1

TEMA 2. ELS DIFTONGS. L’ACCENTUACIÓ I LA DIÈRESI

2.1. ELS DIFTONGS I ELS HIATS 2.2. ELS ACCENTS 2.3. LA DIÈRESI

2.1. ELS DIFTONGS I ELS HIATS

Quan fem la separació de síl·labes, cada síl·laba conté una vocal que fa de nucli, però en alguns casos trobem dos vocals en una mateixa síl·laba. Aquest grup vocàlic s’anomena diftong i no es pot separar. Exemple: rei-na.

En canvi, quan dos vocals contigües pertanyen a síl·labes diferents s’anomena hiat.

RECORDA

DIFTONG=2 VOCALS1 SÍL·LABA

1. Separa les síl·labes de les paraules següents.

Caixa, boira, hui, nau, veure, actiu, moure, Pasqua, guant, quant, quadern, cau, llei, rei, blau, mai, neu, peu, hui, espai, cuina, aixeta.

TIPUS DE DIFTONGS

Per entendre els diftongs cal que observes el triangle vocàlic, fixa’t que hi ha unes vocals més obertes que altres.

i u + tancament

e o

ε c a + obertura

Com pots veure les vocals i/u són les més tancades.

Per a fer diftong, una de les dos vocals ha de ser obligatòriament una i o una u. A més, no hi haurà diftong si la u no sona. Exemple: que.

Segons en quina posició vaja la i o la u, podem distingir entre diftongs creixents i decreixents.

DIFTONGS DECREIXENTS (VOCAL + VOCAL TANCADA)

Formats per una vocal (a,e,i,o,u) seguida de i,u. S’hi produeix una disminució de l’obertura de la boca.

AI Ai-re, mai AU Cau-re, pau

EI Ei-na, re-mei EU Beu-re, veu-re

IU Niu, es-tiu

OI Boi-na, he-roi OU Ou, plou-re

UI Cui-na, llui-ta UU Duu, lluu

2. Busca 3 paraules al diccionari o a l’internet que continguen els diftongs creixents.

2

AI AU

EI EU

IU

OI OU

UI UU

DIFTONGS CREIXENTS (VOCAL TANCADA + VOCAL)

Formats per una vocal tancada i,u seguides d’una altra vocal (a,e,i,o,u). S’hi produeix un augment de l’obertura de la boca.

Hi ha dos tipus de diftongs creixents:

A) Quan la lletra u porta davant les lletres g o q seguides d’una altra vocal..

GUA E-gua, guar-di-o-la QUA E-qua-ci-ó, E-qua-dor

GÜE Un-güent, plu-ri-lin-güe QÜE Qües-ti-ó, se-qüèn-ci-a

GÜI Lin-güís-tic, pi-ra-güis-me QÜI O-bli-qüi-tat, te-rra-qüi

GUO Llen-guo-ta, pa-rai-guot QUO Quo-ci-ent, quo-ti-di-à

3. Busca 2 paraules al diccionari o a l’internet amb els diftongs creixents.

GUA QUA

GÜE QÜE

GÜI QÜI

GUO QUO

4. Assenyala els diftongs creixents de les paraules següents. Alerta, que totes no en tenen.

Pasqüer Pingüinet Seqüència Ciència

Guerra Qüestionar Llengua Paraigua

Guany Perquè Llengües Aquarel·la

Obliqüitat Eloqüent Quimera Llenguota

5. Completa les següents paraules amb els diftongs corresponents.

Q___stionar N___tre Q___tre G___nts Fug___ Seg___nt Conseg___nt Ag___antar Pl___re Aq___ri Q___xal Freq___nt R___re Pal___ R___ Aq____tic

B) Quan la lletra i/u són semiconsonàntiques, és a dir, no funcionen com a vocals, sinó com a “mig” consonant. A principi de paraula, seguides d’altra vocal: io-gurt, ia-io...

