Aula de Serumteràpia - Campus Virtual UdL :...

1

Aula de Serumteràpia

Teresa Pedrol Aige.

2º Grau d’Infermeria

Curs 2017-18

2

Índex

0. Introducció 3

1. Serumteràpia 4

2. Solucions Intravenoses o sèrums

2.1. Solucions Cristal·loides 5

2.2. Solucions Col·loides 7

3. Instauració d’una perfusió intravenosa 8

3.1. Material 8

3.2. Preparació 13

3.3. Execució 13

3.4. Regulació de la velocitat del flux 16

4. Cures d’infermeria de manteniment del sistema 17

5. Canvi de sèrum i d’equip de Serumteràpia 18

5.1. Canvi de sèrum

5.2. Canvi d’equip

6. Suspensió i retirada d’una perfusió IV 19

7. Bibliografia 20

8. Annexos 21

8.1. Velocitats de perfusió en gotes per min i en ml/h

8.2. Terminologia per el maneig de bombes 22

8.3. Guia per purgar un equip de bomba PLUMSET 23

3

0.Introducció

L’objectiu d’aquesta aula d’habilitats és que l’alumne conegui les diferents presentacions de les

solucions de teràpia intravenosa, el material específic de serumteràpia i practiqui el procediment per

la seva posterior aplicació.

Objectius específics:

- Reconèixer el material: sistemes de perfusió (normal o per bomba) claus de tres vies, bombes

d’infusió, reguladors del flux, taps, etc.

- Conèixer les parts d’un sistema de perfusió.

- Practicar el càlcul de la velocitat de perfusió.

- Practicar el procediment d’instauració d’una Serumteràpia.

- Aprendre a purgar un equip de sèrum.

- Aprendre a purgar un equip de bomba

- Aprendre a programar una bomba de perfusió.

- Descriure les cures de manteniment del sistema de Serumteràpia.

- Resoldre els problemes més habituals (obstrucció sistema, entrada d’aire, reflux, etc.)

4

1. Serumteràpia

. Definició:

Consisteix en l’administració de sèrums a traves de la via parenteral mitjançant un catèter.

La via intravenosa és la via d’administració més rapida per aportar solucions liquides o fàrmacs

directament al torrent sanguini.

La restitució parenteral també pot incloure la nutrició parenteral total (NPT) i la Hemoteràpia

(administració de sang i els seus components).

. Objectiu:

Mantenir o restablir el volum de líquids i l’equilibri electrolític alterat.

Subministrar les necessitats nutricionals per via parenteral.

. Indicacions:

- Hipovolèmia

- Hipernatrèmia

- Administració de fàrmacs, per garantir las concentració sèrica adient

- Administració d’hemoderivats i de NPT

. Diagnòstics d’infermeria relacionats:

- Risc o dèficit del volum de líquids relacionats amb la pèrdua d’aquests per diarrees, vòmits,

hemorràgies, etc.

- Risc o desequilibri electrolític relacionats amb la pèrdua d’aquests per diarrees, vòmits,

hemorràgies, etc.

- Desequilibri nutricional per ingesta inferior a les necessitats per incapacitat d’ingerir aliments o

absorbir els nutrients.

5

2. Solucions intravenoses o sèrums

Definició: nom de determinades solucions terapèutiques d’electròlits que s’utilitzen per restablir

l’equilibri electrolític.

Principals solucions de teràpia IV.

2.1. Solucions cristal·loides: són les solucions que contenen aigua, electròlits i/o sucres en

diferents proporcions i poden ser isotòniques o hipertòniques respecte al plasma.

2.1.1. Solucions Salines

�Solució Salina isotònica. La solució salina al 0.9% és la substancia cristal·loide estàndard i és

lleument hipertònica respecte al líquid extracel·lular. Conte 154 mEq/l de sodi (Na) i 154

mEq/l de clor (Cl) amb un pH àcid.

�Solucions Salines hipertòniques. Sèrum Fisiològic al 3%, conté 342 mEq/l de Na i 342 mEq/l de

Cl amb un pH de 5,5.

2.1.2. Solucions Glucosades

�Solucions Glucosades isotòniques.

