Arqueologia, documentació escrita i toponímia en l’estudi de l’Alta Edat Mitjana … · 2012....

364

Les breus línies que segueixen pretenen oferiruna síntesi d’alguns dels objectius i dels plan-tejaments metodològics que guien la recercaefectuada en els darrers anys per part del grupOCORDE de la Universitat Autònoma de Bar-celona2 , així com d’alguns dels resultats ob-tinguts recentment en relació a alguns casosconcrets. Com a punt de partida, l’objectiu fo-namental del projecte genèric és l’estudi de

l’organització fiscal i l’ocupació del territori enla seva llarga evolució entre els segles V-XI, unmarc ampli on es desenvolupen línies de re-cerca concretes i a la vegada complementàriesque es defineixen en uns apartats determinats:l’organització fiscal; les transformacions físi-ques, jurídiques i socials que afecten el pobla-ment rural i el seu registre material durant elperíode d’estudi; la fundació i el desenvolupa-

Arqueologia, documentació escrita i toponímia en l’estudi de l’Alta Edat Mitjana: els casos dels topònims pharus, monasteriolum i palatium1.

Cristian Folch Iglesias i Jordi Gibert Rebull.Grup de recerca OCORDE. Universitat Autònoma de [email protected]@hotmail.com

RESUMENEste texto sintetiza algunas de las propuestas desarrolladas desde el equipo OCORDE de la UniversitatAutònoma de Barcelona en relación al análisis combinado de fuentes diversas que pueden orientar la in-vestigación arqueológica en el estudio de las sociedades altomedievales. Con este fin, se examinan trescasos significativos, correspondientes a los topónimos pharus, monasteriolum y palatium. Palabras clave:arqueología, toponimia, documentación, Alta Edad Media, Catalunya.

ABSTRACTThis paper sums up some of the proposals developed by the research group OCORDE of the AutonomousUniversity of Barcelona related to the combined analysis of different sources which can direct our ar-chaeological research of the early medieval societies. According to so, we examine three meaningful to-ponyms: pharus, monasteriolum and palatium.Keywords:archaeology, toponyms, early medieval societies, CataloniaRESUMAquest text sintetitza algunes de les propostes desenvolupades des de l’equip OCORDE de la Universi-tat Autònoma de Barcelona en relació a l’anàlisi combinada de fonts diverses que poden orientar la re-cerca arqueològica en l’estudi de les societats altmedievals. Amb aquesta finalitat, s’examinen tres casossignificatius, corresponents als topònims pharus, monasteriolum i palatium.. Paraules Clau: arqueologia, toponímia, documentació, Alta Edat Mitjana, Catalunya.

Estrat Crític 5.Vol.2 (2011): 364-377Rebut: 1 septembre 2010; Acceptat: 1 decembre 2010

ment dels antics monestirs fins a l’aplicació dela regla benedictina; la implantació i el signifi-cat inicial dels palatia rurals peninsulars; la cre-ació i el desenvolupament de torres de defensai de xarxes de talaies durant l’etapa precastral. En relació als tres darrers epígrafs, la recercas’ha centrat en l’anàlisi de tres topònims benrepresentats tant en la documentació d’èpocacarolíngia i comtal com en el registre toponí-mic conservat, intentant conèixer i valorar laseva dimensió arqueològica i històrica. Tot iconcebre l’arqueologia com la font bàsica pera la comprensió de les societats altmedievals ide les múltiples transformacions característi-ques del període, es vol emfasitzar la idoneïtatde l’ús complementari i combinat dels diver-sos registres que l’historiador de l’Alta EdatMitjana té al seu abast, reivindicant així l’úsmesurat i crític de les fonts textuals i toponí-miques que poden aportar una guia vàlida pera la recerca arqueològica, a la vegada quepoden dimensionar en el territori l’existènciade determinades xarxes concretes d’establi-ments que eventualment poden presentar ca-racterístiques i funcions comunes.En aquest sentit, avui és ben coneguda la im-portància dels fons documentals altmedievalsconservats en els arxius de Catalunya, els qualscorresponen bàsicament a textos dispositiusparticulars que augmenten de forma progres-siva i exponencial entre inicis del segle IX i fi-nals del segle XI. A partir dels seus propisestereotips formularis, aquest cúmul de textosrecull actes jurídics concrets (compravendes,donacions, empenyoraments,...) amb vigèncialegal en el seu temps i encara posteriorment.Cada document aporta un bon nombre de dadessobre les institucions, les persones, els llocs iels béns mobles o immobles que intervenen enl’acte legal en qüestió, la validesa jurídica delqual es projecta també cap al futur. Així, la prò-pia natura del document no impedeix que uncert tipus d’informació pugui ser tractada a par-

tir d’una anàlisi regressiva per tal d’explorarl’espai agrari i social de segles precedents, comsucceeix amb bona part del seu repertori lèxici onomàstic que pot aplicar-se a la construcciói verificació d’hipòtesis de treball d’abast di-vers, un repertori que, en tot cas, només podràser emprat regressivament amb el recurs a d’al-tres fonts complementàries i mitjançant l’anà-lisi comparada. En aquest sentit, el concurs defonts escrites, estudi toponímic i pràctica ar-queològica en una mateixa operació pot desve-lar alguns significats històrics sorprenents,allunyats habitualment dels tòpics que una visióunívoca hagi pogut establir.PHARUS.La recurrent coincidència entre el topònim pha-rus>far i una sèrie de torres monumentals tra-dicionalment adscrites a l’època romana vapromoure un primer acostament (Martí, 2003:95-98; Martí, 2005b) que va permetre verificarla presència del topònim en la documentaciód’època carolíngia i comtal i la seva ubicació,en relació o no a algun edifici construït i con-servat, en punts enlairats situats estratègica-ment pel que fa al domini visual del territori i ala seva pròpia interconnexió òptica. Per altrabanda, algunes similituds constructives evi-dents amb fortificacions andalusines primeren-ques (Zozaya, 1998) van permetre elaborar unaprimera hipòtesi de treball que inseria l’origend’aquestes torres, a les que s’atribuïa una clarafunció de comunicacions a distància a la ve-gada que un destacable paper simbòlic, en elperíode immediat a la conquesta islàmica3 .La relació entre topònim, menció documental ipresència de torres es comprova en els casosdel Castellot de Falgars o del Far, a Beuda, i laTorrassa del Moro o del Far, a Llinars del Va-llès, dos edificis prou ben conservats que exem-plifiquen l’aspecte original que devien mostraraquestes alimares (Tura, 1991; Sànchez, 2008)4.En altres casos, el topònim, present en la docu-mentació altmedieval, no permet ser posat en

