Explicació teòrica dels moviments d’avantguarda (un per persona) que no ha de repetir només el contingut del llibre, sinó aportar informació que trobeu als enllaços.

CUBISME: Es caracteritza per la descomposició geomètrica de la realitat; pintors destacats Picasso, Braque i Joan Gris. En el camp de la literatura es potencia l’ús del collage i el salt de falla. Guillaume Apollinaire és el més característic.

Es poden trobar dos tipus de cubisme: el cubisme analític i el cubisme sintètic.

Cubisme analític: En els inicis Picasso i Braque desenvoluparen el "cubisme analític", que els va portar a la descomposició de la imatge en plans geomètrics de colors neutres estructurats en facetes i, poc a poc, a una progressiva desintegració de l'objecte representat, de manera que gairebé no el podem identificar:

Cubisme sintètic: Més endavant, es van dedicar a enganxar directament sobre la tela "trossos de coses reals" com papers d'empaperar, retalls de diaris, trossos de linòleum i així va néixer el que coneixem com collage.

Collage: tècnica pictòrica del cubisme analític consistent en la realització d'una pintura o dibuix amb un o més objectes enganxats. (paraules en una altra llengua, dibuixos, emblemes, etc.). Es considera que va ser Picasso qui va inventar el collage el 1912 amb la seva pintura Naturalesa morta amb cadira de reixeta,

Salt de falla: Són talls de versos que formen un esglaó.

Pablo Picasso: És el fundador del cubisme. És conegut pels seus quadres però va treballar també la ceràmica, l'escultura amb bronze, el collage, i fins i tot va fer poesia.Va néixer a Màlaga i va morir a Mougins, França. Pablo Picasso es declarava pacifista i comunista i va ajudar al Partit Comunista durant la República.

SURREALISME: Es basa en l’exploració dels somnis i del subconscient humà. Es pot relacionar amb la psicoanàlisi de Sigmund Freud. S’expressa sobretot per mitjà de la poesia i de la pintura però també va influir en el teatre, en l’escultura i en el cinema. En literatura hi va destacar J.V. Foix i en pintura Joan Miró i Salvador Dalí.

El surrealisme s’inicià al 1919 amb André Breton.

Utilitzà el surrealisme automàtic i a vegades les imatges del somnis.

Surrealisme automàtic: utilitzaven la imatge com a signe d’un món personal amagat que podem descobrir si aconseguim bloquejar el control racional de la ment.

Imatges de somnis: no s’elaboren per procediments automàtics sinó que responen a un procés de composició i d’execució controlat conscientment

-Mostra d’imatges representatives, ja que els avantguardismes es van desenvolupar sobretot en les arts plàstiques.

CUBISME:

SURREALISME:

- Búsqueda de poemes avantguardistes, dels quals heu de fer un petit comentari (mínim d’un per cap)

És quan plou que ballo sol,

vestit d'algues, or i escata,

hi ha un pany de mar al revolt

i un tros de cel escarlata,

un ocell fa un giravolt

i treu branques una mata,

el casalot del pirata

és un ample gira-sol.

És quan plou que ballo sol

vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic

al bassal de sota l'era,

em vesteixo d'home antic

i empaito la masovera,

i entre pineda i garric

planto la meva bandera;

amb una agulla saquera

mato el monstre que no dic.

És quan ric que em veig gepic

al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar,

foll d'una dolça metzina,

amb perles a cada mà

visc al cor d'una petxina,

só la font del comellar

i el jaç de la salvatgina,

–o la lluna que s'afina

en morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar,

foll d'una dolça metzina.

J.V. Foix

Aquest és un poema de J. V. Foix i a més de ser un dels seus millors poemes, és el més conegut ja que el cantautor Joan Manel Serrat el va musicar. Realment és un poema que expressa una contradicció però que planteja la veritat de la més gran paradoxa. A més, és un poema molt fort quan arriba al lector.

AMO L'AROMA

Amo l'aroma d'aquest brot de menta que duus lligada dintre el teu somrís fés-me'n penyora tu, minyona esquerpa com vela nova que torba el garbí.

Les xicres blanques dels pals del telègraf si ets a la ruta guarden ton camí; pel brot de menta cap d'elles pledeja- pledejarien si em veien sofrir.