. Sèrum Glucosat 5%, conté 5 gr./100ml de glucosa amb un pH4. Cada litre de solució

glucosada al 5% aporta 50 grams de glucosa, que equival a 200 Kcal/L

�Solucions Glucosades hipertòniques. Totes són acides (pH4).

. Sèrum Glucosat al 10%, conté10 gr./100ml de glucosa que aporten 400 Kcal/L.

. Sèrum Glucosat al 20%, conté 20 gr./100ml de glucosa que aporten 800 Kcal/L.




2.1.3. Solucions Glucosalines

�Solucions Glucosalines. Aporten electròlits i glucosa.

. Sèrum Glusosali (Glucosa 3,3% + NaCl 0,3%), conté 51 mEq de Na i 51 mEq de Cl a més de

3,3 gr/100ml de glucosa que aporten 132 Kcal/L

. Sèrum Glucosali (Glucosa 5% + NaCl 0,9%), conté 154 mEq de Na i 154 mEq de Cl a més

de 5gr/100ml de glucosa que aporten 200 Kcal/L

2.1.4. Solucions polielectrolítiques

�� Solucions diluïdes de Clorur Potàssic (ClK) endovenós.

Requisits per l’administració de ClK IV:

. La quantitat de clorur potàssic a administrar està limitada per la concentració i la

velocitat d’infusió, i depèn del tipus d’accés venós (perifèric o central).

6

. S’ha de confirmar la permeabilitat absoluta de la vena per la que s’ha d’administrar el

potassi, ja que l’extravasació pot causar necrosis.

. Les solucions diluïdes de potassi per ≤ 40mEq/L de potassi, es poden administrar amb un

sistema de regulació de flux tipus dial-a-flo®. Les solucions de més de 40mEq/L s’han

d’administrar per una via central i amb bomba d’infusió.

Es recomana realitzar una doble comprovació independent abans de l’administració, per

verificar que el pacient, la dosi, la via i la velocitat d’administració són correctes.

*No és convenient administrar més de tres dosis consecutives de 20mEq.

Presentacions:

. Sèrum Glucosat 10% 500ml+ 10mEq ClK. Descripció: Glucosa 10%+ Clorur potàssic 0,15%.

. Sèrum Glucosali 500ml+ 10mEq ClK. Descripció: Glucosa 4%+ Clorur sòdic 0,18% + Clorur

potàssic 0,15%.

. Sèrum Fisiològic 500ml+ 10mEq ClK. Descripció: Clorur sòdic 0,9%+ Clorur potàssic 0,15%.

. Sèrum Fisiològic 500ml+ 20mEq ClK. Descripció: Clorur sòdic 0,9%+ Clorur potàssic 0,3%.

�� Solució de Ringer lactat.

El sèrum de Ringer Lactat conté 130 mEq/L de Na, 4 mEq/L de K, 109 mEq/L de Cl, 0.75 mEq/L

de calci i 28 mmol/l de lactat. Te menys clor que el sèrum fisiològic, per el que causa menys

acidosi.

2.1.5. Solucions alcalinitzants

S’utilitzen en situacions d’acidosi metabòlica.

Les solucions més freqüents són Bicarbonat 1 Molar (1 M = 8.4% ), la forma preferida

per la correcció de la acidosis metabòlica aguda i la solució de Bicarbonat 1/6 Molar ( 1.4% )

amb

una osmolaritat similar a la del plasma.

. Bicarbonat 1 Molar. 1000 mEq/l de bicarbonat i 1000 mEq/l de Na

. Bicarbonat 1/6 Molar. 166 mEq/l de bicarbonat i 166 mEq/l de Na

2.1.6. Solucions acidificants

El Clor amònic 1/6 Molar és una solució isotònica (osmolaritat = 334) i acidificant d’utilitat en el

tractament de la alcalosis hipoclorèmica. Les solucions de sals d’amoni estan contraindicades

en la insuficiència hepàtica. Pot desencadenar bradicàrdia, alteracions respiratòries i

contraccions musculars.

7

2.2. Solucions Col·loides:

Contenen partícules de alt pes molecular que no travessen les membranes capil·lars per el que són

capaces de augmentar la pressió plasmàtica i retenir aigua. Actuen d’expansors del plasma.

