ANTONIO RAMÍREZ ENTRE CRU I CUIT - llull.cat · científic i tècnic. Aquí, en poc més d’un...

46 L’AVENÇ 342 GENER 2009FOCUS

Hi ha futur per a les llibreries? L’autor, un llibrer independent, responamb una reflexió que parteix de la indemostrada preferència del lec-tor pel llibre digital i defensa el paper de mediador que fa el llibreteren el camí del llibre entre l’autor i el lector. Servint-se de la metàforadel text cru, és a dir aquell nascut per fluir immediatament per laxarxa, en oposició al text cuit, aquell que és el resultat d’un procés d’e-dició, l’autor qüestiona alguns dels tòpics sobre el futur digital.

ENTRE CRU I CUITEL LLIBRE SENSE MEDIADORS

ANTONIO RAMÍREZ

46 53 focus03 c5.qxd 18/12/2008 10:48 PÆgina 46

47L’AVENÇ 342 GENER 2009 FOCUS

Antonio Ramírez(Medellín, Colòmbia, 1959) és el director general de laxarxa de llibreries La Central

La llibreria Shakespeare& Co., situada al BarriLlatí de París, va obrirles portes el 1951

F a unes quantes setmanes, durant la pas-sada Fira del Llibre de Frankfurt, unaenquesta entre un miler de professionals

del sector donava l’any 2018 com la data en quèarribaria el predomini definitiu del llibre digi-tal davant del llibre de paper.

La importància d’aquesta hipòtesi sobre elfutur immediat del llibre no és tant si la data potser encertada o no com el fet que, des de l’inte-rior del món editorial, s’accepta com una cosaindiscutible. Molts gestors de la gran indústriadel llibre ja no pensen que aquesta perspectivasigui un pronòstic més o menys creïble, sinó quel’assumeixen com un diagnòstic veraç, com unalínia estratègica de treball, un d’aquells puntsde fuga que els permet marcar el full de ruta perals propers anys. Així doncs, ara ja no parlemde futur, sinó de present; no d’una cosa quepodria passar, sinó d’alguna cosa per a la qualmolts, des de l’interior, ja estan treballant. Aixòvol dir que estan invertint i adaptant les sevesempreses amb aquesta orientació, alhora que

van reduint o desmuntant les restes que enca-ra segueixen vinculades al sistema tradicional.

Tot i això, no es pot afirmar que aquest canviestratègic respongui a una preferència consta-tada dels lectors pel llibre digital. Al contrari,se situa al davant i tracta d’arrossegar-los; aixòés el que intentarem demostrar.

És indubtable que s’ha consolidat una novamanera de llegir textos electrònics: una bonapart, o la majoria, de les nostres lectures sóntextos que només existeixen als nostres ordi-nadors. Molts observadors pensen que, de lamateixa manera que ens hem habituat a la lec-tura de blocs, pàgines web i correus electrònics,en poc temps preferirem llegir els llibres a la pan-talla abans que sobre el paper; és només qües-tió de temps i de perfeccionar alguns detallstècnics. Des de la banda dels autors, agents i edi-tors, la preocupació rau en la necessitat de per-feccionar el control rigorós dels drets d’autor,però ningú no posa en dubte que finalments’aconseguirà vèncer les reticències d’uns i altres.



La multiplicació dels textos electrònics quecirculen per la xarxa, inimaginable fa tan solstres anys, ens obliga a repensar el llibre com unelement més d’un ecosistema global que es trans-forma amb la força de la tramuntana, i hem deparar molta atenció a la frontera entre les novesmaneres de llegir i la lectura del que podemseguir anomenant un «llibre», digital o en paper.Podríem distingir una gran bifurcació, una frac-tura que determina dues esferes clarament dife-renciades:

a) La circulació detextos immediats,líquids o nascuts perfluir: textos que tanaviat com surten delteclat de l’autor s’o-fereixen a múltipleslectors, es propaguent r a n s f o r m a n t - s e en noves lectures ireescriptures inde-f inidament, senseautoria reconeguda,s e n s e e s t ab i l i t at ,sense que mai pu-guem estar segursq u e a l l ò q u e h e m llegit avui sigui elmateix que altres lle-giren ahir, però senseque això t ingui lamés mínima impor-tància. Ens referima l s c o r r e u s e l e c -trònics, als blocs, alsxats i grups de dis-cussió, als textos dep à g i n e s we b m é s omenys duradores o del tot efímeres. Textos escritsper fluir, per propagar-se, que trenquen el sen-tit clàssic del concepte publicar: fer públic. Ara,per aquests textos líquids publicar significa serllançat en brut a la xarxa, oferir-se a la mani-pulació, a la còpia i a la reutilització perpètua.Podríem denominar aquests textos nascuts perfluir «textos crus»: més que d’un acte d’escrip-tura, sorgeixen de la circulació mateixa, noarrenquen d’un emissor a un receptor, sinó queimmediatament pertanyen a un món de lectu-ra-escriptura que els devora i els retorna sensesolució de continuïtat.

