b_95

* B’Tselem: 20 anys treballant pels Drets Humans* Passos cap al desarmament* Arrenca a Barcelona l’exposició Cinema i Pau

* B’Tselem: 20 anys treballant pels Drets Humans* Passos cap al desarmament* Arrenca a Barcelona l’exposició Cinema i Pau

95Butlletí Hivern 2010

][Butlletí Hivern 2010

Per Començar

Notícies

2 Fundació per la Pau

La Fundació per la Pau és una ONG nascuda el 1983 que treballa per un món en pau. A través d’una opinió pública cada cop més informada i activa, impulsa tots aquells canvis culturals i estructurals que han de fer possible l’eradicació de la violència com a forma de relació entre les persones i els pobles.

Durant el mes de novembre, la Fundació per la Pau ha participat en diferents trobades de les xarxes nacionals i internacionals de les quals forma part.

D’una banda, el 6 de novembre va participar en el seminari La investigación y educación para la paz hoy: retos para el siglo XXI organitzada per l’Asociación Española de Investigación para la Paz. La trobada es va celebrar a Saragossa i representants dels principals centres d’educació i investigació per la pau de l’Estat van reflexionar sobre les dificultats de l’educació per a la noviolència.

D’altra banda, els dies 13 i 14 de novembre va prendre part en les Jornades del Moviment per la Pau organitzades a Barcelona per la Federació Catalana d’ONG per la Pau i per l’Institut Català Internacional per la Pau. Els assistents van reflexionar i debatre sobre el present i el futur del moviment pacifista a Catalunya.

Finalment, del 14 al 16 de novembre va assistir a la Trobada Anual de l’International Peace Bureau, a Washington. Aquest any, el tema de la

conferència era Rolling back militarism: a task for the global movement. S’hi van analitzar les prioritats de les campanyes de l’IPB, les possibles vies per contrarestar el militarisme i noves vies de col·laboració entre els membres de l’organització. Entre els resultats de la trobada destaca la carta que es va enviar al president dels EUA, Barack Obama demanant-li que declari un alto el foc a l’Afganistan i arreu durant la setmana dedicada al lliurament dels Premis Nobel, del 4 a l’11 de desembre. Podeu trobar la carta a: www.ipb.org.

La Fundació per la Pau,en xarxa

Solucions que són problemesAcceptem amb facilitat que ens manca coratge, “no sóc un heroi”, però no pas intel·ligència o imaginació. És molt poc probable sentir un seriós “sóc un xic curt”. L’experiència, però, mostra que no anem sobrats. Com explicar sinó el reiterat posicionament a favor de la violència com a eina per resoldre conflictes? No sabem prou bé que la violència, ni que sigui com a resposta a una provocació violenta, genera més violència?

El segrest del vaixell Alakrana ha propiciat opinions temibles. En una tertúlia matinal a la Televisió de Catalunya s’opinava que un cop salvats els mariners calia emprendre una persecució “a sang i foc” dels pirates, i s’assenyalava que tenim un rebuig extremat de la violència, argumentant que és també un instrument de les democràcies. Un altre

seguia: “quan hi ha una baixa entre els soldats, s’arma un sacramental cosa que no passa a França o a la Gran

Bretanya”.

No és més que una tertúlia, però preocupa que opinadors significats es mostrin tan primaris.

Més enllà d’opinions, el govern de l’Estat ha acabat per adoptar una decisió lamentable amb la formació d’una força privada de protecció dels vaixells. Una altra

manifestació de poca intel·ligència i menys imaginació. És la solució Far-West: pistolers.

No és això. Som conseqüència del passat però hauríem de tenir l’objectiu de superar-nos per

esdevenir precedent de solucions millors.

Alfons Banda, president de la Fundació per la Pau

La Fundació per la Pau ha editat una col·lecció de quatre cartells per pro-moure la cultura de pau. S’hi destaquen quatre idees bàsiques: els valors d’una cultura de pau, el desarmament, els conflictes, i el treball per la pau. També posen de manifest que aconseguir un món sense violència requereix l’esforç i el treball constant de tots i totes.

