Aurora, Jaume Gianni Rodari Si t’ha agradat aquest …...Gianni Rodari Il·lustracions de Bruno...

10
Tirallongues del cel i la terra Gianni Rodari Il·lustracions de Bruno Munari

Transcript of Aurora, Jaume Gianni Rodari Si t’ha agradat aquest …...Gianni Rodari Il·lustracions de Bruno...

Un zoo multiforme que no para de bellu-gar-se, ascensors que es transformen en astronaus, comptables balancí i dinasties de poltrons, accents que desapareixen, parèntesis que es descuiden de tancar, punts i coma belluguets, rimes entrema-liades i juganeres… Com tots els llibres de Gianni Rodari, aquest és una invitació a deixar-se arrossegar alegrement pel món de la fantasia, sense renunciar a una mira-da crítica sobre el món real.

10196983

9 7 8 8 4 9 1 3 7 4 0 4 6

Tirallongues del cel i la terra

Gianni Rodari

Il·lustracions de Bruno Munari

Gia

nni R

odar

iTi

rallo

ngue

s d

el c

el i

la t

erra

estrellapolar.cat

@llibresjoves

@EditorialEstrellaPolar

@estrellapolareditorial

Si t’ha agradat aquest llibre, no et perdis:

Gianni RodaRi (Omegna, 1920 – Roma, 1980)

Va ser mestre, escriptor, pedagog i

periodista. És una de les figures més

rellevants de la literatura infantil. Premi

Hans Christian Andersen. Les seves

obres, plenes de creativitat i humor,

trenquen els esquemes preestablerts

i ajuden a pensar sense prejudicis. En

destaquen: Els contes de la fantasia

(Estrella Polar, 2016), Contes escrits a màquina (Estrella Polar, 2009) i

Tirallongues del cel i la terra.

Aurora, Jaume

4

Tirallongues del cel i la terra

Rústica con S

147X210

149X210

149X210

9mm

Tirallongues OK.indd 6 01/08/14 15:19

Gianni Rodari

Tirallongues del cel i la terra

Disseny de Bruno Munari

Tirallongues OK.indd 7 01/08/14 15:19T_10196983_Tirallongues cel i terra.indd 7 5/10/17 11:14

Tirallongues OK.indd 5 01/08/14 15:19

Estrella Polar

Títol original: Filastrocche in cielo e in terra© 1980, Maria Ferreti Rodari i Paola Rodari

© 1991, Edizioni EL S.r.l, San Dorligo della Valle (Trieste)Edizioniel.com

© de les il·lustracions d’interior i coberta: 1960, Bruno MunariMaurizio Corraini S.r.l

© de la traducció: 2014, Pau Vidal

© 2014, Grup Editorial 62, s.l.u.,Estrella Polar, Av. Diagonal, 662-664, 08034 Barcelona

Maquetació: Aura Digit S.A.

Primera edició: setembre del 2014Primera edició en aquest format: novembre del 2017

Aquest llibre va ser contractat a través d’UTE Körner Literary Agent, SL,Barcelona, Uklitag.com

www.estrellapolar.cat

ISBN: 978-84-9137-404-6Dipòsit legal: B. 22.174-2017

Imprès a Catalunya

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment

d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.

T_10196983_Tirallongues cel i terra.indd 4 5/10/17 11:14

13

El dictador

Un punt ben petitó, però cridaner i tot cregut,«després de mi», bramava,«tot aquest món, tururut!».

Les paraules es queixaren:«Però què es pensa aquest petard?Es deu creure un Punt-finali no és sinó un Punt-i-a-part».

A mitja pàgina el deixarenplantat com un espantalli el món va continuaruna ratlla més avall.

Tirallongues OK.indd 13 01/08/14 15:19T_10196983_Tirallongues cel i terra.indd 13 5/10/17 11:14

14

El puntet de foc

Vet aquí que una I va perdre el puntetun dia: se li va enduruna ratxa de ventque el prengué per un barret.Quedar-se així, al descobert,quin desconcertper la pobra I,davant cosins i germans, potentatsi amb tots els punts ben posats.Però un llapis vermellque passava per allàli va regalar un punt de foccom la pela d’una poma,tan encès i flamejantque a tota la parentela la gelosiaels va amargar el dia.

Tirallongues OK.indd 14 01/08/14 15:19

15

La teia de Teià

Un accent badoc, un dia,per sentir un altre què deia,va caure del cim de Teiài el deixà fet una teia.

Ai, els pobres teianencs: com al pitjor de l’estiues van trobar tot de copenmig d’aquell foc ben viu.

Però per sort un estudiantque era bo en ortografiava apagar ben prest les flamesposant l’accent on calia.

Ara al parc més visitathi han posat un monument:«A qui no es descuida maila importància de l’accent».

Tirallongues OK.indd 15 01/08/14 15:19T_10196983_Tirallongues cel i terra.indd 14 5/10/17 11:14

14

El puntet de foc

Vet aquí que una I va perdre el puntetun dia: se li va enduruna ratxa de ventque el prengué per un barret.Quedar-se així, al descobert,quin desconcertper la pobra I,davant cosins i germans, potentatsi amb tots els punts ben posats.Però un llapis vermellque passava per allàli va regalar un punt de foccom la pela d’una poma,tan encès i flamejantque a tota la parentela la gelosiaels va amargar el dia.