b) Davant el flux de textos crus situaríem lacirculació de textos cuits, és a dir, textos sotme-sos a un procés d’edició en el qual han partici-pat múltiples coautors, des de l’agent literari i

l’editor fins al maquetador i el dissenyador, l’il·lus-trador, etcètera. En aquest sentit, editar i publi-car seria sobretot fixar una forma i establir unaautoria, una «autoritat» en virtut de la qual eltext serà atribuït a un creador, beneficiari delsrèdits i també responsable legal, sense el vist-i-plau del qual el text no podrà ser modificat pos-teriorment. Podem estar segurs que avui llegimel mateix que, per exemple, durant segle i mighan llegit milions de persones. Qui s’atreviria aalterar el final de Guerra i pau i, per simpatia amb

el príncep Andrei,evitar-ne la mort?D e s d e l Re n a i xe -ment, editar i pu-blicar un llibre haestat sobretot unafeina col·lectiva quereuneix funcions bàsiques com se-leccionar el text,f ixar- lo, donar-l iestabilitat i dotar-lode forma. La idea decocció pot ser unabona metàfora perentendre el procésd e l ’ e d i c i ó . P r ò -p i a m e n t , n o m é spodríem seguir ano-menant «llibre» alsresultats completsd’un procés d’edicióentès així: unitatstextuals coherents,amb identitat prò-pia, més o menysestables i f inites,amb autoria reco-

neguda i protegida,independents del suport material en què circu-len. I dir alguna cosa com ara: «Llibre: conjuntde textos cuits».

És una metàfora que ens permet pensar que,més enllà del suport, l’important seria, en elconjunt de l’ecosistema, distingir l’esfera delcru, dels textos nascuts per fluir, d’aquella altraen la qual prevalen els textos cuits, forjats perromandre estables. Acceptant que la gran bifur-cació es produeix en aquestes dues esferes, men-tre estiguem en l’esfera del cuit la diferènciaentre el paper i el digital seria un detall menor;en aquesta esfera, el més important en tot casseria distingir entre els millors editors i els mésvulgars, saber si els mètodes de preparació i latemperatura de cocció han estat els més ade-quats.

Model d’un llibre electrònic



Però, què significa acceptar aquesta transi-ció sense solució de continuïtat del paper al digi-tal? ¿Podem estar segurs, com aposten molts desde l’interior de la indústria editorial, que la trans-formació del seu suport clàssic no alterarà radi-calment les condicions per a la creació i la difusióde la literatura i l’assaig humanístic? Podemcreure, com fan molts dins el món del llibre, quesi romanem en l’esfera del cuit la continuïtatestà garantida? L’editor que ve serà un simple«gestor d’informació desmaterialitzada», sensecap relació amb els objectes físics?

Acceptem que el que passa en l’esfera del crués una altra cosa. Allà sorgeixen expressionsartístiques i activitats crítiques completamentdiverses i sovint allunyades de la tradició: com-posicions on els textos s’integren amb imatgesde vídeo o amb gravacions sonores, creacionsa múltiples veus en continua transformació,cadenes de missatges, fòrums de discussió, blocsd’activistes i pàgines de denúncia capaces demobilitzar milers de persones, capaces de can-viar una determinada política, de trasbalsarunes eleccions o fer trontollar un govern. Fenò-mens inèdits que en molts aspectes s’allunyende la creació literària i de la reflexió humanís-tica tal com fins ara les havíem conegut.

