AUTOINFORME DE LA COMISSIÓD’AVALUACIÓ DE LES TITULACIONS

FORESTALS DE L’ETSEA DE LLEIDA (UdL)

• E. T. Forestal (Explotacions Forestals)• E. T. Forestal (Indústries Forestals)• Enginyeria de FOREST

Setembre 1999

2

Aquest document ha estat elaborat des de gener a juliol de 1999 per la Comissiód’Avaluació de les Titulacions Forestals de l’ETSEA constituïda com a Ponènciad’autoavaluació i formada per:

Jesus Pemán Direcció de l'ETSEAAntonio Michelena Direcció de l’ETSEAMiguel Broto Departament d’Enginyeria AgroforestalAna Pelacho Departament de Hortofruct. Botànica i Jardi.Jorge Alcázar Departament de Medi Ambient i Ciència SòlFrederic Casals Departament de Producció AnimalMercè Balcells Departament de QuímicaJosé Millán Departament de AEGERNTere Estela PAS

M. Ibányez Consell d’Estudiants M. E. Vadell Consell d’Estudiants

3

INDEX

1. CONTEXT.................................................................................................................................................................42. METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ DE LES TITULACIONS............................................................63. PROGRAMA DE FORMACIÓ.............................................................................................................................8

3.1. Estructura del pla d’estudis ............................................................................................................................83.2. Programa de les assignatures del Pla d’Estudis.........................................................................................93.3. Organització acadèmica................................................................................................................................10

4. DESENVOLUPAMENT DE L’ENSENYAMENT .........................................................................................154.1. Atenció tutorial ................................................................................................................................................154.2. Metodologia docent ........................................................................................................................................154.3. El treball dels alumnes. TPT/PFC................................................................................................................174.4. Avaluació dels aprenentatges .......................................................................................................................184.5. Resultat de l’ensenyament .............................................................................................................................19

5. ALUMNAT..............................................................................................................................................................226. PROFESSORAT.....................................................................................................................................................247. RELACIONS EXTERIORS.................................................................................................................................278. PROPOSTES DE MILLORA...............................................................................................................................29

Annex 1. TAULES DE L'AUTOINFORME D'AVALUACIÓ DE LES TITULACIONS FORESTALSIMPARTIDES A L'ETSEA .......................................................................................................................................32Annex 2: FIGURES AUTOINFORME TITULACIONS FORESTALS ..........................................................54Annex 3. DOCUMENTS ESMENTATS EN EL TEXT......................................................................................67 Document 1: Informe sobre les activitats del CENTRE TECNOLÓGIC FORESTAL DE CATALUNYA…………………………………………………………………………….68 Document 2: Plans d'estudi de les titulacions forestals de l'ETSEA………………………….. 80

4

1. CONTEXT

Com ja s’ha esmentat a l’autoinforme d’avaluació del Centre, les titulacions forestalsvan començar a l’ETSEA amb bastant posterioritat a les titulacions agrícoles, ja que vaser l’any 1989 quan es va iniciar el primer cicle amb la titulació d’Enginyer TècnicForestal, en les especialitats d’Explotacions Forestals (ETEF) i d’Indústries ForestalsETIF), i l’any 1992 es va iniciar el segon cicle de l’Enginyeria de Forest, amb lesorientacions de Ciències i Tecnologia Forestal (EF-CTF) i Gestió del Medi Ambient(EF-GMA).

L’evolució de l’alumnat d’aquestes titulacions, des d'aquell moment fins a l’actualitat,demostra un gran assentament de les titulacions de primer cicle que es manté al voltantde 140 el nombre d’alumnes que ingressa cada any. (Taula 1a). D’ells, més del 70%pertanyen a l’especialitat d’ETEF. En la titulació de segon s’ha experimentat una granpujada en el darrer curs passant d’una mitjana de 90 nous alumnes/any als 142 d’aquestcurs 98-99. Convé matisar que un 30% dels alumnes escull l’orientació de EF-CTF,potser més clàssica, i el 61% la d’EF-GMA, per les noves alternatives que es plantegenen la gestió i conservació del medi ambient.

El nombre total de titulats, des del curs 92-93 fins el 96-97, que s’han graduat en lestitulacions de primer cicle és de 126, amb una mitjana de 25 alumnes / any, mentre queal segon cicle ha estat de 120, amb una mitjana en els tres últims anys de 38 alumnes(Taula 1a) A partir del curs 1996-97 hi ha un fet que cal ressaltar, l’aparició del CentreTecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), ubicat a Solsona, i la seva participació endeterminades activitats acadèmiques de caràcter forestal. El Centre és un consorcipromogut pel Consell Comarcal del Solsonès, en el qual hi participen la Diputació deLleida, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya,la Fundació Catalana per la Recerca i la Universitat de Lleida. Conceptualment elCentre és un punt de trobada entre les institucions que desitgin realitzar activitats detransferència de tecnologia en l’àmbit de la producció forestal, la indústria de la fusta iel desenvolupament rural. El CTFC actua com a gestor de fons del Fons Social Europeuper al finançament de les seves activitats de formació. Al llarg d’aquests tres cursos laseva actuació amb l’ETSEA ha vingut marcada per la realització, fonamentalment, dequatre tipus d’activitat: els grups experimentals de formació reglada, el finançament desortides pràctiques, la formació continuada i la investigació.

Durant el darrer curs s’ha realitzat un informe a l’ETSEA sobre el funcionament delCTFC (document 1) que s’adjunta en l’annex 3. Actualment hi ha una sensació moltgeneralitzada de que el Centre es troba en un moment crític en el qual s’amplifiquen lesdificultats greus de gestió que existeixen. Aquestes es resumeixen, fonamentalment, enla manca d’un organigrama i una estructura de funcionament, particularment en l’àmbitcientífic, la qual cosa es tradueix en una sensació de manca de claredat, sense capobjectiu ni pla concret d’actuació. És responsabilitat, en el nostre cas, de la UdL i del’ETSEA, d’involucrar-se més activament per millorar el seu funcionament i esmenarles seves disfuncions, de manera que torni a guanyar-se la confiança, perduda per moltsdels professors de l’ETSEA que han tingut relacions amb el CTFC.

Un aspecte no analitzat en l’autoinforme del Centre és l’efecte que pugui tenir al’ETSEA la reforma de l’ensenyament secundari. Els alumnes que accedeixin a launiversitat a través del nou batxillerat seran menys nombrosos i tindran una formació

5

diferent que haurà de tenir-se en consideració a l’hora de la planificació i de l’elaboraciódels plans d’estudis. Però hi ha una altra novetat que afecta directament a l’Escola: lacreació dels cicles formatius de grau superior que condueixen a l’obtenció del títol deTècnic Superior en Gestió i Organització de Recursos Naturals i Paisatgístics, enIndústries Forestals o en altres que puguin crear-se. Es tracta de títols de fins a 2000hores en dos cursos als quals s’accedeix des del nou batxillerat, que entren en claracompetència amb les actuals titulacions d’enginyer tècnic forestal. L’Escola no ha fetcap anàlisi estratègica de les seves implicacions pel que fa a la captació d’estudiants nial possible accés d’aquests titulats. Tots aquests elements haurien de ser contemplats enla formulació del proper pla estratègic de l’ETSEA

Punts forts

• Creixement del nombre de matriculats en la titulació de segon cicle, circumstànciaque consolida aquesta formació.

Punts febles

• Previsible disminució de l’alumnat per la recessió demogràfica i per la creació denombroses escoles superiors que obligarà a un replantejament de la metodologiadocent que permeti una millora en la qualitat de la docència.

Propostes de Millora

• Anàlisi de l’efecte que pugui tenir a l’ETSEA la reforma de l’ensenyamentsecundari pel que fa a la quantitat i qualitat dels nous alumnes i a la creació delscicles formatius de grau superior.

• Establir en el CTFC unes estructures de gestió docent i investigadora en les que unpaper central l’ocupi una figura de nova creació d’interlocutor únic reconegut pertotes les parts, eliminant vies terceres de comunicació entre el CTFC i la UdL.

• Establir en el CTFC uns mecanismes àgils i transparents de gestió econòmica iadministrativa, per tal de resoldre d’una manera inequívoca i definitiva la viabilitatde les estructures econòmiques actuals de funcionament del Centre.

6

2. METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ DE LES TITULACIONS

Com ja s’ha exposat a l’autoinforme global del Centre, l’ETSEA no ha manifestat, finsel moment present, les seves metes i objectius ni del Centre ni de la cada una de lestitulacions. Les titulacions forestals, que van iniciar-se l’any 1989, van sorgir un copconsolidades les titulacions agrícoles, davant la demanda existent en el sector per lamanca d’escoles forestals existents llavors, quatre de primer cicle i una de segon cicle.L’elaboració dels plans d’estudi va ser dirigida pel Ministeri sense que es realitzés capestudi ni disseny de la demanda per part de la societat d’aquest tipus de titulats,adaptant-se fidelment al que disposaven les directrius generals de cada un dels títols,publicada l’any 1990. En aquestes directrius tampoc es fa cap pronunciament pel que faa metes i objectius a aconseguir amb cada titulació. Durant aquest temps l’ETSEA no harealitzat cap avaluació sobre cada una de les titulacions.

Amb motiu d’aquest procés d’avaluació, l’ETSEA ha definit aquest any els perfils deles titulacions forestals. Aquests perfils han estat definits mitjançant unes capacitatsgenerals basades, per als titulats de primer cicle, en tres aspectes com són l’actuacióprofessional, la comunicació i la transferència tecnològica, mentre que per als de segoncicle aquestes capacitats es completen amb altres referents a la metodologia de treball,anàlisi global i multidisciplinar i innovació tecnològica. Aquestes capacitats generalsper als titulats de primer cicle es completen amb altres específiques de caràcter tècnicque són: coneixement dels sistemes naturals, coneixement del fonament científic de latecnologia forestal utilitzada en la seva especialitat, capacitat d’aplicació de l’esmentadatecnologia i capacitat de gestió empresarial i tècnica en l’àmbit forestal. Per alsEnginyers de Forest, les capacitats més específiques van adreçades d’una banda alconeixement dels fonaments de les diferents especialitats i de l’altra a completar la sevaformació generalista aprofundint en una de les orientacions existents.

El nombre d’alumnes matriculats en les titulacions de primer cicle ha superat els 500alumnes en el curs 96-97, mantenint-se la tendència alcista tots els anys. A la Taula 2 espresenten les dades referents a la demanda i a la qualitat de l’accés en primer curs. Lanota d’accés al primer cicle indica que hi ha molt poca selecció dels alumnes queaccedeixen per la qual cosa la selecció es realitza posteriorment, dins dels estudis. Lamatriculació al segon cicle està lleugerament per damunt dels 300, mantenint-se més omenys estable en els darrers anys dels que es disposa de dades (Taula 1a).

Cal analitzar, per la seva significació en la formació cíclica, quina és la procedència detitulació i geogràfica dels alumnes de segon cicle d’EF (Taula 3). La procedència pertitulacions dels dos darrers anys mostra que s’està produint una evolució ja que si en elcurs 97-98 el 52.9% dels alumnes procedien de titulacions agrícoles, en el curs 98-99s’ha reduï t al 27.5%. Sembla, per tant, que un itinerari curricular que estava definit ambel pas d’E.T. Agrícola a E. de Forest, s’ha frenat en els darrers anys.

Pel que fa a la procedència geogràfica, només el 48,2% és de Catalunya (41,5% deLleida) davant del 51,8% que procedeix de la resta de l’Estat. Amb una anàlisi perComunitats Autònomes, de la Comunitat Valenciana procedeix el 13,4% (a Gandia hiha un primer cicle de forestals i a València d’agrícoles), un 9,2% del País Basc, el 8,5%d’Aragó (a Osca i a l’Almúnia de Doña Godina (Z) hi ha un primer cicle d’agrícoles), el

7

5,6% de Palència (fins fa poc només existia un primer cicle de forestals), el 4,9%d’Albacete (hi ha una escola de primer cicle), el 3,5% d’Andalusia i de Madrid (en totsdos llocs hi ha escoles de primer cicle d’agrícoles i forestals i de segon cicle deforestals).

Punts forts

• En el total de l’alumnat de segon cicle hi ha un equilibri entre els procedents deLleida, i en general de Catalunya i els de la resta de l’Estat

• L’ETSEA ha iniciat el procés de definició del perfil professional i dels objectius deformació de les diferents titulacions forestals.

Punts febles

• La nota d’accés al primer cicle indica que hi ha molt poca selecció dels alumnes queaccedeixen per la qual cosa la selecció es realitza posteriorment, dins dels estudis.

• Hi ha un itinerari curricular de tècnics agrícoles que realitzen el segon cicle de forestque té una gran acceptació i que permet la sortida de tècnics forestals sense lesgaranties mínimes de formació en moltes disciplines bàsiques forestals.

• Inexistència d’un procediment per actualitzar el perfil de cada titulació a partir del'experiència professional dels titulats del centre.

Propostes de millora

• Continuar amb l’elaboració dels perfils de formació de cada una de les titulacions.• Adaptar els plans d’estudi de segon cicle per contemplar amb majors garanties de

formació el fet que es realitzen itineraris creuats entre les titulacions de primer cicled’agrícoles i les de segon cicle de forest.

• Establiment de procediments periòdics d’actualització del programa de formació,segons l’experiència dels titulats en la seva activitat professional.

• Homogeneï tzar el nivell d’accés mitjançant l’establiment de nivells de referència encada assignatura, assignatures de recolzament, replantejament de continguts, etc.

• Augmentar l’eficiència de l’oferta docent actual organitzant-la de manera que puguiser atractiva per a estudiants d’altres universitats nacionals i estrangeres.

8

3. PROGRAMA DE FORMACIÓ

3.1. Estructura del pla d’estudis

Les titulacions de primer cicle (document 2) estan dimensionades amb 225 crèdits, queen principi suposen, a una mitjana de 75 crèdits/any, 3 anys acadèmics (Taula 4). Deltotal de crèdits, són troncals/obligatoris 172,5 en ETEF (76,7%) mentre que en ETIF esredueixen a 159 (70,6%). Aquests crèdits suposen 34 assignatures en ETEF i 30 enETIF, a més del Treball Pràctic Tutorat. Els crèdits optatius sumen 30 (13,3%) en ETEFi 43,5 (19,3%) en ETIF. A aquesta optativitat s’han de sumar els crèdits de lliure eleccióque són un 10% del total de crèdits de la titulació (22,5). El nombre total d’assignaturesoptatives oferides és de 19 en ETEF, amb un total de 84 crèdits, i de 16 en ETIF amb untotal de 91,5 crèdits, per la qual cosa la ratio entre oferta de crèdits optatius entre crèditsoptatius a cursar és de 2,8 en ETEF i 2,1 en ETIF, la qual cosa apunta en la primera deles titulacions a una excessiva oferta de crèdits optatius.

Del total de crèdits obligatoris definits en el Pla d’estudis, són obligatoris, sensu stricto,només els que fan referència al Treball Pràctic Tutorat i a Mètodes i Equips Informàtics,que sumen en total 16,5, mentre que la resta són crèdits troncals. La relació troncalitat /optativitat en aquest primer cicle es considera compensada, si bé en ETEF quedalleugerament reduï da.

Val la pena fer un comentari especial sobre el Treball Pràctic Tutorat, ja que esconsidera una activitat especial per diferents motius. Suposa un treball individual per al’alumne, de naturalesa experimental en molts casos, permet un aprenentatge tutorat icomporta una exposició escrita i oral davant d’un tribunal. Per això, al treball pràctictutorat se li reconeixen un nombre de crèdits (12) superior al d’altres escoles.

Pel que fa als crèdits / assignatura (Taula 4), mereix destacar-se la fragmentació actualexistent ja que el nombre d’assignatures amb tres crèdits són 8 troncals i 7 optatives aETEF i 7 troncals i 5 optatives a ETIF. Totes aquestes assignatures, amb la reformaaprovada dels plans d’estudi, hauran de modificar-se, almenys les de 3 crèdits,probablement per la visa de la fusió amb altres assignatures.

Comparant aquesta estructura amb les directrius generals del títol publicada al BOE, elscrèdits troncals / obligatoris actuals superen als troncals definits en aquestes directriusen 79,5 crèdits pels ETEF i en 63 pels ETIF. En tots els descriptors de matèries troncalsse superen el nombre de crèdits que apareixen en el BOE.

Un altre aspecte que haurà de ser tingut en compte en la revisió del pla d’estudis és elcompromís adquirit per les diferents escoles d’enginyers de monts d’incloure uns crèditsmínims en una sèrie d’assignatures fonamentals per tal de garantir una mínimahomogeneï tat entre els titulats.

Els crèdits assignats a les pràctiques van establir-se, amb caràcter general en la majoriade les assignatures, en un 40% dels crèdits totals de les esmentades assignatures, per tald’incloure les diferents activitats de caràcter pràctic que poguessin desenvolupar-se(resolució d’exercicis pràctics, pràctiques de laboratori, pràctiques en el mont, etc.) En

9

molt poques assignatures s’han calibrat veritablement els seus components teòrics ipràctics.

Els plans d’estudi es van elaborar abans de la reunificació dels títols d’enginyer tècnicper la qual cosa presenten itineraris diferents sense possibilitat de traspàs. En un futur espreveu la possibilitat de dissenyar un primer curs comú i ja en el segon escollirl’especialitat.

Per la seva estructura cíclica, a la titulació de segon cicle pot accedir-se a través de lestitulacions forestals o de qualsevol de les agrícoles. El segon cicle està dimensionat en150 crèdits, que amb 75 crèdits / any suposen 2 cursos acadèmics. D’aquests crèdits, 87(58%) són troncals / obligatoris que es reparteixen en 13 assignatures, 48 (32%) sónoptatius, que es reparteixen en 53 assignatures, i 15 són de lliure elecció. Com potapreciar-se, l’optativitat en segon cicle és clarament superior a la del primer cicle,arribant quasi al 50% dels crèdits de la titulació. Aquesta optativitat encara és més gransi es té en compte el procés de substitució de crèdits troncals per optatius segons siguil’escola de procedència de l’alumne en el primer cicle. Per posar un exemple, un alumneque hagi estudiat l’especialitat d’explotacions forestals a l’Escola Universitàriad’Enginyeria Tècnica Forestal de Madrid, se li substitueixen 39 crèdits obligatoris peraltres tants d’optatius, amb la qual cosa l’optativitat arriba a 87 crèdits, que sumats alsde lliure elecció suposen una optativitat final del 68%.

Els crèdits / assignatura revelen una fragmentació potser més petita ja que no hi haassignatures de 3 crèdits entre les troncals / obligatòries i només 4 entre les optatives,mentre que les assignatures de 4,5 crèdits són 4 entre les troncals / obligatòries i 15entre les optatives. Sí que crida l’atenció l’oferta d’optativitat amb 53 assignatures i unratio crèdit optatiu ofert / crèdit optatiu a cursar de 5,9.

Les orientacions van establir-se amb la pretensió de desenvolupar dues facetes, una méstípicament forestal i l’altra de caràcter més ambiental. De les dues la segona té unademanda més gran.

3.2. Programa de les assignatures del Pla d’Estudis

Els continguts de les assignatures no van ser objecte d’anàlisi en el moment del’elaboració de l’actual pla d’estudis que va limitar-se a establir el nom i el nombre decrèdits de cada assignatura. Posteriorment cada professor o grup de professors vaelaborar els continguts que no han estat revisats de manera sistemàtica pel Centre ni hiha cap procediment per fer-ho. Aquesta carència haurà de ser esmenada en la properarevisió dels plans en la que també haurien de tenir-se en compte els objectius deformació establerts per a cada una de les titulacions.Actualment els programes, juntament amb els plans d’estudi de cada titulació, es podenconsultar per INTERNET (http://www.udl.es/rectorat/voa/) en l’apartat de la GuiaDocent de la pàgina Web del Vicerectorat d’Ordenació Acadèmica de la UdL. Larevisió realitzada dels esmentats programes (Taula 5) ha posat de manifest que més del98% de les assignatures de l’ETSEA fan públics els seus objectius i el programa deteoria, el 95% el sistema d’avaluació, el 90% la bibliografia, el 46% publica elprograma d'activitats pràctiques i que només un 26% inclou una temporalitat

10

d’activitats. Aquest instrument d’informació, juntament amb la Guia d’Orientació per ala Matrícula editada per l’ETSEA constitueix un element fonamental perquè elsestudiants puguin moure’s, mínimament, per un programa de formació tan divers icomplex com és el d’aquesta Escola.

Segons les enquestes d’opinió dels estudiants (Taula 13), els objectius i el temari de lesassignatures queden clars al principi del curs, però són una mica extensos, especialmenten les titulacions de primer cicle. Més de la meitat de les assignatures són impartidesper un sol professor que, com a molt, si el nombre de matriculats és elevat, realitza dosgrups. En els casos que s’imparteixen per més d’un professor, fonamentalment enassignatures de primer curs, la coordinació entre ells és acceptable segons les enquestes.En els casos en què hi ha diferents grups en una mateixa assignatura acostuma a existirun mateix programa, però no ha estat revisat de manera sistemàtica i hi ha casos en quèno és així. Hi ha algunes assignatures amb un gran nombre de repetidors on es realitzengrups amb ells, independentment dels nous matriculats.

3.3. Organització acadèmica

No hi ha un òrgan específic per l’organització acadèmica ni per al seguiment del’activitat docent de les titulacions avaluades. El Cap d’Estudis i la Comissió d’Estudisrealitzen i aproven respectivament l’organització, però, en línies generals, el Centre noha establert mecanismes específics de seguiment de l’activitat docent en les titulacionsforestals. Una solució seria que la Comissió d’Estudis, a través de subcomissionsespecífiques de titulació, assumís aquesta funció avaluadora de cada una de lestitulacions amb l’objecte de detectar de manera periòdica les disfuncions que puguinproduir-se.

El Pla docent anual és publicat abans de la matrícula amb l’excepció de les classespràctiques de la majoria de les assignatures que són programades directament entre cadaprofessor i els seus alumnes amb la qual cosa el Centre no acostuma a tenir-neconeixement, cosa que pot provocar disfuncions en l’horari d’aquelles assignatures quenecessiten de nombrosos grups de pràctiques per les limitacions d’alumnes perdesenvolupar aquestes activitats. En les assignatures de primer curs es coordinen, através de la Direcció d’Estudis, reunions amb els professors de les assignatures perrealitzar i coordinar les activitats pràctiques. El període de matrícula se superposa ambl’inici de les classes, excepte pel primer curs del primer cicle, per la qual cosa durant lesprimeres setmanes hi ha un anar i tornar d’alumnes a les classes. La manca d’itinerarisclars i l’excés d’assignatures provoca que els alumnes tinguin forats en els horaris.

