2

editorial

fundacio@fvo.catwww.fvo.cat

Segons el que estableix la Llei de Protecció de dades de caràcter personal 15/99 del 13 de desembre (LOPD), li informem que les seves dades hanestat incorporades en un fitxer automatitzat, titularitat de la Fundació Privada Vallés Oriental, per tal de rebre trimestralment la nostra revista.

D’acord amb la Llei, vostè té dret a conèixer, oposar-se, cancel·lar o rectificar les dades recopilades en el nostre fitxer, així com adreçar-se per escrit ala Fundació, Crta. Valldoriolf s/n de Granollers, en el cas de que no vulgui rebre la revista.

La revista Batec no es fa responsable delsarticles que es publiquin.

Director:Juan María MonsalveConsell de redacció:Jordi Llorens, Mercè Font, Alicia Poveda,Ana Herrero, Eduard Martí, MarissolMatamoros, Eva Tarrida, RebecaTrasobares.Coordinació:Sònia GarciaMaquetació i impressió:gràfIC (Granollers)Dipòsit Legal: B-28.161-1996

Una estrella va guiar als tres Reis Magsd’Orient fins a l’estable de l’infant Jesús.Només un punt a la fosca nit que els vaconduir fins al seu destí final. A la FundacióPrivada Vallès Oriental (FVO), l’any 2010 tambété un objectiu final la posada en funcionamentde la nova llar-residència “Jaume Anfruns iJaner” i una brúixola que ens marca el camí:vetllar pel benestar de les persones ambdiscapacitat intel·lectual i anticipar-nos a lesseves necessitats d’atenció futures totmillorant i creant, en la mesura de les nostrespossibilitats, nous serveis.

Al primer trimestre de l’any vinent, la llar-residència “Jaume Anfruns i Janer” ja serà

una realitat. S’acomplirà amb la seva posadaen funcionament un doble objectiu. D’unabanda, reconèixer la dedicació d’una especialpersona i company de viatge que ens ha deixati recordar-lo per sempre amb la llar que portael seu nom. D’una altra banda, continuarvetllant pel futur de les persones ambdiscapacitat intel·lectual, l’estrella que guiael projecte social de l’FVO amb nous iengrescadors projectes que ampliïn la granfamília de la Fundació que conformen lespersones ateses, les seves famílies, elPatronat, l ’equip de professionals,col·laboradors i amics de l’FVO.

Bones festes i feliç any nou.

La recta final de les obresde la nova llar-residència“Jaume Anfruns i Janer”

a destacar

6

2

3En record de JaumeAnfruns i Janer

homenatge

el tema

9

14

entrevista creuada

en primera persona

5

7

8

editorial Una estrella va guiar als tres ReisMags d’Orient fins a l’estable del’infant Jesús

entrevista

10

la fundació informa

11

notícies2422

article“Les activitats en xarxahan passat de ser unprojecte a una realitat...”

L’Antoni Mateu

Eva Sobirà

Dept. Qualitat

Dept. Racursos Humans

La Residència iCentre de Dia “Valldoriolf”compleix 15 anys!

1815

21la fundació informaÀrea d’Atenció Diürna

Àrea d’Acolliment Residencial19

3

Ens ha deixat un amic, un company en el llargcamí de vetllar pel benestar de les personesdesafavorides, les persones amb discapacitatintel·lectual que cada dia són ateses a laFundació Privada Vallès Oriental (FVO).

Des dels inicis de l’Associació PatronatComarcal de Pares de persones ambDisminució Psíquica, a l’any 1965, JaumeAnfruns i Janer ja va demostrar una especialinquietud i preocupació per a les famílies deles persones amb discapacitat intel·lectual,donant el seu suport als projectes d’aquestspares i mares. Primer, cedint a l’Associacióun local a Granollers, després cedint una casaa la Torreta la qual es convertiria en els primerspassos del Centre d’Educació Especial“Montserrat Montero”.

La seva sensibilitat i preocupació social, elvan portar, a l’any 1992, a ésser nomenatVicepresident de la nostra Fundació i presidentde la Comissió Patrimonial de l’FVO. Al llarg

dels darrers quinze anys ha deixat el seusegell personal a molt projectes totcol·laborant estretament amb la DireccióGeneral de l’entitat.El seu exemple com a home capdavanter delsector immobiliari, com apassionat delsviatges arreu del món i, especialment, com ahome d’una gran sensibilitat vers les personesamb discapacitat intel · lectuals ensacompanyarà sempre.

Des de l’FVO, a banda de reconèixer la sevatrajectòria i compromís personal, com perexemple en la construcció d’una nova llar-residència per a persones amb discapacitatintel·lectual en un terreny donat pel Sr. Anfrunsa la urbanització de Can Sabater a la poblacióde Santa Eulàlia de Ronçana i que portarà elseu nom. La seva pèrdua farà que no tingueml’oportunitat que inauguri aquest nou centre.

Finalment, des de les pàgines del Batec, elPatronat de l’FVO vol fer un reconeixement a

Homenatge En record de Jaume Anfruns i JanerPatró de la Fundació Privada Vallès Oriental

la seva gran aportació, de manera semprediscreta i silenciosa.

Amic Jaume,

Podria explicar moltes coses del nostre amicJaume Anfruns i Gener. Podria dir que l’any1965 quan es va constituir el Patronat de paresde persones amb discapacitat, en Jaume java col·laborar. Podria dir que quan es va ferpetit el local on érem, en Jaume ens va deixardesinteressadament i sine die una casa a laTorreta on instal·lar-nos i on es va situarl’escola i el taller ocupacional. Podria dir quequan vàrem necessitar l’ampliació del terrenyde la mateixa casa amb uns pavellonslimítrofs, en Jaume ens va ajudar en el seucondicionament. Podria dir que quan ensvàrem traslladar a les actuals dependènciesen Jaume, com sempre també va col·laborar.Podria dir que totes aquestes col·laboracionseren sense publicitat i gairebé en l’anonimati només els propis interessats n’erenconeixedors.

Podria dir que el dia que en Xavier Quincocesens el va presentar com a nou patró, tots -tant els que el coneixíem com els que no-

vàrem quedar plens de la seva fraternitat icamaraderia, com si de tota la vida haguésestat amb nosaltres.

Podria dir que des del primer dia fins a l’últim ha estat un patró exemplar, amb un afany idedicació en vers la Fundació Privada VallèsOriental (FVO) immillorables.

Podria dir que gràcies a la seva dedicació iinvolucració en la millora i expansió de l’FVO,aquesta ha crescut patrimonialment com mainingú ho hagués esperat.

Podria dir que mai ha tingut un no, i sempreha estat desinteressat, en vers la Fundaciófins a la donació dels terrenys on s’estàconstruint la llar-residencia que portarà elseu nom.

Podria dir molt i molt més i tot de bo d’enJaume.

Però el que sí vull dir és que ets de lespersones que no s’obliden i que has deixat la

teva empremta en tot el què has fet per lanostra Fundació. Una empremta plena desaviesa, experiència, sobrietat, bondat,camaraderia, amistat, humilitat, diàleg,dedicació, comprensió, senzillesa i generositatenvers als altres i sempre amb el teu somriurede felicitat i satisfacció sense demanar res acanvi.

Hem après molt de tu i has deixat un gran buitperò esperem que amb el teu record i el teuexemple pugem ésser uns dignes continuadorsde la teva tasca i ens porti a aconseguir nosreptes per fer cada vegada més gran i millorla nostra Fundació.

Rep el reconeixement i afecte de tots els queen participem i que hem rebut els beneficisde la teva amistat

En nom dels nois, noies, pares, professionals,directius i patrons, moltes gràcies Jaume.

Esteve Marqués i VilaPresident de l’FVO

4

Parlar del Sr. Anfruns em resulta fàcil icomplicat a la vegada. Fàcil, perquè era unapersona entranyable, complicat perquè ésdifícil explicar en paraules tantes situacionsviscudes al llarg d’aquests darrers quinze anys.

Coneixia el seu compromís social, pel quem’explicava Xavier Quincoces sobre tot en laseva col·laboració filantròpica a l’any 1965 enels inicis de l’Associació Comarcal de Paresi també per la meva trajectòria professional al’Hospital de Granollers, i per tant creia queera molt important pel projecte fundacional dela institució poder comptar amb el suport delSr. Anfruns, persona de gran prestigi ihonorabilitat.

Recordo molt bé el primer dia que el vàremanar a visitar al seu despatx, a l’any 1992 uncop l’Associació Comarcal de pares esconstitueix en la Fundació Privada VallèsOriental (FVO). Els Estatuts de l’FVOcontemplaven que, a més dels fundadors dela pròpia Fundació que eren els representants

de l ’an t iga Assoc iac ió de pares ,s’incorporessin quatre persones, reconegudespel seu compromís cap a la persona ambdiscapacitat intel·lectual i les seves famílies,que ja havien col·laborat en els inicis d’aquestprojecte. Recordo com la seva resposta vaser d’una humilitat extraordinària, totpreguntant-se com ens podia ajudar. Tant elXavier Quincoces com jo mateix li vàremtraslladar com el seu coneixement iexperiència, i la seva especial sensibilitat ambla nostra entitat, podien donar suport a nousprojectes i reptes per a l’FVO. Un cop més, esva demostrar la seva gran humilitat i senzillesa,la seva delicadesa a l’hora de dialogar iplantejar els temes, sempre demanant ladiscreció en la seva col· laboració.

Durant més de tretze anys, sempre ha tingutun moment per dedicar-me, per ajudar-me enla meva tasca de Director General i portarendavant un projecte d’una gran complexitatcom ha estat l’evolució de l’FVO des del seunaixement a l’any 1992 fins a l’actualitat. Des

del seu nomenament com a Vicepresident delPatronat i com a President de la ComissióPatrimonial del mateix hem col·laboratestretament, fet que m’ha permès aprendreen cadascun dels projectes que hem portatterme treballant en equip i en cadascuna deles converses, professionals i personals, quemantingut en tots aquests anys.

Actualment, amb el seu fill Jaume estàvempreparant una visita per tal de felicitar-lo enels seus 90 anys i mantenir una nova ienriquidora conversa, però malauradamentno ha estat possible.

Em resulta molt complicat acomiadar-me d’unapersona tan entranyable. Adéu mestre. Finssempre.

Juan M. MonsalveDirector General l’FVO

EL SR. JAUME.

