AIGUA SALADA / AIGUA DOLÇA

Font: Inèdit

Introducció

Sovint els alumnes es pregunten per què l’aigua dels rius és dolça i l’aigua del mar és salada?

Responen: “És un tema molt complex perquè com pot ser que de la mateixa aigua des d’on

“neix” fins que arriba al mar pot canviar tan el seu sabor, els seus components...”

L’aigua és salada perquè té un contingut alt en sals dissoltes, en forma de ions clorurs,

magnesi, sodi, potassi, etc. L’aigua del mar, quan s’evapora només ho fa l’aigua, no pas les sals,

de manera que la pluja és dolça. Quan l’aigua de la pluja travessa el sòl, baixa pels rius, passa

per llacs i és absorbida per plantes, va absorbint sals minerals, per això quan arriba al mar és

menys dolça que al principi.

Material

- Sal potàssica, magnèsica i sòdica.

- Un bol.

- 500 ml d’aigua calenta.

- Una cullera.

- Paper film.

- Un escalfador.

- Un vas de precipitats.

Procediment

• Feu un tastet de les tres sals i

noteu les diferències gustatives.

• Escalfeu amb l’escalfador 500 ml

d’aigua dins un vas de precipitats.

• Poseu l’aigua calenta al vol i

barregeu-la amb la sal sòdica.

• Tapeu ràpidament el vol amb el

paper film.

• Després d’un instant veureu com

es comencen a formar gotetes.

• Quan n’hi hagi força obriu el paper

film i passeu-hi el dit.

• Proveu l’aigua que ha quedat al

paper film, és dolça o salada?

• Ara proveu l’aigua que ha quedat

al vol, és dolça o salada?

Nivell educatiu

Temps

Dificultat tècnica

Punts forts

Limitacions

CRISTAL·LITZACIÓ

Font: Magic crystal snowflake.

http://www.stevespanglerscience.com/lab/experiments/magic-crystal-snowflake

Introducció

La cristal·lització succeeix quan l’aigua conté una sal dissolta i aquesta comença a precipitar. Primer forma partícules molt petites i després a partir d’aquestes es van formant els cristalls. Aquest fenomen també passa en la naturalesa, en la formació de flocs de neu o la sal. Material - 1-2 neteja-pipes - ½ - 1 tassa de bòrax - ½ - 1 tassa d’aigua bullint - 1 llapis - 1 cullera

- 25 cm de cordill - 1 ampolla de 1,5L - 1 tisores - 1 vas de precipitats - 1 escalfador

Procediment

• Tria la neteja-pipes del color que

vulguis i fes-li la forma que més

t’agradi.

• Lliga un extrem de la corda al neteja-

pipes i l’altre extrem a la meitat del

llapis. Quedant en forma de “T”.

• Talla l’ampolla d’aigua per la meitat i

omple d’aigua bullint el cul.

• Afegeixi el bòrax a l’aigua fins que

aquesta quedi tèrbola.

• Col·loca el llapis recolzat a la boca de

l’ampolla i deixa caure la neteja-pipes,

amb l’aigua encara calenta.

• Deixa-ho refredar tot, el bòrax formarà

petits cristalls en la neteja-pipes. Com

més temps ho deixis més cristalls es

formaran i més grans seran.

• Treu la neteja-pipes de l’ampolla i

deixa-la sacar. I ja hauràs creat cristalls.

Nivell educatiu

Temps

Dificultat tècnica

Punts forts

Limitacions

FEM DE PALEONTÒLEGS

Font: Excava el dinosaure. Fes-te caçador de fòssils i excava un dinosaure.

www.earthlearningidea.com

Introducció

Fa uns 200 anys els científics americans excavaven ràpidament els ossos de dinosaure, sense

anotar amb cura d’on provenien. Científics d’universitats rivals havien arribat a trencar ossos

de les rivals per tal de ser els primers en mostrar un dinosaure.

Actualment, s’extreuen d’una manera més acurada per facilitar la seva reconstrucció i no

perdre dades que serien molt importants.

Material

- Una safata gran (per exemple d’uns

40x30 cm).

- Força sorra seca.

- Un esquelet de dinosaure de fusta o de

plàstic. A la font hi ha la plantilla.

- Uns quants pinzells vells i culleres.

- Un pot per deixar a part la sorra

extreta.

- Cordill o gomes elàstiques.

- Un full de les mateixes dimensions que

la safata.

Procediment

• Disposeu d’una safata plena de sorra

seca en la qual hi ha amagades peces

desmembrades de l’esquelet d’un

dinosaure de joguina.

• Observeu que sobresurten una o dues

peces.

• Construïu una retícula (quadrícula)

senzilla a través de la safata amb els

cordills.

• Dibuixeu la retícula en un full de les

mateixes dimensions.

• Excaveu l’esquelet enterrat seguint

mètodes científics. És a dir, a mesura que

es troba cada peça s’ha de posar sobre la

retícula i dibuixar el contorn de l’os.