La tipologia i la forma de desenvolupament de les pràctiques és molt diversa i, com quecada assignatura té un alumnat molt diferent i hi ha un gran nombre d’assignatures,resulta molt complicat organitzar aquest tipus d’activitats. Si a més, s’afegeix lanecessitat d’organitzar viatges de jornada completa, el problema es complica i aquestaés la raó, perquè, des de fa tres cursos, s’han suprimit les classes dels dimecres, perpermetre la realització de viatges. Els resultats no són clars perquè, la majoria de lesassignatures, han aprofitat aquest dia per realitzar altres activitats docents (pràctiques,

11

exàmens, etc.) per la qual cosa els alumnes continuen trobant dificultats per anar alsviatges. Està generalment acceptat que la solució passa per una reducció del nombred’assignatures, ampliació de la seva mesura i coordinació i integració de pràctiques iviatges amb un enfocament multidisciplinar.

A la Taula 5 s’analitzen la quantitat de viatges i de classes pràctiques reals de laboratorii de camps, sense comptar les activitats pràctiques a l’aula (problemes, casos, etc.) raóper la qual en molt poques assignatures se supera el 40%. La mitjana per titulació és del25% en ETEF, el 17,6% en ETIF i el 22.6 % en EF. Cal destacar en les titulacions deprimer cicle el reduï t nombre d’assignatures que realitzen sortides pràctiques. A ETEFnomés es realitzen sortides a 16 assignatures, de les quals només la meitat són troncals.A ETIF aquest nombre es redueix a 10 de les quals també la meitat són troncals. A EFes realitzen sortides en 26 assignatures, de les quals només 2 són troncals. Les reiteradessortides per diferents assignatures al mateix lloc posa de manifest la manca decoordinació existent en la seva organització. La solució passaria per la coordinació iseguiment, a nivell de titulació, d’aquest tipus d’activitat. Actualment, el Centre no sapamb exactitud la totalitat de pràctiques que es realitzen.

S’han de ressaltar els mecanismes psicològics de part del professorat que té unamentalitat d’ocultament de dades així com la manca de reconeixement institucional alsesforços que molts fan per a la millora de les pràctiques com succeeix amb el Llibreblanc del Professorat de la UdL que no considera les activitats pràctiques realmentrealitzades. En altres ocasions es tendeix a inflar aquesta informació.

Un altre aspecte a valorar és el nivell de massificació de les classes de teoria i depràctiques (Taula 5). La mitjana d’alumnes per grups a les troncals de primer cicle deles dues titulacions varia entre 45 i 204 en les classes de teoria. A més, del totald’assignatures troncals /obligatòries, a ETEF hi ha 23 assignatures amb més de 120alumnes per grup, superant-se els 150 a 13 i a 4 els 200 alumnes. Aquest problema nos’observa amb aquesta gravetat en les titulacions d’ETIF i EF. A les assignaturesoptatives i a les classes pràctiques el problema no és tan important, sobre tot si es té encompte l’hàbit de que els repetidors no hi assisteixen, tot i que en moltes assignaturesels repetidors no queden alliberats de l’execució de les activitats pràctiques.

Esment apart mereix l’activitat promoguda des del CTFC. Com ja s’ha dit, a travésd’aquesta institució s’han desenvolupat dos tipus d’activitats docents que afecten aaquest apartat de l’autoinforme, com són els grups experimentals de formació reglada iles sortides pràctiques.

El desenvolupament de la docència reglada al CTFC ha consistit a impartir assignaturesincloses en el Pla d’estudis a grups reduï ts d’alumnes d’una manera intensiva durant doso tres setmanes. Aquesta activitat s’oferia en el període de matrícula i a ella podienacollir-se lliurement els alumnes que volguessin realitzar l’assignatura d’aquestamanera. Normalment, els professors establien un límit d’alumnes per grup, per tal quefossin manejables. L’evolució d’aquesta experiència en aquests anys indica que, d’unabanda, s’ha reduï t el nombre d’assignatures que s’ofereixen en el CTFC, passant de les14 assignatures del primer any a les 10 del darrer, mentre que, d’altra banda, haaugmentat el nombre d’estudiants inscrits, passant de 84 en el primer curs als 154 del’últim. La valoració que realitzen els professors és dispar, ja que per uns l’experiènciade desenvolupar d’aquesta manera l’assignatura és molt positiva mentre que altres han

12

deixat d’impartir-la per manca de justificació. En qualsevol cas, s’ha de senyalar lanaturalesa minoritària de l’activitat docent reglada que es realitza al CTFC. El nombrede 10 assignatures impartides aquest any passat és reduï t en relació al nombre totald’assignatures que s’imparteixen a les titulacions forestals (52 en ETEF, 50 en ETIF i72 en EF). Paral·lelament, un total de 154 matriculacions a Solsona representa unaquantitat inferior al 2 % de les totals forestals a l’ETSEA, si es considera un total de1066 alumnes de primer i segon cicle i una mitjana de 4 assignatures per quadrimestre ialumne. Com de la utilitat d’aquest centre ningú no en dubte, seria necessari redefinir elseu model de docència cap a activitats majoritàries i activitats pràctiques forestals.

El finançament de les sortides pràctiques per part del CTFC, proposades pels professorsde les assignatures, ha estat una activitat molt positiva ja que ha permès la realització deviatges que d’altra manera no haguessin estat possibles pel cost que representaven.L’organització d’aquestes sortides la duu a terme la Direcció d’Estudis per evitarcoincidències.

Punts forts

• L’estructura cíclica dels estudis que integra la formació successiva dels dos nivellsd’Enginyeria existents en l’àmbit agrícola i forestal i que engrana l’ETSEA comúnica escola superior agrària catalana amb l’existència de diverses escoles de primercicle a Catalunya i a la resta d’Espanya. Aquest model cíclic de l’ETSEA ha estatavalat per les directrius dels nous plans d’estudi.

• Una formació en segon cicle generalista com es reflecteix en la naturalesa de lesassignatures troncals i flexible a causa de la gran oferta d’assignatures optatives.

• L’obligatorietat dels treballs individuals al final de cada cicle (Treball PràcticTutorat i Projecte Final de Carrera) per la naturalesa d’activitat de gran vàluadidàctica (adquisició de metodologia de treball, naturalesa experimental oprofessional, activitat tutorial del professorat, etc.)

• Un nivell adequat d’obligatorietat en segon cicle (58%) i a la titulació d’ETIF(70,6%), per tal de permetre un acceptable nivell d’optativitat.

• L’existència d’un òrgan únic de coordinació docent (Comissió d’Estudis) al’ETSEA, que és responsable de la planificació docent de les 9 titulacions ques’imparteixen.

• El coneixement i publicitat, abans de l’inici del curs i del període de matriculació,dels horaris i del calendari d’exàmens.

Punts febles

• No estan desenvolupats en el Pla d’Estudis tots els descriptors de les matèriestroncals determinats en les directrius de les titulacions.

• Manca d’especificitat forestal en algunes assignatures troncals molt generalistes obàsiques, amb la qual cosa l’especificitat queda relegada a assignatures optatives.

• Escassa diferenciació en les matèries troncals entre les especialitats de primer cicle.• L’excessiva fragmentació de les assignatures dificulta l’ordenació acadèmica,

l’aprenentatge i no permet la realització d’activitats multidisciplinars.• Manca d’estructuració de les assignatures optatives, sense una visió global que les

organitzi.

13

• Similitud en l’oferta d’assignatures entre les titulacions agrícoles i forestals.• Poc dinamisme dels plans d’estudi, ja que en els 7 anys de vigència no s’ha

modificat l’oferta optativa ni s’han esmenat moltes de les disfuncions detectades.• Manca de participació de la majoria del professorat actual d’aquestes titulacions en

el disseny del Pla d’Estudis, ja que encara no estava contractat.• Manca de definició dels objectius de l’oferta de crèdits de lliure elecció, la seva

deficient organització docent i la seva disparitat de criteris per al reconeixement decrèdits.

• Manca de consideració de cada titulació com a unitat d’avaluació i de planificaciódocent independent dins de la coordinació general del Centre.

• Inexistència de procediments mixts entre Centre i departaments per a la identificacióde deficiències, discussió, formulació i seguiment de les millores proposades..

• No està definit amb claredat a les directrius respectives de cada títol l’encaix entreles formacions professionals de caràcter forestal i les titulacions forestalsuniversitàries de primer i segon cicle.

• Dens període d’exàmens. L’avaluació continuada i la realització d’exàmens fora delperíode assignat produeix interferència en el desenvolupament de l’activitat docent.

• Superposició del període de matrícula amb el començament de les classes queprovoca greus disfuncions docents.

• Manca de procediment per la coordinació i avaluació de les activitats pràctiquesrealitzades.

• Laboratoris poc dotats en algunes assignatures.• Manca de finançament per activitats pràctiques.• Manca d’equipament de caràcter horitzontal per la realització de pràctiques la qual

cosa suposa que hagin de realitzar-se molts grups de pràctiques amb el conseqüentproblema d’interferències en els horaris.

Propostes de Millora

• Reducció del nombre d’assignatures i augment de la seva durada en crèdits.• Reorganització del primer curs com una fase selectiva amb avaluació global, tenint

en compte la reforma de l’ensenyament mitjà i amb la finalitat de millorar elrendiment acadèmic (grups reduï ts per problemes, revisió de continguts i del sistemad’avaluació, nivell d’accés, horaris, etc.)

• Revisió dels Plans d’Estudi preveient, a més dels noms de les assignatures i del seunombre de crèdits, el seu contingut teòric i pràctic, la seva successió temporal i laseva adequació a la consecució dels objectius docents.

• Concentració d’assignatures en matèries més àmplies que incloguin activitats ipràctiques multidisciplinar amb un sistema d’avaluació global.

• Clarificació i estructuració de l’oferta d’assignatures optatives (elaboraciód’itineraris, inclusió d’obligatorietat a les orientacions si es mantenen, etc.)

• Clarificació dels continguts de l’oferta d’assignatures de lliure elecció (coordinacióamb altres centres docents, oferta pròpia de cada titulació, oferta d’assignaturesespecífiques per la lliure elecció, etc.).

• Assumpció, per part de la Comissió d’Estudis, a través de subcomissions, de lacoordinació i avaluació anual de cada una de les titulacions forestals.

• Establiment d’un procediment de formulació de propostes de millora docent entreCentre i departaments.

14

• Establiment i publicació periòdica de normes o criteris docents d’Escola(comptabilització de l’activitat docent, desenvolupament de l’avaluació continuada,modificació de les normatives o de la planificació docent d’Escola, viatges, etc.).

• Potenciació de l’organització d’activitats pràctiques fora de l’Escola (assignaturesd’estiu, viatges, etc.)

• Adquisició d’equipament per la realització de pràctiques.

15

4. DESENVOLUPAMENT DE L’ENSENYAMENT

4.1. Atenció tutorial

L’atenció tutorial a l’ETSEA es realitza de manera comuna per a totes les titulacions.Dins d’aquesta forma de desenvolupar aquesta atenció poden diferenciar-se diferentslínies:

Informació col·lectiva:

- Jornada de benvinguda: dirigida a proporcionar informació bàsica als alumnes denou ingrés de primer cicle sobre estructura, funcionament, serveis, òrgans derepresentació, etc. acompanyada d’una visita a les instal·lacions. Aquesta visitacomplementa una sèrie d’activitats individualitzades realitzades per la Universitatdirigides a facilitar l’ingrés dels nous alumnes (comunicació personal, atenciódurant la matrícula, etc.)

- Jornada d’inserció professional: sessió orientadora per als estudiants del darrer curssobre recerca de treball, inserció professional, col·legis i activitats professionals, etc.

- Jornada sobre el Programa Sòcrates-Erasmus i els convenis Universitat –Empresa: sessió informativa sobre possibilitats d’activitats acadèmiques fora del’Escola, intercanvis internacionals, convenis universitat – empresa, etc

Informació individualitzada:

- Atenció tutorial en el marc de les assignatures. No hi ha a l’ETSEA una normativaespecífica per regular ni incentivar aquest tipus d’atenció tutorial que queda acompleta lliberta del professorat. Els horaris de tutoria no són publicats de manerasistemàtica i centralitzada sinó que, cada professor es publica discrecionalment en laporta del seu despatx. Segons l’enquesta d’opinió dels estudiants, el complimentd’aquests horaris és acceptable (Taula 13). Segons el professorat, el grau de tutoriarealitzada és baix (Taula 6) i només s’incrementa abans dels exàmens.

- Atenció tutorial en el marc dels TPT/PFC. La realització de treballs pràctics tutoratsen primer i segon cicle és molt valuosa per a la formació dels estudiants pel que téd’aprenentatge metodològic i pràctic i per l’atenció individualització que acostuma adesenvolupar-se amb la relació personal que s’estableix i que acostuma a passar delpropi treball a altres aspectes de l’activitat acadèmica. La valoració que elsestudiants donen a aquesta atenció és molt acceptable tant en el primer com en elsegon cicle (Taula 15)

4.2. Metodologia docent

A la Taula 6 es presenten les mitjanes de resultats d’una enquesta realitzada alprofessorat sobre la metodologia docent i el sistema d’avaluació utilitzats. Lesconseqüències que es poden extreure són les següents:

- Pel que fa a la tipologia de l’activitat docent continua predominant la lliçó magistral,de tal manera que la mitjana entre totes les assignatures del temps que es dedica declasse a aquesta activitat s’apropa al 60%. S’observa una diferència entre lesassignatures troncals / obligatòries davant de les optatives, essent en aquestesúltimes menys utilitzada (50%). Crida l’atenció el poc temps que es dedica a

16

pràctiques experimentals de camp i viatges, especialment pel que fa al segon cicle,on només va dedicar-se a aquesta activitat el 6,4% del temps a les assignaturestroncals i el 7,1% a les optatives. Al primer cicle pugen una mica aquestes mitjanesfins a representar en ETEF el 5% en assignatures troncals i el 15,8% en optatives.També resulta interessant veure el temps que es dedica a les activitats en l’aulad’informàtica. Les mitjanes per a totes les assignatures i titulacions oscil·la alvoltant del 6%, però el seu contrast és molt elevat entre les assignatures troncals /obligatòries i les optatives. Així, el temps dedicat a aquesta activitat és l’ 1,1%,0,8% i 0,7% a les troncals d’ETEF, ETIF i EF respectivament, mentre que per a lesoptatives volta el 8,5 % en totes les titulacions. La resolució de casos pràctics a laclasse ocupa un 25% com a mitjana per assignatura i titulació. La resta del temps esdedica a pràctiques de laboratori

- Pel que fa a les fonts d’informació que utilitza l’alumne, continuen dominant elsapunts propis presos a classe, ja que en més del 80% de les assignatures de segoncicle la seva utilització és alta. Al primer cicle el percentatge baixa lleugerament finsel 75%. Els apunts editats, tant de teoria com de pràctica, són molt pocs,especialment al segon cicle. Al primer cicle puja una mica aquest percentatge finsgairebé el 50% de les assignatures. La utilització de materials disponibles a Internetés molt baixa. L’ús d’un llibre de text principal té una utilització alta en el 37% deles assignatures. La realització de recerca bibliogràfica és baixa en el segon cicle imolt baixa en el primer.

- Respecte als recursos àudio-visuals emprats, el professorat fa un alt ús de latransparència (més del 70% de les assignatures de primer cicle i més del 90% de lesde segon), un ús mig de la diapositiva (24-45%) i baix del vídeo (5-14%) i de laprojecció amb ordinador (8-16%).

- El treball escrit és un recurs bastant utilitzat (44-72 % de les assignatures) a l'igualque en treball en grup (36-56 %) mentre que la presentació oral és bastant menysutilitzada (13-38 %). El professorat valora com a molt alta l’assistència a classe icom a mitja la participació i l’assistència a consulta en hores de tutoria.

Amb independència dels valors numèrics que poden presentar una imatge optimista perpart del professorat, la metodologia docent de l’ETSEA presenta característiques delsistema tradicional basat en la lliçó magistral i necessari especialment en situacions demassificació d’estudiants, que ha d’evolucionar. Però, simultàniament, hi ha signes clarsd’una tendència al canvi en què l’èmfasi es posa més en l’aprenentatge de l’estudiantque en la docència del professor. En aquest sentit s’aprecia una preocupació per lapreparació d’activitats per a l’estudi i l’aprenentatge, per a la formació pràctica, per a lautilització de les fonts d’informació i dels recursos informàtics, per al desenvolupamentde capacitats personals, etc.

Tot i que les exigències per a la promoció del professorat valoren més l’activitatinvestigadora, hi ha professors preocupats per la innovació docent estant el professoratde l’ETSEA un dels que més participen en les activitats de formació organitzades perl’ICE de la Universitat. En aquest sentit, en l’opinió de part del professorat es reflecteixla manca de cursos d’iniciació als nous professors que van incorporant-se a laUniversitat sense experiència docent anterior. En aquest sentit també es comental’èmfasi pel que fa a innovació docent, que es posa en els medis i no en els objectius, elssistemes docents ni els mètodes d’avaluació. L'enquesta als estudiants (Taula 13) posade manifest una bona dedicació del professorat a les classes (preparació, complimentd’horaris, tracte als estudiants, etc.) però també una certa insatisfacció pel que fa a la

17

utilització de mètodes d’ensenyament poc efectius i al poc foment de la participació aclasse. El document sobre Missió de l’ETSEA posa de manifest els objectius que esplantegen pel que fa a la revisió dels mètodes de formació en relació al perfilprofessional que s’estableix per cada una de les titulacions.

També en aquest punt es demostren les disfuncions que produeix l’actual pla d’estudis ila seva ordenació acadèmica. L’excessiu nombre d’assignatures i el seu fraccionamentprodueixen una gran disparitat de nivells i una dispersió en els estudiants que dificultael seu aprofundiment en les matèries i la interrelació entre elles. A més, provoca unadispersió relacional dels estudiants que produeix una dinàmica individual i la pèrduadels sentiments de grup. La manca d’objectius clars en moltes assignatures i per tant elsseu compliment pot afectar seriosament a la resta d’assignatures relacionades tot i queno afecti tant l’incompliment del programa. Per això s’ha de simplificar ambassignatures més àmplies que integrin els diferents tipus d’activitats pràctiques iestructurar-se en itineraris que condueixin el progrés de l’estudiant.

Es va creant certa dinàmica, a les titulacions forestals, d’establir convenis ambadministracions o empreses on els estudiants puguin desenvolupar la seva dimensiópràctica.

4.3. El treball dels alumnes. TPT/PFC

Fins aquest moment, l’ETSEA no s’ha plantejat globalment la dedicació i el treball delsalumnes. El grau d’exigència de cada titulació és el resultat del grau d’exigència de cadauna de les assignatures, que és difícil de quantificar. A l’enquesta d’opinió delsestudiants es quantifica la dedicació a l’estudi entre 1,2 i 1,5 hores per cada hora declasse, estant lleugerament inferior al segon cicle (Taula 13). D’altra banda, elsprofessors consideren que els estudiants haurien de dedicar a l’estudi al voltant de 1,5 -2 hores per hora de classes (Taula 6), requerint més treball les assignatures troncals queles optatives. Un alumne que es matriculi de 30 hores per setmana (90 crèdits per curs)hauria de dedicar 75 hores a la setmana a l’assistència a classe i a l’estudi, la qual cosaseria factible.

Amb independència de la magnitud d’aquests valors, ja s’ha comentat l’efecte negatiude la dispersió de l’estudiant en un excessiu nombre d’activitats i d’hores de classe, laqual cosa dificulta la disposició de temps lliure per a l’estudi. Respecte a això és devalorar la millora que ha representat l’ampliació de la superfície de la biblioteca i de lessales d’informàtica i d’estudi per facilitar l’aprofitament de les hores lliures dels horaris.Però, s’ha de tornar a insistir que, per a un millor aprofitament del temps, el fonamentalés que els horaris s’elaborin pensant en l’alumne. Un altre aspecte a revisar és eldimensionament de les assignatures d’acord amb el nombre de crèdits que tenenassignats, especialment en les assignatures que tenen un baix rendiment acadèmic.També hauria de limitar-se l’excés d’hores de classe que s’imparteixen en algunesassignatures en les que als horaris habituals s’acumulen pràctiques o viatges. A més dela quantitat del temps lliure per a l’estudi, l’Escola hauria de plantejar-se la possibilitatd’elaborar material docent i activitats per dirigir l’esmentat estudi i fer-lo més eficient.

18

Una peculiaritat important respecte al treball dels alumnes és la importància quel’ETSEA ha donat als treballs pràctics tutorats i als projectes finals de carreraexperimentals en relació a altres centres pel que fa al seu valor didàctic. El creixementde l’escola, la necessitat de tutorar una gran quantitat de treballs final de carrera enprimer i segon cicle i la diversificació de l’activitat professional va consolidar la figurad’aquest tipus de treball i va induir l’obertura de la possibilitat de realitzar treballsexperimentals com a Projecte Final de Carrera en el segon cicle que encara no escontempla en altres escoles similars. La Taula 11 mostra que el 48% dels treballspràctics tutorats de primer cicle són experimental i que gairebé el 26% dels projectesfinal de carrera del segon cicle són projectes d’investigació. En aquest cicle dominen elsprojectes de planificació, representant un 45%. La resta, a parts iguals, són projectesd’enginyeria o estudis específics.

La realització de treballs final de carrera en general es valora positivament des del puntde vista didàctic, tot i que es detecten algunes disfuncions. Una primera objecció és quela majoria dels treballs que es realitzen són altament especialitzats i no tenen unplantejament multidisciplinar. Per un altre sector del professorat s’ha perdut el valordidàctic del projecte que tradicionalment es realitzava a les escoles d’enginyeria. Ladiscussió està en establir si és el projecte el recurs didàctic fonamental per a la formaciód’enginyers o si aquesta formació s’ha d’adquirir en el plantejament i desenvolupamentde les diferents assignatures ja que l’elaboració de projectes és, actualment, només unade les possibles activitats professionals. Els estudiants valoren molt favorablement,especialment en el segon cicle, l’experiència que els hi ha representat (Taula 15) tot ique consideren que és un treball superior al nombre de crèdits que té assignat, que s’hade dir que és molt superior al que assignen altres escoles.

