Pàgina de 30 2

Observatori de les dones de la ciutat de L’Hospitalet Índex: Introducció 1. Antecedents

2. Observatori de les dones de la ciutat de L’hospitalet 3. Primera part: Informe sobre la desigualtat de gènere

Àmbits estudiats Estructura demogràfica Educació Situació laboral

Consideracions prèvies Indicadors de situació laboral

Serveis Socials Habitatge Immigració

4. Segona part: Informe sobre la violència de gènere Àmbits estudiats:

Dones ateses per primera vegada al CAID durant l’any 2007. Dones víctimes de violència de gènere ateses al CAID durant l’any 2007 Informe 2007 de la Oficina d’Atenció a la Víctima de Mossos d’Esquadra

Jutjat de Violència sobre la Dona nº1 de L’Hospitalet de Llobregat Subdirecció General de Medi Obert i Mesures Penals Alternatives

Conclusions i propostes

Situació social Violència de gènere Propostes

Pàgina de 30 3

Introducció:

L’article 1 de la “Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona”1 de les Nacions Unides diu textualment:

“Als efectes de la present Declaració, per "violència contra la dona" s’entén tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitraria de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la vida privada”.

Tanmateix la violència contra les dones no és res més que l’expressió més extrema de les relacions de desigualtat entre homes i dones, és a dir, d’un sistema patriarcal organitzat històrica i culturalment per i des de creences de superioritat del sexe masculí front el femení. Per eradicar tot tipus de violència exercida contra les dones, a més de mesures específiques2 es fa necessari aconseguir una veritable igualtat efectiva entre els sexes, construint un sistema social basat en valors democràtics, de respecte i d’igualtat d’oportunitats reals entre tots els essers humans. Aquest és un objectiu i una de las fites plantejades des de la Unió Europea, que inicia el seu informe de 2008 en el següent encapçalament: “La igualtat entre homes i dones és un dels valors essencials de la Unió Europea”3. Així mateix, a l’actualitat el nostre país disposa d’un sòlid ordenament jurídic que empara el principi d’igualtat entre sexes; des de la Constitució de 1978 fins la LEY ORGÁNICA 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres, i les lleis i normatives autonòmiques entre les quals a Catalunya es troba la LLEI 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, que en el seu preàmbul diu: “La Llei utilitza l’expressió violència masclista perquè el masclisme és el concepte que de forma més general defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per una part de la societat com a superior. La violència contra les dones és l’expressió més greu i devastadora d’aquesta cultura, que no només destrueix vides, sinó que impedeix el desenvolupament dels drets, la igualtat d’oportunitats i les llibertats de les dones.

1 Resolució de l’ Assemblea General 48/104 del 20 de desembre de 1993 2 Legislatives, socials, econòmiques, etc... 3 La igualdad entre hombres y mujeres – 2008. Informe de la comissió al consell, al parlament europeu, al comitè econòmic i social europeu i al comitè de les regions. Brussel�les, 23.1.2008

Pàgina de 30 4

Aquesta Llei reconeix de manera explícita el paper fonamental que han tingut, i tenen, les administracions locals en el desenvolupament de les polítiques d’igualtat. “Els ens locals i supralocals han estat pioners en el desplegament de mesures i serveis d’informació, atenció o suport a les dones en situacions de violència, han construït espais de coordinació amb el món associatiu i han establert protocols d’actuació conjunta que han inspirat bona part dels continguts d’aquest text legal” En la continuïtat d’aquestes polítiques d’ igualtat, i en l’aprofundiment de les mesures orientades a eradicar qualsevol tipus de violència de gènere, el Programa Municipal per a la Dona presenta l’Observatori de les dones de la ciutat de L’Hospitalet.

