Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim

Unitat 1:

EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

JÚLIA LÓPEZ VALERA

Júlia López Valera (Institut Banús)

ANTIC RÈGIM: Societats europees de l’Edat Moderna, que havien superat l’etapa

medieval i feudal, però que continuen mantenint un model de vida basat en:

Economia agrària de tipus senyorial

Absolutisme

Societat Estamental


1. E

CON

OM

IA A

GRÀ

RIA

I DES

ENVO

LUPA

MEN

T CO

MER

CIAL

1.1. LA PERVIVÈNCIA DE L’ECONOMIA AGRÀRIA

Agricultura era l’activitat més important.

Agricultura de subsistència Pocs rendiments, pocs intercanvis. Periòdicament es produïen les crisis

de subsistència (escassetat d’aliments i alça de preus). Generaven fam i misèria i eren origen de les revoltes populars.

La terra estava en mans de la noblesa i del clero (grans propietats).

La majoria de la població eren pagesos que treballaven les terres dels seus amos i pagaven impostos.


SISTEMA DE ROTACIÓ TRIENNAL

1. E

CON

OM

IA A

GRÀ

RIA

I DES

ENVO

LUPA

MEN

T CO

MER

CIAL


CRISIS DE SUBSISTÈNCIA Eren crisis econòmiques periòdiques: males collites, guerra, gelades, sequera... Seguides de l’augment dels preus dels aliments i dels productes artesanals, que portaven a la fam i a l’atur, i fins i tot a la mort.

Era una agricultura de subsistència dedicada al policonreu (cereals).

La producció ramadera també era insuficient.

1. E

CON

OM

IA A

GRÀ

RIA

I DES

ENVO

LUPA

MEN

T CO

MER

CIAL


1.2. ELS CREIXEMENTS DEMOGRÀFIC I ECONÒMICLa firma del Tractat d’Utrecht (1713) va donar pas a un període de pau internacional. La població va augmentar, sobretot entre el 1650 i el 1800. Creixement demogràfic degut a : absència de grans epidèmies i a la introducció de conreus nou (patata, blat de moro...). Augment de la població comportà un augment de la demanda que va portar a un augment de la producció. Les monarquies van impulsar reformes en l’agricultura. Instal·lació de manufactures i protecció de les companyies internacionals. Al llarg del segle XVIII es milloren les comunicacions: construccions de carreteres i canals. El comerç colonial el més important.

1. E

CON

OM

IA A

GRÀ

RIA

I DES

ENVO

LUPA

MEN

T CO

MER

CIAL


2.1. UNA SOCIETAT DESIGUAL Societat dividida en dos grans grups:

privilegiats (noblesa i clero)no privilegiats (estat popular)

Societat tancada, ascens social pràcticament impossible.

2. S

OCI

ETAT

EST

AMEN

TAL

I MO

NAR

QU

IA A

BSO

LUTA


PRIVILEGIATSNOBLESA: Posseïa la major part de les terres.Concessions: Honorífiques: espasa, banc a l’Església, accés a alts càrrecs... Econòmiques: caça, exempció de treballar en obres públiques... Fiscals: no impostos, dret a cobrar-los. Judicials: desigual davant la llei. Hereu: béns familiars.

Aristocràcia: nivells superior de la noblesa (alts càrrecs de l’administració i l’exèrcit). Vida ociosa, plena de luxes.

CLERO: Gran riquesa patrimonial i rellevància intel·lectual i espiritual; política. Concessions fiscals: no paguen impostos directes; ingressos venen del delme i de l’amortització de terres.

Alt: abats, bisbes, canonges. Riquesa i privilegis nobiliaris.

Baix: sacerdots, rectors i monges. Vida modesta, sense luxes ni privilegis.

2. S

OCI

ETAT

EST

AMEN

TAL

I MO

NAR

QU

IA A

BSO

LUTA


NO PRIVILEGIATS

BURGESIA: Rendista, manufacturer, grans artesans, comerços... Actiu econòmicament. Creixement econòmic. Sense influència política (marginada del poder).

PAGESOS: Serfs, arrendataris, esclaus... 80% de població. Condicions dures de vida, impostos...

CLASSES POPULARS URBANES: Artesans, servents, soldats, obrers... Treballadors manuals agrupats.