Però apartem-nos per un moment del món delcru i entretinguem-nos en la circulació dels tex-tos cuits. Hi ha com a mínim un front en què l’op-ció digital ha avançat gairebé sense oposició:l’edició especialitzada de llibres i revistes de cairecientífic i tècnic. Aquí, en poc més d’un lustre,el panorama de l’edició ha canviat radicalment:moltes revistes científiques especialitzades, lli-gades a universitats o centres d’investigació, handeixat de publicar-se en paper i només estan dis-ponibles en format digital. Certament, el modeld’edició tradicional era del tot insostenible pelsalts costos d’edició i l’escàs nombre i altíssim

preu de les subscripcions (la majoria de biblio-teques universitàries). Però ha estat sobretot l’e-xistència de tres grans empreses que dominenel mercat mundial de l’edició tècnica, jurídica icientífica (Thomson, Wolters Kluwer, ReedElse-vier) allò que ha accelerat el canvi; mitjançantfortes inversions en tecnologia han aconseguit

dirigir de ple aquesta branca de l’edició cap alsuport digital. Aquí el paper no ha oposat capmena de resistència i els avenços han resultattan espectaculars com irreversibles.

A molts investigadors (historiadors, sociòlegsi f i l ò l e g s ) e l s h a s e m b l at q u e e l m o d e l d e l’edició científica digital pot ser una alternati-va a les carències de l’edició humanística tradi-cional, on publicar monografies i tesis doctoralsés cada cop més difícil. Paral·lelament, projec-tes com la gran biblioteca digital de Google BookSearch, en què s’han invertit milers de milionsde dòlars per digitalitzar els fons de les principalsbiblioteques americanes i algunes d’europees,apareixen com una panacea. Aquest projecteno només permetrà accedir a pràcticament qual-sevol llibre, sinó que, a més, gràcies a la potèn-cia dels seus algoritmes de recerca, ofereixpossibilitats infinites per a la recuperació de lainformació. En el seu origen, el projecte va des-pertar gran entusiasme però al mateix temps vasuscitar les reticències de bona part dels editors,

¿Podem estar segurs que la transformaciódel seu suport clàssic, del paper al digital,no alterarà les condicions per a la creació i ladifusió de la literatura i l’assaig humanístic?’


sobretot europeus, ja que s’acabaven digitalit-zant no només obres de domini públic sinó finsi tot obres subjectes al pagament de drets. El pro-jecte es va veure parcialment frenat per aques-ta decidida oposició que va acabar als tribunals;el 28 d’octubre passat es va resoldre amb unacord pel qual Google es compromet a pagar 45milions de dòlars pel copyright del llibres ja digi-talitzats i a més una part proporcional de les ven-des dels nous llibres digitals. En realitat, benpensat, és una bicoca. Superat, doncs, aquestescull, el projecte continua. Amb el seu desen-volupament, s’haurien completat els fonamentsde la gran biblioteca universal que tantes vega-des van imaginar els poetes. Segons estimacionsde Google, estem parlant d’entre 7 i 10 milionsde llibres escanejats i amb el contingut estratè-gicament indexat i classificat: una part immen-sa del patrimoni cultural de la humanitataccessible amb una immediatesa i una precisióque cap visionari no hauria imaginat mai. Arabé, tot això queda en mans d’una única empre-sa gràcies al poder computacional dels seusmotors de cerca, cosa que li atorga un avantat-ge insuperable davant d’altres projectes paral·lelsde construir biblioteques digitals; competidorstan poderosos com Microsoft ho han deixat córrer.

P otser hi ha un punt confús en la pers-pectiva del tot digital que no sembla acla-rir-se: conservem i recuperem millor un

patrimoni bibliogràfic que prèviament ha vis-cut com a paper, però com s’afegiran els nousvalors? Com trobaran els futurs lectors els nousllibres que desitjaran llegir en aquest universdigital proper, immens, infinit, en el qual loca-litzar qualsevol text des de qualsevol lloc seràsempre possible i immediat? En la resposta habi-tual es confia simplement en les possibilitatsofertes pels mateixos cercadors; no obstant això,es cau en una sèrie de tòpics sobre els quals cal-dria rumiar una mica:

11. El primer tòpic que detectem té molt a veureamb la manera com avui es troben els llibres iel lectors: solem creure que, quan tria una novalectura, el lector coneix perfectament allò quebusca.

Aquesta és una hipòtesi derivada del modelde lectura científic i tècnic, molt del gust tambéde filòlegs i investigadors universitaris. L’espe-cialista i l’estudiant saben sempre què han dellegir perquè els mateixos textos llegits els con-dueixen i els indiquen les noves lectures que pre-cisen. A més, en un entorn digital, és més fàcillocalitzar i seguir altres investigadors que trac-ten temes afins per així conèixer-ne de primeramà els treballs. Però fora del món universitari,gairebé ningú no llegeix seguint aquestes pau-tes d’especialista. Un lector corrent ben poquesvegades coneix amb exactitud allò que li ve degust llegir; només disposa dels indicis i les figu-


La llibreria independentque John Sandoe vaobrir el 1957 al barri deChelsea, a Londres.



res canviants d’unes expectatives difuses i impre-cises. Aquí és el llibre el que delimita i crea eltopos: serà quan acabi la lectura quan podrà for-mular els motius que l’han portat fins a ella. Nopodrà, doncs, dir que ha anat a buscar tal llibreperquè sabia que era el que més convenia a cer-tes necessitats que ja coneixíem. Més aviat és alcontrari: és el llibre el que ha inventat la sevapròpia necessitat; són els llibres llegits els queens permeten anomenar les nostres expectati-ves i no a l’inrevés.