Em tinc a mi mateix per una personaassenyada, que pretén regir els seus actesamb el cap més que amb les emocions, peròquan m’he posat a escriure aquesta nota derecord i homenatge al Sr. Jaume Anfruns Janer,m’he adonat que se’m fa molt difícil fer-hod’una manera només racional. Hi penso i men’adono que en la meva relació professionali humana amb el Sr. Jaume, les emocions i elssentiments hi han jugat un paper més importantdel que jo mateix estava disposat a admetre.Vaig conèixer al Sr. Jaume l’estiu de l’any 1973Jo havia acabat segon curs d’Aparellador ibuscava feina per a l’estiu. El Sr. Jaume emva oferir molt més que el que jo buscava.Aquella entrevista, que recordo com si l’haguéstingut ahir, va marcar el començament de lameva vida de persona adulta.Aquella feina que havia de ser per un estiu esva anar perllongant, i ha durat fins avui. Alcostat del Sr. Jaume, perquè a Ca l’Anfruns jono es treballava a les seves ordres, sinó al seucostat, vaig acabar els estudis d’Aparellador,vaig fer també la carrera d’Arquitectura, i emvaig anar fent la persona que sóc avui. En unmoment donat, vaig deixar de treballar-hi coma assalariat i vaig muntar el meu propi despatxd’Arquitectura, i el Sr. Anfruns es va convertir

llavors en el meu millor client, i el que és mésimportant, puc dir amb orgull, que va continuarsent un amic.Tants anys al costat del Sr. Jaume m’hanpermès saber alguns dels seus defectesvenials i que ara no toca esmentar i també,alguna de les seves moltes virtuts.Qui el va conèixer, estarà d’acord amb mi queper sobre de totes en destacaven dues: Elvalor de la paraula donada, perquè amb el Sr.Jaume no en calien de contractes, per sobrede tot i tots, ell sempre feia honor a la sevaparaula, encara que li fos desfavorable, i lagenerositat. Seria llarguíssima la llistad’ajudes, donacions, cessions, col·laboracions,etc. gairebé sempre de forma anònima.Va ser a través del Sr. Anfruns que vaigcomençar a col·laborar amb la Fundació.Vàrem adaptar a l’ús de residència la casadel passeig de la Muntanya. Més tard va venirel Centre Especial de Treball i l’edifici deserveis centrals de l’entitat, la casa del carrerCamprodon, els estudis i avantprojectes pera la residència i centre de dia als terrenys deValldoriolf, i finalment el projecte per a la llarresidència de Santa Eulàlia.Quan en Joan Monsalve em va dir que la casade Santa Eulàlia portaria el nom de JaumeAnfruns i Jané, em va donar una gran alegria.Cap nom més indicat per a una llar-residència

que s’edifica sobre un solar que -altra vegadala generositat- ell mateix havia donat. Peròno és aquest fet el més important per ajustificar el nom de la llar-residència. Els quehem conegut el Sr. Jaume sabem que durantla seva vida va acumular mèrits molt més quesuficients per a justificar aquest honor, i moltsaltres que es mereixeria.A tots els que hem intervingut en aquestprojecte ens feia molta il·lusió que el Sr. Jaumepogués inaugurar l’obra. Malauradament, ensha faltat una mica de temps, però el dia de lainauguració, encara que físicament no hi sigui,en serà el protagonista indiscutible. I desprès,tal i com ell volia, els protagonistes seran lespersones amb discapacitat intel·lectual.Sr. Jaume Anfruns, gràcies per haver estatentre nosaltres, gràcies per haver-mecontractat aquell estiu del 1973, gràcies pelseu temps, pels moments inoblidables que heviscut amb vostè i per tantes i tantes coses.Tantes que no m’és possible resumir-les enaquest escrit.Sr. Jaume, ha estat un honor i un privilegihaver-lo conegut i un luxe que m’hagiconsiderat amic seu.

Francesc Sala i TarrèsArquitecte FVO

5

LES OBRES CONTINUEN A BON RITME, I TOTFA PENSAR QUE LES ACABAREM DURANTAQUEST ANY. DE FET, EN EL QUE ÉS LA CASA,ELS PALETES JA NOMÉS ELS FALTA FERALGUNS REPASSOS, I LA RESTAD’INDUSTRIALS TREBALLEN A BON RITME.

enjardinament de l’espai exterior. A la partdel davant ja s’han fet les aportacions deterres – que s’han compactat degudament –i s’han enterrat els conductes d’aigües pluvialsi residuals fins als sifons previs a la connexióal clavegueram municipal.

A la façana ens falten les coronacionssuperiors de murs i els remats perimetrals definestres i balconeres, que s’ha demorat perun problema amb el subministrament delmaterial d’alumini, que ens diu l’industrialcorresponent que està ben encaminat, en elsentit que tindríem aquest material a finald’aquest mes de novembre. Això és moltimportant, doncs quant es col·loquin aquestsremats perimetrals dels forats de façana, espodrà treure la part que encara queda debastida i acabar l’espai exterior del tot.

En definitiva, ho estem aconseguint, i si nosurten nous problemes, tindrem l’obraacabada a final d’any. Esperem que la properavegada que ens dirigim a tots vostès els hipuguem anunciar que les obres s’han acabata satisfacció de tots.

Oriol Martinez Clavell i Francesc Sala TarrésArquitectes

a destacar La recta final de les obres de lanova llar-residència “Jaume Anfrunsi Janer”

L’estat actual del menjador de la planta principal

Els serrallers ja han muntat les marquesinesde la façana principal, les portes corredissesque tanquen les zones de dormitoris i lesportes d’accés al garatge i a la salad’instal·lacions del soterrani, i ara treballenen la barana de l’escala.Els fusters estan acabant de col·locar portesinteriors.Els pintors ja van fent parets i sostres interiors,i molt aviat començaran amb les portesinteriors, de fet tant aviat com ens facin unesmostres de color i les hi acceptem.

Les instal·lacions estan també moltavançades. Estan totes les canonadescol·locades, tots els fils passats, les plaquessolars col·locades, els acumuladors d’aiguacalenta i les calderes instal·lades, icomençaran molt aviat a col·locar llums iaparells sanitaris.

Hem començat a construir el mur de tancadefinitiu al carrer i a treballar en l’acabat i

Detall de la cuina, amb els primers mobles i electrodomèstics instal·lats

LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT I LES FAMÍLIESVISITEN LES OBRESEl dimarts 17 de novembre, la comissió deseguiment de les obres de la llar-residència“Jaume Anfruns i Janer” va realitzar la sevasegona visita d’obres per tal de comprovarl’evolució de la recta final de la construccióde l’edifici.

La Comissió de seguiment iniciant la seva segona visita a le sobres

La comissió, formada pel Director General,Juna M. Monsalve, la Direcció Tècnica,Marissol Matamoros, el Cap de RecursosHumans, Eduard Martí, la Direcció de l’àread’acolliment residencial, Eva Tarrida, laCoordinadora del Servei d’Habitatge, RaquelAnarte, el Cap de Manteniment, Joan Carod,i la Treballadora Social de l’Àrea d’acollimentresidencial, Izaskun Quintana, van podercomprovar com les diferents estances del’habitatge ja estan gairebé acabades, ambla calefacció radiant i la marquetaria definestres i portes ja instal·lada, i la façananomés pendent d’uns quants retocs finals.

El Director General de l’FVO, Juan M. Monsalve, explicant en detalll’estructura de la zona enjardinada de la façana principalUns dies més tard, el 20 de novembre, lesfamílies dels usuaris amb orientació llar-residència atesos a l’àrea d’atenció diürnade l’FVO van poder fer la seva primera visitad’obres per tal de comprovar de primera màcom s’ultimen les obres de la propera llar delsseus familiars. En concret, dotze famílies vanaprofitar l’ocasió i van resoldre els dubtessobre les obres tot preguntant al Cap deManteniment de l’FVO, Joan Carod, que vaactuar com a mestre de cerimònia de la visita,i sobre el funcionament d’aquest servei ambla Coordinadora del Servei d’Habitatge, RaquelAnarte, i la Treballadora Social de l’Àread’atenció diürna, Silvia Castaño.

El grup de famílies que va visitar l’obra el passat 20 de novembre

6

article“Les activitats en xarxa han passatde ser un projecte a una realitat...”

EL FUNCIONAMENT “D’ACTIVITATS ENXARXA” NEIX COM A PROJECTE L’ANY 2007I S’EMMARCA DINS EL NOU MODELD’ATENCIÓ A LA PERSONA ADULTA AMBDISCAPACITAT INTEL·LECTUAL, ESSENT L’EIXVERTEBRADOR DEL SERVEI ATENDRE LESNECESSITATS INDIVIDUALS DE CADASCUNADE LES PERSONES ATESES AL CENTREOCUPACIONAL.

La idea és, que a partir dels punts forts ocompetències de cadascú, així com els puntsdèbils o necessitats, s’ha confeccionat unitinerari personalitzat setmanal d’activitats.

Tot parteix de valorar i donar la importànciasuficient al dret d’autodeterminació que totapersona té i això, en els nostres usuaris, estradueix directament en el fet que siguin ellsmateixos qui, dins les seves possibilitats,puguin triar i escollir a l’hora d’elaborar el seupropi itinerari personal i crear el seu horarid’atenció diürna.

El projecte es va iniciar, amb la creació d’ unacomissió de treball, formada per professionalsd’atenció directa i d’ equip tècnic del CentreOcupacional, que han gestionat el projecte,que, durant tot aquest temps, han anatrealitzant un seguiment exhaustiu dels usuaris,de la organització i del funcionament.

Abans de dur-se a terme aquest projecteinnovador, va caler una part de feina teòricai una part d’organització molt importants i ambel requisit, d’altra banda imprescindible, de laseva validació abans de dur-se a la pràctica.Com a eina d’avaluació es va utilitzar un gruppilot, format per uns pocs usuaris i quefuncionaven en xarxa... A partir d’aquí, s’haanat ampliant el nombre d’usuaris que hiparticipen. La progressió en el noufuncionament del CO s’ha fet lentament i ambmolta cura, des dels inicis al 2007 i fins octubrede 2009, quan la totalitat de persones atesesal CO s’han anat incorporant i ja hi participen.

EL FUNCIONAMENTL’usuari arriba al matí al centre, fent la rebudaamb el seu grup i monitor referent; l’activitaten xarxa compren l’horari de 10:00 a 12:00,temps en que l’usuari fa les activitatsescollides en el seu itinerari amb un altremonitor. De 12:00 a 15:00 està amb el grupreferent, dinant, durant el descans i en larealització d’hàbits. Llavors, començant lafranja de tardes, des de les 15:00 i fins a les16:15, s’incorpora en l’activitat programada ala tarda. En finalitzar, cap a les 16:30 i finsl’hora de marxar a casa, torna al grup i monitorreferent on finalitzarà la seva jornada diària.

Amb aquest treball en xarxa es busca laflexibilitat i dinamisme en el mateix servei,permetent a l’usuari participar en activitatsque li motiven i on manifesta el seu interès ique compartirà amb companys d’altres grups,amb la qual cosa aconseguim passar de laidea convencional de grup, al concepte d’usuari com a centre del servei.

D’aquesta manera, treballem donant lamàxima rendibilitat, augmentant i optimitzantels recursos que se li poden oferir a l’usuari,amb un ampli ventall d’activitats.

La valoració i el seguiment que fem d’aquestsistema de treball, son molt positius, doncsen aquests moments, podem evidenciar queels usuaris estan satisfets, motivats i contentsd’aquesta manera de treballar i que els permetpotenciar les interrelacions socials il’adaptabilitat de cada usuari a diferentsespais, monitors i companys...

El Centre Ocupacional ha deixat de ser unlloc i un espai d’atenció generalitzada, per aconvertir- se en un conjunt de recursos adisposició dels usuaris, adaptant-se alsinteressos i preferències de cadascuna deles persones ateses, oferint una atencióindividualitzada i integral vers la personaadulta amb discapacitat intel·lectual.

Allò que en un principi es va iniciar com unprojecte llunyà, difícil de comprendre i gairebéimpossible de dur a terme, amb el temps isobretot amb l’esforç i la implicació de totsels que hi participem d’una forma o altra, hapassat a ser una realitat i definitivament jas’ha convertit en la manera de funcionar delCentre Ocupacional “Xavier Quincoces”.

