Hem trobat ms animals sorprenents

Taur anguila

Sn taurons que es troben en totes les aiges profundes dels oceans Atlntic i Pacfic. Sovint es descriuen com un fssil vivent, degut al seu parescut amb el taur Paleozoic extint.

PEIX COCODRILs una espcie de sang blanca, coneguda com peixos de gel. No tenen glbuls vermells ni hemoglobina, pel que tenen la sang blanca. Tenen cossos translcids i absorbeixen oxigen directament de laigua.

Tarsius

s un petitssim primat, no arriben a amidar 14 cm i pesen 130 g, les femelles encara son ms petites. A vegades la coa s ms llarga que tot el seu cos.Es poden trobar a les selves o tamb als boscos de molta vegetaci, tal vegada perqu all poden trobar ms coses per menjar.Tenen la pell molt suau i dun color que varia entre el marr i el gris.

Talp nas estelat

Es talp amb nas destrella s un petit mamfer, s habitant de Nord Amrica. El seu nom cientfic s:Condylura cristata.El ms curis sn els 22 tentacles rosats, mbils i flexibles que sn sensibles al tacte. Quan s fosc, serveixen per capturar aliment. Mengen invertebrats: cucs, insectes i crustacis.

Pop Dumbo

Viu a 5.000 m. de profunditat.Els peixos Pokemon, sn estranys animals marins que viuen en el fons abissal dels oceans i que tenen semblances extraordinries amb els personatges dels dibuixos animats.

Long-eared jerboa

Aquest diminut animal, s el rosegador ms extrany del planeta. Tenen unes orelles tres vegades ms grans que el seu cap, que li dna nom.s un animal nocturn, amb bona visi.s de color caf clar i t una coa molt llarga. Se'l troba als deserts de Xina i altres zones d'sia. Surten poc, viuen sota l'arena.

https://www.youtube.com/watch?v=ENkW_V2GjGM

Cranc ieti

T el cos ple de plomes de seda blanques. s probable que sigui cec. Viu al Pacfic a 2300m. de profunditat i s carnvor.

Baiji

El Baiji s el cetaci amb major perill d'extinci del mn.Viu als rius de Xina.

Ai-ai

PER MENJAR PUJA ALS ARBRES I FA UN FORAT AMB EL SEU DIT MITJ. DESPRS AGAFA LA SEVAPRESA QUE S LA LARVA

Calamar colossal

Tenen tres cors i els ulls sn els ms Grans de tot el regne animal. Pot arribar a mesurar entre 12 i 14 metres. s l'invertebrat ms gran que es coneix.

Peix volador

Mou la cua 70 vegades per segon, la qual vibra. Pot anar a ms de 70km. per hora. Aquest peix pot volar perqu les aletes el deixen volar.

TORTUGA BAULAs la ms gran del mn, amb un pes duns 900 kg. No t closca, si no que s la pell curtida amb el recolzament dels ossos. Aix fa que tengui una flexibilitat que amb la closca no tendria, i pot bucejar a profunditats increbles.

Peix llanterna

Viu als fons abissals i s molt violent amb les seves preses.

MEDUSA LLEs la ms gran del mn. Neden en aiges rtiques des dabans dels dinosaures i es troben entre algunes de les espcies ms antigues que sobreviuen en el mn.