APLICACIÓ PER A LA CREACIÓ DE NOMENCLÀTORS

TOPONÍMICS A TRAVÉS D’INTERNET

Carlos Embuena Puerta [Institut Cartogràfic Valencià, Generalitat Valenciana]

RESUM

La creació d’una base de dades toponímica georeferenciada permet el coneixement detallat dels diferents llocs d’un territori, una riquesa cultural que possibilita que noms de paratges, camins, fonts, coves i altres microtopònims perduren en el lloc i en el temps. L’aplicació per a la creació de nomenclàtors toponímics permet arreplegar i mantindre la toponímia major i menor d’un territori. De l’aplicació destaquen, d’una banda, la seua senzillesa a l’hora de treballar amb les ferramentes personalitzades, i de l’altra, els mínims requisits dels programes informàtics, ja que només és necessari un navegador web i un punt de connexió a Internet. Com a experiència pilot, estem elaborant el Nomenclàtor de la Comunitat Valenciana, en la base de dades del qual ja s’han introduït més de 100.000 topònims.

1. INTRODUCCIÓ L’Institut Cartogràfic Valencià va posar en marxa l’any 2010 una aplicació per a la

creació de nomenclàtors toponímics, amb l’objectiu d’emmagatzemar en un sistema d’informació geogràfica la toponímia recopilada per la Generalitat Valenciana al llarg de les dos últimes dècades. L’objectiu últim que es perseguix és la publicació del Nomenclàtor Oficial de la Comunitat Valenciana. No obstant això, esta aplicació no es restringix al nomenclàtor valencià, sinó que es pot usar en qualsevol altre àmbit territorial, no només a escala autonòmica, sinó també municipal, comarcal, provincial, i fins i tot estatal.

Este projecte és fruit de la col·laboració entre dos organismes dependents de la Generalitat Valenciana: l’Institut Cartogràfic Valencià (ICV) i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

2. ANTECEDENTS DEL PROJECTE La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència es va encarregar entre 1990 i 1998 de

recopilar la toponímia menor dels 542 municipis valencians. Com a resultat d’este treball, es va obtindre una base de dades alfanumèriques de 50.000 topònims, que suposava una densitat de 2,6 topònims per quilòmetre quadrat.

El 1998 va nàixer l’AVL i va substituir la Conselleria de Cultura en les tasques de recopilació toponímica. L’any 1999 es creà l’ICV com a organisme autònom, amb la finalitat, entre altres, de confeccionar la cartografia oficial de la Comunitat Valenciana.

Entre l’any 2000 i el 2008, l’ICV va inserir i georeferenciar els topònims emmagatzemats per la Conselleria i per l’AVL a partir de 1998, és a dir, els assigna coordenades geogràfiques per a ubicar-los, en este cas, sobre la sèrie cartogràfica 1:10.000 de l’ICV.

El mètode d’introducció de toponímia durant l’elaboració del mapa 1:10.000 constava de dos fases. La primera la duia a terme l’AVL, que seleccionava els enquestadors per a cada municipi. Els seus enquestadors eixien a fer el treball de camp i arreplegaven tota la informació toponímica sobre un mapa a escala 1:10.000, indicant amb punts, línies o àrees el topònim, que identificaven amb un número de referència. Després, els enquestadors creaven una base de dades d’Access en la qual hi havia una correspondència entre el número en el mapa i el topònim corresponent. En la segona fase, els tècnics de l’ICV, a partir dels mapes confeccionats i de les seues bases de dades respectives, introduïen manualment en la seua base de dades toponímiques els més de 50.000 topònims inicials.

3. OBJECTIUS I SITUACIÓ ACTUAL

L’any 2010 va començar l’aplicació per a la creació de nomenclàtors toponímics, que va concloure el 2011. Esta aplicació es va fer per a obtindre una base de dades única compartida per totes les institucions de la Generalitat Valenciana i evitar així la duplicitat de dades innecessàries. Un altre dels seus objectius era l’agilització de la manera de treballar dels enquestadors i dels gestors del projecte; finalment, també es pretenia guanyar en qualitat de dades, tant les geogràfiques com les lingüístiques, ja que gràcies a esta aplicació eren els mateixos enquestadors els que introduïen la informació.

