Alfarrasí Guadasséquies T · on destaca la pintura de la cúpula per l’efecte de perspectiva i...
2
valldalbaida.com Pobles de La Vall d’Albaida Bocairent Ontinyent Albaida La Pobla del Duc Llutxent Aielo de Rugat Rugat Ràfol Terrateig Carrícola Alfarrasí Benisuera Sant Pere Benigànim Quatretonda Pinet Agullent Fontanars dels Alforins Cocentaina Alcoi Xàtiva Aielo de Malferit Villena La Font de la Figuera Bufali Atzeneta d'Albaida A-31 N-340 A-35 A-7 A-7 Benicolet Montitxelvo a Gandia Beniatjar Salem El Palomar Otos de Salem L'Olleria Montaverner Castelló de Rugat CV-615 CV-60 CV-60 CV-60 CV-618 Benissoda Bèlgida A-7 Bellús Guadasséquies Castelló València Alacant La Vall d'Albaida Alfarrasí Benissuera Sempere Guadasséquies i i i i Alfarrasí Guadasséquies Benissuera Sempere presentació_presentación_presentation El poble de Sempere pot ser a hores d’ara un dels municipis menys poblats de la província de València i el més menut de la comarca. Pel que respecta al nom de Sant Pere, es tracta d’un llogaret documentat al segle XIII, que pren la denominació d’algun llinatge o advocació sota la qual el senyor feudal posà a l’alqueria musulmana. La dedicació tradicional dels santpe- rencs i santperenques ha sigut el conreu de la vinya per a producció de vi i raïm de taula. Si feu un passeig pel nucli urbà de Sempre cal destacar el conjunt de la plaça, tancada per tres panys de cases, on destaquen alguns habitatges de llaurador ric del segle XVIII. En la part alta de la plaça s’alça l’església dedicada a l’advocació de Sant Pere. Un edifici de finals del segle XVII estructurada en una nau de cinc trams i creuer decorat en l’estil neoclàssic, on destaca la pintura de la cúpula per l’efecte de perspectiva i profunditat ben aconseguit. Adossat a l’església, observareu les restes d’una portalada adovellada que va pertànyer a l’antic palau dels Nunyes, destruït per un incendi l’any 1889. La resta del poble mostra cases tradicionals del l’arqui- tectura mediterrània, algunes d’elles amb celler de vi propi. Podeu comple- tar la visita apropant-vos al privilegiat mirador del pantà, o pujar fins al tossal del calvari i l’ermita del Crist de la Gràcia, a les afores del poble. Si feu la visita pels voltants del 3 de febrer, Sempere celebra les festes patro- nals de Sant Blai, amb fogueres, cercaviles, processó, i repartiment de pane- llets. Esteu convidats! El pueblo de Sempere puede ser actualmente uno de los municipios menos poblados de la provincia de Valencia y el más pequeño de la comarca. En cuanto al nombre de Sant Pere, se trata de un lugar documentado en el siglo XIII, que toma la denominación de algún linaje o advocación bajo la cual el señor feudal puso a esta alquería musulmana. La dedicación tradicional de los semperinos ha sido el cultivo de la vid para la producción de vino y uva de mesa. Si dais un paseo por el núcleo urbano de Sempere cabe destacar el conjun- to de la plaza, cerrada por tres manzanas de casas, donde destacan algunas viviendas de labrador rico del siglo XVIII. En la parte alta de la plaza se alza la iglesia dedicada a la advocación de San Pedro. Un edificio de finales del siglo XVII estructurado en una nave de cinco tramos y crucero decorado en estilo neoclásico, donde destaca la pintura de la cúpula por el efecto de la perspectiva y profundidad bien conseguido. Adosado a la iglesia, observaréis los restos de un portal adovelado que perteneció al antiguo palacio de los Nunyes, destruido por un incendio en el año 1889. El resto del pueblo muestra casas tradicionales de la arquitectura mediterrá- nea, algunas de ellas con bodega propia de vino. Podéis completar la visita acercándoos al privilegiado mirador del pantano, o subir a la colina del calvario y la ermita del Cristo de la Gracia, a las afueras del pueblo. Si realizáis la visita alrededor del 3 de febrero, Sempere celebra las fiestas patronales de San Blas, con hogueras, pasacalles, procesiones y reparto de panecillos. ¡Estáis invitados! The village of Sempere can perhaps be nowadays one of the less populated villages in the province of Valencia and the tiniest in the county. Regarding the name of Sant Pere, it consists of a placed in the records from the 13th century, which takes the name from some lineage or dedication under which the feudal lord linked this Musllim farmstead. The traditional occupa- tion of the people from Sempere has been the cultivation of vineyards for the production of wine and table grapes. El poble d’Alfarrasí té el seu origen en l’alqueria de d’Alharrazin, que predo- minava sobre la resta de llogarets musulmans del riu. L’any 1244 Alfarrasí va ser conquerida per Jaume I i donada al cavaller Llorenç Rocafull. L’econo- mia tradicional s’ha centrat en l’activitat agrícola: la vinya d’origen romà i l’horta regada per la séquia musulmana dels Quatre Pobles. Si bé l’aparició de les primeres industries al llarg del segle XX, han donat pas en municipis com Alfarrasí i Guadasséquies a la consolidació d’importants empreses referents en I+D. Si feu un passeig per Alfarrasí distingireu un casc urbà relativament pla. Els seus carrers van albergar un destacament durant la Guerra del Francés, donada la situació estratègica del poble voltada de xicotets tossals, que permeteren a les tropes de Bonaparte controlar el pas d’Ontinyent a Xàtiva i a l’inversa. No deixeu d’admirar les cases de llaurador i les burgeses dels segles XVIII-XIX, presidides al bell centre per l’església de Sant Jeroni. L’edifici és del segle XVIII i nau única, on vos recomanem la visita al xicotet museu dedicat a la festa de l’Angelet en Corda. Una singular celebració del diumenge de Pasqua de Resurrecció, que des del segle passat ompli de gom a gom la Plaça Major, travessada per una corda per on creua una xiqueta vestida d’angelet que alça el mant de la Mare de Déu, simbolitzant al resurrecció de Crist. Podeu completar el passeig a l’ermita del Crist de l’Agonia de l’any 1739, situada sobre un turó a la part alta del poble, amb unes panoràmiques privilegiades de la comarca. També vos recomanem la visita a l’àrea recreativa de la Venta. Per reposar forces res millor que la gastronomia típica del municipi a base d’arrossos, els productes de la terra, o la reboste- ria tradicional. Descobreix Alfarrasí! El pueblo de Alfarrasí tiene su origen en la alquería de Alharrazin, que predo- minaba sobre el resto de lugares musulmanes del río. En el año 1244 Alfarrasí fue conquistada por Jaime I donada al caballero Llorenç Rocafull. La econo- mía tradicional se ha centrado en la actividad agrícola: la viña de origen romano y la huerta regada por la acequia musulmana de los Cuatro Pueblos. Aunque la aparición de las primeras industrias a lo largo del siglo XX, han dado paso en municipios como Alfarrasí y Guadasséquies a la consoli- dación de importantes empresas referentes en I+D. Si dais un paseo por Alfarrasí distinguiréis un casco urbano relativamente llano. Sus calles albergaron un destacamento durante la Guerra del Francés, dada la situación estratégica del pueblo rodeada de pequeñas colinas, que permitieron a las tropas de Bonaparte controlar el paso de Ontinyent a Xàtiva y viceversa. No dejéis de contemplar las casas de campesinos y las burguesas de los siglos XVIII-XIX, presididas al centro por la iglesia de san Jerónimo. Este edificio es del siglo XVIII y nave única, donde os recomenda- mos la visita al pequeño museo dedicado a la fiesta del Ángel