Tirallongues OK.indd 14 01/08/14 15:19

15

La teia de Teià

Un accent badoc, un dia,per sentir un altre què deia,va caure del cim de Teiài el deixà fet una teia.

Ai, els pobres teianencs: com al pitjor de l’estiues van trobar tot de copenmig d’aquell foc ben viu.

Però per sort un estudiantque era bo en ortografiava apagar ben prest les flamesposant l’accent on calia.

Ara al parc més visitathi han posat un monument:«A qui no es descuida maila importància de l’accent».

Tirallongues OK.indd 15 01/08/14 15:19T_10196983_Tirallongues cel i terra.indd 15 5/10/17 11:14

16

La família Punt-i-coma

Una vegada un puntes va fer amic d’una coma:dels jocs infinits,van venir casament i confits.De nit i de jornvoltaven pel mónsempre de bracet.«Una parella ideal»,deia tothom,«fa goig de veurela família Punt-i-coma».Al seu pas perfecte i en senyal de respectefins les majúsculeses feien minúscules:i si una, maldestra,d’ajupir-se no en sapel llapis del mestreli tallarà el cap.

Tirallongues OK.indd 16 01/08/14 15:19

El cas d’un parèntesi

Un dia hi haviaun parèntesi oberti el col·legialno va pensar a tancar-lo.El descuit fou fatal:el pobre es va constipari feia almenys un esternutper minut.Quan estigué millorli va encarregar a un pintorun cartell que deia:«Tanca’m, per compassió».

17

Tirallongues OK.indd 17 01/08/14 15:19T_10196983_Tirallongues cel i terra.indd 16 5/10/17 11:14

16

La família Punt-i-coma

Una vegada un puntes va fer amic d’una coma:dels jocs infinits,van venir casament i confits.De nit i de jornvoltaven pel mónsempre de bracet.«Una parella ideal»,deia tothom,«fa goig de veurela família Punt-i-coma».Al seu pas perfecte i en senyal de respectefins les majúsculeses feien minúscules:i si una, maldestra,d’ajupir-se no en sapel llapis del mestreli tallarà el cap.

Tirallongues OK.indd 16 01/08/14 15:19

El cas d’un parèntesi

Un dia hi haviaun parèntesi oberti el col·legialno va pensar a tancar-lo.El descuit fou fatal:el pobre es va constipari feia almenys un esternutper minut.Quan estigué millorli va encarregar a un pintorun cartell que deia:«Tanca’m, per compassió».

17

Tirallongues OK.indd 17 01/08/14 15:19T_10196983_Tirallongues cel i terra.indd 17 5/10/17 11:14

L’agent rural

Això era la gent d’un poble, i un alumne,mig genial, mig insolent,amb un senzill apòstrofla va transformar en l’agent.«Quin fet sobrenatural!»,deia tothom,«l’agent rural!».«Potser és de protocol,si té un article per ell tot sol!».«I rural, tu ho has entès?Vol dir que fa de pagès?Llavors on duu aixades i sarró?».«I la identificació?».«Potser sota la boina,però no fa…».«A mi m’han dit que és una vila».«Deus voler dir un vilatà».Afectat per les crítiques punyentsl’insolent genial esborrà l’error,però amb tan poca traçaque la tinta es va escampar massai l’agent no va ser a tempsd’apagar el fum que ennegrí el paper.

18

Tirallongues OK.indd 18 01/08/14 15:19

El signe d’interrogació

Una vegada un signed’interrogació,com que era tan tafaner, i el seu rínxol també,au, vinga preguntara la gent del carrer,i si la respostano era encertadabrandava aquell gran rínxolper clavar fuetada.A l’examen el posarenal final d’un problematan i tan complicatque ningú en va encertar el resultat.I el pobre, que no erade mal cor, això no,penedit es va fer signe d’exclamació.

19

Tirallongues OK.indd 19 01/08/14 15:19T_10196983_Tirallongues cel i terra.indd 18 5/10/17 11:14

L’agent rural

Això era la gent d’un poble, i un alumne,mig genial, mig insolent,amb un senzill apòstrofla va transformar en l’agent.«Quin fet sobrenatural!»,deia tothom,«l’agent rural!».«Potser és de protocol,si té un article per ell tot sol!».«I rural, tu ho has entès?Vol dir que fa de pagès?Llavors on duu aixades i sarró?».«I la identificació?».«Potser sota la boina,però no fa…».«A mi m’han dit que és una vila».«Deus voler dir un vilatà».Afectat per les crítiques punyentsl’insolent genial esborrà l’error,però amb tan poca traçaque la tinta es va escampar massai l’agent no va ser a tempsd’apagar el fum que ennegrí el paper.

18

Tirallongues OK.indd 18 01/08/14 15:19

El signe d’interrogació

Una vegada un signed’interrogació,com que era tan tafaner, i el seu rínxol també,au, vinga preguntara la gent del carrer,i si la respostano era encertadabrandava aquell gran rínxolper clavar fuetada.A l’examen el posarenal final d’un problematan i tan complicatque ningú en va encertar el resultat.I el pobre, que no erade mal cor, això no,penedit es va fer signe d’exclamació.

19

Tirallongues OK.indd 19 01/08/14 15:19T_10196983_Tirallongues cel i terra.indd 19 5/10/17 11:14