En l’actualitat, a finals del 2011, amb l’aplicació ja plenament operativa des de fa pocs mesos, la base de dades toponímica de l’ICV-AVL ja arriba als 110.000 topònims (70.000 importats de la base de dades inicial i 40.000 afegits amb esta nova aplicació). Hi ha més de 80 tècnics i lingüistes treballant en el projecte i setmanalment s’incorporen a la base de dades uns 500 topònims.

4. INTERFÍCIE, METODOLOGIA DE TREBALL I ALTRES DETALLS DE L’APLICACIÓ

4.1. Interfície La interfície de l’aplicació es dividix en tres parts o zones: la central, que conté la

finestra del mapa; la superior, que està composta per les ferramentes de zoom i els quadres de recerques, i la dreta, formada per la gestió de capes, creació de nous topònims i el mapa guia.

En la finestra del mapa (figura 1) es mostra la cartografia, en la qual es pot visualitzar l’ortofoto (imatge aèria amb escala), els límits municipals, la cartografia vectorial, etc. La capa de toponímia va densificant la seua aparició quan l’escala és major, per exemple, quan la visualització té una escala d’1:250.000 apareix menys toponímia que quan és d’1:10.000. En la part inferior esquerra es mostra una escala gràfica, mentres que en la dreta apareixen les coordenades UTM per a la geolocalizació dels elements cartogràfics.

Les ferramentes de zoom (figura 2) permeten a l’usuari acostar-se, allunyar-se o desplaçar-se pel territori en la finestra del mapa. El quadro de busca de municipi és utilitzat per a localitzar i visualitzar en la finestra del mapa qualsevol dels 542 municipis de la Comunitat Valenciana. El quadro de busca de topònim servix per a localitzar qualsevol dels més de 100.000 topònims inclosos en la base de dades (cas de la Comunitat Valenciana). També es pot fer una busca dels fulls de la sèrie cartogràfica 1:10.000 de l’ICV, que és molt útil perquè els enquestadors solen recopilar els topònims en el treball de camp basant-se en els fulls impresos, per la qual cosa la seua localització posterior a través de l’aplicació d’Internet resulta més fàcil.

En la pestanya de gestió de capes (figura 3) es poden activar per a visualitzar-se

l’ortofoto, la cartografia vectorial 1:10.000, les quadrícules geogràfiques, els límits municipals, les geometries i els texts. La base de dades toponímica apareix materialitzada en la capa de geometries, mentres que els texts són simplement etiquetes d’estes geometries. L’ortofoto és la capa de referència per a poder representar els diversos elements en la base de dades toponímica. La cartografia vectorial 1:10.000 és una capa de suport molt útil perquè l’enquestador represente zones de relleu deprimit, com rius i barrancs, o de relleu prominent (muntanyes i cims).

Figura 2. Ferramentes de zoom i quadro de busca

Figura 3. Gestió de capes

Figura 1. Finestra del mapa

La pestanya de crear topònims (figura 4) s’utilitza per a afegir nous registres a la base de dades. La classificació de topònims s’estructura en sis grups, que al seu torn es dividixen en categories. Dins de cada categoria es troben els tipus de topònims que s’han de representar, que poden ser puntuals, lineals o poligonals.

El mapa guia (figura 5) s’utilitza perquè la ubicació geogràfica que ha de fer l’enquestador siga més senzilla. Mostra un rectangle roig que pot ser desplaçat i que es correspon amb la finestra del mapa.

4.2. Metodologia de treball

Una vegada l’enquestador ha recopilat la informació toponímica del municipi assignat, amb un simple navegador web (Mozilla Firefox, Internet Explorer, Google Chrome, etc.) i un punt de connexió a Internet, accedix a través de l’usuari i la

Figura 4. Creació de topónims

Figura 5. Mapa guia

contrasenya a l’aplicació que hi ha en la pàgina web de Terrasit (per a la Comunitat Valenciana http://terrasit.gva.es/).