Pàgina de 30 5

1. Antecedents

Com a resultat del treball dut a terme per un equip de professionals de diferents serveis i organismes públics de la ciutat, es va elaborar l’any 2004 un Pla d’Actuació Integral a la ciutat de L’Hospitalet i es va posar en marxa un circuit professional en relació a l’atenció, el tractament i la prevenció de la violència contra les dones. Els objectius proposats van ser:

1. Potenciar els mecanismes de coordinació transversal entre els diferents sistemes implicats en el tractament de la violència contra les dones, a fi d’afavorir-ne un abordatge global i valorar conjuntament l’adequació de les accions dutes a terme.

2. Garantir una atenció integral a les dones afectades per la violència de

gènere i proporcionar els recursos adients a cada situació. 3. Aprofundir en el coneixement del problema mitjançant la dotació de

mecanismes adients de registre, d’investigació i de documentació. 4. Promoure la sensibilització de la població general, dels diferents

col�lectius professionals i dels agents socials sobre les causes i les conseqüències de la violència contra les dones, a fi d’afavorir-ne el rebuig i disminuir-ne la tolerància.

5. Desenvolupar estratègies específiques de prevenció per evitar els

mecanismes que sustenten i fan possible la violència de gènere. 6. Promoure estratègies de prevenció de la violència de gènere des del

sistema educatiu i afavorir l’anàlisi i la reflexió entorn als rols i als estereotips sexistes.

7. Dotar-se de sistemes i procediments d’avaluació que permetin valorar

l’impacte de les accions realitzades A partir del desenvolupament PAI (Pla d’Actuació Integral) es va constatar que l’absència de dades i de registres centralitzats i homogeneïtzats sobre la situació social de les dones obstaculitzava l’accés a aquesta realitat i per tant, dificultava l’elaboració i realització de programes i accions —de prevenció, atenció i sensibilització— que s’adaptessin a les necessitats reals de la nostra societat. A més, dificultava també l’avaluació i les possibilitats de millora dels programes i serveis que existien. Per tant, es va considerar imprescindible la posada en marxa d’un observatori entès com una eina de recollida, anàlisi i difusió d’informació periòdica i contextualitzada dins del municipi de L’Hospitalet. Per a poder posar en marxa aquesta eina es va crear una base de dades de referència i un sistema

Pàgina de 30 6

d’indicadors mitjançant l’establiment de criteris de coordinació per a homogeneïtzar la recollida i difusió de la informació. La creació de l’Observatori no hagués estat possible sense la col�laboració del grup de treball format per professionals representants de tots els serveis, tant autonòmics com municipals, que tenen una incidència directa en la vida dels ciutadans i ciutadanes de L’Hospitalet:

• Centre d’Atenció i Informació a la Dona • L’Hospitalet 2010 (Oficina Municipal d’Habitatge) • Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de L’Hospitalet • Departament d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de L’Hospitalet • Departament de Benestar Social de l’Ajuntament de L’Hospitalet • Departament d’Estudis de l’Ajuntament de L’Hospitalet • Grup d’Atenció a la Víctima del cos de Mossos d’Esquadra • Jutjat de Violència sobre la Dona número 1 de L’Hospitalet de

Llobregat • Subdirecció General de Medi Obert i Mesures Penals Alternatives

(SGMOiMPA). Departament de Justícia de la Generalitat. Oficina d’Atenció a la Víctima del delicte de Barcelona

• Regidoria de Joventut

Pàgina de 30 7

2. L’Observatori de les dones de la ciutat de L’Hospitalet L’objectiu principal de l’observatori és fer de suport a la lluita contra la violència de gènere, portada a terme per les diferents institucions i associacions locals. En aquest sentit, les seves funcions principals seran: avaluació, assessorament i elaboració d’informes, estudis i propostes d’actuació en relació als programes d’atenció, tractament, sensibilització, prevenció i eradicació de la violència de gènere. l’Observatori dota a la ciutat d’un sistema integrat d’informació que ha de permetre:

• Determinar les característiques de la situació social de les dones i la seva evolució.

• Valorar els recursos i serveis d’atenció i la seva incidència, tant pel que fa a la violència vers les dones, com per les situacions de desigualtat.