Aquest material està pensat tant per treballar amb alumnes de secundària i universitaris com per sensibilitzar la població adulta en tallers o exposicions. El seu objectiu és ajudar a la reflexió a favor de la pau, el diàleg, la cooperació i

la noviolència com a formes de resolu-ció dels conflictes.

Els cartells, del quals se n’han editat 500 exemplars, es dis-tribuiran per escoles, instituts, universitats, centres cívics i biblioteques dels municipis que han donat suport al projecte: l’Hospitalet de Llobregat, Giro-na i Vacarisses. També es poden adquirir al local de la Fundació per la Pau al preu de 10€, o a

través de la botiga de la plana web.

Cartells perla pau

Butlletí Hivern 2010

Conflictes

Fundació per la Pau 3

L’organització israeliana de drets humansB’Tselem compleix 20 anys

L’any 1989, un grup de professors, advocats, periodistes i membres de la Knesset van fundar el Centre d’infor-mació israelià pels drets humans en els territoris ocupats, B’Tselem. El seu objectiu és oferir informació i educar la població israeliana i els polítics sobre les violacions dels drets humans en els ter-ritoris ocupats, combatre el fenomen de la negació que preval entre la població israeliana i ajudar a crear una cultura dels drets humans a Israel.

Per commemorar els seu aniversari, B’Tselem ha fet públic un informe amb les dades recollides per l’organització

des del 1989 fins el 2009. Aquest període inclou molts dels principals esdeveni-ments que han marcat el conflicte, des de la Primera intifada palestina, el període d’Oslo i la Segona intifada, així com la recent opera-ció militar Plom fos (Cast Lead) a la franja de Gaza.

En aquests 20 anys, gairebé 8.900 israelians i pales-tins han mort a causa del conflicte.

Jessica Montell, directora executiva de B’Tselem:

“La perspectiva de 20 anys et deixa amb el cor

encongit, especialment degut a la violació del dret

a la vida de palestins i israelians que es deriva del

conflicte. De tota manera, també podem destacar

diversos avenços en drets humans. Per exemple, fa

vint anys, milers de palestins eren sistemàticament

i rutinàriament torturats durant les investigacions.

Gràcies als esforços de les organitzacions de drets

humans, inclosa B’Tselem, aquesta tortura s’ha

aturat.”

Víctimes

Les forces de seguretat israelianes han mort 7.398 palestins a Israel i als territoris ocupats durant els darrers 20 anys, entres ells, almenys 1.537 menors. L’any en què hi va haver el nombre més elevat de víctimes va ser el 2009: 1.033 persones, de les quals 315 eren menors. La majoria van morir a Gaza durant l’operació Plom Fos. El 1999 va ser l’any amb el nivell més baix de víctimes palestines, 8 persones.

Durant els mateixos 20 anys, els palestins han mort 1.483 israelians, dels quals 139 eren menors. Del total, 488 eren membres de forces de seguretat i 995 eren civils, morts en atacs de palestins a Israel i als territoris ocupats. L’any amb el nombre més elevat de víctimes israelianes va ser el 2002: 420 persones, de les quals 269 eren civils, inclosos 47 menors, i 151 eren membres de forces de seguretat. El 1999 va ser també l’any amb el nivell més baix de víctimes israelianes, 4 persones.

Demolició de cases

Israel va demolir almenys 4.300 cases en els territoris ocupats entre els anys 1989 i 2009, per haver estat construïdes sense permís o com a càstig. Aquesta xifra no inclou la destrucció de propietats durant les operacions militars. Aquest tipus de de-molició inclou 3.540 cases destruïdes només durant l’operació Plom Fos de 2009 i unes 2.700 llars van ser demolides durant incursions militars prèvies a Gaza.

Detencions administratives

El novembre de 1989, 1.794 palestins van ser retinguts

per Israel en detencions administratives, una detenció sense judici. Avui, el nombre de de-tinguts administratius és de 335. El nombre més baix d’aquests detinguts, 12, es va registrar el desembre

de 2000. El nombre més elevat es va produir

durant la segona intifada, el gener del 2003, quan es

van retenir 1.007 persones.

