Bambú Lector file♦ A VALORACIÓ DE L’APRENENTATGE es plantegen diverses proves finals sobre...

Bambú LectorQuadern del professor

Presentació

Els resultats obtinguts en aquest país pels alumnes en les proves de competència lectora efectuades en els darrers anys (PISA 2000, 2003, 2006 i 2008) han posat en evidència la necessitat d’incorporar en la nostra pràctica educativa tècniques noves que permetin millorar-ne els resultats.

D’altra banda, els canvis socials, econòmics i culturals determinen que aquesta «competència lecto-ra» comporti processos més complexos que la mera descodificació i comprensió literal dels missatges. Es fa necessari, doncs, afrontar la tasca d’una manera més sistemàtica. Amb aquesta finalitat el qua-dern que tens a les mans ofereix un seguit de materials que poder ser d’ajuda.

♦ En primer lloc, en el PROGRAMA DEL PLA LECTOR s’aporta el marc legal i tècnic en què s’inscriu un «pla lector». A més, es presenten títols de la nostra col·lecció de literatura Bambú organitzats en tres itineraris.

♦ L’apartat EL MEU PLA LECTOR ofereix un espai al docent on pot organitzar la seva pròpia pro-gramació de lectures amb cada grup. Hi ha també un calendari d’activitats complementàries que remeten a la nostra web, www.bambulector.com, on comptarà amb textos relacionats amb els diversos temes.

♦ Qualsevol procés d’ensenyament ha de partir d’una avaluació inicial. Amb aquesta finalitat, a FEM EL DIAGNÒSTIC s’hi recullen proves per a cada un dels nivells. Les proves es fan partint de textos de diferent grau de dificultat, els quals busquen, també, propiciar per ells mateixos l’apropament a la lectura. Aquestes proves es proposen establir el domini que tenen els estudiants en cada un dels processos o aspectes que s’avaluen a les proves PISA.

Els resultats obtinguts en les proves de diagnòstic es poden ressenyar a les taules que s’ofereixen per fer-ho (pàgines 38-45). Per facilitar la tasca d’avaluar, cada procés s’ha analitzat detalladament en un seguit de tasques concretes que l’alumne ha de fer. Això, a més, pot ser un instrument útil per elaborar proves noves si es considera necessari.

♦ A SEGUIMENT DE LES LECTURES, s’ofereixen taules per anotar-hi el control de les lectures en cada avaluació. S’hi consignen tres processos per a cada lectura, fins a un total de tres llibres per avaluació.

♦ A VALORACIÓ DE L’APRENENTATGE es plantegen diverses proves finals sobre textos amb graus de complexitat diferents, i es fa una avaluació. Això també es pot recollir en les taules correspo-nents (pàgines 76-83).

♦ A ACTIVITATS D’ANIMACIÓ A LA LECTURA es proposen diverses actuacions encaminades a dinamitzar els processos d’adquisició de competència lectora.

AnA SoBLEcHEro MAroto

Programa del pla lector

6

1 Algunes preguntes importants

Què és un pla lector?És un projecte de treball que, dins del centre educa-tiu, s’encamina a millorar la competència lectora dels alumnes en situacions diverses (vida acadèmi-ca, professional, privada i pública).

Què s’entén per «competència lectora»?La capacitat de comprendre, utilitzar i analitzar tex-tos escrits per assolir els objectius del lector, per des-envolupar els seus coneixements i possibilitats, i per participar en la societat. La competència lectora és, doncs, essencial en tres nivells:• l’aprenentatge (ús educatiu)• el desenvolupament personal• la participació en la societat

PLA LECTOR AL CENTRE EDUCATIU

Qui hi participa?El pla lector ha d’implicar els diferents departa-ments, que ho han de tenir en compte en les seves programacions didàctiques. tots els departaments faran propostes de lectura i donaran orientacions me-todològiques, i hi dedicaran temps en el desenvolu-pament de l’activitat. La biblioteca es convertirà en un altre protagonista dinamitzador d’aquest aspecte.

Amb quins materials?Amb la nova manera d’entendre la competència lec-tora es fa necesssari utilitzar textos de molt diversos tipus, temàtiques i contextos.

2 Marc de referència

2.1 El Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Secundària Obligatòria

La LoE i el seu desenvolupament legislatiu en el Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Secundària obligatòria, elaboren un model educatiu basat en la competència lingüística, i la lectura hi apareix com un element bàsic. En l’article 26.2 de la LoE es proposa prestar una atenció especial a l’adquisició i al desenvolupament de les competències bàsiques, i dedicar un temps a la lectura en la pràctica docent de totes les matèries de l’etapa (Secundària).

Igualment s’estableixen les competències bàsiques, posant l’accent en els aprenentatges que es consideren im-prescindibles. Aquestes competències també s’han de tenir en compte i treballar-se en el pla lector:

• competència en comunicació lingüística• competència en matemàtica• competència en el coneixement i la interacció amb el món físic• tractament de la informació i competència digital• competència social i ciutadana• competència cultural i artística• competència per aprendre a aprendre• Autonomia i iniciativa personal

7

2.2 L’Informe PISA

Amb aquest nom es fa referència a un estudi a gran escala sobre competència lectora dut a terme els anys 2000, 2003, 2006 i 2008 amb alumnes de 15 anys de diversos països. Aquest informe ens dóna algunes pautes a l’hora de dissenyar un pla lector:

a Incorpora a l’aprenentatge diversos formats textuals que exigeixen tècniques diferents d’aproximació i de processament de la informació:

TEXTOS

Textos continus Textos discontinus Descripció Formularis narració Anuncis Exposició Gràfics Argumentació Diagrames Instruccions Mapes

B Fixa els tres processos que els alumnes han de fer per entendre plenament un text:

1 Recuperació de la informació. Es defineix com la localització d’un o més fragments d’informació en un text. Està vinculat a la comprensió literal del text. Exigeix precisió, rigor i exactitud per localitzar i extreure la informació requerida.

2 Interpretació del text. Es defineix com la construcció de significats i la generació d’inferències a partir d’una o més seccions d’un text. requereix extreure el significat i treure’n inferències a partir de la informació do-nada.

3 Reflexió. Es defineix com la capacitat de relacionar un text amb l’experiència, els coneixements i les idees pròpies. La reflexió es pot fer:• Sobre el contingut del text i la seva avaluació: requereix relacionar el contingut del text amb els coneixe-

ments, idees i experiències prèvies.• Sobre la forma: requereix relacionar la forma del text amb la seva utilitat i amb l’actitud i les intencions de

l’autor.

Aquestes dues últimes tasques, la interpretació i la reflexió, estan lligades a una comprensió no literal del text, més complexa, i requereixen la capacitat de fer anàlisis, inferències, síntesis, reorganització de la informació, etc. davant la comprensió literal que exigeix la tasca de recuperar la informació.

COMPRENSIÓ

C Incorpora materials que pertanyen a contextos diversos en la vida del lector:

1 textos d’ús personal: cartes, novel·les...2 textos d’ús públic: documents oficials, convocatòries...3 textos d’ús ocupacional o laboral: informes...

LItErAL• recuperació de la informació

no LItErAL• Interpretació del text

• reflexió sobre el contingut i la forma

8

D Estableix una tipologia variada d’exercicis a partir dels quals els estudiants han de demostrar la seva capa-citat:

1 De resposta oberta que ha de construir l’alumne.2 De resposta tancada que ha de donar el propi alumne.3 D’elecció d’una resposta entre diverses d’alternatives.4 D’elecció de diverses respostes entre múltiples d’alternatives.

E Estableix cinc nivells de dificultat, amb tasques específiques per a cada nivell.

• L’alumnat que se situa en el nivell V és capaç de manipular informació difícil de trobar en textos amb els quals no està familiaritzat o molt llargs i complexos. Mostra una comprensió detallada i diferencia quina informació és rellevant per a la tasca. Sap fer valoracions crítiques i elaborar hipòtesis basant-se en coneixements especialitzats. Sap tractar conceptes inesperats.

• En el nivell IV se’l suposa capaç de resoldre tasques lectores complexes, com localitzar informació posada dins un text el context o la forma del qual no són familiars, reconstruir significats a partir dels matisos del llenguatge i valorar críticament un text.

• En el nivell III se’l suposa capaç de resoldre tasques lectores de complexitat moderada com localitzar múltiples elements d’informació, establir connexions entre les diferents parts d’un text i relacionar el text amb els coneixements quotidians habituals.

• En el nivell II se’l suposa capaç de resoldre tasques lectores bàsiques, com localitzar informació pre-sentada directament, fer diferents menes d’inferències de baix nivell, deduir el significat d’una part ben definida del text i utilitzar alguns coneixements externs al text per entendre’l.

• En el nivell I són capaços de localitzar una informació explícita i puntual en un text, reconèixer el tema principal d’un text senzill i familiar, i fer connexions simples entre el contingut del text i el coneixement comú i quotidià.

2.3 Les Proves de Diagnòstic en Competència Comunicativa

Les Proves de Diagnòstic en competència comunicativa de les diverses comunitats autònomes ofereixen resultats negatius pel que fa a la competència lectora de l’alumnat. Per això es fa evident la necessitat de treballar la qüestió en un pla lector, com també la necessitat de treballar les dues novetats que incorporaran les futures proves de diagnòstic en competència comunicativa:

• Lectura en àudio: escoltar un àudio i ser capaç de recuperar informació, d’interpretar el text i de reflexionar sobre la forma i el contingut.

• Lectura a Internet: llegir diferents tipus de text a Internet (continus i discontinus) i ser capaç de recuperar infor-mació, interpretar el text i reflexionar sobre la forma i el contingut.

�

3 Bambú Lector, una proposta de pla lector

Amb la finalitat de...

➜ desenvolupar la competència lectora dels alumnes,➜ promoure la lectura des de tots els departaments didàctics i tutories,➜ millorar els resultats de les avaluacions internes del centre i de les diferents proves externes de diagnòstic en

competències,➜ i fomentar el plaer de la lectura,

Editorial casals t’ofereix un conjunt d’objectius, metodologies i estratègies per desenvolupar un pla de foment de la lectura al teu centre: BAMBÚ LECTOR.

consta dels materials següents:

♦ www.bambulector.com

Un espai per ajudar-te a dur a terme el teu pla lector de centre i mostrar-te la nostra selecció de lectures per a cada un dels cursos de l’ESo.

♦ col·leccions de literatura ♦ quadern del professor

serveis per desenvolupar el pla lector del teu centre

buscador de llibres per:• títol, autor o paraula clau• gènere literari• valors• edat• col·lecció

catàlegs de les col·leccions de literatura

itineraris tancats i oberts de lectures per a ESo i Batxillerat

10

1 Diagnòstic de la situació del centre educa-tiu en relació amb les diverses dimensions implicades en el procés lector.

2 Identificació dels objectius generals del pla i determinació de les diferents àrees de responsabilitat en el desenvolupament de l’hàbit lector i de la competència lec-tora.

3 Anàlisi de la competència lectora: què és llegir, finalitats de la lectura, tipologies textuals...

4 Incorporació de les dimensions d’avaluació de lectura de PISA en la competència lec-tora.

5 Previsió de materials i de recursos.6 Processos i procediments d’avaluació.

4 La web de Bambú Lector: www.bambulector.com

A la nostra web t’oferim...

2 Versió PDF del Quadern del professor (mate-rials per recolzar-te en la programació de lectu-res dels teus grups).

www.bambulector.com > Quadern del professor

3 Una programació per a l’assignatura alter-nativa a la religió, amb lectures que desen-volupen la capacitat de comprensió i que no estan prescrites en l’àrea de Llengua catalana i Literatura.

www.bambulector.com > Alternativa a la religió

1 Un marc teòric d’actuació als centres (PGA, Programació General Anual del centre) per tre-ballar la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita en totes les àrees del currículum.

www.bambulector.com > Desenvolupament d’un pla lector de centre (PLEc)

11

6 Un itinerari tancat de lectures: selecció de � lectures per a cada un dels cursos de l’ESo, organitzades en itineraris.

www.bambulector.com > Secundària > Segon > In crEScEnDo

7 La llista de llibres de les nostres col·leccions per seleccionar les teves lectures i fer-te itinera-ris propis.

www.bambulector.com > col·leccions Bambú > Lletres Majúscules

4 taules amb ítems de lectura per a l’avaluació de les lectures i informes per als pares, en for-mat PDF i Word (perquè adaptis les taules a les teves necessitats).

www.bambulector.com > Avaluació

5 Servei d’assessoria on line per orientar-te sobre la creació del pla lector del teu centre, suggerir-te lectures, traçar itineraris de lectures, oferir activi-tats i compartir estratègies per afavorir la lectura a l’aula i al teu centre escolar, orientar sobre l’ús de la biblioteca no només com a espai de lectura sinó com a espai cultural...

www.bambulector.com > Assessoria

12

5 Les col·leccions de literatura de Bambú Lector

Les nostres col·leccions de literatura són aquestes:

♦ Bambú. Literatura contemporània

♦ Bambú. Lletres Majúscules. clàssics universals

♦ casals. còmics

Una proposta de lectura oberta a textos

de diferents...• tipologies textuals

(narració, descripció, exposició, argumentació...).

• gèneres i subgèneres literaris (novel·la d’intriga, novel·la

fantàstica, novel·la d’humor..., biografia, conte, poesia,

teatre...).

Què t’ofereixen les nostres col·leccions de literatura?

➜ L’obra amb anotacions d’interpretació i de lèxic.➜ Un estudi de l’obra, a partir de les característiques del gènere literari

al qual pertany.➜ Un quadern documental: un apèndix amb dades sobre l’època (his-

tòria, societat...), els personatges de l’obra, l’autor, l’evolució del gènere literari a què pertany l’obra...

13

6 Els itineraris de lectura a l’ESO de Bambú Lector

Bambú Lector et proporciona dos itineraris de lectura per a cada un dels cursos de l’ESo: un de tancat i un altre d’obert.

♦ Itinerari tancat Per a cada curs hi ha una selecció de 6 llibres, agrupats en tres itineraris:

➜ IN CRESCENDO: nivell de dificultatLlibres seqüenciats de més a menys complexitat de lectura.

➜ UNIVERS DE GÈNERES: varietat de gèneres literaris novel·la de suspens, d’aventures, històrica, testimonial, d’humor...

➜ ESCOLA DE VALORS: educació en valors Foment del desenvolupament personal (amistat, autonomia, justícia...), de les relacions humanes (compa-nyonia, família, solidaritat...) i de la comunitat i del medi global (civisme, educació mediambiental, diversitat cultural...).