Així doncs, l’Observatori acompleix dues funcions fonamentals: 1. Conèixer les principals situacions de desigualtat de gènere mitjançant

l’anàlisi comparatiu de les característiques socio-demogràfiques dels homes i de les dones de L’Hospitalet.

2. Quantificar les situacions de violència vers les dones ateses des dels

diferents serveis del Circuït d’Atenció a dones en situació de violència de gènere de la ciutat. Per poder les analitzar, identificar les necessitats d’atenció i, així millorar les derivacions i l’atenció integral.

Aquesta es una síntesi del primer informe4 (any 2007) que es preveu com un primer pas d’un llarg procés ja que l’Observatori vol ser una eina analítica millorada en el temps mitjançant l’ampliació dels indicadors estudiats i de la seva anàlisi.

4 L’Informe complert es pot consultar a la web del Programa Municipal per a la Dona http://www.l-h.es/caid

Pàgina de 30 8

3. Primera part: Informe sobre la desigualtat de gènere

- Estructura Demogràfica .- A l’any 2007, la ciutat té una població de 264.404 habitants: 134.038 dones i 130.366 homes. És a dir, l’estructura demogràfica de L’Hospitalet es caracteritza per l’equilibri entre el volum d’homes i de dones, 49% i 51%, respectivament.

Estructura demogràfica 2007

Edats Homes Dones Total

De 0 a 3 anys 4.980 51% 4.803 49% 9.783

De 4 a 16 anys 14.312 51% 13.479 49% 27.791

De 17 a 24 anys 12.035 51% 11.787 49% 23.822

De 25 a 49 anys 57.146 52% 52.407 48% 109.553

De 50 a 64 anys 21.896 47% 24.579 53% 46.475

De 65 a 79 anys 16.031 45% 19.322 55% 35.353

Més de 80 anys 3.966 34% 7.661 66% 11.627

Total 130.366 49% 134.038 51% 264.404

Font: Departament d’Estudis de l’Ajuntament de L’Hospitalet .- L’any 2005, la taxa bruta de creixement natural de L’Hospitalet va ser 1,56 punts superior a la del Barcelonès. Cal afegir però, que des de l’any 1996 fins el 2001, L’Hospitalet havia experimentat un creixement natural negatiu que, a partir del 2002, comença a ser positiu. .- Així mateix, la taxa bruta de creixement total (taxa bruta de creixement natural + taxa bruta de creixement migratori) no presenta valors positius fins l’any 2001, any en què es dispara la taxa bruta de creixement migratori. L’any 2005, la taxa bruta de creixement total de L’Hospitalet va ser 5,4 punts superior a la taxa comarcal. .- El número de llars amb una mare sola amb infants a càrrec és molt més elevat que el número de llars amb un nucli de pare sol amb fills/es a càrrec, pràcticament 5 vegades més.

Pàgina de 30 9

Llars segons el nombre de fills (2001)

Nombre de fills/es

Tipus de llars Cap 1 2 3 4 5 i més Total

20.584 17.996 15.374 2.756 397 112 57.219 Amb un nucli parella/matrimoni 36% 31% 27% 5% 1% 0% 100%

0 1.016 397 71 13 7 1.504 Amb un nucli de pare sol 0% 68% 26% 5% 1% 0% 100%

0 4.775 2.032 396 73 6 7.282 Amb un nucli de mare sola 0% 66% 28% 5% 1% 0% 100%

20.584 23.787 17.803 3.223 483 125 66.005 Total amb un nucli

31% 36% 27% 5% 1% 0% 100%

186 563 581 244 72 52 1.698 Amb dos nuclis o més

11% 33% 34% 14% 4% 3% 100%

20.770 24.350 18.384 3.467 555 177 67.703 Total

31% 36% 27% 5% 1% 0% 100%

Font: IdesCat. Estadístiques de Població. Llars i famílies. 2001. Evolució del nombre de llars on viuen persones soles, per gènere i grups d’edat (1999 - 2006) Font: IdesCat. Estadístiques de Població. Llars i famílies. 2001.

.- A partir de la franja d’edat de 65 a 74 anys el número de llars habitades per dones soles quadruplica gairebé el número de llars amb homes sols.

