Sara Vidal Mallo 1er Batxillerat artistic. L’avantguardisme

- Explicació teòrica dels moviments d’avantguarda (un per persona) que no ha de repetir només el contingut del llibre, sinó aportar informació que trobeu als enllaços

El terme "Dadà" o Dadaisme no fa referència a un grup determinat d’artistes sinó a un conjunt molt ampli d’activitats relacionades amb el teatre, la literatura, i en general el món de l’art, que van tenir lloc en diferents ciutats durant el període 1916- 1923. Forma part de les avantguardes.

Va ser proposat per Hugo Ball, escriptor dels primers textos dadà, posteriorment, es va unir Tristan Tzara (anava al Cabaret Voltaire, on es va originar),que arribaria a ser l'emblema del dadaisme. Una característica fonamental del dadaisme és l'oposició al concepte de raó instaurat pel Positivisme. Dadà es va caracteritzar per revoltar en contra de les convencions literàries i artístiques i, especialment, per burlar l'artista burgès i del seu art.

Per als membres de Dadà, el dadaisme era un modus vivendi que feien present l'altre a través dels gestos i actes Dadà: accions que pretenien provocar a través de l'expressió

de la negació dadaista. Al qüestionar i desafiar el cànon literari i artístic, Dadà crea una mena d'anti-art, és una provocació oberta a l'ordre establert. (El moviment va caracteritzar-se per una postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art, i la política tradicionals.) Aquest moviment va idear l’escriptura automàtica, que es la producció espontània i ràpida de mots, a voltes inconnexos, reproduint el flux del pensament.

El moviment dadà va influir de manera profunda i clara moviments posteriors i més recents com ara el neodadaisme o el Pop Art.

Tot i no ser una part extensament coneguda de l'obra de Dadà, la influència del dadaisme s'estén a la música.

Marcel Duchamp (1887-1968) és el més important dels artistes del moviment Dadà. Obra més important: "La Núvia despullada pels seus solters, encara..." coneguda com "El Gran Vidre"

- Mostra d’imatges representatives, ja que els avantguardismes es van desenvolupar sobretot en les arts plàstiques

- Cerca de poemes avantguardistes, dels quals heu de fer un petit comentari (mínim d’un per cap)

Poema dadaista per Tristan Tzara

Elegia

L'ànima vella, estimada, vols que sigui com les flors de l'estiudurant l'hivern els ocells estan tancats en les seves gàbies

Et vull com espera el turó el cos de la vallo com la terra espera la pluja espessa i fèrtil

T'espero a tots els capvespres a la finestra, desfilat abalorisposant els llibres, llegint els meus versos

I ara me n'alegro quan al pati borden els gossos borden els gossosi quan arribes per quedar amb mi fins demà fins demà

La meva ànima feliç és com el nostre quart càlidquan sé que està nevat i els carrers es vesteixen de blanc.

Es un poema que dedica a la seva estimada de la que està separat, però diu coses que no tenen massa sentit, ex.: quan parla dels gossos que borden al pati (aquesta frase no te cap sentit en aquest poema)

Per Hugo Ball

A Karawane la tipografia en la composició, juga un paper important que ens recorda les tècniques els de collage d'Apollinaire, els cal.ligrames, que encara que utilitzats ja en la cultura clàssica i en la medieval van ser reinventats per Apollinaire el 1913.

- Creació d’algun poema avantguardista, indicant a quin moviment pertany ( A la pàgina 214 del llibre s’expliquen les tècniques que podeu seguir i també als enllaços)

Tristan Tzara donava les següents instruccions a "Per a fer un poema dadaista":

Agafeu un diariAgafeu unes tisoresTrieu en aquest diari un article que tingui la llargada que compteu donar al vostre poemaRetalleu l’articleRetalleu a continuació amb cura cadascuna de les paraules que formen aquest article i poseu-les dins d’una bossaAgiteu suaumentTraieu a continuació cada retall un després de l’altreCopieu conscienciosament en l’ordre en que han deixat la bossa

El poema se us assemblarà.I heus aquí que sereu un escriptor infinitament original i d’una sensibilitat encisadora, encara que incompresa de la plebs.

- A la pàgina 218 del llibre hi ha una sèrie d’exercicis sobre poemes de Joan Salvat-Papasseit. Feu-ne quatre o cinc per persona

2. Després de llegar el poema, consulta en el diccionari el significat dels mots:

Redós: loc adv A redossa, a recer, a l'abric.

Bec: Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d'un aparell més complex, per l'extrem de la qual surt una flama emprada per a il·luminar o per a escalfar.

Escata: Qualsevol de les plaques d'una superfície quan s'exfolia

Trams: reducció de tramvia m FERROC Tramvia.

M’apar (verb aparer): [ usat gairebé exclusivament en pr ind sing 3 apar ] Semblar. M'apar que no us adoneu de quina és la vostra situació.

Espectre: Imatge d'un mort que s'apareix a algú, fantasma, aparició.

Suara: Ara mateix, ara fa poc.

Superstició: Excessiva reverència o por a les coses desconegudes i misterioses. / Creença religiosa considerada com a irracional i esgarriadora./fig Excés d'escrúpol amb què hom observa certes coses. Tenia la superstició de l'etiqueta./ RELIG Atribució d'una força oculta i sobrenatural a objectes i esdeveniments que, per llur natura, no la posseeixen.

3. Busca un sinònim de:

m’apar: em sembla

espectre: aparició

suara: fa poc

7. Indica quin és el tema principal d’aquest poema i argumenta la tria.

- la superstició apareix enmig d’un món artificial en que l’home se sent desvalgut.

Crec que el tema es aquest ja que tot el que descriu no son mes que coses creades per l’home, la taula, el bec del gas que sona, flors artificials (fins i tot les flors, que solen ser un símbol de naturalitat) els sotracs pel tram, el vidres, el maniquí de fusta, tinter... El personatge se sent en un ambient angoixant a més el tinter es vessa i es fa una taca, es una mica depressiu.

9. Digues quines són les tècniques avantguardistes que han estat usades al llarg de tot el poema.

-Versos en salt de falla

-Absència de signes de puntuació

11. Aquesta enumeració d’imatges suggereix...

La juxtaposició d’impressions o de sensacions, i la descripció d’un ambient industrial, una mica de les dues, el personatge observa, sent, descriu...