♦ Itinerari obert

A través de www.bambulector.com, et pots muntar el teu propi pla de lectures amb les nostres col·leccions de literatura.

Per ajudar-te en la selecció de lectures...

També hi podràs...• Llegir un capítol de l’obra.• Veure les notes de premsa relacionades amb l’obra.• Visitar altres llibres que s’hi relacionen pel tema o pels valors.• Analitzar la fitxa d’animació a la lectura i el material

multimèdia que presenta.• Accedir al solucionari de la fitxa d’animació a la lectura.

Cada llibre s’acompanya d’una fitxa tècnica que conté, entre altres dades:• edat o cursos a què pot anar

adreçat• gènere literari• tema • argument• valors• connexions amb el currículum:

àrea amb què es relaciona i competències bàsiques

14

6.1 Itineraris de lectura tancats de Secundària: 1r d’ESO

ITINERaRI 1: IN CRESCENDO

nIVELL 1 nIVELL 2 nIVELL 3

Jordi Sierra i FabraLa gran aventuraEditorial Bambú

Marcy rudoLa nena nova Editorial Bambú

Arthur conan DoyleLa vall de la porEditorial Bambú. Lletres Majúscules

ITINERaRI 2: UNIVERS DE GÈNERES

noVEL·LA D’AVEntUrA + MIStErI + SIMBÒLIcA

noVEL·LA D’AVEntUrESnoVEL·LA DEtEctIVEScA + MIStErI + AVEntUrA

Josep GòrrizLes set cases del ButiEditorial Bambú

Josep Maria Folch i torresLes aventures extraordinàries d’en MassagranEditorial casals

núria PradasEl misteri del carrer de les GlicinesEditorial Bambú

ITINERaRI 3: ESCOLa DE VaLORS

Selecciona les teves pròpies lectures accedint a www.bambulector.com

15

6.2 Itineraris de lectura tancats de Secundària: 2n d’ESO



Jennifer L. HolmPenny, caiguda del celEditorial Bambú. Bambú Viscut

Philippe nessmannSota la sorra d’EgipteEditorial Bambú. Bambú Descobridors

Edgar Allan PoeL’univers de PoeEditorial Bambú. Lletres Majúscules


noVEL·LA SIMBÒLIcA + AVEntUrES + FAntÀStIcA

noVEL·LA DEtEctIVEScAnoVEL·LA DE VIAtGES + AVEntUrES + HIStÒrIA

Anne-Laure BondouxLa tribuEditorial Bambú

Josep Maria Folch i torresEn Bolavà, detectiuEditorial casals

Philippe nessmannEn perill de mortEditorial Bambú. Bambú Descobridors



16

6.3 Itineraris de lectura tancats de Secundària: 3r d’ESO



Philippe nessmannA l’altre extrem de la TerraEditorial Bambú. Bambú Descobridors

Ibtisam BarakatTastant el celEditorial Bambú. Bambú Viscut

oscar WildeEl crim de Lord Arthur Savile i altres relatsEditorial Bambú. Lletres Majúscules


noVEL·LA PSIcoLÒGIcA + FAntÀStIcA + MIStErI

cÒMIc HIStÒrIcnoVEL·LA DE VIAtGES + AVEntUrA + HIStÒrIcA

Sally PrueTom, fredapellEditorial Bambú

oriol Garcia i QueraGuifré 897. L’origen de la nacióEditorial casals

Philippe nessmannA la recerca del riu sagratEditorial Bambú. Bambú Descobridors



17

6.4 Itineraris de lectura tancats de Secundària: 4t d’ESO



Philippe nessmannA l’altre extrem de la TerraEditorial Bambú. Bambú Descobridors

Miquel ribas FiguerasHelpersEditorial Bambú

Jack LondonAmor a la vida i altres relatsEditorial Bambú. Lletres Majúscules


noVEL·LA tEStIMonIAL +PSIcoLÒGIcA

cÒMIc HIStÒrIc noVEL·LA FILoSÒFIcA/SIMBÒLIcA

Ibtisam BarakatTastant el celEditorial Bambú. Bambú Viscut

oriol Garcia i QueraBarcelona 1714. L’onze de setembreEditorial casals

robert Louis StevensonL’estrany cas del doctor Jekyll i Mr. HydeEditorial Bambú. Lletres Majúscules



18

7 Les fitxes d’animació a la lectura de Bambú Lector

cada llibre de les nostres col·leccions de literatura disposa d’una fitxa d’animació a la lectura www.editorial-bambu.com, disponible en dos formats: • Acrobat per imprimir la fitxa i resoldre-la en paper.• Flash per resoldre la fitxa i enviar-la al professor des de la web.

♦ La ruta de lectura del llibre

En cada llibre hi ha una ruta de lectura en format PDF. Hi po-dràs trobar activitats per fer Abans de llegir, Mentre llegim i Després de llegir.

➜ Activitats relacionades amb les característiques del gè-nere literari a què pertany l’obra: tema, argument, perso-natges, espai, temps...

Objectiu: fer un estudi literari de l’obra.

➜ Activitats associades a les anteriors amb material mul-timèdia (pel·lícules, lectures en àudio, lectures a Internet, mapes, gràfics...), en què es treballen textos de prosa contí-nua (narratius, descriptius, expositius, argumentatius...) i de prosa discontínua (gràfics, esquemes, mapes, diagrames...).

Objectiu: treballar diverses formes que pot adoptar el mate-rial escrit (textos de prosa contínua i de prosa discontínua), atenent els models d’exàmens de l’avaluació PISA, i fer lec-tures en àudio i lectures a Internet per incorporar aquestes dues novetats que presentaran les proves de diagnòstic en competències de les comunitats autònomes.

Es necessiten els

programes Acrobat Reader i Flash per accedir a les fitxes

d’animació a la lectura.

fitxa d’animació a la lectura

material multimèdia

1�

♦ La fitxa d’animació a la lectura

A continuació, et proporcionem dos models de fitxa de lectura.

♦ El material multimèdia

A la carpeta Material multimèdia disposes d’àudios, vídeos, mapes, fotografies, gràfics, enllaços web, etc., rela-cionats amb l’obra que hagis seleccionat.

Model de fitxa d’animació a la lectura amb activitats relacionades amb les característiques del gènere literari de l’obra.

Model de fitxa d’animació a la lectura amb activitats multimèdia, associades a les literàries.

format PDF

format Flash

Si treballes la fitxa d’animació

en Flash podràs accedir directament a les activitats

multimèdia sense passar per la carpeta de Material

multimèdia.

1 tolerància 5 la igualtat 9 conservació del patrimoni

2 cura del planeta 6 la salut 10 sentit de justícia

3 curiositat per la cultura 7 la pau 11 esperit crític

4 generositat 8 la realització personal 12 responsabilitat

El meu pla lector

Amb la seqüenciació de les lectures es pot planificar també el treball d’una sèrie de valors. Per això en proposem una relació a continuació, associant un nombre a cada valor perquè es puguin incorporar a les taules d’«El meu pla lector».

Valors

22

TÍTOLS DATES VALORS TREBALLATS1a avaluació

Activitats i lectures complementàries*

• Fam i alimentació• Violència de gènere• Nadal

16 d’octubre25 de novembredesembre

2a avaluació


• La pau• Relacions amoroses• L’aigua

30 de gener14 de febrer22 de març

3a avaluació


• El llibre• El medi ambient

23 d’abril5 de juny

cUrS: GrUP:





2a avaluació




3a avaluació




cUrS: GrUP:

*Els textos per a activitats complementàries els trobareu a la nostra pàgina web www.bambulector.com

23





2a avaluació




3a avaluació




cUrS: GrUP:





2a avaluació




3a avaluació




cUrS: GrUP:

*Els textos per a activitats complementàries els trobareu a la nostra pàgina web www.bambulector.com

Fem el diagnòstic

Tasques de competència lectora avaluades en cada procés a les proves de diagnòstic

I Obtenció d’informació

Tasquesenlesqualsl’alumnemostralasevahabilitatperobtenirdadesinformativespresentseneltext.

• trobar una indicació espacial. • trobar una indicació temporal. • Localitzar noms de persones o personatges que apareixen en el document. • trobar informació sinonímica. • Discriminar entre dades similars. • Altres:

II Comprensió general

Tasquesenlesqualsl’alumnemostralacomprensiógeneraldeltext. • crear un títol (primer cicle). • Indicar el tema del text (segon cicle). • Descriure el personatge principal. • Descriure l’ambient. • Identificar una idea en una part del text. • Altres:

III Interpretació del text

Tasquesenlesqualsl’alumnefaunainterpretacióidedueixdadesnoexplícites. • Deduir a partir del text informacions no explícites. • comparar i contrastar diverses dades del text. • Deduir la intenció de l’autor. • Altres:

IV Reflexió sobre el contingut

Tasquesenlesqualsl’alumnejutjalesintencionsquetéeltextiaplical’esperitcrític. • contrastar el que es diu al text amb el seu coneixement del món. • Aportar la seva visió raonada sobre el que es diu en el text (ús d’arguments i de proves). • Aplicar criteris morals i estètics. • Aportar dades suplementàries que reforcin o enriqueixin el que diu l’autor. • Altres:

V Reflexió sobre la forma

Tasquesenlesqualsl’alumneavaluaregistres,estructuresigèneres. • Identificar el tipus de text (gènere, registre...). • Identificar matisos en l’estil (ús d’una determinada paraula o recurs per aconseguir un efecte expressiu, etc.). • Identificar els recursos textuals usats per a la consecució d’un fi. • Altres:

26

Es va sentir un truc suau a la porta i el pare de la Rachel va entrar a l’habitació amb una safata amb dues tasses fumejants de llet amb cacau. Era un home alt, una mica carregat d’espatlles i els ulls bondado-sos i cansats. Com que era cirurgià, sovint l’avisaven de nit. Això era el que a la Rachel no li agradava de la seva especialitat i per això havia decidit que seria biòloga i no metgessa, l’horari era molt millor. Per a ella era un luxe que fos a casa al vespre.

La Marisa va agrair la interrupció de la lliçó de ciències. Una cosa era ser una apassionada del mi-racle dels éssers vius, i una altra exaltar-se amb els fongs, o engrescar-se amb les bestioles del llot o amb les taràntules, pensava la Marisa. Ecs. En aquell mo-ment ser una ignorant de les ciències no l’avergonyia; al cap i a la fi, en què l’ajudaria, en la seva situació ac-tual, conèixer a la perfecció les característiques d’un liquen? Hi havia res que la pogués ajudar?

–Pare –la Rachel li va fer un gran somriure–, es-tàvem parlant de líquens.

–Sí, sí, d’això parlàvem –la Marisa volia fer una impressió entusiasta.

–Ah, de líquens, que interessant. Sabeu que al-guns són comestibles? Segur que això que us porto és més bo. Com t’ha anat l’escola avui, Rachel? –va preguntar, i els va allargar una tassa a cadascuna–. No heu pogut parlar gaire, a l’hora de sopar. Els teus ger-mans han dominat la conversa –va somriure a les ne-nes i es va asseure al llit de la Rachel. Ella es va arrupir al seu costat i ell li va fer un petó a la galta. La Marisa va xarrupar la llet amb cacau.

–L’escola, mediocre com sempre, pare, però estic assajant una sonata nova de Shubert. La Marisa m’ha sentit tocar abans.

–Com ha tocat?–Molt bé –va dir la Marisa, intentant recordar

si el seu pare li havia portat mai llet amb cacau al llit.–Quan la podré sentir?–He de practicar molt més encara, aquesta peça

és massa bonica. No vull que la sentis fins que la to-qui perfectament.

–Ah, vaja, i en canvi a mi me la fas escoltar cinc vegades seguides –va rondinar la Marisa. Va inten-tar imaginar-se tocant una sonata de piano per al seu pare. És clar que primer hauria d’aprendre a to-car el piano. Una cosa més per afegir a la seva llista d’ineptituds.

–Tu també la sentiràs quan la toqui perfectament –li va prometre la Rachel–. Pare, podem anar a bus-car granotes aquest cap de setmana? Vull provar una tècnica nova de dissecció i em sembla que en necessi-to unes quantes per perfeccionar-la. I les he de caçar ara, abans que comenci a fer més fred i desapareguin totes.

–No sé si tindré temps aquest cap de setmana..., potser hi podrem anar diumenge a primera hora, d’acord?

–Ens podem endur el dinar i anar fins al gorg? Nosaltres dos sols?

«O sigui que la Rachel també és normal», es va adonar la Marisa de cop, «fins i tot ella ha de competir amb els seus germans per l’atenció del seu pare. Però no és tan dur com haver de competir amb l’univers sencer per atreure l’atenció d’en Max [pare de la Ma-risa]», i la Marisa rarament era la primera de la cua.

–Ja ho veurem –va dir agafant les tasses buides–. I ara apagueu els llums, noies –i es va ajupir a fer un petó a la seva filla. La Rachel li va fer una abraçada i un petó.

Mentre la Rachel abraçava el seu pare, a la Marisa se li va fer un gran nus a la gola. Enyorava el seu pare i sentia un buit cada vegada més gran al cor i s’anava enfonsant més i més sota els llençols. També necessi-tava una abraçada. En comptes d’això, va sentir una carícia al cap i el pare de la Rachel li va fer un petonet al front, l’única part d’ella que sortia dels llençols.

–Bona nit, Marisa, que somiïs en els angelets –i també va acariciar la Dama.

–Igualment, gràcies, bona nit –va xiuxiuejar la Marisa. Va aixecar els ulls cap a ell, fent un esforç per tenir-los ben oberts. Intentava no plorar i estava a punt d’escanyar-se. [...]

A la Marisa se li va escapar un sanglot ofegat en la foscor. Feia tant de temps que el seu pare no l’acompanyava al llit! Tenia tan mala sort que s’havia de conformar amb unes freguetes al cap del pare de la seva única amiga i amb una conversa per telèfon set-manal amb el seu pare. Abans de la..., el veia cada dia. Però ara, fins i tot si visqués amb elles, segurament no li voldria anar a fer un petó de bona nit! Aquesta era la mala sort que tenia.