en cuerda. Una singular celebración del domingo de Pascua de Resurrección que desde el siglo pasado llena a rebosar la Plaza Mayor, dividida por una cuerda por donde pasa una niña vestida de ángel que levanta el manto de la virgen, simbolizando la resurrección de Cristo. Podéis completar el paseo en la ermita del Cristo de la Agonía del año 1739, situada sobre una colina en la parte alta del pueblo, con unas panorámicas privilegiadas de la comar- ca. También os recomendamos la visita al área recreativa de la Venta. Para reponer fuerzas nada mejor que la gastrono- mía típica del municipio a base de arroces, los productos de la tierra o la repostería tradicional. ¡Descubre Alfarrasí! The village of Alfarrasí has its origin in the farmstead of Alharrazin, which stood out over the rest of the Muslim places of the river. In the year 1244 Alfarrasí was conquered by Jaime I and donated to the knight Llorenç Rocafull. The traditio- nal economy has focused on the farming activity: the vineyards from Roman origin and the orchards watered by the Muslim irrigation channel of the four villages. Despite that, the appearance of the first industries along the 20th century has allowed in municipalities like Alfarrasí and Guadasséquies the consolidation of important companies that are a reference in R&D. If you go for a walk in Alfarrasí, you will notice relatively flat urban area. These streets were home to an army detachment during the War of Independence, due to the strategic location of the village surrounded by small hills, which allowed the troops of Bonaparte to control the crossing from Ontinyent to Xàtiva and vice versa. Don’t miss staring at the farmers’ houses and the ones from the bourgeoisie from the 18th-19th centuries, presided in the centre by the church of St Jerome. This building was built in the 18th century with a single nave, and we recommend you visiting the little museum devoted to the festivity of the Angel in rope. It is a special celebration on Easter Sunday of Resurrection that fills the Main Square from the last century, divided by a rope where a girl dressed as an angel rises the cape of the virgin, thus symbolising the resurrection of Christ. You can complete the walk to the hermitage of the Christ of the Agony from the year 1739, located on a hill in the highest part of the village, with some privileged panoramic views of the county. We also recommend you a visit to the recreational area of the Venta. To recover energies the best thing is the typical gastronomy of the village based on rice, local products or traditio- nal pastries. Discover Alfarrasí! Guadasséquies és un municipi menut vinculat des del seu origen al riu d’Albaida, que s’eixampla ací en forma de llac artificial, amb la construcció de la presa de Bellús l’any 1996. Els orígens del poblament es remunten al temps dels ibers i els romans, com ho demostra el cèlebre “segell romà de Guadasséquies”, que evidència l’existència d’una vil·la romana dedicada a la producció i l’exportació de vi. Això no obstant, l’actual nucli de Guadas- séquies és una fundació dels àrabs. Fou senyoria medieval del terme de Xàtiva i es va repoblar amb cristians vells procedents de la mateixa ciutat. La construcció del pantà de Bellús obligà a demolir el 1995 una bona porció del nucli antic, on es localitzava la Plaça del poble i l’església parroquial de l’Esperança. Així les coses, lluny de despoblar-se, els vorassequians i voras- sequianes han sabut refer-se i dinamitzar el poble. Un passeig pel nucli antic dels carrers de la Pilota, Major i l’Avinguda del Crist, mostra encara cases tradicionals del segles XIX i algun casalot del segle XVIII. Destaca especial- ment l’església parroquial de l’Esperança (l’església Vella), del segle XVIII i construïda sobre l’antiga mesquita, que encara conserva el mur de l’alqui- bla o d’oració. L’interior de temple, restaurat i ben cuidat, acull un interes- sant museu parroquial. La resta del passeig es pot completar amb la visita a l’àrea recreativa i al mirador que envolta l’església. El calvari i l’ermita del Crist de l’Empar, construïts l’any 1906, esdevé un espai privilegiat encarat al migdia de la Vall d’Albaida. Si transiteu per Guadasséquies a primers del mes d’agost no vos perdeu les festes patronals, i el 18 de desembre la festa i la foguera de la Mare de Déu de l’Esperança. Vos esperem! Guadasséquies es un municipio pequeño, vinculado desde sus orígenes al río Albaida, que se ensancha aquí en forma de lago artificial, desde la construcción del pantano de Bellús en 1996. Los orígenes de este pueblo se remontan a tiempos de los íberos y los romanos, como lo demuestra el célebre ‘sello romano de Guadasséquies’, que evidencia la existencia de una villa romana dedicada a la producción y exportación de vino. No obstante, el actual núcleo de Guadasséquies fue fundado por los árabes. Fue señorío medieval del término de Xàtiva y fue repoblado con cristianos viejos procedentes de la misma ciudad. La construcción del pantano de Bellús obligó a demoler en 1995 gran parte del núcleo antiguo, donde se encontraba la Plaza del pueblo y la iglesia parroquial de la Esperanza. Aun así, lejos de despoblarse, los guadasequieses han sabido recobrarse y dinamizar el pueblo. Un paseo por el núcleo antiguo de las calles de la Pelota, Mayor y la Avenida del Cristo muestra aún casas tradicionales de los siglos XIX y algún caserón del siglo XVIII. Destaca especialmente la iglesia parroquial de la Esperanza (la iglesia Vieja), del siglo XVIII y construida sobre la antigua mezquita, que aún conserva el muro de la alquibla o de oración. El interior del templo, restaurado y bien cuidado, acoge un interesante museo parroquial. El resto del paseo se puede comple- tar con la visita al área recreativa y al mirador que rodea la iglesia. El calvario y la ermita del Cristo del Amparo, construidos en 1906, se convierten en un espacio privilegiado orientado al norte de la vall d’Albaida. Si transitáis por Guadasséquies en la segunda semana de agosto, no os perdáis las fiestas patronales, y el 18 de diciembre la fiesta y hoguera de la Virgen de la Esperanza. ¡Os esperamos! Guadasséquies is a tiny village linked from its origins to the river Albaida, which becomes wider here as an artificial lake since the construction of the reservoir of Bellús in 1996. The origins of this settlement come from times of the Iberians and Romans, as it demonstrates the well-known ‘Roman stamp of Guadasséquies’, as an evidence of the existence of a Roman villa devoted to the production and exportation of wine. Nevertheless, the current urban nucleus of Guadasséquies was founded by the Arabs. It was a feudal state of the local area of Xàtiva and was repopulated with old Christians coming from the same city. The construction of the reservoir of Bellús obliged to demolish most of the ancient nucleus in 1995, where it was the square of the village and the parish church of the Hope. Even so, far from depopulating, the people from Guadas- séquies have been able to recover and reactivate the village. If we go for a walk along the ancient nucleus of the streets, Pelota, Mayor and the Avenue of the Christ it still shows traditional houses from the 19th century and some big house from the 18th century. We can specially point out the parish church of the Hope (the Old church), from the 18th century, which was built on the ancient mosque and still preserves the