Assentaments

Les dues darreres dècades han vist un increment substanci-al del nombre d’israelians que viuen més enllà de la Green Line (la línia verda d’armistici pactada el 1949). El 1989, la població dels assentaments era de 69.800 persones a la zona occidental, (excloent-hi Jerusalem est), i 118.100 a Jerusalem est. Avui, més de 300.000 Israelians viuen a la zona occiden-tal, i uns 190.000 a Jerusalem est.

Per commerorar l’aniversari publica les dades del cost humà

del conflicte al Pròxim Orient recollides per l’organització.


Desarmament


Amnistia Internacional, la Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam han elaborat un informe que analitza les esta-dístiques oficials de transferències d’armes per part de l’Estat el 2008. L’estudi confirma que l’Estat espanyol exporta mate-rial de defensa a destins on pot contribuir a cometre violacions dels drets humans, exacerbar conflictes armats o deteriorar el desenvolupament sostenible de la zona. A més a més, segons les ONG, el Govern central continua sense facilitar informació pre-cisa sobre els criteris que han permès autoritzar exportacions a països amb un historial preocupant com Colòmbia, Israel, i Sri Lanka, entre d’altres.

Aquestes són les primeres estadístiques anuals elaborades pel Govern central després de l’entrada en vigor de la llei de comerç exterior de material de defensa i de doble ús a Espanya i l’informe de les ONG denuncia greus deficiències en la seva aplicació.

La Comissió de Defensa del Congrés

Arran de l’informe de les ONG, i en virtut de la nova llei, la Comissió de Defensa del Congrés ha emès un dictamen amb re-comanacions al Govern en el qual li demana alguns canvis en la informació que ofereix sobre la venda d’armes perquè millori la transparència. També li exigeix més rigor a l’hora d’autoritzar vendes d’armes en funció de la situació dels països de destí d’aquest material.

Alguns avenços

Les quatre organit-zacions valoren posi-tivament que les estadís-tiques anuals incorporin les dades sobre les transferèn-cies d’armes de caça i de tir esportiu i les seves muni-cions, sotmesos a control per primera vega-da el 2008, i informació sobre les raons que han motivat diverses denega-cions d’exportació. També és positiu el compromís del Govern i del Parlament espanyol per posar fi a la fabricació i exportació de les bombes de dispersió. Tot i així, encara queda un llarg camí per recórrer per complir plenament la legislació.

Trobareu l’informe a: www.fundacioperlapau.org/arxiu_docu-mental/documents/290909contrainforme2009.pdf

Les ONG denuncien que l’Estat espanyol no aplica correctament la nova Llei de comerç d’armes

Un any després de la històrica signatura de la Convenció sobre les Bombes de Dispersió a Oslo el desembre de 2008, les ONG de la Cluster Munition Coalition (CMC) fan una crida als governs per tal

que aturin el flux de diners que van a parar a mans dels productors d’aquestes armes indiscriminades.

La campanya es basa en un informe ela-borat pels membres de la CMC, KV Pax Christi i Netwerk Vlaan-deren. El document denuncia que alguns bancs i altres institucions financeres de països que han signat la prohibició continuen invertint en empreses que fabri-quen bombes de dispersió.

L’informe Worldwide invest-ments in cluster munitions: a shared responsibility (Les inversions en bombes de disper-sió arreu del món: una responsa-bilitat compartida) dóna el nom

de 138 institucions financeres, entre elles el BBVA, que inverteixen en fabricants de bombes de dispersió. Hi ha préstecs per valor de més de 5 bilions de dòlars a productors de bombes de dispersió, de més de 4,2 bilions de dòlars en inver-sions a serveis bancaris, i 11,8 bilions de dòlars que corresponen o són gestionats per accions i bons.