Marcy Rudo, La nena nova

Fem el diagnòstic: text per a 1r d’ESO

27


3 Inventa un títol per a aquest text:

4 Quins són els sentiments predominants de la Marisa al llarg d’aquest fragment?


1 Indica on té lloc l’acció narrada en aquest fragment i en quin moment del dia transcorre:

Lloc: Moment del dia:

2 En el text hi intervenen tres personatges i es parla d’una quarta persona. Qui són? Quina relació hi ha entre ells?

1 2 3 4


5 La Marisa té una idea pobra d’ella mateixa, copia dos passatges del text en què es posi de manifest.

a

b

6 Al text hi ha una frase incabada. Dedueix quina és la paraula que hi falta i escriu-la tu aquí.

Abans de la , el veia cada dia.

noM:

cUrS: DAtA: notA:

28


9 En un moment del text s’escriu directament un pensament que té la Marisa com si no ho expliqués el narrador sinó que ho digués la mateixa Marisa. copia’l.

com s’ha marcat que és un pensament expressat directament per la Marisa?

10 Què vol que entenguem l’autora amb les expressions següents? Per què no ho diu directament fins més endavant? «[...] intentant recordar si el seu pare li havia portat mai llet amb cacau al llit.» «Va intentar imaginar-se tocant una sonata de piano per al seu pare.»


7 La Marisa pensa que la rachel:

És una persona tan vàlida més vàlida menys vàlida que ella. Quina informació del text et permet deduir-ho?

8 El final del text presenta el personatge plorant. creus que queda prou justificada aquesta reacció? raona la resposta.

Títol: La nena novaAutora: Marcy rudoCol·lecció: Bambú. Grans LectorsEdat: a partir de 12 anysGènere literari: novel·la psicològica + misteri + realistaValors: companyonia, superació, justícia, exclusió

Sinopsi: La Marisa és la nena nova de la classe. Hi arriba amb timidesa i amb por, però ben aviat es guanya l’acceptació dels nous companys, que estan molt interessats en les històries fantàstiques que explica sobre la seva vida. Però, és possible que una nena com ella sàpiga pilotar avions, muntar a cavall, que tingui un ranxo a texas amb pous de petroli i que, a més a més, el seu pare treballi a la nASA? La Isobel, una companya de classe egocèntrica i gelosa no se’n creu ni una paraula. A partir d’aquí la vida de la Marisa a l’escola canvia radicalment.

noM:

cUrS: DAtA: notA:

2�

És tard. Tinc els ulls tancats i intento dormir, però no puc. Ja ha començat el curs i mai no m’hauria pensat que diria això, però enyoro l’escola. Enyoro els passadissos i els mestres i els deures, i fins i tot la meva estimada assetjadora, la Verònica Goodman. Donaria el meu braç dret per tornar a l’escola. Ha ha.

Tot està a les fosques, només hi ha una llum que ve de la infermeria. Moltes nits els portalliteres i les infermeres seuen a jugar a cartes i a xerrar. Un dels portalliteres, un noi ano-menat Harvey, flirteja amb la senyoreta Simkins. Les seves veus suaus m’arriben a l’oïda.

[...]–Com està la nena del braç? –li pregunta en Harvey.La senyoreta Simkins fa petar la llengua.–Pobra criatura –diu ell–. En Jimmy em va dir que el

seu pare era aquell que va tenir tots aquells problemes. Co-neixes la seva mare?

–Va treballar aquí abans que jo entrés, però la Sheila sí que la va conèixer.

–Així doncs, era un espia de veritat?Em sento com si m’haguessin donat un cop de puny a

l’estómac, tan fort que no sé si podré tornar a respirar.–Suposo que sí –diu ella–. Bé que se’l van carregar, oi?–No se sap mai. Però què li va passar?–M’han dit que va morir a la presó... –diu ella. Llavors

abaixa la veu i no puc sentir res més.Em quedo amb els ulls oberts, fixats en la foscor, i per

alguna raó només puc pensar en aquell amic d’en Pop-pop. Ara ja sé per què no somriu a la foto. Perquè encara que va obtenir respostes a les seves preguntes, sabia que les coses no tornarien a ser iguals després que la bomba toqués el terra.

Que és exactament el que m’acaba de passar a mi.La mare no ve de seguida al matí perquè ha de fer uns

encàrrecs. He d’esperar fins a l’hora de dinar. Per un cop, no em fa res fer-la enfadar. Necessito saber-ho.

–Hola, conillet –em diu la mare–. T’he portat unes ga-letes de nous pacanes.

–Sé que el meu pare era un espia –li deixo anar de cop–. M’has mentit!

La sang li fuig de la cara. Llavors es tapa la boca amb una mà, mentre els ulls se li omplen de llàgrimes.

–Mare?Però en comptes de contestar-me, es gira i surt corrents

de l’habitació, passant pel costat de la tieta Gina i l’oncle Pau-lie, que arriben en aquell moment.

–No era la teva mare, aquesta? –em pregunta la tieta Gina.

–El meu pare era espia? –li pregunto.

L’oncle Pauline es queda pàl·lid.–Ho era o no? Per què ningú no me n’ha dit mai res?

–pregunto, apujant cada cop més el to de veu.Ell mira impotent la tieta Gina.–Pauline, per què no vas a veure si l’Ellie està bé, eh? –diu

ella ràpidament i, en un moment, l’oncle surt de l’habitació.–M’ho heu d’explicar –li prego.–No era un espia. [...] Tot va començar amb la ràdio

–em diu amb la veu apagada. –Quina ràdio?No contesta. Finalment diu:–Al teu pare li encantava anar als partits de beisbol.

Però quan vas néixer, ja no va voler estar un minut separat de tu, així que en Dominic va sortir i va comprar una fantàs-tica ràdio nova perquè el teu pare pogués escoltar els partits des de casa. Una nit els de casa teva estaven asseguts a taula per sopar, quan va sonar el timbre i uns agents de l’FBI van entrar i es van endur el teu pare [...] Als italians no els estava permès tenir aquella mena d’aparells. Mira, després de l’atac a Pearl Harbor, tot el país es va tornar boig. De cop tothom sospitava dels estrangers. Van treure aquesta llei: si eres italià i no tenies la ciutadania americana, no podies viatjar a certs llocs, tenir aparells de ràdio d’ona curta, ni flaixos, ni càme-res, i no sé quantes coses més. [...]

La tieta Gina aixeca les mans, amb un gest exasperat.–Es pensaven que els italians eren espies. Ni tan sols et

deixaven parlar italià.No puc pair tantes coses de cop i el cap em dóna voltes.–L’FBI no el va escoltar, quan en Freddy va provar

d’explicar-los que tot allò era un malentès. Especialment quan es van adonar que era un «estranger enemic».[...]

–Què va passar? –Van deixar anar en Dominic, però es van endur en

Freddy a Ellis Island, i llavors el van enviar a la base de l’exèrcit de Maryland. Allà el van tancar en un camp d’internament. La teva mare l’anava a visitar, i tots teníem l’esperança que s’adonarien que s’havien equivocat i el deixarien tornar –diu ella. Després empassa saliva–. Ningú no el va tornar a veure després que el portessin a un altre camp d’internament a Oklahoma.

–I és allà on va morir? –dic jo amb un fil de veu.–Sí, va morir en aquell camp. La teva mare gairebé es

mor quan ho va saber. El teu oncle també. Des de llavors que en Dominic no està bé. [...]

–Llavors el meu pare no era un espia?–Encant –diu ella amb veu trista–, el seu únic crim va

ser haver nascut a Itàlia.Jennifer L. Holm, Penny, caiguda del cel

Fem el diagnòstic: text per a 2n d’ESO

30


5 Quin títol li posaries a aquest text?

6 Descriu l’evolució de l’estat anímic i mental de la nena a mesura que avança el text.


1 Indica en quin lloc passa l’acció del text.

en una sala de l’escola en una habitació a casa la nena

en una habitació d’hospital en un camp d’internament

2 La protagonista és una nena. Digues quin lligam de parentesc té cadascun d’aquests personatges amb la nena.

Ellie: Gina: Pauline: Freddy:

3 De boca de qui s’assabenta la nena que el seu pare era espia?

4 Per què van empresonar el pare de la nena?


7 Qui diu que el pare era espia? Qui explica a la nena que no ho era? Quina és la veritat?

8 La mare de la nena en lloc de respondre la pregunta se’n va de l’habitació de cop. Indica les tres coses que li passen a la cara que donen pistes sobre el seu estat d’ànim, trasbalsat i trist.

1 2 3

noM:

cUrS: DAtA: notA:

31


11 L’última frase del text és emotivament potent. Què creus que vol transmetre l’autor amb la frase «Encant, el seu únic crim va ser haver nascut a Itàlia»?

12 Per què creus que per expressar l’estat d’ànim de la nena l’autor utilitza imatges que evoquen violència com les següents?

«Em sento com si m’haguessin donat un cop de puny a l’estómac.»«[...] sabia que les coses no tornarien a ser iguals després que la bomba toqués el terra. Que és exac-tament el que m’acaba de passar a mi.»

Títol: Penny, caiguda del cel. Retrat d’una família italoamericanaAutora: Jennifer L. HolmCol·lecció: Bambú. ViscutEdat: a partir de 12 anysValors: solidaritat, família, injustícia, guerra

Sinopsi: A través dels ulls de la Penny, una noia d’onze anys de família ita-loamericana, coneixem aspectes de la història recent dels Estats Units i de com les circumstàncies de la guerra van afectar, a vegades de manera dramà-tica, els americans d’origen italià. És una història de famílies: tot allò que les uneix i que les separa.


9 En el text es parla de Pearl Harbor. En quina guerra va tenir lloc l’atac de Pearl Harbor?

10 En què es basen el portalliteres i la infermera per afirmar que el pare de la nena era espia? Et sembla una raó prou sòlida?

noM:

cUrS: DAtA: notA:

32

Era l’última recepció de Lady Windermere abans de Pasqua, i Bentinck House estava encara més atapeï-da de gent del que era habitual. Sis ministres d’estat havien vingut de l’Audiència del Portantveu guarnits amb les estrelles i les cintes d’honor, totes les dones boniques duien els seus vestits més elegants [...].

Lord Arthur Savile [...] que havia estat observant al senyor Podgers amb un gran interès, va sentir-se ple d’una immensa curiositat per fer-se llegir la mà, i com que una certa timidesa li impedia oferir-se directa-ment, va travessar la sala fins al lloc on seia Lady Win-dermere i, encisadorament enrojolat, li va preguntar si trobava que al senyor Podgers li faria res.

–I és clar, que no li farà res –va dir Lady Winder-mere–, és per això que és aquí. Tots els meus lleons, Lord Arthur, són lleons ensinistrats, i salten per les ane-lles sempre que els ho demano. Però li haig d’advertir per endavant que ho diré tot a la Sybil. Demà vindrà a dinar amb mi, per parlar de barrets, i si el senyor Podgers esbrina que vostè té mal caràcter, o tendència a patir de gota, o una esposa que viu a Bayswater, li ho diré absolutament tot.

Lord Arthur va somriure i va sacsejar el cap.–No tinc cap por –va respondre–. La Sybil em co-

neix tan bé com jo la conec a ella.–Ah! Em sap una mica de greu, sentir-li dir això.

La base més adient per a un matrimoni és un mal-entès mutu. No, no sóc gens cínica, senzillament tinc experiència, cosa, de tota manera, que és gairebé el mateix. Senyor Podgers, Lord Arthur Savile es mor de ganes que li llegeixi la mà. No li digui que està promès amb una de les noies més boniques de Londres, per-què això va sortir publicat fa un mes al Morning Post.

[...] i ara, senyor Podgers, faci el favor de dir-nos alguna cosa agradable. Lord Arthur és un dels meus convidats preferits més especials.

Però quan el senyor Podgers va veure la mà de Lord Arthur, es va posar curiosament pàl·lid, i no va dir res. Va semblar com si un calfred el travessés de cap a peus, i les seves grans celles peludes es van contrau-re convulsivament, d’una manera estranya i irritant, cosa que li passava sempre que se sentia desconcertat. Llavors unes gotes enormes de suor se li van acumular al front groguenc, com una rosada verinosa, i els dits grassos li van quedar ben freds i humits.

Lord Arthur no va deixar de notar aquestes es-tranyes indicacions de neguit i, per primera vegada en la seva vida, ell també va sentir por. El seu primer im-puls va ser fugir corrent de la sala, però es va reprimir. Era millor saber el pitjor, fos el que fos, que no pas haver de patir aquella horrorosa incertesa.

–Estic esperant, senyor Podgers –va dir.–Tots estem esperant –va exclamar Lady Winder-

mere, amb el seu to de veu lleuger i impacient, però el quiromàntic no va respondre.

–Em sembla que l’Arthur s’hauria de dedicar a l’escena –va dir Lady Jerburgh–, i que després dels vostres renys, el senyor Podgers té por de dir-li-ho.

Tot d’una el senyor Podgers va deixar anar la mà dreta de Lord Arthur i li va arreplegar l’esquerra; s’hi va acostar tant, per examinar-la, que la muntura daurada de les seves ulleres gairebé fregava el palmell. Per un moment, la seva cara es va transformar en una màscara blanca d’horror, però aviat va recuperar la seva sangfroid, va aixecar la vista per mirar-se a Lady Windermere i va dir amb un somriure forçat:

–És la mà d’un jove encantador.–És clar que l’és! –va respondre lady Winderme-

re–, però ¿serà un marit encantador? Això és el que vull saber jo.

–Tots els joves encantadors ho són –va dir el se-nyor Podgers.

–Jo no trobo que un marit hagi de ser gaire fas-cinant –va murmurar Lady Jerburgh tristament–, és massa perillós.

–Benvolguda criatura, mai no són prou fascinants –va exclamar Lady Windermere–. Però el que jo vull són detalls. Els detalls són l’única cosa d’interès. ¿Què li passarà a Lord Arthur?

–Doncs, d’aquí pocs mesos Lord Arthur farà un viatge...

–Ah, sí, la seva lluna de mel, és clar!–I perdrà un parent.–No pas la seva germana, espero! –va dir Lady

Jerburgh, en un to de veu planyívol.–La seva germana, de cap manera –va respondre

el senyor Podgers, amb un gest de menyspreu–, tan sols un parent llunyà.

Oscar Wilde, El crim de Lord Arthur Savile i altres relats

Fem el diagnòstic: text per a 3r d’ESO

33


4 De quin tema diries que tracta el text?

5 Què sent Lord Arthur quan el senyor Podgers es mira la seva mà? I el senyor Podgers, què sent en mirar la mà de Lord Arthur?


1 on transcorre l’acció d’aquest text?

2 De tots els personatges que hi apareixen, una és l’amfitriona de la festa, i la resta, convidats. Indica de qui es tracta en cada cas.

