U.D. La corda Educació Física E.S.O

Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Felanitx

Bloc de continguts: Expressió corporal.

Unitat Didàctica: LA CORDA I EL RITME

1.- BREU HISTÒRIA. La corda és un joc que ha existit durant segles al llarg de tot el món. Conèixer exactament l’origen de la corda és una mica difícil, però si que trobam vàries referències del seu ús en àmbits tant diferents com la medicina, l’esport, els jocs populars, etc.

A l’antiga Xina la corda era una de les activitats preferides durant la festa d’any nou. Hipòcrates (460-377 D.C.), metge greg considerat el pare de la medicina, recomenaba el seu ús com una pràctica d’agilitat. Podem observar per tant, com el salt amb la corda promovia factors socials, de diversió i de salut que encara avui perduren. No fa molts d’anys era molt habitual veure als nins i nines botant amb la corda als patis dels col.legis, al parc, al carrer, etc. En aquests darrers anys amb l’avanç de les noves tecnologies, la corda i moltes altres activitats del carrer, han entrat en desús. És per això que des dels centres de primària i secundària l’ús de la corda és presenta com una eina molt eficaç per augmentar el nivell de condició física, representar creacions artístiques, millorar la salut i fomentar la colaboració amb la resta dels companys de classe. 2.- DEFINICIÓ: el SALT DE LA CORDA és una activitat física practicada per una ó més persones que consisteix en fer girar una corda amb les mans de tal forma que passi sota dels peus i per sobre del cap. El salt de la corda té una forta tradició popular. Era molt habitual veure la corda girar per dues persones al ritme de les cançons populars que la gent cantava mentres botava. 3.- FUNCIONALITAT DE LA CORDA. Si abans comentavem el desús de la corda al carrer, no podem dir el mateix del seu ús al món de la preparació física, del fitness i del món artístic, on representa una eina molt eficaç per l’entrenament i la representació artística.

U.D. La corda Educació Física E.S.O

Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Felanitx

Esportistes de modalitats tan diverses com patinadors, tenistes, boxejadors, conductors de ralley, ciclistes, gimnastes, etc. utilitzen el salt de la corda per la seva preparació física i esportiva. En aquest sentit trobam un estudi del Cooper Aerobic Institut (EEUU), que valida l’ús de la corda com a mitjà ràpid de cremar caloríes i millorar la condició física. Així la corda forma part de la vida esportiva de molts practicants que l’utilitzen tant per escalfar, com per desenvolupar habilitats motrius bàsiques/específiques i/ó per estirar al final de la sessió. El salt de la corda també té el seu lloc dintre del món del fitness on trobam classes dirigides on l’ús de la corda és la principal protagonista (sempre al ritme de la música), o simplement és utilitzada per realitzar la fase d’activació (escalfament). Per una altra banda la corda representa una forta eina del moviment artístic. La seva versatilitat i infinites possibilitats la fan formar part d’espectacles artístics tan famosos com els produïts pel Cirque du Soleil que potser sigui el circ amb més prestigi del món. Per finalitzar amb aquest apartat t’adjuntam una taula perquè puguis veure els objectius que podem treballar amb el salt de la corda segons l’ús que facem d’aquesta:

Capacitats condicionals Capacitats coordinatives Capacitats rítmico-expressives

Millora de la força explosiva del tren inferior.

Millora del ritme. Millora de la comunicació corporal (no verbal).

Millora de la resistència. Millora de la coordinació óculo-pedal.

Millora de la creativitat i la interpretació.

Millora de la flexibilitat. Millora de la coordinació óculo-manual.

Millora de l’expressió mitjançant el ritme.

4.- ELECCIÓ I PERSONALITZACIÓ DE LA CORDA. 4.1.- Elecció de la corda: a l’hora de triar la nostra corda hem de considerar dos aspectes importants: el tamany i el material. Pel que respecta al tamany, hem de considerar que degut a que ens trobam en la fase de creixement, la comprarem sempre una mica més llarga de manera que la poguem utilitzar una vegada finalitzada aquesta fase. A més, si la corda ens vé gran sempre la

RECORDA: Aquesta investigació del Cooper Aerobic Institut (EEUU) equipara l’ús de 10 minuts de salt amb corda (a 120 girs/minut) amb 30 minuts de carrera a ritme suau.

Taula 1: Objectius que es poden treballar amb el salt de la corda segons el seu ús.

