Unitat 1. el segle xviii

Unitat 1: El segle XVIIIJúlia López Valera

Júlia López Valera

SUMARI

Arribada dels Borbons a Espanya i la implantació de l’absolutisme monàrquic. Decret de Nova Planta. Societat i economia de l’Antic Règim. Indústria i comerç. El despotisme il·lustrat: Carles III. Les transformacions econòmiques del segle XIX.


CRO

NO

LOG

IA


1. L

A M

ON

ARQ

UIA

ABS

OLU

TA D

ELS

BORB

ÓLA GUERRA DE SUCCESSIÓ (1700-1714)

L’any 1700 Carles II mor sense descendència directa. Hi ha dos candidats:

FELIP D’ANJOU ARXIDUC CARLES D’HASBURG

El testament el designava com a successor. Proclamat rei al 1700 amb el nom FELIP V

Això provocà un problema de poder entre les potències europees ja que suposava l’enfortiment dels Borbons a Europa.

GRAN BRETANYAHOLANDAPORTUGAL

ARXIDUC CARLES D’HASBURG

DONEN SUPORT A:

CONFLICTE INTERNACIONAL


1. L

A M

ON

ARQ

UIA

ABS

OLU

TA D

ELS

BORB

Ó A Espanya els territoris peninsulars es van dividir :

CASTELLA donava suport a FELIP VLA CORONA D’ARAGÓ donava suport a l’ARXIDUC CARLES

A nivell internacional les forces de tots dos molt equilibrades. Amb la mort de Josep I, emperador d’Aústria, es planteja un problema, ja que el seu successor és l’arxiduc Carles. Finalment es signa:

Proclamat rei a Viena

el 1703

TRACTATS D’UTRECHT i de RASTADT (1713-1714) a AÚSTRIA: territoris Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya. a GRAN BRETANYA: Gibraltar, Menorca i privilegis comercials Amèrica.


1. L

A M

ON

ARQ

UIA

ABS

OLU

TA D

ELS

BORB

ÓLA RESISTÈNCIA CATALANA

En un principi Felip V va ser acollit sense cap hostilitat. Al 1701 convocà les corts per jurar les lleis de Catalunya i va aprovar mesures econòmiques favorables. Els catalans, però, pensaven que implantarien un sistema centralitzador com a França. Els industrials i comerciants temien la competència dels francesos. La mala actuació del virrei Fernández Velasco violant les constitucions catalanes i la decisió de Felip V de que els pagesos allotgessin les tropes i l’obligació de fer-los pagar més impostos.

INSTITUCIONS DEL PRINCIPAT VAN DONAR SUPORT A L’ARXIDUC CARLES

VIGATANS: propietaris rurals, petits nobles, burgesos barcelonins.

Signen el 1705 el PACTE DE GÈNOVA que suposà l’entrada de Catalunya en la guerra al costat dels austriacistes.

Entre el 1705 i el 1707 els exèrcits s’enfrontaren amb equilibri de forces. A la BATALLA D’ALMANSA (1707) l’exèrcit austríac va ser derrotat. A partir d’aquí les tropes de Felip V controlaren la major part del territori. Amb la signatura del TRACTAT D’UTRECHT, únicament resistien BARCELONA i CARDONA.


1. L

A M

ON

ARQ

UIA

ABS

OLU

TA D

ELS

BORB

ÓLA RESISTÈNCIA CATALANA

Al juliol l’exèrcit borbònic inicia el setge: RAFAEL CASANOVA i ANTONI VILLARROEL i 6000 combatents defensen la capital. 11 DE SETEMBRE DE 1714 l’exèrcit borbònic inicià l’assalt. Malgrat la resistència, les tropes de Felip V ocupen la ciutat.


1. L

A M

ON

ARQ

UIA

ABS

OLU

TA D

ELS

BORB

ÓLA IMPOSICIÓ DE L’ABSOLUTISME: LA NOVA PLANTA

Es començà la implantació del model absolutista vigent a França des del s. XVII. El monarca era l’encarnació mateixa de l’Estat. Tenia poder il·limitat: font de llei, autoritat màxima del govern, cap de la justícia. Els principis d’aquesta monarquia eren:

La victòria de Felip V li va donar l’empenta per sotmetre Catalunya. Al 1714 es deroguen:

El 1716: DECRET DE NOVA PLANTA: organització político administrativa de Castella.

