Argentina

Extensi: 2,8 milions de km2 Poblaci: al 1800, 1,8 milions

al 1914, 7,9 al 1970, 23,4 al 2013, 42,0

ArgentinaProvncies Capitals

El folklore argent: breu histria El folklore argent est arrelat en els pobles indgenes i va crixer amb la influncia dels missioners desprs de la conquesta i dels esclaus arribats dfrica. A tot aix cal sumar-hi tamb, altres moviments migratoris posteriors, que tamb portaven la seva cultura, costums i tradicions. Al segle XVII, la msica, la dansa i el cant arribarien a un progrs ms que interessant, llavors diverses provncies del territori nacional comenarien a organitzar reunions on predominarien totes aquestes formes dexpressi artstica. Laportaci europea sintensific en el transcurs del segle XVIII, per s al segle XIX quan la msica popular copsaria el cim. Van sorgir les primeres orquestres i cors, les quals difondrien la musica folklrica per tot el territori.

En arribar el segle XX, Argentina estava embarcada en una auda croada modernitzadora, i al socaire daquest entusiasme comenaren a sorgir grups representatius de cada regi que interpretarien tot tipus de musica popular: chacareras, zambas, vidalas, huaynos, gatos, cuecas i altres ritmes. Tot i que seria als anys 40 quan va comenar a difondres a les grans ciutats i als 60 quan va aconseguir la mxima expressi amb el Festival de Cosquin. Tornant a principis de segle: la msica era cultura local, la forma dexpressi dun espai i dun poble, impulsada per les elits locals. En el transcurs dels anys es projectar a la resta del pas amb molta fora, per no exempta de contradiccions, perqu el seu origen reaccionari donar pas a un ampli ventall reivindicatiu de les classes camperoles pobres i oblidades. Les zambas, chacareras, vidalas i altres estils cantaran a lamor, al paisatge i a les tracions, per tamb cada vegada ms, a la vida pobra dels hacheros i el gauchaje, a la explotaci de tots els treballadors i a la llibertat en general. Lesquerra sincorpora al canoner i els cantautors sn lexpressi mxima del folklore. De la dansa popular, gaireb noms queden els estils.

Per citar noms alguns dels intrprets i autors ms destacats, haurem de comenar amb el mestre Andrs Chazarreta, el primer. I desprs un gran seguit: Hilario Cuadros, Alejandro Carrizo, AtahualpaYupanqui, Los Hermanos Abalos, Los Chalchaleros, Los Fronterizos, Eduardo Fal, Jaime Dvalos, Jaime Torres, Los Quilla Huasi, Los Cantores del Alba, Ariel Ramirez, Mercedes Sosa, HoracioGuaran, Jos Larralde, Hedgar i Carlos di Fulvio, i aix fins a ultrapassar el centenar.

Andrs ChazarretaEl mestre recopilador del folklore

Andrs Chazarreta (Santiago del Estero (1876 - 1960), va ser un msic investigador argent del folklore. Va estar el primer difusor de la msica folklrica argentina, estenent-la per tot el pas des de 1906 amb el seu Conjunto de Arte Nativo. Va recollir temes clssics del folklore com Zamba de Vargas, La Telesita, El kacuy, Criollita santiaguea, entre altres.

Balls i estils folklrics

Zamba: dansa argentina de ritme mixt, basat en el comps . Els musiclegs coincideixen en qu, apareguda al segle XVII, prov de lantiga zamacueca peruana, Estructuralment es similar a la cueca cuyana. El mot zamba es refereix a les mestisses (indi+negra o linrevs) a les quals volien seduir mitjanant el ball. Se lha volgut declarar com a dansa nacional. Instruments: guitarra ibombo legero.

Chacarera: dansa i msica popular originaris del nord-oest argent, del segle XIX. Alguns sostenen que s una dansa bi-rtmica. Es balla per parelles formant grups. Sembla que el seu nom prov de la paraula "chacra" (granja) de les rees rural on, en general, va ser ballada, per a poc a poc va anar arribant a les ciutats. Instruments: guitarra, viol, acordi i bombo legero, tambcharango i altres.

Milonga: msica i dansa de comps binari, nascuda al segle XIX a lArgentina i lUruguai, emparentada amb el tango, per ms viva. T variants urbanes i rurals. Milonga significada en la llengua quimbunda (Brasil) dels bundes provinents dAngola, paraula o paroleria.

Chamam: darrels indgenes guarans de les provncies del litoral dArgentina i Paraguai, amb moltes influncies espanyoles. Polirtmica, potser alegre i tamb trista. Instruments: Guitarra, acordi, bandone i altres.

Baguala: gnere no ballable, originari del nord-oest dArgentina de les valls Calchaqus, derivada dantigues tonades espanyoles. De versos octosllabs i ritme ternari, marcat per la caja coplera o per un tambor amb lagregaci de la quena i algun altre instrument and.

Vidala: composici potica amb diverses melodies, quintilles o sistilles amb tornada. Es diu que va nixer a los montes santiagueos. De rituals desconeguts dels hacheros. Duna sola veu i sacompanya amb la caja i la guitarra, molt condicionada pel text.

Vidalita: de versos octosllabs amorosos i no ballable, i ms rpida i alegre que la vidala, del nord-est (Catamarca i Tucuman). Quan es canta sintercala moltes vegades la paraula vidalit.

