ANNEX 1 TEMA 14 tgest atc - Departament de la Vicepresidència i...

www.cef.es SumariJULIOL 2017

T. GesTors ATC. ANNeX 1 TemA 14

1. Larevisiódelsactesenviaadministrativa.Larevisiód’ofici.Larevocaciódelsactesadministratius

2. Larevisiód’ofici

3. La revocació dels actes administratius

4. Els recursos administratius: objecte i classes

5. El recurs ordinari i el recurs de revisió

6. Les reclamacions prèvies a l’exercici d’accions civils i laborals

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MaDriD Tel. 914 444 920Gran de Gràcia, 171 08012 BarCelona Tel. 934 150 988alboraya, 23 46010 ValènCia Tel. 963 614 199Ponzano, 15 28010 MaDriD Tel. 914 444 920

www.cef.es [email protected] 902 88 89 90

“Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)”.

www.cef.es 14‒1JULIOL 2017

1. LA REVISIÓ DELS ACTES EN VIA ADMINISTRATIVA. LA REVISIÓ D’OFICI. LA REVOCACIÓ DELS ACTES ADMINISTRATIUS

La revisió dels actes en via administrativa, es configura com a una potestat o prerrogativa de l’Ad-ministració que faculta a poder remoure de l’ordenament jurídic la seva activitat jurídica, quan es donen els supòsits legalment establerts i atenent al procediment regulat a l’efecte.

Regulat a l’art 106 a 111 de la Llei 39/2015 (LPAC) i art 71 a 74 de la Llei 26/2010.

1.1. La invaLidESa dE L’actE adminiStratiu

L’article 39.1 de la Llei 39/2015 d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les adminis-tracions públiques (LPAC), estableix que «els actes de les administracions públiques subjectes al dret ad-ministratiu es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de la data en què es dictin, llevat que aquests disposin una altra cosa», és a dir, es parteix d’una presumpció de validesa dels actes administratius, d’on deriva la seva executivitat, i en el seu cas, execució forçosa.

Aquesta presumpció de legitimació i validesa de l’acte administratiu és iuris tantum, és a dir, que admet prova en contrari a través de la interposició del corresponent recurs administratiu i, en el seu cas, contenciós-administratiu, pel particular afectat per l’acte que s’entén il·legal, podent-se produir, en els supòsits previstos a l’article 117 de la LPAC, la suspensió dels efectes de l’acte.

En aquest context, no és infreqüent que l’acte administratiu presenti vicis o no s’ajusti exactament al que l’ordenament jurídic determina en cada cas, podent-se trobar en els següents supòsits:

a) La nul·litat absoluta o de ple dret de l’acte administratiu.

b) La nul·litat relativa o anul·labilitat del mateix.

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MaDriD Tel. 914 444 920Gran de Gràcia, 171 08012 BarCelona Tel. 934 150 988alboraya, 23 46010 ValènCia Tel. 963 614 199Ponzano, 15 28010 MaDriD Tel. 914 444 920

www.cef.es [email protected] 902 88 89 90

tEma

14 La revisió dels actes en via administrativa. La revisió d’ofici. La revocació dels actes administratius. Els recursos administratius: objecte i classes. El recurs ordinari i el recurs de revisió. Les reclamacions prèvies a l’exercici d’accions civils i laborals


Oposicions

14‒2 www.cef.es

T. GesTors ATC

c) La irregularitat de l’acte.

Se sancionen amb la nul·litat la vulneració dels principis de jerarquia normativa, de reserva de llei i de irretroactivitat de disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, com es veurà a l’article 47.2 de la LPAC.

1.2. SupòSitS dE nuL·Litat dE pLE drEt i anuL·LabiLitat

1.2.1. Nul·litat Absoluta o de Ple Dret

L’article 47.1 de la LPAC estableix:

«Els actes de les administracions públiques són nuls de ple dret en els casos següents:

a) Els que lesionin els drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional.

b) Els dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori.

c) Els que tinguin un contingut impossible.

d) Els que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’aquesta.

e) Els dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.

f) Els actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquirei-xen facultats o drets quan no es tinguin els requisits essencials per adquirir-los.

g) Qualsevol altre que s’estableixi expressament en una disposició amb rang de llei».

A) Actes que lesionin drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional.

La nul·litat radical es reserva pels actes que lesionin el contingut dels drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional, és a dir, els reconeguts a l’article 14, Secció 1ª del Capítol Segon del Títol I i l’article 30 de la Constitució, que es refereix a l’objecció de consciència.

B) Actes dictats per òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori.

La LPAC manté l’atribut de «manifesta» perquè el vici d’incompetència sigui determinant de nul·litat radical. La incompetència serà manifesta quan sigui notòria, evident i aparegui de manera clara.

La doctrina del Tribunal Suprem ha considerat com casos d’incompetència manifesta la falta de competència objectiva o per raó de la matèria i la falta de competència territorial.

D’acord amb l’article que comentem la incompetència jeràrquica no produeix la nul·litat radical de l’acte dictat.

Dins el concepte d’incompetència s’ha d’incloure la falta de potestat perquè, tal com assenya-len García de Enterría y T.R. Fernández, la competència és la mesura de la potestat atribuïda a cada òrgan, de forma que no pot haver competència si no hi ha prèviament una potestat a repartir. La potestat ha d’haver estat atribuïda prèviament per una norma, i si aquesta norma prèvia habilitant manca, si ha perdut vigència o si és inaplicable en un cas concret, l’òrgan administratiu implicat en el mateix serà manifestament incompetent per actuar.


www.cef.es 14‒3

Oposicions Annex 1

JULIOL 2017

C) Actes que tinguin un contingut impossible.

La impossibilitat que determina la qualificació de l’acte com a nul de ple dret ha de ser una impossibilitat física o material, però no una impossibilitat legal; perquè si s’admetés aquesta última, es podria considerar nul de ple dret qualsevol acte que anés contra una llei, i això seria contrari a la intenció del legislador, que determina taxativament els casos de nul·litat de ple dret.

D) Actes que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’aquesta.

S’inclouen tots els supòsits d’infracció penal, sigui tipificada com a delicte o com a falta i ja estigui en el codi penal o en lleis especials, amb exclusió de les infraccions administra-tives o disciplinàries.

E) Actes dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert.

En aquest supòsit s’han de comprendre no només els casos en què, efectivament, es pres-cindeix de tot el procediment, sinó també en aquells casos en què:

• L’Administració ha observat un procediment, però no el «procediment concret pre-vist per la llei pel supòsit concret».

• S’utilitza el procediment legalment establert, però s’ometen els tràmits substancials del mateix.

F) Actes dictats prescindint de les normes que contenen les regles essencials per a la forma-ció de la voluntat dels òrgans col·legiats.

No tots els defectes apreciats en el funcionament dels òrgans col·legiats originen la nul-litat radical dels acords adoptats per aquells, sinó només els que s’adoptin prescindint de les regles essencials per la formació de la voluntat. La jurisprudència ha considerat així les regles que es preveuen a l’article 17 de la Llei 40/2015 d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, això és, composició de l’òrgan, convocatòria i determinació de l’ordre del dia, quòrum d’assistència i votació.

G) Actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquireixen facultats o drets quan no es tinguin els requisits essencials per adquirir-los.

Aquest supòsit expressa una redundància perquè si l’acte administratiu atorga facultats o drets quan no es tenen els requisits essencials per la seva adquisició, el mateix serà lògi-cament, contrari a l’ordenament jurídic.

La delimitació de quins són aquests requisits essencials per l’adquisició d’un dret i la seva diferenciació d’aquells altres no essencials però també necessaris per a la seva adquisició és quelcom del que és difícil formular regles generals i s’anirà perfilant amb exemples que ofereixi la variada casuística del fòrum.

H) Actes en què la nul·litat s’estableixi expressament en una disposició de rang de llei.

Tal com preveu el supòsit ha de ser una norma amb rang de llei.

1.2.2. Supòsits d’Anul·labilitat

L’article 48 de la LPAC diu així:

«1. Són anul·lables els actes de l’Administració que incorrin en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder.


Oposicions

14‒4 www.cef.es

T. GesTors ATC

2. No obstant això, el defecte de forma només determina l’anul·labilitat quan l’acte no tingui els requisits formals indispensables per assolir el seu fi o doni lloc a la indefensió dels interessats.

3. La realització d’actuacions administratives fora del temps establert per a aquestes només implica l’anul·labilitat de l’acte quan així ho imposi la naturalesa del terme o termini».

L’article 48.2 de la LPAC es refereix a les infraccions procedimentals comeses durant la tramitació del procediment per l’elaboració de l’acte administratiu.

La jurisprudència del Tribunal Suprem, en línia amb la doctrina, ha anat reduint els supòsits en què la infracció del procediment pugui tenir eficàcia invalidatòria de l’acte administratiu. Ha declarat d’aquesta manera:

A) Només és procedent l’anul·lació d’un acte en el supòsit que les infraccions procedimentals comeses en la seva elaboració suposin una disminució efectiva, real i transcendent de les garanties, incidint en la resolució del fons, de forma que puguin alterar el seu sentit, no es-sent possible pel Tribunal esbrinar si la decisió continguda a l’acte és o no conforme a dret.

B) No és en canvi, procedent l’anul·lació d’un acte per omissió d’un tràmit preceptiu quan:

a) Tot complint aquest tràmit, es pugui preveure lògicament que tornaria a produir-se un acte administratiu igual al que es pretén anul·lar.

b) Quan l’omissió d’un tràmit preceptiu no causa indefensió a l’interessat, no existint tal indefensió, quan, tot i l’omissió del tràmit, l’interessat hagi tingut ocasió d’al·legar durant el procediment administratiu o en la via del recurs administratiu interposat contra l’acte o en la via del recurs jurisdiccional, tot el que l’omissió d’aquests trà-mits li va impedir al·legar.

Quan l’anul·lació d’un acte està motivada per una infracció comesa en l’elaboració del mateix, serà necessari retrotraure el procediment al moment en què es va cometre la infracció. La retroacció d’actu-acions no vol dir necessàriament la declaració de nul·litat de tota l’actuació a partir del moment en què es va cometre la infracció procedimental, puix que, tal com assenyala l’article 51 LPAC «l’òrgan que declari la nul·litat o anul·li les actuacions ha de disposar sempre la conservació d’aquells actes i tràmits el contingut dels quals s’hauria mantingut igual si no s’hagués comès la infracció».

1.2.3. Convalidació dels Actes Anul·lables

En relació a tots els actes anul·lables, cal dir que els mateixos, i a diferència del que succeeix amb els actes nuls de ple dret, poden ser convalidats per l’Administració, esmenant els vicis que presentin, tal com preveu amb caràcter general l’article 52.1 LPAC.

1.2.4. Diferències entre la Nul·Litat Absoluta i la Nul·litat Relativa o Anul·labilitat

a) En la nul·litat absoluta el vici que la provoca té una transcendència erga omnes, que vol dir que qualsevol persona pot impugnar l’acte i els propis Tribunals, encara que no s’al·legui aquest vici, si el detecten, han de declarar-lo. En els supòsits d’anul·labilitat, l’interessat ha de presentar contra l’acte que entén il·legal els recursos procedents en uns terminis realment curts, previstos a la llei, de forma que si no ho fa, l’acte queda ferm i inatacable (llevat dels


www.cef.es 14‒5

Oposicions Annex 1

JULIOL 2017

supòsits del recurs de revisió). Per la seva part, l’Administració segons l’article 52.1 LPAC pot convalidar l’acte, a través de la reparació dels vicis que presenti.

b) En la nul·litat absoluta, els efectes de la declaració –per la mateixa Administració o per la Jurisdicció Contenciosa-Administrativa- es retrotrauen al moment en què es va dictar l’ac-te, és a dir, la declaració té efectes ex tunc, mentre que amb l’anul·labilitat, els efectes de la declaració de nul·litat de l’acte es produeixen ex nunc, des de el moment en què es du a terme, mantenint-se, per tant, tots els efectes o conseqüències de l’acte sorgit d’ençà que es va dictar fins que és objecte d’anul·lació.

c) L’acte nul de ple dret no pot ser reparat per confirmació o prescripció. L’acte anul·lable sí que pot ser convalidat i, així, transcorregut el termini per l’exercici de la corresponent acció sense exercitar-la, el vici de que era objecte queda purgat.

1.3. irrEguLaritat

Es produeix quan l’acte presenta un vici que no el fa incórrer en nul·litat absoluta ni en anul·labilitat. Ha de ser, per tant, un vici de caràcter secundari que no invalidi l’acte.

La LPAC contempla com a supòsits de la mateixa els simples defectes de forma que es produ-eixen quan s’emet l’acte, sempre que aquest, com a conseqüència dels mateixos no tingui els requi-sits formals indispensables per obtenir el fi o no doni lloc a la indefensió dels interessats (art. 48.2), així com les actuacions administratives realitzades fora del temps establert, respecte de les que l’ar-ticle 48.3 disposa que «només implica l’anul·labilitat de l’acte quan així ho imposi la naturalesa del terme o termini».

1.4. EL principi dE conSErvació dE L’actE adminiStratiu: tranSmiSSi-biLitat, conSErvació i convaLidació

L’article 49 LPAC estableix els límits a l’extensió de la nul·litat o anul·labilitat dels actes.

• La nul·litat o anul·labilitat d’un acte no implica la dels successius en el procediment que siguin independents del primer.

• La nul·litat o anul·labilitat en part de l’acte administratiu no implica la de les seves parts independents d’aquella, llevat que la part viciada tingui tanta importància que sense aques-ta l’acte administratiu no s’hauria dictat.

L’article 50 LPAC tracta de la conversió d’actes viciats:

«Els actes nuls o anul·lables que, tanmateix, continguin els elements constitutius d’un altre de diferent tenen els efectes d’aquest».