Mercè Font PeñaRita Vargas Millás

Equip de Coordinació CO

Àrea d’Atenció Diürna

Un projecte pensat per atendre les necessitatsindividuals, centrant el treball professional del’FVO en la millora del benestar de cadascunade les persones que s’hi atenen des delsdiferents serveis de l’entitat. Molt abans queel nou model d’atenció diürna ho tractés,l’especial sensibilitat de la Sílvia, per a quèl’Anna, el Paco, l’Àngel, la Sònia... fessin cadadia un pas endavant en la seva integraciósocial i en la millora de la seva qualitat devida, la va portar a dissenyar el projected’Activitats en xarxa del Centre Ocupacional“Xavier Quincoces”.Aquest projecte crea una xarxa d’activitatsque possibiliten l’atenció individual, partintde l’anàlisi de les competències de cadascú.Una proposta innovadora que avui ja és unarealitat consolidada i que neix de l’empentade la Sílvia Ramada i el trasllat de les sevesinquietuds a la resta de l’equip deprofessionals de la Fundació.

el racó de la Sílvia

7

La Mercè i l’Antoni conversen davant d’un dels decorat sde teatre

Parlem una mica de la teva participació a laCompanyia de teatre FVO.Fa uns quants anys que hi participo com aactor. L’obra que estrenarem aquest novembreés la quarta que faig i en tinc moltes ganes.El que més m’agrada és fer l’obra amb elvestuari i els decorats i amb el públic, és undia molt maco el de l’estrena.Tinc molta confiança amb l’Aníbal, directorde la companyia, qualsevol cosa la hi puccomentar, el tinc com un bon amic.L’obra que més m’ha agradat ha estat “Lesquatre estacions” on el meu paper erad’habitant del poble i fèiem balls tradicionalsamb la gent de l’Esbart dansaire de Granollers.

Com es presenta aquest Nadal?Molt bé, el que faig és celebrar-ho amb lafamília, estem tots junts, també ve la mevagermana de França, en tinc moltes ganes.Ens trobem per dinar el dia de Nadal, ensdonem els regals i per celebrar el Cap d’any.

Per acabar Antoni, un desig per aquest 2010.Què segueixi estan tant bé com fins ara i ques’acabi la crisi.

en primerapersona L’Antoni Mateu

L’Antoni Mateu és un home de 52 anys, resident a Granollers. Va entrar al SOI l’any 1976 ides del 2001 està atès a l’STO del Centre Ocupacional “Xavier Quincoces”. Conversa unaestona amb Mercè Font, Tècnic de Planificació i Desenvolupament Pedagògic del Centre.

És una persona molt involucrada en lesdiferents activitats que es realitzen en el centrei cal destacar la seva participació com actora la Companyia de Teatre FVO.

En el teu temps lliure, què fas?Ajudo als pares a anar a comprar el pa i eldiari, també vaig al súper amb el carro i elshi doncs un cop de mà.M’agrada mirar la “tele”, llegir Manga irevistes de cotxes, normalment llegeixo“Autopista”. També segueixo les curses deFòrmula1 i sóc seguidor del Fernando Alonso.També miro pel·lícules de cotxes, pel meu“cumple” m’he comprat la darrera par d’ “Atodo Gas”.

Ets un gran aficionat a la música, quin és elteu grup preferit?El meu tiet és en Leslie dels Sirex i en sóc ungran fan. He anat a diferents concerts,m’agraden molt les seves cançons, lapreferida és “Muchacha bonita” .Tinc tota la col·lecció d’Enya, també m’agradaPolice, Bob Dylan i de més actualitat en DavidBisbal.

Què fas els caps de setmana?Si estic a Granollers m’agrada anar a fer unavolta pel centre i anar a les botigues de músicaa mirar CD’s i pel·lícules.Algun cap de setmana vaig a St. Antoni deVilamajor, on hi viu la meva germana i hi passoel dia.

Has estat molts anys vivint a França, quinsrecords en tens?Recordo poques coses, però anava a un tallercom aquest on fèiem diferentes activitats. Uncop l’any, durant les vacances d’estiu. vaig apassar 15 dies a casa l’altre meva germanaque viu a prop d’Avignon.

Hola Antoni, fa molts anys que estàs al CentreOcupacional, què és el que més t’agrada?Aquí hi estic molt bé, el que més m’agrada ésestar amb la meva monitora, la Rosa, faigdiferents activitats com: escriptura, lectura,càlcul i parlar de les diferents sortides querealitzem...

L’Antoni Mateu és a l’FVO des del 1976

8

Entrevista Eva SobiràDirectora de la Delegació d’AENOR a Catalunya

1. Per a una persona que mai ha sentit a parlardels termes “Gestió de la Qualitat”, podriadefinir breument en què consisteix?Si partim de la base en que el nivell de qualitatel fixem nosaltres, i la paraula “gestió” vol dir:fer les gestions per aconseguir quelcom,podríem doncs, definir de manera senzilla,que la gestió de qualitat es un conjuntd’accions per aconseguir allò que ensproposem.

2. Existeixen diferents nivells en la gestió dela qualitat, els podria definir?No hi ha nivells de gestió de la qualitat, peròsi es pot parlar de nivells de maduresa en quees troba un sistema. Sistemes inicials, bàsics,avançats..., en funció del rodatge, implantació,abast i profunditat en cadascun delsprocessos en que l’organització treballa.

3. En quin nivell està actualment la FundacióPrivada Vallès Oriental (FV0)?En relació al comentat anteriorment, laFundació Privada Vallès, disposa d’un sistemade gestió de la Qualitat treballat des de l’any2006, això vol dir que aprofitant aquesta einaha aconseguit treballar i millorarcontínuament des de aleshores i fer-hoevident. La recent implantació dels Sistemesde Gestió Mediambiental i de Seguretat i Saluten el treball permet a la fundació iniciar novesactuacions i aprofundir en aquests dos camps.

4. Quines són les diferències entre unainstitució certificada i una que no ho està enel mercat en general?Una institució certificada, dóna tant a la pròpiaempresa com a la societat en general, laconfiança sobre la gestió, el compliment legalque li aplica i el control de la qualitat en elsproductes o serveis que genera envers unaque no ho està. Certificar-se és posar en valori donar visibilitat dels èxits assolits.

5. I si es tracte d’una institució del Tercer Sector?Les empreses de Serveis, han estat les últimesen incorporar-se en la dinàmica de treballarsota aquests estàndards ISO, el fet de que

aquests estàndards es basen en detectarerrors, treballar amb la millora continua, laplanificació de projectes, etc, la certificacióha estat un aspecte molt valorat per aquestesinstitucions. Estem parlant de normes quesón eines de gestió, camins d’aprenentatgei millora.

6. En general, es considera que les entitatssense ànim de lucre i/o del Tercer Sector esconfia de manera excessiva en la bon voluntatde l’acompliment dels seus objectius socialsper davant de la qualitat en la producció i lagestió. Comparteix aquesta idea?Aquesta consideració parteix del fet quel’objectiu de creació d’aquests tipus d’entitatses en general oferir serveis directament a lapersona, o àrea social. Val a dir que cada copmés, són les pròpies entitats qui creuen queel procés de la certificació és una bona einaper generar confiança externa i ésser méstransparents, per tant es podria dir que enstrobem en un moment de canvis on demostrarque treballar amb transparència i ètica ésimprescindible.

7. Considera que implantar la gestió de laqualitat pot ajudar a les entitats del TercerSector a ésser més transparents amb el seuentorn social? Com?Un sistema de gestió de la qualitat, o de gestióambiental, de prevenció, de responsabilitatsocial, etc, sens dubte es l’eina per ajudar ales entitats a millorar en aquests camps,assegurar el compliment de la legislació igenerar la confiança de manera continua,que la societat i el mercat demanda. Elssistemes de gestió ajuden també a conèixer-te millor com a organització i prendredecisions tenint en compte realitats.

8. Quins beneficis en concret obté l’FVO dela Certificació ISO 9.001?Els beneficis estan tant en l’àmbit social comlaboral, ja que donen a la fundació aquestaassegurança de la gestió i control periòdicque a la vegada es transforma enreconeixement extern, per totes les parts

interessades; usuaris, famílies, empreses iadministració.

9.I quins beneficis obté l’FVO amb lescertificacions de les normatives UNE-EN ISO14.001:2004 Sistema de Gestió Ambiental il’estàndard OHSAS 18.001:2007 Sistema deGestió de la Seguretat i Salut en el treball.Si la qualitat es un sistema que s’enfoca mésen la metodologia en com fem i gestionemels serveis, el sistema ISO 14001 guia a lafundació a realitzar una valoració delsconsums d’aigua, elèctric, materials,generació de residus, etc.. que a la pràcticaes la posta en marxa de programes de bonespràctiques ambientals amb l’objectiu deminimitzar l’impacte ambiental.Pel que fa a les OHSAS és exactament igual,però amb un enfocament a la seguretat i salutde les persones en el treball. Les personessón l ’act iu més important de lesorganitzacions.

10.Com valora la implantació que l’FVO hafet dels nous sistemes de gestió?Ha sabut aprofitar el rodatge del sistema degestió de la qualitat incorporant els elementsespecífics dels sistemes de gestió ambientalsi de seguretat i salut en el treball, amb elsuport d’eines informàtiques com la intranetper a la difusió i posta en coneixement de ladocumentació existent als professionals igestió de la millora a través d’una eina comel Workflow que agilitza els processos idisminueix el volum de paper generat.

11. Quan una institució com la nostra s’esforçatant per treballar amb el suport d’un sistemade gestió de la qualitat, com ho valora?És un exemple a seguir, i de valorar tant perel compromís i impuls des de la direcció, comper els departaments que ho gestionen i endefinitiva als professionals i usuaris quesegueixen les activitats i els projectes iaporten millores dia a dia. Aquests són doncs,els ingredients que fan avançar i donar-nosaquest valor afegit i reconeixement davant lasocietat.

9

la fundació informa

Dept. Qualitat

Tenim un Sistema de Gestió, peròel sabem utilitzar?

El primer que s’hauria d’aclarir abans decomençar aquest article, és el títol, ja que en elles parla de Sistema de Gestió, en genèric, i node Gestió de la Qualitat, i això es deu a què,actualment, la Fundació té implantats diversosSistemes de Gestió que estan integrats entreells i que s’apliquen per la gestió de diversosàmbits com el medi ambient, la seguretat en eltreball i la qualitat del producte o servei quedonem. Cada sistema també està basat ennormes diferents: UNE EN ISO 14.001:2004 pelSistema de Gestió Ambiental, OHSAS 18.001:2007pel Sistema de Gestió de la Seguretat i Salut enel treball i UNE EN ISO 9001:2000 pel Sistemade Gestió de la Qualitat, però totes tres sóncompatibles i es poden integrar fàcilment. Així,a partir d’ara parlarem de Sistema de Gestió,per referir-nos a una manera de treballar queinclou diferents àmbits (l’entorn, els treballadors,els clients... ).Aclarit això, ara sí podem començar dient que:tenir un Sistema de Gestió basat en una normainternacional, no assegura res per sí sol, sinóque s’ha de treballar perquè aquells que utilitzenel sistema sàpiguen com utilitzar-lo i fer-lofuncionar correctament, aleshores el sistemadonarà el seu fruit; s’ha d’aprendre a utilitzar elsistema igual que s’aprèn a fer funcionar unamàquina industrial. En definitiva, el sistema deGestió és una eina, i com la resta de les eines iutensilis, si no els sabem fer servir, no ensajudaran a desenvolupar la nostra feina ipensarem que l’eina és absurda i només ensdona més feina, per això és important aprendrea utilitza-la i poder treure-li el màxim de profit.Quan una organització decideix adoptar unsistema de gestió, ha de saber que això vol diradaptar un sistema de treball general a la seva

a todas las organizaciones sin importar su tipo,tamaño y producto suministrado.”Per tant, les normes ISO, entre d’altres, ja tenenaquesta característica de ser molt genèriquesperquè es puguin adaptar a qualsevol tipusd’organització; però les organitzacions,empreses, institucions...que implanten unsistema, també han d’integrar certs aspectesnous que les normes proporcionen, modificantuna mica la seva manera de fer per encabir elnou sistema dins la seva gestió. I per això esrequereix un aprenentatge.En l’FVO, fa anys que es va començar aquestbagatge i aprenentatge, però avui dia encaraes continua aprenent.

