13 0 Alteracions Comportament

PRIMERS PRIMERS AUXILISAUXILIS

URGÈNCIES NEURO-PSIQUIÀTRIQUESURGÈNCIES NEURO-PSIQUIÀTRIQUES

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

Les crisis convulsives de qualsevol origen constitueixen unes de les urgències més freqüents que no suposen, habitualment, un greu perill per a la vida del malalt. Per contra, creen una gran angoixa entre les persones que les presencien a causa de la seva espectacularitat.


CONVULSIÓCONVULSIÓ

Denominem convulsióconvulsió la contracció violenta i involuntària dels músculs, que pot afectar un grup muscular o ser generalitzada.Les convulsions poden presentar-se per una agressió puntual al sistema nerviós (traumatisme cranial o accés de febre) o formar part dels símptomes d’una malaltia crònica com l’epilèpsia.


EPILÈPSIAEPILÈPSIA

Del llatí, parada imprevista, és una malaltia crònicamalaltia crònica del sistema nerviós central caracteritzada per la repetició de crisis degudes a una descàrrega exagerada i desordenada de les neurones cerebrals.

EPILÈPSIAEPILÈPSIACAUSESCAUSES

L’epilèpsia és una seqüela externa d’una lesió cerebral produïda, entre altres causes, per una d’aquestes:

PrematuritatAnòxia en el partSeqüela de meningitisTraumatismes cranials anticsTumoracions cerebrals

EPILÈPSIAEPILÈPSIAFORMES DE MANIFESTAR-SEFORMES DE MANIFESTAR-SE

Les crisis epilèptiques poden manifestar-se de múltiples maners. Les més freqüents són:

Crisis focalsCrisis focals.Crisis generalitzadesCrisis generalitzades:

Absències o Petit MalGran Mal


CRISIS FOCALSCRISIS FOCALS

Són aquelles que afecten àrees concretes de l’organisme. Generalment es produeixen sense trastorns de consciència.Consisteixen en moviment anàrquics i involuntaris de certes parts del cos, o bé en sensacions estranyes de tipus visual, auditiu, o altres.


CRISIS GENERALITZADESCRISIS GENERALITZADES

Són les que afecten tot l’organisme.En podem distingir:

AbsènciesAbsènciesGran malGran mal


ABSÈNCIESABSÈNCIES

Es caracteritzen per un trastorn de la consciència en què el malalt atura tot acte motor que estigués efectuant i es queda “com si fos una estàtua”. De vegades s’acompanya de la caiguda del malat. Altres efectuen moviments semblants a un tic. Acostuma a durar segons.


GRAN MALGRAN MAL

És la crisi epilèptica més típica. Es reconeixen quatre fases en el transcurs d’una crisi epilèptica:

Fase inicialFase tònicaFase clònicaFase de recuperació

EPILÈPSIAEPILÈPSIAGRAN MALGRAN MAL

Fase inicialFase inicial: La víctima cau al terra de sobte, sense donar-se compte per una pèrdua brusca de la consciència.En aquesta fase, la víctima pot emetre un crit característic com a conseqüència d’un espasme laringi.


Fase tònicaFase tònica: Caracteritzada per una rigidesa o contracció, de predomini extensor, de tota la musculatura, inclosa també la respiratòria, provocant una manca de respiració en aquesta fase. Pot durar entre 10 i 20segons.


Fase clònicaFase clònica: Marcada per l’aparició de convulsions (contraccions i relaxacions dels diferents grups musculars) breus i generalitzades, amb increment de la salivació, respiració sorollosa i pèrdua del control dels esfínters (pot orinar-se i defecar-se a sobre). Pot durar en termes generals entre 2 i 5 minuts.És en aquesta fase on la víctima pot mossegar-se la llengua, majoritàriament pels seus cantons laterals.


Fase de recuperacióFase de recuperació: Un cop finalitzades les convulsions, apareix un estat de somnolència o coma, degut a l’esgotament provocat per aquestes convulsions; del que la víctima es desperta progressivament, confusa i desorientada, sense recordar res del que li ha passat.Aquesta fase pot tenir una duració molt variable, oscil·lant entre els 10 i els 30 minuts.

EPILÈPSIAEPILÈPSIAGRAN MALGRAN MALACTUACIÓACTUACIÓ

Introduir un objecte tou dins la boca (mocador, paquet de mocadors de paper...), per evitar que es mossegui la llengua. No introduir-hi mai objectes durs com bolígrafs o coberts per menjar, que podrien trencar-se, o trencar les dents al mossegar-los.