L’article 51 LPAC regula la conservació d’actes i tràmits:

«L’òrgan que declari la nul·litat o anul·li les actuacions ha de disposar sempre la conser-vació d’aquells actes i tràmits el contingut dels quals s’hauria mantingut igual si no s’hagués comès la infracció».


Oposicions

14‒6 www.cef.es

T. GesTors ATC

L’article 52 LPAC regula la convalidació:

a) L’Administració pot convalidar els actes anul·lables, i reparar els vicis que presentin.

b) L’acte de convalidació té efecte des de la seva data, llevat del que disposa l’article 39.3 per a la retroactivitat dels actes administratius (l’art. 39.3 LPAC diu: «Excepcionalment, es pot atorgar eficàcia retroactiva als actes quan es dictin en substitució d’actes anul·lats, així com quan produeixin efectes favorables a l’interessat, sempre que els supòsits de fet necessaris ja existissin en la data a la qual es retrotregui l’eficàcia de l’acte i aquesta no lesioni drets o interessos legítims d’altres persones»).

c) Si el vici consisteix en incompetència no determinant de nul·litat, l’òrgan competent, quan sigui superior jeràrquic del que va dictar l’acte viciat, pot dur a terme la convalidació. (aquí es parla d’incompetència jeràrquica).

d) Si el vici consisteix en la manca d’alguna autorització, l’acte pot ser convalidat mitjançant l’atorgament de l’autorització per part de l’òrgan competent.

2. LA REVISIÓ D’OFICI

En principi els actes administratius s’extingeixen per les mateixes causes que determinen l’extinció dels actes jurídics en general. No obstant això, existeix en els actes administratius una particularitat que no es dóna en el dret privat, i és la possibilitat que tenen les Administracions Públiques de declarar uni-lateral i executori ament l’extinció dels mateixos quan concorren determinades causes.

Aquesta possibilitat es coneix a la nostra doctrina i legislació amb el nom de revisió d’ofici dels actes administratius.

L’article 111 LPAC regula la competència per a la revisió d’ofici de les disposicions i d’actes nuls i anul·lables en l’Administració General de l’Estat.

A) En l’àmbit estatal, són competents per a la revisió d’ofici de les disposicions i els actes ad-ministratius nuls i anul·lables:

a) El Consell de Ministres, respecte dels seus propis actes i disposicions i dels actes i les disposicions dictats pels ministres.

b) En l’Administració General de l’Estat:

• Els ministres, respecte dels actes i les disposicions dels secretaris d’Estat i dels dictats per òrgans directius del seu departament no dependents d’una secretaria d’Estat.

• Els secretaris d’Estat, respecte dels actes i les disposicions dictats pels òrgans directius que en depenen.

B) En els organismes públics i les entitats de dret públic vinculats o dependents de l’Admi-nistració General de l’Estat:

a) Els òrgans als quals estiguin adscrits els organismes públics i les entitats de dret pú-blic, respecte dels actes i les disposicions dictats pel màxim òrgan rector d’aquests.


www.cef.es 14‒7

Oposicions Annex 1

JULIOL 2017

b) Els màxims òrgans rectors dels organismes públics i les entitats de dret públic, res-pecte dels actes i les disposicions dictats pels òrgans que en depenen.

L’article 106 de la LPAC, regula la revisió de disposicions i actes nuls:

• Les administracions públiques, en qualsevol moment, per iniciativa pròpia o a sol-licitud d’interessat, i amb el dictamen favorable previ del Consell d’Estat o òrgan consultiu equivalent de la comunitat autònoma, si n’hi ha (en el cas de Catalunya, la Comissió Jurídica Assessora), han de declarar d’ofici la nul·litat dels actes adminis-tratius que hagin posat fi a la via administrativa o que no hagin estat recorreguts dins el termini, en els supòsits que preveu l’article 47.1.

• Així mateix, en qualsevol moment, les administracions públiques d’ofici, i amb el dictamen favorable previ del Consell d’Estat o òrgan consultiu equivalent de la co-munitat autònoma, si n’hi ha (en el cas de Catalunya, la Comissió Jurídica Assesso-ra), poden declarar la nul·litat de les disposicions administratives en els supòsits que preveu l’article 47.2.

• L’òrgan competent per a la revisió d’ofici pot acordar motivadament la inadmissió a tràmit de les sol·licituds formulades pels interessats, sense necessitat de sol·licitar el dictamen del Consell d’Estat o òrgan consultiu de la comunitat autònoma (en el cas de Catalunya, la Comissió Jurídica Assessora), quan aquestes no es basin en alguna de les causes de nul·litat de l’article 47.1 o manifestament no tinguin fonament, així com el supòsit que s’hagin desestimat pel que fa al fons altres sol·licituds substancialment iguals.

• Les administracions públiques, en declarar la nul·litat d’una disposició o acte, poden establir, en la mateixa resolució, les indemnitzacions que sigui procedent reconèixer als interessats, si es donen les circumstàncies previstes als articles 32.2 i 34.1 de la Llei de règim jurídic del sector públic sense perjudici que, tractant-se d’una disposi-ció, subsisteixin els actes ferms dictats en aplicació d’aquesta.

• Quan el procediment s’hagi iniciat d’ofici, el transcurs del termini de sis mesos des del seu inici sense que s’hagi dictat una resolució en produeix la caducitat. Si el pro-cediment s’ha iniciat a sol·licitud d’interessat, aquesta es pot entendre desestimada per silenci administratiu.

De l’anàlisi d’aquest article resulta:

En primer lloc, que la revisió d’ofici d’actes nuls es configura en la llei com una veritable acció de nul·litat, permetent als administrats instar la revisió d’ofici de l’acte. El procediment deixa de ser un pro-cediment d’incoació d’ofici per poder incoar-se també «a sol·licitud de l’interessat».

En segon lloc, el sistema delimita el seu àmbit d’aplicació als actes administratius (art. 47.1 LPAC), i a les disposicions generals (tot i que en aquest cas només s’admet d’ofici).

En tercer lloc, cal ressaltar que perquè es pugui acordar vàlidament la revisió de l’acte nul és neces-sari que el Consell d’Estat (en el cas de Catalunya, la Comissió Jurídica Assessora) apreciï l’existència d’una causa determinant de la nul·litat de ple dret (dictamen favorable diu la llei). El dictamen del Con-sell d’Estat (en el cas de Catalunya, la Comissió Jurídica Assessora) és, en aquest cas, no només pre-ceptiu, sinó també vinculant per l’òrgan actiu, la competència decisòria del qual està d’aquesta manera essencialment mediatitzada per l’òrgan consultiu.

Finalment, assenyalar que pel que fa al sistema de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques, trobem que en les pròpies declaracions de nul·litat d’un acte, la mateixa Administració podrà


Oposicions

14‒8 www.cef.es

T. GesTors ATC

establir les indemnitzacions que procedeixin pels ciutadans, sempre que concorrin, òbviament, els requi-sits que per abonar les esmentades indemnitzacions es recullin al títol corresponent a la responsabilitat patrimonial que regula la Llei 40/2015, d’1 d’octubre de Règim Jurídic del Sector Públic (arts. 32 i ss).

