Alba Brugués, adjunta a direcció del CASAP Castelldefels

GESTIÓ INFERMERADE LA DEMANDA

Alba Brugués i Brugués

1- Què és el CASAP

2- Com va començar la GID a CASAP

3- Resultats de GID - CASAP - Catalunya

4- Què és la GID. Regulació

5- Perquè la GID és un petit mar i no un oceà blau

2005: Govern local i autonòmic (Ajuntament - ICS)

Principi d’una gran amistat

Què és el CASAP?

Consorci de Castelldefels Agents de Salut (CASAP)

Consorci públic

• Governs Local i Autonòmic (Institut Català de la Salut – Ajuntament Ciutat)

• Proximitat a comunitat

• Sinèrgies ICS

Gestió Financera

• Gestió autònoma

• Control Economia i Finances (Gencat)

Entitat jurídica pròpia

• Eines de gestió àgils

Estratègies de Gestió i Lideratge

Equip• Interdisciplinar• Objectius i responsabilitats compartides (activitats i resultats)

Cap a on volem anar? • Objectius clars i definits• Autonomia dels professionals

Què i com ho fem?• El COM és més important del QUÈ fem• Criteris de qualitat

Estratègies de Gestió i Lideratge

Com haurien de ser els nostres professionals?Criteris de selecció per competències

ACTITUDS – HABILITATS – CONEIXEMENTS

Identificació d’habilitats individuals

Qui fa què?Nous rols, empowerment, benchmarking

Desenvolupament màxim de les competències professionals

Clayton Christensen

Com va començar la GID al CASAP

La necessitat

Doctor

Diagnose Treatment Care Administration Referrals Social

Care

Family physicianNurse OdontologistClerkSocial Worker

Midwife Others

TEAM

COMMUNITY

Metodologia

Pla de millora contínua

Edició de la guia i disseny del circuit assistencial

Formació específica a infermeres i administratius

Identificar quines de les demandes les podia resoldre la infermera amb garanties de qualitat i seguretat

Identificar tipus de demanda espontània

Creació de grups de treball interdisciplinaris: infermeres, metges, administratius sanitaris i direcció

Circuit gestió infermera de la demanda

Model protocol

Estudi descriptiu transversal

Estudi GID a CASAP

Participants: Mostra aleatòria de 558 pacients que van demandar consulta el mateix dia. De l’1 de maig de 2011 i el 31 de gener de 2012

Motius estudiats: Diarrea i vòmits, Mal de queixal, Símptomes respiratoris de vies altes, Lumbàlgia, Mal de coll, Ferides, Contusions, Molèsties a l’orinar, Cremades, Ansietat Anticoncepció d’emergència

Variables: Motius de consulta, Edat i sexe, Resolució del problema (sí/no), Intervencions, Indicació farmacològica, Reconsultes a l’AP, CUAP o hospital, Concordança amb el triatge administratiu, Temps d’espera a ser visitat

Resultats (I)

Motiu de consulta

Resultats (II)

Edat i Sexe

Resolució

73.94

26.06Resolución enfermera

Derivación al médico

Resolucióinfermera

Derivació al metge

Resultats (III)

Resolució per part de la infermera (%)

Resultats (IV)

Consells d

e Salu

t

Prescri

pció

Cura tòpica

Anàlisi d

'orina

Immobilit

zació

Vacunaci

óSo

l. RX

Altres

0.00%

10.00%

20.00%

30.00%

40.00%

50.00%

60.00%

70.00%66%

51%

8%

5%3% 3%

1%4%

Intervencions

Resultats (V)

Grups de fàrmacs indicats

Resultats (VI)

La derivació i precisió de la indicació per part del personal administratiu va ser del 86%.

El temps mig d’espera per a ser visitat va ser de 9,11 minuts

Resultats (VII)

OBJECTIU

METODOLOGIA

Criteris inclusió: pacients> 15a. atesos únicament per la infermera

246 enquestes als 14 dies de ser atesos

Qüestionari (13 ítems)

Conèixer el grau de satisfacció dels usuaris que sol·liciten ser visitats el mateix dia per patologia aguda i són atesos per la infermera

Satisfacció usuaris

7.9

8

8.1

8.2

8.3

8.4

8.5

8.6

8.7

8.8

8.9

8.29

8.79

8.22

8.43Temps de visitaTracteAtenció rebudaEstar en bones mans

Mitja total 8,43

Valoració usuaris

0

10

20

30

40

50

60

12.4

37.8

0.4

49

0.4

InfermeraMetgeNo consultariaM'és indiferentAltres

Si presentés el mateix problema de salut, per quin professional preferiria ser visitat?