U.D. La corda Educació Física E.S.O

Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Felanitx

podem recollir amb les mans i ajustar-la a la nostra alçada, en canvi, si ens vé curta, no podrem allargar-la de cap manera. En principi amb cordes entre 2,75m i 3m els alumnes podreu saltar sense problemes, inclús podreu saltar per parelles amb la corda individual. Una altra manera de veure si una corda té el tamany òptim per poder utilitzar-la és veure com queda totalment estirada al voltant del nostre cos i fixada al terra pels dos peus (“tècnica de la aixella”): si la corda sobrepasa l’alçada de les nostres aixelles vol dir que l’alçada és correcte. En quant al material de la corda hem de dir que les cordes de nylon i elàstiques favoreixen els canvis de direcció i la velocitat de moviments. Observam com les cordes de cotó i espart antigues han donat lloc a cordes sintètiques (com el polipropilé), que favoreixen el seu ús i allargen la seva vida útil. 4.2.- Personalització de la corda: qualsevol corda que comprem pot ser personalitzada per nosaltres. Obviament, si compram un tros de corda a la ferreteria, aquesta tendrà més marge de ser personalitzada que no una corda que comprem a qualsevol establiment esportiu que ja vé preparada per botar. En tot cas hem de tenir en compte que qualsevol modificació que facem de la corda, aquesta no ha de dificultar el seu objectiu que es girar al voltant nostre. Per això hem d’evitar, entre d’altres, enrevoltar tota la corda d’esparadrap ja que això dificultaria la movilitat d’aquesta. 5.- COM BOTAM A LA CORDA? 5.1.- Tècnica bàsica de la corda: 1/ Primer de tot hem d’agafar la corda amb les mans pels seus extrems. Si la corda ens queda molt gran la podem recollir una mica amb les mans. 2/ Després has de començar a fer girar la corda i botar quant aquesta estigui a punt de passar per davall dels teus peus: hem d’adaptar el moviment dels braços al temps de salt. 3/ Ens hem d’impulsar amb la punta dels peus per aprofitar la fase d’amortiguació. 4/ Els genolls no es flexionen massa per evitar que la fase de vol no sigui molt gran i la seva recepció molt brusca. 5/ El cos ha d’estar alineat, dret però relaxat. L’excés de tensió muscular provoca fatiga muscular. 6/ Els colzes han d’estar aprop del cos. El moviment de la corda és originat principalment pels canells, els colzes només acompanyen el moviment. 7/ El cap ha de mirar cap a davant per mantenir l’equilibri del cos.

U.D. La corda Educació Física E.S.O

Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Felanitx

8/ Quan la corda passa per davall dels peus aquesta ho fa només tocant suament el terra. 5.2.- Indumentària: dintre d’aquest apartat hem de diferenciar dos aspectes bàsics que s’han de respectar: - Calçat: aquest ha de ser esportiu i que faciliti l’amortiguació dels impactes produïts pels bots. - Roba: la roba també ha de ser esportiva i lleugera de forma que no dificulti el moviment de la corda. Per això es recomanable utilitzar roba esportiva estreta. 5.3.- Lloc de pràctica: la corda s’ha d’utiltzar a un espai amb suficient superficie per poder realitzar aquells exercicis que es vulguin practicar. Aquesta superficie hauria d’estar ventilada, ser plana, no tenir obstacles i millor si és una mica blanda (pavelló) per amortiguar millor els impactes. 5.4.- Tamany de les cordes: si no voleu memoritzar res o no teniu les referències a mà, enrecordau-vos de la “tècnica de mesura de les aixelles” per escollir una corda d’acord a les vostres característiques. En tot cas a continuació trobareu una taula on s’anoten les mides de referència segons l’alçada del practicant:

Alçada del practicant (m) Tamany de la corda (m) CORDA INDIVIDUAL

Menys de 1,5 2,13 De 1,5 a 1,65 2,44

De 1,65 a 1,75 2,75 Més de 1,75 3,05

DOBLE CORDA De 3,10 a 4,5

CORDA GRAN De 9,8 a 11 5.5.- Funció del que dona la corda en la corda gran: quan es practica amb la corda gran, hem de ser conscients de què és tan important el paper de la persona que bota com el de la persona que dona la corda. Aquest darrer s’ha d’adaptar als moviments dels executants (que aniran al ritme de la cançó que es canta), i haurà de ralentitzar o accelerar la velocitat de la corda per adaptar-se a la trajectòria del botador. Per tant, moltes vegades les errades són responsabilitat dels que donen la corda. Afegir que normalment a nivell popular els executants que perden el torn per entrar a botar passen a l’extrem per donar corda. 6. COMPETICIONS AMB LA CORDA. La corda també es practica a nivell competitiu. Les competicions poden ser individuals o per equips. Una competició típica consisteix en realitzar exercicis d’estil lliure (una persona o més) i un número d’exercicis de velocitat. Durant l’estil lliure, el

Taula 2: Valors de referència del tamany de la corda en funció de l’alçada del practicant.