• La sorra extreta cal guardar-la en un pot

apart.

• Finalment, intenteu reconstruir l’esquelet

de dinosaure.

Nivell educatiu

Temps

Dificultat tècnica

Punts forts

Limitacions

DINÀMICA EÒLICA

Font: Inèdit.

Introducció

El vent es produeix quan tenim aire en moviment. Aquest moviment es genera per masses

d’aire a diferent pressions atmosfèriques. L’aire es mou per igualar les pressions, de manera

que el vent sempre bufa des de les altes pressions cap a les baixes. Les diferències de pressions

són causades per diferències de temperatura de l’aire. Quan l’aire està més calent es dilata i té

menys pressió, en canvi, si està fred es contrau i té més pressió.

El vent realitza l’acció erosiva, de transport i de sedimentació en zones desèrtiques, perquè no

hi ha cobertura vegetal que sostingui els sediments. Però no tots els sediments responen de la

mateixa manera al vent.

Material

- Capsa de plàstic 30x30x60cm.

- Un tros de paper transparent.

- Assecador de cabell.

- 200g de sorra de diferent

granulometria.

- Una dotzena de còdols.

Procediment

• Ompliu la safata plena de sorra.

• Humitegeu la sorra.

• Modeleu la sorra creant relleu: muntanyes,

valls, carenes, etc.

• Poseu sorra seca i còdols repartits per la

safata.

• Comproveu que succeeix en les diferents

velocitats de l’assecador.

• Com s’ha distribuït els diferents grans de

sorra?

Nivell educatiu

Temps

Dificultat tècnica

Punts forts

Limitacions

Deformació de les roques: PLECS

Font: Llibre-Areal (Portugal), Col·lecció- Geologia novo programa, Curs-12, pp-39.

Introducció

Alguns dels esdeveniments més dramàtics (i perillosos) de la Terra tenen lloc als límits

destructius de les plaques, allà on dos continents xoquen. Això passa quan una placa és

empesa cap avall (subducció) davant d’una altra placa, tot produint terratrèmols i erupcions

volcàniques. En aquests límits es produeixen amb grans forces de compressió que provoquen

el plegament de capes horitzontals i posen en contacte masses que estaven prèviament

allunyades. Aquests materials no s’enfonsen perquè el medi té una densitat més elevada i

formen prismes d’acreció.

Per mostrar les característiques d’un límit destructiu de plaques continent-continent fareu

servir un model de cartolina.

Material

- Un tros de cartró d’uns 30 x 20 cm. - Un tira de cartolina 50 x 6 cm. - Dos blocs de fusta de 10x6x2 cm.

- Clips. - Tovallons de paper de diferents colors. - Cinta adhesiva.

Procediment

• Talleu una peça de cartró d’uns 30 x 20

cm i una tira de cartolina d’uns 50 x 6 cm.

• Enganxeu un bloc de fusta a un dels

extrems de la peça de cartró.

• Arran del bloc, a la part interior de la

peça de cartró, feu un tall d’uns 6’5 cm i

passeu-

hi la cartolina.

• A sobre la cartolina col·loqueu els

tovallons doblegats subjectats amb clips.

• Al límit amb els tovallons enganxeu

amb cinta a la cartolina l’altre bloc.

• Finalment, estireu la cartolina pel tall fet

a la part de davant del bloc fixe, tal i com

mostra l’esquema.

Nivell educatiu

Temps

Dificultat tècnica

Punts forts

Limitacions

Deformació de les roques: FALLES

Font: Una vall en 30 segons – separant roques.

www.earthlearningidea.com

Introducció

Una falla és una ruptura de materials acompanyada de desplaçaments entre dos blocs,

desplaçant-se al llarg del pla de trencament. Si no hi ha moviment la ruptura rep el nom de

diàclasis.

En situacions en què les masses de roques es separen i les roques d’una banda es mouen avall

per gravetat és forma el que s’anomena falla normal. El comportament d’aquestes roques és

fràgil perquè s’acaben trencant.

Material

- Capsa petita transparent de plàstic o de vidre

- Sorra seca - Un bloc de fusta per mantenir el tauler

vertical

- Farina o qualsevol altre pols de color contrastat amb la sorra

- Cullera, etc. Per afegir la sorra i la farina a la capsa

Procediment

• Situeu el tauler vertical en la meitat de la

capsa i demaneu que algú el sostingui.

• Dipositeu capes de sorra seca i farina

només a una banda del tauler.

• Feu capes gairebé fins al seu límit

superior.

• Aneu tirant enrere amb molta cura el

tauler, mantenint-lo vertical.

• Observeu com els estrats es van

deformant.

• Finalment, amb un retolador dibuixa a la

caixa les línies entre les capes que s’han

format. Seran les falles.

Nivell educatiu

Temps

Dificultat tècnica

Punts forts

Limitacions