4.4. Avaluació dels aprenentatges

El calendari de dates d’exàmens és establert per la direcció d’estudis abans de lamatrícula. Per tal de reduir el nombre d’exàmens finals, en el pla nou es va introduir lafigura d’assignatura d’avaluació continuada (35% del total) de les que hi ha unanormativa i en les que la primera convocatòria es realitza amb l’esmentat sistemad’avaluació mentre que només es fixa una data d’examen per la segona convocatòria.Les assignatures que no s’acullen a aquesta figura disposen de dos dates d’examen(febrer i juny per les del primer quadrimestre i juny i setembre per les del segon). Acausa de l’excessiu nombre d’assignatures els períodes d'examen són molt densos. Lareducció en el nombre d’assignatures també permetria un descongestionament del’esmentat període.

És necessari valorar l’eficàcia de les segones convocatòries, tal i com estan actualment.A la segona convocatòria del primer quadrimestre, que es realitza durant el mes dejuliol, els alumnes arriben excessivament cansats desprès d’haver tingut la primeraconvocatòria del segon quadrimestre, realitzant, en molts casos, un elevat nombred’exàmens. La convocatòria de setembre obliga a retardar el període de matrícula finsl’octubre quan les classes comencen sobre el 20 de setembre. Aquesta circumstànciaprovoca un període d’incertesa en les primeres setmanes de cada curs en les quel’alumnat no s’ha estabilitzat ni hi ha una assistència regular a classe. Una possibilitatque s’està plantejant és la de modificar el calendari d’exàmens en el sentit de suprimir laconvocatòria de setembre, com ja s’ha suprimir en l’ensenyament primari, secundari i

19

en algunes universitats. Les assignatures optatives no es veurien afectades pel seu elevatrendiment acadèmic i perquè moltes segueixen l’avaluació continuada. En el cas de lesassignatures troncals, la segona convocatòria podria realitzar-se el mes de juliol i, fins itot, el mes de febrer en el cas de les del primer quadrimestre.

Hi ha una normativa d’universitat respecte a la convocatòria i revisió d’exàmens tot ique a l’Escola no hi ha una excessiva problemàtica pel que fa a aquest tema.

La tipologia del sistema d’avaluació que se segueix en les diferents assignatures potanalitzar-se a la Taula 6. Més del 90% de les assignatures de les titulacions de primercicle i prop del 71% del segon cicle utilitzen l’examen final com a criteri d’avaluació.L’examen oral s’utilitza en el 3% de les assignatures d’ETEF, en el 0% d’ETIF i en el9% de les assignatures de segon cicle. El pes que té la teoria a la nota final oscil·la entreel 41-50%. La valoració de treballs durant el curs es realitza en el 22% de lesassignatures d’EF mentre que només es fa en el 13% d’ETIF i el 17% d’ETEF. Elsexàmens amb material es realitzen en 13 assignatures d’ETIF i ETEF i en 8 d’EF.

4.5. Resultat de l’ensenyament

A la Taula 7 es presenten indicador de rendiment de les diferents titulacions del’ETSEA. El percentatge de presentats està al voltant del 72% en ETEF, 66% en ETIF i80 % en EF. Hi ha una diferència clara entre les assignatures troncals / obligatòries i lesoptatives. En aquestes últimes, al primer cicle, el percentatge de presentats supera el90%, mentre que en el segon cicle és prop del 80%.

El percentatge d’aprovats sobre presentats està en torn al 65% en les troncals de primercicle d’ETIF, un 75% en les de ETEF i un 80% en les d’EF. Per a les optatives, elpercentatge és del 85% en ETIF, 90% en ETEF i EF. El percentatge d’aprovats sobrematriculats baixa per a les troncals al 45% en ETIF, 55% en ETEF i 69% en EF eldarrer any.

Es detecten molt poques assignatures amb menys del 50% de rendiment en el quocientaprovats / presentats. Aquesta xifra s’eleva en la titulació d’ETIF on en 11 assignatures(22%) no se supera aquest valor. A la resta de les titulacions és molt baix.

S’observa que el rendiment és sensiblement inferior en la titulació d’ETIF, on el darrerl’any van quedar-se retinguts el 60% dels matriculats. A ETEF aquest valor va arribar al49% dels matriculats, mentre que a segon cicle el percentatge va reduir-se fins el 31%.Aquest baix rendiment pot apreciar-se en l'indicador de graduació (Taula 8a). La duradamitjana dels estudis està en primer cicle en torn a 4,8 anys amb el TPT i 4,1 sense elTPT. A segon cicle la mitjana és de 4,1 amb PFC i 2,9 sense PFC. Només el 4,5% delsalumnes titulats de segon cicle ho han fet en 2 anys. Al primer cicle ho han fet en tresanys el 5,8% en ETEF i el 0% en ETIF. En ETEF el 53,8% dels titulats ha necessitat unany més, mentre que a ETIF el 55,6% ha necessitat dos anys més.

La taxa d’abandonament durant els dos primers anys varia del 15% a ETEF al 50% enETIF i el 40% en EF (Taula 8b). El baix rendiment acadèmic també pot apreciar-se a laTaula 1a en què es pot veure que només s’han graduat com a E.T. Forestals el 22% dels

20

nous ingressos i com a Enginyers de Forest el 19% dels nous ingressos. Aquestes xifrescontradiuen la impressió generalitzada entre el professorat de que el sistema és molt pocselectiu i coincideixen amb la valoració general sobre el baix rendiment del sistemauniversitari espanyol, especialment a les escoles d’enginyeria. L’ETSEA hauria devalorar aquest fet i establir uns objectius concrets pel que fa al manteniment o revisiód’aquests indicadors.

Punts forts

• L’Escola organitza sessions col·lectives d’informació sobre funcionament intern,activitats de formació externa (Erasmus/Sòcrates) i inserció professional.

• La realització de TPT/PFC permet una valuosa atenció tutorial a molts estudiants iun aprenentatge actiu, experimental i metodològic.

• Es compleix el mínim del 40% d’activitats pràctiques que cal en cada titulació,incloent-hi la realització de problemes i anàlisi de casos.

• L’ETSEA s’està replantejant els mètodes de formació adequats als nous perfilsprofessionals que la societat demanda.

Punts febles

• La manca de recolzament institucional a l’activitat i innovació docent.• La poca assistència dels estudiants a les tutories de les assignatures.• La inexistència d’un model d’escola d’atenció individualitzada i d’objectius

concrets de millora pel que fa a aquest tema.• El pes excessiu de l’aprenentatge poc actiu.• L’excessiu nombre d’assignatures provoca una dispersió relacional dels estudiants

que crea una dinàmica individual i la pèrdua del sentiment de grup.• La dispersió de l’alumne en el seu procés d’aprenentatge per un excés d’activitats:

classes, viatges, pràctiques, treballs, etc.• La inexistència d'una valoració col·lectiva del grau d’exigència i de dedicació de

cada una de les titulacions i de cada assignatura i la seva relació amb el rendimentacadèmic.

• El sistema d’avaluació no valora suficientment la formació pràctica.• El rendiment acadèmic de les diferents titulacions de l’ETSEA és baix.• L’excessiva exigència en dedicació que determinades assignatures i el TPT

demanden de l’alumne en front dels crèdits que reporten.• Manca de mecanismes per a la coordinació inter o intra departamental..• No hi ha una oferta de TPT per departament, on estigui dimensionat a la seva

càrrega real de crèdits i permeti una interrelació dels coneixements adquirits.

Propostes de Millora

• Ampliació del pressupost ordinari d’activitat docent que permeti el finançament delsviatges i activitats pràctiques de camp que es considerin necessàries per a laformació.

• Creació d’infraestructures docents inexistents o infradotades actualment (laboratorisi tallers de tecnologia, convenis per a la cessió de monts o parcel·les per larealització de pràctiques, etc.)

21

• Potenciació de l’atenció dels alumnes mitjançant la publicació dels horaris detutoria, el foment d’activitats docents que necessitin de la relació personal professor– estudiant, etc.

• Coordinació i integració de les activitats docents: viatges, pràctiques, treballspersonals, etc.

• Estímul de les activitats adreçades a la millora de l’aprenentatge (elaboració dematerial docent, increment de les activitats pràctiques, organització d’activitatsmultidisciplinars, incentivavió del reconeixement dels mèrits docents, etc.)

• Revisió dels continguts de les assignatures, de la durada de les activitats docents idel seu sistema d’avaluació amb la perspectiva d’optimitzar el seu nivelld’exigència, especialment en les assignatures amb baix rendiment acadèmic.

• Ampliació de les possibilitats de reconeixement de crèdits de lliure elecció peractivitats noves: becaris en convenis CTT amb empreses, estudiants ajudants enactivitats docents, etc.

• Desenvolupament de noves alternatives en la realització del Treball Pràctic Tutoratper facilitar la transició al segon cicle: TPT integrat en una sèrie de treballsd’assignatures, condicionament al lliurament del PFC, potenciació de la possibilitatde realitzar-lo dins dels convenis Universitat-Empresa.

• Desenvolupament de noves alternatives a l’actual sistema d’avaluació: modificaciódel calendari escolar, avaluació curricular, extensió de nous criteris d’avaluació(expressió oral i escrita, aplicació pràctica, avaluació continuada, etc.)

• Revisió de les causes del baix rendiment acadèmic i formulació d’objectius alrespecte.

• Introducció de mecanismes (fase selectiva, penalitat de matrícules repetides,limitació real de nombre de convocatòries, etc.) que obligui als estudiants a cursaren el seu moment les assignatures de primer i augmentar el seu rendiment acadèmic.

22

5. ALUMNAT

A la UdL hi ha una sèrie de serveis que generen informació i organitzen activitatsadreçades a tots els estudiants de la universitat: extensió universitària (puntsd’informació, borsa de treball, allotjament alternatiu, allotjament Erasmus, beques decol·laboració UdL, convenis universitat – empresa), esports, activitats culturals(concerts, cinema, exposicions, etc), relacions internacionals (intercanvis Erasmus iIntercampus), etc. A l’ETSEA hi ha delegacions de tots aquests serveis de manera quela majoria de les consultes i tràmits poden fer-se en el mateix campus.

Entre les activitats promogudes per als estudiants de l’ETSEA pels Serveis d’ExtensióUniversitària en el darrer curs, poden ressaltar-se les següents: 21 beques decol·laboració (informàtica, biblioteca, atenció a estudiants, etc.), 51 ajudes de viatge, 21estudiants participants en diferents campanyes de difusió i matriculació i 93 inscrits enla Borsa de Treball. Pel que fa a aquest tema s’ha d’esmentar que s’han plantejatalgunes crítiques a la naturalesa laboral de les activitats que realitzen els becaris, quepodrien aconsellar un altre tipus de contractació.

D’altra banda, hi ha una certa activitat complementària a la purament docent.Específicament, al campus de l’ETSEA hi ha un Club Esportiu, una delegació del’Associació Internacional per l’Intercanvi d’Estudiants d’Enginyeria (IAESTE), tunesmasculina i femenina, coral, delegació de l’Associació Cultural Universitària (ACULL),etc.

Els estudiants tenen una organització representativa, el Consell de l’Estudiantat, quedisposa d’espais i infraestructures en el campus. La seva representativitat en els òrgansde govern del Centre i de la Universitat és la màxima que permet la llei (30%) i algunacomissió, com la d’Estudis, és paritària. El problema és que, exceptuant honrosesexcepcions, l’esmentada participació només s’exerceix en el moment de les eleccions arector o director, però no en l’activitat quotidiana de les comissions, la qual cosa hauriade ser esmenada. El seu absentisme dificulta, especialment, la celebració de Consell deDepartament per la manca de quòrum. Les eleccions a representants estudiantilsmobilitzen un nombre molt baix d’estudiants (5% aproximadament), la qual cosaprovoca en l’alumnat poca identificació amb els seus representants i una certadesconfiança.

Els estudiants poden expressar la seva opinió sobre la docència a través d’una enquestaanual els resultats de la qual són comunicats als professors, centre i departamentsimplicats i són utilitzats de manera restringida. L’ETSEA realitza aquesta enquesta desde fa més de 10 anys. Hi ha una certa discrepància entre professors i estudiants sobre laseva utilitat que es discutirà en l’apartat de professorat. A la Taula 13 s’inclou la mitjanade resultats per titulacions.

L’ETSEA, exceptuant la tutorització de TPT i PFC, no s’ha plantejat un modeld’atenció individualitzada a l’alumne per la qual cosa hauria d’analitzar-se laconveniència o no d’introduir objectius de millora pel que fa a aquest tema. Lesactivitats de tutoria han estat comentades en l’apartat 4.1.

23

D’altra banda, el Centre i la Universitat elaboren documents d’orientació a l’alumnat,alguns dels quals es distribueixen amb la matrícula. La Universitat elaborar la Guia del’Estudiant que recull informació sobre organització, estructura, serveis, normativesacadèmiques, etc. de la UdL i de la ciutat. El Centre elabora la Guia d’Orientació per laMatrícula amb dades referents a les titulacions i assignatures del Centre. Aquesta Guia,no obstant, no orienta sobre itineraris ni altres aspectes formatius d’interès. També hi hauna Guia Acadèmica informatitzada ja comentada en la informació referent a cada unade les assignatures de les diferents titulacions. Tots els alumnes tenen un compte decorreu electrònic.

Punts forts

• L’oferta de serveis i activitats extraacadèmiques realitzada per la UdL i el Centre• L’Escola organitza sessions col·lectives d’informació sobre funcionament intern,

activitats de formació externa (Sòcrates / Erasmus) i inserció professional.• L’estudiant disposa d’un sistema d’informació i orientació per la matrícula.

Punts febles

• La inexistència d’un model d’escola d’atenció individualitzada i d'objectius concretsde millora en aquest aspecte.

• La baixa participació dels estudiants en les activitats quotidianes de govern del’Escola.

• La limitada oferta d’activitats de pràctica esportiva habitual.• El sistema d’informació i orientació per la matrícula representa un servei burocràtic

sense orientat sobre els aspectes o dubtes sobre itineraris, o aspectes més formatius.

Propostes de Millora

• Potenciació de l’atenció als estudiants mitjançant la publicació d’horaris de tutoria,foment d’activitats docents que necessitin de la relació personal professor –estudiant, etc.

• Establiment, si es considera adient, d’un model d’escola d’atenció o orientacióindividualitzada als estudiants.

• Incentivació de la participació de l’alumnat en els òrgans de govern del Centre i delsdepartaments.

• Potenciació de la pràctica esportiva habitual• Realització de Jornades d’orientació sobre titulacions, per estudiants de primer cicle.• Creació d’un veritable sistema d’orientació a l’alumnat.

24

6. PROFESSORAT

L’ETSEA imparteix 9 titulacions en les que el professorat participa indistintament perla qual cosa és difícil parlar d’un professorat específic d’una titulació. Aquestapluridisciplinarietat ha permès reunir un gran nombre de professors d’un ampli ventalld’especialitats la qual cosa és molt valuosa de cara a l’oferta docent i l’activitatinvestigadora. La implantació de les titulacions forestals en el mateix Centre quedesenvolupava des de feia temps les titulacions agrícoles, va suposar, en primerainstància, cobrir les places docents amb el professorat ja existent al qual, poc a poc, s’haanat afegint nou professorat, mes especialitzat per atendre-les. La política decontractació d’aquest professorat s’ha realitzar, majoritàriament, buscant el mínim cost,per la qual cosa la major part de les places que anaven sortint eren de Titular d’EscolaUniversitària o Associat a temps complet o parcial.

És per això que, gran part del professorat contractat per aquestes noves titulacions erenprofessionals que havien acabat els seus estudis recentment o amb una carreraprofessional de caràcter tècnic, sense disposar, en la majoria dels casos, del doctorat.Una altra forma d’incorporació de nous professors, que encara es manté, és lacontractació a temps parcial de professors que realitzen la seva activitat principal forade la Universitat, bé en les administracions públiques o a l’empresa privada.

En les dades de la Taula 9b s’observa que només hi ha 16 professors amb titulacionsforestals, dels quals només 10 són ordinaris. D’aquests, només dos tenen el grau dedoctor. Entre tots els professors imparteixen el 30% de les assignatures troncals,excloses les de primer curs, d’ETEF i el 33% de les d’ETIF. A EF el nombred’assignatures troncals impartides per ells és del 38%.

A la Taula 9a es presenta la tipologia d’aquest professorat: d’uns 190 professors, 125són professors ordinaris amb dedicació exclusiva, una tercera part, professors associats iuna mica més de la meitat doctors. La quantitat de professorat actual és acceptable, tot ique hi ha àrees que no estan suficientment dotades. Es constata l’incompliment del quedetermina la LRU pel que fa als professors associats, ja que hi ha casos de professorsATP l’activitat dels quals és únicament docent, i que són responsables únicsd’assignatures troncals. Queda clar, per tant, que aquestes figures s’han utilitzat per lacontractació de professorat amb una futura promoció en la Universitat.

A la Taula 10 es presenta la càrrega docent del professorat implicat en les titulacionsforestals desglossant primer curs, primer i segon cicle. No s’ha pogut desglossar lainformació sobre pràctiques per no disposar de la informació necessària. Destaca, enprimer lloc, l’elevat pes a la docència que tenen els titulars d’escola universitària,conseqüència del model de carrera docent que s’ha seguit en el qual, a causa de la sevaestructura cíclica, s’ha utilitzat aquesta figura de professorat per una primeraestabilització. El model establert pel Llibre Blanc del Professorat de la UdL haconsolidat la figura de la promoció del professorat mitjançant l’avaluació externapreliminar, de manera que gran part dels TEU que tenien el doctorat i una granexperiència docent i investigadora estan essent promocionats a TU amb la qual cosal’estructura docent s’està esmenant. A aquest respecte s’ha de senyalar que per a lestitulacions tecnològiques, com són les impartides en aquest Centre, gran part del’activitat del professorat, al marge de la docent, està en el desenvolupament tecnològic

25

o aplica de les seves disciplines, que no queden valorades, en la seva justa mesura, perles avaluacions de caràcter científic, amb la qual cosa es dificulta la promoció delprofessorat d’aquestes àrees. L’altra dada que destaca a la Taula 10 és l’elevat pes quetenen a primer els professors associats, figura que fonamentalment està establerta perimpartir docència especialitzades en els darrers cursos. Aquesta circumstància hauria deser esmenada.

A l’Escola, tradicionalment, l’activitat docent del professorat s’ha desenvolupat per lapròpia iniciativa personal de cada professor sense que hi hagi hagut una política demillora ni d’innovació per part del centre o dels departaments. La qualitat actual de ladocència impartida ha estat fruï t, per tant, de la iniciativa individual d’un col·lectiu deprofessorat jove i bastant motivat. Una part del professorat de l’ETSEA és un dels mésassidus de la Universitat pel que fa a la participació en els cursos de formació queorganitza l’ICE. Però aquesta acció individual hauria de ser complementada per unapolítica d’incentivació i revaluació de la innovació docent.

L’avaluació del professorat s’ha limitat a la realitzada a través de l’enquesta d’opiniódels estudiants sobre la docència sense que ni el Centre ni els departaments haginestablert procediments complementaris d’avaluació del professorat. L’enquesta d’opiniódels estudiants ve realitzant-se des de fa molts anys i la seva informació és ben valoradaper part de la majoria dels professors tot i que també hi ha alguna controvèrsia,especialment respecte a la seva utilització en l’avaluació del professorat. És una opinióbastant generalitzada que aquest enquesta no serveis per valorar realment la docènciadel professor, tant pel tipus de preguntes que realitza, com pels alumnes que l’emplenen(gran absentisme, alumnes que gairebé no assisteixen a classe, etc.) És per això que esconsidera que l’actual enquesta no serveis res més que com a reflexió del professorat.S’hauria de redissenyar si es vol utilitzar per avaluar l’activitat docent. No hi ha unseguiment de l’evolució al llarg del temps i els estudiants perden confiança en la sevautilitat i augmenta l’absentisme en el moment de la seva realització.

Anualment s’avalua més del 85% de les assignatures de l’ETSEA de les que més del50% enquesten a més de la meitat dels matriculats. No s’aprecien grans diferènciesentre els diferents titulacions. Al curs 94-95, els professors de les assignatures troncalsvan ser significativament pitjor avaluats que els de les assignatures optatives i no es vantrobar diferències significatives ni entre els quadrimestres ni entre les titulacions. Hihavia una correlació altament significativa entre valoració de professors i percentatged’aprovats tot i que aquesta correlació no existeix dins de les assignatures optatives.Aquestes dades poden tenir una interpretació tant positiva (lògica millor valoració deprofessors d’assignatures optatives d’alt rendiment amb pocs alumnes i més granmotivació) com negativa (augment del % d’aprovats per aconseguir una millorvaloració dels estudiants). En qualsevol cas s’ha de dir que, segons l’enquesta d’opiniódels estudiants, hi ha una bona valoració de la docència que es manté en els diferentscursos ja que més del 82% del professorat i del 79% de les assignatures resultenavaluats per damunt de 3.

Els punts forts del professorat senyalats per l’enquesta són, en general, el domini del’assignatura, la correcció en el tracte i el compliment dels horaris de classe. Elsprincipals punts dèbils són el poc foment de la participació activa en classes, elsmètodes d’ensenyament poc efectius i l’escassa disponibilitat a la biblioteca de labibliografia recomanada.

26

La participació del professorat en els òrgans de govern del centre és més baixa del queseria desitjable principalment a causa de l’elevat nombre de components que elreglament del centre estableix per a la Junta d’Escola, Comissió Permanent i Comissiód’Estudis, per la qual cosa podria plantejar-se una reforma estatutària que reduís elnombre de components dels esmentats òrgans. És una opinió molt estesa entre elprofessorat l’existència d’un gran nombre de reunions, enquestes, qüestionaris,inventaris, que s’han d’emplenar i que després no es veuen els resultats i, per tant, esdubta de la seva utilitat, la qual cosa fomenta l’apatia en la participació.

Punts forts

• L’existència d’una àmplia diversitat disciplinar en el professorat actual.• L’alta dedicació del professorat a les diferents activitats acadèmiques i la maduresa

adquirida.• L’aplicació sistemàtica de l’enquesta d’opinió sobre la docència que es realitza a

l’alumnat• La bona valoració del professorat, en termes generals, expressada per part dels

estudiants a través de l’enquesta d’opinió.

Punts febles

• El reduï t nombre de personal de suport a la docència i la investigació.• L’existència d’una elevada quantitat de docència impartida per TEU en segon cicle i

per professors associats en primer curs.• La inexistència d’una política d’avaluació ni d’innovació de l’activitat docent del

professorat per part del Centre o dels departaments.• La baixa participació del professorat en els òrgans de govern del Centre.• El reduï t nombre de professors amb formació forestal i d’aquests, amb el doctorat,

per la docència en assignatures troncals / obligatòries.• L’aplicació de l’actual enquesta a l’alumnat per realitzar la valoració docent del

professorat.• La manca de mecanismes per esmenar les distorsions per part del professorat en la

realització de la seva activitat docent.