365 Estrat Crític 5.Vol.2 (2011): 364-377

Arqueologia, documentació escrita i toponímia en l’estudi de l’Alta Edat Mitjana:

366

relació amb cap edifici similar als anteriors, jaque l’ulterior evolució de l’emplaçament hacomportat la creació de fortificacions poste-riors, com podria ser el cas del far documentatl’any 966 vers Tossa de Mar5 i que probable-ment calgui identificar amb les restes del cas-tell de Montagut, o fins i tot de pobles, com araFar d’Empordà6 . Encara trobaríem algun cason l’esment documental no permet la localit-zació precisa de l’emplaçament originari del to-pònim, si bé pot situar-se de forma aproximada;així succeeix amb un faro documentat vers laSerra del Corb, entre els termes municipals ga-rrotxins de Santa Pau i Sant Feliu de Pallerols7.L’absència d’esments documentals no ha im-pedit tampoc la localització de torres de les ca-racterístiques descrites més amunt associadesa topònims conservats actualment, com succe-eix amb la Torre de la Mora o del Far de SantFeliu de Buixalleu, excavada fa uns anys i onuna datació radiocarbònica situa la construcciód’un possible embigat entre finals del segleVIII i la primera meitat del segle X (Tura iMateu, 2008: 153), si bé en altres casos edifi-cacions posteriors han impedit la conservacióde construccions prèvies, com es comprova enel cas del Santuari del Far, en els extrems delCollsacabra. Per la nostra part, l’observaciópracticada en altres punts on es conserva el to-

pònim ha permès la localització de dues altrestorres de característiques paral.leles als casosconeguts prèviament, una al Puig del Far de Ta-vèrnoles, ja a Osona (Checa et al., 2008: 339-340), i l’altra a la muntanya del Far de SantaColoma de Farners, a la Selva, on la hipòtesiinicial ha estat contrastada arqueològicament,tal i com es descriu a continuació.En aquest darrer indret l’excavació efectuadaentre els anys 2004 i 2005 va permetre docu-mentar les restes d’una gran torre circular cons-truïda en el cim del Far (coordenades UTM:469268/4631557, a 587,7 m.s.n.m.), el puntmés elevat de la Serra d’Argimon, en el sectorde ponent del municipi de Santa Coloma deFarners i formant part dels estreps orientals deles Guilleries (Fig.1). L’edifici presentava undiàmetre exterior de 9,60-9,80 metres, amb unmur perimetral d’entre 2 i 2,20 metres d’am-plada construït amb grans blocs de granit ex-tret d’afloraments immediats que presentenencoixinat exterior (Folch et al., 2008). L’edi-fici es troba relativament ben conservat, ja quees conserva en tot el seu perímetre i en algunspunts els murs mantenen una alçada d’unmetre. L’excavació ha proporcionat pocs frag-ments ceràmics, encara que força homogenis,que han aparegut tant en els nivells de l’inte-

Estrat Crític 5.Vol.2 (2011): 364-377


Figura 1.- La Torre del Far de Santa Coloma de Farners.

rior de la torre com en l’estrat que cobria la rocade l’exterior de la mateixa. Es tracta de cerà-miques cuites en una atmosfera òxidorreduc-tora, amb coloracions negres i marronoses, iamb pastes poc compactades amb presènciad’abundant desgreixant. Cal remarcar en aquestpunt la total absència de materials ceràmicspertanyents a altres èpoques, fet que situa deforma inequívoca l’origen i el funcionament dela torre en època altmedieval. La concreciófinal l’ha aportada una datació de termolumi-niscència practicada en un dels fragments8.Obtinguts aquests resultats i tenint en comptetots els casos, es fa ben evident que es tractad’un conjunt plenament coherent tant pel que faal topònim que en delata la funció principal,com pel que fa a les característiques construc-tives dels edificis conservats i la seva distribu-ció en l’espai, amb una presència esglaonadasobre el corredor pre-litoral i amb ramifica-cions vers les àrees adjacents (Checa et al.,2008). De fet, el lligam existent entre el San-tuari del Far i el Puig del Far osonenc obre laporta i insinua l’existència d’altres sistemescomplexos, comunicats entre ells, que cobri-rien altres zones geogràfiques àmplies i queapunten a l’extensió de la xarxa cap a la Cata-lunya central; així, resseguint la vall del Llo-bregat, el Soler del Far, al terme de Castellnoude Bages, i, riu amunt, entre Cercs i Guardiolade Berguedà, el lloc de Castell dels Moros, si-tuat sobre el pont del Far, semblen integrar-seen un sistema específic associat a la conca delLlobregat (Martí, 2005: 188-190). Així mateix,hi ha indicis clars per pensar en una extensióvers la Septimània i Narbona, on trobem, en laTorre del Far de Talteüll, el topònim associat auna gran torre baixmedieval.MONASTERIOLUM.Segons la hipòtesi inicial, el topònim delatarial’existència de petits nuclis monàstics tardoan-tics9 que possiblement perdurarien al llarg del’Alta Edat Mitjana, sense depassar mai la con-

questa comtal del territori, moment a partir delqual només en romandria el topònim, exitin-gida ja la institució monàstica original. Presenta la documentació, la cartografia dels seus es-ments permet, per altra banda, observar com,més enllà de la seva concentració a la comarcadel Bages, es troben altres casos dispersos versles actuals comarques del Baix Llobregat, l’AltPenedès i el Maresme, als quals cal afegir unsaltres a la Noguera, l’Alt Urgell i la Ribagorça,destacant l’absència del topònim en els textosreferits a les comarques gironines.Amb posterioritat a aquest primer estudi docu-mental, durant l’any 2002 es va dur a terme unacampanya de prospeccions arqueològiquesamb l’objectiu d’establir una primera verifica-ció sobre el terreny en relació a l’origen i la na-tura d’aquests establiments (Martí i Colomer,en premsa). Els treballs de prospecció es vancentrar en els quatre topònims coneguts a la co-marca del Bages, documentats tots ells al segleX o a principis del segle següent: Monistrol deMontserrat10 , Monistrol de Calders11 , Monis-trolet de Rajadell12 i Monistrol de Gaià13. Enno constituir actualment nuclis urbans, com ésel cas dels dos primers, els exemples de Raja-dell i Gaià van permetre observar com l’origendels establiments s’iniciava a l’Antiguitat Tar-dana, oferint de forma desigual materials en su-perfície que semblaven avalar la hipòtesiinicial, si més no en l’aspecte cronològic. Noobstant, davant l’evident necessitat de contras-tar aquests resultats preliminars amb l’excava-ció d’un d’aquests establiments, es va procedira iniciar l’any 2008 un projecte d’excavacionsarqueològiques, encara en curs després de trescampanyes desenvolupades en anys successius,al lloc de Monistrol de Gaià, treballs que hanpermès documentar la presència d’un jacimentque es pot datar en dues fases successives entreles èpoques tardoantiga i altmedieval (Folch etal., 2009b: 290-291; Folch et al., 2010: 133-134). En bona part només delimitat, el jaciments’estén de forma segura i tenint en compte l’a-