Amfitriona: convidats:

3 Per què entren en relació el senyor Podgers i Lord Arthur? Què fa cadascun?


6 A partir de les intervencions de Lady Windermere en la conversa, com la definiries? (Marca totes les qualitats que se li puguin aplicar).

com una persona... respectuosa llesta mordaç

xafardera ingènua despreocupada

7 creus que el senyor Podgers diu tot el que veu en la mà de Lord Arthur? Per què?

8 Quina relació creus que hi ha entre la Sybil i Lord Arthur?

noM:

cUrS: DAtA: notA:

34


11 En el text s’exposa en dues ocasions la impressió que la visió de la mà del Lord Arthur causa en el senyor Podgers amb frases com:

• el senyor Podgers [...] es va posar curiosament pàl·lid, i no va dir res. • Va semblar com si un calfred el travessés de cap a peus. • Llavors unes gotes enormes de suor se li van acumular al front groguenc. • [...] la seva cara es va transformar en una màscara blanca d’horror.

Per què creus que l’autor posat tant d’èmfasi a descriure l’estat del senyor Podgers?

12 Dins de quin d’aquests gèneres situaries el relat?

ciència ficció aventures intriga

històric fantàstic testimonial


9 Pel lloc on són i la manera com parlen els personatges, creus que l’acció es pot situar en l’actualitat, en una època futura o en una època del passat?

10 Et sembla correcte que el senyor Podger no digui públicament el que està «veient» en la mà del Lord Arthur? Per què? Què hauries fet tu?

Títol: El crim de Lord Arthur Savile i altres relatsAutor: oscar WildeCol·lecció: Bambú. Lletres Majúscules. clàssics UniversalsEdat: a partir de 15 anysValors: humor, enginy

Sinopsi: Aquell vespre, Lady Windermere havia reunit a casa seva tota la cre-ma de la societat londinenca. no hi faltava el seu quiromàntic, un enigmàtic gentleman capaç de llegir el passat i el futur a les línies de la mà. Lord Arthur s’hi ofereix amb entusiasme, sense sospitar que l’horror i la tragèdia també es poden endevinar...

noM:

cUrS: DAtA:: notA:

35

Va sentir una ensumada darrera seu... un esbufec o una tos ofegosa. Molt poc a poc, a causa de la seva extrema debilitat i encarcarament, es va tombar de costat. No va veure res, però va esperar pacientment. Un altre cop va sentir l’ensumada i la tos i llavors, per-filat entre dos punxegudes roques a menys de sis me-tres de distància, va veure el cap grisenc d’un llop. Les afuades orelles no eren tan dretes com les havia vist en altres llops; els ulls eren lleganyosos i tacats de sang i el cap tenia un caient jup, com abandonat. L’animal parpellejava contínuament sota la llum del sol. Sem-blava malalt. Mentre el mirava, va tornar a tossir i es-bufegar.

Allò, com a mínim, era real, va pensar, girant-se cap a l’altre costat per poder contemplar la realitat del món que abans li havia impedit percebre l’al·lucinació. El mar encara relluïa, no obstant, al lluny i el vaixell es distingia ben clar. Seria real, al capdavall? Va mante-nir tancats els ulls una estona, rumiant, i llavors ho va entendre. S’havia desplaçat en direcció nord-nord-est, allunyant-se de la vall del Dease per enfilar la del Cop-permine. Aquell riu ample i planer era el Coppermi-ne. El resplendent mar era l’oceà Àrtic. El vaixell era un balener que s’havia allunyat força de la badia del Mackenzie i ara era ancorat al golf Coronation. […]

Es va incorporar per centrar l’atenció en les qüestions més immediates. Els embolcalls fets amb la manta se li havien gastat i ara tenia els peus entu-mits i en carn viva. Ja no li quedava cap tros de man-ta. L’escopeta i el ganivet també havien desaparegut. […]

Estava calmat i tranquil. Malgrat la seva feblesa extrema, no tenia sensació de dolor. No tenia gana. Ni tan sols li resultava grata la noció de menjar, i els seus actes estaven dominats només per la raó. Es va estri-par els camals dels pantalons fins als genolls i amb la tela es va embolicar els peus. Havia conservat el cu-bell de llautó. Podria beure una mica d’aigua calenta abans d’emprendre el recorregut, que preveia terrible, fins al vaixell. […]

Després de beure llargues glopades d’aigua ca-lenta l’home va descobrir que podia aixecar-se i fins i tot caminar, amb la poca esma però d’una persona agonitzant. A cada minut es veia obligat a descansar.

Els seus passos eren febles i vacil·lants, igual de febles i vacil·lants que els del llop que el seguia; i aquella nit, quan la negror havia apagat el fulgor del mar, va calcular que no li quedaven més de quatre milles per arribar-hi. […]

Va sortir un sol resplendent, i tot el matí l’home va anar tentinejant i caient en direcció al vaixell fon-dejat al lluent mar. El temps era ideal. Era el breu es-tiuet de sant Martí d’aquelles latituds septentrionals. Tal vegada duraria una setmana. A l’endemà o al dia següent potser ja s’hauria acabat.

A la tarda l’home va trobar un rastre. Era d’un altre home, que no caminava, sinó que anava a quatre grapes. L’home va pensar que podia ser de Bill, però ho va fer d’una manera vaga, sense interès. […]

Aquell dia va escurçar de tres milles la distància que el separava del vaixell; a l’endemà de dues... per-què llavors ja anava a quatre grapes tal com li succeí a Bill; i al cap de cinc dies encara li quedaven set milles fins al vaixell i ja no es trobava en condicions de recór-rer-ne ni una al dia tan sols. L’estiuet de sant Martí encara durava i ell continuava arrossegant-se i des-maiant-se, donant tombs i més tombs; i el llop malalt continuava tossint i esbufegant darrera seu. Els genolls se li havien quedat en carn viva igual que els peus, i encara que se’ls va protegir amb trossos del dors de la camisa, anava deixant un rastre vermell a la molsa i les pedres. Un cop, en mirar enrera, va veure que el llop llepava amb avidesa aquella empremta de sang, i va concebre clarament com seria la seva fi... a no ser que... a no ser que fos ell qui enxampés el llop. Llavors es va iniciar una tragèdia existencial com poques se n’han representat de tan macabres: un home defallent que reptava, un llop malalt que coixejava, dues cria-tures que arrossegaven les agonitzants carcasses per l’erma desolació mirant de capturar cadascú la vida de l’altre.

Jack London, Amor a la vida i altres relats

Fem el diagnòstic: text per a 4t d’ESO

36


4 Indica quin és el tema general del text.

5 Descriu l’estat físic i mental del protagonista.


1 Identifica la zona geogràfica on ocorren els fets.

2 En quina època de l’any transcorre l’acció?

3 En el text es fa referència a una imatge que el protagonista sembla que ha pres con una al·lucinació, però que ara comprova que és vertadera. De quina imatge es tracta?


6 A partir de les dades del text, intenta deduir la situació prèvia que ha conduit el nostre personatge a la situació actual.

7 Explica la relació que s’estableix entre el protagonista i el llop.


8 El fragment que has llegit s’inscriu dins un relat que es titula Amor a la vida. Se t’ocorre de quina ma-nera, a partir del nostre fragment, es justifica aquest títol?

noM:

cUrS: DAtA: notA:

37


10 Hem extret els fragments següents del text, llegeix-los atentament:

• Va sentir una ensumada darrera seu... un esbufec o una tos ofegosa. • Un altre cop va sentir l’ensumada i la tos. • Un altre cop va sentir l’ensumada i la tos. • [...] i el llop malalt continuava tossint i esbufegant darrera seu.

Evidentment, són molt repetitius. Intenta explicar si es tracta d’un «error» comès per l’autor en la redac-ció del text o no.

11 Al final del fragment podem llegir: Llavors es va iniciar una tragèdia existencial com poques se n’han representat de tan macabres: [...] dues criatures que arrossegaven les agonitzants carcasses per l’erma desolació mirant de capturar cadascú la vida de l’altre. Quina lluita creus tu que també pot voler simbo-litzar l’autor amb aquestes paraules de tanta força expressiva? Justifica la teva resposta.

Títol: Amor a la vida i altres relatsAutor: Jack LondonCol·lecció: Bambú. Lletres MajúsculesEdat: a partir de 15 anysGènere literari: novel·la d’aventures + psicològica Valors: autonomia, companyonia, educació mediambiental, humanitat, valor

Sinopsi: Dos homes avancen envoltats d’un paisatge majestuós, abatuts i corbats sota el pes dels seus farcells. En creuar un riu ple de roques, un d’ells ensopega i es fa mal. El company no s’atura i l’abandona... Els vuit relats d’aquest volum ens parlen de voluntat, de força vital i d’instint de supervi-vència.

9 Quin creus que hauria de ser el comportament del personatge tenint en compte la situació en què es troba?

noM:

cUrS: DAtA: notA:

38

Fitxes de resultats de les proves de diagnòstic

cUrS: GrUP:

Obtenció d’informació Interpretació del text

Treu dades concretes. Capta idees generals.

Alumnes trob

a un

a in

dica

ció

espa

cial

.

Loca

litza

una

in

dica

ció

tem

pora

l.

trob

a no

ms

de

pers

onat

ges.

Loca

litza

info

rmac

ió

sino

ním

ica.

Dis

crim

ina

entr

e da

des

sim

ilars

.

cre

a un

títo

l.

Indi

ca e

l tem

a de

l te

xt.

Des

criu

el p

erso

natg

e pr

inci

pal.

Des

criu

l’am

bien

t en

qu

è te

nen

lloc

els

fets

.

Iden

tific

a un

a id

ea e

n un

a pa

rt d

el t

ext.

3�

Interpretació del text Reflexió i valoració

Dedueix dades no explícites.

Jutja intencions i aplica l’esperit crític.

Avalua registres, estructures i gèneres.

Ded

ueix

a p

artir

del

te

xt in

form

acio

ns n

o ex

plíc

ites.

com

para

i co

ntra

sta

dive

rses

dad

es d

el

text

.

Ded

ueix

la in

tenc

ió

de l’

auto

r.

con

tras

ta e

l que

diu

el

tex

t am

b el

seu

co

neix

emen

t de

l m

ón.

Apo

rta

la s

eva

visi

ó ra

onad

a so

bre

el q

ue

diu

el t

ext.

Apl

ica

crite

ris m

oral

s i e

stèt

ics.

Apo

rta

dade

s su

plem

entà

ries

que

refo

rcen

o

enriq

ueix

en e

l que

diu

el

tex

t.

Iden

tific

a el

tip

us d

e te

xt.

Det

erm

ina

mat

isos

en

l’est

il.

Loca

litza

els

rec

urso

s te

xtua

ls.

40


cUrS: GrUP:



Alumnes trob

a un

a in

dica

ció

espa

cial

.

Loca

litza

una

in

dica

ció

tem

pora

l.

trob

a no

ms

de

pers

onat

ges.

Loca

litza

info

rmac

ió

sino

ním

ica.

Dis

crim

ina

entr

e da

des

sim

ilars

.

cre

a un

títo

l.

Indi

ca e

l tem

a de

l te

xt.

Des

criu

el p

erso

natg

e pr

inci

pal.

Des

criu

l’am

bien

t en

qu

è te

nen

lloc

els

fets

.

Iden

tific

a un

a id

ea e

n un

a pa

rt d

el t

ext.

41





Ded

ueix

a p

artir

del

te

xt in

form

acio

ns n

o ex

plíc

ites.

com

para

i co

ntra

sta

dive

rses

dad

es d

el

text

.

Ded

ueix

la in

tenc

ió

de l’

auto

r.

con

tras

ta e

l que

diu

el

tex

t am

b el

seu

co

neix

emen

t de

l m

ón.

Apo

rta

la s

eva

visi

ó ra

onad

a so

bre

el q

ue

diu

el t

ext.

Apl

ica

crite

ris m

oral

s i e

stèt

ics.

Apo

rta

dade

s su

plem

entà

ries

que

refo

rcen

o

enriq

ueix

en e

l que

diu

el

tex

t.

Iden

tific

a el

tip

us d

e te

xt.

Det

erm

ina

mat

isos

en

l’est

il.

Loca

litza

els

rec

urso

s te

xtua

ls.

42


cUrS: GrUP:



Alumnes trob

a un

a in

dica

ció

espa

cial

.

Loca

litza

una

in

dica

ció

tem

pora

l.

trob

a no

ms

de

pers

onat

ges.

Loca

litza

info

rmac

ió

sino

ním

ica.

Dis

crim

ina

entr

e da

des

sim

ilars

.

cre

a un

títo

l.

Indi

ca e

l tem

a de

l te

xt.

Des

criu

el p

erso

natg

e pr

inci

pal.

Des

criu

l’am

bien

t en

qu

è te

nen

lloc

els

fets

.

Iden

tific

a un

a id

ea e

n un

a pa

rt d

el t

ext.

43





Ded

ueix

a p

artir

del

te

xt in

form

acio

ns n

o ex

plíc

ites.

com

para

i co

ntra

sta

dive

rses

dad

es d

el

text

.

Ded

ueix

la in

tenc

ió

de l’

auto

r.

con

tras

ta e

l que

diu

el

tex

t am

b el

seu

co

neix

emen

t de

l m

ón.

Apo

rta

la s

eva

visi

ó ra

onad

a so

bre

el q

ue

diu

el t

ext.

Apl

ica

crite

ris m

oral

s i e

stèt

ics.

Apo

rta

dade

s su

plem

entà

ries

que

refo

rcen

o

enriq

ueix

en e

l que

diu

el

tex

t.

Iden

tific

a el

tip

us d

e te

xt.

Det

erm

ina

mat

isos

en

l’est

il.

Loca

litza

els

rec

urso

s te

xtua

ls.

44


cUrS: GrUP:



Alumnes trob

a un

a in

dica

ció

espa

cial

.

Loca

litza

una

in

dica

ció

tem

pora

l.

trob

a no

ms

de

pers

onat

ges.

Loca

litza

info

rmac

ió

sino

ním

ica.

Dis

crim

ina

entr

e da

des

sim

ilars

.

cre

a un

títo

l.

Indi

ca e

l tem

a de

l te

xt.

Des

criu

el p

erso

natg

e pr

inci

pal.

Des

criu

l’am

bien

t en

qu

è te

nen

lloc

els

fets

.

Iden

tific

a un

a id

ea e

n un

a pa

rt d

el t

ext.

45





Ded

ueix

a p

artir

del

te

xt in

form

acio

ns n

o ex

plíc

ites.

com

para

i co

ntra

sta

dive

rses

dad

es d

el

text

.