2.1. Albúmina

Es la principal proteïna de la sang i el component sanguini més segur des del punt de vista de la

transmissió de malalties infeccioses. Els preparats d’albúmina tenen una concentració del 5%

(isooncòtics) o del 20% (hiperoncòtics), amb un pH de 6.9. La presentació és en flascons de vidre de

100ml.

El ritme d’infusió recomanat segons presentació és de:

- Albúmina 20%: 1-2 ml/min.

- Albúmina 5%: 5 ml/min.

2.2. Fraccions proteiques de plasma humà

S’obtenen per fraccionament seriat del plasma humà. Han de contenir al menys 83% de albúmina i

no més de un 1% de g-globulina, la resta són b-globulines. Tenen propietats similars a l’albúmina

amb gran quantitat de proteïnes.

Es presenten en solució al 5% en sèrum fisiològic i estabilitzat amb caprilat i cetiltrifosfanat sòdic.

2.3. Solucions col·loïdals artificials

. Dextranats: Són polisacàrids d’origen bacterià produïts per el “Leuconostoc mesenteroides”.

. Hidroxietil-almidón (HEA): Midó sintètic.

. Pentaalmidó: Preparat similar al hetaalmidó, però de baix pes molecular.

. Derivats de la gelatina: Polipèptids obtinguts per desintegració del col·lagen.

8

3. Instauració d’una perfusió intravenosa

Per instaurar una perfusió intravenosa el pacient ha de disposar d’un accés vascular. Pot ser:

�� Accés venós central: catèters centrals o dispositius d’accés vascular implantables tipus

reservoris. La inserció es realitza a traves d’una vena perifèrica de major calibre amb un catèter

central d’inserció perifèrica (PIC), que connecta directament amb l’aurícula dreta .

Estan indicats en tractaments de llarga duració i solucions hiperosmolars.

�� Accés venós perifèric: catèters o cànules IV. curtes que s’insereixen en venes més

superficials. Estan indicats en l’administració de sèrums o fàrmacs de una concentració similar a

la sanguínia (isosmolars).

La perfusió de la solució, pot ser:

�� Intermitent, quan el temps d’infusió oscil·la entre deu min i dues hores. S’utilitza

principalment per administració de medicaments diluïts en sèrums de petit volum (de 50 a

250 ml).

�� Continua, quan el temps d’infusió es de 24hores o més amb sèrums de gran volum (500ml o

més) i administració continua de fàrmacs.

3.1. Material

3.1.1.Sistema o equip de perfusió.

És el dispositiu que connecta el contenidor de la solució a perfondre amb l’accés vascular.

a) Tipus:

� Sistema obert, permet l’entrada d’aire a traves d’una finestra de sortida externa. S’utilitza en

contenidors de vidre o plàstic semirígida.

� Sistema tancat, no requereix finestra d’entrada d’aire externa. S’utilitza per contenidors de

plàstic col·lapsable.

� Sistema amb cambra volumètrica.

� Sistema per bomba de perfusió.

9

b) Parts d’un equip de perfusió:

� Punxo o espiga, permet perforar el tap

del flascó. Esta protegit amb una caputxa

per mantenir l’esterilitat.

� Entrada d’aire, en els sistemes oberts,

permet l’entrada d’aire al flascó per

facilitar la perfusió de la solució .Porta un

filtre per impedir l’entrada de gèrmens.

� Cambra de degoteig, és un receptacle

transparents on va degotejant la solució,

el que permet calcular la velocitat

d’administració, contant el nombre de

gotes que cauen per minut.

Les cambres de degoteig amb

microdegotador permeten una major precisió del ritme de perfusió.

� Tub distal, és el tub que va des de la cambra de degoteig fins la connexió a l’accés vascular.

� Clau o pinça reguladora, es troba al tub distal o a l’allargador i permet regular el ritme de la

perfusió.

� Port d’injecció, es troba en alguns sistemes. Es un tub de goma que permet la administració

de medicació sense desconnectar el sistema. Es pot punxar la goma amb una agulla i xeringa.

c) Elecció de l’equip:

S’han de tenir en compte els següents factors.

.Tipus de presa d’aire (respiradors) depèn del tipus de contenidor de sèrum, que pot ser rígid o

flexible.