ABSOLUTISMECENTRALISME

GENERALITATCONSELL DE CENT

CORTSConstitucions

Sistemes fiscal, monetari i militar propis


1. L

A M

ON

ARQ

UIA

ABS

OLU

TA D

ELS

BORB

Ó Va abolir les corts dels diferents regnes de la Corona d’Aragó. Les integrà en les de Castella que es van convertir en CORTS D’ESPANYA (només es reunien a petició del rei i per jurar l’hereu). Es va suprimir el Consell d’Aragó i les funcions van ser assumides pel CONSELL DE CASTELLA (òrgan consultiu). Van crear DEMARCACIONS PROVINCIALS, governades per CAPITANS GENERALS (atribucions militars, administratives i judicials) que presidien les REIALS AUDIÈNCIES. Es van suprimir les vegueries i s’establiren dotze CORREGIMENTS. S’imposà la institució castellana dels “CORREGIDORES”, nomenats pel rei, d’origen castellà i d’ofici militar. Els REGIDORS DELS AJUNTAMENTS eren triats per la Reial Audiència. S’implantà un càrrec nou, d’inspiració francesa, els INTENDENTS. Depenien del rei, amplis poders. Objectiu: recaptació d’impostos, control de les autoritats locals i impuls de les activitats econòmiques.


1. L

A M

ON

ARQ

UIA

ABS

OLU

TA D

ELS

BORB

ÓLA IMPOSICIÓ D’UN NOU SISTEMA FISCAL: EL CADASTRE

El Decret de Nova Planta donava llibertat per organitzar els impostos. El govern de Madrid fa seus els impostos més rendibles de la Generalitat i el Consell de Cent. També els béns del Reial Patrimoni i també els dels que havien donat suport a l’arxiduc. Al 1716 s’introdueix una nova estructura fiscal. Nou impost general:

Hi havia altres impostos: el de consums o el de l’allotjament de tropes. El cobrament del cadastre es va fer com a mesura de càstig.

CADASTRE(quota anual)

Es repartia entre els municipis.Es pagava en funció de la riquesa.

CADASTRE REIALPropietats immobiliàries.

Tots els propietaris.

CADASTRE PERSONALRendes del treball.

Activitats industrials i mercantils.No el pagaven ni els nobles ni el

clero.


2. S

OCI

ETAT

I EC

ON

OM

IA D

E L’A

NTI

C RÈ

GIM

PERVIVÈNCIA DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL

La societat del s.XVIII es caracteritzava per la divisió en estaments, la desigualtat jurídica i l’immobilisme.

A Catalunya el model era molt semblant, però el creixement econòmic del s.XVIII va permetre que les elits comercials i manufactureres tinguessin més importància. L’aristocràcia territorial va tenir un nivell de vida més baix. Al tercer estaments les diferències econòmiques entre els grups es van fer cada vegada més grans.

GRUPS PRIVILEGIATS TERCER ESTAMENT

Noblesa i Clero Pagesos, burgesia i classes populars

Tenien la major part de les terres.No pagaven els impostos.Ocupaven càrrecs públics

Els pagesos estaven sotmesos al règim senyorial. Havien de lliurar la major part de les seves rendes.La burgesia era escassa.Suportaven les càrregues fiscals i estaven marginats de les decisions polítiques


2. S

OCI

ETAT

I EC

ON

OM

IA D

E L’A

NTI

C RÈ

GIM

UNA ECONOMIA AGRÀRIA

A l’Espanya del s.XVIII l’agricultura era la primera font de riquesa amb més del 80% de la població activa. La major part de la terra estava AMORTITZADA (no es podia comprar ni vendre).

Sí que hi havia propietaris a Cantàbria, Astúries, País Basc i al nord de Castella. La major part de la PAGESIA ERA ARRENDATÀRIA o JORNALERA. Hi havia situacions diferents en funció de les zones.

Terres de l’església, dels ajuntaments i de la noblesa. Es mantenia la primogenitura.

La corona, la noblesa i l’Església eren els titulars de les SENYORIES: grans

possessions sobre les que tenien jurisdicció i de les

que rebien rendes en metàl·lic o espècies.


