BASES DEL COMPORTAMENT BASES DEL COMPORTAMENT ESPORTIUESPORTIU

Lídia Tàrrega IES Rocagrossa SOS 1r nivell 1

IES ROCAGROSSASalvament i Socorrisme

30 hores de teoria

Professora: Lídia Tàrrega

Bases del Comportament Bases del Comportament EsportiuEsportiu

Tema 5: El grup esportiu. Dinàmica de grups

Lídia TàrregaIES Rocagrossa (Lloret de Mar)

TEMA 5. EL GRUP ESPORTIU. TEMA 5. EL GRUP ESPORTIU. DINÀMICA DE GRUPSDINÀMICA DE GRUPS CONCEPTE DE GRUP TIPUS DE GRUPS Primaris. Secundaris. Pertinència. Referència. Altres classificacions. PROCÉS D’ADAPTACIÓ SOCIAL◦ Agents socialitzadors.

SITUACIONS D’INADAPTACIÓ SOCIAL◦ Teories del procés d’inadaptació social.

GRUP PETIT. DIFERENCIACIÓ SOCIAL-ROLS. LIDERATGE.◦ Estils de lideratge.

Concepte de grupConcepte de grup

Al Llarg de totes les etapes descrites sempre s'analitza individu en relació al grup. La interacció amb els altres afecta el procés evolutiu. És evident que l'ésser humà és un animal social però:

Què fa que es formi part d'un grup?Què manté el grup unit?Què és realment un grup?

Tot això ho estudia la PSICOLOGIA DE GRUPS.

Una persona pot formar part de molts grups (Escola - Esport - Música - etc.).

Però què ens uneix al grup? Hi ha alguna cosa en comú que ens uneix

a ell? És difícil de dir. El concepte grup és molt abstracte. Això

ens obliga a precisar el concepte de grup.

Exemple: és el mateix el concepte grup classe o grup cinema?

Des del punt de vista lingüístic si (tots estudien i miren la pel·lícula en català).

Des del punt de vista psicosocial no (tot i la pluralitat)

Definició psicosocial de grup:

És aquell que està format per una pluralitat de persones interrelacionades per exercir cadascuna un determinat rol definitiu en funció d'uns objectius comuns, més o menys compartits i que interactuen segons un sistema de pautes establertes

Tipus de grupTipus de grup

Els podem classificar de diverses formes, nosaltres centrarem l'atenció en la següent classificació:

a. Grups primaris i grups secundaris.b. Grups de referència i grups de

pertinença.

GRUPS PRIMARIS

Són aquells que s'estableixen relacions cara a cara.

Es basen en relacions estretes i marcades per l'afectivitat (família, amics, etc.)

La interacció és contínua.Solen ser grups petits i de caràcter informal.Les normes que regeixen el grup són

informals (grup implica normes).

GRUPS SECUNDARIS

Són grups de dimensions més grans que els primaris.Les relacions són més impersonals i

institucionalitzades.Són grups considerats formals:

En el sentit normatiuI en el sentit organitzatiu

És a dir: hi ha restriccions i prescripcions imposades de manera formal.

Exemple: Escola, grans empreses (tots els membres no es coneixen entre si).

GRUPS DE REFERÈNCIA

Són aquells en què la persona es vincula personalment.

O els que aspira a vincular psicològicament.

En altres paraules grups amb els quals s'identifica o volgués identificar.

GRUPS DE PERTINENÇA

Són aquells als quals pertany.És la unitat social de la qual realment

formo part.El grup de referència pot o no coincidir

amb el de pertinença.No formar part grup de referència no té

perquè ser negatiu.

A continuació ens fixarem en altres classificacions grupals:

D. Anzieu i Y. Martin. Tenen en compte el nombre de membres que formen el grup i la finalitat o objectius que té el grup.

Grup de masses ("multitud"), formats per més de 50 membres, amb poca relació entre ells i amb uns fins poc clars. Els sentiments i creences del grup són latents, i les emocions es contagien ràpidament.

La banda - Grup petit on la semblança és la base de la relació. L'individu abandona el grup, segons la seva forma de ser, sense coaccions ni remordiments, l'esforç per adaptar-és mínim.

L'agrupament - Grups variables (10 a 100), els membres es caracteritzen per reunir-se amb freqüència ja que tenen un objectius comuns i són conscients. Les relacions entre els membres són superficials.