L’enquestador anirà introduint en el nomenclàtor els topònims recopilats seguint un orde establit. Poden donar-se diferents situacions:

– Si el topònim ja es troba en la base de dades perquè prové d’enquestes anteriors, cal comprovar que la seua situació, text i altres dades relacionades són correctes. Si no ho són, s’han de modificar per a després validar el topònim.

– Si el topònim està inclòs en el nomenclàtor i l’enquestador considera que és incorrecte, s’elimina de la base de dades.

– Si és un topònim recopilat per l’enquestador que no està en la base de dades, s’introduïx creant una nova entrada.

Les geometries dels topònims de la base de dades poden ser puntuals (fonts, edificis, etc.), lineals (barrancs, camins, etc.) o poligonals (paratges, polígons industrials, etc.). En el seu primer estat, les geometries apareixen en color roig; en el moment en què l’enquestador les valida a través del quadro de diàleg passen a color verd; quan finalment els tècnics de l’AVL les validen passen a ser de color groc; a partir d’este moment, els topònims es consideren normalitzats i correctes. Amb este joc de colors tant enquestadors com tècnics poden fer-se una idea de quin és l’estat del seu treball.

Amb la ferramenta Pan es fa clic sobre una geometria de topònim i s’obri de manera automàtica un quadro de diàleg (figura 7). La informació que apareix en el quadro són les dades emmagatzemades per a cada topònim en el nomenclàtor. Per un costat, es reflectix el grup, categoria i tipus de topònim. En l’apartat de dades del topònim, s’arreplega el seu nom, transcripció fonètica (en cas de ser necessària), normalització, observacions, idioma, origen, i hi ha quatre caselles per a reflectir la validació de l’enquestador; si es tracta d’un topònim genèric; si és històric, o si per la seua importància s’inclourà en possibles publicacions municipals. Hi ha també una pestanya per a imatges (figura 6), i es poden emmagatzemar totes les fotos que es vullguen dels topònims afegits a la base de dades.

Figura 6. Propietats del topònim. Imatges

Figura 7. Propietats del topònim. Dades

En cas de trobar dades incorrectes, es podrà modificar qualsevol de les propietats del

quadro d’informació d’un topònim. Així mateix, en la part inferior del quadro apareixen cinc botons personalitzats (figura 8). Els tres primers per l’esquerra són per a guardar o cancel·lar els canvis que s’han fet. El quart s’utilitza per a modificar la geometria d’un topònim que ja està inclòs en la base de dades; per exemple, si els vèrtexs de la línia que definixen un camí sobre l’ortofoto estan mal representats, usarem esta ferramenta per a corregir-ne el traçat. El quint botó servix per a eliminar de la base de dades un topònim que és erroni.

En la pestanya de crear topònim (figura 9) es podran afegir noves entrades a la base de dades. Hi ha la possibilitat de buscar el topònim que s’ha d’incloure en l’estructura de grups i categories (hi ha més de 350 tipus de topònims), o, també, per a agilitzar el procés d’edició, es podrà fer un filtre amb el tipus de topònim. Una vegada seleccionat, per a poder començar a representar sobre la finestra del mapa, caldrà activar el botó de traçar geometria.

Figura 8. Modificació de la geometria d’un topònim

Figura 9. Creació de topònims. Tipus

Després de polsar el botó de traçar geometria, es fa un clic sobre l’entitat geogràfica

localitzada en l’ortofoto i quedarà representada la geometria puntual (figura 10). Automàticament es mostrarà el quadro de diàleg d’informació del topònim perquè l’enquestador l’ompliga.

Les geometries lineals i poligonals es materialitzen introduint vèrtexs amb un sol clic del ratolí (figura 11). Un doble clic significa que és l’últim vèrtex de l’element.

.