Són apreciacions vàlides per a un conjuntmolt ampli de lectures «corrents», que van desde les lectures de novel·les d’entreteniment i lesd’autoexploració personal, fins a les de creacióliterària de qualitat i d’assaigs crítics; lecturesen què el lector tria sobretot guiant-se per indi-cis i intuïcions, on el llibre no es localitza seguintuna prescripció clara; llibre i lector es troben enun vagabundejar lliure i difús, en el qual tambécompten les dificultats, les limitacions i l’opor-tunitat. Aquí, trobar no és localitzar: la lògicade la trobada no és la lògica de la necessitat. Ésla lògica del desig, impossible de tancar en unalgoritme numèric.

El llibre de paper posseeix un conjunt d’en-granatges amb la funció de permetre l’orienta-ció del lector, oferint-li els indicis per a l’eleccióde les seves pròximes lectures; són mecanismeseficaços per invisibles, es troben sempre davantnostre però sense que gairebé els notem i el seufuncionament ens sembla del tot natural. Bonapart d’aquests dispositius estan inscrits en laforma material del llibre, en són indissociables.Les peculiaritats de la forma del llibre –la tipo-grafia, els formats, les il·lustracions, els colors,els símbols editorials, les col·leccions, les faixes,les frases de la solapa o la contraportada– cons-titueixen un llenguatge particular amb el qualels editors despleguen la seva eloqüència perintentar seduir els lectors atents. Els significatsi les regles propis d’aquest llenguatge s’han defi-nit després de segles d’història, conformen unpaisatge ple de sentit pels lectors, en el qual esco-llir una nova lectura és sobretot un joc, unmoment de plaer. Ens preguntem llavors quinserà el preu que pagarem si abandonem tot això;no només perquè prescindirem d’un patrimonicultural complex, sinó perquè la seva funció enel conjunt del sistema llibre, tal com avui elconeixem, és molt més determinant del que potsemblar a simple vista.22. Un altre tòpic sobre el qual hauríem de refle-xionar és suposar que com més a prop estiguinel creador i el receptor, com més directa sigui larelació entre autor i lector, més pura i més dià-fana serà la recepció de l’obra.

En la manera de pensar l’obra literària hi hageneralment una fascinació per l’autor, pel cre-ador. Prové d’una vella idea romàntica, peròsobretot justifica el principi sobre el qual recol-za l’eix econòmic del llibre modern: com con-vertir les creacions de la imaginació en objectesde consum. Pels agents literaris, pels políticsque es preocupen per enaltir la cultura nacio-nal, pels mitjans de comunicació que busquenfigures memorables, pels publicistes editorialsi sobretot pels mateixos creadors, l’autor ho éstot; només així l’obra, el producte genial de la

seva ment única, pot ser convertida en valor decanvi. En aquesta perspectiva quasi mítica esconsidera que si entre el creador i el receptor,entre l’autor i el lector, han existit intermedia-ris –editors, difusors, crítics, llibreters– nomésha estat per les inevitables i arcaiques exigèn-cies del llibre de paper. Per tant, és fàcil postu-lar la hipòtesi que, en essència, sense ells totserà més ric i fluid.

P erò potser no és tan senzill. Les coses esveuen d’una altra manera si contemplemel camí que va de l’autor al lector no com

un trajecte pla on les etapes per superar serienexclusivament pràctiques, sinó com un procéscomplex i obert en el qual intervenen múltiplesagents mediadors. I parlem de mediadors en elsentit d’agents capaços de transformar amb laseva intervenció el valor de l’objecte mediat.Volem dir amb això que el llibre que arriba a lesmans del lector mai no és la mateixa obra queva sortir de la «ploma» de l’autor; i no nomésperquè amb cada etapa el procés editorial s’haanat transformant: apareix al costat d’altres enuna mateixa col·lecció, presentant-se de copemparentat amb una sèrie d’obres i d’autors jaconsagrats; la il·lustració de la coberta recor-da tal o qual gènere i la tipografia evoca unacerta tradició o, al contrari, un desig de reno-vació i canvi; les notes de la contracoberta o lesfrases de la faixa de promoció citen altres autorsque el lector coneix. Són, tot plegat, gestos quetransformen el llibre: són com capes de valorque s’afegeixen a cada pas, embolcalls de sím-

