IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

D'ARTANA A LA VILAVELLA CAMINANT PER L'EXTREM ORIENTAL DE LA SERRA

D'ESPADÀ.

Distància: 15 kmDesnivell: 500 mtsDificultat: mitjanaTemps: 6 hores

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

Descripció del recorregut:Eixim d’Artana des de darrere de les escoles. Caminem pels carrers nous del poble fins que trobem la circumvalació de la carretera que seguim un tros per anar a trobar una pistaque mou del poble per la dreta i que seguirem recte.Deixant a la dreta el Corral de la Vilara arribem alcamí de la Vall que seguim uns metres entre elsolivars fins que arribem a la granja de Cafundo ondeixem el camí principal i seguim a l'esquerra.Quan ja duem poc més d’1 km ens trobem al primerencreuament complicat on apareix una pista amplaper l’esquerra, l’agafem a la dreta i als pocs metres,després de passar una ampla replaça, agafem unentrador a l’esquerra. Seguim ara el camí de la Covade la Rata que no abandonarem fins El camí puja per uns bancals d’oliveres, i quans’acaba per la dreta dels bancals puja una senda, antic camí de ferradura que s’enfila a la muntanya passant per una ombria coberta d’un pinar de pi blanc que ha colonitzat els antics bancals.Al cap de 10 minuts passem per la vora del Clotxó de Pau, exemple d'aljub que recull l'aigua de pluja per a l'ús dels llauradors que cultivaven estes terres. Uns metres més amunt arribem a una cruïlla de senders on seguim recte amunt.La senda segueix un antic camí de ferradura empedrat que pujava als bancals. Encara podem vore algunes garroferes i oliveres enmig dels bancals ara coberts d'un pinar que torna ocupar el lloc que els fou furtat pels cultius. Es tracta d'un pinar de pi blanc, de ràpid creixement, acompanyat d'un espès sotabosc de romer i pedorreta que a les parts més fresques deixa pas a l'arítjol, tot ell entreverat de llentiscles i alguns ginebres en les parts més seques.Als 20 minuts de pujada arribem al colladet Roig. El nom li ve del rodeno roig que ací aflora i que presenta un canvi sobtat de substrat i de vegetació. Així a partir d'ara el pinar de pi blanc que creix sobre les margues i calcàries deixa pas als pins negres i sureres queocupen l'altra vessant, on dominen els gresos rojos de rodeno. El sotabosc també canvia iara són els brucs i matapolls qui acompanyen la sureda, amb polipodis, galzeran i falzies a les zones més humides. A partir d’ací cal anar amb els ulls ben oberts per a no perdre la senda doncs no sempre és fàcil de seguir. Des del coll tenim una primera vista de la plana i delcamí a seguir, vorejant la falda del puntal d’Artanaque s’alça uns centenars de metres a la nostradreta, de moment el sender que seguim vamantenint l’altura per a travessar un reguer quebaixa del puntal, i buscant un grup de carrasquesmenudes que s’aferren al rodeno, per a desprésbaixar un rellomet fins al collet de les Serveretesque separa dos barranquissos, el del Rodaor a ladreta i el dels Castellets a l'esquerra.. Des d’acísegueix per la dreta per dalt d’un barranc queresseguim a certa altura. En este tros la senda ésmés fàcil de seguir, i després de planar un poc comença a baixar per un racó frescal on a banda de les carrasques i alguns alcornocs abunden els brucs i alborcers i on trobem també alguns roures.

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

En 20 minuts més arribem a una replaça on mor una antiga pista que hem de seguir de baixada. La pista es troba en prou bon estat, passa pel colmenar del Racó i després d’unarevolta acaba al barranc. En este punt la pista discorria pel mig del barranc però les fortes pluges de l’octubre del 2000 la van esborrar completament.Després d’un tros pel barranc arribem a una pista ampla que hem de seguir a la dreta amunt. Este camí antic remonta el barranc de la font de Malagó, passant per una bassa que servia per a embotellar l’aigua de la font de Cabres. Ens trobem a la ratlla del terme d’Artana amb el de Nules, i aquest barranc cobert d’un esplèndid alcornocal és un dels llocs més bonics i ben conservats de la Serra, sobretot tenint en conte la proximitat dels grans nuclis de població de la plana, per això no serà estrany trobar-nos molta gent fent este camí.Als 500 metres de fer voltes i revoltes remontant el barranc trobem el GR-36 que travessa la Serra d’est a oest, el seguirem a l’esquerra faríem cap a la Vilavella passant per la font de Cabres.La senda planeja seguint les faldes del Puntal de la font de Cabres, coberta d'un espès pinar de pi negre o rodeno. Deixem a l'esquerra el Morro Negre i enfilem una raconada molt humida on es troba la font de Cabres, no sempre amb aigua.La font consta d'un dipòsit on es recull l'aigua que es filtra de la muntanya, amb una aixetaals peus. Des d'ací antigament era canalitzada fins a la bassa on hem passat abans on s'embotellava per a vendre als pobles.Seguim camí i després de girar un altre plec de la muntanya tornem a travessar un altre barranquet, en esta ocasió del del Gall, abans d'arribar a un collet que separa la Muntanya del Mocador. Ací tenim dos opcions:Opció A:Seguint el GR continuem recte i als pocs minuts la senda s’acaba en una ampla explanada on hi ha l'aljub dels caçadors, continuant per una pista que ens permetrà regalar-nos la vista en les vistes de la plana que ens queden al nord.Encara ens quedarà quasi una hora fins el cotxe, passant abans pel replanell que havíem travessat abans, i ja prop del poble per la fonteta d’Oliver, quasi sempre eixuta, però que ens ofereix un racó agradable i fresc a l’estiu. Entrant finalment al poble pels peus del Castell.Opció B:Trenquem a la dreta per una senda que puja en diagonal travessant el matollar que ací creix cap al coll del Bledar. Abans d'arribar encara trobarem una altra senda que puja des de l'aljub dels Caçadors. Seguim amunt i de seguida arribem al coll on hi ha un important encreuament de senders.Pel coll passa el PR-CV-164 que puja des de la fontde Cervera pel Fenassar i continua cap al Puntal deFont de Cabres per la Solana. Encara hi ha unaaltra senda que puja al Puntal per l'ombria.Nosaltres no seguirem cap de les dos sinó queseguim cap a la mar recte per la cresta i a pocsmetres trobem una senda que puja a la dretaseguint el crestall. Un tram curt de dura costera ens portarà al cim delPuntal del Calderer també conegut per la Creu deFerro a causa d'una creu de ferro erigida per labrigada de Zapadores durant la guerra civil. Per tots els cims podem vore les restes, prou ben conservades, de trinxeres i nius de metralladores que ens recorden que aquestes muntanyes van ser durant els anys 1938 i 1939 el front de la guerra civil. En molts llocs