Aprenem a gestionar el sistema, ho integrem atots els nivells, creem eines amb novestecnologies que optimitzin algunes de les nostrestasques, que automatitzin alguns dels nostresprocessos. Utilitzar un sistema de gestió, ensajuda a detectar les nostres mancances i poderactuar sobre els aspectes deficitaris. El sistemaestableix un ordre, un sistema... de registre,comprovació, anàlisi, comunicació... que ensserveix per augmentar la qualitat del treball queduem a terme. Però tot això s’aconsegueix quans’utilitza el sistema des de tots els nivell, perquèpodem tenir un sistema implantat però noutilitzar-lo correctament, per exemple noenregistrant dades, o no analitzant-les, ialeshores no podrem treure el profit que ensdóna, i acabaríem treballant pel sistema per talde mantenir la certificació en comptes detreballar amb el sistema.

Pilar CantónTècnic del departament de Qualitat

realitat concreta. A partir d’aquell moment, lanorma establirà què s’ha de fer, però no coms’ha de fer. El com s’ha de fer, ho ha de decidirla pròpia organització i no la norma, per tal quesigui de la manera més semblant a com es feienles coses fins al moment de la implantació delsistema de gestió, ja que només la pròpiaorganització pot saber i tenir en compte quinessón les seves característiques, la sevaestructura, les seves necessitats, etc.

La mateixa norma ISO 9001 Sistemes de Gestióde la Qualitat, en la seva introducció ja explica:

“0 INTRODUCCIÓN

0.1 GeneralidadesLa adopción de un sistema de gestión de lacalidad debería ser una decisión estratégica dela organización. El diseño y la implementacióndel sistema de gestión de la calidad de unaorganización están influenciados por:a) el entorno de la organización, los cambiosen ese entorno y los riesgos asociados con eseentorno,b) sus necesidades cambiantes,c) sus objetivos particulares,d) los productos que proporciona,e) los procesos que emplea,f) su tamaño y la estructura de la organizació.

No es el propósito de esta norma internacionalproporcionar uniformidad en la estructura delos sistemas de gestión de la calidad o en ladocumentación.”En l’apartat d’aplicació també es redacta:

“1.2 AplicaciónTodos los requisitos de esta norma internacionalson genéricos y se pretende que sean aplicables

10

EDIFICACIONS BARÓ, S.L.

Plaça Onze de Setembre, 7, local08400 Granollers • BARCELONA

Tel. 93 870 23 94 - Fax 93 860 41 32

la fundació informa

Dept. Recursos Humans

OHSAS 18001:2007.Més enllà d’un distintiu

Fruit dels esforços de totes i tots ens acabemde certificar en les OHSAS, un estàndard quereconeix el treball i la voluntat d’aquellesempreses que volen anar més enllà delcompliment de la Llei de Prevenció de RiscosLaborals.

La implantació de la norma OHSAS suposaun valor afegit per a la institució, en tant quesuposa l’eficàcia del sistema de gestió deseguretat i salut, garanteix el compliment dela legislació vigent i fomenta una actitudproactiva i responsable vers la prevenció deriscos, de totes les parts implicades, totemmarcat en un procés de millora contínua.

Durant les dues fases d’auditoria s’han revisatels plans d’emergència, s’ha reforçat lasenyalització, s’han programat accionsformatives, s’ha actualitzat la documentaciói adequat maquinària, entre d’altres, ambl’objectiu d’assolir l’alt nivell d’exigència queaquesta norma requereix.

Però aquestes no han estat accions puntualsi inconnexes sinó que formen part d’una novacultura que es transforma en políticaempresarial, d’un repte constant i una fermaaposta per la seguretat laboral, per reduir lasinistralitat i per impulsar la participació detot el personal en la prevenció dels riscosassociats a la nostra activitat.

A més a més, suposa un ferm compromís dela direcció de l’empresa que, en darrer terme,

revisa i aprova el sistema de gestió. Per això, l’FVO no en té prou amb elreconeixement que les OHSAS proporcionende cares a tercers, sinó que continuaremtreballant per implantar mesures de seguretati per implicar totes les treballadores itreballadors en aquest intent. Perquè laseguretat és cosa de tots i ha d’esdevenir,més enllà d’una obligació legal, un hàbit, unamanera de pensar, d’actuar, de treballar.

En termes de seguretat, l’empresari té laresponsabilitat de gestionar i revisar elsistema de SST, de facilitar recursos,d’informar i formar el personal, d’avaluar lespotencials situacions de risc, d’adoptar lesmesures necessàries en cas d’emergència,de planificar activitats, de garantir la vigilànciaperiòdica de la salut, tot amb l’objectiu deprotegir els seus treballadors i treballadores.

Els fabricants i subministradors de maquinària,equips, productes i estris de treball estanobligats a assegurar que aquests noconstitueixin una font de perill per alstreballadors. Les administracions vetllaranpel compliment de la normativa legal,mitjançant els seus propis mecanismes decontrol i inspecció.

Els delegats de prevenció, en tant querepresentants dels treballadors/es, ambfuncions específiques en matèria deprevenció de riscos, han de col·laborar en lamillora de l’acció preventiva.

I les treballadores i treballadors, que som tots,hem de respectar les normes de seguretat ipromoure comportaments segurs en pro dela nostra salut i la dels altres. Perquè al capi a la fi som els principals actors i alhoradestinataris de qualsevol política deprevenció. És més, la sinistralitat laboral nopot ser tractada com una dada sinó querepresenta persones lesionades que, a mésa més d’haver-se d’absentar temporalment alseu lloc de treball, poden tenir conseqüènciesa mig/llarg termini en la seva salut.

A més a més, pel nostre sector d’actuació enconcret, per les característiques del personaldel Centre Especial de Treball, tenim la dobleobligació legal i moral de protegir elstreballadors i treballadores del CET, en tantque “treballadors especialment sensibles”.Per això cal adaptar els missatges, reforçarla formació i fer especial insistència en lasensibilització, respecte a les normes deseguretat i en l’ús dels Equips de ProteccióIndividual.

Estem segurs que, amb la contribució de totesi tots podrem mantenir aquest projecte. Demoment però, gaudim de la nova certificaciói felicitem-nos per la tasca iniciada.Enhorabona.

Fany MuñozTècnica Laboral

àrees que componen l'estructura funcionaldel centre, implicant a la Generalitat deCatalunya com a Administració Pública dereferència i a la ciutadania en general. I ambla il·lusió de mantenir en ferm aquest objectiude servei i atenció, volem continuar el nostrecamí plegats per aconseguir el benestar deles persones en discapacitat intel·lectual,acompanyant-los al llarg de les diversesetapes de la seva vida adulta i resolent lesnecessitats personals que van sorgint al llargd’aquest trajecte, com hem fet els darrers 15anys, i com farem en un futur com per exempleamb el Projecte 2008, sobre la construcciód’una nova Residència i Centre de Dia per apersones amb discapacitat intel·lectual,trastorns de conducta i problemes de salutque requereixen suport generalitzat, amb 50places de centre de dia i 60 residencials i queoferirà uns 75 nous llocs de treball aprofessionals del sector.

Per molts anys!Esteve Marqués i Vila

President FVO

LA HISTÒRIA QUE ENS HA PORTAT FINS AAQUESTA CELEBRACIÓ

L'Associació Patronat Comarcal de Pares dePersones amb Disminució Psíquica es va fixarcom a objectiu resoldre una necessitat queels inquietava com a pares i mares: crear unservei que acollís a persones que, perdiferents motius, no podien rebre l'atenciónecessària al seu entorn familiar. És a dir,oferir un servei residencial als gransdisminuïts psíquics de la nostra comarca.

Per fer realitat aquest projecte, la juntadirectiva de l'associació va iniciar contactesamb el Conseller de Benestar Social de laGeneralitat de Catalunya d’aleshores, elsenyor Antoni Comas, per proposar-li laconstrucció d'una residència per a gransdisminuïts psíquics en un terreny propietatde l’associació.

Després de diverses reunions de treball, laproposta fou assumida pel conseller il'associació cedeix, per un termini de norantanou anys, a l'Institut Català d'Assistència iServeis Socials (ICASS) del Departament deBenestar Social la finca de més de 15.000metres quadrats on s'edifica l’actualResidència i Centre de Dia “Valldoriolf”.

Coincidint amb els treballs de construcció, alnovembre de 1992 es va constituir la FundacióPrivada Vallès Oriental per Disminuïts Psíquics(FVO) per desig unànime de l'AssociacióPatronat Comarcal de Pares de Persones ambDisminució Psíquica, cedint a la Fundació tots

els bens patrimonials i, entre ells, la finca quedóna el dret de superfície a l'ICASS per a laconstrucció de la Residència i Centre de Dia.

Les obres finalitzen a l’estiu de 1994, el centreinicia el seu funcionament el 5 d'octubre de1994 i va ser inaugurat el 26 de novembred'aquell mateix any pel conseller AntoniComas. Des de l’any 1994 i fins a l’actualitat,la Residència i Centre de Dia ha ofert unanova llar a més de 93 persones i ha donatserveis d’atenció diürna a més de 27 personesal llarg d’aquests quinze anys tot procurantpromoure el benestar general i la millora dela qualitat de vida de cadascuna d’aquestespersones.

I amb aquest objectiu, cada dia més desetanta professionals vetllen per oferir unservei residencial normalitzat i integrat, aixícom els mitjans necessaris a fi dedesenvolupar, mantenir i augmentar la sevaautonomia i adaptació, i afavorir, a més, unamajor participació d'aquestes persones a lesactivitats i situacions de la vida diària icomunitària.Des de la Residència i Centre de Dia“Valldoriolf”, així com de la resta de serveisde la Fundació Privada Vallès Oriental, ensproposem una recerca continuada d'unaresposta útil a les necessitats que hem anatdetectant entre les persones amb discapacitatintel·lectual ateses. Amb la voluntat d’acompliraquest compromís, al llarg d’aquests 15 anysque celebrem, s’han promogut de formaconstant accions dirigides a la consecuciód'una visió de futur compartida amb totes les

el tema La Residència i Centre de Dia“Valldoriolf” compleix 15 anys!

11

farina, sal, arròs i llenties, es podia tambéexperimentar amb els diferents estats comcalent/fred/mullat, etc.

Dijous 26 de novembre, dia de l’Aniversaridel centre, es van fer moltes activitatsparal·leles per commemorar el dia. Es vadedicar al sentit del gust, ja que era el dia quees van bufar les espelmes del gran pastísd’aniversari. També van poder tastar saborsdiferents com sal, sucre, cafè, llimona i tambéel famós “petazeta”.

