L'Alhambra és una ciutat palatina andalusina i va ser palau, ciutadella i fortalesa, situada a Granada (Espanya), residència dels sultans nassarites i dels alts funcionaris , servidors de la cort i de soldats d'elit.

L’ alhambra es va construir a la muntanya de Sabika, on posteriorment s'aixecarà l'Alhambra, es creu que ja en època romana hauria d‘haver alguna edificació. Es va començar a construir al Segle IX. El primer ministre Samuel Ibn Agrella, reconstrueix les abandonades edificacions del turó de la Sabika i instala el seu Palau.

És la muntanya on es va construir l’ alhlambra de Granada. És una de les muntanyes de l’Oest de Sierra Nevada.

Al segle XII, les construccions que existien al turó de la Sabika, van servir de refugi als partidaris locals andalusins.

Al segle XIII, Al- Ahmar, fundador de la Dinastia nassarita, decideix començar l'edificació de l'Alhambra al segle XIV. Granada, va rebent poblacions musulmanes a causa de l' avanç de la conquesta cristiana i va creant nous barris i ampliant les muralles pràcticament fins a la seva conquesta al 1492.

Després, l'Alhambra va quedar establerta com Casa Reial. L'Emperador Carles V decideix, en 1526, la construcció del palau que porta el seu nom.

En les primeres dècades del segle XVIII, Felip V (1700-1746) desposseeix de l'alcaldia al Marquès de Mondéjar, hereu del Comte de Tendilla, començant una etapa d'abandonament pràcticament fins al regnat de Carles IV (1788-1808).

En l'Alhambra, el Palau dels Lleons marca el moment culminant de la seva arquitectura com a síntesi i símbol de la seva riquesa decorativa.

El pati de comares és a tota edificació domèstica hispano-musulmana l'element més important: el centre de la vida familiar, al voltant del qual es distribueixen les diferents estances.

Era una hisenda ideal per al'explotació agrícola i el descans, amb un nucli d'edificació residencial i una vasta extensió de terreny de cultiu i pastura.

La cadira de Moro es va fer servir com a torre de vigilància per vigilar Generalife, que era un sector de distribució d’aigua molt important.

El Pati Lindaraja adopta el nom del preciós mirador que el presideix en la seva cara meridional, tota ella façana exterior del Palau dels Lleons que, fins al segle XVI, quedava oberta al paisatge.

Carles V, Rei d'Espanya i Emperador electe d'Alemanya, decideix edificar el seu Palau Reial a l'Alhambra, després de la visita que realitza a Granada després de casar-se a Sevilla amb Isabel de Portugal en 1526.

Amb planta de creu llatina i capelles laterals, destaca el seu retaule barroc amb grans columnes salomòniques del segle XVII.