2. S

OCI

ETAT

I EC

ON

OM

IA D

E L’A

NTI

C RÈ

GIM

UNA ECONOMIA AGRÀRIA

GALÍCIA/ASTÚRIESArrendaments fixos durant tres generacions (foros).

La manca de terres va portar a la subdivisió (subforos).

MINIFUNDISME

SUD DE CASTELLA/ EXTREMADURA/ANDALUSIA

Enormes extensions (LATIFUNDIS) a mans de la

noblesa i el clero.Les terres eren treballades per

pagesos amb arrendaments curts i variables o per

jornalers.

CATALUNYATerres de senyoria laica o eclesiàstica.

Proporcions mitjanes.Conreades per pagesos amb CONTRACTES EMFITÈUTICS (estables i a perpetuïtat).

Els pagesos no estaven sotmesos a l’augment de rendes.Podien fer millores i deixar el dret en herència.

També hi havia pagesos amb contractes a curt termini: MASOVERS. I pagesos amb contracte limitat a la vida dels ceps(50 anys): RABASSAIRES.


2. S

OCI

ETAT

I EC

ON

OM

IA D

E L’A

NTI

C RÈ

GIM

INDÚSTRIA I COMERÇ

Al segle XVIII, l’artesania i el comerç eren dependents i subsidiaris del món agrari. La indústria estava organitzada en

Es donava una escassetat de la demanda. Poder de la jerarquia gremial. COMERÇ:

- mercat interior: dèbil i basat en els intercanvis.- problemes de transport.- sotmès als límits d’una economia agrària d’autoconsum.- El COMERÇ COLONIAL tenia certa importància. Es feien transaccions amb

Amèrica. Es desenvolupen les ACTIVITATS MANUFACTURERES dedicades a l’exportació.

GREMIS

controlaven

Creació noves indústries

Producció

Júlia López Valera3. E

L RE

FORM

ISM

E BO

RBÒ

NIC

: CAR

LES

IIILES NOVES IDEES IL·LUSTRADES

Apareix un nou corrent de pensament il·lustrat (d’origen francès) s’expandeix per Europa.

Segle XVIII SEGLE DE LES LLUMS RAÓ ni autoritatni tradicióni revelació divina

Creien que els éssers humans conduïts per la seva intel·ligència, podrien assolir el coneixement, que és la base de la felicitat. Eren partidaris de l’educació (enriquiment del saber) i progrés (millora de les condicions de vida). Afirmaven la IGUALTAT i el DRET a la LLIBERTAT de tots els éssers humans. Criticaven la transmissió hereditària, la rígida organització econòmica, la falta de llibertat. Defensaven un model econòmic que garantís la propietat i la llibertat de comerç i d’indústria. Es van oposar al domini ideològic de l’Església, als seus privilegis i a la visió conservadora i immobilista transmesa pel clero. S’enfronten a l’absolutisme monàrquic.


L RE

FORM

ISM

E BO

RBÒ

NIC

: CAR

LES

III

MONTESQUIEU:Defensava la SEPARACIÓ DE PODERS.

ROUSSEAU:Planteja el principi de SOBIRANIA POPULAR.


L RE

FORM

ISM

E BO

RBÒ

NIC

: CAR

LES

IIILA IL·LUSTRACIÓ ESPANYOLA

Va ser una difusió LENTA i DIFÍCIL. Cap a finals de la segona meitat del s. XVIII. Al 1750:

1. Generació de pensadors que reflectien les idees.2. Comencen a criticar el model social.3. No grup homogeni.4. Sí interès per la ciència, esperit crític i IDEA DE PROGRÉS.

Bona part eren membres de la petita noblesa o de la burgesia. Creien que només la millora del nivell cultural ajudaria a recuperar-se de l’endarreriment.

L’altre preocupació va ser la QÜESTIÓ ECONÒMICA, eren conscients de l’endarreriment del país causat per:

Predomini propietat nobiliària i eclesiàstica. Control excessiu sobre les activitats econòmiques. Desconeixement noves tècniques i nous invents.

EDUCACIÓ

S’enfronten als ordes religiosos i als estaments privilegiats.

Defensen un ensenyament útil, pràctic, obligatori i per a homes i dones.