Propostes de millora

• Correcció de la responsabilitat docent de TEU en segon cicle i ATP en primer cursmitjançant la promoció o reestructuració.

• Establiment de procediments d’avaluació docent per part del Centre i delsdepartaments, complementaris a l’enquesta als estudiants.

• Replantejament de la composició dels òrgans de govern del Centre per augmentar elnivell de participació del professorat.

• Foment de la contractació d’un professorat, amb formació forestal, per la docènciad’assignatures específiques de la seva titulació.

• Incentivació al professorat forestal per la realització de les seves tesis doctorals.• Promoció que valori més els aspectes tecnològics i aplicats de les seves disciplines.

27

7. RELACIONS EXTERIORS

Un primer aspecte a analitzar dins d’aquest apartat és el de la vinculació de l’ETSEAamb diferents institucions públiques i privades. La principal institució amb que esmantenen relacions que afecten a l’activitat docent i investigadora és el CTFC sobre elqual l’ETSEA ha elaborat un informe (document 1) del que ja s’han fet diversoscomentaris en aquest autoinforme. A més, i tal i com es van senyalar en l’apartat decontext institucional, el campus de L’ETSEA inclou una sèrie d’institucions vinculadesamb l’agricultura que apropen la problemàtica agrària a les activitats formatives del’estudiant (Centre UdL-IRTA, CTT de la UdL, Estació Experimental de Lleida, Estacióde Mecanització, Servei de Protecció dels Vegetals, diferents serveis del DARP, etc.).En moltes ocasions, la relació amb aquestes institucions permet la relació amb altresinstitucions privades o amb empreses amb les quals s’estableixen convenis decol·laboració (serveis, investigació, estudis, etc) en els quals hi pot participar l’alumnat.

La participació dels estudiants de les titulacions forestals en programes acadèmics quees realitzen en l’exterior de l’Escola ha augmentat en els darrers cursos. El programad’intercanvi Erasmus/Sòcrates ha crescut de forma substancial de manera que, el curs98-99, 21 estudiants han viatjat a diferents universitats europees, fonamentalment per ala realització del Projecte Final de Carrera (Taula 12a). El mateix curs, 30 estudiantseuropeus han vingut a l’ETSEA la qual cosa demostra la importància que està adquirintaquest programa. Recentment s’ha preparat un qüestionari per analitzar de manera mésdetallada el grau de satisfacció que aquesta experiència acadèmica representa per alsque hi participen. A la Taula 12c es pot analitzar l’evolució dels intercanvis deprofessors i estudiants en el marc del programa Intercampus amb l’Amèrica Llatina.Els convenis Universitat – Empresa, en les titulacions forestals, tenen molta menysentitat que en les agrícoles, ja que dels 131 convenis realitzats durant el curs 1998-99només 26 són d’aquestes titulacions (Taula 12b). Aquesta quantitat serà superada elpresent curs a l'igual que la durada mitja de cada conveni que actualment gira al voltantdels 4 mesos. Aquest volum d’activitat s’ha aconseguit per iniciativa del professoratsense que l’Escola hagi tingut una participació activa en la recerca d’empresesdisposades a aquest tipus de col·laboració. La recerca activa d’empreses per part del’ETSEA permetria potenciar aquest tipus d’activitat docent demandada per la societat ipels estudiants i, a més, permetria ampliar la tipologia dels convenis que actualment esbasen en activitats relacionades amb la investigació, fonamentalment a través del centreUdL-IRTA. També s’ha creat un qüestionari per avaluar el grau de satisfacció delsestudiants amb aquest tipus de conveni.

Punts forts

• L’elevat nombre i tendència creixent d’intercanvis Sòcrates/Erasmus i Intercampus.

Punts febles

• La manca d’una política d’Escola per la potenciació dels convenis Universitat –Empresa.

• La limitada tipologia dels convenis Universitat – Empresa que es concentren enl’àmbit de la investigació.

• La manca d’una política d’Escola de promoció i difusió de la seva imatge externa.

28

Propostes de Millora

• La creació d’una figura de coordinador de convenis Universitat – Empresa i de ladifusió de la imatge de l’Escola que l’apropi al món empresarial.

• La creació d’un banc d’empreses col·laboradores per activitats docents a les quel’Escola pugui correspondre amb la prestació d’un altre servei (documentació, p.e.)

29

8. PROPOSTES DE MILLORA

8.1. Propostes a assumir per la Universitat.

• Anàlisi de l’efecte que pugui tenir a l’ETSEA la reforma de l’ensenyamentsecundari pel que fa a quantitat i qualitat dels nous alumnes. Anàlisi de l’encaix quetenen en el futur els cicles formatius de grau superior i el primer i segon cicleuniversitari.

• Establir, en el CTFC, unes estructures de gestió docent i investigadora en les que elpaper central l’ocupi una figura de nova creació d’interlocutor únic reconegut pertotes les parts, eliminant vies terceres de comunicació entre el CTFC i la UdL.

• Establir, amb el CTFC, uns mecanismes àgils i transparents de gestió econòmica iadministrativa, per tal de resoldre d’una manera inequívoca i definitiva la viabilitatde les estructures econòmiques actuals de funcionament del Centre.

• Ampliació del pressupost ordinari d’activitat docent que permeti el finançament delsviatges i activitats pràctiques de camp que es considerin necessàries per a laformació.

• Adquisició d’equipament per la realització de pràctiques.• Incentivació al professorat forestal per la realització de les seves tesis doctorals.• Creació d’infraestructures docents inexistents o infradotades actualment (laboratoris

i tallers de tecnologia, convenis per la cessió de monts o parcel·les per la realitzacióde pràctiques, etc.

• Incentivació al professorat per la millora i innovació docent.• Realització de cursos de formació docent per al professorat que arriba a la

Universitat sense experiència docent.• Ampliació de les possibilitats de reconeixement de crèdits de lliure elecció per

activitats noves: becaris en convenis CTT amb empreses, estudiants ajudants enactivitats docents, etc.

• Foment de la contractació d’un professorat amb formació forestal per la docènciad’assignatures específiques de la seva titulació.

• No utilització exclusiva de l’actual enquesta per l’avaluació docent del professorat iestablir procediments d’avaluació docent per part del Centre i dels departamentscomplementaris a l’enquesta als estudiants. Les valoracions externes del professorathaurien de tenir més en compte aspectes tecnològics i aplicats de les sevesdisciplines.

8.2. Propostes a assumir per la Comissió d’Estudis i la Comissió de TitulacionsForestals.

• Assumpció, per part de la Comissió d’Estudis a través de les subcomissions, de lacoordinació i avaluació anual de cada una de les titulacions impartides a l’ETSEA

• Elaboració dels perfils de formació de cada una de les titulacions.• Adaptació dels plans d’estudi de segon cicle per contemplar amb garanties més

grans de formació el fet que es realitzin itineraris creuats entre les titulacions deprimer cicle d'agrícoles i les de segon cicle de forest.

• Establiment de procediments periòdics d’actualització del programa de formació enbase a l’experiència dels titulats en la seva activitat professional.

30

• Revisió dels plans d’estudi preveient, a més dels noms de les assignatures i el seunombre de crèdits, els seus continguts teòrics i pràctics, la seva successió temporal ila seva adequació a la consecució dels objectius docents.

• Reducció del nombre d’assignatures i augment de la seva mesura.• Reorganitzar el primer curs com una fase selectiva amb avaluació global, tenint en

compte la reforma de l’ensenyament mitjà i amb la finalitat de millorar el rendimentacadèmic (grups reduï ts per problemes, revisió de continguts i del sistemad’avaluació, nivell d’accés, horaris, etc.)

• Concentració d’assignatures en matèries més àmplies que incloguin activitats ipràctiques multidisciplinars amb un sistema d’avaluació global.

• Clarificació i estructuració de l’oferta d’assignatures optatives: elaboraciód’itineraris.

• Potenciació de l’organització d’activitats pràctiques fora de l’escola (assignaturesd’estiu, viatges, etc.)

• Coordinació i integració de les activitats docents: viatges, pràctiques, treballspersonals, etc.

• Revisió dels continguts de les assignatures, de la durada de les seves activitatsdocents i dels seus sistemes d’avaluació amb la perspectiva d’optimitzar el seunivell d’exigència.

• Desenvolupament de noves alternatives en la realització del Treball Pràctic Tutoralper facilitar la transició al segon cicle: TPT integrat amb un seguit de treballsd’assignatures, condicionament al lliurament del PFC, potenciació de realitzar-lodins dels convenis Universitat – Empresa.

• Revisió de les causes del baix rendiment acadèmic i formulació d’objectius a aquestrespecte.

8.3. Propostes a assumir per la Comissió Permanent i la Comissió de Planificació.

• Homogeneï tzar el nivell d’accés mitjançant l’establiment de nivells de referència encada assignatura, assignatures de recolzament, replantejament d’objectius, etc.

• Augmentar l’eficiència de l’oferta docent actual organitzant-la de manera que puguiser atractiva a estudiants d’altres universitats nacionals i estrangeres.

• Proposar el desenvolupament d’estímuls per la difusió de la qualitat docent (ajudesper l’elaboració de material docent de qualitat, aprovació d’una distinció dereconeixement a la docència impartida, etc.)

• Establiment d’un procediment de formulació de propostes de millora docent entreCentre i departaments.

• Establiment i publicació periòdica de normes o criteris docents d’Escola(comptabilització de l’activitat docent, desenvolupament de l’avaluació continuada,modificació de les normatives o de la planificació docent d’Escola, viatges, etc.).

• Desenvolupament de noves alternatives a l’actual sistema d’avaluació: modificaciódel calendari escolar, avaluació curricular, extensió de nous criteris d’avaluació(expressió oral i escrita, aplicació pràctica, avaluació continuada, etc.)

• Establiment, si es considera adient, d’un model d’escola d’atenció i orientacióindividualitzada als estudiants.

• Potenciació de la pràctica esportiva habitual.• Realització de jornades d’orientació sobre titulacions pels estudiants de primer cicle.

31

• Establiment de procediments d’avaluació docent per part del Centre i delsdepartaments, complementaris a l’enquesta als estudiants..

• Replantejament de la composició dels òrgans de govern del centre per augmentar elnivell de participació.

• Creació de la figura del coordinador de convenis Universitat – Empresa i de ladifusió de la imatge de l’Escola que l’apropi al món empresarial.

• Creació d’un banc d’empreses col·laboradores per activitats docents a les quel’Escola pugui correspondre amb la prestació d’uns altres tipus de serveis(documentació, p.e.)

8.4. Propostes de millora a assumir pels Departaments.

• Estímul de les activitats adreçades a la millora de l’aprenentatge (elaboració dematerial docent, increment de les activitats pràctiques, organització d’activitatsmultidisciplinars, incentivació del reconeixement dels mèrits docents, etc.)

• La correcció de la responsabilitat docent de TEU en segon cicle i ATP en primercurs mitjançant promoció o reestructuració.

• Establiment de procediments d’avaluació docent per part del Centre i delsdepartaments complementaris a l’enquesta als estudiants.

8.5. Propostes de millora a assumir pel professorat.

• Potenciació de l’atenció dels alumnes mitjançant la publicació d’horaris de tutoria,foment d’activitats docents que necessitin de la relació personal professor –estudiant, etc

• Implicació majoritària en la millora de la docència.• Implicació en els òrgans de participació.

8.6. Propostes a assumir pels estudiants.

• Participació de l’alumnat en els òrgans de govern del Centre i dels departaments.• Major interès en la millora de la seva capacitat oral i escrita.• Major interès per millorar la seva formació complementària, com pot ser el maneig

d’ordinadors i el coneixement d’idiomes.• Canvi en les seves actituds generals d’aprenentatge, passant d’una altitud passiva a

una altra, més activa.• Mes implicació en la millora docent mitjançant la utilització dels mecanismes

establerts fins aquest moment (enquesta, participació en els departaments, etc.)• Més representativitat dels òrgans dels estudiants en el cos social estudiantil, per

aconseguir representar els seus interessos.

32

Annex 1. TAULES DE L'AUTOINFORME D'AVALUACIÓ DE LESTITULACIONS FORESTALS IMPARTIDES A L'ETSEA

Taula 1a: Indicadors de matriculats: evolució de l'alumnat de les titulacions d'E.T.FORESTAL i E. DE FOREST

Taula 1b: Indicadors de matriculats: evolució de l'alumnat en les especialitats d'ETF i enles orientacions d'E. DE FOREST

Taula 1c: Indicadors de matriculació de les titulacions d'E.T. FORESTAL i E. DEFOREST

Taula 2: Demanda i accés a les titulacions de 1er cicle de l'ETSEA

Taula 3: Procedència, titulació d'origen, sexe i observacions en relació als estudiantsque accedeixen al segon cicle d'ENGINYERIA DE FOREST

Taula 4: Indicadors dels Plans d'Estudis: estructura i tipus de crèdits

Taula 5: Programa de les titulacions forestals de l'ETSEA

Taula 6: Metodologia docent i sistema d'avaluació de les titulacions forestals del'ETSEA

Taula 7: Indicadors de rendiment acadèmic de les assignatures de les titulacionsforestals de l'ETSEA

Taula 8a: Indicadors de graduació de les titulacions de l'ETSEA

Taula 8b: Indicadors de rendiment acadèmic de les titulacions de l'ETSEA

Taula 9a: Tipologia del professorat de l'ETSEA per Departaments i àrees deconeixement

Taula 9b. Professors amb titulació forestal

Taula 9c. Assignatures impartides per professors amb titulació forestal

Taula 10: Càrrega docent del professorat implicat en les titulacions forestals(Enginyeries Tècniques Forestals i Enginyeria de FOREST)

Taula 11a. Tipologia i avaluació dels Treballs Pràctics Tutorats en relació a les diversestitulacions impartides a l'ETSEA

Taula 11b. Tipologia i avaluació dels Projectes de Fi de Carrera en relació a les diversestitulacions impartides a l'ETSEA

Taula 12a. Evolució del nombre d'estudiants en el programa d'intercanviErasmus/Sòcrates

33

Taula 12b. Tipologia i nombre de convenis Universitat-Empresa en relació a lestitulacions de l'ETSEA

Taula 12c. Evolució del nombre d'estudiants i professors en el programa d'intercanviIntercampus de Cooperació Interuniversitària entre l'ETSEA i l'Amèrica Llatina

Taula 13. Resultats de l'enquesta d'opinió dels estudiants sobre les assignatures de lestitulacions de l'ETSEA

Taula 14. Enquesta sobre els Plans d'Estudis

Taula 15: Resultats de l'enquesta d'opinió sobre els TPT/PFC en relació a les diversestitulacions impartides a l'ETSEA

34

Taula 1a: Indicadors de matriculats: evolució de l'alumnat de les titulacions d'E.T. FORESTAL iE. DE FOREST

Taula 1b: Indicadors de matriculats: evolució de l'alumnat en les especialitats d'ETF i en lesorientacions d'E. DE FOREST

Nous Matric Titulats tit/mat tit/nous Nous MatriculatsTitulats tit/mat tit/nous

92-93 63 221 23 0,10 0,37 222 22293-94 77 314 32 0,10 0,42 135 221 4 0,02 0,0394-95 129 326 30 0,09 0,23 88 338 38 0,11 0,4395-96 155 425 14 0,03 0,09 92 330 33 0,10 0,3696-97 146 511 27 0,05 0,18 88 314 45 0,14 0,51total 570 1797 126 0,07 0,22 625 1425 120 0,09 0,33

CursEF2ETF

nous total nous total nous total nous total nous totalE.T. Explot. Forestals 43 261 89 216 108 302 106 384 100 447E.T. Indústries Forestals 34 53 40 77 47 105 40 127 38 137

77 314 129 293 155 407 146 511 138 584

Eng. Forest (C. i T. Forestal) 131 112 119 136Eng. Forest (Gest. Med. Amb.) 207 218 195 212

338 330 314 348

Total ETF

Total EF2

97-98 Titulació 95-96 96-9793-94 94-95

35

Taula 1c: Indicadors de matriculació de les titulacions d'E.T. FORESTAL i E. DE FOREST

Anynúm. estu-diants

n ú m .

C r

mat r í -

c u l a

t o t a l s

assig./ est.

Cr/est.

n ú m .

C r . p e r

a n y

n ú m .

e s t

h o m o l .

1994 216 1 5 3 8 3 15,2 71,2 7 5 2 0 5 , 1

1995 303 1 9 5 2 4 13,5 64,4 7 5 2 6 0 , 3

1996 384 2 3 0 7 3 12,5 60,1 7 5 3 0 7 , 6

1994 80 5 1 4 7 13,5 64,3 7 5 6 8 , 6

1995 103 6 4 7 9 13,2 62,9 7 5 8 6 , 4

1996 127 7 2 2 5 11,7 56,9 7 5 9 6 , 3

1994 329 1 7 6 6 3 9,5 53,7 7 5 2 3 5 , 5

1995 333 1 5 4 1 3 8,2 46,3 7 5 2 0 5 , 5

1 9 9 6 3 1 4 1 5 2 5 4 7 , 4 48,6 7 5 2 0 3 , 4

ENG. FORESTS

Titulació

ETF-EF

ETF-IF

36

Taula 2a. Demanda i qualitat d'accés (juny + setembre) a les titulacions de 1er cicle de l'ETSEA

Total 1a opcióMatric.

nou accés

% dones Total 1a opcióMatric.

nou accés

% nou accés

% dones Total 1a opcióMatric.

nou accés

% nou accés

% dones Total 1a opcióMatric.

nou accés

% nou accés

% dones

ETA-EA 93/94 35 292 36 30 20 253 29 23 77 26 34 7 7 23 0 5 0 0 0 -

ETA-EA 94/95 35 330 19 38 32 267 16 30 79 33 63 3 8 21 25 0 0 0 0 -

ETA-EA 95/96 40 372 20 43 33 285 15 39 91 31 87 5 4 9 50 0 0 0 0 -

ETA-EA 96/97 40 410 34 44 27 341 25 38 86 32 65 8 6 14 0 4 1 0 0 -

ETA-EA 97/98 40 374 46 40 38 305 37 35 88 37 68 8 5 13 40 1 1 0 0 -

ETA-HJ 93/94 35 215 18 30 27 184 15 26 87 31 25 3 4 13 0 6 0 0 0 -

ETA-HJ 94/95 35 273 23 34 26 207 9 25 74 32 65 13 9 26 11 1 1 0 0 -

ETA-HJ 95/96 40 367 41 40 38 291 31 29 73 45 73 9 11 28 18 3 1 0 0 -

ETA-HJ 96/97 40 357 50 39 49 295 27 25 64 60 59 22 14 36 29 3 1 0 0 -

ETA-HJ 97/98 40 288 44 45 33 225 32 34 76 41 63 12 11 24 9 0 0 0 0 -

ETA-IAA 93/94 55 318 59 60 47 281 57 53 88 49 33 1 6 10 33 4 1 1 2 0

ETA-IAA 94/95 55 378 53 53 53 311 45 45 85 58 61 3 7 13 14 6 5 1 2 100

ETA-IAA 95/96 60 445 62 65 54 338 49 48 74 63 104 12 16 25 25 3 1 1 2 100

ETA-IAA 96/97 60 431 53 56 55 358 46 47 84 60 69 7 9 16 33 4 0 0 0 -

ETA-IAA 97/98 60 426 67 64 69 358 58 54 84 74 68 9 10 16 40 0 0 0 0 -

ETA-MCR 93/94 35 159 18 24 17 124 11 19 79 21 33 7 5 21 0 2 0 0 0 -

ETA-MCR 94/95 35 210 23 34 3 164 19 27 79 4 46 4 7 21 0 0 0 0 0 -

ETA-MCR 95/96 40 286 37 43 23 206 21 36 84 28 79 16 7 16 0 1 0 0 0 -

ETA-MCR 96/97 40 297 33 41 15 236 30 36 88 17 58 3 5 12 0 3 0 0 0 -

ETA-MCR 97/98 40 396 83 40 18 305 62 27 68 22 80 17 13 33 8 11 4 0 0 -

ETF-EF 93/94 40 578 135 42 21 506 112 29 69 24 62 18 10 24 10 10 5 3 7 33

ETF-EF 94/95 80 639 200 86 43 534 153 64 74 50 100 45 22 26 23 5 2 0 0 -

ETF-EF 95/96 100 591 141 100 35 411 97 69 69 36 143 41 29 29 31 7 3 2 2 50

ETF-EF 96/97 100 605 157 102 45 496 133 80 78 51 104 23 21 21 24 5 1 1 1 0

ETF-EF 97/98 100 492 101 103 41 387 81 79 77 47 103 19 23 22 22 2 1 1 1 0

ETF-IF 93/94 35 388 20 34 26 334 15 26 76 23 49 5 8 24 38 5 0 0 0 -

ETF-IF 94/95 35 454 25 39 38 364 22 30 77 33 87 2 8 21 63 3 1 1 3 0

ETF-IF 95/96 40 389 15 44 25 277 14 32 73 25 111 1 12 27 25 1 0 0 0 -

ETF-IF 96/97 40 427 31 38 26 340 22 33 87 24 83 8 4 11 50 4 1 1 3 0

ETF-IF 97/98 40 379 30 38 26 296 23 31 82 32 82 7 7 18 0 1 0 0 0 -

TitulacióCurs

acadèmic

Dades globals PAAU

Demanda Demanda satisfeta

Altres vies

Demanda Demanda satisfeta

Places oferta

Demanda Demanda satisfeta

FP

Demanda Demanda satisfeta

37

Taula 2b. Demanda i qualitat d'accés (juny + setembre) a les titulacions de 1er cicle de l'ETSEA