<25 25-49 50-64 65-74 75-84 >84 Any Llars

Homes

Dones

Homes

Dones

Homes

Dones

Homes

Dones

Homes

Dones

Homes

Dones

1999 15.664 200 163 2.485 1.722 1.219 1.508 893 3.068 582 2.892 176 756

2000 16.273 220 175 2.643 1.866 1.198 1.486 912 3.069 666 3.048 178 812

2001 16.949 226 182 2.732 1.964 1.276 1.546 931 3.091 698 3.223 224 856

2002 17.528 212 198 2.907 2.125 1.309 1.594 957 3.074 707 3.317 225 903

2003 18.366 232 203 3.216 2.386 1.374 1.685 982 2.978 727 3.412 223 948

2004 19.053 242 193 3.459 2.536 1.427 1.831 941 2.868 766 3.538 240 1.012

2005 19.534 238 210 3.488 2.690 1.474 1.932 963 2.830 792 3.568 262 1.087

2006 20.076 225 212 3.689 2.811 1.479 2.035 948 2.783 820 3.650 261 1.163

Pàgina de 30 10

- Educació .- El nivell d’instrucció general de la població és bastant similar per sexes. Malgrat això, tant en els trams de nivells d’instrucció mínims com en els de nivells superiors (universitaris) les dones presenten percentatges més elevats que els homes. Nivell d'instrucció de la població de 10 i més anys per sexe (2001)

Nivell d’estudis Homes % Dones % Total %

1. No sap llegir ni escriure 1.811 1,7% 4.959 4,4% 6.770 3,1%

2. Sense estudis o incomplets 15.783 14,7% 20.348 17,9% 36.131 16,3%

3. Primària o EGB 1ª etapa completa

29.418 27,3% 31.588 27,8% 61.006 27,6%

4. Batxiller elemental o EGB 2ª etapa o ESO

27.915 25,9% 25.762 22,7% 53.677 24,3%

5. FP 1r grau o oficialia. Grau mig

7.168 6,7% 5.936 5,2% 13.104 5,9%

6. FP 2n grau o mestratge. Grau superior

7.090 6,6% 5.534 4,9% 12.624 5,7%

7. Batxiller superior o BUP o COU

10.375 9,6% 9.606 8,5% 19.981 9,0%

8. Diplomatura o altra titulació mitjana 4.246 3,9% 5.585 4,9% 9.831 4,4%

9. Llicenciatura o doctorat 3.819 3,5% 4.108 3,6% 7.927 3,6%

TOTAL 107.625 100,0% 113.426 100,0% 221.051 100,0%

Font: Anuari Estadístic de L’Hospitalet. 2006. .- Durant el curs 2005 – 2006, més del 80% dels infants de 0 a 3 anys no estaven matriculats a cap llar d’infants i el número de places a llars d’infants privades era quatre vegades superior al número de places públiques. .- Pel curs escolar 2006 – 2007, del 86 % de l’alumnat que va superar les PAAU un 57% eren noies. Alhora, el 42% de les noies que van superar les PAAU estaven matriculades en centres públics mentre que el 58% restant ho estaven en centres privats. .- Tot i la paritat en el número total d’alumnes dels cicles formatius, tant de grau mitjà com de grau superior, a la majoria d’especialitats hi predomina fortament un dels dos sexes:

• El número de nois i noies de L’Hospitalet matriculats en cicles formatius de grau mitjà és prou equilibrat (593 i 539, respectivament).

• Tot i això, trobem especialitats com el comerç, l’auxiliar d’infermeria o la gestió administrativa on predominen les dones. Mentre que a d’altres especialitats com l’electrònica dels vehicles, la instal�lació

Pàgina de 30 11

d’electrònica o l’explotació de sistemes informàtics, el número d’homes supera amb escreix el número de dones

• Com en el cas dels cicles formatius de grau mitjà, a nivell agregat es manté l’equilibri entre sexes però continua havent-hi sectors altament feminitzats com ara l’educació infantil, integració social o laboratoris de diagnosi clínica.

