L’alfabet

Grafies i sons L’alfabet El sistema vocàlic Grafies modificades Grafies amb més d’un so Els dígrafs Els dígrafs geminats Relacions particulars entre sons i grafies Separació sil·làbica: diftongs, triftongs i hiats

Grafies i sons

La relació entre sons i grafies és diversa: [s]: passar; caçar [g]/[ ]/[k]/[tʤ ∫]: gat /general/sang/veig

L'alfabet consta de 26 lletres simples: 5 vocals i 21 consonants.

Les lletres k, w, y només apareixen en paraules provinents d’altres llengües o en derivats de nom propis.

L’alfabet

Sistema vocàlic

Grafies modificades

Atenció a les vocals amb signes diacrítics:

Grafies modificades

C Ç davant a, o, u, si sona [s] i a final de paraula: caçar, açò, vençut, braç. Però, comencem, ací...

L L·L [l]

prefixos: al·; col·; il·; sil· + radical començat per l: al·lusió, col·lateral, il·lògic, síl·laba.

Alguns formants cultes: cal·ligrama, gal·licisme Derivats de radicals acabats en –l o en –ll [ʎ]:

caramel-caramel·litzar; all-al·liaci Algunes terminacions com el·la(r), il·la(r), el·lo:

novel·la, goril·la, xarel·lo (varietat de raïm)

Grafies amb més d’un so C

[k] davant a, o, u: camí, col·laborar, cuc [s] davant e, i: comencem, ací

G [g] davant a, o, u; gat, got, gust [d ] davant e, i: ʒ germinar, gingebre [k]: a final de paraula: alberg [t∫]: dígraf -ig: roig

X [∫]: inici de mot o en grup -ix: Xàbia, coix [t∫]: inici de mot: xoc [ks]: entre vocals o davant cons.: sexta [gz]: entre vocals o davant cons.: èxit

Grafies amb més d’un so

Els dígrafs

No se separen: ll, ny, gu, qu, -ig ca-llem, en-ga-nyós, es-guer-ra, en-ques-ta

Se separen: ss, rr, tx, tg, l·l, etc.as-sem-ble-a, car-re-te-ra, es-mot-xar, xit-xa-rel-lo (jove)

Se separa ix quan no és final de paraula : pei-xa-te-ra, però peix.

Els dígrafs geminats o lletres compostes

tll: rat-lla, rot-llo tm: set-ma-na, at-mos-fe-ra l·l: til-la, mor-ta-del-la nn: in-no-cent tl: a-met-la, es-pat-la tn: èt-nic, cot-na mm: Im-ma, im-mens Etc.

Separació sil·làbica: diftongs

DEFINICIÓ: unió de dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba*. La vocal forta funciona com a nucli sil·làbic. *Si cal trencar el diftong, per motius de pronúncia, posem un accent o una dièresi.

TIPUS:

Creixents (la cons. gradual precedeix la vocal del nucli síl·làbic)

g/q + u cons. + vocal (qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo): Guants, ai-guós, fre-qüent, quo-ta

i/u consonàntica en posició inicial: Io-gurt, iu-ca, hie-na, hui

entre vocals: Cla-uer, no-ia, tre-uen, Fo-ios

Decreixents (la cons. gradual segueix la vocal del nucli síl·làbic)

vocal + i (ai, ei, ii, oi, ui): Xer-rai-re,ser-vei, a-vui, boi-ra, bui-dar

vocal + u (au, eu, iu**, ou, uu***): Dau-rat, tro-feu, piu-lar, bou, duus

** ATENCIÓ: -iu no forma diftong en els cultismes llatins -ius, -ium: Mà-ri-us, òm-ni-um*** El diftong uu es pot reduir a u: duu>du, lluu>llu, nuu>un...

Separació sil·làbica: hiats i triftongs

HIATS vocals fortes en contacte: llo-a-ble, lle-ons, re-a-li-tat [cons.(excepte qu, gu) +] i/u + voc. oberta: a-vi-at, ri-e-ra, ca-mi-ó, du-a-na, pu-e-ril, su-or h intervocàlica: pro-hi-bi-da vocals que formarien diftong però, on la vocal tònica és la dèbil i, per tant, s’accentua: pa-ís, ve-ï-na

TRIFTONGS vocal forta+dèbil+forta (dift. creix. + dift. decreix.)

iai iai (vell; interjecció) ieu fè–ieu, cre-ieu

uai guai – tar üeu li - qüeu

ueu cre – ueu etc.

Separació sil·làbica: hiats i triftongs C2

- A vegades el diftong ui de mots com cuina o buit pot pronunciar-se [kújna] o [kwína] ; [bújt] o [bwít]

- Els verbs acabats en: -guar / -quar mantenen el diftong: a-de-quar > a-de-qüen -cuar sempre tenen hiat: e-va-cu-ar > e-va-cu-en

- L'existència de diftong o hiat determina l'ús de les grafies Q o C davant U: quo-ta; ter-ra-qüi però cu-o-ta o cui-na

- Els adj. fem. acabats en -gua i -qua formen diftong i fan el masc. acabat en -cons. o en -gu:o-bli-qua < o-blic; con-ti-gua < con-ti-gu PERÒ pers-pi-cu < pers-pí-cu-a

Separació sil·làbica: altres

Els dígrafs se separen, excepte ll, ny, gu, qu, -ig: gui-tar-ra, met-ges-sa... PERÒ ca-llem, en-ga-nyós, es-guer-ra, en-ques-ta, re-buig

El grup ix, tx a final de paraula no se separa:des-patx, peix, PERÒ pei-xa-te-ra

Els diftongs i els triftongs no se separen mai:pa-rai-güer ; co-uen ; tramo-ies ; guai-tava

Recordeu que les terminacions cultes -us, -um formen hiat:Pi-us ; solàri-um

Si hi ha una dièresi (ï. ü), les vocals es pronuncien com a nucli de síl·laba i per tant, es trenca el diftong i se separen.ve-ï-na, Llu-ï-sa, pe-üc

Separació sil·làbica: final de línia

Se separa el primer element de les paraules compostes (siga un prefix o no): ad- davant h, nos- i vos- + altres; an-; ben-; con-; en-; in-; des-; ex-; sub-; trans- ...:bes-avi ; mil-homes ; tot-hora ; an-hídric ; con-hort ; nos-altres ; re-incidir ;ben-estar ; inter-ètnic ; sub-altern ; trans-atlàntic; trans-alpí ; re-unió...

També se separen els sufixos -isme, -ista/-iste:

ego-isme ; ego-ista...

A final de línia el guió substitueix el punt volat de la l·l:col-lectiu

No s’ha de deixar cap lletra solta a final de línia, ni al principi de la següent si no va apostrofada:oca-sió però, l'o-casió