N o m b r e % N o m b r e % N o m b r e %

E T A - E A 9 3 / 9 4 1 4 6 1 4 1 7 5 2 2 5,61 5 7 1 1 5,00 0 0 1 6

E T A - E A 9 4 / 9 5 1 0 3 3 5 1 7 1 5 5 0 5,89 1 1 2 1 7 6,35 0 0 2 6

E T A - E A 9 5 / 9 6 1 2 3 1 1 0 2 6 1 7 4 4 5,72 2 8 2 9 6,29 0 0 0 4

E T A - E A 9 6 / 9 7 2 3 6 1 5 1 3 1 0 2 6 5,85 2 1 4 2 2 6,22 0 0 2 4

E T A - E A 9 7 / 9 8 3 1 8 9 2 6 2 6 5,73 7 9 1 9 5,00 0 0 1 4

E T A - H J 9 3 / 9 4 1 2 4 6 6 2 3 8 3 1 5,54 2 7 1 7 5,00 0 0 2 2

E T A - H J 9 4 / 9 5 8 3 2 7 2 8 1 0 4 0 5,58 2 5 1 8 6,93 0 2 5 2

E T A - H J 9 5 / 9 6 1 7 5 9 7 2 4 5 1 7 5,74 1 9 1 9 6,53 0 1 2 8

E T A - H J 9 6 / 9 7 1 2 4 8 7 2 8 6 2 4 5,91 0 6 1 9 6,74 0 0 8 6

E T A - H J 9 7 / 9 8 3 0 8 8 2 6 2 6 5,68 2 8 2 4 5,00 0 0 7 4

E T A - I A A 9 3 / 9 4 4 6 8 7 5 9 2 4 5,63 9 1 7 2 7 5,00 0 0 0 6

E T A - I A A 9 4 / 9 5 3 4 7 6 8 1 8 3 7 5,81 7 1 8 2 0 5,00 0 1 1 5

E T A - I A A 9 5 / 9 6 3 5 7 3 6 1 3 7 1 5 5,89 9 1 9 2 0 6,72 0 1 5 1 0

E T A - I A A 9 6 / 9 7 2 6 5 5 1 2 2 6 9 1 9 5,76 4 2 4 1 9 5,83 0 1 5 3

E T A - I A A 9 7 / 9 8 4 7 8 7 4 7 3 6 5,76 5 2 0 2 9 5,00 0 1 5 4

E T A - M C R 9 3 / 9 4 9 4 7 3 1 6 7 3 7 5,19 2 2 1 5 5,00 0 0 0 5

E T A - M C R 9 4 / 9 5 1 7 6 3 2 7 8 3 0 5,57 0 5 2 2 5,83 0 0 1 6

E T A - M C R 9 5 / 9 6 1 8 5 0 1 1 3 1 7 1 9 5,62 0 5 3 1 6,50 0 0 3 4

E T A - M C R 9 6 / 9 7 2 4 6 7 6 1 7 6 1 7 5,73 4 8 2 4 6,00 0 0 2 3

E T A - M C R 9 7 / 9 8 2 1 7 8 1 4 5 1 9 5,54 0 6 2 1 5,00 0 2 4 7

E T F - E F 9 3 / 9 4 2 8 9 7 1 3 0 0 6,38 7 2 2 0 6,80 0 3 5 2

E T F - E F 9 4 / 9 5 6 2 9 7 0 0 2 3 6,57 3 2 3 1 1 6,81 0 2 1 8 2

E T F - E F 9 5 / 9 6 6 0 8 7 5 7 4 6 6,12 1 9 4 3 7 6,83 0 0 1 5 1 4

E T F - E F 9 6 / 9 7 7 3 9 1 4 5 3 4 6,25 2 3 5 7 0 6,08 0 4 1 1 6

E T F - E F 9 7 / 9 8 7 3 9 2 1 1 5 6 5,91 1 4 4 2 2 3 5,00 1 0 7 1 5

E T F - I F 9 3 / 9 4 7 2 7 1 8 6 9 1 4 5,88 0 1 3 1 3 6,10 0 1 1 6

E T F - I F 9 4 / 9 5 8 2 7 2 0 6 7 2 7 6,24 4 2 3 3 6,64 0 0 0 8

E T F - I F 9 5 / 9 6 1 1 3 4 1 4 4 4 7 2 2 5,82 1 5 2 6 6,54 0 0 0 1 2

E T F - I F 9 6 / 9 7 1 1 3 3 1 6 4 8 6 1 8 5,96 0 4 2 9 5,62 0 0 2 2

E T F - I F 9 7 / 9 8 2 2 7 1 3 1 0 6 1 9 5,71 0 6 2 5 5,00 0 0 2 5

[7 ,8 ] [ 5 ,7 ][ 8 ,9 ]

Ti tu lacióCurs

a c a d è m i c

1a opc ió 2a opc ió A l t r es opc ions

Demanda sa t i s f e ta

Es tud ian ts d i s t r i bu ï t s pe r i n te rva l s de no tes d 'accésP A A U

N o t a d e tal l

P A A U FP

N o t a d e tal l

[ 7 , 1 0 ] [ 6 ,7 ] [ 5 ,6 ] [ 9 , 1 0 ]

38

Taula 3: Procedència, titulació d'origen, sexe i observacions en relació als estudiants que accedeixenal segon cicle d'ENGINYERIA DE FOREST

n % n %

PROCEDÈNCIAAlbacete 0 0 7 4,9Andalusia 5 6,1 5 3,5Aragó 0 0,0 12 8,5Barcelona 15 18,3 8 5,6Canàries 0 0,0 1 0,7Castella-La Manxa 3 3,7 0 0,0Galicia 1 1,2 0 0,0La Rioja 0 0,0 2 1,4Lleida 27 32,9 59 41,5Madrid 3 3,7 5 3,5Navarra / País Basc 15 18,3 13 9,2Palencia /León 6 7,3 8 5,6Resta de Catalunya 0 0 3 2,1València / Orihuela 7 8,5 19 13,4total 82 100,0 142 100,0

ETF-EF 33 40,7 95 66,9ETF-IF 5 6,2 8 5,6ETA-EA 10 12,3 19 13,4ETA-HJ 27 33,3 5 3,5ETA-IA 0 0,0 8 5,6EA2 6 7,4 7 4,9total 81 100,0 142 100,0SEXED 28 34,1 50 35,2H 54 65,9 92 64,8total 82 100,0 142 100,0

Titulats 2 - 3 2,1Matrícula condicionada 11 - 51 35,9Simultaneïtat d'estudis 2 - 6 4,2Segon quadrimestre - - 15 10,6Resta de matriculats - - 67 47,2total - - 142 100,0

ENGINYERIA DE FORESTS

TITULACIÓ

OBSERVACIONS

97-98 98-99

39

Taula 4: Indicadors dels Plans d'Estudis: estructura i tipus de crèdits

Total

Titulació Cr. Cr. % Cr. % Cr. % Cr. % ofert ofert/opt cred % 3 Cr. 4,5 Cr. 6 Cr. total 3 Cr. 4,5 Cr. 6 Cr. t o ta l

E.T. Expl. Agropecuàries 225 90 40 151,5 67,33 16,5 7,3 34,5 15,3 97,5 2,8 22,5 10 6 1 2 1 4 3 2 2 7 1 0 1 9

E.T. Hortofructicultura i Jard. 225 90 40 148,5 66 16,5 7,3 37,5 16,7 85,5 2,3 22,5 10 5 1 2 1 4 3 1 2 5 9 1 6

E.T. Indúst. Agrar. i Alim. 225 90 40 132 58,67 30 13,3 40,5 18 88,5 2,2 22,5 10 8 1 2 1 0 3 0 7 5 7 1 9

E.T. Mec. i Const. Rurals 225 90 40 136,5 60,67 22,5 10,0 43,5 19,3 111 2,6 22,5 10 8 1 4 9 3 1 5 3 8 1 6

Total E.T.A.

E.T. Explot. Forestals 225 90 40 156 69,33 16,5 7,3 30 13,3 84 2,8 22,5 10 8 1 3 1 3 3 4 7 5 7 1 9

E.T. Indústries Forestals 225 90 40 132 58,67 27 12,0 43,5 19,3 91,5 2,1 22,5 10 7 1 2 1 2 3 1 5 4 7 1 6

Total E.T.F.

Eng. Ag. (Agronomia) 45 99 2,2

Eng. Ag. (Gest. Med. Amb.) 45 102 2,3

Eng. Ag. (C. Sòl i Ord. Territ.) 45 81 1,8

Eng. Ag. (Economia) 45 67,5 1,5

Eng. Ag. (Eng. Alimentària) 45 75 1,7

Eng. Ag. (Eng. Rural) 45 69 1,5

Eng. Ag. (Prod. Animal) 45 79,5 1,8

Eng. Ag. (Prot. de Cultius) 45 87 1,9

Eng. Ag. (Hortofruticultura) 45 85,5 1,9

Total E.A. 150 60 40 75 50 15 10,0 45 30 15 10 2 6 7 1 5 2 1 3 3 4 7 1 0 1

Eng. Forest (C. i T. Forestal) 48

Eng. Forest (Gest. Med. Amb.) 48

Total E.F. 150 60 40 72 48 15 10,0 32 15 10 0 4 9 1 3 4 1 5 3 4 5 3

Llic. C. i Tec.dels Aliments 150 91,5 61 3 2,0 40,5 27 130,5 3,2 15 10 8 6 1 2 6 6 8 2 0

Lliure el. nº assig. optat. amb:nº assig. troncals amb:Pràctiques Troncals Obligatories Optatives

40

Taula 5: Programa de les titulacions forestals de l'ETSEA

0-5 >5-25 >25-120 >120 0-30 >30

TOTAL TRONCALS 1er CURS 129,2 0 0 5 9 31,2 6 6 82,0

TOTAL TRONCALS 142,5 0 0 11 22 30,0 13 8 41,2

TOTAL OPTATIVES 55,4 0 1 16 0 26,7 9 3 24,9

TOTAL ASSIGNATURES 113,3 0 1 27 23 29,8 22 12 48

0-5 >5-25 >25-120 >120 0-30 >30

TOTAL TRONCALS 1er CURS 130,9 0 0 4 9 24,6 7 5 83,0

TOTAL TRONCALS 145,5 0 0 6 20 27,8 12 6 36,2

TOTAL OPTATIVES 58,6 0 2 15 1 18,9 7 1 17,6

TOTAL ASSIGNATURES 109,0 0 2 23 22 26,7 19 9 27

0-5 >5-25 >25-120 >120 0-30 >30 90,8

TOTAL TRONCALS 131,5 0 0 5 7 26,7 7 1 30,8

TOTAL OPTATIVES 55,7 1 8 37 5 27,6 24 11 22,6

TOTAL ASSIGNATURES 70,1 1 8 42 12 27,5 31 12 54

( * ) e l s a s p e c t e s v a l o r a t s h a n e s t a t : o b j e c t i u s , p r o g r a m a , s i s t e m a d ' a v a l u a c i ó i b i b l i o g r a f i a

% assignatures amb >=4 aspectes a la Guia Docent (*):

mitjana % hores de pràctiques fora d'aula:

ETF-EFnº alumnes teoria/grup 97-98 nº alumnes pràct./grup 97-98

Compteig assignatures intervals Compteig ass. int.Mitjana Mitjana

% assignatures amb >=4 aspectes a la Guia Docent (*):

ETF-IFnº alumnes teoria/grup 97-98 nº alumnes pràct./grup 97-98

Compteig assignatures intervals Compteig ass. int.

mitjana % hores de pràctiques fora d'aula:

sumatori nº viatges:

% assignatures amb >1 professor:

% assignatures amb >=4 aspectes a la Guia Docent (*):

mitjana % hores de pràctiques fora d'aula:

% assignatures amb >1 professor:

sumatori nº viatges:

EF2nº alumnes teoria/grup 97-98 nº alumnes pràct./grup 97-98

Compteig assignatures intervals Compteig ass. int.Mitjana Mitjana

% assignatures amb >1 professor:

sumatori nº viatges:

Mitjana Mitjana

41

Taula 6: Metodologia docent i sistema d'avaluació de les titulacions forestals de l'ETSEA

Te

mp

s d

'est

ud

i

TIT

UL

AC

IÓ

Lliç

ó m

ag

istr

al

Re

solu

ció

de

pro

ble

me

s o

ca

sos

en

au

la

Act

ivita

ts e

n a

ula

d'in

form

àtic

a

Prà

ctiq

ue

s e

xpe

rim

en

tals

de

lab

ora

tori

Prà

ctiq

ue

s e

xpe

rim

en

t d

e c

am

p i

via

tge

s

Altr

es

act

ivita

ts

Ap

un

ts e

dita

ts d

e t

eo

ria

Ap

un

ts e

dita

ts d

e p

ràct

iqu

es

Ap

un

ts p

rop

is o

de

ls c

om

pa

nys

Llib

re d

e t

ext

pri

nci

pa

l

Fo

tocò

pie

s d

ive

rse

s

Ma

teri

als

dis

po

nib

les

a I

nte

rne

t

Re

cerc

a b

iblio

grà

fica

Tra

nsp

arè

nci

es

Dia

po

sitiv

es

Vid

eo

Pro

jecc

ió a

mb

ord

ina

do

r

Tre

ba

ll e

scri

t

Pre

sen

taci

ó o

ral

Tre

ba

ll e

n g

rup

Ass

istè

nci

a a

cla

sse

Pa

rtic

ipa

ció

a c

lass

e

Co

nsu

ltes

en

ho

res

de

tu

tori

a

ho

res

est

ima

de

s p

er

ho

ra d

e c

lass

e

Ava

lua

ció

co

ntin

ua

da

Exà

me

ns

pa

rcia

ls

Exa

me

n F

ina

l

Exa

men

Ora

l

Exa

me

n o

exe

rcic

is a

mb

ma

teri

al

Te

ori

a

Re

solu

ció

de

pro

ble

me

s o

ca

sos

Prà

ctiq

ue

s d

e la

bo

rato

ri/c

am

p

Tre

ba

ll d

e c

urs

Altr

es

crite

ris

ETF-EF MITJANA ASSIG. TOTAL 54,3 24,4 5,3 6,2 8,7 1,2 2,3 1,9 3,5 1,7 2,2 0,5 1,2 3,4 1,7 0,6 0,7 2,1 0,8 1,7 3,8 2,0 2,1 1,6 1,7 1,7 1,1 2,0 1,6 43,3 41,0 4,6 9,0 2,2

MITJANA TRONCALS 59,1 30,3 1,1 3,9 5,0 0,7 2,3 2,2 3,6 2,1 1,9 0,4 1,1 3,3 1,3 0,6 0,5 1,7 0,7 1,2 3,7 1,7 2,0 1,6 1,8 1,7 1,0 2,0 1,7 44,1 48,2 3,0 4,7 0,0

MITJANA OPTATIVES 47,0 15,8 8,5 10,8 15,8 2,2 2,1 1,7 3,5 1,1 2,8 0,4 1,3 3,5 2,5 0,8 0,8 3,3 1,1 2,8 4,2 2,7 2,2 1,7 1,6 1,7 1,2 1,9 1,6 39,7 29,2 7,7 17,3 6,2

% CONTEST. TOTAL: 68,5

18 15 28 14 20 1 10 26 15 3 3 16 5 13 37 16 17 10 11 33 1 13

% SOBRE CONTESTADES 48,6 40,5 75,7 37,8 54,1 2,7 27,0 70,3 40,5 8,1 8,1 44,4 13,9 36,1 100 43,2 45,9 27,8 30,6 91,7 2,8 36,1

ETF-IF MITJANA ASSIG. TOTAL 55,0 27,7 6,0 5,0 5,5 0,9 2,2 2,0 3,5 1,6 2,2 0,4 0,7 3,5 1,4 0,8 0,7 2,5 1,0 1,9 3,7 2,1 2,0 1,8 1,9 1,7 1,1 2,0 1,6 41,3 42,9 3,3 11,0 1,5

MITJANA TRONCALS 58,4 29,4 0,8 3,7 6,5 1,1 2,7 2,4 3,1 1,5 1,5 0,2 0,7 3,6 1,2 0,7 0,4 1,8 0,7 1,1 3,6 1,7 1,9 2,0 1,8 1,7 1,1 2,0 1,7 41,2 50,0 4,1 4,7 0,0

MITJANA OPTATIVES 51,5 27,1 8,3 7,3 5,0 0,7 1,3 1,6 4,4 2,1 3,1 0,5 0,9 3,5 1,8 1,2 0,6 3,4 1,3 3,1 3,9 2,6 2,1 1,5 1,9 1,8 1,0 2,0 1,6 43,9 37,3 2,0 13,2 3,7

% CONTEST. TOTAL: 73,5

16 15 26 13 18 1 5 26 10 5 4 19 7 16 36 17 17 5 9 33 0 13

% SOBRE CONTESTADES 47,1 44,1 76,5 38,2 52,9 2,9 14,7 72,2 27,8 13,9 11,1 54,3 20,0 45,7 100 47,2 47,2 14,3 25,7 94,3 0,0 37,1

EF2 MITJANA ASSIG. TOTAL 54,6 22,3 7,3 6,0 7,0 2,9 1,3 1,0 3,9 1,9 3,2 0,9 1,8 4,0 2,0 0,8 0,9 3,0 1,3 2,5 3,7 2,8 2,0 1,6 1,7 1,8 1,3 1,9 1,6 36,8 35,7 4,9 19,9 2,7

MITJANA TRONCALS 65,0 21,7 0,7 2,6 6,4 3,6 1,2 1,2 4,2 2,0 3,2 0,2 1,5 4,3 1,1 1,1 0,1 2,9 0,6 2,6 3,0 2,0 1,7 1,8 1,9 1,9 1,0 2,0 1,6 59,3 27,1 4,3 9,3 0,0

MITJANA OPTATIVES 52,5 22,4 8,6 6,7 7,1 2,7 1,3 1,0 3,8 1,9 3,2 1,0 1,8 4,0 2,1 0,7 1,1 3,1 1,5 2,4 3,8 3,0 2,1 1,5 1,7 1,8 1,3 1,9 1,6 32,2 37,5 5,0 22,1 3,2

% CONTEST. TOTAL: 67,7

10 7 33 19 29 6 15 36 19 6 7 28 11 23 41 28 18 12 8 30 4 18

% SOBRE CONTESTADES 25,0 17,5 82,5 47,5 72,5 15,0 37,5 85,7 45,2 14,3 16,7 68,3 26,8 56,1 97,6 66,7 42,9 28,6 19,0 71,4 9,5 42,9

Actitud de l'alumne (1:molt

baix/3:mitjà/5:molt alt)

Tipus d'avaluació

(si:1/no:2) Criteris d'avaluació (% pes estimat en la qualificació final

dels següents tipus d'activitats)

Tipologia d'activitat docent (% estimat de temps de l'assignatura

dedicat a:)

Fonts d'informació utilitzades per l'alumne a

l'assignatura (1:molt baix/3:mitjà/5:molt alt)

Utilització de Recursos audiovisuals (1:molt

baix/3:mitjà/5:molt alt)

Tipologies de treball (1:molt

baix/3:mitjà/5:molt alt)

COMPTEIG 1 (SÍ)

COMPTEIG 1 (SÍ)

COMPTEIG 1 (SÍ)

C O M P T E I G V A L O R A C I Ó > = 3

C O M P T E I G V A L O R A C I Ó > = 3

C O M P T E I G V A L O R A C I Ó > = 3

42

Taula 7: Indicadors de rendiment acadèmic de les assignatures de les titulacions forestals de l'ETSEAT

ITU

LAC

IÓ

1996-97 1997-98 1996-97 1997-98 1996-97 1997-98 1996-97 1997-98

E T F - E F MITJANA ASSIG. TRONCALS 1ER CURS 72,3 71,4 71,8 70,0 53,7 51,3 46,3 48,7

MITJANA ASSIG. TRONCALS 72,9 73,7 74,4 75,6 54,2 55,7 45,8 44,3

MITJANA ASSIG. OPTATIVES 89,7 91,9 90,2 89,4 81,0 82,1 19,0 17,9

MITJANA ASSIG. TOTAL 75,0 75,9 77,1 78,0 57,8 59,2 42,2 40,8

Nº TOTAL ASSIGNATURES: 50

5 4 3 1 10 10

10,0 8,2 6,0 2,0 20,0 20,4

ETF-IF MITJANA ASSIG. TRONCALS 1ER CURS 68,3 66,5 63,8 60,8 44,8 40,9 55,2 59,1

MITJANA ASSIG. TRONCALS 67,7 68,0 66,5 65,8 45,0 44,7 55,0 55,3

MITJANA ASSIG. OPTATIVES 91,4 86,0 87,7 83,7 80,2 72,0 19,8 28,0

MITJANA ASSIG. TOTAL 70,6 70,7 70,8 69,9 50,0 49,5 50,0 50,5

Nº TOTAL ASSIGNATURES: 49

4 6 5 11 16 20

8,2 12,5 10,2 22,9 32,7 41,7

EF2 MITJANA ASSIG. TRONCALS 76,1 83,5 78,6 82,6 59,9 69,0 40,1 31,0

MITJANA ASSIG. OPTATIVES 76,0 82,1 88,7 91,4 67,4 75,0 33,3 25,0

MITJANA ASSIG. TOTAL 75,3 81,2 84,9 87,9 63,9 71,4 36,6 28,6

Nº TOTAL ASSIGNATURES: 67

8 5 1 0 12 7

11,9 7,8 1,5 0,0 17,9 10,9

% ASSIGNATURES AMB =<50%

N º A S S I G N A T U R E S A M B = < 5 0 %

% ASSIGNATURES AMB =<50%

N º A S S I G N A T U R E S A M B = < 5 0 %

% presentats/matriculats % aprovats/presentats % aprovats/matriculats % retinguts/matriculats

N º A S S I G N A T U R E S A M B = < 5 0 %

% ASSIGNATURES AMB =<50%

43

Taula 8a: Indicadors de graduació de les titulacions de l'ETSEA

Taula 8b: Indicadors de rendiment acadèmic de les titulacions de l'ETSEA

amb TPT/PFC sense TPT/PFC n n+1 n+2 n+3 >n+3PV 87-88 4,6 3,7 62 13,0 30,0 25,0 12,0 20,0PV 91-92 4,5 3,6 42 0,0 15,0 45,0 17,5 22,5PN 96-97 4,7 3,8 9 0,0 33,3 66,6 0,0 0,0PN 97-98 4,9 4,4 19 5,8 53,8 15,4 25,0 0,0

ETA-IAA PN 97-98 5,3 4,7 30 2,5 10,0 50,0 37,5 0,0ETA-MCR PN 97-98 4,9 4,4 10 10,0 20,0 60,0 10,0 0,0ETA-HJ PN 97-98 4,9 4,4 17 0,0 15,8 21,1 63,2 0,0ETF-EF PN 97-98 4,9 4,3 51 5,8 53,8 15,4 25,0 0,0ETF-IF PN 97-98 4,8 4,1 9 0,0 33,3 55,6 11,1 0,0

PV 87-88 5,0 3,5 19 4,0 38,0 36,0 16,0 6,0PV 91-92 5,5 3,5 55 3,6 23,6 34,5 20,0 27,3PN 96-97 3,9 2,8 60 0,0 31,7 43,3 25,0 0,0PN 97-98 4,0 2,9 146 2,7 33,6 32,9 17,8 13,0

E. FORESTS PN 97-98 4,1 2,9 66 4,5 31,8 25,8 22,7 15,2LCTA PN 97-98 - 2,7 3 33,3 66,7 0,0 0,0 0,0

TITULACIÓ Pla d'Estudis

E. AGRÒNOMA

ETA-EA

Durada mitjana (anys)Nombre titulats

% titulats en relació a núm. anys/total titulatsCurs

Titulació Any núm. estudiants % repetidors % Cr superats 1ª conv/presentats

% Cr superats 2ª conv/presentats

% Cr superats 1ª conv/total

% Cr superats 2ª conv/total

% Cr superats total

% abandonament 1er any

% abandonament 2on any

1994 115 26,7 54,5 57,7 31,7 16,4 48,2 18,2 3,71995 149 36,3 56,4 53,7 33,5 15,7 49,2 31,1 8,31994 135 26,8 58,9 60,8 34,2 17,2 51,4 10,3 3,71995 164 36,0 53,8 62,3 32,9 19,2 52,1 30,8 2,91994 185 27,5 62,7 55,9 37,6 17,4 55,0 26,8 5,51995 230 32,2 61,2 64,3 38,4 19,9 58,4 20 4,91994 77 27,7 46,1 52,2 26,2 17,3 43,4 34,3 12,51995 107 30,5 45,1 53,2 25,5 18,0 43,5 31,1 131994 216 23,5 56,2 62,0 32,0 21,6 53,6 9,4 2,61995 303 29,6 55,0 62,1 32,1 20,8 52,9 13,1 3,41994 80 23,0 49,0 55,0 24,9 16,2 41,1 40,5 13,31995 103 26,5 51,8 58,5 29,9 17,9 47,8 29,5 201994 611 21,6 70,2 71,9 44,6 24,1 68,6 17,6 13,11995 617 18,9 73,7 72,2 48,8 22,0 70,7 16,8 14,31994 329 17,3 68,1 73,9 44,1 22,9 67,0 22,6 17,41995 333 22,8 67,9 66,8 42,0 22,1 64,1 24 16,91994 37 2,3 86,0 92,6 63,7 12,9 76,6 29,6 51995 36 3,6 88,9 74,7 64,3 12,3 76,5 33,3 5,3

ETA-IAA

ETF-IF

ETA-MCR

LCTA

ETA-EA

ETF-EF

ETA-HJ

E. AGRÒNOMA

E. FORESTS

44

Taula 9a. Tipologia del professorat de l'ETSEA per Departament i àrees de coneixement

Total

Total Total%

prof.%

prof.