A l’hora de representar un element lineal, per exemple un camí, és possible que siga necessari canviar de zoom de pantalla pel fet que la longitud d’este element és massa llarga perquè quede enquadrada en una sola pantalla. Per a això s’utilitzaran els cursors del teclat.

Tot el que hem dit en els apartats «Interfície» i «Metodologia de treball» es troba en la pestanya Mapa, que està en la part superior esquerra de la finestra del mapa. Al seu costat està la pestanya Taula de dades (figura 12), que canvia la interfície mostrant informació tabular dels elements del mapa.

Figura 10. Representació d’un edifici

Figura 11. Representació d’un camí

Figura 12. Canvi d’interfície

En Taula de dades, l’opció de sincronitzar amb el mapa servix per a visualitzar els topònims que es troben en la vista actual de la finestra del mapa. Si es desactiva esta opció, es llistaran, en diferents pàgines, tots els topònims de la base de dades.

També és possible eliminar, fer zoom o modificar la informació alfanumèrica dels topònims llistats. El joc de colors està actiu en esta vista: els blancs són els no validats; els verds, els validats per l’enquestador, i els grocs són els validats pels tècnics de l’AVL.

Una altra funció que destaca en Taula de dades és la creació de filtres. És possible fer filtres per a qualsevol dels camps de la taula. Per exemple, es podran seleccionar els topònims d’un municipi concret que estiguen validats per l’enquestador (figura 13).

Un municipi queda conclòs per part de l’enquestador quan ha revisat la toponímia inicial existent i ha introduït els topònims nous recopilats. En la finestra del mapa apareixeran totes les geometries dels topònims del municipi assignat en color verd. En Taula de dades apareixeran, quan es consulten els topònims del municipi, tots els registres també en color verd (figura 14).

Figura 13. Topònims d’un municipi validats per l’enquestador

Figura 14. Geometries en color verd

4.3. Altres detalls de l’aplicació

La toponímia major (capitals de municipi, serres principals, cims, rius de primer orde, etc.) apareix representada d’una manera diferent de la dels altres topònims. Es tracta d’uns topònims (Torrent, serra del Montgó, embassament de Bellús, riu Cabriol, pic d’Espadà, etc.) que no poden ser editats per l’enquestador perquè ja són correctes (figura 15). No obstant això, si l’enquestador detecta cap error, ha de comunicar-ho als responsables de l’aplicació perquè es facen els canvis necessaris.

Per a poder editar la toponímia, l’escala de treball ha de ser major o igual que 1:12.000 (figura 16). Si l’escala és menor (1:20.000 d’ara en avant), en la finestra del mapa només apareix la toponímia major.

Els enquestadors tenen restringit l’espai de treball al municipi assignat; per tant, no podran afegir topònims fora del seu límit municipal. Per a evitar que certs topònims queden tallats, tots els elements lineals i poligonals que entren en contacte amb el límit municipal, encara que discórreguen per altres municipis, també són editables per l’enquestador. Per exemple, si el traçat d’un barranc passa pel municipi de treball i també pel contigu, els enquestadors podran editar qualsevol dels dos municipis (figura 17).

Figura 15. Toponímia major

Figura 16. Escala de treball

Per a fer més senzilla la interpretació de la cartografia, en la finestra del mapa es mostren unes capes vectorials que aniran modificant la seua aparença d’acord amb el zoom triat. Es tracta dels rius i barrancs principals, els embassaments més importants, les carreteres principals, els ferrocarrils i les 542 capitals de municipi (per al cas de la Comunitat Valenciana).

L’aplicació executa una sèrie de controls en temps real per a verificar la qualitat de la informació introduïda. Per exemple, no es permeten geometries d’elements no vàlides, és a dir, no es pot representar un barranc amb una geometria puntual o poligonal. Tampoc s’admeten geometries que no tinguen associat un text i viceversa. L’eliminació de topònims ha de ser de manera unitària; no és possible esborrar topònims de forma massiva.

