Analisi de casos PAC 1 UOC Comentaris generals

Anàlisi de casos d’intervenció Psicopedagògica (Feb 11-Jun 11)Consultor: Agustí Masegosa

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Comentari PAC 1 1 :

Abans d’entrar en aspectes més específics, volia dir-vos que el nivell general de la PAC 1 ha estat força bo. En general, la majoria dels grups heu desenvolupat un treball adequat i prou ben argumentat. Heu sabut identificar bona part dels elements significatius presents al context dels casos i reflexionar sobre els criteris tècnics i els referents teòrics de l’actuació psicopedagògica en ells desenvolupada. Heu també assimilat correctament la utilització de les fases del mòdul 1. És a dir, que, llevat algunes llacunes (errors, confusions i/o omissions) força lògiques en el primer bloc de l’assignatura, s’han assolit clarament els objectius fixats per aquesta primera PAC.

En aquest arxiu, hi trobareu un seguit de comentaris sobre les activitats que conformaven la PAC 1 i, també, un petit annex amb alguns exemples de respostes (escollits entre les realitzades per vosaltres mateixos/es) corresponents a les activitats 2. 2 i 3 que penso que eren les més complexes. La quarta no era difícil, però a molts grups els hi a mancat concreció, en general l’han resolt millor els que s’han ajudat dels altres casos.

Comentaris conjunts

- Una part de les activitats d’aquesta PAC 1 tenien en comú, per tal de poder-les realitzar adequadament, la necessitat d’aplicar als casos analitzats la divisió en fases estudiada al mòdul 1 (pàg. 12). I, el cert és que heu demostrat molt majoritàriament tenir força ben assimilada la utilització d’aquestes fases, no només com a potencials organitzadors de la informació present a un cas, sinó també com a estratègia facilitadora de la seva anàlisi psicopedagògica.

Com heu pogut veure, no sempre resulta fàcil poder identificar tots i cadascun dels apartats o fases de l’esquema d’intervenció estudiat; ja que, en alguns casos concrets, costa identificar o diferenciar algunes d’aquestes fases (especialment quan s’analitzen casos breus). Així doncs, tot i que, en aquest primer bloc de l’assignatura, era molt important conèixer el sentit de totes les fases; a partir d’ara, a la pràctica, podreu unificar-ne algunes d’elles (i més si ens manca informació suficient per justificar-ne la separació). Per exemple, poden ajuntar-se les fases : g) i h) - Avaluar el procés de treball seguit durant la consecució dels objectius i dels resultats i Plantejar la continuïtat del procés) – i també , en alguns casos , les b) i c) - Prendre els primers acords conjuntament amb els professors dels centres sobre el problema plantejat i l’actuació que s’ha de seguir i Aclarir i reformular conjuntament el problema i els objectius que s’han d’aconseguir – i , finalment, les e) i f) - Participar, segons el que s’hagi establert, en el desenvolupament del pla acordat i Col·laborar en el desenvolupament de la feina.

Comentaris específics de les activitats

Activitat 1: Assenyala dues diferencies significatives per a la intervenció psicopedagògica present a cadascun dels diferents contextos que hi podem diferenciar (context escolar, context social, context familiar i context de les necessitats educatives individual dels alumnes).

Tot i que aquesta és una activitat que majoritàriament ha estat molt ben resolta, volia fer uns breus comentaris:La correcta contextualització de les demandes d’intervenció que rebem és fonamental en la nostra pràctica professional. Podem però entendre com a context diversos tipus d’informacions: No sembla massa complex entendre què entenem per context social o per context familiar o, fins i tot, per context individual; però m’agradaria aprofundir més sobre les informacions pròpies del context escolar: D’una banda, ho són aquelles que descriuen el centre: on està aquest ubicat, el tipus d’alumnat, la seva organització interna, aspectes de la seva cultura professional, etc. També hi ha informacions de tipus, diguem-ne, més conjuntural que poden estar vinculades a la normativa educativa i als professionals existents en cada moment. 1 Disculpeu alguna reiteració que trobareu en aquest missatge en relació a d’altres que ja us he enviat; però he cregut que així tindria més unitat. Recordeu complementar aquest document amb el d’Annexes.