1996 1997 1998 1996 1997 1998 1996 1997 1998 1996 1997 1998 1998 1996 1997 1998 1996 1997 1998 1998 1998 19981 1 1 2 2 2 0 0 0 3 3 3 6 1 1 1 3 3 3 4 40,0 10 5 5 5 50,01 1 1 1 1 1 1 1 1 19 18 19 22 0 0 0 15 15 15 15 40,5 37 10 11 11 29,70 0 0 3 3 5 1 1 1 8 8 6 12 0 0 0 7 8 7 7 36,8 19 9 9 10 52,60 0 0 0 0 0 0 0 0 4 4 4 4 0 0 0 2 2 2 2 33,3 6 3 3 3 50,01 1 1 4 4 7 0 0 0 11 12 10 18 0 0 0 11 11 14 14 43,8 32 12 12 16 50,01 1 1 2 2 2 2 2 2 4 4 3 8 1 3 2 6 7 7 9 52,9 17 10 12 10 58,85 5 5 4 4 6 3 3 4 17 17 14 29 0 0 0 5 6 4 4 12,1 33 22 23 24 72,70 0 0 4 4 4 2 2 2 3 3 3 9 0 0 0 5 5 4 4 30,8 13 8 8 8 61,51 1 1 3 3 5 1 1 1 12 12 10 17 0 0 0 5 7 6 6 26,1 23 15 16 15 65,210 10 10 23 23 32 10 10 11 81 81 72 125 2 4 3 59 64 62 65 34,2 190 94 99 102 53,7

Ordinaris i interins Contractats

CU TU CEU TEU AJEU1998

Departament

AEGERNEA

PA1998 1996 1997

Categories del professoratDoctors

HBJ

MAMACSPAPVCF

QUTATotal ETSEA

45

Taula 9b. Professors amb titulació forestal

Taula 9c. Assignatures impartides per professors amb titulació forestal

Categoria Nombre DoctorsCU 0TU 0CEU 1 1TEU 9 1ATC 1 0ATP 5 3

Assignatures totals Assignatures impartides per professors amb titulació forestal

Nombre Nombre ATP Doctors

ETFtroncals (1) 20 6 (30%) (2) 1 0optatives 19 4 (21%) 1 2ETIFtroncals (1) 18 6 (33%) 2 0optatives 21 6 (28%) (2) 0 0EFtroncals 13 5 (38%) (2) 2 0optatives 59 13 (22%) 1 4

(1): Excloses les assignatures troncales de primer curs(2): Hi ha una altra assignatura amb una tercera part

Tipus de crèdits per titulacions

46

Taula 10: Càrrega docent del professorat implicat en les titulacions agrícoles (Enginyeries Tècniques Agrícoles i Enginyeria Agrònoma)

CU TU CEU TEU PATC PATP AJEU CU TU CEU TEU PATC PATP AJEU CU TU CEU TEU PATC PATP AJEU

- - - - - - - 0,0 90,0 0,0 52,5 22,5 0,0 0,0 96,0 87,0 0,0 141,0 36,0 15,0 0,0

0,0 0,0 0,0 118,0 0,0 238,0 0,0 0,0 0,0 70,0 1591,0 0,0 646,0 0,0 30,0 120,0 45,0 848,5 80,0 308,5 0,0

- - - - - - - 0,0 92,4 0,0 293,8 0,0 80,8 0,0 0,0 246,2 0,0 124,7 0,0 23,7 0,0

0,0 0,0 0,0 375,0 0,0 225,0 0,0 0,0 0,0 0,0 572,0 0,0 225,0 0,0 0,0 0,0 0,0 180,0 0,0 0,0 0,0

77,5 481,5 0,0 167,5 0,0 245,5 0,0 77,5 857,5 0,0 401,5 108,0 245,5 0,0 0,0 553,0 0,0 355,0 28,5 201,5 0,0

0,0 0,0 0,0 0,0 65,0 65,0 0,0 0,0 0,0 0,0 148,0 142,0 65,0 0,0 0,0 0,0 0,0 148,0 0,0 0,0 0,0

0,0 0,0 0,0 500,0 0,0 90,0 0,0 0,0 66,0 130,0 1190,8 107,8 120,0 60,0 69,5 219,0 303,0 510,7 107,8 27,5 60,0

0,0 228,0 79,2 228,0 0,0 232,8 0,0 0,0 228,0 157,2 228,0 0,0 232,8 0,0 0,0 114,0 0,0 0,0 60,0 72,0 0,0

- - - - - - - 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 45,0 0,0 0,0 30,0 0,0 30,0 0,0 45,0 0,0

77,5 709,5 79,2 1388,5 65,0 1096,3 0,0 77,5 1333,9 357,2 4477,6 380,3 1660,1 60,0 195,5 1369,2 348,0 2337,9 312,3 693,2 60,02,3 20,8 2,3 40,6 1,9 32,1 0,0 0,9 16,0 4,3 53,6 4,6 19,9 0,7 3,7 25,8 6,5 44,0 5,9 13,0 1,1

TAtotal% total

Hores impartides en ETF 1er curs per categories de professorat

MACSPAPVCFQU

AEGERNEAHBJ

MA

Hores impartides en el total d'ETF per categories de professorat

Hores impartides en el total d'EF2 per categories de professoratDepartament

47

Taula 11a. Tipologia i avaluació dels Treballs Pràctics Tutorats en relació a les diverses titulacions impartides a l'ETSEA

95-96 + 96-97 + 97-98

n nota mitjana

n nota mitjana

n nota mitjana

n total

APLICACIÓ 1 2,00 4 2,56 5 2,53 10EXPERIMENTAL 0 - 2 3,50 2 2,50 4Total/mitjana ponderada 1 2,00 6 2,87 7 2,52 14APLICACIÓ 1 2,00 0 0,00 1 4,00 2EXPERIMENTAL 4 2,50 7 2,60 11 2,48 22Total/mitjana ponderada 5 2,40 7 2,60 12 2,61 24APLICACIÓ 0 - 3 2,65 0 / 3EXPERIMENTAL 9 2,34 17 2,54 11 2,53 37Total/mitjana ponderada 9 2,34 20 2,56 11 2,53 40APLICACIÓ 6 2,36 4 2,55 8 2,54 18EXPERIMENTAL 10 2,36 28 2,60 27 2,58 65Total/mitjana ponderada 16 2,36 32 2,59 35 2,57 83APLICACIÓ 0 - 5 2,54 3 2,51 8EXPERIMENTAL 0 - 5 2,57 1 2,00 6Total/mitjana ponderada 0 - 10 2,56 4 2,38 14APLICACIÓ 2 2,00 13 2,54 11 2,51 26EXPERIMENTAL 2 2,50 5 2,55 23 2,60 30Total/mitjana ponderada 4 2,25 18 2,54 34 2,57 56

Nota:

ETA-MCR = Enginyeria Tècnica Agrícola en Mecanització i Construccions RuralsETA-EA = Enginyeria Tècnica Agrícola en Explotacions Agropecuàries ETA-HJ = Enginyeria Tècnica Agrícola en Hortofructicultura i JardineriaETA-IAA = Enginyeria Tècnica Agrícola en Indústries Agràries i AlimentàriesETF-IF = Enginyeria Tècnica Forestal en Explotacions ForestalsETF-EF = Enginyeria Tècnica Forestal en Indústries Forestals

ETF-IF

ETF-EF

ETA-MCR

ETA-EA

ETA-HJ

ETA-IAA

95-96 96-97 97-98Titulació Tipus de TPT

48

Taula 11b. Tipologia i avaluació dels Projectes de Fi de Carrera en relació a les diverses titulacionsimpartides a l'ETSEA

96-97 + 97-98n nota mitjana n nota mitjana n total

ESTUDI ESPECÍFIC 1 3,0 1 4,0 2INVESTIGACIÓ 5 2,7 6 2,6 11Total / Mitjana ponderada 6 2,8 7 2,8 13ESTUDI ESPECÍFICO 1 3,0 2 3,5 3INVESTIGACIÓ 0 0,0 1 4,0 1PLANIFICACIÓ 2 2,0 0 0,0 2Total / Mitjana ponderada 3 2,3 3 3,7 6ESTUDI ESPECÍFIC 0 0,0 1 3,0 1INVESTIGACIÓ 7 2,8 12 2,7 19Total / Mitjana ponderada 7 2,8 13 2,7 20ENGINYERIA 1 2,0 0 0,0 1ESTUDI ESPECÍFIC 0 0,0 1 3,0 1INVESTIGACIÓ 5 2,6 3 2,7 8PLANIFICACIÓ 1 3,0 0 0,0 1Total / Mitjana ponderada 7 2,6 4 2,8 11ENGINYERIA 5 2,6 8 2,6 13ESTUDI ESPECÍFIC 1 3,0 0 0,0 1INVESTIGACIÓ 14 2,7 12 2,6 26PLANIFICACIÓ 2 3,5 0 0,0 2Total / Mitjana ponderada 22 2,8 20 2,6 42ENGINYERIA 1 3,0 3 2,6 4ESTUDI ESPECÍFIC 4 3,0 2 3,0 6INVESTIGACIÓ 5 2,8 4 2,7 9PLANIFICACIÓ 2 3,5 0 0,0 2Total / Mitjana ponderada 12 3,0 9 2,7 21ENGINYERIA 2 1,0 0 0,0 2ESTUDI ESPECÍFIC 1 3,0 0 0,0 1INVESTIGACIÓ 8 2,8 5 2,6 13Total / Mitjana ponderada 11 2,5 5 2,6 16ESTUDI ESPECÍFIC 1 3,0 0 0,0 1INVESTIGACIÓ 0 0,0 1 1,0 1Total / Mitjana ponderada 1 3,0 1 1,0 2ENGINYERIA 1 2,0 3 2,5 4ESTUDI ESPECÍFIC 1 2,0 4 2,6 5INVESTIGACIÓ 6 2,8 2 1,5 8PLANIFICACIÓ 7 2,7 7 2,6 14Total / Mitjana ponderada 15 2,7 16 2,0 31ENGINYERIA 1 2,0 3 2,6 4ESTUDI ESPECÍFIC 1 2,7 4 2,6 5INVESTIGACIÓ 6 2,8 2 2,6 8PLANIFICACIÓ 7 2,7 7 2,6 14Total / Mitjana ponderada 15 2,7 16 2,6 31

Nota:

EA2-Ag = Enginyeria Agrònoma orientació AgronomiaEA2-CSGMA = Enginyeria Agrònoma orientació Ciències del sòl i Gestió del Medi AmbientEA2-PC = Enginyeria Agrònoma orientació Protecció de CultiusEA2-PA = Enginyeria Agrònoma orientació Producció AnimalEA2-EA = Enginyeria Agrònoma orientació Enginyeria AlimentàriaEA2-ER = Enginyeria Agrònoma orientació Enginyeria RuralEA2-Hf = Enginyeria Agrònoma orientació HortofructiculturaEA2-EcA = Enginyeria Agrònoma orientació Economia AgràriaEF2-CT = Enginyeria de Forests orientació Ciència i Tecnologia ForestalEF2-GMA = Enginyeria de Forests orientació Gestió del Medi Ambient

95-96 96-97

EF2-CTF

EF2-GMA

EA2-EA

EA2-ER

EA2-Hf

EA2-EcA

EA2-Ag

EA2-CSGMA

EA2-PC

EA2-PA

Tipus de PFCTitulació

49

Taula 12a. Evolució del nombre d'estudiants en el programa d'intercanvi Erasmus/Sòcrates

Taula 12b. Tipologia i nombre de convenis Universitat-Empresa en relació a les titulacions del'ETSEA

assig. PFCassig.+ PFC

Total

E.T. Agrícola 0 0 2 0 0 2E.T.Forestal 1 2 3 0 2 5E. Agrònoma 13 24 26 41 30 1 17 16 36E. de Forests 1 12 16 10 22 1 8 7 16Total ETSEA 0 14 36 42 52 54 7 25 25 59

Alumnes estrangers - 2 8 14 8 8 19 30

97-98Tipus d'intercanvi i

procedènciaTitulació

Alumnes de l'ETSEA

Curs98-99

92-93 93-94 94-95 95-96 96-97

1997-98 1998-99*IRTA 74039 65679LAF 84286 60333

Altres 54750 68119IRTA 40000 32000CPF 94444 85000Altres 79500 94286IRTA 80000 80000Altres 0 -IRTA 74039 72000LAF 84286 85000

Altres 54750 77714IRTA 80000 70914LAF 80667 77500IRTA 85714 53333LAF 88000 56250

Altres 12667 -IRTA - 0LAF 70000 80000

Altres 66875 50000IRTA 40000 62000LAF 80000 0CPF 94444 85000Altres 83125 -

ETF-IF Altres 33375 136800- 68099 68200

* Dades fins el 15/6/99

4,1

Nombre Durada mitjana (mesos) Retribució mensual mitjana

03,6-1

2,533

7,5

2,514-

4,22

3,55,1

2,7

1998-99*3,95

4,7577

0,5-

33

1,53,6

-344

2,30,932

2,63

3,52,8

68

1997-982,63,13,553

4,812

0301

1112

2310

5215

131

1998-99*1951211110

1356

0122

71415

17767

2613

171161

ETA-HJ

ETA-IAA

ETA-MCR

ETF-EF

EA2

EF2

LCTA

ETA-EA

Titulació Empresa1997-98

50

Taula 12c. Evolució del nombre d'estudiants i professors en el programa d'intercanvi Intercampusde Cooperació Interuniversitària entre l'ETSEA i l'Amèrica Llatina

1995 1996 1997 1998 1999Alumnes ETSEA a AL 11 12 3 6 -

Alumnes AL a ETSEA 6 9 6 9 7

Prof. ETSEA a AL 0 1 2 2 -

Prof. AL a ETSEA - 5 2 3 3

nombre d'intercanvis per anysTipus d'intercanvi

51

52

53

Taula 15: Resultats de l'enquesta d'opinió sobre els TPT/PFC en relació a les diverses titulacionsimpartides a l'ETSEA

E.T. Agrícoles E.T. Forestals E. agrònoms E. de Forests TOTAL ETSEA

n=16 n=13 n=14 n=6 n=49

1. Els objectius del treball i de la meva participació han estat clars des del principi 3,8 3,8 4,5 4,3 4,1

2. L'assesorament i l'ajuda del tutor han estat satisfactoris 3,5 4,0 4,7 4,0 4,0

3. Els mitjans materials (infraestructures, instrumental, etc.) han estat suficients. 3,7 3,2 4,3 3,8 3,8

4. El temps dedicat al treball s'ha correspost amb els crèdits que té assignats 1,7 1,6 2,3 2,3 1,9

5. El treball m'ha aportat nous coneixements teòrics sobre la carrera 3,9 3,6 4,3 4,5 4,0

6. El treball m'ha format satisfactòriament en diferents aspectes pràctics (metodologia científica, aplicació de coneixements, activitat professional, etc.) 3,7 4,1 4,4 4,5 4,1

7. L'oferta de TPT/PFC dels diferents departaments és suficient 2,7 2,3 3,8 2,2 2,8

8. Considero que el treball ha estat una bona experiència docent 3,7 4,0 4,7 4,3 4,1

n= nombre d'enquestats

54

Annex 2: FIGURES AUTOINFORME TITULACIONS FORESTALS

Figura 1. Evolució del nombre total d'estudiants en relació a les titulacionsENGINYERIA TÈCNICA FORESTAL i ENGINYERIA DE FOREST

Figura 2. Algunes dades en relació als estudiants que accedeixen al segoncicle d'ENGINYERIA DE FOREST a l'ETSEA (mitjanes % cursos 97-98 i 98-99)

Figura 3a. Metodologia docent a l'ETSEA

Figura 3b. Metodologia docent a l'ETSEA

Figura 4. Indicadors de graduació: durada mitjana de les titulacions impartidesa l'ETSEA

Figura 5. Tipologies dels Projectes Finals de Carrera i dels Treballs PràcticsTutorats a l'ETSEA

Figura 6. Indicadors de rendiment acadèmic a les titulacions forestals

Figura 7a. Evolució del nombre d'estudiants participants en el programad'intercanvi Erasmus/Sòcrates

Figura 7b. Evolució del nombre de convenis Universitat-Empresa

Figura 8. Evolució de l'origen dels nous matriculats a les Enginyeries TècniquesForestals de l'ETSEA

55

Figura 1. Evolució del nombre total d'estudiants en relació a lestitulacions ENGINYERIA TÈCNICA FORESTAL i ENGINYERIA DE FOREST

ENGINYERIA TÈCNICA FORESTAL

0

100

200

300

400

500

600

700

93-94 94-95 95-96 96-97 97-98

Curs acadèmic

no

mb

re d

'est

ud

ian

ts

E.T. Explot. Forestals

E.T. Indústries Forestals

Total E.T. Forestal

ENGINYERIA DE FORESTS

0

50

100

150

200

250

300

350

400

93-94 94-95 95-96 96-97 97-98

Curs acadèmic

no

mb

re d

'est

ud

ian

ts

E. de Forests (C i T Forestal)

E. de Forests (Gest. Med. Amb.)

Total E. de Forests

56

• Figura 2. Algunes dades en relació als estudiants que accedeixen al segon cicled'ENGINYERIA DE FOREST a l'ETSEA (mitjanes % cursos 97-98 i 98-99)

Procedència de l'alumnat

Lleida

Barcelona

Resta de Catalunya

Aragó

Resta d'Espanya

Titulacions d'origen de l'alumnat

ETA-EA

ETF-EF

ETA-HJ

ETA-IAA

ETF-IF

EA2

Sexe de l'alumnat

Dones

Homes

57

Figura 3a. Metodologia docent a l'ETSEA

CRITERIS D'AVALUACIÓ

Teoria

Resolució de problemes ocasosPràctiques de laboratori/camp

Treball de curs

Altres criteris

TIPOLOGIA DE L'ACTIVITAT DOCENT

Lliçó magistral

Resolució de problemes o casosen aula

Activitats en aula d'informàtica

Pràctiques experimentals delaboratoriPràctiques experiment de camp iviatgesAltres activitats

58

Figura 3b. Metodologia docent a l'ETSEA

TIPUS D'AVALUACIÓ

1,0

1,1

1,2

1,3

1,4

1,5

1,6

1,7

1,8

1,9

2,0

Avaluaciócontinuada

Exàmens parcials Examen Final Examen Oral Examen o exercicisamb material

("1"

: sí

; "2

": n

o)

ACTITUD DE L'ALUMNE SEGONS EL PROFESSORAT

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

Assistència a classe Participació a classe Consultes en hores de tutoria

("1"

: m

olt

bai

x; "

3":

mig

; "5

": m

olt

alt

)

UTILITZACIÓ DE RECURSOS AUDIOVISUALS PER PART DEL PROFESSORAT

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

Transparències Diapositives Video Projecció amb ordinador

("1"

: m

olt

bai

x; "

3":

mig

; "5

": m

olt

alt

)

FONTS D'INFORMACIÓ UTILITZADES PELS ALUMNES SEGONS EL PROFESSORAT

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

Apuntseditats de

teoria

Apuntseditats depràctiques

Apunts propiso dels

companys

Llibre de textprincipal

Fotocòpiesdiverses

Materialsdisponibles a

Internet

Recercabibliogràfica

("1"

: m

olt

bai

x; "

3":

mig

; "5

": m

olt

alt

)

TIPOLOGIES DE TREBALL PER PART DE L'ALUMNAT

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

Treball escrit Presentació oral Treball en grup

("1"

: m

olt

bai

x; "

3":

mig

; "5

": m

olt

alt

)

TIPUS D'AVALUACIÓ

1,0

1,1

1,2

1,3

1,4

1,5

1,6

1,7

1,8

1,9

2,0

Avaluaciócontinuada

Exàmens parcials Examen Final Examen Oral Examen o exercicisamb material

("1"

: sí

; "2

": n

o)

ACTITUD DE L'ALUMNE SEGONS EL PROFESSORAT

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

Assistència a classe Participació a classe Consultes en hores de tutoria

("1"

: m

olt

bai

x; "

3":

mig

; "5

": m

olt

alt

)

UTILITZACIÓ DE RECURSOS AUDIOVISUALS PER PART DEL PROFESSORAT

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

Transparències Diapositives Video Projecció amb ordinador

("1"

: m

olt

bai

x; "

3":

mig

; "5

": m

olt

alt

)

FONTS D'INFORMACIÓ UTILITZADES PELS ALUMNES SEGONS EL PROFESSORAT

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

Apuntseditats de

teoria

Apuntseditats depràctiques

Apunts propiso dels

companys

Llibre de textprincipal

Fotocòpiesdiverses

Materialsdisponibles a

Internet

Recercabibliogràfica

("1"

: m

olt

bai

x; "

3":

mig

; "5

": m

olt

alt

)

TIPOLOGIES DE TREBALL PER PART DE L'ALUMNAT

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

Treball escrit Presentació oral Treball en grup

("1"

: m

olt

bai

x; "

3":

mig

; "5

": m

olt

alt

)

59

Figura 4. Indicadors de graduació: durada mitjana de les titulacionsimpartides a l'ETSEA

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

5,5

6,0

Pla

ve

llE

ng

. A

grò

no

ma

Pla

no

uE

ng

. A

grò

no

ma

Pla

no

uE

ng

. F

ore

sts

Pla

no

uL

CT

A

Pla

ve

llE

TA

-EA

Pla

no

uE

TA

-EA

Pla

no

uE

TA

-IA

A

Pla

no

uE

TA

-MC

R

Pla

no

uE

TA

-HJ

Pla

no

uE

TF

-EF

Pla

no

uE

TF

-IF

Any

s Durada amb TPT/PFCDurada sense TPT/PFC

60

Figura 5. Tipologies dels Projectes Finals de Carrera i dels TreballsPràctics Tutorats a l'ETSEA

PROJECTES FINALS DE CARRERA

Projectesd'investigació

Projectes deplanificació

Projectes d'estudiespecífic

Projectesd'enginyeria

TREBALLS PRÀCTICS TUTORATS

Treballsd'aplicació

Treballsexperimentals

61

Figura 6a. Indicadors de rendiment acadèmic a les titulacions forestals

ENGINYERIA DE FORESTS

404244464850525456586062646668707274767880828486889092949698

100

1994-95 1995-96 1996-97 1997-98

Curs acadèmic

%

presentats/matriculats ass. Opt.

aprovats/presentats ass. Opt.

aprovats/matriculats ass. Opt.

presentats/matriculats ass. Tr.

aprovats/presentats ass. Tr.

aprovats/matriculats ass. Tr.