• En canvi, els sectors on hi predominen els homes són: l’administració de sistemes informàtics, les instal�lacions electròniques o els sistemes de telecomunicacions informàtiques.

Alumnes de cicles formatius de grau mitjà, per gènere i especialitats. Curs 2005 - 2006

Especialitats grau mitjà Nois Noies Total

Comerç 23 55 78

Cuina 0 33 33

Cures aux. d'infermeria 17 150 167

Electromec. de vehicles 58 0 58

Equips electr. de consum 67 0 67

Equips i instal. electrot. 132 1 133

Estèt.personal i decorativa 0 24 24

Explot.sistem.informàtics 55 4 59

Farmàcia 14 75 89

Gestió Administrativa 35 137 172

I.M.E.M. Conducció Línies 37 0 37

Laboratori 26 25 51

Mecanització 66 1 67

M.M.I.fred,climat.prod 55 0 55

Obres de la construcció 8 0 8

Pastisseria i forneria 0 16 16

Restaurant i bar 0 18 18

Total 593 539 1.132

Font: Àrea d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de L’Hospitalet. .- El curs 2006 – 2007, el 58% de les dones matriculades a les universitat es decanten cap a carreres de l’àrea de les ciències socials mentre que els homes es concentren en carreres de perfil més tècnic.

Pàgina de 30 12

- Situació Laboral Consideracions prèvies Amb anterioritat a la relació de les dades i el seu anàlisi es fa necessari incorporar unes notes prèvies sobre la definició de “treball” i sobre els conceptes de “població activa” i/o “població inactiva” derivades d’aquests. En el sistema capitalista, i en la teoria econòmica clàssica, “treball” són aquelles activitats que generen valor econòmic, quedant excloses per tant, totes les altres relacionades amb el treball reproductiu (i/o domèstic) D’aquesta manera es fa invisible una part fonamental del treball que, a més i de manera tradicional, és a càrrec majoritàriament de les dones. De la definició clàssica del treball deriven els indicadors de població activa i inactiva que serveixen per elaborar l’EPA (Enquesta de Població Activa). Així es considera població activa la població de 16 o més anys que durant la setmana de referència (l’anterior a aquella en la qual és fa l’enquesta) subministren mà d’obra per a la producció de béns i serveis o estan disponibles i en condicions d’incorporar-se a la ja esmentada producció. Així mateix, la població activa es subdivideix en persones ocupades i aturades. Segons l’EPA es considera població inactiva: la població estudiant, jubilada o prejubilada, la incapacitada permanent o que rep altres tipus de pensió i la població dedicada a l’economia submergida i el treball domèstic familiar. Amb la utilització d’aquestes definicions es considera que el treball reproductiu no té valor econòmic i per tant no té cap valor i no és necessari incorporar-ho a les estadístiques. Per aquesta raó les dones queden reflectides, estadísticament, en un percentatge altíssim com a “inactives”, situació que no deixa veure la seva veritable realitat sociolaboral. En la teoria feminista i des de la perspectiva de gènere5 la definició de “treball” inclou tant l’àmbit productiu com l’àmbit reproductiu, es a dir, el treball no és només la feina remunerada si no també el treball domèstic (economia de cura) imprescindible per a la reproducció de la vida humana. Segons diversos estudis realitzats, el treball familiar domèstic —valorat en condicions equivalents a les de mercat— representa el 40% del PIB. Si aquesta comparació es fes en termes bruts (considerant el valor afegit brut de la producció domèstica) aquest percentatge seria del 41%6. Malgrat això, i ara per ara, les dades que fa servir l’observatori són les dades oficials i per tant els criteris utilitzats són els tradicionals de la teoria clàssica. Tanmateix, l’anàlisi d’aquestes dades des de la perspectiva de

5 Veure: Cristina Carrasco, Teresa Torns, Cristina Borderias (entre d’altres) 6 Carrasco Cristina (2007) Compe satèl�lit de la producció domèstica (CSPD) de les llars de Catalunya 2001. Institut Català de les dones. Pàgina 98