6.Separa les síl·labes de les següents paraules:

Baieta Talaia Joia Meues

Reia Seues Iuca Hiena

Iode Ioga Ien Epopeia

Maionesa Baia Hiat Paranoia

3

7. Separa en síl·labes les paraules següents. Cal que tingues en compte els diftongs.

Progressiu Maria Actual Peu Bou Família Dieta Beix Alcoi Cua Posterior Aire Reflexionar Imparcial Blau Jersei Església Gàbia Deute Caiguda

8. Indicar quines paraules contenen diftong i de quin tipus és.

PARAULA DIFTONG CREIXENT

DIFTONG DECREIXENT

HIAT I/U CONSONÀNTICA

Iguana

Cuir

Fruita

Quant

Iaio

Meua

Aquós

Reixa

Camió

Gràcia

Roure

Truita

Sua

Biar

Victòria

Esplai

Espai

Policia

Intenció

Joana

Retaule

Ambigüitat

Iot

Diuen

Quota

Quan

Contínua

Cuina

Pingüinets

Quantificar

Aqüeducte

Traure

Eqüestre

Almoina

Dijous

Creient

Xiular

Eloqüent

Aguantar

4

8. PROVA EXAMEN!!! A veure si ets capaç de respondre les preguntes següents sobre els diftongs sense mirar la teoria.

- Què és un diftong?

- Tipus de diftongs.

- Què és un diftong decreixent? Posa’n un exemple.

- Què és un diftong creixent?

- Tipus de diftongs creixents que coneixes. Posa’n un exemple.

2.2. L’ACCENTUACIÓ GRÀFICA

L’accentuació en el 90% per cent dels casos és molt fàcil, cal estudiar quatre regles bàsiques. En aquest apartat tractarem aquest 90% i deixarem les qüestions més difícils per al pròxim curs.

Per accentuar hem de seguir els següents passos:

1. La primera cosa que hem de saber a l’hora d’accentuar és què és la síl·laba tònica, perquè l’accent sempre el porta aquesta síl·laba. En totes les paraules hi ha només una síl·laba tònica que és la que sona més forta. Les altres síl·labes s’anomenen àtones. Fixa’t que à-tona vol dir no-tònica.

2. Segons on porte la síl·la tònica podem distingir les paraules en: Agudes: Última síl·laba tònica. Planes: Penúltima síl·laba tònica. Esdrúixoles: Antepenúltima síl·laba tònica.

3. Aplicar REGLES D’ACCENTUACIÓ: Agudes: S’accentuen quan acaben en VOCAL, VOCAL+S, EN, IN. Planes: S’accentuen quan NO acaben en “ “ “ Esdrúixoles: S’accentuen totes.

4. Posar l’accent obert o tancat. ACCENT OBERT: \ ACCENT TANCAT / Per a saber si l’accent és obert o tancat has de recordar el triangle vocàlic que vam veure fa uns dies.

i u VOCAL TANCADA e o ε c a VOCAL OBERTA

A: Sempre oberta: àguila, fàbrica. I, U: Sempre tancades: Berlín, algú. E,O: Poden ser tancades o obertes: café, exèrcit, camió, això.

ACTIVITATS ACCENTUACIÓ

1. Llig aquestes paraules i subratlla’n la tònica:

be Homenatge Màscara Llibreria Anarquista Caixa Botella Ciutat Correu Republicana Iogurt Patge Rebaixes Aperitiu Assassinat Esparadrap Batxillerat Fetge Càrrega Ambigu Calculadora Equació Pistatxo Cavall Clarividència Tisores Plàstica Secretariat Al·lucinar Extravertida Monarquia Assessoria Cinquanta Esquí Simpàtic Bombardeig

5

2. Activitat en grups o parelles. No us preocupeu, de moment, per l’accentuació.

A) Escriviu 5 paraules AGUDES acabes en vocal, 5 acabades en vocal+s i 5 acabades en en/in.

B) Escriviu 5 paraules PLANES.

C) Escriviu 5 paraules ESDRÚIXOLES.