Més informació i informe complet a: www.stopexplosiveinvestments.org/report

Aturem el finançament de les bombes de dispersió

Segons l’informe de les últimes

estadístiques anuals presentades al

Congrés dels Diputats, el 2008 es

van fer transferències de material

de defensa per valor de 934 milions

d’euros, una xifra lleugerament

superior a l’any passat. Segons el

prestigiós Institut Internacional

d’Estocolm de Recerca per a la Pau

(SIPRI), l’Estat espanyol es col·loca

com a sisè país exportador mundial

d’armes, darrere dels EUA, Rússia,

Alemanya, França i el Regne Unit.

Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau:

“No és acceptable la doble moral de, per una banda, prohibir les bombes de disper-sió i, de l’altra, seguir permetent que es facin inversions i s’obtinguin beneficis de la fabricació d’aquestes mateixes armes en altres països”



El mes d’octubre, durant l’Assemblea General de les Nacions Unides, 153 països van votar a favor de la resolució per tirar endavant el procés d’elaboració d’un tractat internacional que reguli el comerç d’armes. Entre els països que hi han donat suport destaca la presència dels Estats Units que, per primera vegada en la història, se suma a una iniciativa d’aquestes característiques.

Després de més de tres anys d’intensos debats, finalment la majoria dels princi-

pals venedors d’armes del món –com els mateixos Estats Units (70%), el Regne Unit, França i Alemanya – han donat suport al procés de l’ONU que fa anys que les ONG reclamen. Tot i que Rússia i la Xina, grans expor-tadors d’armes, es van abstenir, s’espera que participin també en el procés.

Les ONG de la campanya Armes Sota Control han acollit amb

satisfacció aquest gran avanç històric i de-mana als estats que negociïn un tractat realment eficaç.

També hi ha però al-guns punts foscos en el procés. Represen-tants de la campanya manifesten les seves reserves sobre el procediment previst per a la Conferència de l’ONU, que podria

donar a cada estat el dret de veto sobre les decisions definitives. Adverteixen que no s’ha de permetre que un petit nombre d’estats escèptics segrestin el procés del Tractat sobre el Comerç d’Armes quan està clar que el món vol un tractat sòlid.

La resolució aprovada a les Nacions Uni-des ha permès que per primera vegada hi hagi un calendari concret de tres anys on es discutirà el contingut del Tractat. En els propers dos anys es faran conferències preparatòries i el 2012 tindrà lloc una conferència diplomàtica d’alt nivell on es discutiran els detalls i el text definitiu.

Taula rodona: Desarmament: victòries i reptesEl divendres 20 de novembre la Fundació per la Pau va organitzar aquesta taula rodona a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona. L’acte va comptar amb l’assistència d’una vuitantena de persones i la in-tervenció de dos dels responsables dels avenços més significatius en desarmament aconseguits recentment.

D’una banda Thomas Nash, coordinador de la Cluster Munition Coalition, va explicar el procés liderat per la societat civil que ha acon-seguit l’aprovació de la convenció internacional que prohibeix les bombes de dispersió. D’altra banda, Daniel Mack, coordinador del Comitè d’Incidència de les ONG presents en les negociacions

del passat octubre a les Nacions Unides, va explicar com avança el procés per aconseguir un tractat interna-

cional que reguli el comerç d’armes.

La Fundació per la Pau participa activament en les dues campanyes tant a nivell interna-cional com al nostre país.

En l’acte també hi van intervenir David Minoves, director general de Desenvolupa-ment i Acció Humanitària de la Generalitat

de Catalunya i Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau.

Trobareu la crònica de l’acte a www.fundacioperlapau.org

Els principals venedors d’armes del món donensuport a l’elaboració d’un tractat internacional per regular el comerç d’armes

Campanya Armes sota Control: “El Tractat sobre Comerç d’Armes necessita una regla d’or que exigeixi als governs que aturin les propostes de transferències d’armes quan existeixi un risc important que s’acabin utilitzant per co-metre greus violacions dels drets humans o crims de guerra. Una regla així podria salvar milers de vides i protegir els mitjans de vida de milions de persones.”

Segons l’informe de les últimes

estadístiques anuals presentades al

Congrés dels Diputats, el 2008 es

van fer transferències de material

de defensa per valor de 934 milions

d’euros, una xifra lleugerament

superior a l’any passat. Segons el

prestigiós Institut Internacional

d’Estocolm de Recerca per a la Pau

(SIPRI), l’Estat espanyol es col·loca

com a sisè país exportador mundial

d’armes, darrere dels EUA, Rússia,

Alemanya, França i el Regne Unit.

Daniel Mack, coordinador del Comitè

d’Incidència de les ONG:

“La presència dels EUA farà que la

dinàmica de la negociació sigui molt di-

fícil però, tot i així, és molt positiu tenir

els principals actors del comerç interna-

cional d’armes implicats en el procés.”


Educació per la pau


La Fundació per la Pau ha presentat les bases de la tercera edició del Concurs d’Animacions per la Pau. En aquesta ocasió se centra en el tema “Camins de pau: noviolència i diàleg”.

El Concurs d’Animacions per la Pau té per objectiu promoure la creació d’ani-macions digitals a favor de la cultura de pau i crear un fons permanent de pel·lícules animades que estigui a la dis-

posició d’aquelles persones i entitats que promoguin els valors propis de la cultura de pau.

Bases i inscripcions a la web del concurs: www.fundacioperlapau.org/concurs.

S’acceptaran els treballs que arribin abans del 30 d’abril de 2010.

El Concurs d’Animacions per la Pau compta amb el suport de l’Oficina de

Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya i la col-laboració del Departament d’Educació de la Generalitat, Pangea, Animac, Anima-drid, Cinema Truffaut, ASIFA Catalunya i ASIFA França, Museu del cinema, Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV), AFCA, i la Xarxa de Televisions Locals.

Anima’t! Participa en el 3r Concurs d’Animacions per la Pau

Exposició Cinema i PauA partir del gener del 2010, la Fundació per la Pau posarà en marxa per les comarques de Bar-celona Cinema i Pau, una nova exposició itinerant per promoure la reflexió sobre la visió que es transmet des del cinema de la violència i la pau.

Així, a partir d’alguns exemples de pel·lícules com Gandhi, Haz lo que debas i Paradise Now, entre moltes altres, l’exposició Cinema i Pau fa reflexi-onar el visitant sobre la cultura de pau, la novio-lència, el desarmament, els conflictes oblidats, el terrorisme, el militarisme i el comerç d’armes.

Tot i que també s’adreça al públic adult, la mostra està pensada especialment per treballar-la amb joves de secundària. Per això s’han fet unes fitxes didàctiques que ajuden a aprofundir-ne el contin-gut.

Aquesta exposició itinerant forma part del Catàleg d’oferta d’accions de sensibilització de la Dipu-tació de Barcelona per al 2010. Està a disposició dels ajuntaments de la província de Barcelona i d’entitats que vulguin exposar-la als seus municipis de comú acord amb l’ajuntament. Per sol·licitar-la, poseu-vos en contacte amb la Virginia Garzón, [email protected], 93 302 51 29.

Així mateix, l’exposició, en un format diferent, està itinerant per les comarques de Girona des del se-tembre de 2008. Si voleu dur-la al vostre municipi, poseu-vos en contacte amb el Cedre, www.solidaries.org.

Premis Modalitat spot: 300 €Modalitat curtmetratge: 600 €Premi del públic: 200 €Tots els treballs premiats i els que el jurat consideri oportú, s’inclouran en un DVD i s’exhibiran en diversos festivals i certàmens, en cinemes i a la televisió. A més, estaran penjats de forma permanent a la web del Concurs d’Animacions per la Pau i al canal YouTube de la Fundació per la Pau.