368

parició d’estructures arqueològiques, sobre unasuperfície d’entre 900 i 1000 m². L’horitzó més antic està representat per dueshabitacions contigües de planta rectangularamb murs de blocs units amb fang, formant unsòcol sobre el que s’aixecaria un alçat de terraque a la vegada suportaria una coberta feta ambmaterials peribles; a diferència de la resta demurs, és important assenyalar que el tancamentsud està construït a partir de grans carreus desorrenca. Associades a aquesta construcció,s’han pogut excavar cinc sitges de dimensionsno gaire grans. Cal situar la cronologia d’aquestsector, segons les dues datacions radiocarbòni-ques efectuades fins al moment, a l’entorn delssegles V-VI, cronologia que s’adiu per altrabanda amb el material ceràmic documentat, fo-namentalment produccions comunes en coc-cions reduïdes o neutres característiques delperíode tardoantic (Coll et al., 1997), a les quecal afegir alguns fragments puntuals de dolium.

Per altra banda, i a pocs metres d’aquestes es-tructures, es localitza un gran recinte delimitatper un potent mur de blocs lligats amb fang,l’àrea total del qual ens és encara desconeguda,per tal com es perd en part sota la feixa supe-rior, si bé es pot assegurar de moment una su-perfície mínima d’uns 400 m². En el seuinterior, els darrers treballs (2010) han permèsdelimitar diversos àmbits que s’acompanyend’una gran àrea oberta on de moment no aflo-ren estructures construïdes (Fig.2). En l’estatactual de la recerca, no es pot encara atribuiruna cronologia precisa a aquestes construc-cions, l’evolució en el temps de les quals sem-bla complexa, tot i que cal inserir la sevaconstrucció i funcionament de forma genèricaen el període altmedieval.Per sobre d’aquestes estructures es desenvolu-paria una nova fase d’ocupació testimoniadaper la presència d’algunes sitges i fosses reta-llades en els nivells anteriors i en el subsòl na-tural que funcionaria entre els segles IX-XI,



Figura 2.- Estructures delimitades en l’interior del recinte del jaciment de Monistrol de Gaià.

una cronologia genèrica que s’estableix a par-tir de la presència d’alguns materials ceràmicscaracterístics amb tractament espatulat, entreells un fragment de sitra (Roig et al., 1997).En tot cas, les dades obtingudes fins al momentobliguen a ser prudents, a l’espera de properstreballs, pel que fa a la caracterització del jaci-ment i a la seva identificació amb el topònim enqüestió, doncs res fins ara permet intuir la pre-sència del monestir que aquell insinua i que po-dria trobar-se en algun indret proper, potservers la propera església medieval de Sant Pere,a uns escassos 90 m. del jaciment en curs d’ex-cavació.Les dades arqueològiques aportades pel nostreequip no són, però, les úniques que es podenposar en relació amb el topònim. El lloc de Mo-nistrol d’Anoia, prop de la confluència d’aquestriu amb el Riudebitlles, presenta resultatstambé altament significatius. Situat en l’anticterme del castell de Subirats, el primer esmentque tenim del lloc i de l’església és de l’any917, quan el marquès Ermenard i el seu germàUdalard en concedeixen la possessió, que te-nien per aprisió, al monestir de Sant Cugat delVallès (Rius, 1945-1947: doc. 9). En endavantvinculat a aquesta institució, el lloc no apareixassociat explícitament al topònim actual fins fi-nals del segle X (Rius, 1945-1947: doc. 181),moment a partir del qual ja es presenta sota laforma coneguda actualment.Els treballs d’excavació desenvolupats en laplaça central del lloc (Rovira et al., 1991; Ro-vira i Llecha, 1994) permeten observar un se-guit d’ocupacions diacròniques que abasten desd’època antiga fins a períodes recents. Consta-tada una ocupació d’època romana a partir dematerials presents en els nivells més antics, éssobre aquests que es desenvolupa, en el sectormés proper a l’actual església, un primer nivellde necròpolis format per tombes en caixa delloses, on no manquen alguns exemples en

caixa de tegulae, un horitzó que els excavadorssituen en època baiximperial però que, a la llumde l’estat actual dels coneixements sobre aquesttipus de cementiris, cal reconduïr com a mínimvers els segles V-VI (Roig, 2009: 238). En totcas, per sobre d’aquestes sepultures es desen-voluparan nous nivells funeraris amb enterra-ments en fossa envoltada de pedres o ambcapçalera ressaltada amb blocs, uns tipus quepodrien correspondre al temple existent ja a ini-cis del segle X i testimoniat pels textos. Peraltra banda, es documenta la presència de di-versos àmbits construïts amb murs de pedra lli-gada amb fang, amb paviments de terra batudaals que s’associen alguns fogars, espais que hanestat atribuïts igualment a l’època romana, unaadscripció que caldria revisar en favor d’unacronologia més elevada, tot allargant sensible-ment les datacions proposades i reinterpretantbona part de les estructures localitzades en elmarc del monestir que evidencia el topònim ique no es considera en cap moment.PALATIUM.El topònim “palau” i les seves diverses variantsapareixen amb profusió tant a l’àrea de Cata-lunya Vella i fins al Penedès, com al nord delsPirineus i fins la regió de Narbona-Carcassona,presència que es detecta tant a nivell del regis-tre toponímic conservat com en la seva aparicióen les fonts documentals medievals a partir delsegle IX. Diversos autors n’han assenyalat re-petides vegades el seu origen poc clar, tot i quesovint s’hi ha volgut veure al seu darrere l’e-xistència d’una institució lligada al domini pú-blic i fiscal d’època tardorromana (Bonnassie,1979: 131-132). No obstant, la identificació d’aquests palatiaamb una primerenca xarxa d’establiments co-rresponents a la conquesta islàmica ha estatproposada en diverses publicacions al llarg delsdarrers anys (Martí, 1999; Martí 2005a). Enaquestes, es planteja el seu origen a partir de laverificació del cinquè estatal (ḫums) sobre els