wall of the Qibla for praying. The inner part of the temple –restored and well kept- has an interesting parish museum. The rest of the walk can be completed with the visit to the recreational area and the viewpoint that surrounds the church. The Stations of the Cross and the hermitage of the Christ of the Amparo, built in 1906, become a privileged space facing the north of the Albaida valley. If you visit Guadasséquies in the second week of August don’t miss the patron festivities and -on 18th Decem- ber- the festivity and bonfire of the Virgin of the Hope. We are waiting for you! L’origen de la localitat cal buscar-lo en època musulmana, en la tribu dels Beni Zuhayra, que aprofitaren els tossals de vora riu, elevats entre barranc i barranc per a fundar l’alqueria de Benissuera, que domina l’entorn des de dalt, i planejaren una séquia, la dels Quatre Pobles, per regar la fèrtil horta del clot de la Vall. Benissuera fou junt a la resta de Pobles del Riu una alque- ria andalusina depenent de l’aljama de Xàtiva. Ja en època cristiana, foren reconstituïts en llocs de cristians del terme de Xàtiva. Després de l’expulsió dels moriscos, el poble de Benissuera fou repoblat pel senyor de Bellvís amb colons provinents principalment de Xàtiva i Benigànim. La dedicació dels benissuerans ha sigut des de ben antic l’agricultura, tant del secà, principalment el conreu de la vinya que ocupava bona part del terme, com també de regadiu. L’actual Benissuera és un poble modern i tranquil, articulat al voltant de la plaça Major, al bell centre de la població, on trobareu l’imponent palau renaixentista dels Bellvís (s. XIII-XVII), o l’església parroquial de Sant Josep del segle XVIII, amb un interior d’estil neoclàssic que vos captivarà. Un nucli urbà primigeni, el de la plaça Major, perllongat a ambdós costats per la plaça de l’Església i el carrer Alt, com a eixos vertebradors de la pobla- ció, amb un seguit de cases tradicionals de llaurador típicament valencianes, que conviden a passejar pels seus carrers, barrejant-se amb les seues gents de tracte senzill i acollidor. Especialment en les festivitats fortament arrelades com la foguera de Sant Antoni o les festes patronals del setembre, o simple- ment, fent una ullada al suggerent mirador obert al pantà. Endavant! El origen de la localidad cabe buscarlo en época musulmana, en la tribu de los Beni Zuhayra, que aprovecharon las colinas cerca del río, elevadas entre barranco y barranco para fundar la alquería de Benissuera, que domina el entorno desde arriba, y plantearon una acequia, la de los Cuatro pueblos, para regar la fértil huerta del hondo del valle. Benissuera fue junto al resto de los Pueblos del río una alquería andalusí dependiente de la aljama de Xàtiva. Ya en época cristiana fueron reconstituidos en lugares de cristianos del término de Xàtiva. Después de la expulsión de los moriscos, el pueblo de Benissuera fue repoblado por el señor de Bellvís con colonos procedentes principalmente de Xàtiva y Benigànim. La dedicación de los benisueranos ha sido desde muy antiguo la agricultura, tanto de secano, principalmente el cultivo de la viña que ocupaba gran parte del término municipal, como también de regadío. La actual Benissue- ra es un pueblo moderno y tranquilo, articulado alrededor de la plaza Mayor, en el centro de la población, donde encontraréis el imponente palacio renacentista de los Bellvís (s. XIII-XVII), o la iglesia parroquial de San José del siglo XVIII, con un interior de estilo neoclásico que os cautivará. Un núcleo urbano primigenio, el de la plaza Mayor, que se prolonga a ambos lados por la plaza de la Iglesia y la calle Alta, como ejes vertebrado- res de la población, con una serie de casas tradicionales de labrador típica- mente valencianas, que invitan a pasear por sus calles y mezclarse con sus gentes de trato sencillo y acogedor. Podréis comprobarlo especialmente en las festividades fuertemente arraigadas como son la hoguera de San Antón o las fiestas patronales de septiembre, o simplemente acercándose al sugerente mirador abierto del pantano. ¡Adelante! The origin of this municipality can be found in Muslim times, in the tribe of the Beni Zuhayra, who took advantage of the hills near the river, rising between ravine and ravine, for the foundation of the farmstead of Benissuera, which dominates the environment from above, and planned an irrigation channel –the one of the four villages- for the irrigation of the fertile orchards in the deepest part of the valley. Benissuera was –along with the other villages of the river- an Andalu- sian farmstead dependent from the Moorish quarter of Xàtiva. In Christian times, they were established as Christian places from the local area of Xàtiva. After the expulsion of the Moriscos, the village of Benissuera was re-populated by the lord of Bellvís with settlers coming mainly from Xàtiva and Benigànim. The dedication of the people from Benissuera has been farming from long ago –both in dry lands, mainly the cultivation of vineyards in most of the local area, and also in irrigated land. The current Benissuera is a modern and quiet village, planned around the Main Square in the centre of the village, where you will find the impressive Renaissance palace of the Bellvís (13th-17th centuries), or the parish church of St José from the 18th century, with a Neo-classicist style inside that will captivate you. The early urban nucleus, the one of the Main Square, spans at both sides through the Church square and the Alta street, as linking axes of the village, with a series of traditional farming houses with a typically Valencian style, that invite you to go for a walk along their streets and get involved with their kind and welcoming people. You will be able to experience this by yourself in the strongly rooted festivities like the bonfire of St Anthony or the patron festivities in September, or simply approaching to the suggestive open viewpoint of the reservoir. Go ahead! If you go for a walk along the urban nucleus of Sempere we can point out the entire square, closed by three houses with some important houses of rich farmers from the 18th century. In the higher part of the square we can find the church devoted to St Peter. It consists of a building from the end of the 17th century that is structured in a single nave with five parts and a transept deco- rated in Neo-classical style. We can point out here the painting of the dome for the effect of the well accomplished perspective and profundity. Next to the church, you will observe the remains of an arched gate that belonged to the ancient palace of the Nunyes, destroyed by a fire in 1889. The rest of the village shows traditional houses of the Mediterranean architecture, some of them with their own wine cellar. You can complete the visit to the privileged viewpoint of the reservoir, or going up to the Stations of the Cross and the hermitage of the Christ of the Grace, in the outskirts of the village. If you visit this village around 3rd February, Sempere celebrates the patron festivities of St Blaise with bonfires, parades, processions and bread delivery. You are all invited! Edita Ajuntaments d’Alfarrasí, Benissuera, Sempere, Guadasséquies_ Patrocina Patronat de Turisme de la Diputació de València_ Realitza www.terradepatrimoni.com_ Textos Rafa Jordà, Abel Soler, Àngel Company (traducció a l’anglés)_Fotografies Ajuntaments, Rafa Jordà (Terra de