2. S

OCI

ETAT

EST

AMEN

TAL

I MO

NAR

QU

IA A

BSO

LUTA


2.2. LA MONARQUÍA ABSOLUTA El rei tenia el poder absolut. Monarquia hereditària i de dret diví. L’autoritat del rei provenia de Déu i era en nom de Déu que exercia el seu poder.

El rei era l’expressió de la llei, l’autoritat màxima del govern, el cap de la justícia i dirigia la política interior i exterior.

Ajudat per... Consells d’Estat: institucions que l'assessoraven.Funcionaris: complien les seves ordres (burocràcia).

Algunes qüestions havien de ser aprovades pels parlaments. Institucions sorgides a l’Edat Mitjana i integraven representants dels tres estaments. Els monarques van evitar la convocatòria dels organismes parlamentaris per no veure limitat el seu poder absolut.

2. S

OCI

ETAT

EST

AMEN

TAL

I MO

NAR

QU

IA A

BSO

LUTA


Moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va desenvolupar a l’Europa del segle XVIII (“segle de les Llums”). Les idees il·lustrades van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa.

PRECEDENTS:John Locke:-Divisió de poders.-Igualtats drets.-Pacte social

Isaac Newton:- Mètode científic

BASES DE LA IL·LUSTRACIÓ-Raó (entendre el món). Oposat al principi d’autoritat.-Coneixement comporta educació i progrés.- Tolerància.- Codis morals.- Llibertat i igualtat.- Mobilitat social i mèrit.- Naturalesa com a font de justícia i bondat.- Felicitat.

3. E

L PE

NSA

MEN

T IL

·LU

STRA

T


PENSAMENT ECONÒMIC:- Mercantilisme: acumulació de metalls preciosos com a font de riquesa i poder.

NOVES IDEES ECONÒMIQUES-Fisiocràcia: l’agricultura era la base de riquesa (F. Quesnay).- Liberalisme: per als seus defensors, la riquesa de l’Estat recau en la llibertat del mercat; aquest és regula per la llei d’oferta i demanda. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. L' ideòleg fou Adam Smith.

3. E

L PE

NSA

MEN

T IL

·LU

STRA

T


PENSAMENT POLÍTIC:LIBERALISME POLÍTIC

3. E

L PE

NSA

MEN

T IL

·LU

STRA

T


VEHICLES DE DIFUSIÓ DE LES NOVES IDEES:

Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics. Les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals ciutats i capitals de província. Els Salons. Llocs de tertúlies o reunions d’il·lustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees.

L’Enciclopèdia: Diderot i d’Alembert.

3. E

L PE

NSA

MEN

T IL

·LU

STRA

T

Júlia López Valera (Institut Banús)4. L

A FA

LLID

A D

E L’A

BSO

LUTI

SME

4.1. LA REVOLUCIÓ ANGLESA Des de l’Edat Mitjana a Anglaterra el poder reial estava limitat per les dues cambres del Parlament: nobles i clergues (Lords) i la dels burgesos, representants de la ciutat (Comuns). Necessitaven de l'autorització del Parlament per aprovar impostos o per declarar la guerra.

La Guerra Civil i la República• Al s.XVII, els Stuart volien regnar sense el control del Parlament i van eliminar tothom que s’hi va oposar.• Guerra civil, entre els partidaris del Parlament i els de la monarquia absoluta.• 1649, el rei Carles va ser ajusticiat i es proclamà la República• Oliver Cromwell la transformà en una dictadura militar. L’any 1660, després de la seva mort, es restablí la monarquia.

La limitació de poder del rei• Carles II va haver d’acceptar el control del Parlament. Habeas corpus: text que garantia les llibertats individuals i impedia al rei qualsevol decisió arbitrària.• El 1869, Jacob II: la seva política absolutista i fe catòlica van provocar una segona revolució.• El Parlament ofereix la corona a Guillem d’Orange disposat a jurar la Declaració de Drets que limitava els poders de la monarquia.• Anglaterra esdevindrà un país amb una monarquia de poder limitat. Exemple per als filòsofs francesos de la Il·lustració


A FA

LLID

A D

E L’A

BSO

LUTI

SME

EL SISTEMA POLÍTIC ANGLÈS

PODER EXECUTIU

PODER LEGISLATIU

Rei

nomena

GovernFa aplicar la llei

Electors: al voltant de 200.000 propietaris i burgesos.