ENGINYERIA TÈCNICA FORESTAL

404244464850525456586062646668707274767880828486889092949698

100

1994-95 1995-96 1996-97 1997-98

Curs acadèmic

%

presentats/matriculatsass. Opt.aprovats/presentatsass. Opt.aprovats/matriculatsass. Opt.presentats/matriculatsass. Tr.aprovats/presentatsass. Tr.aprovats/matriculatsass. Tr.presentats/matriculatsass. Tr. de 1er cursaprovats/presentatsass. Tr. de 1er cursaprovats/matriculatsass. Tr. de 1er curs

62

Figura 6b. Indicador de rendiment acadèmic a l'ETSEA: comparació, pertitulacions i tipus d'assignatures, dels percentatges d'alumnes presentats alsexàmens respecte als alumnes matriculats

05

10

1520

2530

354045

5055

6065

7075

808590

95100

En

g.A

grò

n./

Op

t.

En

g.A

grò

n./

Tr.

En

g.

Fo

rest

/Op

t.

En

g.

Fo

rest

/Tr.

LC

TA

/Op

t.

LC

TA

/Tr.

En

g.T

. A

gr.

/Op

t.

En

g.T

. A

gr.

/Tr.

En

g.

T.

Fo

rest

./O

pt.

En

g.

T.

Fo

rest

./T

r

% p

rese

nta

ts /

mat

ricu

lats

63

Figura 7a. Evolució del nombre d'estudiants participants en el programad'intercanvi Erasmus/Sòcrates

0

10

20

30

40

50

60

70

92-93 93-94 94-95 95-96 96-97 97-98 98-99

Curs acadèmic

Nom

bre

d'es

tudi

ants

Alumnes de l'ETSEAAlumnes estrangers

64

• Figura 7b. Evolució del nombre de convenis Universitat-Empresa

0

50

100

150

200

250

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998

Any

Co

nve

nis

sig

nat

s

65

66

Figura 8. Evolució de l'origen dels nous matriculats a les EnginyeriesTècniques Forestals de l'ETSEA

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

100,0

93/94 94/95 95/96 96/97 97/98 98/99

Curs acadèmic

% m

atri

cula

ts r

esp

ecte

al t

ota

l

ETF-EF / PAAUETF-IF / PAAUETF-EF / FPETF-IF / FP

67

Annex 3. Documents esmentats en el text

Document 1: Informe sobre les activitats del CENTRE TECNOLÓGIC FORESTALDE CATALUNYA (CTFC)

Document 2: Plans d’estudis de les titulacions forestals de l’ETSEA

68

Document 1: Informe sobre les activitats del CENTRE TECNOLÓGIC FORESTALDE CATALUNYA (CTFC)

INFORME SOBRE LAS ACTIVIDADES DEL CENTRO TECNOLOGICOFORESTAL DE CATALUÑA (CTFC)

En el contexto del proceso de evaluación de la ETSEA, la Comisión de TitulacionesForestales está llevado a cabo una reflexión sobre el papel que el Centre TecnológicForestal de Catalunya (CTFC) desarrolla en la docencia y en las actividades deinvestigación y desarrollo, particularmente forestal, de la ETSEA. El pasado viernes18, el miércoles 23 de junio y el miércoles 7 de julio, se llevaron a cabo unasreuniones sobre el CTFC con la participación de más de 30 profesores. Estareflexión se centró en tres grandes apartados: (1) Organización y funcionamientogeneral; (2) Actividad docente; (3) Actividad investigadora.

(1) Organización y funcionamiento general

En su concepción actual el CTFC lleva a cabo fundamentalmente una tarea degestión de fondos europeos, en la que el papel de la ETSEA como centro esprácticamente inexistente, residiendo el protagonismo de las actuaciones que sellevan a cabo, en los distintos profesores involucrados directamente en ellas. Si eséste el modelo a seguir en un futuro inmediato, el papel de la ETSEA tendrá quedefinirse centrándose tan sólo en la aprobación de normativas genéricas sobre lasactividades que le puedan afectar más directamente. Sin embargo, la impresiónmayoritaria, sino unánime, de los presentes es que el CTFC tiene que jugar unpapel fundamental en las actividades docentes , de investigación y desarrollo delámbito forestal de la ETSEA. Es en este último contexto en el que se centra elsiguiente debate.

En la actualidad existe una sensación muy generalizada de que el Centro seencuentra en un momento crítico en el que se amplifican las dificultades graves degestión que existen. Estas se resumen fundamentalmente en la falta de unorganigrama y una estructura de funcionamiento, particularmente en el ámbitocientífico, lo que se traduce en una sensación de falta de claridad, sin ningúnobjetivo y plan concreto de actuación. Es responsabilidad, en nuestro caso, de laUdL y de la ETSEA el involucrarse más activamente para mejorar su funcionamientoy corregir sus disfunciones, de manera que se vuelva a ganar una confianza en elmismo, perdida por muchos de los profesores de la ETSEA que han tenidorelaciones con el Centro.

Las medidas necesarias para ello pasan necesariamente por:

• Establecer unas estructuras de gestión docente e investigadora en las que unpapel central lo ocupe una figura de nueva creación de interlocutor únicoreconocido por todas las partes, eliminando vías terceras de comunicación entreel CTFC y la UdL.

• Establecer unos mecanismos ágiles y transparentes de gestión económica yadministrativa, con objeto de resolver de una manera inequívoca y definitiva la

69

viabilidad de las estructuras económicas actuales de funcionamiento del Centro.Sería necesario que las autoridades máximas de la UdL se manifestaran porescrito acerca de la viabilidad y legalidad del esquema de funcionamientoeconómico, ya que muchos profesores tienen dudas sobre la conveniencia o node firmar los documentos contables que se les presentan.

• Establecer nuevos mecanismos de traslación de los acuerdos de la junta delconsorci que permitan una mayor información y participación de los profesores einvestigadores que desarrollan actividades en Solsona, ya que éstos noconsideran que su problemática cotidiana esté suficientemente representada porel rector o los vicerectores de la UdL.

• Estudiar alternativas a la dependencia actual del centro a fondos europeos, cuyagarantía tan sólo puede existir a corto y medio plazo.

(2) Actividad docente.

Los profesores de la ETSEA valoran positivamente las diferentes actividades que seestán llevando a cabo en el Centro. Sin embargo, muchos cuestionan el interés delos Grupos Experimentales de Formación Reglada en su concepción actual. Esteinforme se estructura de acuerdo a las distintas modalidades existentes en la fechaactual.

Grupos Experimentales de Formación Reglada

En la Tabla nº 1 se recogen las diferentes asignaturas cursadas en estos años con elnúmero de alumnos que asistieron según la información de que se dispone. Seconstata que el número de cursos de este tipo va descendiendo año tras año,aumentando ligeramente la respuesta de los estudiantes a los mismos

Tabla 1: Asignaturas impartidas en Solsona y alumnos matriculadosASIGNATURA 96-97 97-98 98-99Aprovechamientos forestales 7 16 22Contabilidad/Contabilidad general 10Dirección y programación de proyectos 9 11Economía de la empresa 11 16 14Economía de los recursos naturales 4 7 7Estructura y funcionamiento de especies forestales 2Evaluación de Impacto ambiental: estudio de casos 4Hidraúlica 16 41Hidrologia de Superficie 10Mercadotécnia y Comercio exterior 6 6Ordenación de montes I 4Ordenación de montes II 3 4 7Prevención y extinción de incendios 3 3 6Repoblaciones 6 5Silvicultura I 12 16 15Silvicultura II 4 9Sistemas de información geográfica 10Tecnicas de experimentación forestal 4 7 15

Total asignaturas 14 13 10Total matrículas 84 124 154

70

Los objetivos que se propusieron en su día para desarrollar esta formaciónreglada en Solsona, eran los siguientes:

• Facilitar el seguimiento intensivo de asignaturas concretas para los estudiantesque les queden un número reducido de asignaturas para finalizar sus estudios.

• Facilitar la repetición en un mismo curso de asignaturas, que los profesoreshayan considerado oportunas, y que no pueden realizarse en la programaciónordinaria por problemas presupuestarios.

• Facilitar la implantación de segundas opciones (repesca) en aquellas asignaturasque los profesores justifiquen su conveniencia.

• Facilitar la recuperación de asignaturas que requieran una presencia activa de losestudiantes cuando estos compatibilicen sus estudios con un trabajo regular

Claramente, estos objetivos están encaminados a la mejora del rendimientoacadémico. Merece la pena destacarse la omisión de una de las aparentes ventajasque podría tener impartir la docencia en Solsona como es su ubicación geográfica,por la proximidad del monte y de distintas industrias forestales. Sin embargo, estehecho no se incluyó originalmente entre los objetivos que justificaban la realizaciónde la docencia reglada en el CTFC.

El análisis de la evolución de las distintas asignaturas que se han llevado acabo en Solsona revela:

- Se han dejado de impartir materias como Estructura y funcionamiento deespecies forestales, Repoblaciones, Hidrología de superficie, Ordenaciónde montes I y Silvicultura II, que, por lo menos teóricamente, podríanbeneficiarse directamente del entorno forestal del CTFC.

- Mantienen y aumentan ligeramente el número de alumnos, salvo laasignatura de Hidráulica que aumenta notablemente, un conjunto deasignaturas no específicas, para las que el contexto forestal es indiferentey donde las mayores ventajas son fundamentalmente de ordenaciónacadémica.

- Aumentan el número de matriculados en las asignaturas deAprovechamientos forestales, Ordenación de montes II, Prevención yextinción de incendios y se mantiene en Silvicultura I. El número total dealumnos matriculados en estas asignaturas en el último curso ha sido de50.

La opinión de los profesores que han impartido clases de este tipo en Solsonaestá fundamentalmente dividida entre los que continúan con sus clases y algunos delos que no han propuesto materias o han dejado de impartir sus asignaturas en elCTFC. La opinión mayoritaria entre los primeros, es valorar positivamente laexperiencia debido fundamentalmente a su naturaleza intensiva que permite que losestudiantes se centren sólo en las materias que cursan, el menor número dealumnos matriculados, y la posibilidad de que estudiantes que trabajen puedanconcentrar sus esfuerzos en un periodo reducido de tiempo. Por otro lado, tambiénexiste entre el profesorado de la ETSEA de titulaciones forestales, una opinión críticafundamentada en que no existe una justificación real sobre la necesidad dedesarrollar estas materias en Solsona, ya que el fin que persiguen puede obtenersede la misma manera en la ETSEA, teniendo, por el contrario, un efecto negativosobre el resto de las asignaturas que el alumno cursa en Lleida y durante los días

71

que duran las asignaturas en el CTFC no asiste a las mismas. Para ellos, seproduce un hecho claro de duplicidad en la oferta docente que debe ser evitado.Desgraciadamente no se conoce la opinión de los estudiantes sobre la idoneidad ono de estos grupos.

En cualquier caso, hay que señalar la naturaleza minoritaria de la actividaddocente reglada que se lleva a cabo en Solsona, Se han impartido en Solsona, porlo menos una vez, 18 asignaturas distintas. El número de 10 asignaturas impartidaseste año pasado es reducido en relación al número total de asignaturas que seimparten en las titulaciones forestales ( 52 en ETEF, 50 en ETIF y 72 en EF).Paralelamente, un total de 154 matriculaciones en Solsona representa una cantidadinferior al 2 % de las totales forestales en la ETSEA, si consideramos un total de1066 alumnos de primer y segundo ciclo y un número medio de 4 asignaturas porcuatrimestre y alumno.

Para el diseño de la actuación futura habrá que tener en cuenta los objetivosque la ETSEA determine sobre el CTFC y el análisis y valoración que los profesoresy alumnos que han desarrollado alguna actividad docente reglada en el CTFC hanmanifestado. En este sentido, podría plantearse si sería posible, a raíz de losresultados positivos que han tenido en determinadas actividades, extender lasmismas para que un mayor número de alumnos pueda verse beneficiado.

Como consecuencia de lo anterior, la propuesta de mejora que se formula es lasiguiente:

• Determinar y definir que actividades, de docencia reglada, principalmente decarácter práctico, podrían desarrollarse en el CTFC a la vista de su contextoforestal y de las experiencias valoradas de los años anteriores.

• Las que se proponagan deberán estar expresamente planificadas y engranadasen la organización de los cursos académicos con objeto de que no se produzcaninguna duplicidad en la oferta docente.

• Un principio que deben respaldar las mismas es que sean de carácter mayoritariopara el alumnado, teniendo en cuenta las limitaciones que en la actualidadpresenta el CTFC de capacidad para más de 100 alumnos.

• Para estas actividades, que contarán con el total respaldo de la ETSEA, sereconocerán los créditos docentes a los profesores responsables de la docencia.

Entre algunas de las actividades que se puedan proponer están:• Asignaturas de carácter multidisciplinar que tengan un fuerte componente

práctico y precisen desarrollarse en el monte o en las industrias de la zona en sutotalidad o parcialmente. Para este tipo de asignaturas, todavía sinreconocimiento en el Plan de Estudios, la totalidad del alumnado deberádesplazarse a Solsona, y mediante un calendario debidamente organizado seevitarán duplicidades con el resto de las asignaturas.

• Prácticas y viajes de grupos de asignaturas troncales afines (cajas) que seorganizarían de forma coordinada sin duplicidades con la oferta en Lleida.

• Asignaturas o parte de asignaturas optativas, para las que el contexto forestal deSolsona tenga una clara utilidad y que se puedan desarrollar dentro (reduciendoduplicidades) o fuera del período lectivo actual.

72

Mención aparte merece la posibilidad de impartir enseñanza reglada de tercerciclo. Aunque desde un principio se contempló la posibilidad de desarrollar en elCTFC asignaturas de tercer ciclo, no se ha desarrollado en todo este tiempo ningunainiciativa. En la actualidad la UdL está desarrollando una nueva normativa deprogramas de doctorado que se ajuste al nuevo decreto de tercer ciclo. Este decretoda mayor importancia y reconocimiento a las actividades docentes de tercer ciclo,creando un nuevo título, Diploma de Estudios Avanzados, reconocido oficialmente yanálogo a su homónimo francés. Se tendría que estudiar la viabilidad de unprograma específico de tercer ciclo en el ámbito forestal de naturalezainterdepartamental e incluso interuniversitaria, con la participación del CREAF.

La mayor dificultad que se prevé es la necesidad de que cada programa dedoctorado tenga que cubrir un mínimo de 10 alumnos cada dos años. Ello puedeobligar a que programas actuales de la ETSEA tengan que desaparecer o fusionarsecon otros. La existencia de un programa estrictamente forestal en este contexto nopuede ser garantizada. Por ello es posible que este programa tenga que articularsecomo subprograma de otro más amplio. En este escenario podría diseñarse el tercerciclo forestal en el CTFC, siempre y cuando se cuente con todos los mediosnecesarios para su desarrollo.

Sortides Pràctiques

De forma complementaria a los grupos experimentales de docencia reglada,durante los tres últimos cursos se han financiado a través del CTFC salidas prácticasde numerosas asignaturas. En la Tabla nº 2 se presenta un resumen de lasorganizadas de enero a junio de 1999 (únicos datos disponibles en este momento).

En una situación de penuria para las actividades docentes como en la que seencuentra la UdL, en la que la dotación económica para la docencia de unaasignatura es extremadamente baja, estas actividades permiten llevar a cabo unasvisitas que creemos muy necesarias y que en ningún caso se pueden sufragar conlos presupuestos actuales de la Universidad, por lo que se valora muyfavorablemente esta actividad.

Parece recomendable continuar el esquema organizativo seguido este año,en la que la Dirección de Estudios de la ETSEA ha sido responsable de suplanificación, aunque se han producido duplicidades con otras prácticas noorganizadas a través de la Dirección de Estudios. Merece la pena llamar la atenciónsobre el destino de estas salidas, que en muchas ocasiones se ha realizado fueradel radio de acción del CTFC.

En este sentido y como propuesta de futuro, se estima necesario:

• Mantener la posibilidad de financiar salidas fuera del radio del CTFC.• Profundizar en las posibilidades de organización de actividades prácticas en el

entorno del mismo. Esto complementa el apartado la propuesta de actividadesregladas que se señalaron en el apartado primero. Para ello, la ETSEA deberíaacordar con el CTFC la planificación y realización de actividades con claro interésdocente (montes con distintos tratamientos silvícolas, itinerarios didácticos,parcelas con distintos modelos de gestión forestal, parcelas para toma de datos ymediciones, infraestructuras de tipo forestal (¿viveros, huertos semilleros?), etc.

73

• Organización y coordinación de las salidas prácticas, con objeto de mejorar sueficiencia, en cuanto a asistencia de estudiantes, desarrollo de diferentesactividades prácticas, minimización de tiempos de desplazamiento, etc.

74

Tabla 2: Viajes de prácticas financiados a través del CTFCACTIVITAT DESTÍ ALUMNES1996/97Silvicultura II Monsó 38Ecología forestal Solsonès 32Dasometria i inventaris forestals Solsonès 89Vies forestals Solsonès 89Millora genètica forestal Zaragoza-Jaca 21Zoologia

• Delta de l’Ebre40

Zoologia Mallos de Riglos 40Gestió de la fauna Centre de Vallcalent 40Gestió de la fauna Parc Natural del Cadí-Moixeró 40Repoblacions forestals / Incendis forestals Jaca 45Aqüicultura / Qualitat d’aigües Solsonès 38Silvicultura mediterrània Montseny 451997/98Gestió pastoral Pirineu 40Demostració maquinària forestal Sort 140Silvicultura II Vall d’Aran 25Aprofitaments secundaris no fustaners Prades 50Gestió de la fauna Parc Cadí-Moixeró 30Silvicultura II Solsonès 38Gestió de la fauna Solsonès 49Repoblacions Puigcerdà 110Zoologia Delta de l’Ebre 50Zoologia Delta de l’Ebre 50Prevenció i extinció d’incendis Solsonès 40Silvicultura Monsó 35Avaluació de l’impacte ambiental Garraf 25Millora genètica forestal Solsona 30Avaluació de l’impacte ambiental Vall d’Aran 22Botànica forestal Montsec 40Silvicultura II Solsona/Montseny 48Aqüicultura Solsonès 15Gestió de la fauna Boumort 50Gestió de la fauna Parc Cadí-Moixeró 55Edafologia i Climatologia Pantà de Santa Ana 50 cada diaBotànica forestal Vall d’Aran 40Tipologia i cartografia de la vegetació Vall d’Aran 351998/99Aprofitaments forestals (2) SolsonèsAqüicultura (2) Ribera Salada-SolsonèsAvaluació d’Impactes Ambientals GarrafBotànica Forestal Noguera-Pallars Jussà

• Botànica Forestal IIVall d’Aran

Edafologia i Climatologia Ivars de NogueraGeomorfologia i riscs geològics (2)

• Zona Carretera del Doll

Gestió de la Fauna Reserva de BoumortMillora Genètica Forestal (2) Jaca y ReusOrdenació de Forest II Pallars SobiràPrevenció i Extinció d’Incendis Rialp-SolsonèsRepoblacions Rialp-PeramolaSilvicultura II Vall d’AranSilvicultura Mediterrània (3) Almacelles-Albalate de Cinca,

Solsonès/Montseny

75

Tipologia i cartografia de la vegetació (2) Vall d’AranZoologia (2) Delta de l’Ebre

Formació Continua (inclou jornades i fòrums)

Desde el primer momento esta línea ha desarrollado una enorme actividad, al impartir y ofrecer unaoferta formativa complementaria a la de la Universidad. En la Tabla nº 3 se ofrece una relación decursos en este último años (único del que se disponen datos en este momento):

Tabla nº 3: Cursos de formación continua durante 1999ACTIVITAT PROFESSOR ALUMNES

Comunicacions informàtiques i internet C. Colinas 11Curs de Postgrau de Maneig de Sòls Tropicals I. Pla / R. M. Poch 21Dinàmica del sediment en rius de muntanya Ramon BatallaDisseny i resolució d’experiments C. CapdevilaEcologia de comunitats vegetals en sistemes agro-silvo-pastorals

M. T. Sebastià 9

Eines per a la gestió de la qualitat M. A. ColomerEl poblament vertebrat de la Península Ibèrica Frederic Casals

Delfí Sanuy9

Enfermetats forestals del pirineu Carlos Colinas 16Fertilitat de sòls i nutrició de plantes Josep M. Villar 23Geobotànica de camp M. Teresa Sebastià 22I Simposi d’espais naturals protegits de muntanya Antoni ColomII Jornades internacionals de desenvolupament rural Antoni Colom 45

(participants)IV Curs sobre Principis i aplicacions dels models desimulació de sistemes de conreu

Josep Maria Villar 16

IV Fòrum de Política Forestal E. Rojas 75(participants)

Mètodes d’estudi del territori: Aplicació a la comarca delSolsonès

R. RodríguezJ. R. Olarieta

37

Morfologia i estructura de cormòfits (A i B) M. Teresa Sebastià 1521

Política Forestal Eduard RojasRedacció de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal CTFC/UdL/CPF

C. Fernández32

Seminari sobre la gestió i conservació de la Biodiversitat i ecosistemes forestals

E. Rojas 90(participants)

Seminaris de divulgació sobre Plantes Aromàtiques iMedicinals

Jordi Recasens

Simulació d’incendis forestals i sistemes d’informaciógeogràfica

Domingo Molina 10

Tècniques de treball de camp: Medi físic i comunitats (Ai B)

Delfí Sanuy 2617

La valoración general es positiva, aunque se ha percibido en algunos cursosuna repetición de la oferta docente de las asignaturas. Este aspecto debería evitarsea toda costa, ya que el objetivo de esta formación continuada es profundizar y trataraspectos complementarios a la formación docente impartida en la ETSEA. Merece lapena comentar que en la mayoría de los cursos, salvo los forum o simposium, elperfil de los asistente es la del alumno de la ETSEA, por lo que debe, todavía más,garantizarse esta complementariedad en la formación.