patrimoni), Natalia Quilis, Carles Ibars Els antecedents de la denominació de els pobles del riu cal buscar-los en l’aigua del riu d’Albaida, d’on treien mitjançant assuts per a regar reduïdes hortes, comunicades totes elles per la séquia del Quatre Pobles. L’aigua de la séquia dels Quatre Pobles, projectada pels musulmans, procedia d’un assut que hi ha sobre el jaç del riu: entre l’ermita de Colata de Montaverner i la Venta d’Alfarrasí. L’assut duia l’aigua des d’aquell punt fins a l’horta de Bellús, per baix de Benissuera, Sempere, Guadasséquies i el poble perdut de Benimantell. Los antecedentes de la denominación de los pueblos del río cabe buscarlos en el agua del río Albaida, que extraían mediante azudes para regar huertas reducidas, todas ellas comunicadas por la acequia de los Cuatro Pueblos. El agua de la acequia de los Cuatro Pueblos proyectada por los musulmanes, procedía de un azud que hay sobre el lecho del río: entre la ermita de Colata de Montaverner y la Venta de Alfarrasí. El azud llevaba el agua desde aquel punto hasta la huerta de Bellús, por debajo de Benissuera, Sempere, Guadasséquies y el pueblo perdido de Benimantell. The records of the name of the villages of the river have to be found in the water of the river Albaida, which was extracted by means of dams to water little orchards, all of them linked by the irrigation channel of the Four Villages. The water of the irrigation channel of the Four villages planned by the Muslims, came from a dam located on the river bank: between the hermitage of Colata in Montaverner and the Venta in Alfarrasí. The dam diverted the water from that point up to the orchards in Bellús, under Benissuera, Sempere, Guadasséquies and the los village of Benimantell. els quatre Pobles del Riu descobriu-los discover-them descubridlos! Alfarrasí · Benissuera · Sempere · Guadasséquies els quatre Pobles del Riu Els quatre Pobles del Riu que ocupen la part més fonda de la comarca de la Vall d’Albaida són: Alfarrasí, Benissuera, Sempere i Guadassé- quies. Han sigut des de ben antic municipis eminentment agrícoles, que malgrat l’aparició dels moderns polígons industrials (i la construcció del pantà de Bellús), han sabut conservar en bona part un urbanisme i valors paisatgístics per on paga la pena passejar. Vos convidem a fer un passeig assossegat a peu, en bicicleta o a cavall per les antigues hortes de la séquia dels Pobles del Riu, on descobrireu una perspectiva diferent de la comarca, presidida en tot moment per l’embassament de Bellús, i del cim de Benicadell enlairat a ponent. Endin- seu-vos pels carrers dels Pobles del Riu, barregeu-vos amb al seua gent de tracte amable i acollidor, gaudiu de la seua gastronomia i festes, dels xicotets tresors del patrimoni històric, i en definitiva, de la tranquil·litat i la qualitat de vida d’uns pobles eminentment rurals, Descobriu-los! Los cuatro Pueblos del Río que ocupan la parte más honda de la comar- ca de la Vall d’Albaida son: Alfarrasí, Benissuera, Sempere y Guadasséquies. Han sido desde hace mucho tiempo municipios eminen- temente agrícolas, que a pesar de la aparición de los modernos polígonos industriales (y la construcción del pantano de Bellús), han sabido conservar en gran medida un urbanis- mo y valores paisajísticos donde vale la pena pasear. Os invitamos a dar un paseo sosegado a pie, en bicicleta o a caballo por las antiguas huertas de la acequia de los Pueblos del Río, donde descubriréis una perspectiva diferente de la comarca, presidida en todo momento por el embalse de Bellús, y de la cumbre de Benica- dell que se eleva por el oeste. Adentraos por las calles de los Pueblos del Río, mezclaos con sus gentes de trato amable y acogedor, disfrutad de su gastronomía y fiestas, de los pequeños tesoros del patrimonio histórico y, en definitiva, de la tranquilidad y la calidad de vida de unos pueblos eminentemente rurales. ¡Descubridlos! The four Villages of the River that are located on the deepest part of the county of Albaida Valley are: Alfarrasí, Benissuera, Sempere and Guadasséquies. They have been mainly farming villages for a long time, which despite the appearance of the modern industrial areas (and the building of the reservoir in Bellús), have known how to keep an urbanism and landscape values that worth a walk through them. We invite you to go for a quiet walk on foot, riding a bike or a horse through the ancient orchards of the irrigation channel of the villages of the river, where you will discover a different perspective of the county, always presided by the reservoir of Bellús and the mountain of Benica- dell rising in the west. Go through the streets of the villages of the river, get involved with this kind and welcoming people, enjoy the gastro- nomy and festivities, the little treasures of the historical heritage and, finally, the quietness and quality of life of some villages essentially rural. Discover them! Els quatre Pobles del Riu_Los cuatro Pueblos del Río_ the four Villages of the River [1’ 59’’] Viu Alfarrasí Vive Alfarrasí Live Alfarrasí [2’ 26’’]
Transcript of Alfarrasí Guadasséquies T · on destaca la pintura de la cúpula per l’efecte de perspectiva i...
valldalbaida.com
Pobles de La Vall d’Albaida
Bocairent
Ontinyent
Albaida
La Pobla del Duc
Llutxent
Aielo de RugatRugat
Ràfol
Terrateig
Carrícola
AlfarrasíBenisueraSant Pere
BenigànimQuatretonda
Pinet
Agullent
Fontanarsdels Alforins
Cocentaina
Alcoi
Xàtiva
Aielo de Malferit
Villena
La Font de la Figuera
Bufali
Atzenetad'AlbaidaA-31
N-340
A-35
A-7
A-7
BenicoletMontitxelvo
a Gandia
BeniatjarSalemEl Palomar Otos
de Salem
L'OlleriaMontaverner
Castelló de RugatCV-615
CV-60 CV-60
CV-60
CV-618
BenissodaBèlgida
A-7
Bellús
Guadasséquies
Castelló
València
Alacant
La Vall d'Albaida
Alfarrasí Benissuera Sempere Guadasséquies
i i
i
i
Alfarrasí Guadasséquies
Benissuera
Sempere
presentació_presentación_presentation
El poble de Sempere pot ser a hores d’ara un dels municipis menys poblats de la província de València i el més menut de la comarca. Pel que respecta al nom de Sant Pere, es tracta d’un llogaret documentat al segle XIII, que pren la denominació d’algun llinatge o advocació sota la qual el senyor feudal posà a l’alqueria musulmana. La dedicació tradicional dels santpe-rencs i santperenques ha sigut el conreu de la vinya per a producció de vi i raïm de taula. Si feu un passeig pel nucli urbà de Sempre cal destacar el conjunt de la plaça, tancada per tres panys de cases, on destaquen alguns habitatges de llaurador ric del segle XVIII. En la part alta de la plaça s’alça l’església dedicada a l’advocació de Sant Pere. Un edifici de finals del segle XVII estructurada en una nau de cinc trams i creuer decorat en l’estil neoclàssic, on destaca la pintura de la cúpula per l’efecte de perspectiva i profunditat ben aconseguit. Adossat a l’església, observareu les restes d’una portalada adovellada que va pertànyer a l’antic palau dels Nunyes, destruït per un incendi l’any 1889. La resta del poble mostra cases tradicionals del l’arqui-tectura mediterrània, algunes d’elles amb celler de vi propi. Podeu comple-tar la visita apropant-vos al privilegiat mirador del pantà, o pujar fins al tossal del calvari i l’ermita del Crist de la Gràcia, a les afores del poble. Si feu la visita pels voltants del 3 de febrer, Sempere celebra les festes patro-nals de Sant Blai, amb fogueres, cercaviles, processó, i repartiment de pane-llets. Esteu convidats!
