APARTATS

1. Els porífers i celenterats

2. Els cucs

3. Els mol·luscs

4. Els artròpodes

5. Els equinoderms

4. ELS ANIMALS INVERTEBRATS

Gener 2013 - 1r ESO

JÚLIA BATANÉS

GUILLEM LÁZARO

JORDI MAS

ARTUR VARGAS

Ciències de la Naturalesa, curs 2012/2013

Els porífers

La majoria dels animals porífers són marins, però alguns també són d’aigua dolça. Les esponges són les

que més abunden.

Les esponges están perforades per diferents porus, que es comuniquen per canals

1.A quina característica del cos d’una esponja fa referencia el

nom de porífer?

El cos de les esponges està perforat per nombrosos porus. Això fa re-

ferència al nom de porífers.

2.En què es diferencien un pòlip i una medusa? En què s’assem-

blem?

Es diferencien en que els pòlips viuen fixats al fons del mar i les meduses

viuen nedant o surant a l’aigua. S’assemblen en que els dos tenen tenta-

cles.

24.Indica el recorregut que fa el corrent d’aigua en una esponja

des que hi entra fins que en surt.

L’aigua, carregada de nutrients, entra pels porus i, després de deixar les

substàncies nutritives, torna a sortir per l’òscul.

25. En el dibuix següent es poden observar diversos porífers i

celenterats.

A) Identifica-hi els animals de cada grup.

Porífers: Esponges.

Celenterats: Meduses, coralls...

B) Dels celenterats identificats, indica quins tenen forma de

pòlip i quins de medusa.

Pòlip: Coralls

Medusa: Meduses

Els celenterats

Són animals aquàtics, gairebé tots marins, tot

i que les hidres viuen en aigua dolça.

Presenten simetria radial. Tenen el cos tou,

amb una única obertura envoltada de tenta-

cles. L’obertura comunica amb la cavitat gas-

trovascular.

Els tentacles contenen substàncies paralitza-

dores que permet capturar les preses. Els

celenterats són carnívors.

Poden presentar dues formes d’organització

corporal molt diferents:

Forma de pòlip

Forma de medusa

Característiques

generals dels

porífers i

celenterats

Els porífers i els

celenterats són

animals d’una or-

ganització molt

senzilla, ja que no

tenen ni òrgans ni

aparells.

Imatge de animal porífer

5. Els animals invertebrats

1. ELS PORÍFERS I ELS

CELENTERATS

Imatge animal celenterat

2. ELS CUCS

Els platihelmints

Són els cucs més senzills. Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense òrgans de

locomoció.

Són hermafrodites, és a dir, el cos té òrgans masculins i femenins. Es poden autofecundar i

produeixen milers d’ous.

Els nematodes

Tenen el cos cilíndric, tou, no està dividit en anells i els extrems acaben en punta. La majo-

ria són de vida lliure, i habiten en ambients aquàtics i en ambients terrestres.

No tenen òrgans respiratoris.

Els anèl·lids

Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells. Tots els anells són semblants i tenen els

mqteixos òrgans. Aquesta repetició d’anells s’anomena metameira.

A la part inferior de cada anell tenen uns apèndixs rígids molt petits, anomenats quetes.

Alguns tenen un engruixament, anomenat clitel, que intervé en la reproducció.

La majoria són aquàtics, i hi ha espècies que són hermafrodites.

3.Quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs?

Que la forma del seu cos és diferent.

4.Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint i anèl·lid.

Platihelmint:

Anèl·lid:

5. Els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida. Quina relació pot tenir aquesta característica amb el tipus de

respiració?

Dons que han de mantenir la pell humida perquè respiren a través de la pell, com els amfibis.

28.Els anèl·lids són un grup d’invertebrats que tan sols poden viure en medis aquàtics o terrestres molt humits. Justifica a

què creus que és degut aquest fet.

Perquè necessiten la humitat per mantenir la pell molla i poder respirar a través de la pell.

30- A) Per a què utilitza la tènia les ventoses i els garfis?

Serveixen per matenir-se subjectat al cos de l’individu afectat

B) Investiga com es reprodueix la tènia i com es el seu cicle vital.

La tènia és hermafrodita. S’autofecunda i després deixa anar ous, que surten per l’anus.

Com són els mol·luscs?

3. ELS MOL·LUSCS

Tenen simetria bilateral.

Tenen el cos tou i dividit en tres regions: el cap, la massa vis-

ceral i el peu.