Els grups primaris - Petits i relació afectiva intensa, amb un alt grau de cohesió i un alt grau d'intimitat (família).

Els grups secundaris - Engloba els primaris, la dimensió és entre mitjana i gran. És el sistema social que està regit per institucions (escola, empresa, associacions, la comunitat

Classificació en funció del motiu de la formació del grup:

Grups formals - Formats de manera intencionada. Els fins del grup estan per sobre dels individuals. Exemples: Grups de treballs, grups d'acció social ...

Grup informals - Es formen espontàniament. Exemples: Per elecció personal, per simpatia, ...

Grup per designació externa - Els creats per altres grups. Exemples: indígenes, immigrants, funcionaris, etc.

PROCÉS D'ADAPTACIÓ SOCIAL.

Un nen indefens arriba a socialitzar-se. Són capaços de conèixer les diverses formes de la cultura de l'entorn on viu. Aquest fet fa que l'individu s'adapti socialment.Però quin és el procés que segueix l'individu per adaptar-se a la societat?

La socialització no és més que un APRENENTATGE, aquest aprenentatge és més intens durant els primers anys. L'individu paulatinament va adquirint

SÍMBOLS

VALORS

COSTUMS

Aquest procés d'adaptació dura tota la vida però:

◦ Quines són les vies que faciliten la transmissió?

◦ És a dir: quins són els agents socialitzadors?

3.1. - Els agents socialitzadors. Totes les persones i institucions que formen

part dels diferents context amb què interactua la persona i que, a través de la seva actuació voluntària o involuntària, incideixen en la seva educació

Atenent a la definició anterior, tots som agents socialitzadors però els més importants són: la família, els iguals, l'escola i els mitjans de comunicació.

La família:La família:

Agent socialitzador per excel· lència: per ser el lloc on s'inicia el procés, per la importància que té durant tota la vida.

És el lloc on comences a relacionarte y adquirint els primers valors y normes socials.

Els valors no els creen els pares (religió, classe social, país, etc.).

Però sí que són valors en què creuen i els transmeten sense models.

Avui dia les famílies han patit un canvis molt importants com ara l'accés de la dona al treball (nou paper de l'escola, avis i cangurs, etc.)

L'accés a la informació, l'increment constant en l'oferta d'activitats la globalització econòmica;

Els canvis culturals, etc.

Aquests canvis han produït un canvi en els valors.

Ara la família és l'agent socialitzador a l'inici, després prenen protagonisme altres agents.

Els grups d'iguals:Alguns autors apunten les funcions

socialitzadores següents:Formació de la identitat. El grup serveix de feedbackAdquisició d'habilitats socials per interrelació

amb el grup.Independència fora del control de l'adultLa integració en el grup dependrà de la

influència del si familiar

L'escola:

La socialització es dóna dins d'un context cultural.

Actualment hi ha aspectes culturals que només es donen en les escoles.

És l'instrument bàsic utilitzat per promoure la socialització.

Avui dia l'educació ha de ser integral en el qual es treballen aspectes cognitius, psicomotrius, afectius i socials.

L'escola és importantíssima en el desenvolupament de l'infant (passa moltes hores).

Els mitjans de comunicació:

La comunicació és tan important que ens permet viure en societat.

Han anat canviant al llarg de la història (ràdio, televisió, ordinador).

Són considerats agents perquè permetin difondre i intercanviar informació.

Actualment els nens passen moltes hores davant de la televisió.

La TV té un gran efecte socialitzador en la creació i formació d'actituds en els nens (atenció que és el que miren).

4. - Situacions D'INADAPTACIÓ SOCIAL 

Hi ha molts més factors que poden influir a situacions d'inadaptació, tant des del punt de vita psicològic i social com des del punt de vista biològic. Alguns factors són predictibles i altres incontrolables.

Però que entenem per inadaptació:

"Transgressió de les regles i normes socials establertes en la societat o grup social a què pertany l'individu"

Si la socialització va lligada a la cultura, la inadaptació també, l'anàlisi qualsevol procés d'inadaptació es farà a partir d'aspectes psicosocials de la persona ia partir de l'ambient on viu i es desenvolupa.