. Mida de la gota. Utilitzar microdegotador quan s’ha de fer una regulació precisa, i per volums o

velocitats elevades utilitzar macrodegotador.

. Si es precisen ports injecció, per administrar infusions secundaries o medicació.

. Si es precisa cambra volumètrica, per controlar millor la perfusió o per administrar medicació.

. Si es precisa bomba de perfusió, per mantenir un flux regular i estable.

10

3.1.2.Bomba d’infusió (opcional)

Una bomba de infusió o perfusió es un dispositiu electrònic capaç de subministrar de forma

programada i controlada una determinada substancia per via parenteral.

La primera bomba de perfusió va ser dissenyada a l’any 1961, per la companya americana “Sigma

Incorporation”.

a) Característiques:

. Precisió

. Seguretat i fiabilitat

. Subministrament constant

. Sistemes de control

. Alarmes

. Alimentació elèctrica o per bateria

. Generalment són volumètriques i estan calibrades en ml/hora

b) Indicacions:

. Perfusió de fàrmacs: anestèsics, antibiòtics, antiarítmics, etc.

. Control d‘analgèsia

. Administració de nutrients per via parenteral

. Administració d’hemoderivats

c) Classificació:

� Controladors d’infusió

� Per degoteig: El control del flux del líquid es realitza per la pressió generada per la força

de gravetat i es controla per la oclusió de la línea d’infusió.

� Per volum: Disposa d’un sensor de gotes a la cambra de degoteig i realitza una conversió

de gotes per min a ml/hora. El controlador oclusiu de la línea d’infusió mante el flux

establert.

� Bombes d’Infusió

� De xeringa. Consisteix en un mecanisme electrònic que mou l’èmbol de la xeringa. La

velocitat del motor determina la de la perfusió, que va alliberant de forma continua i

pulsatil el líquid a perfondre. Serveix per volums petits de líquid, maxim 60ml.

11

� Peristàltiques (volumètriques). Injecten el líquid amb l’ajut d’un sistema peristàltic

giratori o lineal. Quan el rodet pressiona el tub del líquid, el propulsa de forma similar al

peristaltisme gàstric. Actualment les bombes funcionen generalment amb peristaltisme

lineal controlades per un microprocessador.

� Bombes de casset. Funcionen amb un equip de casset

que s’incorpora dins un infusor electrònic impulsat per un

pistó.

12

d) Funcions i paràmetres a controlar:

�Volum a infondre (ml)

�Velocitat (ml/h)

�Control de temps en hores

�Detecció d’aire dins la línea d’infusió

�Alarmes per oclusió

�Sistema KVO (Keep Vein Open) quan

el volum a infondre s’assoli’t abans que s’acabi el sèrum. La bomba acciona una alarma y

continua injectant sèrum a una velocitat mínima per mantenir la vena oberta (Keep Vein

Open) i evitar que se s’obstrueixi la cànula intravenosa

3.1.3. Altre material

�� Guants no estèrils

�� Clau de tres vies

�� Allargadora (opcional)

�� Controlador del flux (opcional

�� Gases estèrils

�� Esparadrap

�� Antisèptic

�� Suport de sèrum

13

3.2. Preparació

� Rentat de mans higiènic

� Identificació correcta del pacient (polsera)

� Informar al pacient per tranquil·litzar-lo i demanar la seva col·laboració en el manteniment de

la perfusió. El pacient ha d’avisar dels canvis sobtats del flux, si es buida el flascó, si observa

sang als tubs o si te molèsties a la zona de punció

� Comprovar la solució prescrita a l’ordre medica (completa, clara i llegible)

� Comprovar condicions de la solució a perfondre, seguint les normes de seguretat sobre

administració de fàrmacs (caducitat, color, terbolesa, fugues del contenidor)

� Comprovar que s’han afegit els additius prescrits (K, vitamines, medicació)

� Administrar a l’hora i el temps correcte

� Obrir els envasos de sèrum amb una tècnica asèptica, evitant contaminar les parts estèrils.