LA SETMANA DELS 5 SENTITS

Durant la setmana del 23 al 27 de novembres’han fet diferents activitats per celebrar elquinze aniversari de la Residència i Centrede Dia “Valldoriolf”, una d’elles va ser laSetmana dels cinc sentits on en dies diferentses van preparar activitats relacionades ambcadascun dels sentits.

Dilluns 23 de novembre es va fer el sentit del’oïda. Es van habilitar tres espais dins de laresidència on van poder escoltar diferentsritmes musicals, cada vint minuts anavencanviant d’espai per tal que tots els usuarispoguessin gaudir dels diferents estilsmusicals. També podien experimentar ambdiferents instruments musicals que tocavenseguint el só i podien escoltar sons familiarsi identificar-los.

També van poder gaudir d’aquest espectacleles persones d’altres centres que vanacompanyar-nos per celebrar amb nosaltresel quinzè aniversari. Els centres convidatsvan ser: “APINES- RESIDENCIA ELS PRATSDE REI” (Igualada), “AMPANS JULIO PAYÀS”(Manresa) , “ASPRONIS PINYA DEROSA”(Palafolls),”FUNDACIO AVE Mª”(Sitges), “ASSOCIACIO CAN TOMÀS PARMO”(Riudeperes). Agraïm a tots la seva presència.Després de l’espectacle vam dinar tots plegatsi com a final de festa van fer una gran ball.

Taller de l'oïda, escoltant música...

Dimarts 24 de novembre es va treballar elsentit de la vista. Vam poder gaudir d’un granespectacle d’ombres xineses a càrrec de lacompanyia Mercè Framis, que va agradarmolt a tothom!. L’espectacle va durar quarantaminuts, van explicar una bonica història ambdiferents personatges que es representavenamb les diferents ombres xineses.

Espectacle d'ombres xineses

El dinar amb usuaris d'altres centres

Dimecres 25 de novembre, el sentit del tacteera el motiu d’aquest dia. Es van preparardiferents materials per tal que els usuarispoguessin gaudir de les sensacions tàctilsque s’oferien. Per una banda, hi havia cinccaixes de colors on es podia posar la mà itocar diferents objectes amb tactesdiferenciats, com cotó, paper de llima, cordaaspra... algunes persones identificaven ambels ulls tapats quin era l’objecte que tocaven.

El sentit del tacte

En un altre espai, hi havia moltes pilotes dediferents mides, colors i textures; també sacsde sorra, roba de diferents tactes, globus ambarròs, etc. En un tercer espai es van posar enrecipients diferents aliments per tocar com

Partit de futbol

Pel matí es va fer un gran partit de futbol entreels usuaris convidats dels Centre Ocupacional“Xavier Quincoces” i els usuaris de laresidència. Va ser un gran partit, tots vanlluitar de valent per aconseguir el màxim degols. Després ja cansats, van gaudir de ungran refrigeri amb patates, olives i refrescs...

Pica-pica després del futbol

Cap a les tres de la tarda vam sortir tots alpati per fer la tradicional foto de família.Després va començar la gran festa amb elball d’aniversari i l’arribada final del pastísdel quinzè aniversari!... Estava molt bo!.Paral·lelament a partir de les 17 hores alvestíbul de la residència començaven elsactes oficials de celebració del quinzèaniversari.

12

Com a record per tots els usuaris i treballadorses va fer una bufanda taronja decorada ambun dibuix fet per en Roger Torrens, usuari delcentre.

Divendres 27 de novembre, el sentit treballatva ser l’olfacte. El centre es va omplir dediferents olors a poma, canyella, llimona,farigola... També en aquest dia es van realitzarproves esportives adaptades com a cloendade la setmana festiva.

Van poder encistellar pilotes, fer volar una pilotaamb el paracaigudes, jugar amb una pilotagegant, encertar cercles, fer diferents circuitsamb aros al terra, i passar per sota delsmocadors ...

El pastís d’aniversari

Proves adaptades

Proves adaptades, jugant amb la gran pilota de colors

Ha estat sense dubte una gran setmana plenade sensacions i experiències noves per a totsamb activitats lúdiques, sensorials i espais detrobada amb usuaris d’altres serveis i centres.

HA ESTAT SENSE DUBTE UNA GRAN CELEBRACIÓDELS QUINZE ANYS DE LA RESIDÈNCIA!

L’ACTE INSTITUCIONAL: EL GRAN DIA

El 26 de novembre de 1994, el Conseller deBenestar Antoni Comas tallava la cinta queinaugurava la Residència i Centre de Dia“Valldoriolf”. Per tant, per l’FVO un dels diesmés esperats d’aquesta celebració era eldijous 26 de novembre, el gran dia.

Al llarg del matí, s’han disputat diferentsactivitats esportives i lúdiques amb laparticipació dels usuaris i usuàries de la restade serveis de l’FVO. I per la tarda, s’ha realitzatl’acte festiu del XV Aniversari amb laparticipació dels familiars, professionals,representants de l’administració pública ientitats del sector i amics de la Fundació.

El Director General de l’FVO, el Director dels Serveis Territorials iel Secretari del Patronat de l’FVO van dirigir unes paraules alsassistents

L’acte es va iniciar a les cinc de la tarda ambla rebuda a càrrec del Director General del’FVO, Juan M. Monsalve, el qual va agrairl’assistència a l’acte i el compromís amb l’FVOde tots els assistents i recordant com van serels primers anys de servei del centre.

A continuació, el Secretari del Patronat del’FVO, Esteve Clopés, va recordar els inicis dela Fundació com a Associació de Pares i Maresi com es va arribar a un acord, a inicis delsanys 90, amb la Conselleria de Benestar de laGeneralitat de Catalunya per tal que els seusfills i filles, i les persones amb discapacitat

intel·lectual de la comarca del Vallès Orientalque així ho necessitessin, poguessin tenir unallar alternativa a la pròpia on poguessin seratesos segons les seves necessitats.Finalment, va prendre la paraula el Directordel Serveis Territorials del Dept. d’Acció Sociali Ciutadania de la Generalitat de Catalunya per,en primer lloc, traslladar els bons desitjos dela Consellera Carme Capdevila per a una datatan significativa, i a continuació valorar la feinade les famílies, professionals, entitats en lacura de les persones amb discapacitatrecordant el moment de repte que actualmentviu el sector amb el canvi de model amb lanova Llei de Serveis Socials.

XI CICLE DE CONFERÈNCIES DE L’FVOA continuació, i en primícia, es va presentarl’estrena de la història d’aquest 15 anys de laResidència i Centre de Dia “Valldoriolf” enimatges un vídeo que recull les activitatsrealitzades pels usuaris del centre des de l’any1994 fins a l’actualitat. Però des de la Fundacióes fa un pas més enllà i fer un repàs del’evolució del sector de l’acolliment residencialper a persones amb discapacitat intel·lectuala Catalunya. I per fer-ho, s’ha dedicat el XICicle de Conferències de la Fundació a tractaraquest tema tot comptant amb la participaciód’un dels millors experts en aquesta matèria,Pere Rueda -Llicenciat en psicologia, pedagogi terapeuta i Responsable de planificaciód’AMPANS, l’Associació Manresana de Paresde Nens Subdotats, i entre d’altresVicepresident de l’Associació Espanyola pera l’Estudi Científic del Retard Mental, el qualva realitzar una ponència exposant l’evoluciódel sector a Catalunya destacant-neespecialment els canvis per als professionalsi entitats.

El Director General de l’FVO, Juan M. Monsalve, va presentar alponent del XI Cicle de conferències

13

PREMIS II CONCURS DE PROJECTESPer a la Fundació, la celebració dels 15 anysde la Residència i Centre de Dia és unesdeveniment important i el marc perfecteper a l’organització del “II Concurs deprojectes adreçats a la innovació i milloraassistencial de la persona amb discapacitatintel·lectual”.

El president del Jurat, a punt de desvetllar els projectes guanyadors

Després d’obrir la participació a totes lesentitats de Catalunya, i de gairebé un any dedur treball en la preparació dels projectes idesprés en la seva avaluació per part delJurat Avaluador, el seu president, JoanEscolar i Pujolar -Llicenciat en Psicologia icompta amb el Postgrau en EducacióEspecial: Pedagogia terapèutica.

Actualment, és Director Tècnic de la FundacióASPROS - entitat sense ànim de lucre i decaràcter privat que dedica els seus esforçosa fomentar, sensibilitzar i recolzar accions enpro de persones que pateixen minusvalideses,i en especial als disminuïts de caràcterpsíquic- va desvetllar el projecte finalista i elguanyador.

El projecte finalista va ser Taller de paper: Un pont per la inclusió

El projecte finalista, dotat amb un premi de1.000 euros, va ser concedit al projecte “Tallerde paper: Un pont per la inclusió” del Patronat

El projecte guanyador, l’esport com a eina d’integració idesenvolupament personal

Joan Sellas Cardelús. Van recollir el premiAnna Torrecabota, Coordinadora de l’àread’adults i Sandra Vidal responsable delProjecte.

I el projecte guanyador del II Concurs deProjectes adreçats a la innovació i milloraassistencial de la persona amb discapacitatintel·lectual, dotat amb un premi de 3.000euros va ser “L’esport com a eina d’integraciói desenvolupament personal” de la FundacióPrivada Vallès Oriental.

El premi el van recollir Alicia Poveda,Psicòloga, Francesca Garcia, Pedagoga, iGlòria Borobia, Fisioterapeuta de laResidència i Centre de Dia “Valldoriolf”.

Es va encarregar de fer l’entrega de premisJordi Lanau, director comercial de CaixaManlleu, en representació del DirectorGeneral de Caixa Manlleu, Didac Herrero,entitat que ha donat suport en l’organitzaciódels actes de celebració dels 15 anys de laResidència.

Un pastís d’aniversari com a cloenda de l’acte

Com a cloenda de l’acte, es va servir un petitrefrigeri i es van bufar les espelmes del pastísd’aniversari.

Finalment, el dissabte 28 de novembre, comapunt i final del programa d’actes de la celebracióes va estrenar l’obra de teatre “Titirimundi” acàrrec de la Companyia de Teatre FVO dirigidaper l’educador Anibal Carrasco a la sala auditoride Les Franqueses.

L’obra d’enguany, on hi participen més de vintactors entre usuaris dels diferents serveis del’FVO i professionals, ha estat especialmentcomplicada de realitzar ja que consta d’unaposada en escena diferenciada en 2 històriesespaiades en el temps.En concret, dospersonatges ens han fet partícips de dueshistòries diferents: una d’elles ens ha situat enuna faula en el temps passat i un altrepersonatge en una història en temps futurista.Tot plegat amb una connexió entre ells.