3. Ompli el següent esquema de les regles d’accentuació de les paraules agudes, planes i esdrúixoles.

S’ACCENTUEN

AGUDES

PLANES

ESDRÚIXOLES

4. Classifica les següents paraules en AGUDES, PLANES O ESDRÚIXOLES.

RAJOLA, CORAL, ARRACADA, DIARI, AVI, PARE, NADÓ, TORRADORA, POLLASTRE, ORDINADOR,

QUÍMICA, FÍSICA, RATOLÍ, CADIRA, SABATA, GALTA, POMA, TARONJA, CASTELL, VÍCTIMA, PÓLVORA,

PÚBLICA, TÓMBOLA, TÈCNICA, FÓRMULA, BÀSICA, MECÀNICA, GRÀFICA, PACÍFICA, VILLENA, ATLÀNTIC,

MARGARIDA, CARRASCA, OLIVERA, PERSONATGE, CINEMA, MÀQUINA, ÀRBITRE, JAPONÉS, CARINYÓS,

CANYA, MÚSICA, MATEMÀTIQUES, ÚLTIMA, CLÍNICA, PÀGINA, CÀRREGA, HISTÒRICA, TERMÒMETRE,

TÍMIDA, RÍTMICA, DECÍMETRE, QUILÒMETRE, EDUCACIÓ, ESTOIG, IL·LUSIÓ, RELLOTGE, MOCADOR,

VOLCÀ, DILLUNS, DIMARTS, DIMECRES, DIVENDRES, DISSABTE, TAPADORA, PERÒ, DÒMINO, CÀSTIG,

CÓRRER, ERIÇÓ, ESPERIT, HUMIT, MÍSSIL, TÈXTIL, PIVOT, RÈPTIL, VERTIGEN, DICCIONARI,

CALEFACTOR, PANTALONS, SAMARRETA, LLÈPOLA, MUNTANYA, CONTARELLA, SETMANA,

SARGANTANA, BAJOCA, FARDATXO, ANIMALOT, ABELLA, ONILENC, CASTELLUT, BANYERÍ,

ALACANTINA, RABOSA, CAVALL, FOTOGRÀFICA, ÀNIMA, ULLERES, RECORD, CONTRACOR,

SENTIMENTALISME, PSICÒLEG, FILÒLOGA, CAMINS, ALESHORES, ACAMPADA, ÚNICA.

AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES

6

5. Accentua si cal les següents paraules agudes.

Les lletres E i O solen ser tancades quan són agudes. Excepcions: açò, això, allò, arròs, però.

Germa Capita Tomas Matalas Contraban Estan Caiman Cafe Anire Frances Diras Angles Natural Encen Cami Vernis Pastis Envas Dublin Raimon Camio Melo Carnos Angulos Permis

Malson Segon Tabu Reclus Cadascu Algun Catala Aço Aixo Allo Missio Trobar Voste Tambe Arros Progres Pero Algu Interes Despres Arribaras Curios Canyis Calor Lliço

Mencio Barnus Dema Redo Vindran Terros Aixi Aci Pequines Feliç Ciutat Accio Accions Ambicio Ambicions Jardi Jardins Bo Bons Habitacio Menjador Enten Entens Estas Submari

6. Accentua si cal les següents paraules planes:

Platan Telefon Examen Examens Retol Plana Grafic Dificil Cadaver Correr Carnivor Omnivor Public Immobil Princep Record Estomac Index Regim Cinema

Fenomen Microfon Nosaltres Planol Rustic Salsa Solid Balena Llibreta Poble Ambit Llapis Samarreta Granera Metge Medic Mica Ploramiques Punxada Valid

Bel·lic Economic Alcoholic Aixeta Diabetis Incurable Tipus Eslogan Estadi Carro Globus Hidrogen Obrellaunes Pentagon Titol Psicoleg Filoleg Frenetic Carrec Limit

7. Accentua si cal les següents paraules esdrúixoles:

Les lletres E i O solen ser obertes quan són esdrúixoles. Excepcions: església, Dénia, sépia, fórmula, pólvora.

7

Llagrima Ambulancia Carrega Anima Placida Calida Artistica Fisica Quimica

Purpura Pustula Bruixola Curcuma Proxima Medica Epoca Orbita Quilometre

Tecnica Replica Valencia Presencia Prudencia Elegancia Abundancia Memoria Familia

8. Accentua les paraules d’aquestes frases:

1. Al teu germa no li agrada ni la plastica ni les matematiques, prefereix estudiar musica, quimica i fisica.

2. Si no tens memoria per a la historia, no entendras el misterios joc “L’aguila”.

3. La seua absencia em provoca gran impaciencia.

4. Ahir va ser un dia boiros i caloros, pero vam poder fer la practica de la nostra aficio favorita: el futbol.

5. El ximpanze menja el platan i el melo amb devoció.

6. La professora d’angles i frances té molta paciencia i compren a la perfeccio quan algu li explica que no ha fet els deures. No suspen mai ningu.