Ded

ueix

la in

tenc

ió

de l’

auto

r.

con

tras

ta e

l que

diu

el

tex

t am

b el

seu

co

neix

emen

t de

l m

ón.

Apo

rta

la s

eva

visi

ó ra

onad

a so

bre

el q

ue

diu

el t

ext.

Apl

ica

crite

ris m

oral

s i e

stèt

ics.

Apo

rta

dade

s su

plem

entà

ries

que

refo

rcen

o

enriq

ueix

en e

l que

diu

el

tex

t.

Iden

tific

a el

tip

us d

e te

xt.

Det

erm

ina

mat

isos

en

l’est

il.

Loca

litza

els

rec

urso

s te

xtua

ls.

Seguiment de les lectures

Tasques de competència lectora avaluades en cada procés


Tasquesenlesqualsl’alumnemostralasevahabilitatperobtenirdadesinformativespresentseneltext.

• trobar una indicació espacial. • trobar una indicació temporal. • Localitzar noms de personatges o de persones que s’anomenen en un document. • trobar informació sinonímica. • Discriminar entre dades similars. • Altres:

II Interpretació del text

Tasquesenlesqualsl’alumnemostralasevahabilitatperformarunaideageneraloelaborarunainterpretació.• Justificar el títol.• crear un títol diferent.• Indicar el tema del text.• Localitzar els subtemes.• Fer un breu resum de l’argument.• Identificar-ne la finalitat o la utilitat.• Identificar l’ordre seguit en les idees o en els fets presentats pel text.• Descriure el personatge principal.• Descriure l’ambient.• Identificar una idea en una part del text.• Deduir a partir del text informacions no explícites.

• comparar i contrastar diverses dades del text.• Deduir la intenció de l’autor.• Altres:

III Reflexió i valoració

Tasquesenlesqualsl’alumnemostralasevahabilitatperreflexionarivalorareltext. • contrastar el que es diu al text amb el seu coneixement del món.

• Aportar la seva pròpia visió raonada sobre el que es diu al text (ús d’arguments i proves).• Aplicar criteris morals.• Aplicar criteris estètics.• Aportar dades suplementàries que reforcin o enriqueixin el que ha dit l’autor.• Identificar el tipus de text (gènere, registre...).• Identificar matisos en l’estil (ús d’una determinada paraula o recurs per aconseguir un efecte expressiu,

etc.).• Identificar els recursos textuals usats per a la consecució d’un fi.

OBSERVACIONSEn les fitxes de seguiment de lectura es redueix de cinc a tres el nombre de processos en la presentació dels resultats. Això respon a dues raons: 1 Afany de simplificació. És menys complex ressenyar tres processos, especialment si el grup d’alumnes és nombrós. 2 La lògica del que s’avalua. Es manté com a tal l’apartat Obtenció d’informació. Els apartats Capta idees generals

i Dedueix dades no explícites s’agrupen en Interpretació del text, ja que en tots dos casos el lector processa informació. D’altra banda, en les dues últimes es fa una Reflexió i valoració, ja que la diferència entre jutjar i avaluar continguts o formes és, sovint, una mica arbitrària.

48

ALUMNESOBTENCIÓ

D’INFORMACIÓINTERPRETACIÓ

DEL TEXT

REFLEXIÓ I VALORACIÓ

SOBRE EL TEXT

LECTURES 1a 2a 3a 1a 2a 3a 1a 2a 3a

cUrS: GrUP:1a AVALUACIÓ

OBSERVACIONS GENERALS

➜ observacions sobre obtenció d’informació

➜ observacions sobre interpretació del text

➜ observacions sobre reflexió i valoració

Fitxes de seguiment de les lectures

4�

ALUMNESOBTENCIÓ


DEL TEXT


SOBRE EL TEXT








50

ALUMNESOBTENCIÓ


DEL TEXT


SOBRE EL TEXT








51

ALUMNESOBTENCIÓ


DEL TEXT


SOBRE EL TEXT








52

ALUMNESOBTENCIÓ


DEL TEXT


SOBRE EL TEXT








53

ALUMNESOBTENCIÓ


DEL TEXT


SOBRE EL TEXT








54

ALUMNESOBTENCIÓ


DEL TEXT


SOBRE EL TEXT








55

ALUMNESOBTENCIÓ


DEL TEXT


SOBRE EL TEXT








56

ALUMNESOBTENCIÓ


DEL TEXT


SOBRE EL TEXT








57

ALUMNESOBTENCIÓ


DEL TEXT


SOBRE EL TEXT








58

ALUMNESOBTENCIÓ


DEL TEXT


SOBRE EL TEXT








5�

ALUMNESOBTENCIÓ


DEL TEXT


SOBRE EL TEXT








Valoració de l’aprenentatge

62

En Balboa deixa anar immediatament un crit d’alerta, i totes les femelles es precipiten dins la galeria, em-penyent els seus petits davant d’elles. Però els mascles que no han marxat a caçar amb en Regus no poden refugiar-se al cau inacabat. En Balboa els sent xisclar a l’exterior, impotent. Si no troben refugi, la bèstia els devorarà un per un!

A l’estret passadís, regna el pànic. La terra s’ensorra en alguns llocs, tapant la galeria, i en Balboa s’esforça per anar traient les tofes de terra per evitar una asfíxia general.

–Som massa! –exclama la Jun–. El cau s’enfon-sarà!

–Cavem més profund! –proposa la Nila.Sense esperar més, posa fil a l’agulla. Altres fe-

melles s’afanyen a ajudar-la a eixamplar el niu, i la terra vola cap a fora enmig dels xiscles esglaiats de les cries. La Nila rosega a tota velocitat les arrels que im-pedeixen la progressió dels treballs. En Balboa la mira treballar amb admiració. Ella i la Jun són perfecta-ment capaces de dur a terme aquesta tasca. Ell el que ha de fer és pujar a la superfície per mirar de trobar en Regus i en Coben... si és que no són morts ja.

Es precipita a l’exterior saltant per damunt dels petits. Abans de treure el cap del forat, ensuma amb prudència la terra i l’aire. L’olor animal ha desapare-gut. En canvi, en Balboa sent crits, cruixits i xisclets de rates. Els laments dels ferits, potser? Surt disparat del túnel.

–Mira, aquí tenim el cap! –exclama en Regus quan el veu sorgir com un diable.

En Balboa s’atura en sec, incrèdul. El grup de caçadors ha tornat i els mascles, tranquil·lament asse-guts sobre les potes del darrere, estan compartint els cadàvers d’una enorme aranya i de diversos insectes de cossos llargs i peluts.

–On és la bèstia? –pregunta en Balboa.Aixeca la mirada cap a les branques de l’arbre.

Aquells ulls brillaven com els d’un gat, però no era un gat... N’està segur: era allà fa un moment, disposada a devorar-lo!

Un vell mascle de l’antiga tribu de l’Olmo s’acosta aleshores a en Balboa portant a la boca un insecte mort; [...]

–El que has vist no era un enemic per a nosaltres –diu–. Era una bèstia amb esclops. Quan us ha sentit cridar, ha fugit.

Alleujat i vagament avergonyit per haver-se es-pantat per tan poca cosa, en Balboa deixa anar un sospir. Prop de les arrels de la figuera, en Coben, en Regus i els altres es llepen els bigotis, tan tranquils com si fossin en el seu entorn habitual... Al capdavall, és un bon senyal. Si els mascles s’adonen que poden trobar menjar a la selva, segurament seran menys re-ticents a instal·lar-s’hi.

En Balboa s’apodera de l’insecte ofert pel vell mascle, el fica al forat i torna al costat de les femelles per donar-los la seva part de menjar.

[...] En Balboa busca la Zeya per ajudar-la a obrir-se camí entre els altres; després, un cop s’ha as-segurat que tindrà la seva part, s’endinsa encara més al cau per trobar la Nila.

–Para de cavar –li diu–. Tot va bé. En Regus ha portat menjar.

La Nila emergeix de les profunditats del cau amb el morro cobert de terra i aspecte d’estar esgotada. Sembla particularment contenta de saber que en Re-gus és viu. Per més que en Balboa ja sap fins a quin punt la jove se sent unida a la rata beix, cada vegada que en té una nova prova sent al cor l’horrible rosec de la gelosia.

–Aquest cau ja serà suficient per passar la nit –diu la Nila mentre va pujant amb en Balboa cap a la superfície–. Demà, l’haurem de consolidar.

Enfilen un túnel en pendent; però en el moment que es disposen a sortir del refugi, els cau al cap una pluja de terra solta. Tots els mascles, en una sobtada confusió, es precipiten alhora a l’interior. La Nila i en Balboa reculen a tota velocitat en notar l’olor de por que desprèn el pelatge dels seus companys.

–Un altre animal! –crida un dels mascles, ater-rit–. I aquest cop, és perillós!

Anne-Laure Bondoux, La tribu

Valoració de l’aprenentatge: text per a 1r d’ESO

63


3 Inventa’t un títol per al text que acabes de llegir.

4 En el text s’explica que un grup de mascles ha anat d’expedició. Quin objectiu creus que tenien en aquesta expedició?

I Obtenció de la informació

1 on té lloc l’acció? Indica alguna dada més que aparegui al text i que informi de la relació dels personat-ges amb aquest lloc.

2 Identifica la primera «amenaça» que pateixen els personatges i la mena de personatges que tenim.


5 A partir del que has llegit, dedueix quina relació hi ha entre en Balboa, la nila i en regus. Explica també el paper que fa cadascun en aquest episodi.

6 Quan el primer «perill» ha passat, en Balboa es debat entre dos sentiments. Quins? Explica per què li passa això.


7 Exposa dues raons per les quals podríem dir que en Balboa ha mantingut un comportament valent. a b

noM:

cUrS: DAtA: notA:

64


9 Llegeix atentament els fragments següents: • Abans de treure el cap del forat, ensuma amb prudència la terra i l’aire. L’olor animal ha desaparegut. • La Nila i en Balboa reculen a tota velocitat en notar l’olor de por que desprèn el pelatge dels seus

companys.

Què pretén aconseguir l’autora amb aquesta mena de comentaris?

10 Ara llegeix aquests altres fragments. • Si no troben refugi, la bèstia els devorarà un per un! • Ell el que ha de fer és pujar a la superfície per mirar de trobar en Regus i en Coben... si és que no són

morts ja. • [...] en Balboa sent crits, cruixits i xisclets de rates. Els laments dels ferits, potser?

tenint en compte el que passa en la resta de la història, per què creus que l’escriptora intercala aquesta mena d’afirmacions?

Títol: La tribuAutora: Anne-Laure BondouxCol·lecció: Bambú. Grans LectorsEdat: a partir de 12 anysGènere literari: novel·la fantàstica + simbolisme + testimoni + aventuraValors: amistat, companyonia, integritat, lideratge, superació

Sinopsi: com a totes les rates de la seva tribu, a en Balboa li agrada vagar pel port per buscar-hi peix fresc. Un dia es troba que la seva gent ha mort en con-dicions misterioses. I s’ha d’enfrontar, ell tot sol, amb la por, la gana i les rates de claveguera, amb les quals estableix amistats lleials i enemistats temibles. Però quan s’adona que els homes tenen preparat l’extermini de totes les rates de la ciutat no troba sinó una solució: fugir.

Series capaç d’indicar algun motiu pel qual puguem dubtar de la seva valentia?

8 compara el comportament de les femelles i dels mascles en el text. Exposa la teva opinió sobre això.

noM:

cUrS: DAtA: notA:

65

A l’entrada, asseguda en una cadira de boga, una ve-lleta prenia el sol del migdia. Tenia el posat savi i la mirada una mica perduda dels que ja ho han vist tot. Segurament era una de les més antigues espectadores de la vida del barri. En pensar en això, el cor de la noia va fer un salt i la seva intuïció natural es va posar aler-ta. Sense pensar-hi més, es va dirigir cap a la velleta que seia a la porta de la botiga.

Malgrat que la va saludar tan amablement com va saber, la vella no va donar senyals de vida; al contrari, va romandre en aquella postura estàtica i amb aquella mirada perduda com si no hagués sentit la veu de la noia. Ella va insistir:

–Bon dia senyora. Què, prenent el solet, oi? Fa molt bon dia. Miri, jo estudio i estic fent un treball so-bre el barri, i...

–Tu també vas entrar a la casa? –va preguntar tot d’un plegat la vella, sense gairebé bellugar els lla-vis i amb la mirada perduda en el mateix punt infinit d’abans.

Dins del cervell de la Dèlia els pensaments enso-pegaven. ¿Aquella pobra vella tenia, realment, la clau dels secrets que ella maldava per conèixer o, simple-ment, divagava entre les boires de la senectut? No ho sabia, però estava decidida a esbrinar-ho.

–La casa? De quina casa em parla?–No hi has d’anar mai a la casa, em sents, noia?

–la vella havia clavat la mirada grisa i dura en el ros-tre cada vegada més sorprès de la noia. Després la va tornar a perdre en algun lloc imprecís–. Ningú no hi hauria d’entrar mai més.

La Dèlia estava esverada. Li feia por que la dona callés, l’havia de fer parlar fos com fos, perquè el que estava més clar que l’aigua era que havia anat a parar, altra vegada, al lloc adequat. La sort l’afavoria o, si més no, això pensava ella en aquell moment.

–I per què diu que ningú hi hauria d’entrar, a la casa? Digui’m, creu que hi ha algun perill?

–El mort és mort, i qui hi entra, no en surt mai més.

A la Dèlia, el llapis va estar a punt de caure-li al terra. No podia donar crèdit al que sentia, malgrat que no entenia res de res:

–El mort no és mort? De quin mort em parla? Qui no en surt mai més? D’on?

Una veu, provinent de l’interior de la botiga, va interposar-se en la conversa de la Dèlia i la vella:

–Iaia, amb qui parla?Una dona de mitjana edat, amb el rostre ferreny

solcat d’arrugues prematures, i vestida de feina, amb davantal, va sortir a fora. Tenia la mateixa mirada en-nuvolada que la vella, i, com de seguida va poder com-provar la noia, tenia molt més mal caràcter.

–Què li ha dit? –va preguntar a la Dèlia.–No res. La fèiem petar sobre el temps –va mentir

la noia, com si vogués protegir la pobra vella i la con-fusa informació que li havia donat.

–El mort no és mort –va repetir en aquell precís moment l’àvia.

Es va fer un silenci tens que la Dèlia va mirar de trencar amb un mig somriure.