ESTRENA DE L’OBRA DE TEATRE “TITIRIMUNDI”

Algunes de les millors escenes de l’obra “Titirimundi”

14

15

Entrevistacreuada

Què ha estat el millor de l'any que s'acaba?Principalment, continuar treballant i ja fa mésde 12 anys, en l’àrea de gestió de les personesque és un àrea que considero molt enriquidorai gratificant. Finalitzo l’any amb la satisfaccióque des del Departament de RecursosHumans hem procurat atendre i respondre auna gran quantitat de necessitats tant a nivell

Què n'esperes de l'any 2010?A banda de la satisfacció que suposal’ampliació de l’oferta de places per atendrepersones amb discapacitat intel·lectual al’àmbit de les llars residència que alhoraimplica l’ampliació de l’equip de professionalsde la Fundació, durant el primer tram del 2010aprofitant la conjuntura de la implantació delsistema de gestió ètica i socialmentresponsable (SGE 21:2008). Esperem millorarels processos i, per tant, la manera degestionar aspectes directament relacionatsamb les persones que integren la nostraorganització. Aquest processos permetranconvergir, entre d’altres, temes de vitalimportància com són la gestió dels dretshumans, gestió de la diversitat, igualtatd’oportunitats i no discriminació, conciliacióde la vida personal, familiar i laboral, seguretati salut laboral, formació i foment del’ocupabilitat.

estratègic com a nivell més individual, sempreprocurant la plena satisfacció en les nostresactuacions i que hem sumat els nostresesforços per aconseguir conjuntament ambtots els professionals de la Fundació, elsobjectius estratègics programats per aquestany. A més, comentar que durant l’any 2009entre d’altres actuacions, hem continuattreballant en la millora dels processos degestió de les persones especialment elsrelacionats amb la prevenció de riscoslaborals, per tal de certificar la Fundaciósegons la norma OHSAS 18001:2007 i hemreorganitzat aspectes funcionals deldepartament per adaptar-nos a les novesexigències de la Institució potenciantl’automatització dels processos susceptiblesde ser automatitzats amb l’objectiu ferm depoder orientar els nostres esforços en atendreles necessitats dels departaments o serveisi dels professionals que hi formen part.

Eduard MartíCap de Recursos Humans

Què n'esperes de l'any 2010?

Desitjo que aquest 2010 sigui un any méspositiu en general per tots els treballadorsdel CET, que poc a poc vagi remetent la crisii que, tal com ells mateixos expressen, el tallertorni a tenir la mateixa activitat d’abans.

Personalment, espero continuar formant-mecom a psicòloga i tenir oportunitats tan bonescom la que he tingut aquest 2009. I, sobretot,desitjo seguir gaudint amb molta salut de lacompanyia de les persones que estimo.

Què tingueu tots un bon 2010!

Què ha estat el millor de l'any que s'acaba?Aquest 2009 ha estat un any mogut, amb moltscanvis... Si he de triar, el millor que m’ha passatha estat treballar com a psicòloga d’USAP,cobrint l’excedència de l’Aurora Luna.

Per mi ha significat una oportunitat peraprendre i per desenvolupar-me, tantprofessional com personalment. M’ha permèssaber de més a prop com funciona un CET itractar amb les persones que hi treballen,coneixent les seves preocupacions,esperances, pors... Estic molt agraïda per laconfiança dipositada en mi i per l’oportunitatque se m’ha brindat.

Rebeca TrasobaresPsicòloga d’USAPS

16

resolutiva i també m’ajuda a estar més a gustamb la gent amb la que treballo, sobretot el“meu” equip.

Què n’esperes de l’any 2010?Seguir sent feliç i viure amb harmonia iintensament el que m’ofereix la vida a cadamoment. Tenir menys volum de feina per poderfer-la amb més qualitat. Que em truquin del’hospital per operar-me de la cama pertreure’m la “ferralla” que hi porto. Oferir a totsels usuaris i famílies una bona atenció i curesper un major benestar. Fer un màster d’Excel.

Què ha estat el millor de l’any que s’acaba?A nivell personal, ha estat molt “xul·lo”: ferun viatget amb la Lucy (la meva furgo hippy)al parc natural del Cabo de Gata i gaudir d’unsparatges naturals i verges deliciosos, ja quela natura em dóna molta quietud interior ienergia.

A nivell professional, sentir-me tranquil·la icontenta, perquè he après a gestionar millorel neguit que em produeix tenir molta feina iaixò em permet passar-ho bé i afrontar elsreptes professionals amb alegria, ser més

Rosa RaurichCoordinadora de la Residència i Centre de Dia“Valldoriolf”

Què n’esperes de l’any 2010?El que n’espero és seguir gaudint amb la mevafeina a l’FVO com fins ara, treballant cap a lamateixa direcció, fer que la persona ambdiscapacitat intel·lectual sigui part activa en elseu dia a dia i en el seu itinerari personal fentque ella decideixi en les diferents activitats isituacions que es troba diàriament en el CentreOcupacional. I seguir treballant juntament ambels diferents departaments i serveis de l’FVO jaque tots tenim el mateix objectiu, poder oferiruna bona qualitat de vida a les persones queformen part de la nostra fundació.També hem de ser capaços de donar respostaa noves situacions que van apareixent en lanostra població, com l’envelliment, personesamb trastorns de conducta... Hem d’estar obertsi preparats pels canvis que vagin sorgint.

la Coordinació del Centre Ocupacional hasuposat un canvi molt important, el lloc i lesfuncions han canviat però segueixo realitzantles meves tasques amb l’objectiu final de poderoferir, amb la meva feina diària, una bona qualitatde vida als nostres usuaris. S’està realitzant untreball de coordinació important entre l’equipd’educadors i els diferents departaments en larealització dels programes individuals amb laimplicació de les famílies i la participació delpropi usuari de manera molt activa.També vull destacar la creació, juntament ambel Departament de Psicologia del CentreOcupacional, d’un espai de treball entre elseducadors d’atenció directa amb els tècnicsdels diferents departaments i serveis on es parladels usuaris i es treballa pel seu benestar.

Mercè FontTècnic de Planificació i Desenvolupament Pedagògicdel Centre Ocupacional “Xavier Quincoces”

aprendre del “feedback” amb els diferentsusuaris.

¿Què n'esperes de l'any 2010?Pel pròxim any espero seguir aprenent dia adia del treball realitzat, conjuntament amb totl’equip. Espero que el Servei d’Habitatgesegueixi creixent i alhora millorant per poderassumir nous reptes de futur i d’aquestamanera donar el suport necessari als usuaris.Finalment desitjo un bonic 2010 per tots el quepertanyen a l’FVO, tant professionals, usuariscom famílies.

treballo al Servei d’Habitatge, ja queanteriorment vaig estar treballant a laResidència. Durant aquest temps he pogutmadurar com a professional i créixer enl’àmbit personal. Aquest últim any m’ha donatuna oportunitat important, per a mi, a nivellprofessional. El fet d’ocupar temporalment ellloc de Coordinadora del Servei d’Habitatge,m’ha fet veure la Fundació des d’una altraperspectiva i, al mateix temps, m’ha donat lapossibilitat de superar nous reptes personals.Durant aquest any he pogut aprendre delsdiferents professionals que m’envolten i alhora

Thais FrutosMonitora Servei d’Habitatge

Què ha estat el millor de l’any que s’acaba?Aquest any que acaba ha estat ple de canvis anivell professional, valoro molt poderdesenvolupar una feina que m’agrada i el fet depoder-ne gaudir em motiva a seguir amb il·lusió.Des de l’any 2000 he estat en l’equip d’educadorsd’atenció directa, i al passar a formar part de

¿Què ha estat el millor de l'any que s'acaba?Al setembre del 2009 va fer dos anys que

Concesionario Oficial

Tels.: 93 849 67 55 - 93 849 68 56Fax: 93 846 48 52vvsl@telefonica.net - Aptdo.Correos, 279

Jordi Camp, 15 - 08400 GRANOLLERSVila Vila, S.L.

17

Què n'esperes de l'any 2010?Cada cop, l’ús de les eines informàtiques és mésimprescindible. Per això l’objectiu principalcontinua sent el de desenvolupar i millorar leseines necessàries perquè cada professionalpugui treballar més eficaçment. A la nostraorganització els usuaris dels diversos serveisde l’FVO són el més important. Pel Departamentde Sistemes d’Informació, els professionals queusen les diverses aplicacions informàtiques sónimprescindibles. Sense ells no tenim cap motiuper treballar. També la posada en funcionamentde nous equipaments, com la llar-residència“Jaume Anfruns i Janer”, serà un motiu desatisfacció.Bones festes a tot@s !!

s’han posat en funcionament diferentsaplicacions informàtiques, com el correuelectrònic de programari lliure, l’arxiu digital dedocumentació i la gestió d’actius de l’FVO coma principals eixos. La configuració delDepartament de Sistemes d’Informació, haaugmentat en quantitat, i sobretot en qualitat:el nou tècnic informàtic, ha sabut entendre iadaptar-se perfectament a la filosofia d’aquestDepartament. He trobat en ell quelcom més queun company de feina.

També ha estat un any dolorós en l’aspecte quehe tingut tres pèrdues importants, una d’ellesmolt coneguda i estimada per tots vosaltres, desd’aquí un record per ella.

Albert RieraCap de Sistemes d’Informació

Què n’esperes de l’any 2010?Espero que tots els projectes i objectius, tantpersonals com professionals i tant propis comdels que m’envolten, deixin de ser projectescom a tal i passin a ser una realitat, amb tot eltreball que això implica.En quant a la meva tasca dins la Fundació, iconcretament en l’atenció de les persones ambdiscapacitat, espero poder continuar treballant,dins les meves possibilitats i limitacions, pelbenestar, l’autodeterminació i la potenciació deles seves capacitats.Però sobretot espero salut i benestar per tots!

Què ha estat el millor de l’any que s’acaba?L’any que s’acaba ha estat marcat,personalment, per molts canvis importants tanta nivell personal com professional, valorats totscom a positius. Malgrat tot, qualsevol canviimplica una gran feina d’adaptació iaprenentatge, i és per això que ha estat un anyde treball dur però molt gratificant.El millor de l’any que s’acaba és poder continuartreballant amb les persones amb discapacitat,considero que resta molta feina a fer amb ellssobretot en quant a la millora de la seva qualitatde vida, i que a més s‘ho mereixen.

Cristina MartínezEducadora del Centre Ocupacional “Xavier Quincoces”

Què n'esperes de l'any 2010?Desitjo el millor per tots en aquest any nouque comença!. Per mi el començament d’unany és una continuïtat de l’anterior, cada diaés el moment per fer-nos nous propòsits, teniril·lusions i nous desitjos... l’important és tenirmolta força interior per poder afrontar lescoses bones i les no tant bones que la vidaens presenta i no perdre l’optimisme.

A nivell professional, desitjo continuarafrontant nous reptes i emprendre nousprojectes que ajudin a millorar la qualitat devida de totes les persones a les que atenem.

Què ha estat el millor de l'any que s'acaba?Enguany ha estat un any de nous reptes anivell laboral, les meves tasques han anantcanviat i he pogut desenvolupar nousprojectes i noves experiències que m’hanenriquit molt a nivell personal i professional.També en aquest any he pogut veure com esfeia realitat un somni en el que feia tempsque treballàvem: la presentació i aprovaciódel projecte de renovació de la salad’estimulació sensorial. Ha estat un bon any!A l’igual que en l’àmbit professional també anivell familiar he tingut un repte important...conviure amb un fill adolescent!

