet dela Residència i Centre de Dia “Valldoriolf” vananar a passar el matí al Santuari de Sant Hilaride Cardedeu. El temps els va acompanyar ivan poder fer un pícnic a l’exterior.A la tarda van anar fins a un centre comercialon van poder prendre un refresc i gaudir del’ambient de les instal·lacions. Van passar undia molt agradable i s’ho van passar d’allòmés bé.

L’EUGENIO JA VIU A LA RESIDÈNCIA“VALLDORIOLF”!Sóc l’Imma, monitora de l’Eugeni, usvoldria donar les gràcies a tots perles mostres d’afecte que li esteudonant cada dia des que ha arribataquí, a la Residència “Valldoriolf”, laseva nova casa, on per cert s’estàintegrant força bé.Des del senyor Monsalve, en JoanCarod, en Josep Anton, en Jordi, laRaquel Anarte...i tots els companys,companyes i professionals de l’àread’atenció diürna i servei d’habitatgede la Fundació. Tots els amics que hafet durant aquests anys enrera...Us heu interessat per ell, per sabercom es trobava... això, podeu estarsegurs, que li ha arribat al cor i l’haomplert d’alegria.

Per això us dono les gràcies amblletres majúscules. GRÀCIES A TOTS.

Imma CañellesMonitora Residència i

Centre de Dia “Valldoriolf”

Dinant a l’exterior

Passejant pels voltants

19

REISEl diimecres 6 de gener, i com cada any, hemanat a la Residència i Centre de Dia “Valldoriolf”per veure i rebre els regals dels Reis.

la fundació informa

Àrea d’AcollimentResidencial

Servei d’Habitatge

CELEBRACIÓ DEL CARNESTOLTES AL SERVEID’HABITATGEDurant aquests dies de Carnestoltes al Serveid’Habitatge hem estat preparant les disfressesi el diumenge 14 de febrer hem anat a la ruaque se celebra a Granollers. Tot i que ha fetmolt fred, ha valgut la pena per veure lesdiferents disfresses: algunes molt originals iles comparses que animaven amb confetti imúsica. Nosaltres anàvem de romans iegipcis. Hem passat l’estona ballant, cantanti desfilant.

activitats

Els egipcis i romans del Servei d’Habitatge de l’FVO

A punt per recollir els nostres regals

VISITA A LA SAGRADA FAMÍLIAEl dissabte 30 de gener, l’Antonia Montes, elRaimundo, Pep, l’Antònia Torruella, la Conxitai el Joan, amb la Mònica, el Juanma i la Pilar,ens hem posat en marxa per anar a veure unade les grans obres del famós arquitecte AntoniGaudí, la Sagrada Família.

Hem passejat i gaudit d’un ambient ple deturistes, després hem acabat la tarda prenentuna beguda calenta, mentre observàvem, desde la finestra, la fantàstica obra encara senseacabar.

Ben abrigats per visitar la Sagrada Família

Ja estàvem nerviosos de bon matí, i teníemmoltes ganes de saber que ens portaven elreis. Ha estat com sempre, un dia emocionant.

El Director General esreuneix amb elsSubdirectors de Planificaciói Avaluació i de Gestió deRecursos Propis de l’ICASSEl Director General de l'FVO, Juan M.Monsalve, s’ha reunit a inicis de gener ambla Subdirecció de Planificació i Avaluació i laSubdirecció de Gestió de Recursos Propis del'ICASS amb l’objectiu de col·laborar en laprogramació de feta pel Dept. d’Acció Sociali Ciutadania. La Fundació hi aporta els seusprojectes de futur d’acord a les necessitatsde les persones amb discapacitat intel·lectualque s’atenen a l’FVO.Amb aquesta reunió, l’FVO es posa adisposició del Dept. d’Acció Social i Ciutadaniaper donar suport a la programació realitzadaper la Generalitat de Catalunya, per tald’acomplir-ho la Direcció General va sol·licitarla col·laboració financera del Dept. d’AccióSocial i Ciutadania.

Renovació del vídeoinstitucionalL’FVO ha estrenat el gener de 2010 el seu nouvídeo institucional, i com a principal novetatrecull cadascun dels serveis de la Fundacióen un vídeo específic. En concret, es potconsultar a la pàgina web www.fvo.cat, seccióComunicació, el vídeo institucional de resumi el vídeo de cadascun dels serveis (CentreOcupacional “Xavier Quincoces”, CentreEspecial de Treball “Xavier Quincoces”,Residència i Centre de Dia “Valldoriolf”i Serveid’Habitatge) a les seves seccionscorresponents del web. Esperem que usagradin!.

El Canal Català del VallèsOriental entrevista elPresident de l’FVOEl programa “En sintonia” del Canal Catalàdel Vallès Oriental, dedicat a entrevistes queconvida a personatges rellevants de lacomarca o que hagin destacat per algunaactuació social o cultural en benefici de lacomunitat, va emetre el darrer 23 de febrerl’entrevista al President de la Fundació, EsteveMarqués.

Servei compta amb la certificació per AENORen el sistema de gestió de la qualitat ISO 9001-2000, en la normativa UNE-EN ISO 14.001:2004Sistema de Gestió Ambiental i en l’estàndardOHSAS 18.001:2007 Sistema de Gestió de laSeguretat i Salut en el treball.

A més, també està inscrit en el Registresanitari d'indústries i productes alimentarisde Catalunya (RSIPAC) del Departament deSalut de la Generalitat de Catalunya. Per mésinformació, es pot consultar la pàgina webwww.fvo.cat

Capçalera del nou vídeo de l’FVO

El Centre Especial de Treball “XavierQuincoces” ha iniciat una nova campanya dedivulgació comercial per tal d’oferir el Serveide Manipulats Industrials a les empreses dela nostra comarca i resta de Catalunya, enconcret dels serveis de treballs de manipulatsi envasaments industrials, amb constantespecialització dels seus treballadors ambdiscapacitat intel·lectual, i augmentant lacapacitat productiva amb l’objectiu de poderdonar solucions als clients empresaris, demanera eficient, propera, individualitzada icompetitiva.

Nova campanya comercial del CET

Imatge de la nova iniciativa del CET