L’article 107 LPAC regula la revisió d’ofici d’actes anul·lables, o com indica el mateix article:

«Declaració de lesivitat d’actes anul·lables.

1. Les administracions públiques poden impugnar davant l’ordre jurisdiccional contenci-ós administratiu els actes favorables per als interessats que siguin anul·lables de conformitat amb el que disposa l’article 48, amb la seva declaració prèvia de lesivitat per a l’interès públic.

2. La declaració de lesivitat no es pot adoptar una vegada transcorreguts quatre anys des que es va dictar l’acte administratiu i exigeix l’audiència prèvia de tots els qui hi apareguin com a interessats, en els termes que estableix l’article 82.

Sense perjudici del seu examen com a pressupòsit processal d’admissibilitat de l’acció en el procés judicial corresponent, la declaració de lesivitat no és susceptible de recurs, si bé es pot notificar als interessats als mers efectes informatius.

3. Si, un cop transcorregut el termini de sis mesos des de la iniciació del procediment, no s’ha declarat la lesivitat, es produeix la caducitat del procediment.

4. Si l’acte prové de l’Administració General de l’Estat o de les comunitats autònomes, la declaració de lesivitat l’ha d’adoptar l’òrgan de cada Administració competent en la matèria.

5. Si l’acte prové de les entitats que integren l’Administració Local, la declaració de le-sivitat l’ha d’adoptar el ple de la corporació o, si no, l’òrgan col·legiat superior de l’entitat».

L’article 108 LPAC preveu la suspensió:

«Un cop iniciat el procediment de revisió d’ofici a què es refereixen els articles 106 i 107, l’òrgan competent per declarar la nul·litat o lesivitat pot suspendre l’execució de l’acte, quan aquesta pugui causar perjudicis de reparació impossible o difícil».

Tot el tema de la revisió d’ofici dels actes administratius és en extrem delicat, en tant que atempta con-tra situacions jurídiques establertes. L’enfrontament entre els dos principis jurídics bàsics, de legalitat i de seguretat jurídica, exigeix una gran ponderació i cautela a l’hora de fixar el punt concret d’equilibri, que eviti tant el risc de consagrar situacions il·legítimes d’avantatge, com el perill oposat al que fa referència la vella màxima súmmum ius, summa iniuria. Pensant en això, l’article 110 LPAC regula els límits de la revisió:

«Les facultats de revisió que estableix aquest capítol no es poden exercir quan, per pres-cripció d’accions, pel temps transcorregut o per altres circumstàncies, el seu exercici sigui con-trari a l’equitat, a la bona fe, al dret dels particulars o a les lleis».

3. LA REVOCACIÓ DELS ACTES ADMINISTRATIUS

L’article 109 LPAC regula la revocació d’actes i rectificació d’errors.

• Les administracions públiques poden revocar, mentre no hagi transcorregut el termini de prescripció, els seus actes de gravamen o desfavorables, sempre que aquesta revocació


www.cef.es 14‒9

Oposicions Annex 1

JULIOL 2017

no constitueixi dispensa o exempció no permesa per les lleis, ni sigui contrària al principi d’igualtat, a l’interès públic o a l’ordenament jurídic.

• Les administracions públiques poden rectificar, així mateix, en qualsevol moment, d’ofici o a instància dels interessats, els errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes.

La pura rectificació material d’errors de fet o aritmètics no implica una revocació de l’acte en ter-mes jurídics. L’acte materialment rectificat segueix tenint el mateix contingut després de la rectificació, l’única finalitat és eliminar els errors de transcripció o de simple compte amb el fi d’evitar qualsevol possible equivocació.

Aquest caràcter estrictament material, i en absolut jurídic, de la rectificació justifica que per tal que es pugui dur a terme no requereix la subjecció a cap tipus de solemnitat ni límit temporal. La rectificació d’errors es pot fer en qualsevol moment i està a l’abast de totes les Administracions Públiques.

3.1. rEfErència normativa dE cataLunya

Abans de passar a l’estudi dels recursos administratius, cal fer referència a la regulació de la Llei 26/2010, de 3 d’agost de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya.

El capítol I del Títol V de la citada llei regula «La revisió d’ofici de les disposicions reglamentàri-es i dels actes administratius».

A) L’article 71 cita els òrgans competents per la revisió de disposicions i actes nuls:

a) La competència per iniciar i resoldre els procediments de revisió d’ofici de disposi-cions reglamentàries i per iniciar el de revisió d’actes nuls correspon a l’òrgan que els ha aprovat o dictat.

b) A l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, la competència per resoldre els pro-cediments de revisió d’ofici dels actes nuls que provenen del president o presidenta de la Generalitat, del Govern i dels consellers correspon a l’òrgan que els ha dictat, i en el cas dels actes que provenen d’altres òrgans, inclosos els dictats pels òrgans de govern dels organismes o les entitats públiques, correspon al conseller o consellera del departament competent per raó de la matèria.

c) La competència per resoldre els procediments de revisió d’ofici d’actes nuls dictats pels ens locals correspon als òrgans que determina la normativa de règim local.

B) L’article 72 esmenta «El dictamen de la Comissió Jurídica Assessora és preceptiu en els expedients de l’Administració de la Generalitat o de l’Administració Local relatius a la revisió d’ofici d’actes nuls de ple dret i de disposicions reglamentàries».

C) L’article 73 cita els òrgans competents per la declaració de lesivitat d’actes anul·lables:

a) La competència per iniciar els procediments per la declaració de lesivitat dels actes anul·lables correspon a l’òrgan que ha dictat l’acte.

b) A l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, la competència per declarar la lesivi-tat dels actes anul·lables correspon als òrgans establerts per l’article 71.2.

c) La competència per la declaració de lesivitat d’actes dictats pels ens locals correspon als òrgans que determina la normativa de règim local.


Oposicions

14‒10 www.cef.es

T. GesTors ATC

D) L’article 74 cita els òrgans competents per la revocació d’actes i rectificació d’errors:

a) La competència per revocar un acte de gravamen o desfavorable correspon a l’òrgan que l’ha dictat.

b) La competència per rectificar errors materials, de fet o aritmètics en els actes i dispo-sicions reglamentàries correspon a l’òrgan que els ha dictat».

4. ELS RECURSOS ADMINISTRATIUS: OBJECTE I CLASSES

La submissió de l’actuació de les administracions públiques a l’ordenament jurídic vigent a cada moment, és revisable davant dels tribunals de justícia (art. 106.1 de la Constitució espanyola).

Existeixen una sèrie de mecanismes de reacció pel supòsit que l’administració dicti un acte contrari a dret, als efectes d’adequar tal actuació a l’ordenament jurídic. Entre aquests instruments cal distingir:

• Els judicials, on són els tribunals de justícia de cada un dels ordres jurisdiccionals, amb pre-ferència del contenciós administratiu, els que corregeixen l’actuació il·legal de l’adminis-tració.

• Els administratius, també anomenats de revisió administrativa en sentit ampli.