� Verificar la permeabilitat de la via intravenosa, abans de connectar la perfusió

� Valorar els factors de rics del pacient (nen o avi, insuficiència cardíaca o renal, etc.) i

l’experiència prèvia en aquest tipus de teràpia

� Ajudar al pacient a adoptar una postura còmoda (assegut o en decúbit supí), posar-li un

camisó adient perquè se’l pugui traure amb facilitat, sempre respectant la seva intimitat

3.3. Execució

a) Equip estàndard

�Obrir la bossa de l’equip mantenint l’esterilitat, especialment dels dos extrems del sistema

� Treure la protecció de la tapa del contenidor de sèrum. Als flascons s’ha de netejar la tapa amb

antisèptic

�Posar el dispositiu regulador del flux a una distancia d’uns 10 cm de la cambra de degoteig en

posició de tancat

�Inserir l’espiga de l’equip al contenidor de sèrum

�Pressionar sobre la cambra de degoteig deixant que s’ompli fins la meitat. Si l’equip ho permet

purgar sense treure el tap de protecció de l’extrem distal

� Obrir la rodeta del regulador del flux, deixant que el sèrum ompli tot el tub i tornar a tancar

�Assegurar-se que no hi han bombolles d’aire dins l’equip

�Penjar el sèrum amb l’equip purgat al suport

�Connectar l’extrem distal de l’equip al catèter IV

�Obrir lentament la perfusió fins ajustar la velocitat del flux a la quantitat de gotes/min prescrita

*Podeu visualitzar aquest procediment a : https://youtu.be/TY1YNZm4Mo8

14

b) Equip amb Cambra volumètrica

- Objectius:

�Impedir una sobrecarrega de líquids

�Administrar medicació IV

- Procediment:

Preparació igual que l’anterior

- Execució:

� Tancar les pinces de sobre i de sota de la

cambra de control de volum.

�Inserir l’espiga de l’equip al contenidor

� Obrir la pinça superior i omplir la cambra fins la meitat aproximadament

� Tancar la pinça superior de la cambra i obrir la inferior

� Omplir la cambra de degoteig fins la meitat

� Obrir el regulador del flux i deixar que el sèrum ompli tot el tub fins la connexió luer-lock i tancar

� Assegurar-se que no hi han bombolles d’aire dins l’equip

� Penjar el sèrum al suport amb l’equip purgat

� Connectar l’extrem distal de l’equip al catèter IV

� Obrir lentament la perfusió fins ajustar la velocitat del flux a la quantitat de gotes/min prescrita

c) Equip de Bomba de perfusió

- Objectius:

�Impedir una sobrecarrega de líquids

� Mantenir estable la velocitat del flux

� Tenir un control directe de l’inici, concentració sèrica del fàrmac

� Permetre l’administració de NPT i hemoderivats

- Material específic:

� Bomba de perfusió

� Equip de sèrum específic pel model de bomba

- Procediment:

Preparació igual que l’anterior.

15

-Execució:

� Fixar la bomba de perfusió al suport de sèrum i endollar-la

� Purgar l’equip específic de la bomba, seguint les instruccions del fabricant

� Inserir el casset dins la bomba

�Programar el volum a perfondre, el temps de duració i la velocitat del flux

� Connectar l’extrem distal del sistema al catèter IV

�Prémer el boto d’encesa per posar en marxa la perfusió

*Podeu visualitzar aquest procediment a : https://youtu.be/TRYy6AVZZKM

o veure l’annex 8.3.

16

3.4. Regulació de la velocitat del flux

- Equivalències:

1 ml = 1 cc = 20 gotes = 60 microgotes

1 gota d’un equip normal equival a 3 gotes d’un microdegotador

1hora = 60min

- Càlcul amb degotador:

Nombre de gotes per min = volum a administrar en ml x 20 gotes

temps de perfusió en minuts

Ex: 1.500ml de sèrum Fisiològic en 24h o 500ml cada 8h.

500ml x 20 gotes = 10.000 gotes = 21 gotes/min.

8h x 60min. 480min.

- Càlcul amb microdegotador:

Nombre de microgotes per min = volum a administrar en ml x 60 microgotes

temps de perfusió en minuts.

Ex: 1.000ml de sèrum Glucosali en 24h o 500ml cada 12h

500ml x 60 microgotes = 30.000 microgotes = 42 microgotes/min.

12h x 60 min. 720 min.