Parlament

Vota les lleis i els impostos

Cambra dels Lords

Grans nobles i bisbes

Cambra dels Comuns

513 diputats de ciutats i

pobles

controla

No electors: dones, petits propietaris, artesans assalariats, pobres.

escullen


A FA

LLID

A D

E L’A

BSO

LUTI

SME

4.2 EL DESPOTISME IL·LUSTRAT La majoria dels monarques europeus continuaven exercint un poder absolut. Alguns (Frederic II de Prússia, Maria Teresa d’Àustria, Carles III...) van intentar fer compatibles els principis del absolutisme amb la idea de progrés, racionalització i modernitat de la il·lustració.

Van promoure un cert reformisme però reservant-se la capacitat de decisió. Lema: “TOT PER AL POBLE, PERÒ SENSE EL POBLE”. Despotisme Il·lustrat.

La seva política reformista es va caracteritzar per:

Monarques il·lustrats

1. Racionalització de l'administració de l’Estat.2. Reforma de l’ensenyament.3. Modernització de l’agricultura.4. Desenvolupament de les manufactures.5. Liberalització parcial de la producció i el comerç.

No era possible reformar l’economia i mantenir la societat estamental i el poder absolut.

GRANS REVOLUCIONS LIBERALS DEL SEGLE XIX


A RE

VOLU

CIÓ

AM

ERIC

ANA

5.1.LA GUERRA D’INDEPENDÈNCIA AMERICANA Les tretze colònies angleses de la costa est de l'Amèrica del Nord protagonitzen durant el s. XVIII la primera insurrecció colonial contra la metròpoli. Coneixedors del procés polític de la Gran Bretanya i animats per les idees il·lustrades es van enfrontar amb la metròpoli en defensa dels seus interessos i drets. S’oposaven a les taxes i als impostos i al monopoli que exercia Gran Bretanya sobre el seu territori. No tenien representació al Parlament i per això, no obeïen lleis que no havien votat. El 4 de juliol de 1776, delegats de les tretze colònies reunits a Filadèlfia, van redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica.

DRET DE TOTES LES PERSONES A LA LLIBERTAT I

A LA RECERCA DE LA FELICITAT

DEURE DELS GOVERNANTS DE RESPECTAR ELS DRETS INALIENABLES DEL POBLE.


A RE

VOLU

CIÓ

AM

ERIC

ANA

5.1. LA FORMACIÓ DELS ESTATS UNITS La guerra va ser llarga. Van comptar amb l’ajuda de voluntaris europeus. La Gran Bretanya va reconèixer la independència el 1783, després de la derrota a la batalla de Yorktown. El nou estat va adoptar el nom d’Estats Units d’Amèrica i George Washington va ser proclamat president. El 1787, es redactà la primera Constitució escrita de la Història.

La Constitució es completava amb una Declaració de Drets que garantia la llibertat de religió, de premsa, d’expressió, de reunió i el dret a ser jutjat per un jurat. Ningú no podia ser privat de la seva vida, de la seva llibertat o propietat sense un procediment judicial.

Separació de poders (executiu, legislatiu i judicial)Forma de govern republicana, amplis poders per al president.Parlament bicameral (Congrés i Senat).Estat federal amb àmplia capacitat de govern per als estats. Per sobre el govern federal (afers exteriors, defensa, finances i moneda).


A RE

VOLU

CIÓ

AM

ERIC

ANA


A M

ON

ARQ

UIA

BO

RBÒ

NIC

A A

ESPA

NYA

6.1. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ Carles II(casa dels Aústria) mor sense descendència l’any 1700. Dos candidats: arxiduc Carles d’Hasburg i Felip de Borbó(designat successor en el testament reial). Felip V va entrar a Madrid el 1701 i es va fer reconèixer als estats de la Corona d’Aragó més tard. Existia temor de que França assoliria molt poder.

Gran BretanyaHolandaPortugalImperi Austríac

ARXIDUC CARLES

FrançaEspanya

FELIP V

Declaren guerra

GUERRA DE SUCCESSIÓVa ser un conflicte internacional i una guerra civil a Espanya.