El pueblo de Sempere puede ser actualmente uno de los municipios menos poblados de la provincia de Valencia y el más pequeño de la comarca. En cuanto al nombre de Sant Pere, se trata de un lugar documentado en el siglo XIII, que toma la denominación de algún linaje o advocación bajo la cual el señor feudal puso a esta alquería musulmana. La dedicación tradicional de los semperinos ha sido el cultivo de la vid para la producción de vino y uva de mesa.
Si dais un paseo por el núcleo urbano de Sempere cabe destacar el conjun-to de la plaza, cerrada por tres manzanas de casas, donde destacan algunas viviendas de labrador rico del siglo XVIII. En la parte alta de la plaza se alza la iglesia dedicada a la advocación de San Pedro. Un edificio de finales del siglo XVII estructurado en una nave de cinco tramos y crucero decorado en estilo neoclásico, donde destaca la pintura de la cúpula por el efecto de la perspectiva y profundidad bien conseguido. Adosado a la iglesia, observaréis los restos de un portal adovelado que perteneció al antiguo palacio de los Nunyes, destruido por un incendio en el año 1889. El resto del pueblo muestra casas tradicionales de la arquitectura mediterrá-nea, algunas de ellas con bodega propia de vino. Podéis completar la visita acercándoos al privilegiado mirador del pantano, o subir a la colina del calvario y la ermita del Cristo de la Gracia, a las afueras del pueblo.Si realizáis la visita alrededor del 3 de febrero, Sempere celebra las fiestas patronales de San Blas, con hogueras, pasacalles, procesiones y reparto de panecillos. ¡Estáis invitados!
The village of Sempere can perhaps be nowadays one of the less populated villages in the province of Valencia and the tiniest in the county. Regarding the name of Sant Pere, it consists of a placed in the records from the 13th century, which takes the name from some lineage or dedication under which the feudal lord linked this Musllim farmstead. The traditional occupa-tion of the people from Sempere has been the cultivation of vineyards for the production of wine and table grapes.
El poble d’Alfarrasí té el seu origen en l’alqueria de d’Alharrazin, que predo-minava sobre la resta de llogarets musulmans del riu. L’any 1244 Alfarrasí va ser conquerida per Jaume I i donada al cavaller Llorenç Rocafull. L’econo-mia tradicional s’ha centrat en l’activitat agrícola: la vinya d’origen romà i l’horta regada per la séquia musulmana dels Quatre Pobles. Si bé l’aparició de les primeres industries al llarg del segle XX, han donat pas en municipis com Alfarrasí i Guadasséquies a la consolidació d’importants empreses referents en I+D. Si feu un passeig per Alfarrasí distingireu un casc urbà relativament pla. Els seus carrers van albergar un destacament durant la Guerra del Francés, donada la situació estratègica del poble voltada de xicotets tossals, que permeteren a les tropes de Bonaparte controlar el pas d’Ontinyent a Xàtiva i a l’inversa. No deixeu d’admirar les cases de llaurador i les burgeses dels segles XVIII-XIX, presidides al bell centre per l’església de Sant Jeroni. L’edifici és del segle XVIII i nau única, on vos recomanem la visita al xicotet museu dedicat a la festa de l’Angelet en Corda. Una singular celebració del diumenge de Pasqua de Resurrecció, que des del segle passat ompli de gom a gom la Plaça Major, travessada per una corda per on creua una xiqueta vestida d’angelet que alça el mant de la Mare de Déu, simbolitzant al resurrecció de Crist. Podeu completar el passeig a l’ermita del Crist de l’Agonia de l’any 1739, situada sobre un turó a la part alta del poble, amb unes panoràmiques privilegiades de la comarca. També vos recomanem la visita a l’àrea recreativa de la Venta. Per reposar forces res millor que la gastronomia típica del municipi a base d’arrossos, els productes de la terra, o la reboste-ria tradicional. Descobreix Alfarrasí!
El pueblo de Alfarrasí tiene su origen en la alquería de Alharrazin, que predo-minaba sobre el resto de lugares musulmanes del río. En el año 1244 Alfarrasí fue conquistada por Jaime I donada al caballero Llorenç Rocafull. La econo-mía tradicional se ha centrado en la actividad agrícola: la viña de origen romano y la huerta regada por la acequia musulmana de los Cuatro Pueblos. Aunque la aparición de las primeras industrias a lo largo del siglo XX, han dado paso en municipios como Alfarrasí y Guadasséquies a la consoli-dación de importantes empresas referentes en I+D.Si dais un paseo por Alfarrasí distinguiréis un casco urbano relativamente llano. Sus calles albergaron un destacamento durante la Guerra del Francés, dada la situación estratégica del pueblo rodeada de pequeñas colinas, que permitieron a las tropas de Bonaparte controlar el paso de Ontinyent a Xàtiva y viceversa. No dejéis de contemplar las casas de campesinos y las burguesas de los siglos XVIII-XIX, presididas al centro por la iglesia de san Jerónimo. Este edificio es del siglo XVIII y nave única, donde os recomenda-mos la visita al pequeño museo dedicado a la fiesta del Ángel en cuerda. Una singular celebración del domingo de Pascua de Resurrección que desde el siglo pasado llena a rebosar la Plaza Mayor, dividida por una cuerda por donde pasa una niña vestida de ángel que levanta el manto de la virgen, simbolizando la resurrección de Cristo.Podéis completar el paseo en la ermita del Cristo de la Agonía del año 1739, situada sobre una colina en la parte alta del pueblo, con unas panorámicas privilegiadas de la comar-ca. También os recomendamos la visita al área recreativa de la Venta. Para reponer fuerzas nada mejor que la gastrono-mía típica del municipio a base de arroces, los productos de la tierra o la repostería tradicional. ¡Descubre Alfarrasí!
The village of Alfarrasí has its origin in the farmstead of Alharrazin, which stood out over the rest of the Muslim places of the river. In the year 1244 Alfarrasí was conquered by Jaime I and donated to the knight Llorenç Rocafull. The traditio-nal economy has focused on the farming activity: the vineyards from Roman origin and the orchards watered by the Muslim irrigation channel of the four villages. Despite that, the appearance of the first industries along the 20th century has allowed in municipalities like Alfarrasí and Guadasséquies the consolidation of important companies that are a reference in R&D.If you go for a walk in Alfarrasí, you will notice relatively flat urban area. These streets were home to an army detachment during the War of Independence, due to the strategic location of the village surrounded by small hills, which allowed the troops of Bonaparte to control the crossing from Ontinyent to Xàtiva and vice versa. Don’t miss staring at the farmers’ houses and the ones from the bourgeoisie from the 18th-19th centuries, presided in the centre by the church of St Jerome. This building was built in the 18th century with a single nave, and we recommend you visiting the little museum devoted to the festivity of the Angel in rope. It is a special celebration on Easter Sunday of Resurrection that fills the Main Square from the last century, divided by a rope where a girl dressed as an angel rises the cape of the virgin, thus symbolising the resurrection of Christ.You can complete the walk to the hermitage of the Christ of the Agony from the year 1739, located on a hill in the highest part of the village, with some privileged panoramic views of the county. We also recommend you a visit to the recreational area of the Venta. To recover energies the best thing is the typical gastronomy of the village based on rice, local products or traditio-nal pastries. Discover Alfarrasí!