76

Como propuestas de futuro, se presentan las siguientes:

• Organizar la oferta, de modo que sea verdaderamente complementaria a laformación docente.

• Asegurar que estos programas cumplan todas las exigencias de calidad decualquier otra actividad docente organizada por la UdL. Por ello es imprescindibleel llevar a cabo un seguimiento de todos ellos mediante mecanismos análogos alos que se deberán necesariamente incorporar a muy corto plazo en todas lasactividades de formación continua de la UdL.

Grupos de formación de investigadores

Desde 1997 se han venido desarrollando grupos de formación de investigadores conel objetivo de favorecer la realización de TPT o PFC. Cada grupo está constituidoentre 5 y 10 alumnos y por uno o varios profesores. Además existe la posibilidad deincorporar un becario como soporte del programa siempre que se cumplan unascondiciones predeterminadas. Esta actividad se ha ido consolidando y reúne anumerosos alumnos.

• Tabla nº 4: Evolución de los grupos de formación de investigadores

GRUP 1997 1998 1999

Avaluació del territori i conservació de sòls.R. Rodríguez / J.R. OlarietaRestauracions Hidrològiques forestals. C. VegaDinàmica d’ecosistemes antropitzats. M .T. SebastiàDinàmica hidrològica i maneig de conques forestalsR.M. Poch / R. BatallaGestió forestal. (C Vega / J.M. González) A Aunós.Incendis forestals. D. MolinaPatologia forestal. C. ColinasPolítica forestal. E. RojasValoracions forestals. J. MillánDesenvolupament rural. A ColomEcología del paisatge. M. GràciaPlantes aromàtiques i medicinals. J. RecasensAgrometereologia. F. CastellvíGestió d’espais amb usos recreatius. C. VegaRepoblacions. J. Peman

En este momento, que esta actividad está consolidada, es necesario, plantear decara al futuro las siguientes propuestas:

• Divulgar las posibilidades que ofrece esta modalidad de participación en el CTFC.

• Establecer mecanismos de selección de las líneas de trabajo susceptibles de serfinanciadas.

• Establecer mecanismos transparentes de información sobre los trabajosofrecidos y de selección de los candidatos.

77

(3) Actividad investigadora.

El desarrollo de una actividad verdaderamente investigadora en el seno del CTFCdebe ser el complemento ideal a la actividad docente que se imparte. Como en laanterior, los recursos humanos para su desarrollo corresponden en su mayoría a laUdL, aunque el CTFC esta abierto a cualquier grupo que pretenda desarrollar líneasde trabajo en cualquiera de las areas de su interés. Para el desarrollo de estaactividad el CTFC se ha dividido en las siguientes áreas (Tabla nº 5):

Tabla nº 5: Area definidas en el CTFCÀrea de gestió sostenible del boscMíriam Piqué Nicolau Eng. FOREST CTFCÀrea de tecnologia de la fustaM. Jesús Carrera Badia Eng. Ind. FOREST CTFCFermí Garriga Serra Eng. Tèc. Industrial CTFCÀrea de política forestalEduard Rojas Briales Dr. Eng. FOREST CTFC-UdLÀrea de GIS i TeledeteccióJosé A. Martínez Casanovas Eng. Agrònom UdLUnitat de Focs ForestalsDomingo Molina Terren Dr. Eng. FOREST UdLÀrea de gestió i estudis del paisatgeRosa Armell Femenia Llic. C. Polít. i Geogr. i Hist. CTFCÀrea economia forestalJ. Millán Gómez Dr. Eng. Agrònom UdLÀrea de productes secundaris del boscJordi Recasens Guinjoan Dr. Biòleg UdLÀrea d’ecologia vegetal i botànica forestalM. Teresa Sebastià Alvarez Dra. Biòloga UdLÀrea d’hidrologiaRosa Poch Claret Dra. Eng. Agrònom UdLRamon Batalla Villanueva Dr. Geògraf UdLÀrea d'ordenacions forestalsSergi Compte Vidal Eng. Tèc. Forestal CTFCÀrea de sistemes informàticsLluís Valls Bernaus Llic. Informàtica CTFCÀrea de defensa del boscCarlos Colinas González Dr. Ciències Forestals UdLÀrea de desenvolupament ruralAntoni Colom Gorgues Dr. Eng. Agrònom UdLÀrea d’ecologia del paisatgeMarc Gràcia Moya Eng. FOREST UdLArea de Sols forestalsRafa Rodríguez / JoseRamón Olarieta Químico / Eng.Agrònom UdL

En estas Areas no responden a líneas de investigación claras, si no a líneasde actuación o extensión. Además el CTFC no ha hecho, a los responsables de lasmismas, ningún reconocimiento formal. Las actividades de investigación, que en laactualidad se están desarrollando por el profesorado de la UdL son las siguientes(Tabla nº 6).

78

Tabla nº 6: Proyectos de investigación y otras actividades en curso durante1999Area y responsable Nombre del proyecto

• Proyectos

Àrea de defensa del bosc.Dr. Carlos Colinas.

LIFE ENV/E/512: Introducció de boletscomestibles de qualitat en repoblacionsforestals. Projecte de demostració. 1997-1999.

Àrea de Productes Secundarisdel Bosc.Dr. Jordi Recasens i Guinjoan

LIFE ENV/E/260: Projecte de demostració dela compatibilitat de l’aprofitament enrecolecció d’espècies medicinals autòctonesamb la seva conservació i la del mediambient i de la viabilitat del seu conreu enzones rurals del Pirineu”. 1997-1999

Subcontracte. IVFP FAIR. MultiforRD:Multifunctional Forestry as a means to ruraldevelopment: Establishing Criteria forRegion-Specific Strategies for BalancingPublic Demands and Forest OwnersObjectives

Àrea de Política ForestalDr. Eduard Rojas Briales

Coastal-EFI: Mediterranean Coastal Project.Positive externalities and trade-offs betweenforestry and tourism

Altres ajutsÀrea d’hidrologiaDr. Ramon Batalla

Acció Especial CICYT. “Gestions per lareconducció i execució del projecteEUROCHANNEL”. 1998-1999

Àrea d’ecologia vegetal ibotànica forestalDra. M. T. Sebastià Álvarez

Acció Especial CICYT. “Programa pilotd’incentivació de la participació de les PIMESdels sectors forestal, mediambiental i rural enel V Programa Marc de la UE”. 1998-1999

Más allá de las actividades que se están llevando a cabo en la actualidad, unelemento central en la actividad de investigación del CTFC puede venir dado por elanteproyecto del Plan de Restauración de la Cubierta Vegetal del Solsonés,coordinado por el profesor Jesús Pemán de la UdL y por José Antonio Bonet delCTFC. Este documento aglutina a un total de 25 profesores de 5 departamentos dela UdL, 26 investigadores del CTFC, así como 4 investigadores de otros dosCentros, el CREAF de la UAB y el CEAM de la Generalitat Valenciana. En laactualidad se desconoce las posibilidades de elaboración de este Plan.

Otro aspecto que habría que resaltar en relación a la actividad investigadoradel CTFC son las negociaciones que viene manteniendo con el INIA y el IRTA para

79

conseguir ser centro delegado IRTA y asi poder concurrir a los fondos INIA. Elresultado de estas negociaciones es también desconocido.

Las propuestas de futuro son las siguientes:

• Definir las líneas de investigación principales del CTFC. Establecer laorganización que de soporte a esas líneas.

• Intervenir, en los medios y ante las instituciones necesarias, para que el CTFCpueda acceder a los fondos INIA.

• Negociar junto con el resto de las instituciones implicadas, el acceso a los fondosFEDER, que dan soporte a la investigación.

80

Document 2: Plans d’estudi de les titulacions forestals de l’ETSEA

1. Enginyeria Tècnica en Explotacions Forestals

PRIMER CURSPrimer quadrimestre Segon quadrimestre6 Biologia6 Física4.5 Geologia4.5 Matemàtica I6 Química General3 Tècniques de Representació3 Topografia I

Crèdits Troncals/Obligatoris: 33

6 Botànica Forestal I3 Ecologia (R)6 Edafologia i Climatologia4.5 Matemàtica II (R)6 Química Orgànica i Bioquímica (R)3 Topografia II (R)4.5 Zoologia

Crèdits Troncals/Obligatoris: 33

Tercer quadrimestre Quart quadrimestre3 Electrotècnia4.5 Estadística (R)6 Hidrologia de Superfície i Conservació de Sòls (R)4.5 Motors i Màquines4.5 Resistència de Materials (R)6 Silvicultura (R)

Crèdits Troncals/Obligatoris: 28.5

6 Dasometria i Inventariat (R)3 Hidràulica (R)4.5 Mètodes i Equips Informàtics (O)4.5 Repoblacions (R)4.5 Vies Forestals

Crèdits Troncals/Obligatoris: 22.5Cinquè quadrimestre Sisè quadrimestre6 Aprofitaments Forestals (R)3 Avaluació de l'Impacte Ambiental4.5 Comptabilitat General6 Defensa del Bosc (R)4.5 Economia Forestal3 Hidràulica Torrencial (R)4.5 Pasturicultura (R)6 Projectes

Crèdits Troncals/Obligatoris: 37.5

6 Ordenació Forestal (R)12 Treball Pràctic Tutorat (O)

Crèdits Troncals/Obligatoris: 18

Assignatures optatives ofertades-1r Q Assignatures optatives ofertades-2n Q3 Algorísmica i Programació Estructurada3 Aprofitaments Secundaris No de Fusta (R)6 Construccions Forestals3 Control de Plagues Forestals6 Gestió de la Fauna (R)3 Parcs Naturals6 Tècniques d'Experimentació Forestal

4.5 Aqüicultura 3 Avaluació d’inversions

4.5 Botànica Forestal II (R)4.5 Ecologia Forestal (R)6 Enginyeria Hidrològica (R)6 Formigó Armat i en Massa (R)3 Fotointerpretació4.5 Maquinària Forestal (R)6 Mètodes de Camp en l'Estudi del Territori (R)6 Propagació i Vivers Forestals (R)3 Qualitat d'Aigües Superficials

3 Valoració forestal172.5 Crèdits troncals/obligatoris 76.6%30.0 Crèdits optatius 13.4%22.5 Crèdits de lliure elecció 10.0%

225.0 Crèdits totals35 Assignatures troncals/obligatòries + TPT

Notes: OÕ Assig. obligatòriesRÕ Assignatures que tenen corequisits

81

2. Enginyeria Tècnica en Indústries Forestals

PRIMER CURSPrimer quadrimestre Segon quadrimestre6 Biologia6 Física I4.5 Matemàtica I6 Química General3 Tècniques de Representació3 Topografia

Crèdits Troncals/Obligatoris: 28.5

6 Botànica Forestal3 Ecologia (R)3 Edafologia i Climatologia6 Física II4.5 Matemàtica II (R)4.5 Motors i Màquines6 Química Orgànica i Bioquímica (R)

Crèdits Troncals/Obligatoris: 33

Tercer quadrimestre Quart quadrimestre3 Electrotècnia4.5 Estadística (R)4.5 Resistència de Materials (R)6 Silvicultura (R)4.5 Tecnologia de la Cel.lulosa6 Tecnologia de la Fusta4.5 Tecnologia dels Productes Forestals No Fustaners

Crèdits Troncals/Obligatoris: 33

4.5 Bases del Control de Qualitat (R) (O)6 Dasometria i Inventariat (R)3 Hidràulica (R)6 Màquines Eina i Màquines Elèctriques (R) (O)4.5 Mètodes i Equips Informàtics (O)4.5 Vies Forestals

Crèdits Troncals/Obligatoris: 28.5Cinquè quadrimestre Sisè quadrimestre6 Aprofitaments Forestals (R)3 Avaluació de l'Impacte Ambiental4.5 Comptabilitat4.5 Economia6 Projectes

Crèdits Troncals/Obligatoris: 24

12 Treball Pràctic Tutorat (O)

Crèdits Troncals/Obligatoris: 12

Assignatures optatives ofertades-1r Q Assignatures optatives ofertades-2n Q3 Algorísmica i Programació Estructurada3 Aprofitaments Secundaris No de Fusta (R)6 Construccions Forestals6 Defensa del Bosc (R)3 Materials i Tecnologies de Taller6 Mètodes i Tècniques de l'Anàlisi Química (R)4.5 Segona Transformació de la Fusta (R)6 Tècniques d'Experimentació Forestal4.5 Termotècnia

3 Avaluació d’inversions3 Electrificació (R)6 Enginyeria Hidrològica (R)6 Formigó Armat i en Massa (R)6 Indústries de la Cel.lulosa (R)6 Indústries de la Fusta (R)6 Indústries del Paper i del Cartró (R)3 Oleohidràulica i Pneumàtica6 Ordenació Forestal (R)3 Organització Industrial4.5 Repoblacions (R)

3 Valoració forestal i industrial

159.0 Crèdits troncals/obligatoris 70.7%43.5 Crèdits optatius 19.3%22.5 Crèdits de lliure elecció 10.0%

225.0 Crèdits totals31 Assignatures troncals/obligatòries + TPT

Notes: OÕ Assig. obligatòriesRÕ Assignatures que tenen corequisits

82

3. Enginyeria de FOREST

Primer quadrimestre Segon quadrimestre6 Defensa del Bosc6 Economia de l'Empresa6 Hidrologia de Superfície i Conservació de Sòls4.5 Pasturicultura6 Silvicultura I4.5 Tecnologia de la Cel.lulosa6 Tecnologia de la Fusta4.5 Tecnologia dels Productes Forestals No Fustaners

Crèdits Troncals/Obligatoris: 43.5

6 Dasometria i Inventariat4.5 Vies Forestals

Crèdits Troncals/Obligatoris: 10.5Tercer quadrimestre Quart quadrimestre6 Ordenació de FOREST I (R)6 Ordenació del Territori i dels Sistemes Naturals6 Projectes

Crèdits Troncals/Obligatoris: 18

15 Projecte Final de Carrera (O)

Crèdits Troncals/Obligatoris: 15

Assignatures optatives ofertades-1r Q Assignatures optatives ofertades-2n Q6 Anàlisi Instrumental Avançada6 Aprofitaments Forestals (R)4.5 Bioquímica4.5 Botànica Econòmica (B)4.5 Condicions Ambientals en Edificacions6 Construccions Forestals6 Contaminació Ambiental3 Cultius in Vitro i Micropropagació6 Direcció i Programació de Projectes6 Disseny i Projectes Assistits per Ordinador6 Economia dels Recursos Naturals6 Entomologia Forestal (R)6 Fisiologia Vegetal6 Genètica6 Gestió i Defensa de Sistemes Naturals6 Gestió Pastoral6 Hidrotècnies per a la Correcció de Lleres Torrencials

i Defensa contra Allaus3 Mercadotècnia i Comerç Exterior6 Modelització i Simulació I (B)6 Patologia Forestal (R)6 Química Ambiental i Ecològica4.5 Segona Transformació de la Fusta6 Silvicultura II6 Tècniques d'Experimentació Forestal6 Teoria d'Estructures

4.5 Adquisició de Dades, Monitorització i Control4.5 Anàlisi del Paisatge4.5 Anglès Tècnic i Científic4.5 Avaluació de l'Impacte Ambiental: Estudi de Casos6 Biofísica Ambiental6 Biogeografia i Geobotànica6 Càlcul Numèric6 Direcció de Projectes6 Disseny i Projectes Assistits per Ordinador4.5 Ecologia de Poblacions6 Enginyeria Ambiental4.5 Estructura i Funcionament d'Espècies Forestals3 Estructures de Fusta6 Estructures Metàl.liques6 Geomorfologia i Riscs Geològics6 Gestió de la Fauna6 Indústries de la Cel.lulosa (R)6 Indústries de la Fusta (R)6 Jardineria3 Maneig d'Informació Científica6 Màquines Eina i Màquines Elèctriques6 Mètodes Avançats d'Anàlisi i Interpretació de Dades

(R)4.5 Microbiologia Agrària6 Millora Genètica Forestal6 Ordenació de FOREST II (R)4.5 Organització i Gestió d’Explotacions Forestals (R)4.5 Política Ambiental (R)4.5 Prevenció i Extinció d'Incendis Forestals (R)4.5 Projectes d'Instal.lacions Elèctriques6 Propagació i Vivers Forestals4.5 Repoblacions6 Silvicultura Mediterrània6 Sistemes d'Informació Geogràfica i Teledetecció4.5 Tipologia i Cartografia de la Vegetació

87 Crèdits troncals/obligatoris 58%48 Crèdits optatius 32%15 Crèdits de lliure elecció 10%

150 Crèdits totals13 Assignatures troncals/obligatòries + PFC

Notes: OÕ Assig. obligatòriesRÕ Assignatures que tenen corequisitsBÕ Assig. que s’oferten biennalment.

83

Orientació:Ciències i Tecnologia Forestal

Orientació:Gestió del Medi Ambient

4.5 Avaluació de l'Impacte Ambiental: Estudi de Casos6 Biogeografia i Geobotànica6 Construccions Forestals3 Cultius in Vitro i Micropropagació6 Entomologia Forestal4.5 Estructura i Funcionament d'Espècies Forestals6 Fisiologia Vegetal6 Gestió de la Fauna6 Gestió i Defensa de Sistemes Naturals6 Gestió Pastoral6 Ordenació de FOREST II6 Patologia Forestal4.5 Prevenció i Extinció d'Incendis Forestals6 Silvicultura II6 Silvicultura Mediterrània6 Tècniques d'Exp erimentació Forestal

4.5 Anàlisi del Paisatge4.5 Avaluació de l'Impacte Ambiental: Estudi de Casos4.5 Avaluació del Territori i Cadastre (B)6 Biofísica Ambiental6 Biogeografia i Geobotànica6 Biologia i Microbiologia Ambiental*6 Contaminació Ambiental6 Economia dels Recursos Naturals6 Enginyeria Ambiental6 Geomorfologia i Riscs Geològics6 Gestió de la Fauna3 Gestió de Zones Periurbanes*6 Gestió i Defensa de Sistemes Naturals6 Gestió Pastoral4.5 Política Ambiental4.5 Prevenció i Extinció d'Incendis Forestals6 Química Ambiental i Ecològica6 Sistemes d'Informació Geogràfica i Teledetecció4.5 Sociologia i Tècniques de Comunicació*4.5 Tipologia i Cartografia de la Vegetació

Assignatures fora de les orientacions4.5 Adquisició de Dades, Monitorització i Control6 Anàlisi Instrumental Avançada4.5 Anglès Tècnic i Científic6 Aprofitaments Forestals4.5 Bioquímica4.5 Botànica Econòmica (B)6 Càlcul Numèric4.5 Condicions Ambientals en Edificacions6 Direcció de Projectes6 Direcció i Programació de Projectes6 Disseny i Projectes Assistits per Ordinador4.5 Ecologia de Poblacions3 Estructures de Fusta6 Estructures Metàl.liques6 Genètica6 Hidrotècnies per a la Correcció de Lleres Torrencials

i Defensa contra Allaus6 Indústries de la Cel.lulosa6 Indústries de la Fusta

6 Jardineria3 Maneig d'Informació Científica6 Màquines Eina i Màquines Elèctriques3 Mercadotècnia i Comerç Exterior6 Mètodes Avançats d'Anàlisi i Interpretació de Dades4.5 Microbiologia Agrària6 Millora Genètica Forestal6 Modelització i Simulació I* (B)6 Modelització i Simulació II* (B)4.5 Organització i Gestió d’Explotacions Forestals4.5 Projectes d'Instal.lacions Elèctriques6 Propagació i Vivers Forestals4.5 Repoblacions4.5 Segona Transformació de la Fusta6 Teoria d'Estructures

84

Accés al segon cicle d’Enginyeria de FOREST segons els estudis de procedència.

Els estudiants procedents de les diverses enginyeries tècniques que s’imparteixen a l’ETSEA, hauran desubstituir alguns crèdits obligatoris per altres d’optatius, segons la titula-ció que hagin cursat. Els crèdits asubstituir pels estudiants dels plans nous s’assenyalen al quadre següent.

Crèdits obl.-------------Estudis deprocedència

Dasometria iInventariat

Defensa delBosc

Hidrologia deSuperfície iConservació deSòls

Ordenació deFOREST I

Pasturicultura

ETEF x x x x xETIF x

Crèdits obl.-------------Estudis deprocedència

Silvicultura I Tecnologia dela Cel.lulosa

Tecnologia dela Fusta

Tecnologia delsProductesForestals NoFustaners

Vies Forestals

ETEF x xETIF x x x x x