- Càlcul amb bomba de perfusió volumètrica:

Quantitat de ml per hora = volum de líquid a administrar en ml

temps de perfusió en hores

Ex: 2.000 ml de sèrum Glucosat al 5% en 24h o 500ml cada 6h

500ml = 83ml/h

6h

3.5. Registre d’infermeria

Enregistrar al curs clínic: el nom i la quantitat de la solució, així com la medicació addicional, la

velocitat (gotes/min o ml/h) i l’hora de inici o canvi del sèrum.

Enregistrar totes les anomalies que sorgeixin durant el procediment.

17

4. Cures d’infermeria de manteniment del sistema

� Mantenir la esterilitat del sistema. Revisar els punts de contaminació (Veure figura-2)

Figura -2

� Mantenir la integritat del sistema. El sistema de perfusió no es pot desconnectar mai del

dispositiu d’accés vascular, excepte per canviar-lo. Periòdicament cal comprovar que no hi hagin

fugues i vigilar que no entrin bombolles d’aire dins el sistema.

� Comprovar sovint la velocitat del flux de la perfusió, per evitar complicacions. Un flux massa

ràpid pot produir Insuficiència Cardíaca o Edema Agut Pulmó. Un flux massa lent pot portar a la

inefectivitat del tractament.

� Inspeccionar el tub de l’equip (ruptura, punxades, obstruccions, pinçaments). Els tubs han de

penjar per sota del punt de punció.

� Controlar la permeabilitat de la via endovenosa: Obrir el regulador de degoteig uns segons i

constatar que s’incrementa la velocitat del flux. Baixar el contenidor de sèrum per sota del punt

d’inserció i observar el reflux de sang a traves del tub, des de la vena. La absència de reflux pot

indicar que l’agulla no està a la vena.

� Controlar que l’alçada del contenidor del sèrum estigui almenys un metre per damunt del punt

de punció.

� Inspeccionar i palpar la zona de punció per descartar infiltració als teixits subcutanis. Els

símptomes seran edema, dolor, fredor i pal·lidesa de la zona.

Per comprovar que el catèter esta permeable es pot fer un torniquet amb la ma per sobre la zona

de punció, si no s’observa reflux vol dir que el catèter esta obstruït o fora de la vena. També es pot

comprovar el reflux aspirant amb una agulla i una xeringa amb solució salina, a traves del punt

d’injecció de l’equip. Si no s’observa reflux de sang és que està fora de vena.

18

� Canviar les solucions segons la periodicitat prescrita, els equips cada 48-72h o segons els

protocols de l’hospital. L’apòsit segons necessitats.

� Ajudar al pacient en les seves activitats d’autocura, perquè no s’interrompi la perfusió.

* Recordeu que un terç dels efectes adversos que pateixen els pacients, son causats per errors en

l’administració de medicació i per tant són evitables.

5. Canvi de solució i equip de perfusió

- Objectiu:

� Mantenir el flux de sèrum i l’esterilitat del sistema

- Material:

� Sèrum prescrit

� Equip de sèrum

� Guants

� Gases estèrils i apòsit estèril

� Sol. Antisèptica

� Esparadrap

5.1. Canvi de sèrum

� Revisar les ordres mèdiques

� Rentar-se les mans

� Revisar i comparar el contenidor nou i l’usa’t. Comprovar condicions de la solució a perfondre,

seguint les normes de seguretat sobre administració de fàrmacs (caducitat, color, terbolesa,

fugues del contenidor). Assegurar-se que s’han afegit els additius prescrits (K, vitamines,

medicació, etc.)

� Obrir els envasos amb una tècnica asèptica, evitant contaminar les parts estèrils

� Treure la protecció de la tapa del sèrum. Als flascons netejar la tapa amb antisèptic

� Tancar l’equip del sèrum buit i despenjar-lo del suport

�Extreure l’espiga del contenidor buit i inserir-la al nou contenidor de sèrum

� Penjar el sèrum al suport

� Obrir lentament la rodeta del regulador de flux de l’equip i regular el flux

� Assegurar-se que no han entrat bombolles d’aire

� Registrar el procediment al full d’infermeria o curs clínic

19

5.2. Canvi d’equip

� Rentar-se les mans

� Posar-se els guants

� Retirar apòsit

� Netejar la zona de la connexió amb antisèptic

� Tancar l’equip usat i desconnectar (amb la ma dominant agafa l’equip i amb l’altra el catèter)