370

béns conquerits que, sobre el terreny, es tra-dueix en l’aparició d’un gran nombre d’esta-bliments que, majoritàriament, se situen alvoltant de les seus episcopals i sobre, o ben aprop, de les vies principals de comunicació(Fig.3).L’origen andalusí de la institució ve corroboratper diversos indicis. En primer lloc, l’àmbit ge-ogràfic que mostra la seva dispersió delata elcaràcter eminentment hispànic de la mateixa,apareixent de forma reiterada en les àrees, abanda de la catalana, de Galícia, Lleó, Castellai Navarra; aquesta especificitat només serà de-passada en terres de la Septimània, incorpora-des a al-Andalus, com les anteriors, a principisdel segle VIII (Gibert, 2007). Podria objectar-se, en aquest sentit, un possible origen en èpocavisigoda que també podria coincidir a granstrets amb el marc geogràfic descrit; no obstant,en verificar les fonts escrites d’aquesta època,es comprova que el mot palatium es refereixsempre a la seu del Palatium Regis i al cercled’alts funcionaris de la cort reial, sense cap im-

plicació en la gestió de les finances públiques.No és sinó en fonts vinculades als primerstemps de l’estat andalusí que trobem una refe-rència documental relacionada amb l’existènciad’una xarxa de palatia rurals. Es tracta de l’A-pologeticus de l’abat Samsó, escrit a Còrdovaa mitjans del segle IX, i on l’esmentat abatacusa el comte cordovès Serband d’haver fettributàries totes les basíliques de la ciutat i deconvertir en impurs, així, els donatius pietososadscrits a les esglésies, ampliant els tresors delfisc i espoliant el patrimoni diví per enriquir elspalatia fisci 14. Per altra banda, l’anàlisi de les mencions do-cumentals d’època carolíngia i comtal de pala-tia en terres catalanes permet observar diversoscasos de denominacions compostes significa-tives que expliciten el funcionament d’aquestaxarxa d’establiments en època emiral. Deforma majoritària, les mencions de palatia noaporten informacions descriptives, mentre que,quan van acompanyades d’un antropònim,aquest tant pot respondre a una tradició germà-



Figura 3.- Dispersió del topònim palatium/palatiolum a Catalunya.

nica (habitualment de tradició goda, mai fràn-cica, com són Rodegario, Felmiro o potser finsi tot Moronta), llatina o àrabo-berber, entre elsquals el darrer grup proporciona pràcticamentla meitat dels casos. Així, entre els esments depalatia associats a antropònims, coneixem l’e-xistència dels inequívocs Palatium Abutauri 15,Palacio Avuzido16 , Palatio Monnoso17, Pala-tium Aveiza 18, i el probable Palacio Ravano19 ;així mateix, a aquest grup caldria encara ad-juntar-li els casos inequívocs amb les formesPalatio Maurore 20o Palacio Mor 21, probable-ment també a l’origen d’altres topònims comPalamors. Els arabismes semblen gaudir encarad’una major representació si tenim en compteels casos vallesans del Palatium Meserata22 idel probable Palacio Almalla23 . Encara n’hipodriem afegir un darrer, el Palatium Sala-than24 , explícitament vinculat a l’autoritat pú-blica, de la mateixa manera que ho està el veíPalacio Fisco25 , situat vers Mollet i que ensremet a aquells palatia fisci cordovesos.Aquesta titularitat pública s’entreveu tambéjustament en l’àrea de la capital andalusina,quan trobem el topònim balāṭ associat a perso-natges rellevants dels primers temps d’al-An-dalus. Així, prop de Còrdova es coneixl’existència d’un Balāṭ Mugīṯ i d’un Balāṭ al-Ḥurr (Chalmeta, 1994: 188 i 132), als que po-driem afegir també un BalāṭMarwān (Arjona,2005); així mateix, es documenta un Balāṭ Abī‘Aṭā’ al-Rayyī vers la localitat d’Écija (Pene-las, 2002: 58).A nivell arqueològic, la relació d’alguns pala-tia amb establiments de tradició romana ha ser-vit per postular el seu origen en aquesta època,especialment pel que fa a l’àrea del litoral ca-talà (Bolòs, 2003: 149); no obstant, la seva anà-lisi exhaustiva en zones interiors pot desmentiraquesta afirmació. Podem posar com a exem-ple el cas del Baix Berguedà, on la prospeccióarqueològica no ha aportat materials d’èpocaromana per a cap dels vuit palatia coneguts a lazona, oferint, en canvi, produccions ceràmiques

altmedievals que cal vincular als segles VIII iIX (Martí i Camprubí, 1997-2001). El fet quesota una mateixa institució trobem el que sem-blen ser fundacions ex novo i reocupacions,amb solució de continuïtat o no, d’establimentsanteriors, pot explicar-se si, com es proposa,entenem la creació de la xarxa de palatia coma fruit del repartiment de terres fet a partir de laconquesta musulmana, on la verificació delcinquè estatal sobre els béns immobles deguétraduïr-se en alguns casos en episodis de con-fiscació i reocupació d’establiments preexis-tents (Chalmeta, 1994: 227-230). Així semblaindicar-ho l’ocupació detectada sobre l’aban-donament de la vil•la romana de l’Aiguacuit, aTerrassa, indret identificat amb el lloc coneguta la documentació medieval primerenca comPalatio Fracto (Soler i Ruiz, 1999: 41-43) i ones documenten un nombre considerable de sit-ges i altres estructures que podrien correspon-dre a l’establiment definit pel topònim (Roig1999). També a Laure-Minervois, prop de Car-cassona, en el lloc conegut com Les Palats, do-cumentat en època medieval com Palacio, eslocalitzaren, en els nivells d’abandonamentd’una altra vil•la romana, alguns enterramentsamb els inhumats en posició decúbit lateral, tali com està prescrit segons el ritus funerari islà-mic26 , fenomen que sembla repetir-se en el casde la vil.la romana de l’Hort del Pelat, a Riu-doms, on un enterrament islàmic es troba reta-llat en els nivells antics (Bea i Arola, 2004).Per altra banda, l’estudi de la natura i distribu-ció espacial dels palatia també ha permès pro-posar nous plantejaments pel que fa al’evolució de les seus episcopals a l’àrea cata-lana durant l’Alta Edat Mitjana (Martí, enpremsa). Així, s’ha pogut observar com l’orga-nització episcopal perdura, excepte en el cas deTarragona, sota l’administració islàmica, sentalterada a partir de la conquesta franca, quecomporta la remoció d’algunes seus, cas deGuissona-Urgell, o bé directament la seva su-pressió, cas d’Empúries i Egara. En tots els