L RE

FORM

ISM

E BO

RBÒ

NIC

: CAR

LES

IIIEL DESPOTISME IL·LUSTRAT: CARLES III

CARLES III (1759-1788), havia governat a Nàpols i allà contactà amb les idees il·lustrades.

Es va mostrar partidari de seguir-ne algunes idees, mentre no atemptessin contra el poder absolut.

A l’inici del regnat forta oposició per part dels privilegiats.

DESPOTISME IL·LUSTRAT


L RE

FORM

ISM

E BO

RBÒ

NIC

: CAR

LES

III El 1766, a Madrid

Carles III destituí Squillace, paralitzà les reformes i prengué mesures populars.El rei es mostrà decidit a continuar la política reformista, ajudat pels ministres i col·laboradors.

MOTÍ DE SQUILLACE

CAUSES:1. Malestar a la població (escassetat i elevat preu dels

aliments).2. Oposició al poder excessiu dels alts càrrecs

estrangers.3. Descontentament dels privilegiats.

Revolta popular contra les mesures de sanejament i ordre públic.


L RE

FORM

ISM

E BO

RBÒ

NIC

: CAR

LES

IIILA LEGISLACIÓ REFORMADORA

ÀMBIT RELIGIÓS: Volia reformar el paper, poder i influència de l’Església. Era REGALISTA. Reclamà el dret al nomenament de càrrecs eclesiàstics, al control de la Inquisició i a la fundació de monestirs.Va combatre l’intent de constituir un poder dins l’Estat. Va EXPULSAR ELS JESUÏTES el 1766.

ÀMBIT SOCIAL: Es declaren honestes totes les professions (decret 1783).

ÀMBIT ENSENYAMENT: S’inicia la REFORMA DELS ESTUDIS (estudis universitaris i ensenyament mitjà). Es funden ESCOLES D’ARTS I OFICIS (coneixements pràctics). Obligatorietat de l’educació primària. Fundació d' ACADÈMIES dedicades a les lletres i a les ciències.


L RE

FORM

ISM

E BO

RBÒ

NIC

: CAR

LES

IIILA LEGISLACIÓ REFORMADORA

ÀMBIT ECONÒMIC:Mesures per liberalitzar la indústria i el comerç i impulsar el creixement econòmic.

1. Limitació dels privilegis de la Mesta i colonització de noves terres.2. Elaboració de l’Informe sobre la ley agraria, que recollia problemes i

proposava solucions.3. Foment de la LLIURE CIRCULACIÓ de mercaderies a Espanya i liberalització

del comerç colonial (tots els ports).4. Alliberament progressiu del procés de fabricació i abandonament de la

gestió directe de les REALES FÁBRICAS. S’estableixen aranzels i es signen tractats comercials.

5. Es creen SOCIETATS ECONÒMIQUES D’AMICS DEL PAÍS per: fomentar l’agricultura, el comerç i la indústria; per traduir i publicar llibres estrangers; impulsar la difusió d’idees fisiòcrates i liberals.


L RE

FORM

ISM

E BO

RBÒ

NIC

: CAR

LES

IIIEL REFORMISME IL·LUSTRAT A CATALUNYA

A Catalunya va connectar també amb els interessos i necessitats de gent lligada als negocis i al comerç. Es creen: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1764)

Acadèmia de Medicina Pràctica (1770)Acadèmia de Jurisprudència (1777)

destaca

JUNTA de COMERÇ (1758)Objectiu: fer compatible la modernització econòmica amb els límits de l’Antic Règim. • Orientació més industrial i comercial.• Va tendir cap a l’impuls de la formació tècnica i científica.•Creació d’escoles: Nàutica (1769), Comerç (1787), Química (1805)...• Va becar estudiosos per a la seva formació a l’estranger.•Va finançar estudis i investigacions. ANTONI DE CAPMANY

Júlia López Valera4. L

ES T

RAN

SFO

RMAC

ION

S EC

ON

ÒM

IQU

ES D

EL S

EGLE

XVI

II

Segle XVIII caracteritzat pel creixement ininterromput de la població.

Descens de la mortalitat (fi de les grans pestes)

Millora de les tècniques agrícoles

Introducció de nous conreus

Llarga època de pau relativa a Europa

A Espanya la població va passar de 7 a 10 milions, però amb creixement desigual.