U.D. La corda Educació Física E.S.O

Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Felanitx

capità (la persona que fa girar la corda) o els capitans, tenen un temps limitat per exhibir una combinació d’habilitats al ritme de la música. Durant els exercicis de velocitat, el capità o capitans han de realitzar un número determinat de salts amb èxit durant un temps determinat. 7. LA CORDA I LA MÚSICA. 7.1.- Conceptes previs: Ritme: repetició regular o periòdica d’una estructura ordenada (Manso, 1996). Ritme corporal: el ritme sorgeix de la pròpia naturalesa i marca la vida de tots els éssers vius. Les onades del mar, el moviment dels planetes, els batecs del cor o la respiració són ritmes naturals. Les primeres manifestacions de l’expressió corporal responien únicament a un ritme intern. Amb el temps, va sorgir l’acompanyament de la música, ja sigui únicament rítmic o amb una melodia, per completar els moviments expressius. Ritme musical: és l’organització en el temps de pulsacions i accents que percebeix l’oient com una estructura. Aquesta succesió temporal s’ordena a la nostra ment donant lloc a aquesta estructura. 7.2.- Estructures musicals: Temps, tempo o beat: és la unitat bàsica i correspon al temps que transcorre entre dues pulsacions rítmiques. Hi ha temps tònics i temps subtònics. Frase musical: és una seqüència musical que es repeteix al llarg de tota la cançó i conté un múmero determinat de temps. Els temps de les frases musicals es poden contar de dues maneres:

- Contant els temps tònics i subtònics (notes negres) = 8 temps. - Contant només els temps tònics (notes blanques) = 4 temps.

Set: és el conjunt de dues frases musicals. Bloc o sèrie musical: són quatres frases musicals.

Temps/Beats en funció del tipus de nota Estructura musical

Negra Blanca Temps 1 1/2 Frase musical 8 4 Set 16 8 Bloc o sèrie musical 32 16 7.3.- Ús de la corda amb suport musical: la música, en aquest tipus de pràctica, a més de tenir un caràcter motivacional, ens ajuda a determinar un tempo establert amb antelació. Per aquest motiu necessitam que aquest ritme estigui ben marcat i sigui regular. D’aquesta manera si escollim una música amb 100 beats per minut, sabrem que el practicant haurà realitzat 100 bots per minut.

Taula 3: Conjunt de temps a les diferents estructures musicals en funció del tipus de nota.

U.D. La corda Educació Física E.S.O

Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Felanitx

Es per això que l’ús de la música en aquest sentit ens serà molt útil per adaptar la freqüència del bot en cadasquna de les fases de la sessió. És convenient anar dificultant progressivament la dificultat del salt, ja sigui amb l’increment de la dificultat en l’execució tècnica o en el nombre de bots en un minut. Per tot això podem utilitzar música amb un tempo més lent per escalfar, que aumenti progressivament en la part principal i torni a baixar en la part final. Normalment s’estableix que el tempo de cada fase sigui com a norma general el següent:

Beats per minut Part de la sessió 100-120 Escalfament 140-160 Part principal

100 o menys Tornada a la calma 7.4.- Sistema “pich control”: és un sistema que només tenen alguns aparells musicals i que ens permet adaptar els beats (tempo) a les necessitats requerides. Així amb una mateixa cançó podem baixar i pujar el ritme de la música en funció del nostre objectiu. 8.- MONTATGE D’UNA COREOGRAFIA. 8.1.- La coreografia:

En tota manifestació de l’expressió corporal hi ha una coreografia que regula i dirigeix els moviments. En la dansa, els moviments estan predeterminats i les evolucions i els desplaçaments estan organitzats. En el teatre hi ha una posada en escena que acompanya el text. En els esports, com per exemple la gimnàstica, els exercicis es combinen amb moviments d’enllaç i recorreguts concrets, previstos amb antel.lació. Així podem veure com la coreografia forma part de qualsevol posada en escena.

La coreografia és la planificació dels moviments i és bàsica per organitzar els participants, automatitzar els moviments i globalitzar la composició. La coreografia ha de preveure els següents aspectes: - Moviments del cos: inclosa la seva expressió corporal. - Moviments de l’espai: els desplaçaments. - Formació entre els participants. - Ritme d’execució. - Duració de la cançó. - S’ha de recollir tot en una representació gràfica.

Taula 4: Beats per minut en funció de la part de la sessió.

U.D. La corda Educació Física E.S.O

Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Felanitx

8.2.- Passos per crear una coreografia: Els pasos per crear una coreografia de moviments, al ritme de la música, són els següents: 1/ Elecció de la música: en aquest sentit ens hem de guiar principalment pel ritme que requereix el tipus de moviments o de composició. 2/ Selecció dels moviments (figures) principals i d’enllaç, de cada participant i del conjunt. S’han de tenir en compte les possibilitats de l’espai parcial o proper i de l’espai total o comú. 3/ Representació gràfica: mitjançant esquemes recollirem totes les formacions i les seves evolucions (si es tracta d’una coreografia de més d’una persona), o utilitzant un esquema del conjunt de desplaçaments, especificant els moviments amb dibuixos a part (si és una coreografia individual). 9. MATERIAL UTILITZAT PER L’ELABORACIÓ D’AQUESTS APUNTS. 9.1.- Bibliografia: Caldentey, M.A. (2005): Botam al ritme de la música. UD no publicada. IES Felanitx. Granero, A. (2005): La recuperación de los juegos populares en educación secundaria. IES Jaroso de Cuevas del Almanzora. Almería. Riera, O. y González M. (2005): Educació Física de primer cicle. Editorial Teide. Barcelona. 9.2.- Webgrafia: http://www.americanheart.org/presenter.jhtml?identifier=3070733 http://www.brsa.org.uk/ http://www.saltodecomba.com/pindex.html