Implantació de la gestió infermera de la

demanda a les entitats proveïdores de serveis

d’Atenció Primària de Salut de Catalunya: un

anàlisi de barreres i factors facilitadors

Brugués Brugués A, Flores Mateo G, Cubells Asensio, I (2014/15)

ALTRES ICS OSI EBA TOTAL

Total Entitats 8 1 18 10 37

Total EAP 11 278 68 13 370

Provisió de serveis d’AP a Catalunya: Entitats i EAP’s

Implantació de la GID per models de provisió

Percentatge de problemes de salut protocol·litzats

Resum de las barreres i factors facilitadors identificats en la implantació de la GID

Professional de la salut

(Competència, actituds, motivació pel canvi i característiques individuals)

Context social (Pacients, col·legues)

Factors relacionats amb el sistema (Organització y estructura, mesures

econòmiques)

CLASSIFICACIÓ


Classificació Barreres Factors facilitadors


(Competència, actituds, motivació

pel canvi i característiques

individuals)

Manca de coneixements i habilitats de les infermeres

Realització de tallers i formació específica

Diferent nivell de formació de les infermeres

Por i inseguretat de les infermeres

Resistència de les infermeres

Augment de la responsabilitat de les infermers



Context social

(Pacients, col·legues)

Sensació de la invasió de competències amb els metges de família

Treball multidisciplinar amb la incorporació dels administratius en els circuits

Resistències per tots els professionals (metges de família, pediatres, infermeres, administratius)

Consens dels circuits amb tot l’equip d’atenció primària

Reticència dels pacients que prefereixen ser atesos per un metge

Manca d’informació de la població



Factors relacionats amb

el sistema

(Organització y estructura, mesures

econòmiques)

Falta de consens entre els diferents estamentsVincular la implantació a incentius econòmics

Falta de temps

Manca de protocols en un iniciDesenvolupament de guies o adaptació de guies existents

Diferencies entre els centres dins d’una mateixa entitat proveïdora de serveis

Edició d’una guia d’abordatge sobre la gestió de la demanda titulada comuna per a tots els centres d’atenció primària d’una mateixa entitat proveïdora de serveis

Reorganització dels circuitsImplantació de circuits amb definició dels rols

Dificultat en la elecció dels motius de consultaConsens amb tot l’equip d’atenció primària en la elecció dels motius de consulta

Manca de regulació de la prescripció infermera




(Competència, actituds, motivació pel canvi i

característiques individuals)

Manca de coneixements i habilitats de les infermeres Realització de tallers i formació específica

Diferent nivell de formació de les infermeres

Por i inseguretat de les infermeres

Resistència de les infermeres

Augment de la responsabilitat de les infermers

Context social (Pacients, col·legues)

Sensació de la invasió de competències amb els metges de família Treball multidisciplinar amb la incorporació dels administratius en els circuits

Resistències per tots els professionals (metges de família, pediatres, infermeres, administratius)

Consens dels circuits amb tot l’equip d’atenció primària

Reticència dels pacients que prefereixen ser atesos per un metge

Manca d’informació de la població

Factors relacionats amb el sistema

(organització y estructura, mesures econòmiques)

Falta de consens entre els diferents estaments Vincular la implantació a incentius econòmics

Falta de temps

Manca de protocols en un inici Desenvolupament de guies o adaptació de guies existents

Diferencies entre els centres dins d’una mateixa entitat proveïdora de serveis

Edició d’una guia d’abordatge sobre la gestió de la demanda titulada comuna per a tots els centres d’atenció primària d’una mateixa entitat proveïdora de serveis

Reorganització dels circuits Implantació de circuits amb definició dels rols

Dificultat en la elecció dels motius de consulta Consens amb tot l’equip d’atenció primària en la elecció dels motius de consulta

Manca de regulació de la prescripció infermera

ICS

Valorades - 56.000 visites resolució un 7%

Resultats Estudi GID - ICSComparatiu setembre del 2015 i setembre del 2016 - Adults

NO ICSValorades + 4000 visites resolució un 5%

4. GID i la regulacióDe què parlem?

.

Grup de treball

Entitats proveïdores

Diferents noms per dir el mateix

Demanda aguda compartida

Intervencions d’infermeria a

problemes de salut

Gestió de la demanda espontània

Atenció urgent de baixa complexitat

Atenció a processos aguts

Gestió Infermera de la Demanda

Definició

• Gestió infermera de la demanda: resposta que dóna la infermera des del seu àmbit competencial a una persona que planteja una demanda relacionada amb la salut la qual requereix una resolució immediata i preferent.

• Es diferencia la “gestió infermera de la demanda” del “triatge” en tant que aquest darrer es defineix com l’estratègia que té per objectiu agilitar, de forma ordenada, l’atenció de les persones que acudeixen als serveis d’urgència de manera que siguin ateses amb la màxima celeritat i garanties, amb especial atenció a aquelles en què la gravetat de la situació en la qual es troben compromet la seva salut.

Publicació en el DOGC 2013: definició i conceptes

El dia 8 de juliol de 2013 es va publicar al “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya” (DOGC) una resolució que estableix, de forma consensuada, les directrius per a l’exercici de les actuacions infermeres en la gestió de la demanda.

Publicació en el DOGC 2016: Operativa

Perquè la GID és un petit mar i no un oceà blau?

1- Sostre de vidre legislatiu: prescripció infermera

2- L’evolució de la professió no va acompanyada per l’oportunitat de desenvolupar-la

4 anys de pregrau

Infermeres especialistes

(4 + 2= 6 anys)

Doctorats

3- Què espera el sistema de salut de les infermeres?

4- Paper dels lobbies professionals en crear sostres de vidre

5- Resistència de les infermeres al canvi?

Més conclusions al debatMoltes gràcies!

Alba Brugués, adjunta a direcció del CASAP Castelldefels

Healthcare

Transcript of Alba Brugués, adjunta a direcció del CASAP Castelldefels