–Iaia! –va cridar la dona–. Altra vegada? –I, diri-gint-se a la noia, que s’havia quedat palplantada amb aquell somriure idiota penjat d’orella a orella, va afe-gir:

– Espero que no l’hagi molestada. És molt vella i no hi toca. S’inventa històries, sap?

La Dèlia va intentar aturar la dona, que ha-via fet alçar la vella de la cadira i se l’emportava cap a l’interior. Va pensar que si perdia aquella velleta de vista, perdria, també, una pista important, i va decidir guanyar temps:

–Escolti, senyora... només un moment, sisplau. Sóc estudiant i estic fent un treball sobre el barri. La seva... la iaia..., bé, què ha volgut dir amb això que el mort no és mort? I també ha parlat del qui entra i ja no en...

La dona se li va encarar, furiosa:–Deixa-ho córrer, maca! Aquí no en volem saber

res, d’aquestes coses. Aquest és un barri tranquil, i la policia i la gent tafanera no fan sinó espantar-nos la clientela!

Va entrar cap dins i va deixar la Dèlia palplantada allí al mig, amb la paraula a la boca.

Vaja! Quin caràcter –es va dir per a ella ma-teixa–. Em sembla que no s’ha empassat la història de l’estudiant innocent. Però el que està clar és que aquí en passa alguna. Un mort que no és mort... Desapare-guts que entren i no surten... Tot encaixa amb la casa del carrer de les Glicines!

Núria Pradas, El misteri del carrer de les Glicines

Valoració de l’aprenentatge: text per a 2n d’ESO

66


4 Quin títol posaries al text que acabes de llegir?

5 Diu el text: Segurament [la vella] era una de les més antigues espectadores de la vida del barri. En pensar en això, el cor de la noia va fer un salt i la seva intuïció natural es va posar alerta.

Per què s’acosta a la vella, la Dèlia?

Què n’espera obtenir?


1 En el text la Dèlia parla amb una vella:

on s’està la vella?

En quin moment del dia té lloc la conversa?

2 La Dèlia diu dues mentides a les dones. Quines dues mentides són? a

b

3 De què parla, la vella? Parla d’una manera comprensible?


6 Malgrat que la vella parla d’una manera incoherent, creus que sap el que es diu? Quina raó la podria portar a fer aquests advertiments a la Dèlia?

7 Explica per què la dona més jove es mostra tan seca i tallant.

noM:

cUrS: DAtA: notA:

67


10 En quin o quins moments l’autora aconsegueix crear tensió i intriga en aquest fragment?

11 Si t’hi fixes, en descriure la vella, parla sobretot de la mirada. Què en diu? Quina impressió de la dona crea, amb això?

Títol: El misteri del carrer de les GlicinesAutora: núria PradasCol·lecció: Bambú. Grans lectorsEdat: a partir de 13 anysGènere literari: misteri + aventura Valors: valentia, companyonia, llibertat, amistat

Sinopsi: En Marc surt de la feina per anar a trobar-se amb l’Helena. Una noia de llarga cabellera negra es creua en el seu camí. En Marc la segueix i mai no arriba a la seva cita... La policia obre una investigació per la desaparició d’en Marc, però l’Helena, la seva noia, i en Guillem, el seu germà, no poden estar-se de braços plegats. Impel·lits per la valentia i la resolució de la Dèlia acaben a primera línia de foc d’una tèrbola intriga.


8 Escriu dues característiques del caràcter de la Dèlia, a partir del que fa i diu en aquest fragment.

a. És una noia perquè

b. És una noia perquè

9 tu també hauries mentit a les dues dones, si t’haguessis trobat en el lloc de la Dèlia? Per què?

noM:

cUrS: DAtA: notA:

68

Anar a Jalazone m’omplia el cor de tristesa. Després de la segona vegada, ja no hi vaig voler tornar. [...] omplia les hores llegint llibres que em deixaven els meus ger-mans o els que em deixaven en préstec a l’escola. Però, com que moltes de les històries em recordaven els sen-timents tristos que jo havia tingut, me les tornava a explicar com a històries més alegres. [...]

Sabia què volia dir sentir-se terroritzat i haver de córrer en la foscor de la nit i perdre una sabata. Així doncs, la meva Ventafocs tenia la seva pròpia vareta màgica i no li calia preocupar-se de perdre res. Amb mi, mai no perdria la seva sabata.

A la Leila Al-Theeb, la Caputxeta Vermella, li vaig donar un amic drac que l’acompanyava a casa de l’àvia de manera que mai no s’hauria de sentir com em vaig sentir jo quan el Zuhair em va aturar en el meu camí de l’escola a casa. Quan el llop malvat veia la respiració en flames del drac, la mandíbula li queia tan avall que l’àvia que s’havia empassat lliscava sana i estàlvia fora de la seva llengua.

Però la història que m’ocupava el cap durant més temps, la història que em tornava a explicar una ve-gada i una altra, era la d’un elefant petit que es deia Boo. Ell vivia amb la seva mare a unes selves llunyanes. Cada dia, el Boo i la seva mare buscaven menjar i llocs segurs per descansar i dormir. Amb els cossos gegants i les orelles enormes que tenien, trepitjaven els boscos sense por. Amb el temps, la mare va ensenyar al Boo a ser un bon elefant. Ell aprenia de pressa i ella estava contenta.

Un dia, la mare va dir al Boo que se sentia malalta i que es moriria aviat. Ella havia de caminar a un lloc allunyat prop d’una gran massa d’aigua i quedar-s’hi. Molts elefants moribunds estarien al costat de la mas-sa d’aigua, que en realitat era el que la gent en diu un cementiri d’elefants.

–Va, anem –va instar la mare al Boo fregant-lo amb la trompa.

El Boo va plorar en sentir les paraules de la seva mare. Va bramar d’angoixa. I després van començar el seu darrer viatge junts.

Van caminar un al costat de l’altra i jo vaig cami-nar amb ells pels camins sinuosos de la selva. Sabia que quan la mare del Boo el deixés finalment al costat de

l’aigua i tanqués els ulls, ell sentiria el que jo vaig sentir quan vaig estar separada de la meva família durant la guerra quatre anys abans. Jo volia ser allà per ell, con-fortar-lo i dir-li a cau de la seva orella gegant que no estava sol. Que podria agafar-me la mà.

La història del Boo em va fer preocupar-me per la mare. Em va començar a amoïnar que pogués morir durant el dia mentre jo era a l’escola. Tenia por que els soldats poguessin fer-li mal. Em sentia malament per no poder tornar a casa directament després de l’escola. Però em feia massa por arriscar-me a caminar sola amb el Zuhair al camí.

També tenia pànic per la mare a la nit. Quan ella dormia, anava de puntetes per la foscor fins on era ella. Posava la mà prop del seu nas. Volia veure si estava respirant i, per tant, si era viva. Sentir la seva respira-ció em confortava, però només momentàniament. Al cap d’un segon d’allunyar-me’n ja em preguntava si s’hauria mort. Li comprovava la respiració repetida-ment durant una bona estona fins que ella es desper-tava, inquieta.

Ho vaig continuar fent fins que un dia ella em va preguntar per què feia allò de tocar-li el nas i la boca. L’hi vaig explicar tot gemegant. Ella va dir que no es pensava morir tan aviat. També em va prometre que no es moriria sense dir-m’ho abans i acomiadar-se com la mare de l’elefant Boo. Així doncs, vaig deixar de comprovar-li la respiració a la nit. Però mai no vaig deixar de sentir-me trista pel Boo. Pensava quan ell caminava de tornada a casa sense mare, amb les llàgri-mes rodolant-li per les galtes i ullals; llavors em tapava el cap amb el cobrellit i plorava en silenci fins que em quedava adormida.

Ibtisam Barakat, Tastant el cel. Una infantesa palestina

Valoració de l’aprenentatge: text per a 3r d’ESO

6�

I Obtenció de informació

1 Què fa la protagonista amb els contes i les històries que li han explicat o que ha llegit?

2 Quins tres personatges de conte cita la narradora?

a.

b. c.

3 Què fa per comprovar que la seva mare està viva?

noM

cUrS: DAtA: notA:


4 Si haguessis de dir de quin tema tracta el text, quin escolliries?

De la por que provoca la guerra i la violència. De la reinvenció de contes populars. De la mort.

5 com descriuries el personatge de la nena, que és qui narra la història?


6 Amb quina finalitat canvia els contes, la nena narradora?

Indica de quina manera ajuda a: • la caputxeta Vermella:

• l’elefant Boo:

7 Què ha provocat en la nena el patiment i la tristesa que la dominen?

70


8 Amb quin personatge de conte s’identifica especialment la nena?

Per què?

9 Què li promet la mare a la seva filla per tranquil·litzar-la sobre la seva mort? creus que la mare pot ga-rantir-ho? Diries, per això, que la mare diu una mentida?


10 com qualificaries l’estil narratiu de l’autora? (Marca totes les opcions que et semblin adequades.)

brusc trepidant poètic intimista recargolat objectiu

11 com cal interpretar el paral·lelisme final sobre el plor que planteja la narradora?

Pensava quan ell [l’elefant] caminava de tornada a casa sense mare, amb les llàgrimes rodolant-li per les galtes i ullals; llavors em tapava la cara amb el cobrellit i plorava en silenci fins que em quedava adormida.

Títol: Tastant el cel. Una infantesa palestinaAutora: Ibtisam BarakatCol·lecció: Bambú. ViscutEdat: a partir de 12 anysGènere literari: novel·la testimonial + psicològicaValors: fortalesa, resistència, guerra, poesia

Sinopsi: Poderoses i demolidores memòries que reflecteixen la infantesa de l’autora en un món fet miques per la guerra: la fugida de casa i la separació de la família quan esclata la Guerra dels Sis Dies; la dura vida dels refugiats palestins; la inesperada alegria en conèixer l’alfabet àrab... La llengua serà el seu refugi en un món fragmentat.

noM:

cUrS: DAtA: notA:

71

Quan és jove, el tuliper o Liriodendron tulipiferum, l’arbre més imponent dels boscos americans, pos-seeix un tronc singularment llis, i sovint arriba a te-nir una gran altura sense rames laterals, però, quan ja ha assolit una edat madura, l’escorça es torna nuosa i aspra, i al tronc li creixen multitud de pe-tites branques. En aquest cas, doncs, la dificultat de l’ascensió era més aparent que no pas real. Abraçant l’enorme cilindre tan fort com podia amb braços i genolls, i aferrant-se amb les mans a algunes pro-tuberàncies i en d’altres repenjant-hi els peus nus, i després d’haver evitat caure un parell de vegades, al final, Júpiter, serpentejant, va aconseguir arribar a la primera gran bifurcació i va fer l’efecte que esta-va convençut d’haver acomplert el seu objectiu. De fet, havia superat el perill de l’empresa, encara que l’escalador es trobés a uns seixanta o setanta peus de terra.

–Cap on haig d’anar, ara, massa Will? –va pre-guntar.

–Agafa’t a la branca més gruixuda, la que tens en aquest costat –va dir Legrand–. El negre el va obeir de seguida i, aparentment, sense gaires pro-blemes; pujava cada cop més amunt fins que ja no era possible veure’n la silueta rabassuda enmig del fullatge espès que l’envoltava. Al cap de poc es va sentir la seva veu, com una mena de crit.

–Fins on haig de continuar pujant?–A quina altura ets? –va preguntar Legrand.–Prou amunt per poder veure el cel a través de

les fulles de l’arbre –va contestar el negre.–Deixa estar el cel i escolta el que et dic. Mira

cap avall i compta les branques que tens a sota, en aquesta part d’aquí. Quantes branques has passat?

–Una, dues, tres, quatre, cinc... per aquest costat n’he passat cinc, massa.

–Doncs puja una branca més amunt, encara.Al cap de pocs minuts es va tornar a sentir la

veu anunciant que es trobava a la setena branca.–Ara, Jup –va cridar Legrand, que es veia molt

nerviós–, vull que avancis per aquesta branca tan enllà com puguis! Si veus alguna cosa estranya, m’ho dius.

En aquell moment, els pocs dubtes que encara em podien quedar sobre l’alienació del meu pobre amic es van dissipar del tot. No tenia més alterna-tiva que concloure que s’havia tornat definitiva-ment boig, i començava a amoïnar-me per saber com podria fer-lo tornar a casa. Mentre sospesava què era el més adient, es va tornar a sentir la veu de Júpiter.

–Em fa molta por anar més enllà per aquesta branca; és una branca morta: està tota podrida.

–Has dit que era una branca morta, Júpiter? –va cridar Legrand, amb veu tremolosa.

–Sí, massa, ben morta..., ja en podeu estar se-gur: se n’ha anat a l’altre món.

–Què haig de fer, llamp de Déu? –va preguntar Legrand, que es veia profundament trasbalsat.

–Què has de fer? –vaig dir jo, content de tenir l’oportunitat de dir-hi la meva–. Tornar a casa i fi-car-te al llit. Au va, creu! Es fa tard; i, a més, recorda el que m’has promès.

–Júpiter! –va cridar, sense fer-me cas–. Que em sents?

–Sí, massa Will, us sento perfectament.–Toca la fusta amb el ganivet i digues si et sem-

bla que està gaire podrida.–Està podrida, massa, d’això n’estic segur –va

replicar el negre al cap d’un moment–, però no tan podrida que no pugui provar d’anar una mica més endavant... sempre que hi vagi tot sol, és clar.

–Tot sol? Què vols dir?–Vull dir... l’escarabat. Aquesta bestiola pesa

molt. Si la deixo caure, la branca no es trencarà si només ha d’aguantar el pes d’un negre.

–Maleït pocavergonya! –va exclamar Legrand, que ara tenia un aire més calmat–. Però quines bes-tieses que dius! Tu deixa caure aquest escarabat i et trenco el coll, Júpiter! Em sents?

–Sí, massa, no cal que escridasseu un pobre ne-gre d’aquesta manera.

–Doncs mira, escolta! Si proves d’avançar per la branca fins on et sentis segur sense deixar caure l’escarabat, així que tornis a ser a baix et regalaré un dòlar de plata.

Valoració de l’aprenentatge: text per a 4t d’ESO

72

–Ja ho faig, massa Will... vaig avançant –es va afanyar a contestar el negre–. Gairebé he arribat al final.

–Al final?! –va dir Legrand, gairebé xisclant–. Has dit que eres al final de la branca?

–Gairebé al final, massa, ... Ohhh! Ai, ai, Senyor Déu meu! Què és això que hi ha sobre l’arbre?