372

casos, la presència de palatia al voltant d’a-quests nuclis, situats sobre els accessos viarisque hi concorren, delata la seva vigència du-rant el segle VIII. A banda d’aquesta relaciódels palatia amb les seus episcopals, la sevadisposició sembla descobrir també la presènciade centres territorials o enclavaments estratè-gics de menor entitat com sembla que es potobservar en els casos de Llívia, Besalú (Folchet al., 2009a: 21-23), Cardona o Ceret (Gibert,2007: 20), fet que, al nostre entendre, demostrala vitalitat d’aquests nuclis durant l'Alta EdatMitjana (Martí, 2005a: 298-299)27 .També l’anàlisi d’aquest topònim al nord delsPirineus ha mostrat l’existència d’una xarxaprou densa i coherent amb la distribució del to-pònim observada a la Catalunya Vella. Cal ob-servar, però, que la seva dispersió mostra unlímit clar al nord de l’eix Carcassona-Besiers-Agda, límit que ha de correspondre a la domi-nació efectiva i directa del territori que hauriaestat objecte de repartiment, de manera que laincorporació dels territoris situats més al nord,igualment pertanyents a la Septimània visigoda(bisbats de Magalona, Lodeva i Nimes), deguéefectuar-se a partir de pactes puntuals amb lesaristocràcies locals i regionals, que devienmantenir un més gran poder i una major auto-nomia. Cal destacar, per al cas septimà, dos as-pectes puntuals que no són anecdòtics: d’unabanda, l’anàlisi dels topònims d’aquella regióha permès comprovar com un d’ells és men-cionat en el que podria ser probablement undels esments escrits de major antiguitat d’unestabliment d’aquestes característiques, pelsvolts de mitjans del segle VIII, quan es relata labatalla de l’any 737 entre les tropes de CarlesMartell que assetjaven Narbona i un exèrcitmusulmà provinent del sud en ajut de la guar-nició de la ciutat 28; per altra, cal destacar tambéla presència, que ja hem anotat, dels enterra-ments del lloc de Les Palats, significatius enells mateixos, però més encara en relació al to-pònim.

CONCLUSIONS.Com s’ha pogut comprovar, el registre docu-mental genera un corpus toponímic i concep-tual de gran riquesa que no es pot menystenir ique, ben al contrari, pot aportar noves perspec-tives a la recerca. Així, la verificació arqueolò-gica i el desenvolupament de les hipòtesistoponímiques plantejades permet obtenir re-sultats de llarg abast que depassen el marcpropi i concret de la pròpia intervenció ar-queològica, integrant-la en models genèrics quepoden tenir una àmplia representació territorial.En aquest sentit, no es tracta en cap cas de subs-tituir la investigació arqueològica per la simpleanàlisi de la toponímia, un procediment quecomporta riscos sobre els que ja s’ha advertiteloqüentment (Zadora-Rio, 2001), sinó d’inte-grar en un mateix procés analític els diferentsregistres amb la finalitat de planificar, guiar ioptimitzar les respostes que poden obtenir-seamb la pràctica arqueològica.La recerca desenvolupada en els casos descritsanteriorment mostra si més no la validesa delmètode, el qual ha de ser concebut com una se-qüència completa que contempli des de les pri-meres valoracions de les sèries conceptuals itoponímiques fins a l’execució íntegra de lesintervencions arqueològiques que han de con-firmar, desmentir o matisar les hipòtesis plan-tejades inicialment. En aquest procés caldrà,igualment, desenvolupar progressivament di-verses activitats complementàries, tant d’anàlisidocumental com d’estudi toponímic i de pros-pecció arqueològica. Entenem, per tant, qued’altra manera el procediment esdevindria in-complet i les seves conclusions, en conseqüèn-cia, romandrien provisionals, com bé s’haapuntat en l’exposició dels casos concrets, si-tuats de forma desigual en el seu corresponentprocés d’anàlisi, donat que es fa necessari unllarg espai de temps per al seu total desenvolu-pament.



BIBLIOGRAFIA.ABADAL. R. d’. (1926-52):Catalunya Caro-língia, volum II. Els diplomes carolingis a Ca-talunya, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.AGUILAR, V. (1994): Onomástica de origenárabe en el reino de León (siglo X), al-Qan-tara, 25, 351-363.ARJONA, A. (2005): La aldea de Maruanas,Balat Marwan (Palacio de Marwan), en El Car-pio en el Califato omeya de al-Andalus, Cró-nica de Córdoba y sus pueblos, 11, 55-58.BEA, D.; AROLA, R. (2004): La vil•la ro-mana de l’Hort del Pelat (Riudoms, BaixCamp), Butlletí Arqueològic, 24, 75-95.BENET, A. (1982): El Bages nucli de vida mo-nàstica de tradició visigòtica?, Dovella, 4, 12-19.BENET, A. (1984): El marc històric, aVIGUÉ, J. (dir.), Catalunya Romànica, volumXI (El Bages), (45-46). Barcelona: Enciclopè-dia Catalana.BOLÒS, J. (2003): El naixement d’un noupaisatge: Catalunya als segles IX-XII, a BAR-CELÓ, M.; FELIU, G.; FURIÓ, A.; MIQUEL,M.; SOBREQUÉS, J. (eds.), El feudalismecomptat i debatut. Formació i expansió del feu-dalisme català, (pp. 133-152). València: Uni-versitat de València.BONNASSIE, P. (1979): Catalunya mil anysenrere (segles X-XI), vol. I, Barcelona: Edicions62.CHALMETA. P. (1994): Invasión e islamiza-ción, Madrid: Ed. Mapfre.CHECA, M.; FOLCH, C.; GIBERT, J.;MARTÍ, R. (2008): Distribució geogràfica iinterconnexió visual dels fars a Catalunya