----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Finalment, hi ha informacions que ja formen part de les que s’obtenen a partir de la intervenció desenvolupada al cas i que, lògicament, no poden considerar-se part del context. Per exemple, no es pot considerar en cap cas context informació sobre el nivell de competències que s’ha aconseguit mitjançant un procés de valoració psicopedagògica.

Activitat 2:

2.1 Identifica els criteris tècnics psicopedagògics (principis o criteris i estratègies d’intervenció) més destacats que han guiat l’actuació del psicopedagog/a a cadascuna de les fases d’intervenció -tot seguint les propostes del mòdul 1- al cas “Relació alumnat - família - escola basada en la col·laboració “

Més enllà d’alguna petita vacil·lació, heu demostrat en aquesta activitat una prou bona interiorització de l’esquema de fases, us felicito! A més, heu fet una prou bona tasca d’identificació dels principis tècnics psicopedagògics presents als casos analitzats; i aquesta és una de les demandes tècnicament més difícils de tota aquesta PAC 1!

Tot i que seguirem treballant aquest aspecte bona part del curs , m’agradaria ajudar-vos a desfer algunes de les confusions més freqüents que he trobat a les vostres respostes:

Per exemple, cal distingir entre actuacions fetes en un cas i el valor estratègic que tals actuacions puguin tenir. Hem d’explicitar, doncs, el sentit estratègic amb què aquestes actuacions són proposades per poder-les elevar a la categoria d’estratègia i no només fer un llistat d’actuacions (quan això darrer succeeix, el redactat té més similituds amb un resum estructurat del cas que no amb una anàlisi tècnico-psicopedagògica del mateix).

Tampoc podem confondre el criteri o principi psicopedagògic que ens duu a proposar un tipus d’actuació concreta amb la pròpia actuació feta en concret; ja que la decisió de l’actuació a fer variarà segons el context diferent que trobarem a cada nou cas encara que el criteri a aplicar sigui el mateix. Els criteris són extrets de determinats coneixements teòrics i els apliquem per organitzar l’actuació pràctica d’acord amb aquests coneixements. (Seguirem parlant d’aquest punt durant la resta de l’assignatura).

2.2 Els dos casos treballats en aquesta PAC presenten similituds, però també clares diferències, pel que fa a enfocament i estratègies emprades. Identifica raonadament quina és, al teu entendre, la fase que presenta similituds més significatives pel que fa a les intervencions desenvolupades en els dos casos analitzats (Recorda emprar les fases estudiades al mòdul 1).

En aquesta activitat, es tractava d’identificar els aspectes comuns de l’enfocament bàsic donat a la intervenció per part del psicopedagog/a a cadascun dels dos casos analitzats i, per fer-ho, podíeu esmentar les estratègies principals emprades per orientar el treball psicopedagògic. Alhora, i per tal de donar coherència organitzativa a la vostra reflexió, es demanava que estructuréssiu la vostra resposta segons la/les fases en què aquestes diferències es feien més evidents.

Entre els molts aspectes en què us podíeu recolzar per trobar similituds (i que, de fet, són els que configuren el procés d’intervenció psicopedagògic), us en menciono alguns:

1.1 Identificar els aspectes comuns i diferencials dels casos pel que fa al tipus de problema inicial del que es parteix i a la demanda d’intervenció que s’hi formula, tot i opinant sobre la coherència d’aquesta segona en referència al primer.

1.2 Identificar les estratègies específiques de cada cas pel que fa a la recerca d’informació que permet concretar la demanda inicial.

1.3 Explicitar els aspectes diferencials de com s’articula l’actuació del psicopedagog/a a cadascun dels casos (Reflexionant també sobre quin tipus de rol professional assumeix el psicopedagog i quin model d’intervenció i assessorament psicopedagògic assumeix en la seva actuació)


----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

1.4 Explicitar els aspectes diferencials de la proposta d’actuació: com s’elabora i qui participa en aquest elaboració, a quins estaments del centre afecta, quin paper s’atorga a cadascun d’ells en la seva implementació, etc.

1.5 Desenvolupar una reflexió sobre els aspectes diferencials pel que fa a l’assoliment dels objectius i si aquests s’havien plantejat o no explícitament des del principi i si s’ha dissenyat una estratègia d’avaluació tant dels resultats com del procés de la intervenció

1.6 Comparar si la intervenció tindrà o no continuïtat i si afectarà al centre a nivell institucional o representarà només una tasca puntual.

.../...

Més important que la tria específica de la fase era lògicament l’argumentació emprada per justificar-ho. Allò important era que aquesta es basés en criteris tècnics psicopedagògics.Una de les confusions que s’han donat en algunes de les vostres respostes ha estat no triar alguna de les fases i parlar de quasi totes. Tot i que no calia triar-ne una només, no és lògic tampoc en una activitat d’aquest tipus acabar parlant de la majoria de fases.

Tota manera, en línies generals, aquesta és una activitat que els diferents grups heu resolt prou encertadament.

Activitat 3: Identifica, a cadascun dels dos casos analitzats, els dos principis teòrics fonamentals que guien l’actuació del psicopedagog/a pel que fa al contingut de la intervenció i també pel que fa al procés d’intervenció en ells desenvolupada.

La majoria de grups heu entès correctament què vol dir explicitar els principis teòrics presents als casos i heu fet clarament els primers passos d’aquest complex procés. Presenteu força idees interessants, però també teniu algunes omissions i confusions, com ara: , - A vegades, mencioneu un principi força general quan n’hi havia de més adequats per ser més específics per la temàtica del cas concret: Recordeu que sempre és millor triar-los prou específics perquè s’adeqüin plenament a la temàtica concreta dels casos i així quedin millor contextualitzats.- En d’altres casos, enuncieu el principi sense referenciar-lo a autors concrets o a teories/enfocament específics o sense, com a mínim, fer-ne una breu definició. - També és prou corrent una certa confusió terminològica en la utilització del terme “constructivisme”: Cal diferenciar clarament quan parlem , per exemple, d’un model d’intervenció i assessorament psicopedagògic (com ara, el model educacional constructivista) o quan ho fem d’un enfocament que intenta explicar com tenen lloc els processos d’Ensenyament-aprenentatge en entorns d’educació formal.- Finalment una de les llacunes o confusions més freqüents la trobem en no diferenciar els referents teòrics aportats entre els dos àmbits de fonamentació teòrica que es demanaven (procés d’intervenció i contingut de la intervenció) o confondre quins corresponien a cadascun d’ells.

Tingueu també present que és ben normal que us costi fer el pas que permet identificar l’element teòric específic de referència a partir de l’anàlisi de les actuacions realitzades en un cas; i més ara que encara som al primer bloc de l’assignatura.

Recordeu també que, com ja deveu suposar, heu d’extreure aquests referents no directament del contingut d’aquesta assignatura (tot i que en puguem esmentar breument alguns), sinó del conjunt d’assignatures que conformen els estudis. La tasca a la que dedicarem més esforç aquí és a la d’acostumar-nos a saber relacionar el coneixement teòric amb la seva aplicació pràctica a l’aula : fer aquesta tasca d’explicitació i pont entre la teoria i la pràctica és un dels valors afegits més valuosos de la nostra professió.

Repetiré aquí novament el que ja us vaig comentar en un missatge anterior d’orientacions, ja que penso que pot ser d’utilitat:

Hem de saber distingir entre dos camps de fonamentació teòrica igualment importants: el del “contingut de l’assessorament” (el tema o problema que genera la demanda) i el del “procés d’assessorament o model d’intervenció psicopedagògica” de l’assessor/a.


----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Quan parlem del procés d’intervenció, hem de tenir present aquestes dos nivells d’anàlisi:

1- D’una banda, tenim la concepció de professional, contraposant la de tècnic-expert i la de professional reflexiu. Són formes lligades als grans paradigmes filosòfico-científics. En el primer cas, hom creu que existeix un saber “acabat” que uns professionals tenen i administren als que no el tenen (Actuen doncs com a tècnics experts). En el segon, es parteix de que cal construir conjunta i contextualment les solucions entre tots els implicats (És l’actuació del professional reflexiu – Schön la descriu magistralment al primer capítol de la seva obra “La formación de profesionales reflexivos”).

2- En segon lloc, i força relacionat amb l’anterior, quan actuem com a assessors/es psicopedagògics, ho fem des d’una determinada manera d’entendre la intervenció psicopedagògica. Tot i que les denominacions varien entre diferents autors - i segons les diverses dimensions que es tinguin en compte - , podem parlar fonamentalment de dos diferents enfocaments generals d’intervenció : el model clínic assistencial i el model educatiu preventiu (Per aprofundir en aquest tema, us recomano la lectura del punt 2.3 de l’obra: I.Solé (1998): “Orientación educativa e intervención psicopedagògica”. ICE/Horsori.)

- Dins d’aquest model educacional preventiu, un dels enfocaments concrets que s’hi adscriu és l’educacional constructivista que és el que assumim com a model a adoptar des d’aquesta assignatura (Podeu trobar-ne una breu, però interessant descripció en el cap. 3 de l’obra abans esmentada).

Quan , en canvi, parlem del contingut de la intervenció, ens estem referint a:

3.- Els referents teòrics que pot tenir cadascun dels temes o problemes que centren les intervencions: Per exemple, les concepcions sobre l’adquisició de la lecto-escriptura o sobre la dinàmica de grups o sobre el desenvolupament del raonament lògico-matemàtic; o sobre tants i tants temes que són a la base del conjunt d’assignatures que conformen els nostres estudis.

Activitat 4: En el cas “Relació alumnat-família-escola basda en la col.laboració i” identifica-hi quina o quines fases ha/n quedat, al teu entendre, més fluixa/es o és/són clarament millorable/s. Intenta trobar , als altres casos d’aquesta PAC o dels mòduls treballats, alguna proposta alternativa de millora per aquestes mancances que hagis detectat i justifica breument com milloraria el cas amb aquest/s canvi/s.

Es tractava, aquí, de valorar quina/es de les fases del cas analitzat us semblava més fluixes i de raonar-ho. I , en segon lloc, de trobar en els demés casos dels materials de l’assignatura propostes diferents a les que hi constaven que en milloressin la intervenció. Es tractava, en el fons, de fer una valoració comparativa de les estratègies dels diferents casos i destriar quines us semblaven millors i aplicables al cas concret triat per vosaltres. Així docs la feina d’anàlisi comparativa era una part fonamental d’aquesta activitat (i en general ho serà durant tot el curs)

Majoritàriament, els vostres treballs presenten una tria molt encertada de les fases més fluixes i, també, una correcta justificació d’aquesta tria. Alguns, a més a més, heu sabut també cercar, en la comparació amb els altres casos, propostes de millora davant les mancances detectades tot explicitant perquè la vostra proposta representava una millora real pel cas. Només en alguns treballs, s’ha produït l’error de no especificar en quins casos us heu inspirat a


----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

l’hora de formular les propostes de millora plantejades o de no aportar una justificació sobre “en què millorava el cas la proposta suggerida”. O una falta de concreció.

L’altra qüestió a comentar és que per considerar un suggeriment d’actuacions alternatives com una veritable proposta de millora aquesta ha de tenir una certa complexitat (està mínimament estructurada i desenvolupada). En alguns casos, això no ha estat així. D’altra banda, quan trieu moltes fases com a millorables –com ja he dit en l’activitat 2.2, no és adequat que siguin moltes- , acostuma a ser encara més difícil que les propostes que plantegeu siguin prou completes. Sempre, doncs, és millor fer poques propostes, però ben triades i ben desenvolupades.

A reveure!!

Analisi de casos PAC 1 UOC Comentaris generals

Documents

Transcript of Analisi de casos PAC 1 UOC Comentaris generals