A M

ON

ARQ

UIA

BO

RBÒ

NIC

A A

ESPA

NYA


A M

ON

ARQ

UIA

BO

RBÒ

NIC

A A

ESPA

NYA

L’entronització del Borbó va suposar la introducció del model absolutista francès a Espanya: uniformista i centralitzat. La Corona d’Aragó tenia por que no es respectessin els seus furs i les seves institucions. Dos bàndols: Corona Aragó suport al candidat austríac i Castella que es va mostrar fidel a Felip V. A Europa la guerra semblava favorable a les potències antiborbòniques.

A la península les tropes filipistes es van imposar a la batalla d’Almansa (1707). Ocupació de València, Aragó i algunes comarques de Catalunya. Al 1711 l’arxiduc hereta la Corona d’Aústria. Gran Bretanya i Holanda li retiren el suport.


A M

ON

ARQ

UIA

BO

RBÒ

NIC

A A

ESPA

NYA

El Tractat d’Utrecht (1713) va posar fi al conflicte internacional i reconeixia Felip V com a rei d’Espanya a canvi de la renúncia d’unir les corones de França i Espanya.

MILANESSATNÀPOLSFLANDES

SARDENYA

ÀUSTRIA

GIBRALTARMENORCA

GRAN BRETANYA

Un cop signada la pau, Barcelona va decidir combatre les tropes borbòniques. La resistència es va allargar fins a l’11 de setembre de 1714 en què Felip V va ocupar Barcelona

6. L

A M

ON

ARQ

UIA

BO

RBÒ

NIC

A A

ESPA

NYA

6.2. LES CONSEQUÈNCIES DE LA DERROTA Com a càstig per haver-se revoltat, Catalunya va ser ocupada militarment, diverses fortaleses van ser enderrocades i molts austricistes van haver d’exiliar-se. L’any 1716 es publicà el Decret de Nova Planta, suprimia les constitucions de Catalunya i imposava les lleis i el sistema administratiu de Castella i fixava el castellà com a idioma oficial. Es van abolir les Corts, la Generalitat, el Consell de Cent i totes les institucions municipals. S’imposava una nova estructura de govern:

CAPITÀ GENERALMàxima autoritat, actuava en nom del rei.Presidia la reial audiència (òrgan assessor amb funcions judicials i de govern).Territori dividit en corregiments controlats per un corregidor que nomenava els alcaldes i els regidors dels municipis.

SUPERINTENDÈNCIA DE CATALUNYATenia cura de la recaptació de totes les contribucions. Es va crear el cadastre, un impost directe que gravava els béns immobles, les rendes derivades del treball i els beneficis del comerç i la indústria.

6. L

A M

ON

ARQ

UIA

BO

RBÒ

NIC

A A

ESPA

NYA

6. L

A M

ON

ARQ

UIA

BO

RBÒ

NIC

A A

ESPA

NYA

6.3. L’ABSOLUTISME BORBÒNIC Felip V i Ferran VI van implantar a Espanya el model d’absolutisme centralista francès. Els regnes de la corona espanyola van quedar unificats sota les lleis, les institucions i l’administració del regne de Castella. Tots els poders es van concentrar en mans del monarca. Les corts dels diferents regnes es va anul·lar, excepte les castellanes que només es reunien a petició del monarca o per jurar l'hereu de la corona. Els consells es van mantenir, però amb una funció consultiva. El rei nomenava secretaris, que es reunien al Gabinet, antecedent del Consell de Ministres.

Júlia López Valera (Institut Banús)7. E

L RE

FORM

ISM

E IL

·LU

STRA

T D

E CA

RLES

III

7.1. LA INFLUÈNCIA DE LA IL·LUSTRACIÓ A ESPANYA A Espanya també va sorgir un grup de pensadors il·lustrats preocupats per la decadència d’Espanya. Es van fixar uns objectius:

Protagonistes: Gaspar Melchor de Jovellanos, el comte de Floridablanca, el comte de Campomanes, Pablo de Olavide, el marquès de l’Ensenada i el comte d’Aranda. L’absència a Espanya de grups burgesos amplis, el conservadorisme dels mitjans intel·lectuals i el pes enorme de l’Església catòlica van fer fracassar.