Perquè vindria de la boca teva la posaria al mossec de les dents, fes-me'n penyora, del teu brot de menta: jo, per pagar-la, ja em donaria teu.

Joan Salvat-Papasseit

Aquest poema de Joan Salvat-Papasseit forma part de La Rosa al llavis, i ens transmet la passió que se sent quan desitges estar amb una persona, les ganes de fer-li un petó als llavis i senti el seu aroma, que segons el que descriu és de menta, per tant, fred.

També diu que donaria i pagaria tan sols per tastar aquest aroma que el torna boig, que ell seria d’ella només de donar-li el plaer de provar-lo.

- Creació d’algun poema avantguardista, indicant a quin moviment pertany ( A la pàgina 214 del llibre s’expliquen les tècniques que podeu seguir i també als enllaços)

Sentiment salvatge de passió cohibidora

Dolor intens que creix dins meu

Records del passat que projecten un futur

Ansietat i angoixa que m’envolten.

No és res més que el teu oblit

La teva absència en la meva vida

L’amor cobert de fantasies

Que s’esvaeix quan marxes tu.

És un poema futurista plantejat en el dolor del passat però donant força en el futur. S’utilitzen les paraules en llibertat. AMOR i FRACÀS representen el poema.

- A la pàgina 218 del llibre hi ha una sèrie d’exercicis sobre poemes de Joan Salvat-Papasseit. Feu-ne quatre o cinc per persona

2. Després de llegir el poema, consulta en el diccionari els significats del mots.

Redós: A redossa , a recer, a l’abric.

Bec: Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes.

Escata. Cadascuna de les petites plaques de metall, os, etc., que, imbricades, formen un ornament, un ausberg, etc.

Trams: Part d'un pont compresa entre dos pilars.

Aparer: Semblar.

Espectre: Imatge d'un mort que s'apareix a algú, fantasma, aparició.

Suara: Ara mateix, ara fa poc.

Superstició: Excessiva reverència o por a les coses desconegudes i misterioses.

3. Busca un sinònim de :

M’apar: Em sembla

Espectre: aparició, fantasma, al·lucinació, visió.

Suara: Ara.

7. Indica quin és el tema principal d’aquest poema i argumenta la tria:

La superstició apareix enmig d’un món artificial en què l’home se sent desvalgut.

Creiem que aquest es el tema principal, perquè en poema no només es refereix a la seva estimada, sinó que parla dels dos o dels qui estiguin en aquell moment allà.

8. Analitza la mètrica dels versos.

Trobem 8 salts de falla. Hem de considerar, llavors que hi ha molts tipus de versos, però en aquest cas no podem definir-lo com les estrofes o poemes tradicionals en el que respecta a aquest tema.

Assenyala quins tipus de versos ha utilitzat l’autor.Heptasíl·labs, octosíl·labs, enneasíl·labs, decasíl·labs i hendecasíl·labs.

Esmenta dos exemples d’elisió i un de sinalefa.Que em sobre elsI en

9. Digues quines són les tècniques avantguardistes que han estat usades al llarg de tot el poema.

Les tècniques avantguardistes que utilitza són:

- Versos en salt de falla.

- Absència de signes de puntuació.

- Espais en blanc.

11. Aquesta enumeració d’imatges suggereix:

La juxtaposició d’impressions o de sensacions.

Aquest poema no mostra cap tipus de descripció i encara menys d’un ambient industrial, és a dir, el que el poeta vol transmetre a l’autor amb aquesta enumeració d’imatges és a ell mateix i com se sent.

14. Cerca en el poema un exemple de personificació.

Els vidres de la sal tremolen, rondinen sobre els sotracs dels trams.

15. Les tècniques i la temàtica d’aquesta composició són clarament avantguardistes:

Amb quin moviment avantguardista es poden relacionar?

El moviment avantguardista amb el qual es relaciona, és el futurisme, ja que és un poema que rebutja l’estètica romàntica i el simbolisme,.

Valora les tècniques avantguardistes usades per l’autor. T’han ajudat a copsar-ne millor el tema?

Sincerament ha costat més entendre el tema, però tampoc s’ha notat una gran diferència. El poema ja des de un principi era difícil d’entendre.