Modalitats

Spot: treballs de menys d’un minut

Curtmetratge: treballs de més d’un

minut

Categories

Júnior: menors de 18 anys

Sènior: majors de 18 anys

Sabies que...La Premi Nobel de la Pau Jody Williams i la seva

fillastra Emily Goose han publicat el llibre de receptes de

cuina Ingredients for Peace. El receptari inclou secrets

culinaris de més de seixanta guanyadors del Premi Nobel

de la Pau i activistes com la mateixa Williams, el

bisbe de Sud-àfrica Desmond Tutu

i l’actriu Mia Farrow. Segons

Williams, “perquè una recepta

resulti bona, necessites una

mica d’això, un polsim d’allò,

un rajolí d’allò altre. Amb

la pau passa el mateix, ne-

cessites justícia, igualtat,

drets humans...”. La

meitat de les vendes

del llibre es lliuraran

a la Nobel Wo-

men’s Initiative,

que dóna suport

a dones que

treballen per

la pau.

La violència que acceptemDesprés de tres anys d’itineràncies per 60 municipis de la província de Barcelona, l’exposició La violència que acceptem acabava la seva trajectòria. La mostra, ideada per la Fundació per la Pau, ha rebut la visita de més de 14.000 persones i ha recorregut 2.936 km.

Cicle de Cinema i Drets HumansDel 16 d’octubre al 18 de juny, la Fundació per la Pau, Mans Unides i Samba Kubally organitzen el Cicle de Cinema i Drets Humans a Santa Coloma de Farners. Un cop al mes es pro-jecten pel·lícules com Pan y rosas, Los edukadores, En tierra de nadie i Slumdog millionaire i després hi ha un espai per al debat. Els organitzadors volen promoure la reflexió sobre el respecte dels drets humans al món a través del cinema.

IV Memorial Joan Gomis 2009El 27 d’octubre es van lliurar els premis del IV Memorial Joan Gomis. En la modalitat d’obres inèdites es va premiar Mari-bel Hernández per Romper el silencio. La ocupación israelí contada por sus soldados. En la modalitat de trajectòries periodístiques i obres publicades, el guanyador va ser el docu-mental Volver a nacer. Memoria desde el exilio del genocidio de la Unión Patriótica en Colombia de Paco Simón i Óscar Bernácer de la Fundació CEPS. El Memorial Joan Gomis té per objectiu la promoció d’un periodisme solidari.

Edita: Fundació per la Pauc/ Casp, 31, 2n, 1a A08010 BarcelonaTel. 93 302 51 29www.fundacioperlapau.orgPresident: Alfons BandaDirector: Jordi ArmadansCoordinació: Lourdes Vergés

Consell de Redacció: Jordi Armadans, Roser Cardona, Virginia Garzón, Lourdes Vergés, Toni ViaderMaquetació: Toni ViaderImpressió: Gràfiques AlpresFoto portada: Goran Tomasevic, © Reuters

Dipòsit Legal: B-50326-2007Butlletí fet amb el suport de: Butlletí Hivern 2010

En breu


Ajuda’ns a construir una Cultura de Pau

> Nom i cognoms > NIF> Adreça > Codi postal > Població> Telèfon > Correu electrònic

Vull col·laborar amb la Fundació per la Pau, mitjançant les aportacions que indico a continuació(marca amb una x les teves aportacions o bé escriu la quantitat que desitgis) 12f 30f 60f _____ f

Cada mes per domiciliació bancària (omplir dades) Cada 2 mesos per domiciliació bancària (omplir dades) Cada 3 mesos per domiciliació bancària (omplir dades) Un cop l’any per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada per taló adjunt Una sola vegada amb ingrés al compte* de la Fundació

Domiciliació bancària> Banc / Caixa > Titular del compte o llibreta

> Compte / llibreta Entitat Oficina Control Número compte

> Data

Aquestes aportacions desgraven un 25% en fer la declaració de la Renda. Estenem rebuts de tots els donatius. Envia aquesta butlleta a: Fundació per la Pau c/ Casp, 31, 2n 1a A. 08010 Barcelona*El número de compte de la Fundació per la Pau és: Caixa de Catalunya 2013-0616-88-0200477680

Abans de fer-me soci, vull rebre més informació Signatura del titular del compte / llibreta

Parlant de pau amb...


La Rosa Maria Calaf (Barcelona, 1945) és l’actual presidenta del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Durant la seva llarga trajectòria profes-sional ha estat corresponsal de TVE a ciutats com Nova York, Moscou, Viena, Buenos Aires, Hong Kong i Beijing. Entre molts altres guardons, ha rebut el Premi Ondas (2001) i el Premi Nacional de Periodisme (2009).

