Aules de Demostració Punció intravenosacv.udl.cat/cursos/100437/recursos/docs/t2.pdf ·...
Transcript of Aules de Demostració Punció intravenosacv.udl.cat/cursos/100437/recursos/docs/t2.pdf ·...
Aules de Demostració
Punció intravenosa
2
1. Introducció
La canalització de vies venoses és una de las tècniques realitzades pel personal
d’infermeria que major incidència presenta sobre els pacients, especialment en
l’àmbit hospitalari. Això és a causa de la necessitat d’obtenir un ràpid i eficaç
accés per l’administració de medicaments, aprofitant en moltes ocasions, la
necessitat de realitzar una extracció sanguínia per deixar canalitzat un catèter i,
evitar així, noves molèsties i puncions al pacient.
La canalització perifèrica es porta a terme en aquelles venes superficials que
poden suportar amb facilitat l'administració de sèrums i fàrmacs isoosmolares
(d'una concentració similar a la sanguínia)
Objectiu;
- Canalitzar una via perifèrica per l’administració terapèutica,amb l’objectiu
principal de reduir el risc de complicacions associades a la teràpia
endovenosa i al fet de portar un catèter venós perifèric ( des de flebitis fins
a bacterièmia relacionada amb el catèter ). Obtenir i mantenir una via
permeable segura. Unificar criteris d’actuació.
Indicacions:
- S'utilitza la via intravenosa per a aquells medicaments que necessitin una
distribució ràpida en tots els teixits, i en el cas de la presa de mostres
sanguínies per a l'anàlisi de components bioquímics, electrolítics i
gasosos que es troben en ella.
Contraindicacions:
- Presència d'infecció local en el lloc de la punció.
- Presència de flebitis en el lloc de la punció.
3
2. Marc Conceptual
Venoclisi → es defineix com la injecció d’un líquid a la vena. A més
serveix per tindre accés a la sang per mitjà d’una vena, ja sigui per
obtenir mostres, proporcionar medicaments, sueros o diferents
substàncies així com per tenir una via permeable cap a la circulació
sanguínia del pacient.
Amb palometa Agulla i Xeringa Amb Vacutainer®
Palometa → és un dispositiu que consta de les següents parts: una agulla
rígida i curta, unes ales que sostindreu abans de l’agulla al realitzar la
punció i un petit tub flexible que permet una connexió per l’administració
de medicaments i extracció de sang.
4
Catèter → és un dispositiu que consta de les següents parts: una funda
protectora, el catèter pròpiament dit (que és un tub flexible que acaba en
un con de connexió) i un fiador metàl·lic que va introduït en el catèter i
que sobresurt per la seva punta, la qual cosa ens permet puncionar la
vena. El fiador té unes petites llengüetes de suport per als dits i una
càmera posterior, la qual ens permet observar si reflueix la sang en el
moment que realitzem la punció.
Tipus de catèters:
Longitud Calibre Color del cono Individu
19mm 24G (0’7mm) Groc pediàtric
25mm 22G (0,9mm) Blau pediàtric / adult
32mm 20G (1,1mm) Rosa adult
45mm 18G (1,3mm) Verd adult
45 mm 14G (2,0 mm) Taronja adult
5
Conexió Vacutainer® → sistema format per un tub de plàstic que
connecta directament a una palometa o bé a un sistema de doble agulla
on una és rígida i llarga (per realitzar la venoclisis) i l’altra és rígida i curta
(per perforar els tubs de mostra sanguínia).
6
Agulla → es componen d'un pavelló que es connecta amb la xeringa, una
cànula que es fixa a aquest pavelló i un bisell, que és la part esbiaixada
de la punta; estan fabricades d'acer inoxidable i són un sol ús.
Xeringa → es compon de tres parts: la punta, on s'adapta el pavelló de
l'agulla, el cos, en el qual està marcada l'escala amb la qual es mesura la
quantitat del líquid a injectar, i l'èmbol, que encaixa dins del cos. La major
part de la xeringues utilitzades es fabriquen en plàstic i s'empaqueten
individualment, esterilitzades, en un paquet de plàstic o paper.
7
Esmarch → goma de làtex o silicona que s’utilitza per aconseguir un
torniquet al braç. La seva funció és detindré el fluid sanguini del braç per
ressaltar les venes i d’aquesta forma facilitar la localització de la vena de
la que es farà la venoclisis.