El peu és musculós i el fan servir per nadar, reptar o excavar,

segons el tipus de mol·luscs.

Tenen el cos cobert per una fina membrana, anomenada man-

tell, que en la majoria dels grups de mol·luscs produeix cap a

l’exterior una conquilla amb funció protectora.

Com són les funcions dels mol·luscs?

Els mol·luscs aquàtics respiren per mitjà de brànquies, mentre que els

terrestres respiren mitjançant un pulmó.

Tenen una alimentació molt variada. Alguns son carnívors i s’alimenten

d’altres animals, i n’hi ha que són herbívors i s’alimenten de vegetals.

Hi ha mol·luscs hermafrodites i també ni ha que tenen els sexes sepa-

rats. En moltes espècies l’embrió que surt de l’ou es transforma directa-

ment en adult, mentre que en molts altres de l’ou en surt una larva,

que experimenta un procés de metamorfosi.

Els mol·luscs es classifiquen en gasteròpodes, bivalves i cefalòpo-

des.

Gasteròpodes

Poden ser terrestres o aquàtics.

Tenen quatre tentacles en els quals dos d’ells hi tenen els ulls. El peu es musculós i el fan servir per reptar. A la boca tenen una espècie

de llengua amb dents petites, anomenades ràdula.

Els gasteròpodes marins respiren per brànquies i els terrestres per un pulmó.

Bivalves

Son els que tenen dues valves que formen la conquilla. Tots els bivalves son aquàtics, i la majoria, marins. Respiren a través de brànqui-

es i s’alimenten filtrant l’aigua.

Els cefalòpodes

Tots els cefalòpodes son marins. El peu s’ha transformat en tentacles, que envolten la boca.

Respiren a través de brànquies. Son carnívors i, mitjançant els tentacles, que estan proveïts de ventoses, subjecten les preses.

Grups de mol·luscs

Gasteròpodes:

Tenen quatre ten-

tacles, un peu mus-

culós i una espècie

de llengua anome-

nada ràdula.

Bivalves: Estan

formats per dues

valves.

Cefalòpodes: El seu

peu s’ha transfor-

mat en tentacles.

6. Quines funcions té el peu dels mol·luscs ?

El fan servir per nadar, reptar o excavar.

7. Quines són les parts principals del cos d’un mol·luscs ?

La simetria bilateral, el cap, el peu, la massa visceral, el mantell, una conquilla i les valves.

8. Busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes: gasteròpodes , bivalve i cefalòpode.

Gasteròpodes: un tipus de mol·luscs, que tenen quatre tentacles i un peu musculós.

Bivalve: un tipus de mol·luscs, que estan formats per dues valves.

Cefalòpodes: un tipus de mol·luscs que el seu peu son tentacles.

9. A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres ? Per què ?

Als bivalves perquè estan formades per dues valves.

Com és el cos dels artròpodes

4. ELS ARTRÒPODES

Presenten simetria bilateral.

Tenen el cos cobert per un esquelet o exosquelet, format per peces

articulades i compost d’una substancia anomenada quitina.

Tenen apèndixs articulats, com potes, ales o peces bucals.

La majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap, el tòrax i l’abdo-

men. Alguns tenen el cap i el tòrax fusionats, formant el cefalotòrax.

Al cap hi tenen les antenes, els ulls i les peces bocals. Els òrgans dels sentits

estan molt desenvolupats. Els ulls poden ser simples, anomenats ocels, o com-

postos.

Com són les funcions dels artròpodes

Tenen una alimentació molt variada i relacionada amb la seva manera de viure. Hi ha artròpodes carnívors, herbívors , carronyaires, etc.

La majoria dels artròpodes tenen els sexes separats, i els mascles i les femelles són diferents. Són ovípars i la fecundació sol ser interna.

Fan el procés de metamorfosi.

Per créixer s’han de desprendre de l’esquelet extern i n’han de formar un de nou. Aquest procés rep el nom de muda.

Es classifiquen en: insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes.

Els artròpodes tenen dues ante-

nes, dues ales, el cap, l’abdo-

men, el tòrax i sis potes.

10. Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode.

Artròpode: un tipus d’animal invertebrat que es exosquelet.

Un tipus d'artròpode son els insectes.

11. Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes?

Protegir-los dels depredadors i evitar la dessecació del cos.

12. Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés?

Han de mudar la seva coberta externa per créixer. D’aquest procés s’anomena muda.