–Què, què? Digues! –va exclamar Legrand, amb una enorme alegria–. Què és?

–És... una calavera... algú s’ha deixat el cap aquí dalt de l’arbre i els corbs se li han menjat la carn.

–Una calavera, has dit? Molt bé, perfecte! I com està subjectada a la branca? Com s’aguanta?

–No n’estic segur, massa; ara m’ho miro... oh, que és curiós... quina cosa més curiosa!... Hi ha un gran clau que té la calavera enganxada a l’arbre.

–Doncs ara, Júpiter, fes exactament el que et di-gui, em sents?

–Sí, massa.–Fixa-t’hi bé, doncs! Busca l’ull esquerre de la

calavera.–Mmm! Ohh! Que estrany! Aquí no hi ha cap

ull.–Mira que n’ets, d’estúpid! Saps distingir la mà

dreta de l’esquerra?–Sí, és clar que sí... i és clar que ho sé... és amb

la mà esquerra que tallo la llenya.–Exacte! Perquè ets esquerrà. Doncs l’ull esquer-

re el tens a la mateixa banda que la mà esquerra. Ara suposo que sabràs trobar l’ull esquerre del crani, o el lloc on devia haver estat. El tens, ja?

Hi va haver una llarga pausa. Al final, el negre va preguntar:

–L’ull esquerre de la calavera és a la mateixa banda que la mà esquerra de la calavera?..., perquè la calavera no en té, de mans... no, no, ja està! Ja tinc l’ull esquerre... Ja el tinc! Què haig de fer, ara?

–Fes passar l’escarabat pel forat de l’ull i deixa’l caure fins on arribi el cordill; però vés amb compte de no deixar-lo anar.

–Fet, massa Will; era fàcil fer passar la bestiola pel forat... Ves, que baixa!

Durant aquest diàleg no s’havia pogut veure ni un tros de la figura de Júpiter; ara, però, l’escarabat que ell havia fet baixar es podia veure al final del cordill i brillava com un globus d’or brunyit sota els

últims rajos del sol ponent que encara il·luminaven tènuement el promontori on ens trobàvem. L’scarabaeus penjava sense cap branca al voltant i, si hagués caigut, hauria vingut a parar als nostres peus. Legrand va agafar la falç immediatament i va aclarir un espai circular d’unes tres o quatre iardes de diàmetre just a sota de l’insecte i, un cop fet això, va ordenar a Júpiter que deixés anar el cordill i que baixés de l’arbre.

Havent clavat amb gran precisió una estaca al lloc exacte del terreny on havia caigut l’escarabat, el meu amic es va treure de la butxaca una cinta mè-trica. En va lligar un extrem a la part del tronc més a prop de l’estaca i la va desenrotllar fins a arribar a l’estaca, i després va continuar desenrotllant la cin-ta en la direcció determinada pels dos punts, el de l’arbre i el de l’estaca, cinquanta peus més, mentre Júpiter apartava els esbarzers amb la falç. Just al lloc on va arribar, Legrand va clavar-hi una segona esta-ca i, fent-la servir com a centre, va traçar un cercle d’uns quatre peus de diàmetre. Va agafar una pala, n’hi va donar una a Júpiter i una altra a mi i ens va demanar que cavéssim al més ràpidament possible.

Edgar Allan Poe, L’escarabat d’or

73


1 Per què l’ascensió de Júpiter per l’arbre no resulta tan complicada com podia semblar en un principi?

2 Quin objecte sembla, en un moment donat, que dificulta l’avanç de Júpiter? Descriu-lo.

3 Quina relació hi ha entre Will i Júpiter?

4 Indica detingudament què descobreix Júpiter a dalt de l’arbre.

noM:

cUrS: DAtA: notA:


5 Indica breument el tema del text que acabes de llegir.

6 Descriu el personatge de Will.

Fes el mateix amb Júpiter.

74


7 Will apareix molt tens en tot moment; ell és qui controla tot el procés i, això no obstant, se’l titlla de boig. com interpretes això?

8 Per què creus que l’autor presenta d’una manera tan meticulosa cada un dels moviments dels perso-natges?


9 Et sembla correcta la manera com Will tracta Júpiter? Justifica la resposta.

10 L’escarabat d’or, el conte al qual pertany aquest fragment, és un dels més representatius de Poe, ja que s’hi observa un tret fonamental de la seva narrativa: l’habilitat en l’ús de la intriga. com aconsegueix la intriga en el nostre text?

noM:

cUrS: DAtA: notA:

75

Títol: L’univers de PoeAutor: Edgar Allan PoeCol·lecció: Bambú. Lletres MajúsculesEdat: a partir de 12 anysGènere literari: contes fantàstics + aventura + misteri + humorValors: companyonia, confiança, llibertat, treball/esforç, valor

Sinopsi: Un escarabat fantàstic i el tresor d’un pirata temible; un castell tenebrós enmig dels Apenins i una jove atrapada dins d’un retrat; un detec-tiu amb ulleres verdes i el misteri d’una carta que no apareix; un mort que no està mort... una setmana amb tres diumenges! tot això és possible en l’univers de Poe.


11 Qui narra els fets? Hi té algun paper? Explica-ho.

12 La major part del text té forma de diàleg entre els personatges. Quins efectes aconsegueix amb això, l’autor?

noM:

cUrS: DAtA: notA:

76


cUrS: GrUP:



Alumnes trob

a un

a in

dica

ció

espa

cial

.

Loca

litza

una

in

dica

ció

tem

pora

l.

trob

a no

ms

de

pers

onat

ges.

Loca

litza

info

rmac

ió

sino

ním

ica.

Dis

crim

ina

entr

e da

des

sim

ilars

.

cre

a un

títo

l.

Indi

ca e

l tem

a de

l te

xt.

Des

criu

el p

erso

natg

e pr

inci

pal.

Des

criu

l’am

bien

t en

qu

è te

nen

lloc

els

fets

.

Iden

tific

a un

a id

ea e

n un

a pa

rt d

el t

ext.

77





Ded

ueix

a p

artir

del

te

xt in

form

acio

ns n

o ex

plíc

ites.

com

para

i co

ntra

sta

dive

rses

dad

es d

el

text

.

Ded

ueix

la in

tenc

ió

de l’

auto

r.

con

tras

ta e

l que

diu

el

tex

t am

b el

seu

co

neix

emen

t de

l m

ón.

Apo

rta

la s

eva

visi

ó ra

onad

a so

bre

el q

ue

diu

el t

ext.

Apl

ica

crite

ris m

oral

s i e

stèt

ics.

Apo

rta

dade

s su

plem

entà

ries

que

refo

rcen

o

enriq

ueix

en e

l que

diu

el

tex

t.

Iden

tific

a el

tip

us d

e te

xt.

Det

erm

ina

mat

isos

en

l’est

il.

Loca

litza

els

rec

urso

s te

xtua

ls.

78


cUrS: GrUP:



Alumnes trob

a un

a in

dica

ció

espa

cial

.

Loca

litza

una

in

dica

ció

tem

pora

l.

trob

a no

ms

de

pers

onat

ges.

Loca

litza

info

rmac

ió

sino

ním

ica.

Dis

crim

ina

entr

e da

des

sim

ilars

.

cre

a un

títo

l.

Indi

ca e

l tem

a de

l te

xt.

Des

criu

el p

erso

natg

e pr

inci

pal.

Des

criu

l’am

bien

t en

qu

è te

nen

lloc

els

fets

.

Iden

tific

a un

a id

ea e

n un

a pa

rt d

el t

ext.

7�





Ded

ueix

a p

artir

del

te

xt in

form

acio

ns n

o ex

plíc

ites.

com

para

i co

ntra

sta

dive

rses

dad

es d

el

text

.

Ded

ueix

la in

tenc

ió

de l’

auto

r.

con

tras

ta e

l que

diu

el

tex

t am

b el

seu

co

neix

emen

t de

l m

ón.

Apo

rta

la s

eva

visi

ó ra

onad

a so

bre

el q

ue

diu

el t

ext.

Apl

ica

crite

ris m

oral

s i e

stèt

ics.

Apo

rta

dade

s su

plem

entà

ries

que

refo

rcen

o

enriq

ueix

en e

l que

diu

el

tex

t.

Iden

tific

a el

tip

us d

e te

xt.

Det

erm

ina

mat

isos

en

l’est

il.

Loca

litza

els

rec

urso

s te

xtua

ls.

80


cUrS: GrUP:



Alumnes trob

a un

a in

dica

ció

espa

cial

.

Loca

litza

una

in

dica

ció

tem

pora

l.

trob

a no

ms

de

pers

onat

ges.

Loca

litza

info

rmac

ió

sino

ním

ica.

Dis

crim

ina

entr

e da

des

sim

ilars

.

cre

a un

títo

l.

Indi

ca e

l tem

a de

l te

xt.

Des

criu

el p

erso

natg

e pr

inci

pal.

Des

criu

l’am

bien

t en

qu

è te

nen

lloc

els

fets

.

Iden

tific

a un

a id

ea e

n un

a pa

rt d

el t

ext.

81





Ded

ueix

a p

artir

del

te

xt in

form

acio

ns n

o ex

plíc

ites.

com

para

i co

ntra

sta

dive

rses

dad

es d

el

text

.

Ded

ueix

la in

tenc

ió

de l’

auto

r.

con

tras

ta e

l que

diu

el

tex

t am

b el

seu

co

neix

emen

t de

l m

ón.

Apo

rta

la s

eva

visi

ó ra

onad

a so

bre

el q

ue

diu

el t

ext.

Apl

ica

crite

ris m

oral

s i e

stèt

ics.

Apo

rta

dade

s su

plem

entà

ries

que

refo

rcen

o

enriq

ueix

en e

l que

diu

el

tex

t.

Iden

tific

a el

tip

us d

e te

xt.

Det

erm

ina

mat

isos

en

l’est

il.

Loca

litza

els

rec

urso

s te

xtua

ls.

82


cUrS: GrUP:



Alumnes trob

a un

a in

dica

ció

espa

cial

.

Loca

litza

una

in

dica

ció

tem

pora

l.

trob

a no

ms

de

pers

onat

ges.

Loca

litza

info

rmac

ió

sino

ním

ica.

Dis

crim

ina

entr

e da

des

sim

ilars

.

cre

a un

títo

l.

Indi

ca e

l tem

a de

l te

xt.

Des

criu

el p

erso

natg

e pr

inci

pal.

Des

criu

l’am

bien

t en

qu

è te

nen

lloc

els

fets

.

Iden

tific

a un

a id

ea e

n un

a pa

rt d

el t

ext.

83





Ded

ueix

a p

artir

del

te

xt in

form

acio

ns n

o ex

plíc

ites.

com

para

i co

ntra

sta

dive

rses

dad

es d

el

text

.

Ded

ueix

la in

tenc

ió

de l’

auto

r.

con

tras

ta e

l que

diu

el

tex

t am

b el

seu

co

neix

emen

t de

l m

ón.

Apo

rta

la s

eva

visi

ó ra

onad

a so

bre

el q

ue

diu

el t

ext.

Apl

ica

crite

ris m

oral

s i e

stèt

ics.

Apo

rta

dade

s su

plem

entà

ries

que

refo

rcen

o

enriq

ueix

en e

l que

diu

el

tex

t.

Iden

tific

a el

tip

us d

e te

xt.

Det

erm

ina

mat

isos

en

l’est

il.

Loca

litza

els

rec

urso

s te

xtua

ls.

Activitats d’animació a la lectura

86

1 Coneix la biblioteca

Per mitjà d’aquest qüestionari l’alumne s’ha de familiaritzar amb la biblioteca del centre.

A. L’espai

És accessible des de diferents punts del centre escolar?

És accessible per a alumnes discapacitats?

És àmplia? Indica’n els m2. Està ben il·luminada?

Hi ha zones per al treball individual? Hi ha zones per al treball en grup?

És un espai agradable? Està ben senyalitzada?

B. La dotació

té expositors per a noves adquisicions i per a revistes? té connexió a Internet?

té plafons per incloure-hi informació actual? té canó de llum i pantalla?

té equips informàtics? Quantes prestatgeries té?

C. La col·lecció

A cop d’ull, hi ha gaires llibres? Quantitat registrada.

Hi ha jocs didàctics? Quants?

Hi ha gaires llibres de lectura? Quantitat aproximada.

Hi ha documents àudiovisuals (vídeos, diapositives...)?

Hi ha gaires llibres de consulta? Quantitat aproximada.

Hi ha documents informàtics (cD-roM...)?

Hi ha gaires títols de literatura juvenil? Quantitat aproximada.

Hi ha un apartat per a «recomanacions de lectura»?

Hi ha gaires publicacions periòdiques? Quantes se’n reben?

S’utilitza la cDU com a pla classificador?

Hi ha gaire material gràfic (mapes, cartells...)?Quin criteri se segueix per escollir la compra de nous títols?

D. Les activitats a la biblioteca

Què necessites per poder consultar en sala un llibre o un material àudiovisual?

Quins mitjans tens per buscar-hi un títol determinat?

Què necessites per poder agafar un llibre en préstec?

Es fan sessions de «formació d’usuaris»?

Quin horari de lectura i de préstec té la biblioteca? S’hi fan activitats d’animació (lectures, recitals, etc.)?

Quant temps pots tenir un llibre en préstec?És un instrument de difusió d’altres continguts (convocatòries, concursos, premis...)?

ESCULL ara mateix un llibre que estigui a la teva biblioteca i que t’agradaria llegir.

títol: Data de devolució:

87

2 El llibre més important de la teva vida

Els alumnes han de recollir informació sobre les preferències de lectura de persones que siguin importants per a ells (poden ser de la família, del seu cercle de relacions, del municipi...). La informació es recollirà en el formulari que es proposa (o en un altre dissenyat per a això) i es posarà en comú a la classe. L’activitat pot assolir l’amplitud que es vulgui i fins i tot pot acabar amb una exposició conjunta al centre educatiu.

Un llibre IMPORTANT en la meva vida

Jo, ..................................................................................................

Declaro que el llibre més important en la meva vida ha estat .......................................................................................................

El vaig conèixer .......................................................................................................

És tan important perquè ....................................................................................................... .......................................................................................................

En destacaria aquest fragment ....................................................................................................... ....................................................................................................... ....................................................................................................... .......................................................................................................