Antisèptics → Són agents químics que tenen com a principal objectiu
disminuir la colonització de microorganismes i així evitar la infecció en ferides
obertes i procediments invasius com la canalització venosa, intervencions
quirúrgiques, o bé, puncions diagnòstiques. No obstant això, per garantir la seva
eficàcia i seguretat s’han d’utilitzar de forma adequada i racional, i s’ha de
conèixer les característiques diferencials de cada antisèptic per seleccionar el
més apropiat a cada situació.
Els més utilitzats són:
1. Clorhexidina aquosa al 2%: l’inici de la seva acció és
ràpida (a partir de 30 segons aproximadament) i la seva
durada és de 6 hores.
2. Povidona Iodada: l’inici de la seva acció és de 3 minuts i
la seva durada és de 3 hores.
3. Alcohol de 70º o 96º: l’inici de la seva acció és des dels
15 segons, però no té efecte persistent.
8
Sèrum Fisiològic → dilució aquosa de substàncies compatibles amb els
organismes vius. Format per aigua i electròlits. S’utilitzarà per sal·linitzar
el catèter de la via perifèrica.
Apòsit transparent de via periférica → apòsit transparent amb 2 punts
de sutura de paper, que permet subjectar el catèter a la pell del braç.
9
Tap amb membraba → tub de plàstic format per dues parts: la cara del
davant té forma de rosca i connecta amb el catèter, i l’altra cara té un
sistema de membrana que al fer pressió permet connectar la xeringa i
administrar líquids. També s’utilitza lo que anomenem una allargadora de
doble via amb sistema de valva sense agulla.
Clau de tres vies → sistema que permet obrir o tancar el pas i dirigir el
fluid, en un sentit o un altre a través de les diferents línies de connexió.
Higiene de mans → Es fa primordial el garantir la correcta higiene de les
mans en qualsevol tipus d'inserció o manipulació de la via (abans i
després). Aquest procediment es pot realitzar de dues maneres:
mitjançant el rentat higiènic de mans (amb aigua i sabó) i posteriorment
aplicant-se una solució hidroalcohòlica o es pot efectuar per mitjà del
rentat de mans asèptic amb un antisèptic sabonós i aigua.
10
3. Objectius
L’alumne coneixerà els diferents tipus de tècniques de venoclisis.
L’alumne realitzarà les diferents tècniques de venoclisis.
L’alumne coneixerà i sabrà instaurar una via d’accés perifèric sal·linitzada.
4. Tècnic a d’extracció sanguínia
Definició
Consisteix en introduir un sistema amb agulla al torrent circulatori per tal
d’obtenir una mostra sanguínia. Per a l’extracció sanguínia les venes d'elecció
perifèriques són la basílica i la cefàlica a l'extremitat superior.
Equip i material
a. Esmarch.
b. Gasa no estèril / cotó.
c. Alcohol / Povidona Yodada / Clorexidina aquosa al 2%.
d. Palometa / Agulla endovenosa / Agulla de sistema vacutainer ®.
e. Sistema vacutainer ®.
f. Tubs de mostra sanguínia / Xeringa de 10 / 20 ml (segons quantitat de
mostra necessitada).
g. Esparadrap de plàstic o paper.
h. Guants d’examen no estèrils.
i. Batea.
11
Tubs de mostra
Passos a seguir
A) Preparar tot el material necessari en una Batea o carro de cures.
B) Fer una correcta higiene de mans.
C) Comprovar nombre del pacient i número d’habitació amb el de la petició.
D) Informar i explicar del procediment a realitzar.
E) Acomodar al pacient en una posició que sigui confortable tant per a ell
com per al infermer/a, amb el braç recolzat en una superfície plana i ferma.
F) Il·luminació adequada.
G) Col·locació del esmarch en la part superior del braç (bíceps).
H) Palpació del trajecte venós (la vena es pot localitzar per la seva
coloració blavosa o per la sensació de rebot ferma i semblant al cautxú).
I) Ús de tècnica asèptica (ús de guants no estèrils i antisèptic cutani
adequat). Per actuar correctament la povidona iodada necessita un mínim de 2
minuts i la clorhexidina entre 15-30 segons.
J) Sel·lecció del tipus d’agulla de venoclisis a utilitzar (preparar agulla amb
xeringa de 20 ml, sistema de palometa amb connexió Vacutainer® o bé agulla
de sistema Vacutainer® amb connexió).