Actualment es coneixen més d’un milió d'espècies diferents d'artròpodes.

Viuen en tots els medis: terrestres, marins i d’aigua dolça. Presenten una gran varietat d’adaptacions a diferents maneres de viu-

re.

Com són els insectes

Els insectes

Presenten simetria bilateral.

Tenen el cos cobert per un esquelet extern o exosquelet, format per peces

articulades i compost d'una substància anomenada quitina. L'exosquelet, a

més de protegir-los dels depredadors, evita la dessecació del cos, característi-

ca que els ha permès adaptar-se a tots els hàbitats terrestres.

Tenen apèndixs articulats, com potes, antenes, ales o peces bucals. El nombre de

potes i d'ales varia d'uns grups a uns altres.

La majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap, el tòrax i l'abdomen. Alguns

tenen el cap i el tòrax fusionats, formant el cefalotòrax. Al cap hi tenen les ante-

nes, els ulls i les peces bucals. Els òrgans dels sentits estan molt desenvolupats.

Els ulls poden ser simples, anomenats ocels, o compostos.

Aparells bucals dels insectes

Les mandíbiules

tallen i trituren els

aliments sòlids i les

mandíbules i el llavi

les empenyen cap

a l’esòfag.

Està adaptat sola-

ment per a la in-

gestió d’aliments

líquids. Les mandí-

bules i maxil·les no

són funcionals.

Està adaptat a

l’absorció de lí-

quids. Les mandí-

bules són de tipus

mastegador i les

empren per a sub-

jectar les preses.

Metamorfosi de la papallona. De cada ou que ha

post le femella, neix una larva, anomenada eruga.

L’eruga després d’un período de creixament i ma-

duració, passa per una fase de nimfa, en la qual

s’embolcalla dins un capoll, que rep el nom de

crisàlide, i experimenta un seguit de canvis fins que

es converteixen una papallona.

13. Perquè creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes?

Perquè tenen sis potes.

14. Com respiren els insectes?

Per mitjà d’uns tubs ramificats anomenats tràquees.

29. Les fotos següents són d’un anèl·lid i d’una eruga?

A) Quin és cadascun?

La a és l’eruga i la b es l’anèl·lid

B) En què s’assemblen i en què es diferencien?

`S’assemblen en que els dos són allargats i es diferencien en que l’eruga té potes i l’anèl·lid no en té.

37. Quins dels animals també es consideren insectes socials?

A) formigues, B) escarabats, C) xinxes, D) llagostes.

Les mandíbules es

presenten en for-

ma de fulles esmo-

lades i les maxil·les

en forma de llargs

estilets.

La larva, és un estadi de desenvo-

lupament embrionari d'un animal

dins la metamorfosi. Molt sovint

les larves són morfològicament

diferents dels adults.

La crisàlide, es troben fixades a

les branques o als troncs d'arbres o

matolls per l'extrem de l'abdomen.

L’insecte adult, al cap hi ha els

ulls, les antenes i la boca, al tòrax

les ales i les potes i a l’abdomen hi

ha el cor i els òrgans de digestió i

reproducció.

Els aràcnids

Una aranya, un escorpí i un àcar són aràcnids. Gairebé tots són terrestres i

solen viure en zones seques i càlides.

Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotòrax i l'abdomen. Al cefalo-

tòrax tenen dos quelícers, que els serveixen per menjar, dos pedipalps, amb

funció defensiva i tàctil, i quatre parells de potes.

Respiren per mitjà de tràquees. La major part són carnívors, i estan proveïts

d'ungles, garfis i glàndules verinoses per capturar les preses.

Tenen els sexes separats. N'hi ha que són ovípars, altres són vivípars i tam-

bé n'hi ha d'ovovivípars, i en cap cas presenten metamorfosi.

Els crustacis

Tenen el cos dividit en el cap, el tòrax i l'abdomen, tot i que en

molts casos el cap i el tòrax estan units formant el cefalotòrax.

Al cap hi tenen dos parells d'antenes, unes més llargues que les

altres, un parell d'ulls i mandíbules mastegadores. Al tòrax tenen,

generalment, cinc parells de potes. L'abdomen està segmentat.

Respiren per mitjà de brànquies, situades a la base de les potes, o a

través de la superfície del cos.

Tenen una alimentació molt variada; fonamentalment són carní-

vors, però també n'hi ha alguns que són filtradors i altres que són

paràsits.

