ARQUITECTURA RELIGIOSA DEL SEGLE XVIII A LA · PDF filefundaciÓ noguera estudis, 35...
663
FUNDACIÓ NOGUERA ESTUDIS, 35 ARQUITECTURA RELIGIOSA DEL SEGLE XVIII A LA SEGARRA I L’URGELL CONDICIONANTS, ARTÍFEXS I PRÀCTICA CONSTRUCTIVA MARIA GARGANTÉ LLANES BARCELONA, 2006
Transcript of ARQUITECTURA RELIGIOSA DEL SEGLE XVIII A LA · PDF filefundaciÓ noguera estudis, 35...
FUNDACI NOGUERA
ESTUDIS, 35
ARQUITECTURARELIGIOSA
DEL SEGLE XVIII ALA SEGARRA I LURGELL
CONDICIONANTS, ARTFEXS I PRCTICA CONSTRUCTIVA
MARIA GARGANT LLANES
BARCELONA, 2006
Maria Gargant Llanes
Edita: Pags Editors, SL
Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida
www.pageseditors.com
Primera edici: octubre de 2006
ISBN: 84-9779-428-1
Dipsit legal: L-906-2006
Impressi: Arts Grfiques Bobal, SL
Enquadernaci: Fontanet
SUMARI
SIGLES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
PRLEG . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
RECORREGUT PERSONAL I QESTIONS INSTRUMENTALS 19
TERRITORI I HISTRIA
El territori: una justificaci. Els imprecisos lmits de la Segarra ilUrgell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
De la Geografia de Pere Gil als viatgers del segle XVIII:apreciacions sobre el territori . . . . . . . . . . 31
La Segarra i lUrgell al segle XVIII . . . . . . . . . . 34
La guerra de Successi . . . . . . . . . . . . 34
Un cas particular: Cervera i la universitat literria . . . 38
Cervera en temps de Felip V . . . . . . . . 38
La construcci de la Universitat . . . . . . . 39
Del bisbat de Solsona al de Cervera? . . . . . 41
Leconomia de la Segarra i lUrgell: la pervivncia de lem-fiteusi i el rgim senyorial . . . . . . . . . . . 42
Traginers i negociants a la baixa Segarra . . . . . . 46
Vicissituds de final de segle: carestia, febres ptrides i inici de la guerra Gran . . . . . . . . . . . . 47
Lestructuraci de la societat a Cervera i Trrega . . . 49
Pagesos i menestrals . . . . . . . . . . . 49
Nobles i doctors . . . . . . . . . . . . 50
Lestament religis . . . . . . . . . . . . . . .... 51
De les comunitats de preveres i beneficiats a Cervera iTrrega fins a les parrquies rurals . . . . . . 51
Els ordes religiosos . . . . . . . . . . . 54
Els ordes de clergues regulars . . . . . . 55
8 MARIA GARGANT LLANES
Els ordes mendicants . . . . . . . . . . 56
Parrquies i convents: els eterns rivals . . . . . 59
Altres competidors: santuaris, ermites i capelles . . 61
LARQUITECTURA RELIGIOSA SETCENTISTA A LA SEGARRA I LURGELL: CONDICIONANTS, PROTAGONISTES I FET
CONSTRUCTIU
Condicionants . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
La degradaci dels temples romnics. Guerres i decadn-cia . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Els grans temples gtics i el seu manteniment . . . . 73
Vicissituds climtiques: la degradaci de lesglsia collegiata
de Calaf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
La problemtica del finanament . . . . . . . . . . 79
Exemples de patronatge . . . . . . . . . . . . . 92
El Real Consejo de Castilla i els delmadors: el plet de 1773 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
Nobles, militars i doctors . . . . . . . . . . . 93
El mecenatge del duc de Sessa a Bellpuig i la seva baro-nia . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99
Religiosos . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
Una altra via: els testaments i les causes pies . . . . 104
Les confraries . . . . . . . . . . . . . . . 107
Els bisbes illustrats . . . . . . . . . . . . . 110
Els artfexs . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113
La qesti de larquitecte. La dialctica entre larquitec-tura projectada i larquitectura construda . . . . . . 113
Tracista i constructor sn la mateixa persona? . . 116
Tracistes eclesistics . . . . . . . . . . . 119
La cultura arquitectnica dels mestres de cases . . 122
La influncia dels enginyers militars . . . . . . 124
El paper de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando . . . . . . . . . . . . . . . 126
Els Toms de Cervera: primers arquitectes acad-mics catalans . . . . . . . . . . . . . 134
Els gremis de mestres de cases . . . . . . . . . 136
ARQUITECTURA RELIGIOSA DEL SEGLE XVIII A LA SEGARRA I LURGELL 9
Mestres de cases i arquitectes documentats a la Segarra ilUrgell . . . . . . . . . . . . . . . . . 146
Procs constructiu . . . . . . . . . . . . . . . 187
De les gestions prvies a la conclusi de lobra . . . . 190
Elaboraci del projecte, taba i subhasta de lobra . 192
Contractaci de lobra . . . . . . . . . . 196
Emplaament . . . . . . . . . . . . . 199
Collocaci de la primera pedra . . . . . . . 200
Utensilis, materials i m dobra . . . . . . . 205
Comenament de lobra . . . . . . . . . . 217
Els campanars . . . . . . . . . . . . . 234
Altres pactes i elements addicionals . . . . . . 238