K) Fixar / immobilitzar la vena amb el dit polse de la mà no dominant,
agafant firmament el braç del pacient.
12
L) Es procedeix a la venopunció amb la mà dominant, procurant que el
bisell de l'agulla es trobi cap amunt i en un angle de 45º respecte la pell.
M) Tècnica de punxada: es realitza empenyent l'agulla a través de la pell
fins a l'interior de la vena amb un moviment ràpid.
N) Obtenció de la mostra mitjançant 2 sistemes:
a. Tubs de mostra: En el cas d’utilitzar el sistema amb palometa, es sabrà
si s’està correctament en vena perquè es veurà refluir sang a través del tub
flexible, a partir d’aquest moment connectarem els tubs de mostra a la
connexió Vacutainer® fins que s’omplin fins a la ratlla marcada (s’omplen
automàticament pel sistema de vuit que porten). En el cas amb sistema
Vacutainer® , no es pot saber si s’està correctament en vena fins que es
connecten els tubs de mostra a la connexió Vacutainer® i s’omplen de
sang.
b. Xeringa: En el cas de fer l’extracció amb agulla endovenosa i xeringa,
sabrem si s’està correctament en vena quan a l’aspirar amb l’èmbol de la
xeringa, aquesta s’omple de sang.
O) Retirem smarch.
P) Retirem la venopunció ràpidament.
Q) Col·loquem gasa doblegada / cotó amb un esparadrap ben apretat.
R) Deixar el sistema de venoclisis dins la batea (MAI encaputxar l’agulla).
S) Informem al pacient que s’ha d’oprimir durant uns 5 minuts damunt
l’esparadrap per tal d’afavorir l’hemostàsia, no fer hematoma i evitar sagnats.
T) Recollir tot el material a la batea, assegurar-se que no hi queda cap
agulla a l’habitació.
U) Etiquetar correctament els tubs de mostra amb el nom del pacient, els 2
cognoms i el número història, o bé amb les etiquetes ja fetes en la petició (amb
codi de barres).
V) Portar la mostra al laboratori al més aviat possible.
13
5. Tècnic a d’inserció de catèter perifèric sal·linitzat
Definició
Consisteix a instaurar un catèter en una vena perifèrica per tal de tenir accés al
torrent circulatori i administrar fàrmacs o bé extreure’n mostres de sang,
utilitzant una connexió de tap amb membrana / clau de tres vies per tal de
mantenir-la sal·linitzada i preparada per a qualsevol ús.
La venopunció es pot fer mitjançant 2 mètodes;
a) Directe; es punciona directament sobre la vena.
b) Indirecte; es punciona la zona propera a la palpació i després dirigim l’agulla
cap el trajecte venós.
Equip i material
a. Esmarch.
b. Gases no estèrils.
c. Catèter perifèric del calibre desitjat.
d. Antisèptic: Clorhexidina alcohòlica al 2% tintada.
e. Allargadora de doble via amb sistema de valva sense agulla (bioconnector).
f. Tires de sutura cutània (SteriStrip).
g. Apòsit transparent semipermeable de via perifèrica.
h. Sèrum salí fisiològic.
i. Xeringa de 5 ml.
j. Guants no estèrils.
k. Batea o carro de cures.
l. Contenidor de material del grup III.
14
Sel·lecció del catèter
El professional de la realització d'aquesta tècnica ha de triar el calibre i longitud
del catèter òptim en funció de diversos factors:
• El tipus de fluid.
• Volum de líquid que es va a administrar.
• La velocitat de perfusió.
• Gruix de les venes del pacient.
• Durada del tractament.
Nota: Sempre es procurarà inserir el catèter de menys calibre i longitud
possible que garanteixi la teràpia prescrita i que permeti un bon flux sanguini
al voltant del catèter.
Es pot utilitzar malla protectora, en funció de la mida de
l’extremitat,preferentment del núm.4,per ajudar a la immobilització del catèter
i/o l’allargadora.
Utilitzar xeringues precarregades amb sèrum salí fisiològic.
Zona de punció
És imprescindible una bona elecció del lloc on es va a inserir el catèter, ja que
d'això suposa augmentar o disminuir els riscos de complicacions derivades
(flebitis, infecció, extravasació, etc.). Abans de procedir, cal observar i examinar
detingudament les extremitats superiors de pacient per tal de valorar la regió
amb major viabilitat per a la realització de la tècnica. Per això, s'evitarà la
punció en membres superiors afectats per dèficit sensitiu, cirurgia, edemes,
fístules arteriovenoses (com fístules per a la diàlisi) i altres complicacions.
Igualment, s'haurà de eludir (en la mesura del possible per a cada pacient) les
zona flexora del membre (articulacions mòbils), ja sigui el colze o canell, ja que
això suposaria major risc d'aparició d'alguna complicació.
15
Inserció del catèter;
1. en l’extremitat superior, a ser possible, evitant les zones de doblegament.
2. al braç no dominant del pacient,d’aquesta manera permetrà més llibertat de
moviments i comoditat al pacient.
3. en venes del dors de les mans en pacients amb insuficiència renal crònica, ja
que en un futur es pot precisar d’un accés vascular.
4. retirar els objectes ornamentals de l’extremitat; anells,polseres,rellotges.
5. col·locar la polsera identificativa del pacient en l’extremitat contrària al lloc
d’inserció del catèter perifèric.
6. animar al pacient a comunicar qualsevol canvi que pugui notar o observar en
la zona d’inserció del catèter.
Són de preferència:
- Les venes que siguin flexibles i rectes.
- Que sigui un lloc lliure d’un procés infecciós
- Lloc accessible.
- Respectar els plecs de flexió sempre que es pugui.
- Elecció de vena de distal a proximal.
Tot i així, és important ressaltar que les venes de les mans presenten menys
riscos de flebitis en comparació amb les del canell o les del braç.
Les venes basílica i cefàlica permeten millor accés venós però són més
incòmodes per al pacient, ja que es troben a la zona flexora i impedeixen els
seus moviments.
Sempre que es pugui s’ha d’instaurar el catèter venós perifèric al braç no
dominat del pacient, permetrà més llibertat de moviments i comoditat.
16
Excepcions d’elecció del braç no dominant:
- Preparació per al quiròfan.
- Amputació d’una extremitat.
- FAVI (fístula arteriovenosa interna).
- Dèficit neurosensorial.
- Embenatge.
- Mastectomia unilateral o bilateral (en el cas de la bilateral s’instaurarà al
peu).
- Edemes.
FASE DE PREPARACIÓ
- Identificar el pacient verbalment i comprovar la polsera identificativa.
- Informar al pacient el procediment a realitzar.
- Acomodar el pacient en una posició que sigui confortable tant per ell com
per al professional que ha de realitzar la tècnica,amb el braç recolzat en
una superfície plana i ferma, i preservant la seva intimitat.
- Il·luminació adequada.
- Si és precís, tallar amb tisora el pèl de la zona d’inserció i netejar amb
alcohol 70º.
17
FASE D’EXECUCIÓ
A) Efectuar la higiene de mans segons el Protocol.
B) Col·locar l’esmarch en la part superior del braç, uns 10-15 cm per damunt de la zona d’elecció.
C) Col·locar-te els guants no estèrils.
D) Palpar el trajecte venós. Sol·licitar al pacient que obri i tanqui la mà per
ajudar a la dilatació de la vena, percudir lleugerament la vena i aplicar alcohol
70º.
E) Aplicat l’antisèptic de forma circular, de dins a fora, o directament des del seu envàs (esprai) i deixar-lo actuar de 15 a 30 segons i assecar en la seva totalitat.
F) Fer tracció de la pell amb la mà no dominant, agafant fermament el braç o mà del pacient.
G) Canalitzar e catèter perifèric amb la mà dominant inserint l’agulla amb el bisell cap amunt,formant un angle de 15-30 graus amb la pell (en pacients en programa d’hemodiàlisis no punxar mai el braç on hi té la fístula).
H) Retirar l’Esmarch.
I) Connectar directament al catèter el sistema d’allargadora de doble via amb
sistema de valva sense agulla (bioconnector), havent purgat prèviament les dos
vies amb sèrum salí fisiològic.
J) Comprovar la permeabilitat del catèter inserit, amb una xeringa de 5ml, sèrum salí fisiològic. Cal realitzar una desinfecció prèvia i posterior a l’accés al torrent sanguini amb alcohol de 70º o bé clorhexidina alcohòlica al 2% tintada.
K) Clampar les 2 vies de l’allargadora.
L) Fixar el catèter amb tires de sutura cutània (SteriStrip): el primer a la
llengüeta del catèter i el/s altre/s als extrems o bé en forma de creuda ( no
utilitzar el sistema de “corbata” per l’augment del risc de flebitis mecànica que
suposa).
M) Col·locar l’apòsit transparent semipermeable amb 3 objectius; protecció del
punt d’inserció, subjecció del catèter i visualització del lloc d’inserció.
18
N) Deixar el pacient en la posició més còmoda.
O) Evitar el risc de caiguda, utilitzant les mesures preventives (llit baix).
P) Rebutjar el material utilitzat conforme normativa de l’Hospital.
Q) Treure’s els guants no estèrils.
R) Efectuar la higiene de mans segons el Protocol.
S) Anotar la data i el lloc d’inserció del catèter perifèric a l’apòsit.
T) Col·locació de malla nº4.
FASE DE CONTROL
- Valorar la permeabilitat i el correcte funcionament del catèter venós
perifèric.
- Anotar, al programa informàtic dins l’apartat de registre o bé al full específic d’infermeria , el procediment amb les dades següents;
1. Data i hora d’inserció del catèter.
2. Calibre del catèter.
3. Localització del catèter.
4. Servei d’inserció del catèter.
5. Observacions addicionals o altres dades d’interès, si fos necessari.
El manteniment del catèter venós perifèric; es realitzarà diàriament a cada torn,cal revisar el punt d’inserció del catèter venós perifèric,la permeabilitat i l’estat de l’apòsit. CONSIDERACIONS ADDICIONALS
- Utilitzar xeringues precarregades amb sèrum salí fisiològic.
- Utilitzar una única escala de mesura de valoració del punt d’inserció: escala visual de valoració (escala Maddox).
- Col·locar la polsera identificativa del pacient a l’extremitat contraria al lloc d’inserció del catèter perifèric.
- Animar al pacient a comunicar qualsevol canvi que pugui notar o observar a la zona d’inserció del catèter.
19
Criteri de retirada del catèter Disminuir el risc de desenvolupar una de les complicacions més greus derivades del catèter, la infecció. Retirar el catèter,immediatament,en els casos següents;
- Quan no sigui necessari.
- Quan no s’utilitzi.
- Quan estigui instaurat fora del servei on es troba hospitalitzat el pacient i no es pugui assegurar una tècnica asèptica correcta, cal retirar-lo abans de les 48h des de la seva instauració i, si és necessari, inserir-ne un de nou.
- Davant de signes d’infecció o complicacions com: febre, zona calenta, envermelliment del punt d’inserció, dolor o molèstia, inflamació local, flebitis, extravasació , entre altres.
Segons protocol intern de cada centre
Realitzar el procediment de manera segura i còmoda per al pacient i el professional.
20
6. Referències Bibliogràfiques
1. Powers JM. Obtaining blood samples for coagulation studies from a normal
saline lock. Am J Crit Care 1999;8:250-3.
2. TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari d’infermeria. Barcelona: LID:
TERMCAT, Centre de Terminologia, 2008. 197 p. ISBN 978-84-8356-082-2;
978-84-393-7777-1
3. Artieda MC, Jiménez M. Técnicas de venopunción. En: Arribas JM,
Caballero F. Manual de Cirugía Menor y otros Procedimientos en la Consulta
del Médico de Familia. Madrid: Merck Sharp & Dohme; 1993.
4. Esteve J, Mitjans J. Enfermería. Técnicas clínicas. Madrid: McGraww-Hill
Interamericana; 2002.
5. Perry A, Potter PA. Guía clínica de enfermería. Técnicas y procedimientos
básicos. 4ª ed. Madrid: Harcourt Brace; 1998.
6. Botella M, Hernández OM, López ML. Rodríguez A. Cuidados auxiliares de
enfermería. Técnicas básicas de enfermería. Administración de
medicamentos. Santa Cruz de Tenerife: Gobierno de Canarias, Consejería de
Educación, Cultura y Deportes; 2002; p.435-60.
7. Arévalo JM, Arribas JL, Hernández MJ, Lizan M, Coordinador Herruzco R.
Guía de utilización de antisépticos. Sociedad Española de medicina preventiva
2001.
8. Protocol Comissió Qualitat Assistencial del Procediment d’instauració i
manteniment de catèters venosos de l’hospital Arnau de Vilanova . Actualització
Desembre 2017.