El recurs administratiu és una garantia pels afectats per la resolució administrativa, en tant els as-segura la possibilitat de reaccionar contra ella i, eventualment, d’eliminar el perjudici que comporta, en-globant a tot tipus d’actes administratius. La revisió dels actes administratius consisteix en sotmetre’ls a un nou examen, per ratificar-los, corregir-los, esmenar-los o anul·lar-los, si són contraris a dret. Ara bé, és una garantia limitada, en tant que s’interposen i resolen davant i per la pròpia Administració (que és doncs, jutge i part).

La revisió es pot dur a terme d’ofici per la mateixa administració autora dels fets o a instància dels administrats, mitjançant la interposició dels recursos administratius corresponents. Els recursos admi-nistratius són actes de part on el que s’impugna és un acte administratiu anterior davant un òrgan igual-ment administratiu, donant lloc a un procediment de revisió.

El règim jurídic general dels recursos administratius és aplicable a totes les Administracions Públi-ques, i en aquest sentit, segons la Constitució espanyola en el seu article 149.1.1º.18, l’Estat té compe-tència exclusiva sobre el procediment administratiu comú, sens perjudici que les comunitats autònomes, en virtut de les seves potestats d’autoorganització i de regulació de les matèries de la seva competència d’acord amb les seves peculiaritats i interessos, puguin dictar normes específiques en matèria de recur-sos administratius, per adequar la normativa comú a les especialitats derivades de la seva pròpia orga-nització administrativa i a les particularitats de la seva regulació sectorial, quan ostentin competències per dictar normes en els sectors concrets d’activitat administrativa. Si bé, i en tot cas, s’ha de reconèixer als administrats un mínim comú igual previst en el règim jurídic general.

4.1. principiS gEnEraLS

Amb la rúbrica «principis generals» dels recursos administratius, el capítol II, secció 1.ª, del títol V de la LPAC, recull als articles 112 a 120, la regulació d’aquests, que tot seguit exposarem.


www.cef.es 14‒11

Oposicions Annex 1

JULIOL 2017

4.1.1. Objecte i classes

L’article 112 regula l’objecte i classes:

• Contra les resolucions i els actes de tràmit, si aquests últims decideixen directament o indi-rectament el fons de l’afer, determinen la impossibilitat de continuar el procediment, pro-dueixen indefensió o perjudici irreparable a drets i interessos legítims, els interessats poden interposar els recursos d’alçada i potestatiu de reposició, que pertoca fundar en qualsevol dels motius de nul·litat o anul·labilitat previstos als articles 47 i 48 d’aquesta Llei.

• Els interessats poden al·legar l’oposició a la resta d’actes de tràmit per a la seva considera-ció en la resolució que posi fi al procediment.

• Les lleis poden substituir el recurs d’alçada, en supòsits o àmbits sectorials determinats, i quan la seva especificitat ho justifiqui, per altres procediments d’impugnació, reclamació, conciliació, mediació i arbitratge, davant òrgans col·legiats o comissions específiques no sotmeses a instruccions jeràrquiques, respecte als principis, les garanties i els terminis que la present Llei reconeix a les persones i als interessats en tot procediment administratiu.

En les mateixes condicions, el recurs de reposició pot ser substituït pels procediments a què es refereix el paràgraf anterior, respectant-ne el caràcter potestatiu per a l’interessat.

L’aplicació d’aquests procediments en l’àmbit de l’Administració Local no pot suposar el desconeixement de les facultats resolutòries reconegudes als òrgans representatius electes establerts per la llei.

• Contra les disposicions administratives de caràcter general no es pot interposar cap recurs en via administrativa.

Els recursos contra un acte administratiu que es fonamenten únicament en la nul·litat d’al-guna disposició administrativa de caràcter general es poden interposar directament davant l’òrgan que va dictar la disposició esmentada.

• Les reclamacions economicoadministratives s’han d’ajustar als procediments que estableix la seva legislació específica.

Del sistema que preveu la LPAC s’entén que:

a) El recurs administratiu d’alçada contra els actes que no esgoten la via administrativa.

b) El recurs potestatiu de reposició contra actes que esgoten la via administrativa.

c) El recurs administratiu extraordinari de revisió contra els actes que posen fi a la via administrativa o que siguin ferms (art. 113 LPAC).

d) Els recursos administratius especials, com les reclamacions econòmiques adminis-tratives, que es regulen per la seva normativa específica.

Juntament amb aquests, no podem oblidar la possibilitat d’acudir a altres procediments d’impug-nació o reclamació, inclosos els de conciliació, mediació o arbitratge, davant òrgans col·legiats o co-missions específiques no sotmeses a instruccions jeràrquiques, respecte als principis, les garanties i els terminis que la present Llei reconeix.

4.1.2. Interposició

Pel que fa a la interposició del recurs, l’article 115 LPAC diu el següent:


Oposicions

14‒12 www.cef.es

T. GesTors ATC

A) La interposició del recurs ha d’expressar:

a) El nom i els cognoms del recurrent, així com la seva identificació personal.

b) L’acte que es recorre i la raó de la seva impugnació.

c) Lloc, data, signatura del recurrent, identificació del mitjà i, si s’escau, del lloc que s’assenyali als efectes de notificacions.

d) Òrgan, centre o unitat administrativa al qual s’adreça i el seu codi d’identificació cor-responent.

e) Les altres particularitats exigides, si s’escau, per les disposicions específiques.

f) L’error o l’absència de la qualificació del recurs per part del recurrent no és obstacle per tramitar-lo, sempre que es dedueixi el seu caràcter vertader.

g) Els vicis i defectes que facin anul·lable un acte no poden ser al·legats pels qui els hagin causat.

B) L’article 116 LPAC estableix les causes d’inadmissió.

«Són causes d’inadmissió les següents:

a) Ser incompetent l’òrgan administratiu, quan el competent pertanyi a una altra Administració pública. El recurs s’ha de remetre a l’òrgan competent, d’acord amb el que estableix l’article 14.1 de la Llei del règim jurídic del sector públic.

b) No tenir legitimació el recurrent.

c) Tractar-se d’un acte no susceptible de recurs.

d) Haver transcorregut el termini per interposar el recurs.

e) Estar mancat el recurs manifestament de fonament».

4.1.3. Audiència als interessats

Amb la finalitat de no causar una indefensió als interessats, que està prohibida per l’article 24 de la Constitució espanyola, l’article 118LPAC preveu l’audiència dels interessats, en aquesta matèria de recursos, disposant que:

a) Quan s’hagin de tenir en compte nous fets o documents no recollits en l’expedient origina-ri, s’han de posar de manifest als interessats per tal que, en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze, formulin les al·legacions i presentin els documents i justificants que considerin procedents.

b) En la resolució dels recursos no s’han de tenir en compte fets, documents o al·legacions del recurrent quan, havent-los pogut aportar en el tràmit d’al·legacions, no ho hagi fet. Tampoc no es pot sol·licitar la pràctica de proves quan la seva falta de realització en el procediment en què es va dictar la resolució recorreguda sigui imputable a l’interessat.

c) Si hi ha altres interessats, se’ls ha de traslladar, en tot cas, el recurs per tal que en el termini esmentat anteriorment al·leguin tot el que considerin procedent.

d) El recurs, els informes i les propostes no tenen el caràcter de documents nous als efectes d’aquest article. Tampoc el tenen els que els interessats hagin aportat a l’expedient abans que es dicti la resolució impugnada».


www.cef.es 14‒13

Oposicions Annex 1

JULIOL 2017

4.2. actES SuScEptibLES dE rEcurS adminiStratiu

Perquè procedeixi el recurs contenciós-administratiu –jurisdiccional- o l’administratiu és determi-nant que l’acte o resolució impugnat posi o no fi a la via administrativa, respectivament.