S’han implementat controls de qualitat amb altres ferramentes per a detectar errors en el postprocés, com topònims genèrics no marcats, topònims lineals d’escassa longitud o superficials d’escassa superfície, texts repetits amb idèntica clau a menys d’una distància determinada, etc.

Quan es crea o modifica un topònim lineal, automàticament es visualitzen els marcs dels fulls cartogràfics perquè es tinguen en compte a l’hora de representar l’element corresponent. Quan es representa, per exemple, un camí, si intersecta amb el full cartogràfic, s’ha de col·locar un vèrtex de la seua geometria que coincidisca amb la línia recta del full (figura 18). Esta tècnica és necessària per a millorar l’edició automàtica de les sèries cartogràfiques de l’ICV.

Figura 17. Rambla que travessa dos municipis

Figura 18. Intersecció de camí amb un full cartogràfic

Per a representar elements lineals, es recomana treballar a una escala en què es puga distingir perfectament el seu traçat sobre l’ortofoto; per això, escales d’1:2.500 o 1:1.000 es consideren adequades. Per a elements puntuals com més gran siga l’escala millor serà la seua definició; per tant, escales d’1:1.000 o 1:500 són correctes. Finalment, per als elements poligonals l’escala depén del tipus d’element i de la seua extensió. Per a paratges o partides, amb una escala d’1:10.000 o 1:5.000 potser n’hi ha prou; no obstant això, per a delimitar un polígon industrial quedarà millor definit (figura 19) si l’escala és de major detall (1:2.500).

Les corbes de nivell són elements cartogràfics que estan en la capa 1:10.000 – 1997

i són de gran ajuda per a representar barrancs, ja que de vegades amb l’ortofoto no n’hi prou per a interpretar-los. La geometria dels barrancs ha de coincidir amb els pics de les corbes de nivell, és a dir, el traçat dels barrancs discorrerà per les línies de màxim pendent (figura 20).

Figura 19. Representació d’un polígon industrial

Figura 20. Barranc

Per a representar muntanyes i cims, també són de gran ajuda les corbes de nivell perquè definixen amb detall les zones elevades del terreny (figura 21).

Les interfícies de l’aplicació es poden mostrar en dos idiomes, castellà i valencià, a elecció de l’enquestador.

Els topònims històrics són els que han desaparegut per motius diferents. Per exemple, un cobert que ha sigut derruït per a construir un polígon industrial, o un camí que, a causa d’una reparcel·lació, passa a ser un solar.

Els valors dels camps Nom i Normalització no sempre coincidixen. A tall d’exemple, el topònim La Solana Carreras, que és com es coneix en el municipi, anirà en el camp Nom, mentres que el topònim normalitzat seria La Solana de Carreras.

Els topònims genèrics són els que no tenen un nom que els concrete. Són genèrics església, cementeri, camp de futbol, ermita, poliesportiu, polígon industrial, granja, etc. (figura 22).

Figura 21. Punt elevat del terreny

Figura 22. Topònim genèric

5. PROGRAMARI UTILITZAT Pel que fa al programador, l’aplicació web està construïda sobre el framework de

JavaScript EXTJS, usant la llibreria Mapping OpenLayers. En la part del servidor, les dades s’emmagatzemen sobre POSTGRES, amb l’extensió espacial POSTGIS. El servidor de mapes usat és MAPSERVER, en un entorn de desenvolupament en codi obert per a la creació d’aplicacions SIG en Internet amb les quals es pot visualitzar, consultar i analitzar informació geogràfica a través de la xarxa. Per al protocol d’actualització de dades, s’utilitza un desenvolupament propi de l’ICV realitzat amb PHP.

Com a usuari enquestador, només cal tindre, com ja hem dit, un navegador web i un punt de connexió a Internet.

Quant al manteniment del projecte i al control de qualitat, es duen a terme amb qualsevol programa de SIG (ArcGis, GvSig, Udig, Geomedia, Autocad Map, etc.), i per a visualitzar i editar capes s’utilitza el POSTGRES-POSTGIS. El programa FME (Feature Manipulation Engine) s’utilitza per als controls de qualitat i el PGAdmin per al maneig de la base de dades POSTGRES.