Pàgina de 30 13

gènere possibilita una interpretació més acurada, fent més visible la realitat social de les dones. Indicadors de situació laboral .- El volum d’homes actius supera en 20.000 persones el volum de dones actives. Aquesta tendència es repeteix per grups d’edat, on el volum més gran de població activa es concentra a la franja dels 25 als 39 anys. .- A partir dels 35 anys, el volum de dones que busquen una primera ocupació i el volum de dones desocupades que havien tingut una ocupació prèviament és superior al volum d’homes; és necessari doncs establir mecanismes per afavorir la inserció laboral de la dona a partir d’aquesta edat. Població en relació amb l’activitat, gènere i edat (Cens 2001)

Actius Ocupats Busquen 1a ocupació

Desocupats censats amb ocupació anterior

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total

menors de 25 anys

9.945 8.588 18.533 8.141 7.044 15.185 566 511 1.077 1.238 1.033 2.271

entre 25 i 34 anys

20.489 16.943 37.432 18.452 14.670 33.122 331 321 652 1.706 1.952 3.658

entre 35 i 44 anys

14.840 11.137 25.977 13.656 9.488 23.144 144 164 308 1.040 1.485 2.525

entre 45 i 54 anys

13.309 8.097 21.406 12.377 6.912 19.289 80 91 171 852 1.094 1.946

majors de 54 anys

10.047 4.089 14.136 9.087 3.413 12.500 49 51 100 911 625 1.536

Total 68.630 48.854 117.484 61.713 41.527 103.240 1.170 1.138 2.308 5.747 6.189 11.936

Font: Idescat. .- La taxa d’atur a la ciutat de L’Hospitalet ha experimentat un lleuger descens entre el 2006 i el 2007 (0,4%), situant-se en un 7,9%. La taxa d’atur registrat entre els homes és gairebé 4 punts inferior a la taxa femenina.

• A partir dels 39 anys, la taxa d’atur femenina dobla la masculina. D’altra banda, la taxa d’atur juvenil es manté força equitativa entre els dos gèneres (4,6% entre els homes i 4,3 entre les dones).

• Entre el 2006 i el 2007 el volum d’homes aturats registrats de

L’Hospitalet es va reduir en un 5,15%, mentre que el volum de dones aturades enregistrades ho va fer en un 4,72%.

Pàgina de 30 14

.- Pel que fa al volum de contractació registrada, a partir dels 24 anys les diferències entre sexes es fan més evidents, sent més gran el volum de contractes a homes que a dones. En canvi, la taxa de contractes temporals en dones se situa un 2% per sobre de la dels homes.

• A mesura que augmenta l’edat, en el cas dels homes, s’incrementa el volum de contractes indefinits, passant del 15,5% en edats més joves a un 30,6% a partir dels 54 anys, on pràcticament doblen la proporció de contractes indefinits.

• En canvi, els contractes indefinits a dones mantenen una tendència

més lineal, de tal manera que la diferència de les proporcions entre les dones joves i les més adultes no és gaire rellevant situant-se sempre al voltant del 18%.

• En el cas de les dones, els contractes eventuals per circumstàncies de

producció ocupen la 1ª posició en les modalitats de contractes, en canvi pels homes aquesta posició l’ocupa el contracte per Obra i Servei

Contractació registrada per gènere, edat i tipus de contracte (2007)

menors de 24 entre 25 - 34 entre 35 -44 entre 45 - 54

majors de 54

total

Gènere Tipus de contracte

Total % Total % Total % Total % Total % Total %

Indefinits 1.517 15,55% 2.692 20,38% 1.577 21,65% 851 26,53% 303 30,61% 6.940 20%

Temporals 8.236 84,45% 10.514 79,62% 5.706 78,35% 2.357 73,47% 687 69,39% 27.500 80% Homes