L’article 114 LPAC estableix que:

A) Posen fi a la via administrativa:

a) Les resolucions dels recursos d’alçada.

b) Les resolucions dels procediments a què es refereix l’article 112.2.

c) Les resolucions dels òrgans administratius que no tinguin superior jeràrquic, llevat que una llei estableixi el contrari.

d) Els acords, pactes, convenis o contractes que tinguin la consideració de finalitzadors del procediment.

e) La resolució administrativa dels procediments de responsabilitat patrimonial, inde-pendentment del tipus de relació, pública o privada, de què derivi.

f) La resolució dels procediments complementaris en matèria sancionadora a què es re-fereix l’article 90.4.

g) Les altres resolucions d’òrgans administratius quan una disposició legal o reglamen-tària així ho estableixi.

B) A més del que preveu l’apartat anterior, en l’àmbit estatal posen fi a la via administrativa els actes i les resolucions següents:

a) Els actes administratius dels membres i òrgans del Govern.

b) Els emanats dels ministres i els secretaris d’Estat en l’exercici de les competències que tenen atribuïdes els òrgans dels quals són titulars.

c) Els emanats dels òrgans directius amb nivell de director general o superior, en rela-ció amb les competències que tinguin atribuïdes en matèria de personal.

d) En els organismes públics i les entitats de dret públic vinculats o dependents de l’Admi-nistració General de l’Estat, els emanats dels màxims òrgans de direcció unipersonals o col·legiats, d’acord amb el que estableixin els seus estatuts, llevat que s’estableixi una altra cosa per llei».

Pel que fa a l’Administració Local cal veure l’article 52.2 de la Llei 7/1985 de 2 d’abril de Bases de Règim Local.

En el cas de procediments administratius en què intervenen diferents òrgans administratius, inclús que pertanyin a diferents administracions amb personalitat jurídica independent, la resolució a impugnar en seu de recurs administratiu és, exclusivament, aquella que ha sigut dictada per l’òrgan d’administració que dicta la resolució definitiva, qualsevol que hagi sigut la intervenció d’un altre òrgan en la proposta de resolució o en qualsevol altre tràmit.

En general, no s’admet el recurs administratiu davant d’actes d’execució, ja que la seva validesa està subordinada a la de l’acte administratiu anterior definitiu del que constitueix una simple aplicació. L’eficàcia de les resolucions executives depèn de la resolució principal. Els actes de simple execució no tenen autonomia suficient per permetre un recurs separat, si bé com a excepció, la regla general es tren-


Oposicions

14‒14 www.cef.es

T. GesTors ATC

ca quan el nou acte incorre en motius d’infracció de l’ordenament independentment de l’acte original, i així, els vicis més habituals dels actes d’execució, pels quals resulten recurribles, consisteixen en què hagi transcorregut el termini de prescripció fixat per l’execució de l’acte principal; o bé, que l’acte d’exe-cució s’aparti del contingut de l’acte resolutori del procediment de què en sigui la causa.

Tampoc seran recurribles en via administrativa els actes que han guanyat fermesa per no haver sigut recorreguts en temps i forma, motiu pel qual el recurs administratiu contra un acte consentit no resulta admès per fora de termini.

De la mateixa manera, si el recurs s’interposa contra una resolució administrativa que resulta repro-ducció d’una altra anterior no recorreguda, el recurs resulta inadmissible per haver-se produït l’anomena-da cosa jutjada administrativa. Per poder estimar que un acte administratiu és reproducció o confirmació d’un altre anterior consentit i ferm, és necessari que es donin els següents resultats:

• Identitat de contextos, tot i que no s’exigeix la coincidència literal entre el primer acte i el segon.

• Que es tracti dels mateixos actes i arguments.

• Que l’acte dictat en darrer lloc no suposi una ampliació o restricció de l’inicialment adop-tat pel que fa al seu contingut i fonament, és a dir, que el segon acte, no representi la més mínima novetat de l’anterior, del que ha de constituir una simple reiteració.

4.3. diSpoSicionS gEnEraLS

L’article 112.3 LPAC estableix:

«Contra les disposicions administratives de caràcter general no es pot interposar cap re-curs en via administrativa. Els recursos contra un acte administratiu que es fonamenten única-ment en la nul·litat d’alguna disposició administrativa de caràcter general es poden interposar directament davant l’òrgan que va dictar la disposició esmentada».

Ens trobem amb una disposició de caràcter general, i no davant d’un acte administratiu, quan consti-tueix un instrument ordenador, que és el que el distingeix de l’acte administratiu; que ve configurat com quelcom ja ordenat i limitat a executar i a complir una ordenació prèvia. Pel que fa al seu compliment, l’acte administratiu s’esgota en si mateix i per un nou compliment s’ha de dictar un acte nou, mentre que la disposició de caràcter general o reglament no es consumeix una vegada, sinó que segueix vigent i és susceptible d’una pluralitat indefinida de compliments.

4.4. La SuSpEnSió dE L’ExEcució dE L’actE rEcorrEgut

L’article 117 LPAC regula la suspensió de l’execució:

1. La interposició de qualsevol recurs, excepte en els casos en què una disposició estableixi el contrari, no suspèn l’execució de l’acte impugnat.

2. No obstant el que disposa l’apartat anterior, l’òrgan a qui competeix resoldre el recurs, amb la ponderació prèvia, suficientment raonada, entre el perjudici que causaria a l’interès pú-blic o a tercers la suspensió i l’ocasionat al recurrent com a conseqüència de l’eficàcia im-


www.cef.es 14‒15

Oposicions Annex 1

JULIOL 2017

mediata de l’acte recorregut, pot suspendre, d’ofici o a sol·licitud del recurrent, l’execució de l’acte impugnat quan concorrin alguna de les circumstàncies següents:

a) Que l’execució pugui causar perjudicis de reparació impossible o difícil.

b) Que la impugnació es fonamenti en alguna de les causes de nul·litat de ple dret que preveu l’article 47.1 d’aquesta Llei.

3. L’execució de l’acte impugnat s’entén suspesa si, un cop transcorregut un mes des que la sol·licitud de suspensió hagi tingut entrada en el registre electrònic de l’Administració o l’organisme competent per decidir sobre aquesta, l’òrgan a qui competeix resoldre el recurs no ha dictat i notificat resolució expressa sobre això. En aquests casos, no és aplicable el que estableix l’article 21.4, segon paràgraf, d’aquesta Llei.