Els Borbó van adoptar mesures poblacionistes:1. incentius a les famílies nombroses.2. acolliment immigrants catòlics als que donaven terres.3. projectes de colonització de zones despoblades.

El creixement va estar limitat per les crisis de subsistència.

Catalunya una de les regions amb més creixement, però tampoc va ser uniforme.

EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC


Tensió provocada per un augment de població superior a l’increment de l’oferta d’aliments

Condicions climàtiques i

agronòmiques desfavorables

Algunes millores agràries: nous conreus i expansió

d’altres.

L’increment de la producció augmentant la

superfície conreada no era possible.

Terres amortitzades

Rendes dels pagesos per a pagar càrregues senyorials = No inversióEscassetat de

terres

I què passa a Catalunya?

4. L

ES T

RAN

SFO

RMAC

ION

S EC

ON

ÒM

IQU

ES D

EL S

EGLE

XVI

IIEL SECTOR AGRARI


A Catalunya és on s’assoleixen més canvis. Per què?

Els pagesos poden utilitzar els estalvis obtinguts en la vendade productes per a especialitzar-se i modernitzar les explotacions.

La major part de la producció es dedica a la venda.Canvis:

El producte més important, va ser LA VINYA, que va fomentar el comerç exterior.

CONTRACTE AGRARI DIFERENT (CENS

EMFITÈUTIC)

4. L

ES T

RAN

SFO

RMAC

ION

S EC

ON

ÒM

IQU

ES D

EL S

EGLE

XVI

II

1. Conreu terres ermes (vinya).2. Creixement regadiu.3. Organització petites zones d’horta.4. Augment dels ramats (estabulació i aprofitament d’adobs).5. Conreu de cereals, també faves i llegums.6. S’estén l’olivera, el garrofer, l’ametller i l’avellaner.


ES T

RAN

SFO

RMAC

ION

S EC

ON

ÒM

IQU

ES D

EL S

EGLE

XVI

IIL’IMPULS DE LES MANUFACTURES

S’impulsà la creació per :

Es creen les FÀBRIQUES REIALS de teixit i de vidre. Tenien dos problemes: escassetat del mercat i baixa rendibilitat. Es dóna un impuls a les MANUFACTURES PRIVADES per tot el territori. Les més importants a València (seda) i al País Basc (foneries). A Catalunya la seva difusió va anar lligada al sector tèxtil.

La INDÚSTRIA TÈXTIL cotonera s’inicià a Barcelona cap als anys 1736-1737, s’expandí cap a l’interior i la costa. Fàbriques que fabricaven INDIANES (teles lleugeres de cotó estampades).

- L’augment del comerç amb Amèrica va suposar el subministrament de cotó en floca.- El mercat americà va absorbir una part del producte.- L’últim terç del segle, van topar amb la competència del teixits anglesos, es van introduir importants innovacions tècniques.

Superar limitacions gremialsAugmentar la produccióPosar fre a importacions de luxe

L’auge agrícola va augmentar la demanda de teixits a causa del

creixement de la renda dels pagesos.


ES T

RAN

SFO

RMAC

ION

S EC

ON

ÒM

IQU

ES D

EL S

EGLE

XVI

IILA LIBERALITZACIÓ DEL COMERÇ COLONIAL

Carles III es va preocupar de reorganitzar el comerç amb Amèrica. Va continuar organitzat amb el sistema de flotes que sortien de SEVILLA i de CADIS. Tenien el MONOPOLI. Gran part del comerç estava en mans de comerciants estrangers. Es va patrocinar la fundació de companyies comercials.

Aquest nou sistema va ser ineficaç i va obrir el camí cap a la liberalització: LLIURE COMUNICACIÓ DE TOTS ELS PORTS ESPANYOLS (1788). Per a Catalunya va ser molt important, va donar lloc al desenvolupament de diferents indústries. Els comerciants catalans:

El port de Barcelona i altres ports catalans es van especialitzar en l' EXPORTACIÓ de productes locals i van generar un procés de CREIXEMENT ECONÒMIC.

tenien

Molts privilegis i el monopoli sobre alguns productes i territoris.

IMPORTAVENAgricultura tropical: sucre, cacau, cafè, cotó, colorants...

EXPORTAVENProductes agraris i manufacturats

Que pagaven...

Unitat 1. el segle xviii

Education

Transcript of Unitat 1. el segle xviii