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

s'han fet tasques de conservació per tal de recordar els horrors de la guerra per què qui oblida tendeix a repetir els errors del passat.Des d'este punt continua una baixada complicada tècnicament però fàcil de seguir si ens fixem en les fites de pedres situades estratègicament fins que arribem a una senda més bona (que hem deixat abans i que passa per l'ombria) que seguim ara a la dreta.Poc després la senda es fa pista i un poc més avant arribem a una ampla explanada on enllaçarem amb el GR que seguirem a la dreta continuant per una pista que ens permetrà regalar-nos la vista en les vistes de la plana que ens queden al nord.Encara ens quedarà quasi una hora fins el cotxe, passant abans pel replanell que havíem travessat abans, i ja prop del poble per la fonteta d’Oliver, quasi sempre eixuta, però que ens ofereix un racó agradable i fresc a l’estiu. Entrant finalment al poble pels peus del Castell.

Llocs d'interés:

Artana:Artana és un municipi situat a cavall entre la Plana iles primeres muntanyes de la Serra d'Espadà. El castell d'Artana va ser conquerida per Jaume I al1242. Als seus peus es troba el poble actual d'Artanatot i què durant segles la població musulmana esrepartia al llarg de la Vall d'Artana. Només després del'expulsió dels moriscos el 1609 i la subsegüentrepoblació cristiana la població es va agrupar al nucliprincipal (i ara únic) als peus del castell.El castell d'Artana té el seu origen en l'època delsregnes de taifes, i modificada després de la conquesta cristiana per a convertir-lo en residència dels senyors d'Artana. Finalment s'abandonà al segle XVII i fou molt malmés durant les guerres carlines del segle XIX quan s'arribà a dinamitar part de l'estructura. Al llarg de la seua història la base econòmica del poble ha estat la ramaderia, tant de secàcom de l'horta que alimenta la font de Santa Cristina. Avui en dia continua sent l'agricultura, especialment la citricultura, la base econòmica de la població que treballa al poble encara que hi ha un important volum de població que es desplaça diàriament a treballar a altres pobles de la Plana.

La Vilavella:La Vilavella és un municipi de la Plana. El nom li vepel fet de ser l'origen del poble de Nules o la vilavella de Nules que es va traslladar al pla a finalsdel segle XIII, esdevenint finalment dos vilesindependents. Malgrat açò el seu terme municipalmanté la particularitat d'estar envoltat totalment pelterme de Nules.El poble se situa als peus del castell, d'origenmusulmà però molt malmés pel pas del temps i delqual tan sols queden restes dels murs i basamentde les torres.

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

L'ocupació però es remunta als temps romans quan hi havia la mansio ad Noulas, punt depas de la Via Augusta. La seua ocupació es relaciona amb l'existència de la font Calda, manantial d'aigües termals

Font de Cabres:La font de Cabres es troba situada a la part mésoccidental del terme de Nules. Es tracta d'una font queraja entre gresos rojos i es troba canalitzada fins a undipòsit cobert des d'on, abans, es conduia l'aigua fins a undipòsit cobert on s'embotellava.La font dóna nom a un barranc i una partida situdada al'ombria del puntal del mateix nom que fa ratlla amb elterme de la Vall. Es troba dins del parc natural de la Serrad'Espadà i presenta una vegetació típica d'Espadà amb sureres i pins negres o rodenos.

Bibliografia:• Artanapedia. [Enciclopèdia en línia] <https://artanapedia.com/>• Llop Goterris, Josep Xavier (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà [llibre

digital] <http://es.slideshare.net/xgoterris/30-rutes-a-peu-per-la-serra-despad>• Cebrián Gimeno, Rafael (1999) Montañas valencianas: Sierra Espadán Ed. Centre

Excursionista de València• “Les muntanyes de la Guerra” [blog en línia]

<muntanyesdelaguerra.blogspot.com.es>• Puchades i Vila, S. (2009) Serra d'Espadà GR-36 Ed. SASE• Ruzo Gómez, J.(2003) Estratigrafía y mineralogía de la Sierra de Espadán Ed.

Fundació Serra Espadà, Nules• Costa et al. (2005) Vegetación y flora de la Sierra de Espadán Ed. Fundación

Bancaja