4. En dictar l’acord de suspensió es poden adoptar les mesures cautelars que siguin necessà-ries per assegurar la protecció de l’interès públic o de tercers i l’eficàcia de la resolució o l’acte impugnat.

Quan de la suspensió es puguin derivar perjudicis de qualsevol naturalesa, aquella només produeix efectes amb la prestació prèvia de caució o garantia suficient per respondre’n, en els termes establerts per reglament.

La suspensió s’ha de prolongar després que s’hagi esgotat la via administrativa quan, ha-vent-ho sol·licitat prèviament l’interessat, existeixi una mesura cautelar i els efectes d’aquesta s’estenguin a la via contenciosa administrativa. Si l’interessat interposa un recurs contenciós administratiu, en què sol·licita la suspensió de l’acte objecte del procés, la suspensió s’ha de mantenir fins que es produeixi el pronunciament judicial corresponent sobre la sol·licitud.

5. Quan el recurs tingui per objecte la impugnació d’un acte administratiu que afecti una plu-ralitat indeterminada de persones, la suspensió de la seva eficàcia s’ha de publicar al diari oficial en què aquell es va inserir».

4.5. rESoLució dEL rEcurS

A) L’article 119 LPAC regula la resolució.

a) La resolució del recurs ha d’estimar en tot o en part o ha de desestimar les pretensi-ons que s’hi formulen o n’ha de declarar la inadmissió.

b) Quan, existint vici de forma, no es consideri procedent resoldre sobre el fons, s’ha d’ordenar la retroacció del procediment al moment en què el vici va ser comès, sense perjudici que eventualment es pugui acordar la convalidació d’actuacions per part de l’òrgan competent per a això, d’acord amb el que disposa l’article 52.

c) L’òrgan que resolgui el recurs ha de decidir totes les qüestions, tant de forma com de fons, que plantegi el procediment, tant si han estat al·legades pels interessats com si no. En aquest últim cas se’ls ha d’escoltar prèviament. No obstant això, la resolució ha de ser congruent amb les peticions formulades pel recurrent, sense que en cap cas es pugui agreujar la situació inicial.

B) L’article 120 LPAC preveu la pluralitat de recursos administratius.

a) Quan s’hagi de resoldre una pluralitat de recursos administratius que tinguin l’origen en un mateix acte administratiu i s’hagi interposat un recurs judicial contra una reso-


Oposicions

14‒16 www.cef.es

T. GesTors ATC

lució administrativa o bé contra el corresponent acte presumpte desestimatori, l’òr-gan administratiu pot acordar la suspensió del termini per resoldre fins que es dicti un pronunciament judicial.

b) L’acord de suspensió s’ha de notificar als interessats, els quals el poden recórrer. La interposició del corresponent recurs per part d’un interessat no afecta la resta de pro-cediment de recurs que estiguin suspesos perquè tenen l’origen en el mateix acte ad-ministratiu.

c) Un cop s’hagi dictat el pronunciament judicial, s’ha de comunicar als interessats i l’òrgan administratiu competent per resoldre pot dictar resolució sense necessitat de fer cap tràmit addicional, llevat del d’audiència, quan s’escaigui».

5. EL RECURS ORDINARI I EL RECURS DE REVISIÓ

5.1. rEcurS d’aLçada

Els articles 121 i 122 LPAC regulen aquest recurs.

A) Objecte: 121 LPAC

a) Les resolucions i els actes a què es refereix l’article 112.1, quan no posin fi a la via administrativa, poden ser recorreguts en alçada davant l’òrgan superior jeràrquic de qui els va dictar. A aquests efectes, els tribunals i òrgans de selecció del personal al servei de les administracions públiques i qualsevol altres que, en el si d’aquestes, ac-tuïn amb autonomia funcional, es consideren dependents de l’òrgan al qual estiguin adscrits o, si no n’hi ha, del que hagin nomenat el president d’aquests.

b) El recurs es pot interposar davant l’òrgan que va dictar l’acte que s’impugna o davant el competent per resoldre’l.

Si el recurs s’ha interposat davant l’òrgan que va dictar l’acte impugnat, aquest l’ha de remetre al competent en el termini de deu dies, amb el seu informe i amb una còpia completa i ordenada de l’expedient.

El titular de l’òrgan que va dictar l’acte recorregut és responsable directe del compli-ment del que preveu el paràgraf anterior.

B) Terminis: 122 LPAC

El termini per interposar el recurs d’alçada és d’un mes, si l’acte és exprés. Si, un cop transcorregut aquest termini, no s’ha interposat el recurs, la resolució és ferma a tots els efectes. Si l’acte no és exprés el sol·licitant i altres possibles interessats poden interposar un recurs d’alçada en qualsevol moment a partir de l’endemà del dia en què, d’acord amb la seva normativa específica, es produeixin els efectes del silenci administratiu.

a) El termini màxim per dictar i notificar la resolució és de tres mesos. Si, un cop trans-corregut aquest termini, no s’ha dictat una resolució, es pot entendre desestimat el recurs, excepte en el supòsit previst a l’article 24.1, tercer paràgraf (aquest paràgraf disposa «No obstant això, quan el recurs d’alçada s’hagi interposat contra la deses-timació per silenci administratiu d’una sol·licitud pel transcurs del termini, aquest s’entén estimat si, arribat el termini de resolució, l’òrgan administratiu competent


www.cef.es 14‒17

Oposicions Annex 1

JULIOL 2017

no dicta ni notifica cap resolució expressa, sempre que no es refereixi a les matèries enumerades al paràgraf anterior d’aquest apartat – dret de petició, facultats sobre el domini públic o el servei públic, que puguin danyar el medi ambient i en els proce-diments de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques»).

b) Contra la resolució d’un recurs d’alçada no es pot interposar cap altre recurs admi-nistratiu, llevat del recurs extraordinari de revisió, en els casos que estableix l’article 125.1.

5.2. rEcurS potEStatiu dE rEpoSició

A) Objecte i naturalesa: 123 LPAC

a) Els actes administratius que posin fi a la via administrativa poden ser recorreguts po-testativament en reposició davant el mateix òrgan que els hagi dictat o ser impugnats directament davant l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu.

b) No es pot interposar cap recurs contenciós administratiu fins que sigui resolt expres-sament o s’hagi produït la desestimació presumpta del recurs de reposició interposat.

B) Terminis: 124 LPAC

a) El termini per interposar el recurs de reposició és d’un mes, si l’acte és exprés. Un cop transcorregut aquest termini, únicament es pot interposar un recurs contenciós administratiu, sense perjudici, si s’escau, de la procedència del recurs extraordinari de revisió.

Si l’acte no és exprés, el sol·licitant i altres possibles interessats poden interposar un recurs de reposició en qualsevol moment a partir de l’endemà del dia en què, d’acord amb la seva normativa específica, es produeixi l’acte presumpte.

b) El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs és d’un mes.

c) Contra la resolució d’un recurs de reposició no es pot tornar a interposar el recurs es-mentat.

5.3. rEcurS Extraordinari dE rEviSió

És un recurs que només s’admet en els supòsits de l’article 125 LPAC i contra actes ferms, és a dir, en principi, inatacables, però que, per la gravetat de les circumstàncies concurrents en la seva emissió, la llei permet la seva impugnació.