6. USOS DEL NOMENCLÀTOR TOPONÍMIC DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Entre molts altres usos, es poden citar l’etiquetatge de les entitats geogràfiques de les sèries cartogràfiques 1:5.000, 1:10.000 i 1:20.000 de l’ICV (figura 23), les publicacions toponímiques municipals que edita l’AVL (figura 24), la localització de qualsevol topònim en la IDE de la Generalitat Valenciana (http://terrasit.gva.es/), o per a diversos projectes en els quals participa la Generalitat Valenciana, com el Nomenclàtor Geogràfic Concís d’Espanya, la cartografia per a GPS, el SIOSE (Sistema d’Informació de l’Ocupació del Sòl a Espanya) i Cartociudad, projecte que integra i harmonitza dades aportades pel Cadastre, INE, Correus i IGN i ha donat lloc a un SIG de xarxa viària contínua, i informació parcel·lària, censal i postal.

Figura 23. Mapes 1:5.000 i 1:10.000 de l’ ICV

7. CONCLUSIONS El projecte de Nomenclàtor a la Comunitat Valenciana està tenint molt bona acollida

a tots els nivells, especialment per part dels enquestadors i dels tècnics, ja que la nova ferramenta els facilita la inserció i revisió de topònims, al mateix temps que augmenta la qualitat de les dades. Els usuaris aprecien la utilitat de la informació perquè la poden consultar a través del web o en altres publicacions. Les institucions (Generalitat Valenciana, AVL, ICV, etc.) compartixen i mantenen una base de dades úniques per als seus projectes.

No és possible concretar la data de finalització d’un nomenclàtor toponímic perquè la microtoponímia d’un territori és tan extensa que resulta quasi impossible de quantificar. A més, els topònims són entitats vives que, al llarg del temps, desapareixen al mateix temps que n’apareixen uns altres de nous.

La combinació de diferents disciplines de coneixement en este projecte ha ajudat a la bona acollida d’esta aplicació i a la seua àmplia acceptació entre els seus usuaris.

Esta aplicació, els atributs de la qual responen a les especificacions toponímiques d’INSPIRE, resulta molt atractiva, ja que permet que la totalitat d’un territori compartisca una mateixa estructura de base de dades. Això facilita l’intercanvi d’informació i optimitza l’ús de recursos tècnics i humans. La perspectiva de futur del projecte se centra en dos objectius: d’una banda, continuar ampliant i millorant la base de dades toponímiques de la Comunitat Valenciana, i d’una altra, estudiar la possibilitat d’implementar l’aplicació en altres territoris (comunitats autònomes, províncies, municipis, etc.).

8. BIBLIOGRAFIA CASANOVA, Emili (2010): «Estado actual de los estudios sobre toponimia valenciana»,

dins Toponimia de España. Estado actual y perspectivas de la investigación, pp. 195-212, Patronymica Romanica, 24, Berlín: De Gruyter.

DOYLE, Matt (2010): PHP Práctico, Madrid: Anaya. EMBUENA PUERTA, Carlos (2010): «Atlas toponímico del término municipal de Tuéjar»

Actes de la IV Jornada d’Onomàstica, Vila-real 2010, València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

— (2010): «Nomenclátor toponímico de la Comunitat Valenciana», Postgrau de Toponímia 2010-2011, València: ADEIT - Universitat de València.

HAZZARD, Erik (2010): OpenLayers 2.10, Packt Publishing Limited: Birmingham. HSU, Leo (2010): PostGIS in Action, Oreilly & Associates Incorporated. INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ, portal Terrasit http://terrasit.gva.es/.

Figura 24. Toponímia municipal de l’AVL

MEMBRADO, Joan Carles (2010): «Toponímia i cartografia: introducció geogràfica a la toponímia municipal valenciana», Postgrau de Toponímia 2010-2011, València: ADEIT - Universitat de València.