Tonada: es toca amb un conjunt de guitarres i guitarr. No s ballable. Va nixer a Cuyo (San Luis) com a melodia tradicional. A lArgentina sanomena tamb cogollo.

Chamarrita: dansa de parelles soltes dins del grup, litoralea de Entre Rios i Corrientes, dAgentina i part dUruguai, amb ingredients afros i parenta de la milonga. Alguns la consideren orinda de les illes Aores, don passaria a Brasil i desprs a Argentina.

Cueca: principalment de Xile i derivada, sembla, de la jota espanyola, De Xile va passar a lArgentina per Mendoza i es va estendre per Cuyo (Mendoza, San Juan i San Luis) com a cuecacuyana, cueca riojana o cuequita. Una molt famosa s Los 60 granaderos de HilarioCuadros.

Gato: msica i dansa de gaireb tota Amrica del Sud, de ritme viu i dexpressi picaresca. A lArgentina nhi ha de molts tipus: cuyano, encadenado, polqueado, cordobs correntino...

Bailecito: de Bolivia i Argentina i dinfluncia incica. Mitjan segle XIX va entrar a lArgentina per la provncia de Jujuy i es va estendre pel centre i regi cuyana.

Taquirari: dansa i ritme bolivians i del nord-est dArgentina. El nom prov de la paraula moxenya takirkire (cant en honor de la fletxa per caar) de Beni, provncia de Mojos (Bolivia). Algun autor li ha trobat influencies de la sardana catalana.

Carnavalito: abans de larribada dels conqueridors ja es ballava a Amrica. Avui perdura al Nord dArgentina (Jujuy, Salta, part de Catamarca i Tucuman, en Xile i Per. Instruments: quena, charango, erque, caja chayera, sikus i bombo.

Pericn: s una dansa evolucionada a partir de la contra dansa europea. Alguns autors la consideren una variant del cielito, i aix es denomina cielito apericonado. Apareix la primera meitat dels segle XIX. Argentina i Uruguai. Arribada a Xile lanomenaren pericona. Actualment es sol ballar a les escoles. Al 2007, el Congrs Argent el va declarar dansa nacional.

Refalosa (resbalosa): dorigen peru es va estendre a mitjans del segle XIX per Xile i Argentina. Es ballava arrossegant els peus. Gaireb desapareguda.

Chaya: Dansa de galanteig de la provncia de La Rioja, de moviments vius. No ha estat dansa tradicional ni popular, ats que va ser una invenci de Juan de Santos Amores, folklorista deixeble dAndrs Chazarreta.

Malambo: pertany a la dansa surea. Naix per lany 1600 a les soledades pampeanas. Com a excepci de les danses argentines, li manca la lletra. Influencia africana.

Candombe: dorigen negre-afric, originada per larribada desclaus dfrica. Molt significativa en la cultura de lUruguai i amb manifestacions prpies a Buenos Aires, Santa Fe, Parana i Corrientes.

Instruments tpics

Audici duns quants vinils

Hilario Cuadros y los Trovadores de Cuyo

Hilario Cuadros Poeta, cantant i folklorista, va nixer a Guayamalln (Medoza), regi de Cuyo, el 1902, i mor a BuenosAires el 1956.s un dels grans referents del folklore cui. Al 1920 va crear un duo amb Domingo Morales. Al 1928 van anar a Buenos Aires on formarien amb dos components ms, Los Trovadores de Cuyo. Va escriure i van cantar multitud de temes histrics, religiosos populars, amorosos, costumistes i paisatgstics. Van arribar a ser una legtima expressi harmoniosa i autctona de la meravellosa latitud argentina on el nctar del bon vi paga diriament el bes del bon sol.

Audici: la cueca Los 60 granaderos de Hilario Cuadros i Prez Cardozo de lLP Clavelesmendocinos, de lany 1975, reconstrucci tcnica denregistraments dels anys 1936 al 1954. La canrelata com un arriero prega pels 60 granaders de la seva terra que van travessar els Andes, el 1817, amb el general San Martn, molt malalt per alliberar Xile dels espanyols.

Ante el Cris, ante el Cristo Redentor (obra realitzada per lescultor argent Mateo Alonso,se arrodi, se arrodillaba un arriero. erigida al pas dUspallata)Y roga y rogaba por las almasde los bra, de los bravos granaderos.Eran se, eran sesenta paisanos,los sese, los sesenta granaderos.Eran va, eran valientes cuyanos (provncies de Mendoza, San Juan i San Luis)de cora, de corazones de acero.Quiero elevar mi cantocomo un lamento de tradicin,para los granaderosque defendieron a mi Nacin.Pido para esas almasque las bendiga nuestro Seor!

Nuestra Se, nuestra Seora de Cuyocontempl la cruzada de los Andes.Y bendijo al General San Martnel ms gra, el ms grande entre los grandes.Cuna de, cuna de eternos laureles,con que se, con que se adorna mi Patria.Es Mendo, es Mendoza la guardianapor ser la, por ser la tierra ms gaucha.

Disc en audici

Los 60 granaderos (cueca)

Atahualpa Yupanqui

Atahualpa YupanquiPseudnim dHector Roberto Chaveo, va nixer a Pergamino el 1908 (Nord de la provncia de BuenosAires) i va morir a Nimes el 1992. Cantautor, guitarrista, antropleg i escriptor. De