Vella: un sistema coherent de comunicacionsde llarg abast, a MARTÍ, R. (ed.), Fars de l’Is-lam. Antigues alimares d’al-Andalus, (pp. 337-350). Barcelona: EDAR.COLL, J.M.; ROIG, J.; MOLINA, J.A.(1997): Contextos ceràmics de l'antiguitat tar-dana del Vallès, a DDAA, Contextos ceràmicsd'època romana tardana i de l'alta edat mitjana(segles IV-X), (pp. 37-57). Barcelona: Univer-sitat de Barcelona.COROMINES. J. (1989-1997):OnomasticonCataloniae, Barcelona: Curial.FÀBREGA. A. (1995): Diplomatari de la Ca-tedral de Barcelona. Documents dels anys 844-1260, volum I (844-1000), Barcelona: ArxiuCapitular de la Catedral de Barcelona.FELIU, G.; SALRACH, J.M. [dirs.] (1999):Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelonade Ramon Borrell a Ramon Berenguer I, Bar-celona: Fundació Noguera.FOLCH, C.; GIBERT, J. (2010):El jacimentd’època medieval i moderna de Can GorgalsVell (Santa Coloma de Farners, la Selva), aDesenes jornades d’arqueologia de les comar-ques de Girona, (393-397). Arbúcies: MuseuEtnològic del Montseny.FOLCH, C.; GIBERT, J.; LLINÀS, J.(2008): La Torre del Far de Santa Coloma deFarners (La Selva), a MARTÍ, R. (ed.), Fars del’Islam. Antigues alimares d’al-Andalus, (pp.155-166). Barcelona: EDAR.FOLCH, C.; GIBERT, J.; MARTÍ, R.(2009a): El poblament rural a la conca alta delriu Fluvià (la Garrotxa): l’Antiguitat Tardanai l’Alta Edat Mitjana (segles VI-X), a BA-RRAQUÉ, J.-P.; SÉNAC, Ph. (eds), RE-SOPYR-3. Habitats et peuplement dans lesPyrénées au Moyen Âge et à l’époque mo-



374

derne, (pp. 13-36). Toulouse: CNRS-Univer-sité de Toulouse-Le Mirail.FOLCH, C.; GIBERT, J.; MARTÍ, R.(2009b): Asentamientos rurales de la AltaEdad Media en Catalunya Vella (siglos VII-XI): resultados preliminares de un proyecto deinvestigación, a QUIRÓS, J.A. (ed), The ar-chaeology of early medieval villages in Europe,(pp. 289-301). Vitoria-Gasteiz: Universidad delPaís Vasco.FOLCH, C.; GIBERT, J.; MARTÍ, R.(2010): Hábitat y sociedades rurales en Cata-lunya (siglos VI-XI): toponimia, documenta-ción y arqueología, a SÉNAC, Ph. (dir), Villa3: Historia y arqueología de las sociedades delvalle del Ebro (ss. VII-XI), (pp. 125-155). Tou-louse: CNRS/Université de Toulouse 2-Le Mi-rail.GIBERT, J. (2007): Els palatia septimans: in-dicis de l’organització territorial andalusina alnord dels Pirineus, Anuari d'Estudis Medievals,37/1, 1-26.GIL. I. (1973):Corpus Scriptorum Muzarabi-corum, Madrid: Consejo Superior de Investi-gaciones Científicas.JOURNET, C. (1964-65): Le site archéologi-que et la mosaïque de Palats (Laure-Miner-vois), Bulletin de la Société d'ÉtudesScientifiques de l'Aude, LXV, 179-183.MARTÍ, R. (1999): Palaus o almúnies fiscalsa Catalunya i al-Andalus, a DÉBAX, H. (ed),Les societés méridionales à l´age féodal. Hom-mage à Pierre Bonnassie, (pp. 63-70). Tolouse:Université de Toulouse 2-Le Mirail.MARTÍ, R., (2003). La defensa del territoridurant la transició medieval. Congrés Els cas-tells medievals a la Mediterrània Nord-Occi-dental. Arbúcies, 89-114.

MARTÍ, R. (2005a).Palacios y guardias emi-rales en Cataluña. A RUIBAL, A., (Ed.). IICongreso de Castellología Ibérica, Alcalá de laSelva, 2001 (293-309). Madrid: Asociación Es-pañola de Amigos de los Castillos.MARTÍ, R., (2005b): Fars de terra endins. Apropòsit de la Torrassa del Moro, Laietania, 16,185-198.MARTÍ, R. [ed] (2008): Fars de l’Islam. An-tigues alimares d’al-Andalus. Barcelona:EDAR.MARTÍ, R. (en premsa). Ciudad y territorioen Cataluña durante el siglo VIII. A I CongresoInternacional: Espacios urbanos en el Occi-dente Mediterráneo (s. VI-VIII), Toledo, 2009.MARTÍ. R.; CAMPRUBÍ. J. (1997-2001):Evolució del poblament a la Plana Central delBerguedà des de l'època baix-imperial finsl'alta edat mitjana, 1997-2001, Informes i me-mòries inèdits dipositats al Servei d’Arqueolo-gia i Paleontologia de la Generalitat deCatalunya.MARTÍ. R.; COLOMER. J. (2002):Memò-ria del projecte arqueològic: prospeccions alsmonistrols del Bages (setembre-novembre, any2002), Servei d’Arqueologia i Paleontologia dela Generalitat de Catalunya.MARTÍ, R.; COLOMER, J. (en premsa):Monasteriola, petits monestirs d’antiga funda-ció. A IV Jornades d’Arqueologia Medieval delMaresme, Mataró, 2007.MONTSALVATJE, F. (1901): Noticias histó-ricas del Condado de Besalú. Colección diplo-mática del Condado de Besalú, Olot.ORDEIG. R. 1999: Catalunya Carolíngia,volum IV. Els comtats d'Osona i Manresa, Bar-celona: Institut d’Estudis Catalans.