Per al lector «corrent», trobar un llibre noés localitzar-lo: la lògica de la trobada no ésla de la necessitat. És la lògica del desig,impossible de tancar en un algoritme’



bols que distingeixen un llibre d’un altre i grà-cies als quals el lector troba el llibre que bus-cava.

Precisament, allà on el lector s’enfronta anoves lectures per llegir, a la llibreria, el llibresegueix patint noves transmutacions. El llibre-ter és aquell intermediari silenciós, amb la labor–poques vegades reconeguda– de situar-se sem-pre del costat del lector, tractant de veure el lli-bre amb els seus ulls. Lluny de ser constructorde cànons, és peculiaritat del llibreter la sevacapacitat per associar lectures, per proposar lacontinuïtat entre textos aparentment distants,per crear familiaritats que no poden ser for-mulades d’altra manera, per mostrar jerarquiesque només poden ser suggerides. La seva no ésuna lectura que es pregunti només per les pro-pietats estilístiques d’un text, per la seva cohe-rència argumental, per les seves qualitatsestètiques; el llibreter procura anticipar-se a l’eventual lectura que en farà un conjunt depersones, els gustos i els itineraris lectors de lesquals pot distingir. Indaga sobre els requisits

previs que exigeix un text, sobre les altres lec-tures que evoca, l’imagina en diferents situa-cions de lectura, n’assaja les possibles relacionsde «bon veïnatge», el situa en l’immens casellerque li permet organitzar i classificar aquestabiblioteca imaginària que comparteix amb lacomunitat de lectors amb la qual dialoga. Enaquest sentit, el llibreter no és tant un pres-criptor sinó més aviat un propiciador, una menad’alcavota que va teixint les seves intrigues i elsseus paranys aprofitant no només els textos sinótambé, i molt particularment, tot el que els envol-ta; les peculiaritats de la forma del llibre cons-titueixen la seva veritable matèria primera.33. Un tercer tòpic que també cal posar en dubteés donar per descomptat que el fet que si unaobra destaca per damunt de les altres nomésdepèn de les seves pròpies qualitats. Hem ditque, en el sistema de l’edició clàssica, el llibretravessa diverses portalades que el van trans-formant. Però no tots els llibres ho fan amb lamateixa sort. El sistema editorial és per si mateixun mecanisme de selecció i jerarquització, amb

tots els seus defectes i distorsions; la seva essèn-cia és posseir un conjunt de filtres amb els qualsdetectar i destacar entre la infinitat de textosprivats (crus) aquells que mereixen ser conver-tits en públics, depurant-los, fixant-los i dotant-los d’una forma. De bon començament, el llibrenomés és un objecte material, però un cop esposa en circulació, en certes ocasions, es trans-forma i es «consagra»; és a dir, es converteix enreceptor i portador de valors simbòlics, valorscompartits i reconeguts per un grup més o menysampli de lectors; en canvi, en moltes altres oca-sions –la majoria– el llibre queda com les escor-rialles de pasta de paper.

Els dispositius del sistema modern de circu-lació de llibres permeten assenyalar un llibreentre d’altres possibles i conferir-li un estatusparticular, reconegut i acceptat per tots sensenecessitat de cap imposició; la seva eficàcia ésla clau sobre la qual reposa el conjunt del siste-ma. Sovint hem dit que és injust o cec, però enla manera com ha funcionat, quan ha destacatsempre el seu caràcter obert, ha estat imprevi-sible, fins ara ingovernable, resultat de la inter-venció de múltiples agents desconnectats, senseque cap d’ells tingui la força suficient per domi-nar els altres. Amb tots els seus fracassos i fis-sures, amb totes les tensions entre el pol méscomercial i el més exigent, sobre ell s’ha edificatla literatura més audaç, creativa i memorabledel passat segle xx. En gran manera aquests dis-positius són indissociables del llibre de paper, deles seves possibilitats, de la riquesa i de la com-plexitat que admet la seva materialitat; en altresparaules, del lloc que ha ocupat l’objecte llibreen la memòria i en la imaginació dels lectors.