Creixement econòmicReforma de la societat

Millora de l’ensenyamentModernització de la cultura


L RE

FORM

ISM

E IL

·LU

STRA

T D

E CA

RLES

III

7.2. EL DESPOTISME IL·LUSTRAT El monarca Carles III (1759-1788) va escollir il·lustrats com a consellers i va posar una sèrie de reformes característiques del Despotisme Il·lustrat. Les més importants:

1. Impulsar l’autoritat reial sobre l’Església. Es van expulsar els jesuïtes (1767).

2. Crear noves escoles d’ensenyament primari i reformar estudis universitaris.

3. Decretar honestes totes les professions (1783).4. Limitar els privilegis de la Mesta i colonitzar noves terres.5. Liberalitzar els preus de blat (1765) i decretar la llibertat de

comerç amb Amèrica per a tots els ports espanyols (1178).6. Impulsar i protegir les Societats Econòmiques d’Amics del

País, dedicades al foment de l’agricultura, la indústria i el comerç.


L RE

FORM

ISM

E IL

·LU

STRA

T D

E CA

RLES

III

7.3. EL CREIXEMENT ECONÒMIC DEL SEGLE XVIII A començament del s.XVIII Espanya era una societat essencialment rural. El creixement demogràfic i econòmic i les mesures reformistes de Carles III van donar lloc a una certa millora de la demografia i de l’economia. POBLACIÓVa créixer.Va fer augmentar la demanda de productes i va estimular la producció agrícola i artesanal.

INCREMENT PRODUCCIÓ AGRÍCOLAExtensió de l’espai conreat.Introducció de nous conreus.Expansió del regadiu.Augment de la viticultura.

LIBERALITZACIÓ COMERÇExpansió del comerç d’ultramar a partir de les companyies comercials que negociaven amb productes colonials als ports espanyols i americans.

AUGMENT DE LA PRODUCCIÓCreació de les manufactures reials.Protecció de les manufactures privades .Es van dictar nous aranzels.El principal obstacle per al desenvolupament industrial va ser l’escassa demanda.

Els il·lustrats van insistir en la necessitat d’una

reforma agrària que posés fi a la concentració de la

terra en mans dels privilegiat.


A CA

TALU

NYA

DEL

SEG

LE X

VIII

8.1. LA IL·LUSTRACIÓ A CATALUNYA La derrota del 1714 va comportar el tancament de les universitats catalanes. Substituïda per la Universitat de Cervera (costat a la causa filipista). La societat civil catalana va impulsar la creació de noves institucions dedicades al foment de les ciències i les lletres. Es van crear institucions econòmiques (Junta de Comerç), acadèmies (de Bones Lletres, de Ciències Naturals, d’Art, de Medicina...) i escoles (de Nàutica, de Comerç...). Finançades per la burgesia. Predomini del pensament mercantilista i industrialista. Il·lustrats catalans: Jaume Caresmar i Antoni de Capmany.

Defensaven un projecte de modernització

econòmica basat en el desenvolupament

comercial.


A CA

TALU

NYA

DEL

SEG

LE X

VIII

8.2. UN SEGLE D’EXPANSIÓ ECONÒMICA El segle XVIII va ser una etapa de creixement econòmic i demogràfic. Població de Catalunya va passar de 700.000 habitants l’any 1717 a 1.200.000 el 1787 com a conseqüència d’una davallada de la mortalitat i un augment notable de la natalitat. Acompanyat d’una urbanització creixent. Cap al 1725 Catalunya va iniciar un procés de transformació econòmica que assentà les bases del progrés industrial del s. XIX.

Especialització agrària.Desenvolupament manufactures tradicionals.Sorgiment indústria cotonera (indianes).Consolidació d’una economia de mercat orientada a l’exportació.


SISTEMA DOMÈSTIC DE TREBALL

Fora del control dels gremis

Augment de la producció

Altres formes de producció:-Manufactures reals- Factory system (industrial)

Un empresari capitalista compra la matèria prima i la distribueix entre les famílies pageses.

Els pagesos fabriquen la matèria durant els mesos de descans agrari.

L’empresari recull el producte.

L’empresari distribueix o ven la producció

MANUFACTURES

Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim

Education

Transcript of Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim