AMPAPA t Ciència - WordPress.com · Irene és la fundadora de la companyia de divulgació 'La...
2
Agenda l’Entrevista Irene és la fundadora de la companyia de divulgació 'La Mandarina de Newton', coordinadora del projecte Expolab al Citilab de Cornellà i col·laboradora del Tech Museum of Innovation de San José, Califòrnia. És Llicenciada en Física i postgraduada en Comunicació de la Ciència i la Tecnologia. Ha treballat en centres de divulgació científica i tecnològica com CosmoCaixa Barcelona o Invenio learn.by.doing. Ha estat responsable de Comunicació i Difusió de la Ciència a l'Institut Català de Paleontologia (ICP) i al Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics (LSI) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Publica articles de divulgació de la ciència i la tecnologia i participa en iniciatives a Internet com el bloc i el podcast de la Mandarina de Newton. ES.- Com és això de treballar divulgant la ciència? Per què ho fas? IL.- La divulgació científica podriem dir que és un pont entre la gent, la societat, i tant en els descobriments fonamentals com en la recerca capdavantera. Els divulgadors i divulgadores científics intenten fer arribar al màxim de persones possible els descobriments però també el plaer de gaudir de la ciència. La ciència és bàsicament coneixement i nosaltres tractem de fer-lo públic. Personalment treballo en això perquè m'ha agradat sempre la idea de compartir i apropar les troballes científiques. Des de petita vaig estar fascinada per coses com l'univers o l'electricitat i he mirat de contagiar-ho, i he tractat que això, més enllà d'una filosofia de vida, em permetés dedicar-me professionalment a transmetre el plaer i l'alegria de descobrir coses. ES.- És fàcil donar a conéixer la ciència i els descobriments? IL.- No sempre és fàcil. Per la banda dels científics i de la recerca, el seu món de vegades és massa tancat i competitiu, i molts recercaires no sempre se’n recorden o poden difondre el que fan, entren en un cercle de descobriment rera descobriment i perden de vista com fer-ho accessible a la societat. En aquest sentit, la part d'accedir a continguts científics nous per a divulgar-los és de vegades complicat, a diferència dels conceptes científics bàsics i tradicionals. La gent, d’altra banda, en general té una bona rebuda i segons se'ls hi explica acostumen a voler saber-ne més, tot i que de vegades si el coneixement científic es complica molt agraeixen més la part anecdòtica o el fet de poder passar-s'ho bé. Però precisament el rigor i detall sovint no és tan important com poder fer que els altres riguin o s'entretinguin amb la demostració d'un fenomen físic, ja que fer gaudir de la ciència és part de la nostra feina. ES.- On es fa aquesta divulgació? Als museus? IL.- Molts museus estan molt bé per a donar a conèixer la ciència, amb espais i ofertes adaptades a aquesta finalitat, però l’ideal és poder fer-ho també als propis centres de recerca, a les escoles, als centres cívics, fins i tot penso que s'hauria de poder fer difusió a botigues o espais públics. També actualment es poden trobar molts espais divulgatius a Internet i mitjans com la televisió. Crec que la ciència s'hauria de poder difondre a tot arreu, amb normalitat. Igual que podem obtenir postaletes de quadres famosos estaria bé que es comercialitzessin ninos del gat de Schrödinger, i que aquest experiment imaginari de mecànica quàntica pogués formar part de la cultura popular igual que els acudits o les llegendes! ES.- Com veus la relació entre els nens i nenes i el món científic? Són dos móns allunyats? IL.- Ben aviat al contrari. Per a mi mi la ciència no és només els conceptes que s'aprenen (com poden ser l'electricitat, el magnetisme, la pressió, etc, que cal conèixer) sinó que hi ha una part d'actitud fonamental que té a veure amb ser curiosos, EL BUTLLETÍ DE L’AMPA DEL CEIP VILA OLÍMPICA /NÚM. 17/ BARCELONA, 22 DE JUNY DE 2010 "CREC QUE LA CIÈNCIA S’HAURIA DE PODER DIFONDRE A TOT ARREU AMB NORMALITAT" Per Agustí Clua Entrevista a Irene Lapuente, fundadora de la companyia de divulgació “La Mandarina de Newton” Editorial Núria Fagella per Enric Senabre Albert Girona AMPAPA t Els experiments de Mendel / Ciència
Transcript of AMPAPA t Ciència - WordPress.com · Irene és la fundadora de la companyia de divulgació 'La...
Agenda l’Entrevista
Irene és la fundadora de lacompanyia de divulgació'La Mandarina de Newton',coordinadora del projecteExpolab al Citilab deCornellà i col·laboradoradel Tech Museum ofInnovation de San José,Califòrnia. És Llicenciadaen Física i postgraduadaen Comunicació de laCiència i la Tecnologia.Ha treballat en centres dedivulgació científica it e c n o l ò g i c a c o mCosmoCaixa Barcelona oInvenio learn.by.doing. Ha
estat responsable de Comunicació i Difusió de la Ciència al'Institut Català de Paleontologia (ICP) i al Departament deLlenguatges i Sistemes Informàtics (LSI) de la UniversitatPolitècnica de Catalunya (UPC). Publica articles de divulgacióde la ciència i la tecnologia i participa en iniciatives a Internetcom el bloc i el podcast de la Mandarina de Newton.
ES.- Com és això de treballar divulgant la ciència? Perquè ho fas?IL.- La divulgació científica podriem dir que és un pont entrela gent, la societat, i tant en els descobriments fonamentalscom en la recerca capdavantera. Els divulgadors i divulgadorescientífics intenten fer arribar al màxim de persones possibleels descobriments però també el plaer de gaudir de la ciència.La ciència és bàsicament coneixement i nosaltres tractem defer-lo públic. Personalment treballo en això perquè m'haagradat sempre la idea de compartir i apropar les troballescientífiques. Des de petita vaig estar fascinada per coses coml'univers o l'electricitat i he mirat de contagiar-ho, i he tractatque això, més enllà d'una filosofia de vida, em permetésdedicar-me professionalment a transmetre el plaer i l'alegriade descobrir coses.
ES.- És fàcil donar a conéixer la ciència i els descobriments?IL.- No sempre és fàcil. Per la banda dels científics i de larecerca, el seu món de vegades és massa tancat i competitiu,i molts recercaires no sempre se’n recorden o poden difondreel que fan, entren en un cercle de descobriment reradescobriment i perden de vista com fer-ho accessible a lasocietat. En aquest sentit, la part d'accedir a continguts científicsnous per a divulgar-los és de vegades complicat, a diferènciadels conceptes científics bàsics i tradicionals. La gent, d’altrabanda, en general té una bona rebuda i segons se'ls hi explicaacostumen a voler saber-ne més, tot i que de vegades si elconeixement científic es complica molt agraeixen més la partanecdòtica o el fet de poder passar-s'ho bé. Però precisamentel rigor i detall sovint no és tan important com poder fer queels altres riguin o s'entretinguin amb la demostració d'unfenomen físic, ja que fer gaudir de la ciència és part de lanostra feina.
ES.- On es fa aquesta divulgació? Als museus?IL.- Molts museus estan molt bé per a donar a conèixer laciència, amb espais i ofertes adaptades a aquesta finalitat, peròl’ideal és poder fer-ho també als propis centres de recerca, ales escoles, als centres cívics, fins i tot penso que s'hauria depoder fer difusió a botigues o espais públics. També actualmentes poden trobar molts espais divulgatius a Internet i mitjanscom la televisió. Crec que la ciència s'hauria de poder difondrea tot arreu, amb normalitat. Igual que podem obtenir postaletesde quadres famosos estaria bé que es comercialitzessin ninosdel gat de Schrödinger, i que aquest experiment imaginari demecànica quàntica pogués formar part de la cultura popularigual que els acudits o les llegendes!
ES.- Com veus la relació entre els nens i nenes i el móncientífic? Són dos móns allunyats?IL.- Ben aviat al contrari. Per a mi mi la ciència no és nomésels conceptes que s'aprenen (com poden ser l'electricitat, elmagnetisme, la pressió, etc, que cal conèixer) sinó que hi hauna part d'actitud fonamental que té a veure amb ser curiosos,
E L B U T L L E T Í D E L ’ A M P A D E L C E I P V I L A O L Í M P I C A / N Ú M. 1 7 / B A R C E L O N A , 2 2 D E J U N Y D E 2 0 1 0
"CREC QUE LA CIÈNCIA S’HAURIADE PODER DIFONDRE A TOT ARREUAMB NORMALITAT"
Per Agustí Clua
Entrevista a Irene Lapuente, fundadora de la companyiade divulgació “La Mandarina de Newton”
Editorial Núria Fagella per Enric SenabreAlbert Girona
AMPAPA t
Els experiments deMendel
AMPAPA t/Ciència
Israe
l
Suèc
ia
Core
a
Finlà
ndia
Japó
Islàn
dia
EE.U
U
Sing
apur
Dina
marc
a
Alem
anya
Àustr
ia
Franç
a
Cana
dà
Bèlg
ica
Regn
e Un
it
Païso
s Bai
xos
Luxe
mburg
Nor
uega
Rep.
Xec
a
Xina
Eslov
ènia
Irland
a
Espa
nya
5
4,5
4
3,5
3
2,5
2
1,5
1
0,5
0 (% del PIB)
CRÈDITS > Edita: AMPA del CEIP Vila Olímpica. Consell de redacció: Núria Antolí, Moisés Espinosa, Núria Fagella, Enric Senabre, Kim Rizvi i Albert Girona, vocal de la Comissió de Comunicació. Col·laborador especial: Agustí Clua |Han col·laborat en aquest número els pares i mares Ismael Colomina, Kellly Rabionet, Leonardo Pardo, Mario Martín, Núria Fagella i Teresa Tomasa.| Autor de les pinzellades: Ignasi Aballí | Disseny i maquetació: ESTUDI ANTOLÍ | Impressió: SERPER S.L. | Dipòsit legal nº: B-2221-05 | Pàgina AMPA Vila Olímpica al FACEBOOK: tinyurl.com/cr3wfsPer a més informació, adreceu-vos a www.escolav i laol impica .org , e-mail: ampavilaol impica@gmail .com | CEIP VILA OLÍMPICA: C/Carmen Amaya, s/n 08005 - Barcelona | Tel. 93 2254998 | Fax. 93 2257236 | [email protected]
insistents, atrevits, a fer raonaments basats en experiènciesmés que en supersticions o coses no provades. I tot això pensoque està molt vinculat als nens i nenes, qui de fet tenen mésactitud científica sovint que els adults. Els més petits aprenenprecisament fent proves, poden deixar caure un got vint-i-setvegades fins que es trenca, i així arriben a la seva conclusiómentre el pare o la mare el renyen!Un altre exemple: l'altre dia al tramvia vaig veure un grup denens que hi viatjaven segurament per primera vegada, i feienuna mica de xivarri cada cop que el Tram s'aturava perquèsentien com havien de caure, i els feia gràcia i provaven comcontrolar aquest moviment. La professora els va renyar, ésclar, però també els podia haver avisat que estavenexperimentant la primera llei de Newton, un científic que
Per Kim Rizvi
Xifres Per Moisés EspinosaINDIC ADOR: Despesa en investigació i desvolupament per país (% del PIB)
*FONT: Institut d’Estadística de la UNESCO
DESCRIPCIÓ:Aquest índex dóna una idea de la importànciaque dóna cada país a la recerca científica itecnològica, com a font directa o indirecta debenestar del país.Inclou despeses i inversions en investigacióbàsica, la investigació aplicada i eldesenvolupament experimental.
els pares opinen
AMPAPA t
també va notar quelcom similar. Amb els nens es pot aconseguirque moltes oportunitats similars convidin a la reflexió. El seudia a dia està ple d'oportunitats, com quan juguen al pati icomproven que la sorra mullada actua diferent que la seca, oja més grans, què els passa als líquids quan bullen si se'lsafegeix sal o són a una olla exprés... I moltes altres coses quetenen a l'abast i que amb una mica de “xispa” els poden ferdescobrir coses per si mateixos. O les èpoques del “perquè”infinit, quan no es conformen i volen saber-ho tot i la causaanterior de cada argument; això també en el fons és molt propide l'esperit científic!
ES.- Cal divulgar avui dia igual la ciència que la tecnologia?IL.- El que veig és que precisament la tecnologia no s'hadivulgat massa, perquè de fet s'ha fet servir directament,massivament, i la divulgació neix diguem que de la necessitat.En comparació a la relativament poca divulgació de l'art, perexemple, la ciència es va trobar en un punt que si la gent nol'entenia o si no es compartia prou, no rebia recursos, diners,estudiants, etc. I per tant va caler mirar com obrir les sevesportes. En canvi, la popularitat instantània de la tecnologia hacreat un munt d'usuaris, però poc rigor en les bases que la fanpossible, i potser arribarà un moment que calgui fer-la atractivaamb la divulgació de com es fa el maquinari i les maneres depensar de la tecnologia, de com funciona internament, i aixíajudar a crear i tenir pedrera pròpia de gent que la sàpiga feranar i portar més enllà. Perquè la ciència i la tecnologiaconsidero que apunten a maneres de pensar molt diferents, laprimera ens explica móns ja existents; i la tecnologia creamóns diferents. En aquest sentit, tan important és que els nens-i les persones en general- siguin capaços d'entendre el queels envolta com de construir realitats noves des de la tecnologia.
Linkoteca
2005
2006
2007