Gandhi deia que la feina dels periodistes és molt important a l’hora d’influir en l’opinió publica i contribuir a la cons-trucció de la pau.

És cert que els mitjans de comunica-ció i principalment la televisió són els principals disseminadors de missatges i de coneixement. El que passa és que probablement Gandhi encara creia que la revolució tecnològica portaria a la cohe-sió social i al millor coneixement i aquest facilitaria la construcció de la pau. Però els mitjans de comunicació no complei-xen aquesta funció en aquest moment sinó que s’han mercantilitzat moltíssim i el seu objectiu no és el coneixement sinó els beneficis econòmics. Fins i tot hi ha estudis que els qualifiquen de socis del desconeixement, perquè el que estan fent és difondre estereotips i silencis. I això és gravíssim.

Aquesta desinformació contribueix a generar o agreujar conflictes?

Absolutament, perquè igual que els mitjans de comunicació podem contribuir positivament a crear una cultura de pau, també poden difondre una cultura de vi-olència. I d’això en tenim molts exemples com la guerra de Iugoslàvia i les matan-ces de Ruanda. Hi ha casos extrems on els mitjans llencen directament missatges de conflicte però en molts altres casos és la seva forma habitual d’informar, en comptes d’explicar el què passa i acostar la realitat de l’altre difonen prejudicis i estereotips.

Quins interessos hi ha al darrera d’aquesta actuació?

El disseny dels mitjans de comunicació respon als interessos econòmics, a part dels polítics. En aquest moment però, prevalen els interessos econòmics. Quan jo vaig començar, en ple franquisme, havies de lluitar contra el control polític, calia sortejar el censor. Ara el control és econòmic, és la llei del mercat, l’audièn-cia i el negoci. Per tant els grans grups mediàtics ja no són aquelles empreses que volien l’excel·lència informativa i transmetre unes idees. Ara el que volen és fer diners i això és molt greu perquè fan prevaldre el que impacta per da-

munt del que importa.

I això és reversible?

És molt difícil. Les noves tecnologies poden aportar més fonts d’informació però s’ha d’anar amb molt de compte i no pensar que tot el que apareix a la xarxa ens ho hem de creure. La xarxa és una eina, no una fi i en aquest moment hi ha una tendència a supeditar la infor-mació a la tecnologia en comptes de la tecnologia a la informació, que és el que s’hauria de fer. A la televisió, per exemple et diuen: “el nostre equip ha aconseguit arribar al lloc dels fets”. Bé però, a part d’arribar i d’enviar cròniques, sap alguna cosa del lloc? Què me n’explica? Perquè l’important és el que explica, no que hagi arribat.

És imprescindible la llibertat de premsa per assolir la pau?

Evidentment. Si no hi ha llibertat de premsa no hi pot haver una veritable pau. Però llibertat de premsa vol dir premsa

rigorosa, perquè aquí pensem que vol dir llibertat per insultar i dir qual-sevol cosa. Això no és llibertat de premsa. La llibertat de premsa és la possibilitat de difondre les pròpies idees de forma rigorosa i argumentada.

Sembla que només les males notícies siguin notícia

Si. I aquest és un greu error. La idea de que només s’ha de parlar del que va ma-lament a mi em sembla equivocadíssima perquè en els llocs on et mous veus que hi ha quantitat d’iniciatives comunitàries interessantíssimes, de joves que volen canviar les coses, etc. Tot això no surt i, al no sortir, no és exemple i els referents que es transmeten són sempre negatius, no són positius.

Un desig

M’agradaria que a occident ens adonéssim que en comp-tes de bosses de pobresa en el món el que en realitat hi ha són bosses de riquesa i que des de la nostra bossa de riquesa miréssim més enfora. Potser perquè és el que jo he fet tota la vida, mirar cap allà on la majoria de la gent aparta la mirada.

Rosa Maria Calaf

b_95

Documents

Transcript of b_95