PENELAS. M. [trad.] (2002): La conquistade al-Andalus, Madrid: Consejo Superior deInvestigaciones Científicas.PÉREZ, S. (2008): Toponímia d’origen islà-mic a la Catalunya Vella, Butlletí Interior de laSocietat d’Onomàstica, 110, 64-87.PONSICH. P.; ORDEIG. R. (2006): Cata-lunya Carolíngia, volum VI. Els comtats deRosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet, Barce-lona: Institut d’Estudis Catalans.RIUS. J. (1945-1947): Cartulario de SantCugat del Vallés, Barcelona: Consejo Superiorde Investigaciones Científicas.ROIG, J. (1999): Vil.la i assentament de l’Ai-guacuit, a PALOL, P. de (ed), Del Romà al ro-mànic. Història, art i cultura de la Tarraconenseentre els segles IV i X, (139-140). Barcelona:Enciclopèdia Catalana.ROIG, J. (2009): Asentamientos rurales y po-blados tardoantiguos y altomedievales en Ca-talunya (siglos VI-X), a QUIRÓS, J.A. (ed),The archaeology of early medieval villages inEurope, (pp. 207-251). Vitoria-Gasteiz: Uni-versidad del País Vasco.ROIG, J.; COLL, J.M.; MOLINA, J.A.(1997): Ceràmica d’època carolíngia i comtalal Vallès, a GONZÁLEZ, A. (dir.), Ceràmicamedieval catalana. Actes de la taula rodona ce-lebrada a Barcelona els dies 15 i 16 de novem-bre de 1994, Quaderns científics i tècnics 9,(pp. 37-62). Barcelona: Diputació de Barce-lona.ROVIRA, J.; LLECHA, T. (1994): Excava-cions arqueològiques d’urgència a Monistrold’Anoia, Miscel.lània Penedesenca, 19, 305-318.ROVIRA, J.; LLECHA, T.; FERRER, A.(1991): La primera campanya d’excavacions

d’urgència a la Plaça Central de Monistrol d’A-noia (Alt Penedès). Resultats preliminars, Oler-dulae, XVI, 117-135.SÀNCHEZ, E. (2008):Ressenya sobre els re-sultats de l’excavació arqueològica a l’interiorde la Torrassa del Moro de Llinars del Vallès, aMARTÍ, R. (ed.), Fars de l’Islam. Antigues ali-mares d’al-Andalus, (pp. 125-137). Barcelona:EDAR.SÉNAC. Ph. (2002): Les Carolingiens et al-Andalus, Paris: Ed. Maisonneuve et Larose.SÉNAC, Ph.; GASC, S.; REBIÈRE, J.; SA-VARESE, L. (2010): Note sur quelques fulūsde Narbonnaise (première moitié du VIIIe siè-cle), al-Qantara, XXXI 1, 225-243.SOBREQUÉS. S.; RIERA. S.; ROVIRA.M. (2003): Catalunya Carolíngia, volum V. Elscomtats de Girona, Besalú, Empúries i Pera-lada, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.SOLER, J.; RUIZ, V. (1999): Els palaus deTerrassa. Estudi de la presència musulmana alterme de Terrassa a través de la toponímia,Terme, 15, 38-51.TERÉS, E. (1992): Antroponimia Hispanoá-rabe (Reflejada por las fuentes latino-roman-ces) (parte final), Anaquel de Estudios Árabes,3, 11-36.TURA, J. (1991):Castell de Falgars, una torreromana a la Garrotxa, Cypsela, 9, 111-119.TURA, J.; MATEU, J. (2008): Torre de laMora o del Far (Sant Feliu de Buixalleu, laSelva). Una ocupació alt-medieval al Mont-seny, a MARTÍ, R. (ed.), Fars de l’Islam. An-tigues alimares d’al-Andalus, (pp. 139-154).Barcelona: EDAR.ZADORA-RIO, E. (2001):Archéologie et to-



376

ponymie: le divorce, Les petits cahiers d’Ana-tole, 8, 1-17.ZOZAYA, J. (1998): La fortificación islámicaen la Península Ibérica: principios de sistema-tización, aEl castillo medieval español. La for-tificación española y sus relaciones con laeuropea, (p. 23-44). Madrid: FundaciónRamón Areces.



occiduo in termino de Loredo sive in rivo de Cane-lles, de circi in ipsas palomarias de villa Nova sivein Caldas” (Sobrequés et al., 2003: doc. 377).6 “Id est, in pago Empuritano (...) villa que voca-tur Farus” (Abadal, 1926-52: 128). 7 “...et a Meridie descendit de monte Frigido etvenit usque in castro qui dicunt Collo torto, et as-cendit inde et vadit usque ad ipso campo que dicuntAlbarico et includit ipsum campum totum infra... etsic ascendit in ripa nascente de ipso faro et proten-ditur per ipsa serra usque ad roca Lada...” (Mont-salvatje, 1901: doc. 284).8 La mostra, analitzada pel Laboratorio de datacióny radioquímica de la Universidad Autónoma de Ma-drid, presenta una antiguitat de 1267±73 anys BP(741±73 AD). Tot i que aquests resultats són del totcoherents amb la hipòtesi inicial, cal dir que altresanalítiques practicades pel mateix laboratori en elproper jaciment de Can Gorgals Vell han donat re-sultats erronis i totalment incompatibles amb l’es-tratigrafia i els materials arqueològics (Folch, Gibert,2010) que ens havien portat anteriorment (Folch etal., 2009b: 291) a situar en un context altmedievaldiverses estructures baixmedievals i modernes.9 De fet, es deu a A. Benet (1982) una primera pro-posta en aquest mateix sentit.10 “…et transit per ipsas rochas que sunt superipsum locum que dicitur Monestariol” (Ordeig,1999: doc. 516, any 942).11 “…in Munisteriol” (Benet, 1984: 46, any1030).12 “…et sic vadit per summitate ipsius serre et per-venit super ipso Monesteriolo et conscendit ad ar-tica de Levigildo” (Ordeig, 1999: doc. 1247, any978).13 “…in comitatu Minorisa, in apendicio de castroGaliano, in valle Monistrolo” (Ordeig, 1999: doc.1376, any 982).14 “Exin omnes baselicas urbis predicte tributa-rias fecit esse et inpurus hostis de purissimis obla-tionibus fidelium, in usibus conlatas templi dominici,thesauros fisci iniatus est ampliare, ut expoliandomensam Christi et ditando palatia fisci uideretur