� Connectar el nou equip (prèviament haurem retirat el tap protector de la zona distal)

� Obrir i regular el flux

� Col·locar un nou apòsit

�Registrar el procediment al full d’infermeria o curs clínic

6. Suspensió i retirada d’una perfusió iv

- Indicacions de suspensió:

� Per recuperació del dèficit del volum de líquids

� Per problemes amb la via venosa (flebitis, obstrucció, etc)

� Quan la via intravenosa ja no es necessària

- Material:

� Guants

� Gases amb antisèptic

� Apòsit estèril

- Procediment:

�Rentar-se les mans

�Posar-se els guants

�Tancar l’equip

� Retirar l’apòsit de sobre el punt de punció i les tiretes de subjecció del catèter

� Retirar l’agulla o catèter seguint el trajecte de la vena

� Pressionar immediatament, amb una gasa estèril el punt de punció, durant 2 o 3 minuts.

� Col·locar un apòsit estèril

� Revisar el catèter extret per veure que esta complert

� Registrar el procediment al full d’infermeria o curs clínic

20

7. Bibliografia

1. Brunner LS, Suddarth DS. Enfermería Médico Quirúrgica. Ed. Interamericana, 1989.

2. Esteve, Mitjans. Técnicas Clínicas. Ed. Mcgraw-Hill/ Interamericana. Madrid 1999.

3. Esteve J, Mitjans J. Enfermería. Técnicas clínicas. Madrid: McGraww-Hill Interamericana; 2002.

4. Kozier, Erb, Blais, Johnson, Temple. Técnicas de Enfermería Clínica. Vol.II, 4ª edición Ed. Mcgraw-

Hill/ Interamericana. Madrid 1999.

6. Potter, Perry. Fundamentos de Enfermería. Vol.II. Ed. Harcourt- Mosby 5ª edición. Barcelona

2001.

7. Roca M, Massó J, Codina C, Ribas J, Isamat E. Guía de administración de medicamentos. Servicio

de Farmacia. Hospital Clínic de Barcelona, 1992.

8. Ruiz J, Martín MC, García-Penche R. Procedimientos y Técnicas de Enfermería. Ed. ROL, 2006.

9. Swearingen PL. Manual de Enfermería Médico-Quirúrgica. Harcourt Brace, 3a. Edició 1998.

10. Wieck, King, Dyer. Técnicas de Enfermería. Tomo I. Ed. Interamericana/ Mcgraw-Hill. Madrid

1993.

11.http://www.portalbiomedico.com/equipamiento-biomedico/bombas-de-infusion/bomba-de-infusion-

conceptos-basicos.html. Visitada el 16 d’agost de 2017.

21

8. Annexos

8.1. Càlcul de la velocitat de perfusió:

- Gotes per min:

Solucions de 500ml

Cada 4h= 42gts/min

Cada 6h= 28gts/min

Cada 8h= 21gts/min

Cada 12h= 14gts/min

Cada 24h= 7 gts/min

Solucions de 100ml

En 60min= 33 gts/min

En 30min= 66gts/min

Solucions de 50ml

En 30min= 33gts/min

�� Ml per hora:

Solucions de 500ml

Cada 4h= 125ml/hora

Cada 6h= 83ml/hora

Cada 8h= 62ml/hora

Cada 12h= 42ml/hora

Cada 24h= 21ml/hora

Solucions de 100ml

En 30min= 200ml/hora

Solucions de 50ml

En 30min= 100ml/hora

22

8.2. Terminologia per el maneig de Bombes de Perfusió IV:

. Abreviatures més freqüents:

- cm: centímetre

- cc: centímetre cúbic

- dl: decilitre

- ml: mil·lilitre

- l: litre

- pH: concentració de ions d’hidrogen

- gr.: gram

- mEq: miliequivalent

- mmol: milimol

- Na : sodi

- K: potassi

23

8.3. Instruccions per purgar un equip de bomba model PLUMSET®

Aula de Serumteràpia - Campus Virtual UdL :...

Documents

Transcript of Aula de Serumteràpia - Campus Virtual UdL :...