Alícia PovedaPsicòloga Residència i Centre de Dia “Valldoriolf”

Què ha estat el millor de l'any que s'acaba?L’any 2009 el podria resumir amb la frase: “unany d’alts i baixos”. Ha estat un any en el que

18

Una de les aules on destaca la gran lluminositat actual

familiars, ja que m’han permès veure la sevarealitat personal; la part més humana, familiari personalitzada de la nostra feina.Què n'esperes de l'any 2010?Pel proper 2010, m’agradaria poder reprendreel grup de suport i col·laborar en la resta deprojectes engegats des de l’FVO, tant des delCO com del CET. Seguir compartint experiènciesamb les famílies i amb els usuaris, per continuardonant tot el recolzament necessari i millorarla seva qualitat de vida.Bones Festes a tothom i els millors desitjos pel2010!!!

hem donat continuïtat al grup de suportfamiliar. Podem dir que al llarg de les sessionsrealitzades amb el grup de pares de l’FVO quehi han participat, ens ha donat l’oportunitatd’apropar-nos més a les famílies i compartiren primera línia experiències i situacionsviscudes. Ha estat un grup molt enriquidor, jaque cadascun dels membres ens ha aportatles seves experiències personals i permetenque, amb el pas de les sessions, el grup cadavegada se sentís més unit.Personalment, m’han enriquit molt lesexperiències dels pares, germans i altres

segurament necessiten parlar del present. Peraixò a la Residència, com el servei és de 24 hores,els petits gestos, els fets i no les paraules, lafermesa del dia a dia, la lluita per la seva salut,la calor humana de la que és la seva llar... totaixò no poden ser objectius perquè tot això ésl’únic que poden tenir.Els objectius han de ser nostres, delsprofessionals, aconseguint millors atencions enel benestar d’ells i elles, més professionals enels torns, saber fer un acompanyament a la mortmés digne, saber estar al costat dels familiars i,sobretot, treballar i escoltar amb els cinc sentits.

Què ha estat el millor de l'any que s'acaba?Jo ja fa quinze anys que treballo com ainfermera a la Residència. Aquelles que erenpetits o joves ara ja són més ancians. Poderveure això és el més gratificant. També éscert que comporta més atencions per novespatologies associades i, per tant, estar mésatents i tenir més responsabilitats en l’àreamèdica.Què n'esperes de l'any 2010?Parlar de futur, d’il·lusions, de desitjos enpersones amb discapacitat és difícil.Segurament no necessiten parlar de futur,

Mònica HuixInfermera Residència i Centre de Dia “Valldoriolf”

directa. Per aquest motiu, desitjo que aquestnou projecte s'incorpori a l'organització delservei i es puguin complir amb tots elsobjectius marcats i les expectatives evocades.També desitjo seguir treballant amb la mateixao més il·lusió que l'any anterior, ja que aquestaen moltes ocasions serveix de motor en el diaa dia i en altres ocasions et serveix per pensaren un futur i incorporar millores, més qualitaten el servei i iniciar nous projectes els qualsla majoria de vegades tenen uns resultatsmolts satisfactoris.Però sobretot espero seguir treballant per lamillora de la vida de les persones ambdiscapacitat intel·lectual i continuar aprenende totes aquelles persones que m'envolten.Feliç any 2010.

constant i la qualitat envers l'usuari. I destacarel bon ambient de treball i el compromís ambla filosofia de la Fundació per part de tots elsprofessionals que conformen l'equip delservei.A nivell persona, potser no ha sigut un delsmillors anys per mi, ja que he tingut algunsproblemes a nivell de salut, però des d’aquívull agrair les mostres de recolzament i ànimsque he tingut per part dels professionals,usuaris/es, famílies i tutors.Què n'esperes de l'any 2010?Aquest any tenim un gran repte en el serveid'habitatge i és l'obertura de la nova llarJaume Anfruns, que pel Servei representauna ampliació de 22 places i la incorporacióde nous professionals a l'equip d'atenció

Raquel AnarteCoordinadora del Servei d’Habitatge

Què ha estat el millor de l'any que s'acaba?Aquest any 2009 juntament amb les mevescompanyes del Departament de Treball Social

Myriam BeltranDept. de Treball Social

Què ha estat el millor de l'any que s'acaba?Aquest any cal valor molt positivament laconsolidació de l'equip tècnic del Serveid'habitatge i dels monitors i monitores de lallar. Que amb el treball que es realitza dia adia han fet que el servei busqui la millora

19

la fundació informa

Àrea d’AtencióDiürna

activitatsCentre Ocupacional “Xavier Quincoces”

FESTA DE LA CASTANYADADins del mes d’octubre, la comissió de festesdel CO ha realitzat tots els preparatius perportar a terme la celebració de la Castanyada.El dia 30 l’espai escollit va ser la nau del SOI(CO), els monitors van ser els encarregats depreparar la festa amb una bona coordinació,on cadascú tenia una tasca determinada.

El desenvolupament de la festa va ser d’allòmés divertida, on tots els usuaris van gaudirde bona música i un bon berenar ambcastanyes, moniatos, pastes i begudes perempassar.

SORTIDA AL AL-ANDALUSL’any passat els professionals del SOI van iniciarun projecte central en les Cultures que conviuenen Catalunya, ho resumirem en multiculturalitat.L’objectiu principal és donar a conèixer unarealitat que vivim en el dia a dia.

En plena celebració

Un descans i un refresc

Preparant la sortida a l’Al-andalus

La visita a la carpa va ser molt enriquidora

L’oportunitat de fer una visita cultural a lacarpa de “Les aromes d’Al Andalus” aGranollers, on es desenvolupa tot un dia adia, el seu despertar amb el mercat onabunden els aromes de les espècies, la fruita,..a continuació prenem camí cap a la Mecaper a fer l’oració, a l’hora de dinar un granplat de cuscús i per la tarda un te amb menta.Així ja hem fet tot el dia.

Tot això ha convidat al SOI a participar en unapart d’aquesta cultura i aquests en demostratun interès i motivació amb preguntes iparticipació real.

VISITA AL MUSEU DE L’AUTOMÒBIL ANTICEl passat 10 de novembre quatre grups de STOvam desplaçar-nos fins a la població de Silsper conèixer el museu del' automòbil antic. Elscotxes pertanyien a la col·lecció privada deSalvador Claret i amb el temps es va convertiren un museu perquè tothom en pogués gaudir.

Fins i tot hi havia una avioneta

Tot i que el recinte era petit vam poder veureaproximadament 200 vehicles entre cotxes imotocicletes. Hi havia bastants cotxes datatsde 1800: cotxes de fusta i carruatges,motocicletes pertanyents a la segona guerramundial i de més modernes, una avioneta, uncotxe pertanyent al cos militar en temps deFranco, cotxes de carreres entre ells el d'enCarlos Sainz amb que va guanyar el rallye.

Un cop vam acabar de admirar aquestespetites meravelles vam arribar-nos fins al'estany de Sils i després de dinar vam feruna passejada per aquells bonics paratges.

Per portar-ho a terme hem fet servir PowerPoint centrat en la Cultura Marroquí, aquívam comença a tenir contacte amb la culturaàrab. Amb un debat van sortir dubtes sobrela seva manera de viure i respostes perentendre-ho. Vam fer servir la seva músicaper fer un ball, amb molt de ritme. La pel·lícula“El Lejano Oriente” ens ajuda a situar-nos enla seva realitat.

Com hem dit es treballa diferents cultures,anteriorment ens vam centrar en la jueva iaquesta última ha estat la musulmana.Continuarem coneixent la cultura gitana i lanostra pròpia, la catalana.Aquest projecte, amb el nom : ”taller de lescultures” ens convida a conèixer la historia,clima, moneda, idioma, religió, art, música,costums, tradicions, gastronomia, localitzaciógeogràfica....

20

la fundació informa

ACTIVITAT DE PISCINAEl passat mes de novembre va començar denou l’activitat de piscina a les PiscinesMunicipals de la Roca del Vallès. S’està anantdimarts i dijous en horari de matí, inicialments’han creat dos grupets de sis persones cadaun. Els participants van molt contents igaudeixen molt.

Àrea d’AcollimentResidencial

Residència i Centre de Dia “Valldoriolf”

activitats

Usuaris practicant la natació

ESPECTACLE “METÀL·LICS” A L’AUDITORIEl passat dimecres 28 de novembre un grup dela Residència i Centre de Dia “Valldoriolf” vaanar a veure un espectacle a l’Auditori deBarcelona, en concret Metàl·lics, una obramusical on s’experimenta el so de diferentsinstruments així com conèixer diferentsmúsiques. Un cop finalitzat el concert van anara dinar a un espai de menjar ràpid. Tots vanarribar al centre cansats però amb ganes detornar a repetir l’experiència.

CELEBREM LA CASTANYADA 2009El passat divendres 30 d’octubre al matí i a latarda vam celebrar la castanyada. Al matí ensvam trobar tots al vestíbul i vam donar laBenvinguda als Castanyers que en aquestaocasió van ser en Sergio G. i l’Ariadna, la veritatés que feien molt de goig! Després vam poderveure i escoltar el famós conte de la castanyerai vam cantar les cançons populars de l’època.Abans de posar música per ballar tots plegatses va preparar un ball molt animat.A la tarda vam poder menjar castanyes cuitesi els panellets que van fer entre tots i que perestaven per llepar-se els dits!

Fent les castanyes

Preparant els panellets

Els castanyers 09

atents i pendents del que anava succeint. Ah!i també vam fer un petit entrenament a bàsqueton les famílies també van participar, la veritatés que tenim un gran nivell de jugadors!.

El temps va passar volant i va arribar l’horade dinar, però abans per obrir la gana es vaoferir un pica-pica amb olives, patates,galetetes salades... I de postres unescastanyes cuites gentilesa de la casa.

El lloc i la companyia era molt bona però esva fer l’hora de tornar cap al centre. Totsplegats vam passar un dia molt agradable iesperem amb ganes la propera sortida.

SORTIDA AMB FAMÍLIES A CAN MIQUELÓEl passat dijous 8 d’octubre un gran grupd’usuaris de la Residència i Centre de Dia“Valldoriolf” va marxar d’excursió a la casade colònies Can Miqueló de Sant Martí deCentelles, acompanyats per un gran equipd’educadors, tècnics i en aquesta ocasiófamiliars. Un cop vam arribar a la casa elsmonitors ens estaven esperant per a poderfer l’activitat. En aquesta ocasió van muntaruna paradeta on ens ensenyaven tot de fruitstípics de la tardor: la carbassa, les castanyes,diferents fruits secs... Però primer lacastanyera ens va donar la benvinguda.

Després de les explicacions van fer una petitaactuació de titelles on tots vam estar molt

Va arribar la castanyera

Tots atents mirant les titelles

Mirant la paradeta de la tardor

la fundació informa

21

Àrea d’AcollimentResidencial

activitats

ASSISTIM A UNA COMPETICIÓ DE BALLSDE SALÓEl dissabte 31 d’octubre, ens ha sorgitl’oportunitat d’anar a veure una competicióde balls de saló a Granollers. Així, com queno hi havíem estat mai, a la llar-residència“Font Verda” ho hem estat parlant i hemdecidit anar-hi.Ens ha sorprès molt i hem estat molt animatsal ritme de la música i veient lo bé que hoestaven fent els participants, sobretot lacategoria júnior.

Servei d’Habitatge

Molt animats al ritme de la música.

GAUDIM DE LES FESTES DE LA MERCÈEl 26 de setembre, els usuaris de la llar-residència “Font Verda” ens hem disposat apassar tot el dia a Barcelona, aprofitant quesón les festes de la Mercè.

Hem fet un mos al Port Olímpic

Hem menjat pel Port Olímpic i, seguidament,ens hem dirigit al Parc de la Ciutadella. Estavaple de gent gaudint dels diferents grups demúsica i de l’ambient. Ens hem assegut unaestoneta a escoltar.

esprès hem donat una volta pel Born fins aarribar a Via Laietana, on estava a punt decomençar el correfoc infantil. Impressionatsens ho hem passat molt bé, veient els diablesballant i els dracs traient foc. No hi ha hagutaglomeracions de gent i la veritat és que haestat un dia molt divertit, que segur tornarema repetir l’any que ve.