7. Ferran i Maria van posar les cartes a la bustia i despres em va cridar per dir-me que en l’ultim sorteig de la loteria li havia tocat un milio d’euros.

8. Cecilia no vol donar-me el nom de la pel·licula que va veure a la televisio amb el seu cosi Tomas.

9. La noticia va correr com la polvora i va provocar un exode dificil de controlar.

10. No volia agafar el cami de l’estacio i va haver de conduir amb el camio per meitat de la ciutat pel carrer de la farmacia i de la fruiteria.

11. Aquest mati, quan vam anar al pavello d’esports, hi havia un xic a les pistes de futbol i el seu entrenador fisic ocupats en la realitzacio d’exercicis dificils.

QUAN SÓN OBERTES LA E/O?

E OBERTA /Ɛ/ En general, la lletra e es pronuncia /Ɛ/ en els casos següents:

1. Quan la vocal de la síl·laba següent és una i: acadèmia, conveni, evangeli, exèrcit, incendi,

misteri, nervi, premi.

2. Quan la vocal de la síl·laba següent és una u : cèl·lula, fècula, ingenu, molècula.

3. Mots esdrúixols: anècdota, èxtasi, fèretre, gènesi.

4. Mots científics o cultes: acèfal, museu, pètal, telègraf.

5. Davant de l, l·l, rr: arrel, cel, empelt, fel, pèl, rebel, tela; esquerre, ferro, guerra, parterre, serra,

terra.

8

O OBERTA /С

En general, la lletra o es pronuncia /Ͻ/ en els casos següents: 1. Davant de la vocal i siga en la mateixa síl·laba o en la següent: boira, almoina, heroi, gasòfia,

misògin, odi, oli.

2. Davant de la vocal u siga en la mateixa síl·laba o en la següent: bou, dijous, moure, nou,ou, sou,

prou, ploure.

3. Mots esdrúixols: còlera, còmoda, nòmada, òrfena.

Excepcions: fórmula, góndola, pólvora, tómbola i tórtora.

4. Mots científics o cultes: amorf, anòmal, autònom, demagog, monògam, patogen, pròleg, quiròfan,

xenòfob. Excepció: estómac.

5. Alguns mots acabats en –o i –os: però, açò, això i allò; arròs, cos, espòs, gros, mos, os (esquelet),

repòs, terròs, tos (occípit), tros.

ACTIVITATS E/O OBERTES

9. Copia aquestes paraules amb e oberta /Ɛ/ al costat de la regla que exemplifiquen:

FIDEU ACÈFAL PÈTALS ARREL INGENU MISTERI ETCÈTERA ACADÈMIA ANÈCDOTA MEL

PÈLS TÈXTIL VALÈNCIA GUERRA PERPETU NOVEL·LA EXÈRCIT FÈCULA MOLÈCULA

ÈXTASI TELÈFON CONVENI ÈXIT ACCÈSIT DÈBIL INFÈRTIL RÈPTIL

REGLA EXEMPLES

Quan la vocal de la síl·laba següent és una i

Quan la vocal de la síl·laba següent és una u

Mots esdrúixols

Mots científics o cultes

Davant de l, l·l, rr.

10. Copia aquestes paraules amb o oberta /Ͻ/ al costat de la regla que exemplifiquen:

MÒDUL PÒRTIC GLÒRIA AIXÒ CÒMPUT TÒRAX OMÒPLAT LEUCÒCIT MEMÒRIA CÒMIC ÒRBITA

QUILÒMETRE CRÒNICA PNEUMÒNIA DIÒPTRIA LÒGICA ESÒFAG PRÒLEG NEUROSI DÒMINO

CÒMODE ÒRFENA AUTÒGRAF FENÒMENS AIXÒ ARRÒS ÒPERA CÒMPLICE HIPÒCRITA

DEMÒCRATA PRÒXIM ARQUEÒLOGA

REGLA EXEMPLES

Davant de la vocal i siga en la mateixa síl·laba o en la següent

Davant de la vocal u siga en la mateixa síl·laba o en la següent

Mots esdrúixols

Mots científics o cultes

Alguns mots acabats en –o i –os

9

11. Explica la regla d’accentuació de les següents paraules amb /Ɛ/ i /Ͻ/.

FÈMUR

VIOLÈNCIA

MÈDICA

EXÈRCIT

FÈCULA

MÒDUL

NÒMADA

MÒBIL

QUIRÒFAN

PERÒ

12. Accentua el següent text que és una adaptació del llibre Mira la tele! ¡Pensa-hi! del professor de filosofia Enric Senabre d’Edicions del Bullent.