La majoria tenen sexes separats. Són ovípars, i presenten meta-

morfosi amb més o menys fases larvàries per arribar a l'estat adult.

L’aranya tigre, menja

aus i està coberta de

pèls curts i pèls més

clars al costat dels

genolls. Les més grans

poden medir 16 cm de

longitud.

El cranc de riu és un

crustaci que fa entre

10 i 12 cm de llarg

sense comptar les pin-

ces. És de color marro-

nós, verdós o grisós.

Té el cos recobert d'u-

na closca dura.

15. Què són els quelícers dels aràcnids i quina

utilitat tenen?

Membre que forma amb un altre el primer parell d’a-

pèndixs dels artròpodes quelicerats, els hi serveix per

menjar.

16. Busca en els conceptes clau el significat de

miriàpode.

Grup d’artròpodes que tenen dues antenes i un cos

llarg i dividit en nombrosos segments. Cada segment té

un o dos parells de potes.

17. A quin grup d’artròpodes pertanyen els es-

corpins i les paparres?

Pertanyen als aràcnids.

18. Quina és la principal diferència que hi ha

entre els centpeus i els milpeus?

Que els centpeus són carnívors i els milpeus són herbí-

vors.

Els miriàpodes

Tenen el cos allargat i format pel cap i el

tronc, amb un nombre variable de seg-

ments iguals. A cada segment poden tenir

un parell de potes, com en el cas dels

centpeus, o dos parells de potes, com

tenen els milpeus. Al cap tenen un parell

d'antenes, ulls simples i una boca amb

mandíbules mastegadores.

Respiren per mitjà de tràquees. Tenen

una alimentació molt variada: alguns són

carnívors, com els centpeus, mentre que

d'altres són herbívors, com els milpeus.

Tenen sexes separats. Són ovípars i no presenten metamorfosi.

Els milpeus tenen el

cos dividit en cap i

tronc; el cap és petit

i porta les antenes

sensorials, els ulls

simples i les peces

bucals.

Com és el cos dels equinoderms

7. Els equinoderms

Les principals característiques dels equinoderms són les següents:

Tenen simetria radial, tot i que en les larves és bilateral.

Tenen el cos de forma arrodonida, com les garotes; cilíndrica, com les holotúries, o

estrellada, com les estrelles de mar.

Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell i que

poden estar lliures, articulades o, fins i tot, soldades entre si.

No tenen un cap diferenciat, i la boca sol estar situada a la part inferior del cos.

Com són les funcions dels equinoderms

Els equinoderms es desplacen per mitjà d'un aparell exclusiu d'aquest grup d'ani-

mals, l'aparell ambulacral .

Respiren a través de la pell .

Són animals carnívors .

Normalment presenten sexes separats .

Grups d’equinoderms

Estrella de mar.

(Fer les activitats 19 i 20)

19 busca en els conseptes clau el significat del terme equinoderm.

Viuen al fons del mar, on es mantenen fixats als diversos tipus de substrat o s'hi des-

placen molt lentament.

20 què és l’aparell ambulacrat?

Quina funció fa?

es l’eparell per el qual es desplasen.

Serbeix per desplesarse.

Eriçons de mar.

Estrelles de mar

falses.

Cogombres de

mar.

Cavellines o lliris

de mar.

A fons

Explica la informació de la classificació dels insectes.

La varietat de mides i formes que presenten és deguda, principalment, a les adaptacions als diversos ambients on viuen.

Himenòpters formiges, abelles, etc.

Tenen dos parells d’ales membranoses,

tot i que alguns no en tenen.

Dípters. Mosques i mosquits.

Tenen un aparell d’ales membranoses.

Celeòpters. Escarbats.tenen dos parells

d’ales.

Dermàpters. Estsores.

Tenen les ales anteriors molt curtes.

Ortòpters. Saltamarti o grills.

Tenen dos parells d’ales, les anteriors

endurides i les pusteriors plegades sota

les primeres.

Heteròpters. Xinxes.

Tenen dos parells d’ales. Les anteriors i

les posteriors.

Lepidòpters. Papellones i arnes.

Tenen dos parells d’ales membranoses

amb escates.

Odonats. Libèl·lules.

Tenen dos parells d’ales estretes, grosses i

membranosses.

Sifonàpters. Puces.

No tenen ales les potes están adapta-

des per fer salts. La boca és xucladora i

està adaptada per forada la pell