A partir d'aquest punt trobem diferents models que pretenen explicar el procés d'inadaptació:

1. La desmotivació i Inadaptació (J. Valverde)2. El model de coerció de Paterson3. Teoria de la influenciabilitat, marginalitat i delinqüència

Teories del procés d’inadaptació:Teories del procés d’inadaptació:Procés de DESMOTIVAVIÓ I INADAPTACIÓ. J VALVERDE

Els individus que viuen en un entorn social desfavorable presentaran més possibilitats d'esdevenir uns inadaptats socials. Això serà causa de la gran distància entre les metes proposades i els mitjans disponibles per aconseguir-les.Aquest procés comportarà:

Una falta de participació social activa i constructiva.Dificultats per viure en societat.Formar part de grups amb fins allunyades de les acceptades per la societat.La inadaptació (segons Valverde) ens portarà problemes de comunicació social i institucional.

Model coercitiu de PatersonModel coercitiu de PatersonModel que intenta explicar com es va

formant la conducta antisocial. Segons Paterson es desenvolupa en 4 etapes:

- A la família: el nen la manipulació (plora, trenca coses ...) per aconseguir el que vol.- A l'escola: el nen té carència d'habilitats d'interacció vàlides.- En l'aprenentatge amb els iguals: perfeccionament de les habilitats antisocials- L'edat adulta: no tenen habilitats per mantenir treball estable

Influenciabilitat, marginalitat i Influenciabilitat, marginalitat i delinqüènciadelinqüència

Segons Castillo, S. i Sánchez, M., autores del llibre "Animació I dinàmica de grups", aquests tres factors donarien lloc a un altre model.Basen la seva teoria en tres factors:

- L'ENTORN: entorn potencialment destructiu, l'individu influenciable, i increment de tendències delictives.- LES BANDES O "Colla" DELICTIVES: grup substitutiu del qual no ha pogut rebre de la seva classe social- INFLUÈNCIA DE L'ALCOHOL I LES DROGUES: és una altra causa important de delinqüència i d'inadaptació social

El grup petit.El grup petit.

Menció especial per ser el nostre grup de treball i estudi (establiment de normes, rols, lideratges, i tots els temes relacionats amb la dinàmica de grups). Formats per grups de mitjana 20 persones (3 a 25) El grup petit sol tenir les següents característiques:

Els membres busquen satisfer necessitats en el grupEs produeix una interacció que permet intercanvi afectiu.

La comunicació és freqüent i fluïda (aporta identitat grupal i solidaritat) Compten amb una estructura interna (que passa dins grup)Una externa (com repercuteix fora del grup seves accions)

La diferenciació social. RolsLa diferenciació social. RolsSegons l'objectiu del grup els components

tindran unes funcions determinades. La funció de cada membre se l'anomena ROL. Cada membre tindrà un rol diferent segons la seva funció i la seva posició dins del grup.

Els rols que desenvoluparà cada persona dins del grup dependrà del grup del qual formarà part a cada moment i de les circumstàncies en què es trobi el grup en aquest moment.

En grups especialitzats rols ja vénen definits, en grups informals els rols vindran assignats en funció de l'objectiu del grup.

7. El Lideratge7. El LideratgeEl líder és qui exerceix la funció de

lideratge. Es converteix en centre i eix de les

estructures. És la persona que orienta el grup cap a:

Uns objectius determinats i una cohesió estable.

Estils de lideratgeEstils de lideratgeEs considera que hi ha tres tipus de líder:

1. El líder autoritari

2. El líder permissiu

3. El líder democràtic

1. El líder autoritari1. El líder autoritari

Determina totes les directrius del grupDetermina fins, mitjans i assigna tasquesNo té en compte opinions les del grupConfia poc en el grupEl grup rendirà si el líder és present.Grup apàtic, insatisfet i poca cohesió

2. El líder permissiu2. El líder permissiuIntervé poc o gens en l'evolució del grupEl grup va al seu aire sense cap orientacióEspera solucions espontànies del grup a les

situacionsAquest lideratge crea confusió en el grup. La

confusió torna als membres individualistes i poc col · laboradors

Porta al grup a l'apatia i l'avorrimentÉs fàcil la disgregació del grup i el baix

rendiment.

3. El líder democràtic3. El líder democràticOrienta al grup proposant objectius.Ofereix els mitjans per assolir els

objectius proposats.Escolta al grup.