La filosofia s’ha basat sempre per tradicio, historia i constitucio en la paraula. Primer es va basar en l’oralitat, i un

dels primers filosofs, Socrates, es negava a escriure res i no va deixar cap reflexio escrita. Pero el seu alumne

mes destacat, Plato, va convertir l’escriptura en un art, i va deixar un munt d’obres escrites en forma de dialeg.

Els contemporanis de Socrates, els sofistes, ensenyaven sobretot a parlar en public (...).

Els sofistes tambe ensenyaven conceptes, nomes que a diferencia de Socrates pensaven que aquests eren

variables (...).Per aixo justament ensenyaven a fer discursos amb els quals demostrar el sentit de paraules com

justicia, be o bellesa.

Podem trobar exemples de aquestes ferramentes del pensament filosofic en molts programes de televisio, per

exemple, els debats que prenen com a model el dialeg socratic, aixi com el discursos de Buenafuente o del Club

de la Comedia. Els programes d’investigacio periodistica utilitzen les tecniques de l’observacio i la classificacio

que Aristotil va inaugurar.

13. ACABEM AMB L’ACCENTUACIÓ AMB MÚSICA! La lletra d'aquesta cançó inclou totes les normes d'accentuació. La melodia és del grup gironí Tom Hagan i la lletra de Ricard Humet i Gemma Segura. El vídeo va ser creat pels alumnes de l'Escola Andorrana de Segona Ensenyança d'Encamp (Andorra) el curs 2012-2013. Espere que us agrade.

10

CANÇÓ DE L’ACCENTUACIÓ

Em faig un embolic quan he d’accentuar no sé si cap aquí o cap allà.

Però per començar, hauré de tenir clar a quina síl·laba ha d’anar.

La tònica és on recau la intensitat de la veu

Les àtones es pronuncien amb intensitat menor.

Si una paraula només té una síl·laba i prou un monosíl·lab serà.

Mai no l’accentuarem si no és per diferenciar-lo d’un altre mot igual. / Accent ... diacrític!

A part dels monosíl·labs trobem els polisíl·labs

amb els quals hem d’estar més atents. La tònica serà la que ho decidirà ens dirà on posem els accents.

Les normes d’accentuació permeten fer-ho millor

ara sabré la manera de poder diferenciar:

A les agudes hi haurà la tònica al final, en última posició.

Hi ha dotze terminacions i quan acaben així sempre s’han d’accentuar:

à, è, í, ò, ú, às, ès ís, òs, ús, èn, ín.

Demà, també, aquí, això, algú, estàs, espès, pastís, pastós, confús, sorprèn, Berlín.

Però he de tenir present que si és diftong decreixent

no accentuaré. Com: esprai, servei, cofoi, babau, dinou. No, no, no, no, no accentuaré.

Les planes van diferent, el cop fort el trobaré en

penúltima posició. Les accentuaré si no acaben en cap de

les dotze terminacions. També les accentuaré quan acabin en

diftong decreixent. Sempre accentuaré les esdrúixoles en

antepenúltima posició.

¡¡¡JA SÉ ACCENTUAR!!!

Font: https://www.youtube.com/watch?v=SDE2FWD15U8

11

2.3. LA DIÈRESI

La dièresi és un signe gràfic que es col·loca damunt de les vocals I/U. A l’ordinador es troba en la mateixa tecla que l’accent tancat però s’ha de marcar amb la majúscula. Té dues funcions:

1. Indica en els diftongs creixents GÜE, GÜI, QÜE i QÜI que la U es pronuncia. Exemple: aigües,

ambigüitat, aqüífer, terraqüi...

2. Assenyala que es fa hiat ens els diftongs decreixents.

DIFTONG: 2 vocals= 1 síl·laba. DIFTONGS DECREIXENTS (VOCAL + VOCAL TANCADA) : AI, EI, II, OI, UI/AU, EU, IU, OU, UU. Exemples: reina, boira, riure, pausa. HIAT: Trencament de diftong. Exemples: Raïm, creïlla, països, veïna. Fixeu-vos en la pronúncia d’aquestes paraules. Els diftongs decreixents fan la primera vocal més forta. En canvi, si sents que la vocal segona, la tancada, és tònica o sona amb la mateixa intensitat que l’altra, aleshores és quan es produeix el hiat.