................................. dia: mes: any:

Signatura

88

3 Aquest tema ens interesa

En aquesta activitat d’animació a la lectura es tractaria d’escollir un tema, atenent a les característiques del grup, sobre el qual es treballarà. Un cop escollit, es busquen textos motivadors que permetin «obrir» el tema en diverses direccions. Seria interessant que s’hi impliquessin els diferents departaments didàctics. Pot ser una activitat que es treballi al llarg del trimestre. n’oferim un model amb el tema d’Egipte.

Fins i tot damunt d’un puf, lord Carnarvon era l’encarnació de l’elegància: amb 41 anys era fi de cos i d’esperit, el cap ben dret, el bigoti pentinat i el coll emmidonat. [...] Per contrast, Howard Carter, 33 anys, era cepat, lleument carregat d’espatlles i taciturn, era un ós.

–Li he demanat que vingués per mostrar-li això –va dir l’aristòcrata mentre sostenia una es-tatueta de ceràmica blava. Què en pensa?

L’arqueòleg la va observar detingudament.–És la lleona Sekhmet… Data del Nou Im-

peri… Per la forma del cos, sembla de la XIX di-nastia… Em sembla autèntica. La vol comprar?

Lord Carnarvon va somriure: efectivament, tenia moltes ganes d’oferir-se-la. Carter l’hi va tornar i va aprofitar l’avinentesa per allargar-li dues fotografies en blanc i negre.

–I bé? –va dir estranyat l’aristòcrata–. És una tasseta sense cap encant i una làmina de metall. És per comprar-ho?

Lord Carnarvon no era egiptòleg profes-sional. Hi havia arribat per accident en el sentit literal del terme. Uns quants anys abans, aquest apassionat de la velocitat havia tingut un greu accident de cotxe. Els metges li havien recoma-nat que passés l’hivern en un lloc càlid i sec per no rovellar-se. D’aquesta manera havia aterrat a Egipte i, per matar les hores, havia iniciat una col·lecció d’antiguitats. Per fer-la havia demanat consell a Howard Carter. [...]

–No, no són per vendre. Són dues peces des-cobertes per Théodore Davis a la Vall dels Reis. Miri aquests jeroglífics, aquí… i allà… És la sig-natura de Tutankamon.

–Tutankamon, un faraó?–Sí, un faraó oblidat que no ha deixat el seu

nom en cap temple, ni tan sols a la llista oficial dels reis…

–Però ha existit almenys? Potser és un rei llegendari, un mite sense existència real…

–No, no ho crec.–Aleshores, per què no ha deixat més tra-

ces?–Ho ignoro, però aquesta tasseta i aquesta

làmina demostren que efectivament ha existit. I, com que han estat trobades a la Vall dels Reis, allí és on deu estar enterrat. No obstant, fins avui dia, ni la tomba ni la mòmia no han estat desco-bertes…

–Insinua que la seva tomba es pot haver sal-vat dels saquejadors?

–Jo només dic que no ha estat descoberta.

Philippe Nessmann, Sota la sorra d’Egipte

TEXT 1

EGIPTE

8�

LLENGUa

• Aclarir les informacions que es donen aquí i com-pletar-les amb altres lectures.

SOCIaLS

• Antic Egipte.• Situació d’accidents geogràfics.• Grans arqueòlegs i exploradors.

PLÀSTICa

• treball de jeroglífics.• treball de la figura humana en el seva representació

egípcia.• representacions de déus.

CIÈNCIES DE La NaTURaLESa

• El marc natural de les fonts del nil.• condicions que han permès la conservació de les

joies arqueològiques.

Londres, 9 de maig del 1895.Hi havia alguna cosa que havia canviat, però

el capità John Speke no aconseguia saber exacta-ment què. [...]

Feia tres anys que havia deixat Londres, però era com si hagués marxat la setmana anterior. [...]

Va passar sense espera per la porta cotxera de la Societat Geogràfica i va demanar pel sir Rode-rick Murchison.

–Qui haig d’anunciar? Que té una cita?Al cap d’uns minuts, a en John Speke, se

l’invitava a entrar al despatx del president. [...]–Ja és aquí? –es va estranyar el vell–. Fa tres

dies que vaig rebre un telegrama d’en Burton procedent d’Aràbia. No m’esperava veure’l tan d’hora.

L’Speke no sabia si explicar-ho tot d’entrada. Va decidir esperar una mica per veure com reac-cionava en Murchison.

–En Burton ha estat molt malalt –es va limi-tar a dir–. S’ha quedat a Aden per refer-se. Jo vaig agafar la primera nau de vapor cap a Europa i he arribat aquest matí mateix a Londres.

–I què, el seu viatge cap als Grans Llacs? Que han trobat les fonts del Nil? Expliqui-m’ho tot fil per randa!

L’Speke va començar relatant el llac Tanga-nyika i el riu Ruzizi, l’esperança i la decepció de després.

–Per tant, no l’han trobat...–Em penso que sí –va replicar l’explorador,

com si li anés la vida.

Va relatar a en Murchison, més atent que mai, el seu viatge en solitari cap al llac Nyanza (que havia rebatejat llac Victòria en homenatge a la reina d’Anglaterra) i la seva íntima convicció que havia trobat la font del Nil. Després, el seu retorn cap a Kazeh per anunciar la bona notícia a en Burton.

–I què van descobrir quan hi van tornar tots dos?

–Res! En Richard no va voler que hi tornéssim tots dos... No sé per què. Em va dir que jo no en tenia cap prova i que, de tota manera, s’havia aca-bat l’expedició, que tornàvem a Zanzíbar. [...]

–Potser en Richard va tenir por que li robés els honors –va insistir l’Speke–. Era ell el cap de l’expedició i vaig ser jo qui va trobar el llac...

Va llançar una mirada al globus terrestre que adornava la taula d’en Murchison. Al cor d’Àfrica, en una àmplia zona marró, hi havia inscrites les següents paraules: «Terres desconegudes».

–Si la Societat Geogràfica vol –va prosseguir–, si vostès volen, m’agradaria organitzar una expe-dició per explorar el llac Victòria, una expedició encapçalada per mi... Hi he rumiat molt: podria tornar a Kazeh i després vorejar el llac per l’oest per tal de trobar els rius que en surten. I si, com m’ho penso, el més gros de tots és el Nil, només em caldria seguir-lo fins a Egipte...

Philippe Nessmann, A la recerca del riu sagrat. Les fonts del Nil

TEXT 2

�0

4 Proposta de llibre-fòrum

Helpers, de Miquel Ribas Figueras

A continuació proposem les diferents activitats de llibre-fòrum per treballar l’obra Helpers, de Miquel ribas. Es tracta d’una obra que aborda un seguit de temes actuals amb un tractament de misteri i ciència-ficció. A més, compleix un requisit important: tant la temàtica com l’estructura i la forma poden atrapar el lector de Secundària i permetre desenvolupar l’activitat des de diferents angles; tenint en compte els diferents aspectes de la competèn-cia lectora d’acord amb els criteris PISA.

1. Presentació de l’obra

Abans de començar a fer l’activitat, cal situar la novel·la en el context. És per això que proposem una bateria de preguntes que els alumnes poden respondre’s entre ells a partir dels propis coneixements. D’aquesta manera, faran una primera aproximació al contingut de l’obra i els generarà expectatives a l’entorn de l’activitat.

• Sabeu què és la clonació? n’heu sentit a parlar? on?

• considereu que és ètic saltar-se els valors i la moral en pro de la ciència?

• Sabeu què han implicat els grans avenços científics al llarg de la història de la humanitat? (En aquest punt se’ls pot fer menció dels experiments que van dur a terme els nazis en els camps d’extermini, que si bé van fer evo-lucionar els coneixements mèdics, també van ser la causa de milers de morts).

• Heu sentit mai a parlar dels «protocols de comunicació»?

2. Anàlisi de l’obra

La classe s’ha de dividir en tres grups, i cada grup ha de treballar els tres tipus de continguts que us mostrem a continuació. cada grup pot decidir com es reparteixen les tasques entre els diferents membres. A continuació, es marcarà el calendari de posada en comú amb el grup classe.

Títol: HelpersAutor: Miquel ribas FiguerasCol·lecció: Bambú. ÈxitEdat: a partir de 14 anysGènere literari: novel·la de ciència ficció + aventura + misteriValors: decisió, responsabilitat, integritat, realització personal, valentia, convivència,

interculturalitat

Sinopsi: En Marc Solà, un jove llicenciat en Biologia, viu amb neguit la incertesa del seu futur. Quan li proposen d’anar a treballar a l’Índia en un laboratori de biotecnologia, accepta tot i els seus temors. Un cop allà, els es-deveniments l’arrossegaran cap a una espiral de descobertes que l’obligaran a replantejar-se valors i actituds.

�1

Contingut 1

ESTRUCTURA DE L’OBRA

Valoració global

consideres que és una novel·la interessant?

t’ha agradat/interessat?

Justifica la resposta amb arguments.

narrador

Qui és el narrador de la història?

És el mateix que el personatge? Per què?

Quin tipus de llenguatge fa servir: col·loquial, culte, vulgar…

Posa un exemple de narrador.

Posa un exemple de tipus de llenguatge.

Punt de vista de la història

Des de quin punt de vista està explicada la història?

Quins canvis hi hauria si estigués explicada des del punt de vista de la Marta, per exemple? I des del punt de vista del Murray?

Escriu aquest fragment des del punt de vista d’un altre personatge de la història.

En Markie em feia angúnia. Aparentava ben bé la meva edat. Era clavat a mi, però en petit. Tot i això, era el més gran d’aquella fornada (també jo era el més alt): mesurava vint-i-nou centímetres. Veure’l em feia sentir com si fos jo mateix el qui m’hagués encongit i em trobés en un món de cadires i taules massa altes, d’arbres i cases gegants i d’animals domèstics esfereïdors.

conflicte principalQuin és el conflicte principal de la novel·la? on succeeix?

Assenyala en quin moment de la història es fa evident.

conflictes secundarisQuins són els conflictes secundaris? (Poden ser de tipus físic o de tipus emocional).

Explica a quins personatges afecten i com es relacionen amb el conflicte principal.

Contingut 2

PERSONATGES

Principals

Quin o quins són?

Quins tipus de relació estableixen entre ells?

Digues quin paper els toca representar en la història i de quina manera estan vinculats al conflicte principal.

Secundaris

Quin o quins són?

Quin tipus de relació estableixen entre ells?

Digues quin paper els toca representar en la història i de quina manera estan vinculats al conflicte principal.

�2

Contingut 3

VALORS I CONTINGUTS

Quins continguts aborda la novel·la?relaciona’ls i escriu una mostra del text en què hi pareguin.

Quines qüestions ètiques/socials/culturals presenta? Fes-ne una relació.

Quins valors aborda la novel·la? Escriu una mostra del text en què hi apareguin.

Què t’ha aportat la lectura d’aquesta obra? Explica-ho.

t’ha fet pensar o descobrir aspectes de la naturalesa de l’ésser humà que desconeixies?

Explica-ho.

Si t’ha aportat idees noves, com creus que et poden influir a partir d’ara?

Fes una relació de les idees i de quina manera et poden influir.

creus que llegir novel·les t’aporta nous punts de vista i t’obre cap a altres realitats?

Explica quins punts de vista has descobert i quines realitats t’ha presentat.

3. Posada en comú

cada grup ha de triar un representant que faci de portaveu dels continguts treballats. El professor actuarà de mo-derador i donarà pas a cada representant seguint les pautes marcades en els continguts, de manera que s’establirà una posada en comú de la feina feta.

4. Debat

Un cop exposat el contingut treballat, s’obrirà el debat a l’entorn del tema central de la novel·la: la clonació. cal que els alumnes debatin el tema en funció de la feina realitzada anteriorment perquè és el punt de partida de l’argumentació. És important que no perdin de vista la vinculació amb la novel·la, ja que és un bon exemple con-cret per veure de quina manera afecta aquest tema la vida quotidiana d’un seguit de personatges que podrien ser persones de carn i ossos.

Els arguments s’escriuran a la pissarra fent dues columnes: a favor / en contra, i en finalitzar, es valorarà el resultat obtingut amb el grup classe.

5 La nostra galeria de clàssics

L’objectiu d’aquesta activitat és donar a conèixer als alumnes alguns textos d’autors clàssics. Per dur-la a terme es facilita als alumnes una fitxa que han de completar aconseguint una imatge de l’autor a Internet i seleccionant (a l’aula o bé a casa) algun fragment interessant d’una de les seves obres.

L’activitat es pot limitar a posar en comú els texos i les imatges recollides a la classe o pot servir per crear a poc a poc una galeria d’autors que decori l’aula. n’oferim un model.

Galeria de clàssics universals

Nom de l’autor: r. L. Stevenson

Nacionalitat: anglès

Època: segle xix

Obra escollida: L’estrany cas del doctor Jekyll i Mr. Hyde

Text seleccionat:

«Vaig decidir redimir el passat amb la meva conducta futura; i puc afirmar amb tota la sinceritat que aquesta decisió va comportar algun bé. Tu saps amb quanta tenacitat em vaig esforçar els últims mesos de l’any passat per alleugerir els meus patiments; i també saps quant vaig fer pels altres […]. I mentre es perfilava el pri-mer signe del meu penediment, la meva part més roina, consentida durant tant de temps i tan recentment encadenada, començava a protestar demanant llicència.» (pàgina ...)

Galeria de clàssics catalans

Nom de l’autor: Joan Maragall

Nacionalitat: catalana

Època: segle xix

Obra escollida: La vaca cega

Text seleccionat:

Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega.

Editorial Casals, fundada el 1870

Coordinació editorial: Fina PalomaresTraducció i adaptació: Mireia cornudellaDisseny de la coberta: Estudi Miquel PuigDisseny interior: Estudi VilageliuMaquetació: Estudi Vilageliu

© Ana Soblechero Maroto© Editorial casals, SA casp 7�, 08013 Barcelona tel.: �3 244 �5 50 Fax: �3 265 68 �5 http://www.editorialcasals.com http://www. bambulector.com

Primera edició: maig de 200�ISBn: �78-84-218-4305-5Dipòsit legal: M-21820-200�Printed in SpainImprès a Edigrafos, S.A., Getafe (Madrid)

no està permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic ni la seva transmissió sota cap concepte ni per cap mitjà (electrònic, mecànic, fotocòpia, gravació o altres mètodes) sense el permís escrit dels titulars del copyright.

Bambú Lector file♦ A VALORACIÓ DE L’APRENENTATGE es plantegen diverses proves finals sobre...

Documents

Transcript of Bambú Lector file♦ A VALORACIÓ DE L’APRENENTATGE es plantegen diverses proves finals sobre...