Total 9753 100% 13.206 100% 7.283 100% 3.208 100% 990 100% 34.440 100%

Indefinits 1.604 15,45% 1.990 18,67% 1.111 17,80% 642 19,29% 141 17,94% 5.488 17,5%

Temporals 8.781 84,55% 8.669 81,33% 5.132 82,20% 2.687 80,71% 645 82,06% 25.914 82,5% Dones

Total 10.385 100% 10.659 100% 6.243 100% 3.329 100% 786 100% 31.402 100%

Font: Departament de Treball de la Generalitat. Pel que fa a l’activitat de l’Àrea de Promoció Econòmica, tant pel SIOL, com pel Centre d’Empreses, com per Formació Ocupacional el volum de dones és superior al d’homes especialment pels més grans de 45 anys amb més d’1 any a l’atur.

Pàgina de 30 15

Pes de les dones ateses al SIOL

Any 2006 Any 2007

Homes Dones

Ràtio dones / homes

Homes Dones Ràtio dones / homes

Menors de 25 anys 404 281 0,70 384 205 0,53

Entre 25-45 439 760 1,73 425 832 1,96

Més grans de 45 198 295 1,49 223 480 2,15 Edat

No Consta 15 8 0,53 0 3 -

Sense estudis 20 38 1,90 24 56 2,33

Primaris 685 707 1,03 668 851 1,27

Secundaris 288 438 1,52 273 478 1,75

Nivell d’estudis

Universitaris 63 161 2,56 67 135 2,01

Menors d’1 any 530 697 1,32 565 927 1,64

Entre 1 i 2 anys 51 71 1,39 49 112 2,29

2 ó més anys 48 158 3,29 44 143 3,25

Antiguitat Atur

Altres 308 169 0,55 271 133 0,49

Discapacitats 32 29 0,91 41 33 0,80

Immigrants 419 462 1,10 468 563 1,20

Situacions Persones que tornen al mercat laboral amb greu risc de exclusió social

- - - - - -

TOTAL Homes i dones atesos al SIOL

1.056 1.344 1,27 1.032 1.520 1,47

Font: Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de L’Hospitalet.

- Serveis Socials .- Durant l’any 2007, els Serveis Socials de L’Hospitalet van atendre un total de 6.826 persones, de les quals més d’un 61% van ser dones. De les dades cal destacar:

• S’observen importants diferències d’utilització dels serveis socials entre homes i dones per grups d’edat. Per les franges d’edat de 18 a 44

Pàgina de 30 16

anys i a partir dels 75 anys en endavant, el grau d’utilització d’aquests serveis per part de les dones és molt superior que en el cas dels homes. Els percentatges se situen al voltant d’un 70% i un 30%, respectivament.

Edat Dones Homes TOTAL

Menors de 3 anys 191 47,8% 209 52,3% 400

3 a 5 anys 216 44,1% 274 55,9% 490

6 a 11 anys 402 44,2% 508 55,8% 910

12 a 15 anys 243 48,8% 255 51,2% 498

16 a 17 anys 94 49,7% 95 50,3% 189

18 a 24 anys 270 73,8% 96 26,2% 366

25 a 34 anys 811 79,7% 206 20,3% 1.017

35 a 44 anys 653 69,1% 292 30,9% 945

45 a 54 anys 339 61,9% 209 38,1% 548

55 a 64 anys 277 61,7% 172 38,3% 449

65 a 74 anys 246 65,3% 131 34,7% 377

75 a 84 anys 308 68,3% 143 31,7% 451

Majors de 85 128 68,8% 58 31,2% 186

Total 4.178 61,2% 2.648 38,8% 6.826

Font: Àrea de Benestar Social i Família de L’Ajuntament de L’Hospitalet .- El número de dones beneficiàries de renda PIRMI l’any 2007 va ser 4 vegades superior al número d’homes beneficiaris d’aquesta pensió. .- Durant l’any 2007, el SIOT (Servei d'Informació, Orientació i Tramitació) va atendre un total de 10.577 persones de les quals el 60% eren dones. La gent gran i persones nouvingudes van ser els col�lectius que més van freqüentar el servei. D’altra banda, atès que les dones tenen més fills/es o menors a càrrec que els homes, també van ser aquestes les que van rebre un número més elevat de Rendes Mínimes d’Inserció. .- Els serveis més demandats a les ABSS van ser els “Econòmics” i els “Familiars i Socials”. Les respostes més freqüents a aquestes problemàtiques són: la “Tramitació”, “Informació i Orientació”, “Capacitació i Suport” i