La dièresi també té excepcions. No posem dièresi en els següents casos:

1. Si podem accentuar posem accent i no dièresi: Lluís, veí, país.

2. En els acabaments -isme, -ista, -us, -um: egoisme, egoista, arcaisme, Màrius.

3. Després dels prefixos acabats en vocal que van seguits d’una paraula que comença per vocal: re-,

co-, contra-, intra-, anti-…: reunir, contraindicació…

4. En l’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació: traduir, conduiré,

agrairia, agraint.

1. Posa dièresi on calga.

Botiguera Brànquies Adroguer Conseqüència

Alqueria Contiguitat Delinquent Enquestar

Monolingue Orquídia Linguista Jaqueta

Seguent Espagueti Quatre Unguent

Casquet Sequència Orgue Guia

Guardasèquies Terraqui Ambiguitat Caqui

Piraguista Frequent Paraigua Paraigues

Obliqua Obliques Pingui Plurilingue

12

2. Fixa’t en les paraules següents.

1 BA-IE-TA ES-PAI BOI-RA REI-NA TAU-LA COU-RE

2 A-GRA-Ï-A CA-FE-Ï-NA RA-ÏM VE-Ï-NA

Com pronuncies les lletres marcades en negreta?

En el primer grup, la i i la u són àtones i formen diftong. En canvi, en el segon grup, la i i la u són tòniques i, per tant, no formen diftong, van en síl·labes diferents, formen un hiat.

Posa dièresi a les parales que calga.

Peulla Paisos Llaut Raim

Baioneta Espai Cafeina Cocaina

Becaina Roina Heroina Oida

Raul Rail Taut Gratuit

Aigua Peuc Espontaneitat Continuitat

Suicidi Traidor Fortuit Fortuita

Reproduit Traduit Posseidor Saul

Peuc Proveidor Creilla Ruina

3. Posa dièresi o accent on calga.

Vei Veina Suis Suissa

Pais Paisos Roi Roina

Genui Genuina Lluis Lluisa

4. Fixa’t en les paraules següents que no porten dièresi i explica per què no porten dièresi.

1 Egoisme europeista altruisme arcaisme màrius harmònium pòdium aquàrium mèdium

EXCEPCIÓ:

2 Coincidir contraindicació reunificar semiintegral reincidir autoinjectable reiniciar reunir antiimperialista intrauterí

EXCEPCIÓ:

3 Agrair conduir traduir produir agraint conduint traduint produint agrairé conduiràs produiràs agrairia conduiria traduiria

EXCEPCIÓ:

4 Veí roí país suís

EXCEPCIÓ:

5. Posa accent o dièresi on calga.

1. La coca es fa a foc lent, mentre preparem el raim per al cap d’any.

2. Suissa és un dels paisos que mes m’agraden.

3. Les diferents llengues han influit sobre la manera de construir el pensament en els paisos del món.

4. No sé quina és la questio basica que tant els preocupa ni quin sera el problema seguent.

13

5. Lluisa, l’heroina suissa del còmic, va destruir L’heroi del podium olimpic.

6. El suicida va enviar també al taut uns veins que en aquell precis intent passaven per allí.

7. A l’hora de treballar amb gent preferesc l’heterogeneitat a l’homogeneitat perquè aixi és mes divertit.

8. Quina coincidencia! Els dos van respondre amb la mateixa espontaneïtat en questio de segons.

6. Poseu els accents i les dièresis que falten en aquest text.

El menu no es caracteritza per la fluidesa. L’inicia una lliço magistral sobre la recerca mes important en redaccio;

s’exposa la doctrina basica sobre la paraula, la frase, el paragraf, la puntuació, etc. Tambe es repassa

l’equipament minim de l’autor. A part de mostrar la tecnica de la lletra, reivindicaré l’ús actiu de l’escriptura per a

l’oci sense cap pretensio literaria. La composicio escrita es sinonima de fruir de la linguistica mes genuina.

Text adaptat de Daniel Cassany, La cuina de l’escriptura.

Mª Àngels Sanvicente Valladolid. CFPA Arco Iris (Villena)