NOTES

1 Aquest article es deriva parcialment d’un treballmés extens publicat recentment (Folch et al., 2010).2 Grup de Recerca Emergent sobre Ocupació, or-ganització i defensa del territori medieval(OCORDE), 2009 SGR 727, reconegut i finançat perl’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Re-cerca de la Generalitat de Catalunya; actualment,l’activitat investigadora es desenvolupa en el marcdel projecte Organización fiscal y ocupación del te-rritorio durante la Alta Edad Media (HAR2009-07874), finançat per la Subdirección General deProyectos de Investigación.3 El desenvolupament d’aquesta línia de recerca vadonara peu a la celebració d’un congrés monogràficl’any 2006 (Martí, 2008).4 El Castellot és documentat l’any 983: “Et iussitscripturam donationis facere ad cenobium SanctiLaurenti qui est situs in monte Cantennos, iuxta ipsoFaro, de ipsa quarta parte de ipso maso qui est inTerradas” (Sobrequés et al., 2003: doc. 486). Cal es-perar un temps per trobar l’any 1056 la primera men-ció explícita de la Torrassa del Moro, si bé eltopònim apareix ja uns anys abans (1024) en relacióa l’església de Sant Cristòfol del Far: “Et affrontatde orient in ecclesia de Sancta Maria de Linars, etde meridie in ipsa turre de Far, et de occiduo in pa-rrochia de Sancta Maria de Cardedol, de circi in ec-clesia Sancti Iuliani de Alfod” (Feliu i Salrach, 1999:doc. 474).5 Apareix justament en les afrontacions d’aquestavila: “Et habet affrontaciones ipse alodes: a parteorientis in ipso termino Sancti Felicis monasteriisive in ipso far, et de meridie in mare magnum, de



aquam sitientibus auferre et amplissimo maris sinuinfundere” (GIL, 1973: 551)15 Prop de l’actual Colomers, al Baix Empordà,possiblement idenficable amb el poble de Jafred’Empordà. Apareix en una interpolació de l’any951 sobre un precepte del rei Odó de l'any 890 con-firmant les possessions de l’abadia d’Amer (Sobre-qués et al., 2003: doc. 293). L’apel•latiu Abū Ṯawrfou utilitzat per alguns personatges importants de laMarca Superior d’al-Andalus en els segles VIII-IX,entre ells potser sigui el més conegut el governadord’Osca de finals del segle VIII, portador d’aquestamateixa kunya, el qual mantingué diversos contactesamb la cort de Carlemany (Sénac, 2002: 52, 59 i 64).Darrerament, però, s’ha proposat que aquest perso-natge hauria estat possiblement governador de Gi-rona (Martí, en premsa).16 Documentat així l'any 982, donava lloc a un ex-tens terme a l’àrea de Ripollet, al Vallès Occidental;la seva etimologia remet a un Abū Sa‘id (Coromi-nes, vol. VI, 134-135), tot i que podria fer referènciaigualment a un Abū Zayd (Pérez, 2008: 74). Anotem,en tot cas, la presència, vers mitjans del segle VIII,d’un governador de la regió situada entre Narbona iTortosa de nom Abū Zayd ‘Abd al-Rahmān b. Yūsuf,fill d’un antic governador de Narbona i posterior-ment emir d’al-Andalus abans de l’arribada de l’o-meia ‘Abd al-Rahmān al-Dāḫil (Chalmeta, 1994:358-361).17 Documentat prop de Perpinyà l’any 967 (Pon-sich i Ordeig, 2006: doc. 448), la forma conservadasembla correspondre a l’antropònim Munūsa. Sensecap prova, recordem la coincidència amb el nom delcabdill berber de la Frontera Superior que, aliat ambels aquitans, es revoltà contra Còrdova i fou vençuta la Cerdanya l’any 731 (Gibert, 2007: 10-12; Sénac,2002: 21-23).18 Correspondria a l’antic nom de Rocafort, a l’ac-tual municipi bagenc del Pont de Vilomara i Roca-fort, documentat Palacio de Avezia el 932 i PalazAveiza el 994 (Ordeig, 1999: doc. 386 i doc. 1670).Es tracta d’un antropònim, deformació d’un origi-nari Abū ‘Īsà, ben documentat en l’onomàstica àrabdel regne de Lleó al segle X sota diverses formes(Aveiza, Aveza, Abaiza, ...) (Aguilar, 1994: 356) i,de forma més general, en l’onomàstica andalusina(Terés, 1992: 15).19 Es tracta de l’actual poble empordanès de Par-

lavà, documentat així l’any 989 (Sobrequés, 2003:doc. 519). Desconeixent altres possibles orígens, espodria vincular a l’antropònim àrab Rabāḥ, que estrobaria també en la formació d’altres topònimscompostos com Calatrava (Qal‘at Rabāḥ).20 Documentat l’any 891 vers la Bisbal d’Empordà(Abadal, 1926-52: 365).21 Prop de Terrassa, es documenta l’any 1071(Soler i Ruiz, 1999: 43-45).22 Documentat també al Vallès, l’etimologia delsegon component provindria d’un derivat del verbzara‘a, amb significat de lloc on hom conrea, decamp sembrat.23 L’any 972 es documenta el “Palacio Almalla,ubi dicunt Ualle de Romanas” (Fàbrega, 1995: doc.102), a Montornès del Vallès, on trobem actualmentel lloc de Can Palau.24 Forma antiga, apareguda a partir de finals delsegle X, de l'actual Palau-Solità, al Vallès Occiden-tal; caldria entendre el segon terme com un derivatde l’àrab al-ṣalatin, plural de ṣultan, “rei, soldà”(Coromines, vol. VI: 134-35).25 Documentat l’any 1044 vers l’actual Mollet delVallès (Rius, 1945-1947: doc. 572).26 Coneixem poca cosa d'aquest jaciment, del quales recuperà part d'un mosaic als anys 60; no obstant,sembla clar que alguns àmbits són utilitzats com anecròpolis en un moment posterior que l'autor de laintervenció situa en època visigòtica, malgrat afir-mar que, dins les tombes, mancades d'aixovar, "lesquelette était couché sur le côté droit tassé dans leschambres très exigües" (Journet, 1964-65; Gibert,2007: 16-17).27 Tenim constància a partir de les croniques d’a-questa operativitat: vegi’s l’episodi de les revoltesde Pau i de Munūsa per a Llívia, o l’ocupació de Car-dona prèvia a la conquesta de Barcelona per Borrella finals del segle VIII. 28 Es tracta del uale Corbaria palatio, citat a la se-gona continuació de la Crònica de Fredegari i quecal situar prop del pas de l’antiga Via Domitia a l’al-çada de Sigean, a identificar probablement amb ellloc de Villefalse, on ha estat trobat un fals del perí-ode dels governadors (Gibert, 2007: 13-15; Sénac etal., 2010: 237).

Arqueologia, documentació escrita i toponímia en l’estudi de l’Alta Edat Mitjana … · 2012....

Documents

Transcript of Arqueologia, documentació escrita i toponímia en l’estudi de l’Alta Edat Mitjana … · 2012....