A) Objecte i terminis: 125 LPAC

a) Contra els actes ferms en via administrativa es pot interposar el recurs extraordinari de revisió davant l’òrgan administratiu que els va dictar, que també és el competent per resoldre’l, quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

• Que en dictar-los s’hagi incorregut en error de fet, que resulti del mateixos do-cuments incorporats a l’expedient.

• Que apareguin documents de valor essencial per a la resolució de l’afer que, encara que siguin posteriors, evidenciïn l’error de la resolució recorreguda.


Oposicions

14‒18 www.cef.es

T. GesTors ATC

• Que en la resolució hagin influït essencialment documents o testimonis decla-rats falsos per una sentència judicial ferma, anterior o posterior a aquella reso-lució.

• Quan la resolució s’hagi dictat com a conseqüència de prevaricació, suborn, violència, maquinació fraudulenta o una altra conducta punible i s’hagi decla-rat així en virtut d’una sentència judicial ferma.

b) El recurs extraordinari de revisió s’ha d’interposar, quan es tracti de la causa a) de l’apartat anterior, dins el termini de quatre anys següents a la data de la notificació de la resolució impugnada. En els altres casos, el termini és de tres mesos a comptar del coneixement dels documents o des que la sentència judicial va quedar ferma.

c) El que estableix el present article no perjudica el dret dels interessats a formular la sol·licitud i la instància a què es refereixen els articles 106 i 109.2 de la present Llei ni el seu dret a què aquestes se substanciïn i es resolguin.

B) Resolució: 126 LPAC

• L’òrgan competent per resoldre el recurs pot acordar motivadament la inadmissió a tràmit, sense necessitat de sol·licitar un dictamen del Consell d’Estat o òrgan consultiu de la comunitat autònoma (en el cas de Catalunya, la Comissió Jurídica Assessora), quan aquest no es fonamenti en alguna de les causes que preveu l’apartat 1 de l’ar-ticle anterior o en el supòsit que s’hagin desestimat pel que fa al fons altres recursos substancialment iguals.

• L’òrgan al qual correspon conèixer del recurs extraordinari de revisió s’ha de pro-nunciar no tan sols sobre la procedència del recurs, sinó també, si s’escau, sobre el fons de la qüestió resolta per l’acte recorregut.

• Si, un cop transcorregut el termini de tres mesos des de la interposició del recurs ex-traordinari de revisió, no s’ha dictat i notificat la resolució, s’entén desestimat, i queda expedita la via jurisdiccional contenciosa administrativa.

5.4. rEfErència normativa dE cataLunya

Per finalitzar cal atendre a la regulació que fa la Llei 26/2010 de 3 d’agost, de règim jurídic i de pro-cediment de les administracions públiques de Catalunya.

5.4.1. Actes que posen fi a la via administrativa

L’article 75 exposa que, en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat posen fi a la via administrativa els actes dels següents òrgans:

a) El president o presidenta de la Generalitat, el Govern, els consellers i, en el seu cas, el conseller primer o consellera primera, i el vicepresident o vicepresidenta.

b) Els secretaris generals, els directors generals i els òrgans directius dels organismes i en-titats públiques dependents de l’Administració de la Generalitat en matèria de personal.

c) Qualsevol altre òrgan, si actua per delegació d’un òrgan l’actuació del qual posi fi a la via administrativa.


www.cef.es 14‒19

Oposicions Annex 1

JULIOL 2017

d) Els òrgans que no tenen superior jeràrquic, excepte que una llei estableixi el contrari.

e) Altres òrgans, si així ho estableix una norma.

B) Els actes que exhaureixen la via administrativa són:

a) La resolució d’un recurs d’alçada.

b) La resolució dels procediments de reclamació o d’impugnació que estableix l’article 79.

c) Els acords, pactes, convenis o contractes que tinguin com a efecte la finalització del procediment.

C) A l’efecte de la interposició de recursos, s’entén que els òrgans de govern dels organis-mes o les entitats públiques dependents de l’Administració de la Generalitat tenen com a superior al conseller o consellera del departament al qual estan adscrits, llevat que una llei estableixi el contrari.

D) Els acords i les resolucions adoptats per les entitats que integren l’Administració local ex-haureixen la via administrativa en els supòsits que estableix la normativa de règim local.

5.4.2. Recursos

Els articles següents de l’esmentada Llei regulen els recursos d’alçada, el potestatiu de revisió, el recurs extraordinari de revisió en els termes que estableix la legislació bàsica; i l’article 79.1 preveu «la substitució dels recursos administratius d’alçada i el potestatiu de reposició, en els supòsits establerts per una llei, per altres procediments d’impugnació i reclamació, conciliació, mediació i arbitratge davant d’un òrgan col·legiat no sotmès a instruccions jeràrquiques. Resten exclosos del procediment d’arbitrat-ge els recursos de reposició respecte als quals l’òrgan competent per a resoldre és el president o presi-denta de la Generalitat o el Govern».

6. LES RECLAMACIONS PRÈVIES A L’EXERCICI D’ACCIONS CIVILS I LABORALS

L’article 80 de la llei 26/2010 preveu la reclamació prèvia a la via judicial i laboral tot dient:

A) La reclamació en via administrativa és un requisit previ per a l’exercici d’accions judici-als civils o laborals contra qualsevol administració pública catalana, sens perjudici de les excepcions establertes per una llei.

B) En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, la reclamació prèvia a la via judicial civil s’ha de plantejar davant el conseller o consellera del departament competent per raó de la matèria objecte de la reclamació. En els organismes i entitats públiques que hi estan vin-culats o en depenen, es planteja davant l’òrgan establert per la llei de regulació o els esta-tuts, i a manca de disposició específica, davant el president o presidenta.

C) En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, la reclamació prèvia a la via judicial la-boral s’ha de plantejar davant el secretari o secretària general del departament d’adscrip-ció. En els organismes i entitats públiques que hi estan vinculats o en depenen, es planteja davant l’òrgan establert per la llei de regulació o els estatuts, i a manca de disposició es-pecífica, davant el director o directora o l’òrgan assimilable.


Oposicions

14‒20 www.cef.es

T. GesTors ATC

D) El termini per a resoldre i notificar les reclamacions prèvies a la via judicial civil és de tres mesos, i d’un mes en les prèvies a la via judicial laboral.

Ara bé, cal tenir present que la LPAC (a diferència de la LRJPAC) no la preveu, a causa de l’escas-sa utilitat pràctica que han demostrat fins ara, establint la Disposició final cinquena de la Llei 39/2015 «adaptació normativa» que en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor de la Llei, s’hi han d’ade-quar les normes reguladores estatals, autonòmiques i locals dels diferents procediments normatius que siguin incompatibles amb el que preveu aquesta Llei.


ANNEX 1 TEMA 14 tgest atc - Departament de la Vicepresidència i...

Documents

Transcript of ANNEX 1 TEMA 14 tgest atc - Departament de la Vicepresidència i...