Guadasséquies és un municipi menut vinculat des del seu origen al riu d’Albaida, que s’eixampla ací en forma de llac artificial, amb la construcció de la presa de Bellús l’any 1996. Els orígens del poblament es remunten al temps dels ibers i els romans, com ho demostra el cèlebre “segell romà de Guadasséquies”, que evidència l’existència d’una vil·la romana dedicada a la producció i l’exportació de vi. Això no obstant, l’actual nucli de Guadas-séquies és una fundació dels àrabs. Fou senyoria medieval del terme de Xàtiva i es va repoblar amb cristians vells procedents de la mateixa ciutat.La construcció del pantà de Bellús obligà a demolir el 1995 una bona porció del nucli antic, on es localitzava la Plaça del poble i l’església parroquial de l’Esperança. Així les coses, lluny de despoblar-se, els vorassequians i voras-sequianes han sabut refer-se i dinamitzar el poble. Un passeig pel nucli antic dels carrers de la Pilota, Major i l’Avinguda del Crist, mostra encara cases tradicionals del segles XIX i algun casalot del segle XVIII. Destaca especial-ment l’església parroquial de l’Esperança (l’església Vella), del segle XVIII i construïda sobre l’antiga mesquita, que encara conserva el mur de l’alqui-bla o d’oració. L’interior de temple, restaurat i ben cuidat, acull un interes-sant museu parroquial. La resta del passeig es pot completar amb la visita a l’àrea recreativa i al mirador que envolta l’església. El calvari i l’ermita del Crist de l’Empar, construïts l’any 1906, esdevé un espai privilegiat encarat al migdia de la Vall d’Albaida. Si transiteu per Guadasséquies a primers del mes d’agost no vos perdeu les festes patronals, i el 18 de desembre la festa i la foguera de la Mare de Déu de l’Esperança. Vos esperem!
Guadasséquies es un municipio pequeño, vinculado desde sus orígenes al río Albaida, que se ensancha aquí en forma de lago artificial, desde la construcción del pantano de Bellús en 1996. Los orígenes de este pueblo se remontan a tiempos de los íberos y los romanos, como lo demuestra el célebre ‘sello romano de Guadasséquies’, que evidencia la existencia de una villa romana dedicada a la producción y exportación de vino. No obstante, el actual núcleo de Guadasséquies fue fundado por los árabes. Fue señorío medieval del término de Xàtiva y fue repoblado con cristianos viejos procedentes de la misma ciudad.La construcción del pantano de Bellús obligó a demoler en 1995 gran parte del núcleo antiguo, donde se encontraba la Plaza del pueblo y la iglesia parroquial de la Esperanza. Aun así, lejos de despoblarse, los guadasequieses han sabido recobrarse y dinamizar el pueblo. Un paseo por el núcleo antiguo de las calles de la Pelota, Mayor y la Avenida del Cristo muestra aún casas tradicionales de los siglos XIX y algún caserón del siglo XVIII. Destaca especialmente la iglesia parroquial de la Esperanza (la iglesia Vieja), del siglo XVIII y construida sobre la antigua mezquita, que aún conserva el muro de la alquibla o de oración. El interior del templo, restaurado y bien cuidado, acoge un interesante museo parroquial. El resto del paseo se puede comple-tar con la visita al área recreativa y al mirador que rodea la iglesia. El calvario y la ermita del Cristo del Amparo, construidos en 1906, se convierten en un espacio privilegiado orientado al norte de la vall d’Albaida. Si transitáis por Guadasséquies en la segunda semana de agosto, no os perdáis las fiestas patronales, y el 18 de diciembre la fiesta y hoguera de la Virgen de la Esperanza. ¡Os esperamos!
Guadasséquies is a tiny village linked from its origins to the river Albaida, which becomes wider here as an artificial lake since the construction of the reservoir of Bellús in 1996. The origins of this settlement come from times of the Iberians and Romans, as it demonstrates the well-known ‘Roman stamp of Guadasséquies’, as an evidence of the existence of a Roman villa devoted to the production and exportation of wine. Nevertheless, the current urban nucleus of Guadasséquies was founded by the Arabs. It was a feudal state of the local area of Xàtiva and was repopulated with old Christians coming from the same city.The construction of the reservoir of Bellús obliged to demolish most of the ancient nucleus in 1995, where it was the square of the village and the parish church of the Hope. Even so, far from depopulating, the people from Guadas-séquies have been able to recover and reactivate the village. If we go for a walk along the ancient nucleus of the streets, Pelota, Mayor and the Avenue of the Christ it still shows traditional houses from the 19th century and some big house from the 18th century. We can specially point out the parish church of the Hope (the Old church), from the 18th century, which was built on the ancient mosque and still preserves the wall of the Qibla for praying. The inner part of the temple –restored and well kept- has an interesting parish museum. The rest of the walk can be completed with the visit to the recreational area and the viewpoint that surrounds the church. The Stations of the Cross and the hermitage of the Christ of the Amparo, built in 1906, become a privileged space facing the north of the Albaida valley. If you visit Guadasséquies in the second week of August don’t miss the patron festivities and -on 18th Decem-ber- the festivity and bonfire of the Virgin of the Hope. We are waiting for you!
L’origen de la localitat cal buscar-lo en època musulmana, en la tribu dels Beni Zuhayra, que aprofitaren els tossals de vora riu, elevats entre barranc i barranc per a fundar l’alqueria de Benissuera, que domina l’entorn des de dalt, i planejaren una séquia, la dels Quatre Pobles, per regar la fèrtil horta del clot de la Vall. Benissuera fou junt a la resta de Pobles del Riu una alque-ria andalusina depenent de l’aljama de Xàtiva. Ja en època cristiana, foren reconstituïts en llocs de cristians del terme de Xàtiva. Després de l’expulsió dels moriscos, el poble de Benissuera fou repoblat pel senyor de Bellvís amb colons provinents principalment de Xàtiva i Benigànim. La dedicació dels benissuerans ha sigut des de ben antic l’agricultura, tant del secà, principalment el conreu de la vinya que ocupava bona part del terme, com també de regadiu. L’actual Benissuera és un poble modern i tranquil, articulat al voltant de la plaça Major, al bell centre de la població, on trobareu l’imponent palau renaixentista dels Bellvís (s. XIII-XVII), o l’església parroquial de Sant Josep del segle XVIII, amb un interior d’estil neoclàssic que vos captivarà. Un nucli urbà primigeni, el de la plaça Major, perllongat a ambdós costats
per la plaça de l’Església i el carrer Alt, com a eixos vertebradors de la pobla-ció, amb un seguit de cases tradicionals de llaurador típicament valencianes, que conviden a passejar pels seus carrers, barrejant-se amb les seues gents de tracte senzill i acollidor. Especialment en les festivitats fortament arrelades com la foguera de Sant Antoni o les festes patronals del setembre, o simple-ment, fent una ullada al suggerent mirador obert al pantà. Endavant!