Hem vist el correfoc infantil

En concret, hi ha participat els usuaris JaumeBessen, Salvador Gómez, Ricard Puig, CarmenDalmau, Jordi Arquè, Carmeta Colomer,Magda Dachs, Ana Teresa Càmara, AdelaRomán i Quim Collado amb les monitores, AnaMaria, Jessica i Noemí.

DE VISITA A MONTSERRATEl dissabte 10 d’octubre els usuaris de la llar-residència “Font Verda” i el diumenge 11 elsusuaris de la llar-residència “Jaume Gregori”hem sortit d’hora disposats a passar el dia a

Montserrat. Per gaudir de la comoditat i deles vistes hem decidit deixar la furgoneta aMonistrol Vila i d’allà agafar el cremallera.Ens ha agradat molt la sensació de pujar perla muntanya. Un cop hem arribat a Montserrathem donat una volta i hem fet fila per veurea la Moreneta, hem visitat les diferentscapelles i l’església.

Ens ha agradat molt la sensació de pujar per la muntanya

MUSEU DEL CINEMA DE GIRONA

Una visita interessant i atractiva

Preparats per visitar el Museu del Cinema

El dissabte 19 de setembre, la gent de la llar-residència “Jaume Gregori”, després de dinar,hem anat direcció Girona per visitar el Museudel Cinema. Hem realitzat un recorregut en lahistòria del cinema, aspectes concrets de lafilmació, projecció, imatges i fotografies...Hem gaudit d’una visita interessant i atractiva.

Al sortir ens hem instal·lat en una terrassa aprendre un cafè amb llet, mentre observàvemel paisatge urbanístic de la ciutat.

22

encapçalats pel president de la Cambra deComerç de Barcelona, Miquel Valls, i lapresidenta de la delegació de la Cambra al VallèsOriental, Pepita Maymó.

Durant el decurs de l'acte també es va realitzaruna interessant conferència a càrrec del directorgeneral de La Caixa, Joan Maria Nin amb el títol:Una visió actualitzada de l'entorn econòmic.

La Cambra del Vallès Orientalens atorga una mencióespecial al compromís ambla RSE i la integració laboralde persones ambdiscapacitat intel·lectual

La Cambra de Comerç de Barcelona, a travésde la seva delegació al Vallès Oriental, va lliurarel vespre de l'11 de novembre a Can Ribas deMontbui (Bigues i Riells), els Premis Cambra,coincidint amb la celebració del Dia de la Cambraal Vallès Oriental.

En aquest acte la Fundació Privada VallèsOriental (FVO) va rebre una menció especial alcompromís amb la RSE i la integració laboral depersones amb discapacitat intel·lectual que varecollir el President de la Fundació, EsteveMarqués. L’acte va comptar amb la presènciade més de 350 persones entre empresaris,autoritats i representants públics de la comarca,

Els guardonats al Dia de La Cambra, entre ells l’FVO

El President de l’FVO, Esteve Marqués, recollint la menció especial

El Centre de Dia“Valldoriolf” amplia lesplaces

El passat 20 d’octubre, el Servei d’Inspecciói Registre del Dept. d’Acció Social iCiutadania va formalitzar la modificacióregistral del Centre de Dia “Valldoriolf”,centre t i tular de l ’ Inst i tut Catalàd’Assistència i Serveis Socials (ICASS) igestionat per de l’FVO, per tal d’ampliar elservei de 12 a 18 places.

Gràcies a aquesta ampliació 6 personesamb discapacitat intel· lectual queactualment tenen orientació de centre dedia i estan ateses al Centre Ocupacionalpodrien realitzar aquest canvi de servei peratendre millor les seves necessitatsassistencials.

L’FVO treballa en temes defutur: l’ampliació del Serveid’Habitatge

La Comissió Patrimonial del Patronat del’FVO -encapçalada pel seu president,Jaume Anfruns i Font, i el patró i DirectorGeneral, Juan M. Monsalve, acompanyatsper l’arquitecte de la Fundació, FrancescSala- ha mantingut diverses reunions ambrepresentants de l’Ajuntament de La Rocadel Vallès i de l’Ajuntament de Vilanova delVallès amb la finalitat de tractar temes defutur i donar acompliment a l’objectiud’ampliar les places del Servei d’Habitatgedefinit al Pla Estratègic 2007-2011 de l’FVO.

23

Ctra. de Masnou a Granollers, Qm 14 (Palou) - 08400 GRANOLLERS (Barcelona)Tels. 93 860 00 03 - 93 870 44 97 - Fax: 93 879 13 39E-mail: CODINASCP@TELEFONICA.NET

EINES PER A JARDINERIACODIN

L’FVO edita el Butlletíinformatiu núm. 5 sobre lallar-residència "JaumeAnfruns i Janer"

Butlletí núm. 5

A mitjans de novembre, l'FVO va fer arribara les famílies el butlletí informatiu núm. 5explicant l'evolució de les obres de la novallar-residència "Jaume Anfruns i Janer" aSanta Eulàlia de Ronçana.

En el document es comenta el resum de lesactuacions fetes en el transcurs de les obresdes d'abans de l'estiu, moment on es vapublicar el darrer butlletí. Francesc SalaTarrés i Oriol Martínez Clavell, Arquitectesresponsables del projectes, també firmen unarticle explicant les darreres novetats i fentla seva valoració personal de l’evolució de laconstrucció.Actes del Dia Internacional de les Personesamb Discapacitat: No et quedis a casa!

El 3 de desembre, en motiu de la celebraciódel Dia Internacional de les Persones ambDiscapacitat, el Departament d’Acció Sociali Ciutadania de la generalitat de Catalunyapresenta la Targeta acreditativa de laDiscapacitat, que permetrà a les personesamb discapacitat legalment reconeguda i ambresidència habitual a Catalunya, acreditar deforma àgil i pràctica, davant de tercerespersones, el seu grau de discapacitat.

També dins del mateix marc commemoratiu,se celebra la II Mostra d’Arts Escèniques,organitzada per la Generalitat de Catalunya iamb la col·laboració de l’Ajuntament i la

Diputació de Barcelona, i Cocarmi.A la mostra hi haurà una representació dediferents col·lectius de persones ambdiscapacitat –física, intel·lectual i sensorial-, que presentaran números musicals, de teatrei dansa. I també es comptarà amb diferentsparlaments a càrrec de Carme Capdevila,consellera d’Acció Social i Ciutadania; RicardGomà, tinent d’alcalde d’Acció Social iCiutadania de l’Ajuntament de Barcelona, ipresident de l’Institut Municipal de lesPersones amb Discapacitat; MontserratBallarín, presidenta delegada de l’Àrea deBenestar Social de la Diputació de Barcelona,i Francesc Pérez, president de COCARMI.

Presentació de la Targeta acreditativa de la Discapacitat,en el marc de la celebració del Dia Internacional delesPersones amb Discapacitat

L'FVO dóna suport a lesprioritats presentades a laProgramació Territorial 2008-2012 al Vallès Oriental delDept. d'Acció Social iCiutadania

La Fundació Privada Vallès Oriental (FVO) hadirigit dos escrits a la Subdirecció dePlanificació i Avaluació de l'Institut Catalàd'Assistència i Serveis Socials (ICASS) de laGeneralitat de Catalunya amb l'objectiu dedonar el seu suport en l'acompliment de laprogramació territorial al Vallès Oriental delDept. d'Acció Social i Ciutadania.

En concret, per tal de donar suport en laprogramació de 120 noves places de llar-residència per a persones amb discapacitatintel·lectual a promoure entre l'any 2008 i el2012 al Vallès Oriental l'FVO aporta 22 novesplaces en la construcció de la llar-residència"Jaume Anfruns i Janer" a Santa Eulàlia deRonçana que esperem que estigui operativaal primer trimestre de 2010.

A més, també s'ha informat que l'FVO estàorientant els seus esforços per ampliar elsserveis i recursos en l'àmbit de d’acollimentresidencial durant els propers 8 anys ambnous projectes que crearan 72 noves placesde servei d'habitatge que ajudarien a acomplirels objectius definits a la programació delDept. d'Acció Social i Ciutadania al VallèsOriental.

I per tal de donar suport en la programacióde 120 noves places residencials per apersones amb discapacitat intel·lectual apromoure entre l'any 2008 i el 2012 al VallèsOriental l'FVO proposa al Dept. d'Acció Sociali Ciutadania el Projecte 2008, la construcciód'una Residència i Centre de Dia de 60 i 50places respectivament per a persones ambdiscapacitat intel·lectual i trastorns deconducta que requereixen suport generalitzat.

Fa gairebé 8 anys que l’FVO va començar elseu bagatge en el món de la certificació ennormatives internacionals per implantarSistemes de Gestió que recolzin la nostratasca diària i millorin els nostres resultats.

Es va començar implantant un Sistema deGestió de la Qualitat basat en la norma UNE-EN ISO 9001:2000 al Servei de ManipulatsIndustrials del Centre Especial de Treball l’any2001.

L’any 2006, amb la finalitat d’impulsar lafilosofia de millora contínua de la qualitat ala resta de serveis de l’FVO, s’amplia l’abastde la certificació en aquesta norma laResidència de grans disminuïts psíquics, alServei d’habitatge, a la Unitat de Suport al’Activitat Productiva del CET i al CentreOcupacional. Al 2007 també s’inclou el Serveide Jardineria del Centre Especial de Treballdins de la certificació en la norma ISO 9001.

Amb la voluntat de continuar amb aquestprojecte de certificació, s’inclou dins del Plaestratègic dissenyat pel període del 2007 al2011, en el àmbit de la Qualitat i amb l’objectiude potenciar l’estructura d’aquesta, un plad’acció que té a veure amb l’acreditació denous sistemes de gestió, mitjançantcertificació en la norma UNE-EN ISO14.001:2004 Sistema de Gestió Ambiental il’estàndard OHSAS 18.001:2007 Sistema deGestió de la Seguretat i Salut en el treball.

Aquestes dues noves certificacions esplantegen com a objectius específics anuals pel 2009, així com la renovació de lacertificació de la ISO 9001:2000 Sistema deGestió de la Qualitat, que després de 3 anysde vigència, enguany expirava i s’ha hagutde realitzar una auditoria més intensa perrenovar-la.

Per tant, durant aquest any s’ha treballat laimplantació d’ambdós nous sistemes degestió (ambiental i de seguretat en el treball)i manteniment del sistema de gestió de laqualitat existent, i també s’ha treballat perintegrar tots tres sistemes en un únic sistemade Gestió, fins que s’ha aconseguit larenovació del sistema de qualitat existent icertificació de les dues noves normes,assolint d’aquesta forma tres dels objectiusanuals per aquest any:

• El 28/04/2009 queda renovada la certificacióen la norma UNE-EN ISO 9001:2000 Sistema deGestió de la Qualitat l’entitat certificadoraAENOR

• El 13/10/2009 es concedeix la certificació enla norma UNE-EN ISO 14.001:2004 Sistema deGestió Ambiental per l’entitat certificadoraAENOR

• El 12/11/2009 es concedeix la certificació enl’estàndard OHSAS 18.001:2007 Sistema deGestió de la Seguretat i Salut en el treball perla mateixa entitat

L’FVO obté noves certificacions:Assolint certificacions, assolint objectius