E n síntesi: el llibre de paper no és tant unobjecte como un sistema. Podríem veure’lcom un univers en tres dimensions:

La primera dimensió estaria constituïda pelsmateixos textos, estables, f inits, forjats perromandre, per resistir. És la dimensió de la ima-ginació.

La segona és la dimensió de la memòria: ésel moment de la forma, de la materialitat del lli-bre com a llenguatge, de l’objecte llibre com arecipient per a l’evocació i els records.

I la tercera és la dimensió de la cultura (enel sentir dels antropòlegs), del llibre com a vin-cle social, com un bé material que alhora és unvalor social compartit, en acord i en disputa;aquí el llibre és mercaderia que es compra i esven però que simultàniament pot arribar a serportadora de marques i signes culturals, quepodem fer servir per parlar amb els altres delnostre lloc en el món.

La peculiaritat del llibreter és la sevacapacitat per associar lectures, per proposarla continuïtat entre textos distants, per crearfamiliaritats, per mostrar jerarquies ’



Així, l’univers llibre seria un paisatge enrelleu, les seves valls i els seus turons represen-tarien jerarquies, zones d’èmfasis i d’ombres;estaria travessat per camins plens de senyals iadvertències, delimitat per uns marges més enllàdels quals s’estén el que s’ha descartat i el ques’ha oblidat. Durant segles d’història, els nouslectors s’han format familiaritzant-se amb aquestpaisatge, orientant-s’hi a poc a poc. Potser siguipossible reduir-lo a una superfície plana ambuna única dimensió: un continu de textos infi-nit i indiferenciat. Però llavors serà una altracosa molt diferent: els mecanismes que perme-ten formar nous lectors, que tenen la capacitatde destacar determinades obres mentre se n’o-bliden d’altres i que fan possible que milers dedesconeguts puguin compartir la lectura delsmateixos relats, hauran de reinventar-se nova-ment de dalt a baix.

No és que pretenguem defensar el sistema decomercialització del llibre de paper en la sevaversió actual. Al contrari, en l’evolució més recentmostra tendències com la sobreproducció des-aforada, l’abandonament del llibre de fons o lasubmissió a les cadenes i a les grans superfíciescomercials, a les quals és impossible fer costat;tendències perverses que semblen el reconeixe-ment implícit que el model de negoci ja no és sos-tenible. Desperten la sospita que acabaran sentelles mateixes el motor de l’autodestrucció.

La veritat és que ni les noves formes de dis-tribució del llibre imprès en paper, ni el modelde negoci que es proposa per al llibre digital,no semblen gaire engrescadors. En cap dels dosno podem estar segurs que els principis que hanpermès la llibertat, el risc i la creativitat podransobreviure. Hi ha símptomes prou preocupantsque ens conviden a pensar el contrari: en par-ticular, l’omnipresència de dos grans agentsglobals (Google, Amazon) que, anorreant ambla seva potència computacional (i financera),aspiren al control oligopòlic de la cadena delllibre.

En realitat és com si haguéssim d’acceptarque l’exercici crític de l’escriptura, de la lectu-ra i la reflexió en llibertat només serà possibleen l’esfera del cru, entre els textos nascuts perfluir, per ser efímers i volàtils, en una mena dezamizdat digital en què gairebé tot encara estàper inventar; possibilitat que a nosaltres els«arcaics», els formats en la lectura de Plató idels clàssics, ens xoca com una aporia. Un espregunta si l’esfera dels textos cuits (exceptuantpotser els tècnics, científics i acadèmics) no s’es-tarà encaminant cap a un carreró sense sorti-da, cap a una estrangulació inevitable: potsera punt d’aconseguir que el vell sistema salti pelsaires però sense disposar encara de cap alter-nativa a la subtilitat i la complexitat d’un engra-natge que sempre hem ignorat per evident.

La llibreria Lello e Irmão,la més antiga de Porto,va ser fundada el 1894 ité la seu en un edificiinaugurat l’any 1906

Aquest text és unaversió revisada delque l’autor va llegiren el fòrum TribunaAteneu Barcelonèsel 19 de novembrepassat. Agraïm al’autor i a l’AteneuBarcelonès el seupermís per reproduirel text.


ANTONIO RAMÍREZ ENTRE CRU I CUIT - llull.cat · científic i tècnic. Aquí, en poc més d’un...

Documents

Transcript of ANTONIO RAMÍREZ ENTRE CRU I CUIT - llull.cat · científic i tècnic. Aquí, en poc més d’un...