El origen de la localidad cabe buscarlo en época musulmana, en la tribu de los Beni Zuhayra, que aprovecharon las colinas cerca del río, elevadas entre barranco y barranco para fundar la alquería de Benissuera, que domina el entorno desde arriba, y plantearon una acequia, la de los Cuatro pueblos, para regar la fértil huerta del hondo del valle. Benissuera fue junto al resto de los Pueblos del río una alquería andalusí dependiente de la aljama de Xàtiva. Ya en época cristiana fueron reconstituidos en lugares de cristianos del término de Xàtiva. Después de la expulsión de los moriscos, el pueblo de Benissuera fue repoblado por el señor de Bellvís con colonos procedentes principalmente de Xàtiva y Benigànim.La dedicación de los benisueranos ha sido desde muy antiguo la agricultura, tanto de secano, principalmente el cultivo de la viña que ocupaba gran parte del término municipal, como también de regadío. La actual Benissue-
ra es un pueblo moderno y tranquilo, articulado alrededor de la plaza Mayor, en el centro de la población, donde encontraréis el imponente palacio renacentista de los Bellvís (s. XIII-XVII), o la iglesia parroquial de San José del siglo XVIII, con un interior de estilo neoclásico que os cautivará.Un núcleo urbano primigenio, el de la plaza Mayor, que se prolonga a ambos lados por la plaza de la Iglesia y la calle Alta, como ejes vertebrado-res de la población, con una serie de casas tradicionales de labrador típica-mente valencianas, que invitan a pasear por sus calles y mezclarse con sus gentes de trato sencillo y acogedor. Podréis comprobarlo especialmente en las festividades fuertemente arraigadas como son la hoguera de San Antón o las fiestas patronales de septiembre, o simplemente acercándose al sugerente mirador abierto del pantano. ¡Adelante!
The origin of this municipality can be found in Muslim times, in the tribe of the Beni Zuhayra, who took advantage of the hills near the river, rising between ravine and ravine, for the foundation of the farmstead of Benissuera, which dominates the environment from above, and planned an irrigation channel –the one of the four villages- for the irrigation of the fertile orchards in the deepest part of the valley. Benissuera was –along with the other villages of the river- an Andalu-sian farmstead dependent from the Moorish quarter of Xàtiva. In Christian times, they were established as Christian places from the local area of Xàtiva. After the expulsion of the Moriscos, the village of Benissuera was re-populated by the lord of Bellvís with settlers coming mainly from Xàtiva and Benigànim.The dedication of the people from Benissuera has been farming from long ago –both in dry lands, mainly the cultivation of vineyards in most of the local area, and also in irrigated land. The current Benissuera is a modern and quiet village, planned around the Main Square in the centre of the village, where you will find the impressive Renaissance palace of the Bellvís (13th-17th centuries), or the parish church of St José from the 18th century, with a Neo-classicist style inside that will captivate you.The early urban nucleus, the one of the Main Square, spans at both sides through the Church square and the Alta street, as linking axes of the village, with a series of traditional farming houses with a typically Valencian style, that invite you to go for a walk along their streets and get involved with their kind and welcoming people. You will be able to experience this by yourself in the strongly rooted festivities like the bonfire of St Anthony or the patron festivities in September, or simply approaching to the suggestive open viewpoint of the reservoir. Go ahead!
If you go for a walk along the urban nucleus of Sempere we can point out the entire square, closed by three houses with some important houses of rich farmers from the 18th century. In the higher part of the square we can find the church devoted to St Peter. It consists of a building from the end of the 17th century that is structured in a single nave with five parts and a transept deco-rated in Neo-classical style. We can point out here the painting of the dome for the effect of the well accomplished perspective and profundity. Next to the church, you will observe the remains of an arched gate that belonged to the ancient palace of the Nunyes, destroyed by a fire in 1889. The rest of the village shows traditional houses of the Mediterranean architecture, some of them with their own wine cellar. You can complete the visit to the privileged viewpoint of the reservoir, or going up to the Stations of the Cross and the hermitage of the Christ of the Grace, in the outskirts of the village.If you visit this village around 3rd February, Sempere celebrates the patron festivities of St Blaise with bonfires, parades, processions and bread delivery. You are all invited!
Edita Ajuntaments d’Alfarrasí, Benissuera, Sempere, Guadasséquies_Patrocina Patronat de Turisme de la Diputació de València_ Realitza www.terradepatrimoni.com_
Textos Rafa Jordà, Abel Soler, Àngel Company (traducció a l’anglés)_Fotogra�es Ajuntaments, Rafa Jordà (Terra de patrimoni), Natalia Quilis, Carles Ibars
Els antecedents de la denominació de els pobles del riu cal buscar-los en l’aigua del riu d’Albaida, d’on treien mitjançant assuts per a regar reduïdes hortes, comunicades totes elles per la séquia del Quatre Pobles. L’aigua de la séquia dels Quatre Pobles, projectada pels musulmans, procedia d’un assut que hi ha sobre el jaç del riu: entre l’ermita de Colata de Montaverner i la Venta d’Alfarrasí. L’assut duia l’aigua des d’aquell punt fins a l’horta de Bellús, per baix de Benissuera, Sempere, Guadasséquies i el poble perdut de Benimantell.
Los antecedentes de la denominación de los pueblos del río cabe buscarlos en el agua del río Albaida, que extraían mediante azudes para regar huertas reducidas, todas ellas comunicadas por la acequia de los Cuatro Pueblos. El agua de la acequia de los Cuatro Pueblos proyectada por los musulmanes, procedía de un azud que hay sobre el lecho del río: entre la ermita de Colata de Montaverner y la Venta de Alfarrasí. El azud llevaba el agua desde aquel punto hasta la huerta de Bellús, por debajo de Benissuera, Sempere, Guadasséquies y el pueblo perdido de Benimantell.
The records of the name of the villages of the river have to be found in the water of the river Albaida, which was extracted by means of dams to water little orchards, all of them linked by the irrigation channel of the Four Villages. The water of the irrigation channel of the Four villages planned by the Muslims, came from a dam located on the river bank: between the hermitage of Colata in Montaverner and the Venta in Alfarrasí. The dam diverted the water from that point up to the orchards in Bellús, under Benissuera, Sempere, Guadasséquies and the los village of Benimantell.
els quatrePobles del Riu
descobriu-losdiscover-them descubridlos!
Alfarrasí · Benissuera · Sempere · Guadasséquies
els quatrePobles del Riu
Els quatre Pobles del Riu que ocupen la part més fonda de la comarca de la Vall d’Albaida són: Alfarrasí, Benissuera, Sempere i Guadassé-
quies. Han sigut des de ben antic municipis eminentment agrícoles, que malgrat l’aparició
dels moderns polígons industrials (i la construcció del pantà de Bellús), han sabut conservar en bona
part un urbanisme i valors paisatgístics per on paga la pena passejar.
Vos convidem a fer un passeig assossegat a peu, en bicicleta o a cavall per les antigues hortes de la séquia dels Pobles del Riu, on descobrireu una perspectiva diferent de la comarca, presidida en tot moment per l’embassament de Bellús, i del cim de Benicadell enlairat a ponent. Endin-seu-vos pels carrers dels Pobles del Riu, barregeu-vos amb al seua gent de tracte amable i acollidor, gaudiu de la seua gastronomia i festes, dels xicotets tresors del patrimoni històric, i en definitiva, de la tranquil·litat i la qualitat de vida d’uns pobles eminentment rurals, Descobriu-los!
Los cuatro Pueblos del Río que ocupan la parte más honda de la comar-ca de la Vall d’Albaida son: Alfarrasí, Benissuera, Sempere y Guadasséquies. Han sido desde hace mucho tiempo municipios eminen-temente agrícolas, que a pesar de la aparición de los modernos polígonos industriales (y la construcción del pantano de Bellús), han sabido conservar en gran medida un urbanis-mo y valores paisajísticos donde vale la pena pasear.
