Arc de sant martí

2
“ Els colors “ Música.......................................................................................................... Narrador: A un lloc i un temps molt remot es trobaren de xarradeta tots els colors. Blau i Groc: El nostre fill, Verd, ha crescut i se’l veu molt estirat. Blau i Roig: Doncs el nostre fill, Lila, és un bord d’un parell de nassos. Narrador: Entre comentaris passava el temps, fins que el Groc tingué un mal mensament de fer aquest comentari: Groc: No, no ho pensat que sóc el color principal?. Mireu si sóc important que el sol ha agafat el meu color. Blau: Ah no! (Protesta). I què em dius del meu color? Què seria del cel si jo no existira? I la mar? Això no ho havies pensat tu, eh?. Sóc més important que tu. Verd: Deixeu-vos de disputes, perquè sóc el més important. Gràcies a mi es poden veure eixos prats i arbres, i l’herba que alimenta el bestiar. Roig: Això creus tu! Jo si que sóc el més important, perquè forme part del foc, i el foc ja existia al principi de tot. Taronja: Res de res. El més important sóc jo, de no ser així...Com existirien aquestes fruites tan sucoses? Puja música.................................................................................................. Narrador: Això anava ficant-se negre. El Sol, el Vent i els Núvols que ho havien escoltat tot... Sol, Vent i Núvols: Hi ha que donar-los una lliçó!. Vent: Jo els bufaré (Mentrestant ho fa) fins que tots els colores acaben barrejant-se. Puja música.................................................................................................. Narrador:

Transcript of Arc de sant martí

Page 1: Arc de sant martí

“ Els colors “

Música..........................................................................................................Narrador:

A un lloc i un temps molt remot es trobaren de xarradeta tots els colors.Blau i Groc:

El nostre fill, Verd, ha crescut i se’l veu molt estirat.Blau i Roig:

Doncs el nostre fill, Lila, és un bord d’un parell de nassos.Narrador:

Entre comentaris passava el temps, fins que el Groc tingué un mal mensament de fer aquest comentari:

Groc:No, no ho pensat que sóc el color principal?. Mireu si sóc important que el sol ha agafat el meu color.

Blau:Ah no! (Protesta). I què em dius del meu color? Què seria del cel si jo no existira? I la mar? Això no ho havies pensat tu, eh?. Sóc més important que tu.

Verd:Deixeu-vos de disputes, perquè sóc el més important. Gràcies a mi es poden veure eixos prats i arbres, i l’herba que alimenta el bestiar.

Roig:Això creus tu! Jo si que sóc el més important, perquè forme part del foc, i el foc ja existia al principi de tot.

Taronja:Res de res. El més important sóc jo, de no ser així...Com existirien aquestes fruites tan sucoses?

Puja música..................................................................................................Narrador:

Això anava ficant-se negre. El Sol, el Vent i els Núvols que ho havien escoltat tot...

Sol, Vent i Núvols:Hi ha que donar-los una lliçó!.

Vent:Jo els bufaré (Mentrestant ho fa) fins que tots els colores acaben barrejant-se.

Puja música..................................................................................................

Narrador:

Page 2: Arc de sant martí

Ja no es veia ni verd, ni roig, ni groc...sinò una barreja de tots els colors, semblant un tel blanc.

Núvols:Jo els plouré damunt d’aquest poti-poti de colors per veure si els trac eixes destrellatades idees del cap, que de sobte els han fet ser enemics.

Narrador:Quan més arremullats estaven els colors, va traure el Sol el nas entre els núvols.

Sol:Jo els enlluernaré a veure si els done noves llums.

Narrador:Els colors per defensar-se de la forta llum, es ficaven uns damunt d’altres, formant un Arc de Sant Martí.

Sol:Veieu com riu la Terra, els pardalets canten i els caragols eixen a pasturar?Tota la Natura s’alegra perquè ha deixat de ploure i els colors han reviscolat, i no com a Groc o Roig o Verd...sinó per anar tots junts.

Colors:És veritat (Mentrestant riuen de felicitat), hem estat a punt de barallar-nos per tan poqueta cosa.

Puja música..................................................................................................Narrador:

I conte contat ja s’ha acabat. Si no és mentida, serà veritat...Però a mi em sembla que deu ser veritat perquè moltes vegades, si mirem el cel després d’haver plogut podem veure com els colors tornen a ajuntar-se harmoniosament, formant l’Arc de Sant Martí, com si volguessen recordar aquell xicotet disgust.

Puja música..................................................................................................

L’Arc de Sant Martí............... FI.