vulgui innovar dins els paràmetres del folklore tradicional. Aquesta construcció va ser encarregada a l'escultor Manel Llaurador Fortuny, també creador de l'Àliga, la Víbria, el Bou i el Gegant Carras-clet de Reus, entre d'altres, i que va tenir carta lliure per fer-ne un pri-mer esbós. El basilisc, pintat a l'oli, compta com a principal element distintiu uns ulls de vidre en què és impossible distingir-hi la nineta. Quan la bèstia executa el seu ball solemne, però, se li il�luminen i dei-xen entreveure una nineta de color vermell que atemoreix grans i pe-tits. I és que, segons la llegenda, el basilisc matava tan sols amb la mirada.

OBRES DISPONIBLES A LA BIBLIOTECA SO-OBRES DISPONIBLES A LA BIBLIOTECA SO-OBRES DISPONIBLES A LA BIBLIOTECA SO-OBRES DISPONIBLES A LA BIBLIOTECA SO-

BRE ANIMALS MITOLÒGICSBRE ANIMALS MITOLÒGICSBRE ANIMALS MITOLÒGICSBRE ANIMALS MITOLÒGICS � MARTÍN SÁNCHEZ, Manuel. Seres míticos y

personajes fantásticos. Madrid : EDAF,

2002.

� BELLÉS, Xavier. Els bestiaris medievals :

llibres d’animals i de símbols. Barcelona :

Rafael Dalmau, 2004

� DE GUBERNATIS, Angelo. Mitología zoológi-

ca : las leyendas animales. Palma de Ma-

llorca : José J. de Olañeta, cop. 2002.

� ANGULO, Eduardo. Monstruos : una visión

científica de la criptozoología. Madrid :

451, 2007.

� FRENZ, Lothar. El Libro de los animales

misteriosos. Madrid : Siruela, cop. 2003.

� Bestiario medieval. Madrid : Siruela, 2000.

� MALAXECHEVERRÍA, Ignacio. Fauna fantástica de la Península Ibérica. San

Sebastián : Kriselu, cop. 1991.

El basilisc visita la bibliotecaEl basilisc visita la bibliotecaEl basilisc visita la bibliotecaEl basilisc visita la biblioteca

BASILISC...BASILISC...BASILISC...BASILISC...

Segons la llegenda, el pri-mer basilisc que va existir va ser creat fa molt de temps per Herpo el malvat: d'aquí ve la paraula grega ἑρπειν que significa arrosse-gar-se, la qual després es va fer servir per anomenar les serps: d'aquí en deriva la paraula herpetologia, l'estu-di de les serps. Herpo era un bruixot grec que parlava la llengua de les serps i es de-dicava a la màgia negra. Ell va crear el primer basilisc

aconseguint que un gall covés l'ou d'un gripau. D'allà en va sortir una singular serpent que ell mateix va criar, i quan aquesta ja era adulta, va esdevenir una serp monstruosa dotada d'uns poders extraordinàri-ament perillosos: aquesta bèstia és el basilisc. La mitologia grega presenta un altre mite que explica l'origen del basi-lisc. Segons aquest mite, quan Perseu va derrotar la Medusa, dels ca-bells d'aquesta van néixer totes les serps, inclòs el basilisc. D'aquí ve el seu atribut de «petrificar amb la mirada», com feia la Medusa. Els basiliscs «no suporten de cap manera» l'escataineig d'un gall, per ells és mortal; com comenta Claudius Ælianus en la seva obra Sobre la naturalesa dels animals. Segons Claudius, el simple escataineig d'un gall feia que el basilisc es convulsés i morís. A l'edat mitjana, alguns viatgers portaven galls per protegir-se dels basiliscs. Tampoc no su-portaven la pudor d'una mostela. Per matar un basilisc amb una mos-tela, primer cal atreure'l cap a l'interior del cau d'aquesta, i després tapar-ne totes les entrades i sortides, de manera que la bèstia sucum-beixi a l'emanació de la mostela. Però potser la millor manera de ma-tar un basilisc és mostrant-li un mirall, perquè quan el mira el seu es-guard letal recau sobre si mateix i es mor. Basilisc de Reus El Basilisc forma part del Seguici Festiu de Reus, neix el 15 de setem-bre del 2007, gràcies a la iniciativa de l'Estol del Basilisc de Reus, un col�lectiu de persones de diverses entitats es van proposar que, "per primera vegada", la capital del Baix Camp fos innovadora en el pano-rama festiu català, "deixant el llistó força alt" per a qui, a partir d'ara,

C. Escorxador, 1 43202 Reus Tel. 977 010 025 http://bibxareus.blogspot.com bcr@reus.cat