Os invitamos a dar un paseo sosegado a pie, en bicicleta o a caballo por las antiguas huertas de la acequia de los Pueblos del Río, donde descubriréis una perspectiva diferente de la comarca, presidida en todo momento por el embalse de Bellús, y de la cumbre de Benica-dell que se eleva por el oeste. Adentraos por las calles de los Pueblos del Río, mezclaos con sus gentes de trato amable y acogedor, disfrutad de su gastronomía y fiestas, de los pequeños tesoros del patrimonio histórico y, en definitiva, de la tranquilidad y la calidad de vida de unos pueblos eminentemente rurales. ¡Descubridlos!
The four Villages of the River that are located on the deepest part of the county of Albaida Valley are: Alfarrasí, Benissuera, Sempere and Guadasséquies. They have been mainly farming villages for a long time, which despite the appearance of the modern industrial areas (and the building of the reservoir in Bellús), have known how to keep an urbanism and landscape values that worth a walk through them.
We invite you to go for a quiet walk on foot, riding a bike or a horse through the ancient orchards of the irrigation channel of the villages of the river, where you will discover a different perspective of the county, always presided by the reservoir of Bellús and the mountain of Benica-dell rising in the west. Go through the streets of the villages of the river, get involved with this kind and welcoming people, enjoy the gastro-nomy and festivities, the little treasures of the historical heritage and, finally, the quietness and quality of life of some villages essentially rural. Discover them!
Els quatre Pobles del Riu_Los cuatro Pueblos del Río_the four Villages of the River [1’ 59’’]
Viu Alfarrasí Vive Alfarrasí Live Alfarrasí [2’ 26’’]
els quatre Pobles del Riu
ermita de Colata
àrea recreativa de la Venta
ermita del Crist
parroquial de Sant Jeroni
parroquial de Sant Josep
Palau dels Bellvís
parroquial de Sant Pere
restes palau dels Nunyes
parroquial de l’Esperança (església vella)
ermita del Crist
parroquial de l’Esperança
(església nova)
ermita del Crist
embassament de Bellús
la Parra
la Venta
riu d’Albaida
riu d
’Albaida
Casa de Marau
bassa de reg
mirador d’Alfarrasí
cova del tio Evaristo
Panell venta-séquia
Panell cultius
Taula paisatgísticaMirador a la Vall d’Albaida
Taula paisatgísticaMirador al pantà
Panell el poble vell
Panell segell romà
Panell casa de Marau
Panell bassa de reg
Panell paisatgístic d’Alfarrasí
les Hortes
cam
í de
les O
liver
etes
camí d’Alfa
rrasí a Beniss
uera
N-3
40N
-340
Quatre Camins
barranc de la Foia
CV-613
CV-613
la Redona
la canyada de Baix
camí d’Alfarrasí
la Calderona
la Foieta
barranc de la Foiaels Sisons
la Corona
barranc del Pont de l’Hereu
la �guera d’Esparça
la Foia
Distància_distancia_distance_9.000 m.Dificultat_dificultad_dificulty_Baixa_baja_lowTipus d’itinerari_tipo de itinerario_walk type_CircularAltura màxima_maximum altitude_205, 10 m.s.n.m.Altura mínima_minimum altitude_149,70 m.s.n.m.Desnivell acumulat_desnivel acumulado_cumulative gradient_111 m.
Distància_distancia_distance_4.520 m.Dificultat_dificultad_dificulty_Baixa_baja_lowTipus d’itinerari_tipo de itinerario_walk type_Lineal Altura màxima_maximum altitude_220,30 m.s.n.m.Altura mínima_minimum altitude_159,10 m.s.n.m.Desnivell acumulat_desnivel acumulado_cumulative gradient_38,90 m.
Distàncies entre municipis _Alfarrasí-Benissuera_3.120 m.-Benissuera-Sempere_1.250 m.-Sempere-Guadasséquies_1.300 m. -Guadasséquies_Alfarrasí_3.330 m.
Ruta_route de els quatre Pobles del Riu Ruta_route Entre Vinyes Alfarrasí_Guadasséquies Enllac_enlace_link_Ruta del Cid (tram Bellús-Bocairent) Enllac_enlace_link_Ruta Jaume I a la Vall d’Albaida Séquia_acequia_Irrigation channel_Quatre Pobles del Riu
Sempere
Guadasséquies
Benissuera
Alfarrasí
Enllaç_ enlace_ link
ALFARRASÍ ALFARRASÍBENISSUERA
SEMPERE GUADASSÉQUIES
80 1 2 3 4
39’ 57’ 1h 14’ 1h 50’
5 6 7150
160
170
180
190
200
0,25 0,50 0,75 1,25 1,50 1,75 2,25 2,50 2,75 3,25 3,50 3,75 4,25 4,50 4,75 5,25 5,50 5,75 6,25 6,50 6,75 7,25 7,50 7,75
Distància (km)
1h
170180190200210220
0 1 2 3 4 4,503,502,501,500,50
ALFARRASÍ GUADASSÉQUIES
Distància (km)
Alti
tud
(m)
El segell romà
La casa de Marau
Bassa de regMirador Alfarrasí
0 1 2 3 4
17’ 35’ 1h 14’
50,25 0,50 0,75 1,25 1,50 1,75 2,25 2,50 2,75 3,25 3,50 3,75 4,25 4,50 4,75 5,25 5,50
Distància (km)
ALFARRASÍBENISSUERASEMPERE
GUADASSÉQUIES
Paratge de la Venta
Panell cultiusMirador de la Vall
Tandes de reg
Mirador al pantàEl poble vell
track ruta + Info
Un passeig entre vinyes Alfarrasí - Guadasséquies
Un passeig entre vinyes Alfarrasí - Guadasséquies
track ruta + Info
Punt d’Informació temàticaPunto de Información temáticaThematic information Point
Punt d’Informació general Punto de Información general General information Point
Punt d’Informació general Punto de Información general General information Point
Església Iglesia Church
Ermita ErmitaHermitage
MuseuMuseoMuseum
CalvariCalvarioCalvary
CastellCastilloCastle
Mas Masía Farm or farmhouse
Corral Corral
Àrea recreativaÁrea recreativaRecreational area
FontFuenteFountainBassa de reg tradicionalBalsa de riego tradicionalBasis of traditional irrigation
MolíMolinoMillSéquiaAcequiaIrrigation channel
AssutAzudDam
CovaCuevaCave
Panoràmiques, miradorPanorámicas, miradorPanoramic, viewpoint
Flora i faunaFlora y faunaFlora and fauna
Entre Vinyes Alfarrasí_Guadasséquies
els quatre Pobles del Riu
Senyal de direcció correctaSeñal de dirección correctaSignal of correct direction
Senyal de canvi de direccióSeñal de cambio de direcciónSignal of change of direction
Senyal de direcció equivocadaSeñal de dirección equivocadaSignal of mistaken direction
Senyal de direcció correctaSeñal de dirección correctaSignal of correct direction
Senyal de canvi de direccióSeñal de cambio de direcciónSignal of change of direction
Senyal de direcció equivocadaSeñal de dirección equivocadaSignal of mistaken direction
Entre Vinyes Alfarrasí_Guadasséquies
els quatre Pobles del Riu