Adequar l’entorn al màxim possible per evitar que la víctima es lesioni durant la fase de convulsions: Apartar cadires, posar un jersei sota el cap, cobrir amb roba la superfície de terra on doni cops amb les seves extremitats...

ACTUACIÓACTUACIÓ


Afluixar les peces de roba que pugin causar una especial compressió: cinturó, corbata, sostenidors...MaiMai s’ha d’intentar subjectar a la víctima, intentant controlar les convulsions.


En la fase de recuperació, comprovar que la via aèria roman oberta, i col·locar-lo en Posició Lateral de Seguretat per evitar que s’empassi els seus propis vòmits.També en aquesta fase, cal anar controlant les constants vitals.


És aconsellable la revisió de la víctima en un centre sanitari (obligatori si és el primer cop), per valorar les crisisi les possibles lesions internes, a més a més de diagnosticar la malaltia i prescriure el tractament a seguir.

Per aquesta raó és precís anotar:L’hora en que ha succeït l’atac.El nivell de consciència durant la crisi.Tipus de contraccions.Estat dels ulls durant la crisi.Duració de la crisi.Si s’ha produït relaxació dels esfínters.



CONVULSIONS FEBRILSCONVULSIONS FEBRILS

Acostumen a presentar-se en els nens (menors de 6 anys) amb febre alta a conseqüència de qualsevol procés infecciós.Caldrà tractar les convulsions igual que a l’epilèpsia, i haurem de tractar l’accés de febre.


CONVULSIONS FEBRILSCONVULSIONS FEBRILSACTUACIÓACTUACIÓ

Procurarem no abrigar en excés el nen. És millor mantenir una temperatura ambiental agradable.Aplicarem gases mullades al coll, pit, aixelles i engonals.Si la febre puja molt, li donarem un bany d’aigua tèbia i li administrarem un antitèrmic segons les indicacions del pediatre.


CRISI HISTÈRICACRISI HISTÈRICA

Consisteix en la manifestació d’un problema psicològicproblema psicològic inconscient mitjançant manifestacions físiques més o menys espectaculars.En llenguatge popular se’n diu “atac de nervis”. La crisi histèrica pot manifestar-se de moltes maneres i és subjecta a influències socioculturals.


CRISI HISTÈRICACRISI HISTÈRICAMANERES DE MANIFESTAR-SEMANERES DE MANIFESTAR-SE

Hi ha dos maneres de manifestar-se de forma generalitzada:

Forma aguda o críticaForma aguda o críticaFormes prolongadesFormes prolongades

CRISI HISTÈRICACRISI HISTÈRICAFORMA AGUDA O CRÍTICAFORMA AGUDA O CRÍTICA

Típica crisi histèrica. Acostuma a anar precedida d’una situació emocional tensa, al menys a criteri de l’afectat: mort d’un familiar, males notícies, baralles matrimonials...Pot adoptar externament l’aparença d’una crisi epilèptica gran mal, o bé la d’un desmai amb pèrdua aparent del coneixement.


Es pot diferenciar de la crisi epilèptica per:

Existència d’un factor emocional desencadenant.Absència de lesions traumàtiques al caure o al convulsionar.Absència d’incontinència urinària.Presència de crits o gemecs.Absència de mossegades a la llengua.


ACTUACIÓACTUACIÓ

S’ha de valorar la poca gravetat d’aquests atacs. S’adoptarà una actitud passiva i s’aïllarà l’histèric de possibles espectadors a una habitació on restarà només amb la companyia d’una persona que vigilarà de forma lleu.

CRISI HISTÈRICACRISI HISTÈRICAFORMES PROLONGADESFORMES PROLONGADES

Consisteixen en paràlisi de membres, contractures musculars, espasmes, ceguesa o sordesa brusca, etc. que poden durar hores i aparentment, semblen més derivades d’una malaltia greu que d’un trastorn psicològic.

CRISI HISTÈRICACRISI HISTÈRICAFORMES PROLONGADESFORMES PROLONGADES

ACTUACIÓACTUACIÓSospitar dels casos en què es produeixi un símptoma sobtat i espectacular de malaltia greu després d’una situació emotiva tensa.En cas de dubte es tracta com a malaltia real.Si l’origen de l’episodi és clarament histèric, s’aconsella visita al psiquiatre.

13 0 Alteracions Comportament

Health & Medicine

Transcript of 13 0 Alteracions Comportament