Visures . . . . . . . . . . . . . . . . ............239
Vicissituds i condicions econmiques . . . . . 242
Lliurament i benedicci de lobra . . . . . . . 245
Contractes dobra menor . . . . . . . . . . . 248
La utilitzaci del color als interiors setcentistes . . 250
ltims apunts dun procs: ornament i mobiliari litrgic 252
Lobra construda: aspectes formals . . . . . . . . . . 260
Emplaament i inserci urbanstica . . . . . . . . 261
Lescalinata de lesglsia parroquial de Bellpuig: un encert de lurbanisme setcentista . . . . . . 265
Esglsies parroquials i conventuals . . . . . . . . 267
Faanes . . . . . . . . . . . . . . . 268
Portades . . . . . . . . . . . . . . . 272
Obertures i decoraci subsidiria . . . . . . . 277
Campanars . . . . . . . . . . . . . . 278
Plantes . . . . . . . . . . . . . . . . 282
Alats . . . . . . . . . . . . . . . . 285
Cobertes . . . . . . . . . . . . . . . 287
Intervencions en obres precedents: ampliacions i reformes 289
Addici de capelles . . . . . . . . . . . 289
Addici duna o dues naus . . . . . . . . . 291
Construcci duna nova faana . . . . . . . . 292
Construcci de campanars . . . . . . . . . 293
Intervencions a la coberta . . . . . . . . . 294
10 MARIA GARGANT LLANES
Enguixats . . . . . . . . . . . . . . . 294
Capelles urbanes, foranes i particulars . . . . . . . 295
Arquitectura religiosa habitada: convents, collegis i hos- pitals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 303
Larquitectura dels grans rivals: els ordes religiosos . 303
Precedents siscentistes: leclosi dels convents alsegle XVII . . . . . . . . . . . . . 303
Les obres del segle XVIII als convents de la Se-garra i lUrgell . . . . . . . . . . . . 307
La presncia arquitectnica de la Companyia de Je-ss a la Segarra . . . . . . . . . . . . 313
El collegi de Sant Bernat de Cervera i la capella de la Mare de Du de lIncendi . . . . . . 314
La residncia de Sant Guim . . . . . . . 320
Els hospitals: des dels precedents siscentistes al nouconcepte hospitalari . . . . . . . . . . . 321
Precedents: lhospital de Pere Mrtir Coloms deSolsona . . . . . . . . . . . . . . 321
Lhospital de Castelltort de Cervera i el nou con-cepte hospitalari . . . . . . . . . . . 324
Estudis monogrfics . . . . . . . . . . . . . . . 326
La Universitat de Cervera i la seva influncia . . . . 326
Procs constructiu: contractistes i subcontractistes . 326
Descripci i evoluci compositiva segons els projec-tes dels enginyers militars . . . . . . . . . 334
La capella: espai laic i espai de culte religis dins una obra cabdal de larquitectura civil . . . . . 338
Lobra de Jaume Padr . . . . . . . . . 339
Influncia de la cpula del paranimf . . . . 342
La influncia de la universitat dins el panoramaconstructiu . . . . . . . . . . . . . . 343
Les obres de Francisco Soriano a Cervera: lhospital de Castelltort i la reforma del convent de Sant Fran-cesc de Paula . . . . . . . . . . . . . 344
La influncia de la universitat a travs dels mestresdobres . . . . . . . . . . . . . . 347
La influncia de la universitat a les viles reials i lobra de Josep Reyt . . . . . . . . . . 347
ARQUITECTURA RELIGIOSA DEL SEGLE XVIII A LA SEGARRA I LURGELL 11
La influncia de la universitat a travs dels Borrs: del Pla de Lleida a la Segarra calafina . 351
Lesglsia parroquial i collegiata de Guissona: quasi unacatedral . . . . . . . . . . . . . . . . . 352
Les ensulsiades i la necessitat duna nova esglsia . 352
Un procs difcil i un finanament controvertit . . 353
Lesglsia parroquial de Guissona com a sntesi din- fluncies: de la Universitat de Cervera a la catedral de Lleida . . . . . . . . . . . . . . . 360
Lesglsia parroquial de Trrega: de fra Josep de la Con-cepci a Pere Costa. La irradiaci a lesglsia del conventde Sant Ramon de Portell . . . . . . . . . . . 364
La urgncia duna nova esglsia i el projecte de fraJosep de la Concepci . . . . . . . . . . 364
Lesglsia del convent de Sant Ramon de Portell: la irradiaci de la influncia de lesglsia parro- quial de Trrega . . . . . . . . . . . 372
Lesglsia parroquial de Sant Pere del Talladell . 378
Obres i conclusi de lesglsia parroquial de Trregadurant el segle XVIII . . . . . . . . . . . 379
Les obres dels Serradell i la conclusi del cam-panar . . . . . . . . . . . . . . . 379
Les capelles . . . . . . . . . . . . . 383
La capella de les Santes Espines . . . . . . 383
La capella dels Dolors . . . . . . . . . 384
El colof: la controvrsia per a la construcci del cor 387
La porta del cor de Trrega i la faana de laUniversitat de Cervera: una semblana casual? . . 391
Les obres a lesglsia parroquial de Cervera durant el se-gle XVIII . . . . . . . . . . . . . . . . . 393
Antecedents: la capella del Santssim Misteri o el pascap a una nova sensibilitat . . . . . . . . . 394
Les obres de nova planta al