Ràtio de les dones ateses a les ABSS (2007)

Pàgina de 30 17

“Serveis d’Atenció Primària” i les problemàtiques més recurrents, les econòmiques. .- L’any 2007, el número d’homes atesos Centre d’Atenció a les Drogodependències quadruplicava el número de dones, i les drogodependències principals van ser el consum d’ alcohol i cocaïna.

- Habitatge .- L’any 2007, l’Oficina de l’Habitatge va allotjar un total de 130 persones a través de la Xarxa de mediació per al lloguer social, el 55% de les quals eren dones. .- Aquest mateix any, l’Oficina de l’Habitatge va rebre 2.076 sol�licituds d’Habitatge de Protecció Oficial més que l’any 2006, el que suposa un increment del 47%. .- En canvi, mentre que per l’any 2006 un 53% de les persones sol�licitants eren dones i un 47% homes, per l’any 2007 aquesta diferència s’equilibra: 50,5% i 49,5%, respectivament. .- El perfil de les persones sol�licitants d’Habitatge de Protecció Oficial es caracteritza per l’equilibri entre sexes: predomini de persones més grans de 35 anys i la majoria estan interessades tant en la compra com en el lloguer. .- El perfil de les persones sol�licitants de la Borsa Jove d’Habitatge també es caracteritza per l’equilibri entre gèneres, predomini de les persones sol�licitants de 18 a 35 anys i amb una situació laboral relativament estable, la meitat tenen un contracte fix.

- Immigració .- Des de l’any 1992 la població immigrant ha crescut de manera exponencial, passant de suposar tan sols un 0,63% a un 22% l’any 2006.

• El salt més important té lloc a partir de l’any 2002, any en què el percentatge de població immigrant creix un 3,5% en relació a l’any anterior. D’ençà, el creixement ha estat fort i constant malgrat que en els darrers dos anys sembla que es comença a estabilitzar.

.- L’any 2006, el grup nacional d’estrangers més nombrós va ser el llatinoamericà amb el col�lectiu equatorià al capdavant, representant el 23,6% del total d’estrangers, seguit del bolivià que representa el 15% dels estrangers a la ciutat i el 22% dels llatinoamericans.

• En canvi el Marroc, tot i ser el país d’Àfrica amb més habitants a la ciutat, ha passat de tenir la quarta part dels estrangers de la ciutat l’any 2000 a representar el 9,91% l’any 2006, més d’un punt per sota que l’any anterior.

Pàgina de 30 18

.- L’any 2007, un 25% de les persones beneficiàries de la renda PIRMI van ser dones estrangeres i un 3% homes estrangers.

• L’any 2007, un total de 897 persones es van beneficiar de la renda PIRMI, de les quals un 55% eren dones espanyoles i un 25% dones estrangeres, un 17% eren homes espanyols i un 3% homes estrangers.

.- Equatorians, bolivians i peruans són els col�lectius d’estrangers que fan un major ús dels serveis del Centre d’Atenció a la Salut dels Joves.

• Des de l’any 2004 fins l’any 2007 el nombre de visites de població estrangera al Centre d’Atenció a la Salut dels Joves ha augmentat un 41%. Per franges d’edat, la població estrangera compresa entre els 18 i els 24 anys són els que més freqüenten el Centre.

• Els principals motius de les visites són per informar-se sobre mètodes

contraceptius, sobre la interrupció voluntària de l’embaràs i els anticonceptius d’emergència.

Pes de la població estrangera

Població total Població espanyola

Població estrangera

% estrangers / total població

1992 268.851 267.162 1.689 0,63%

1993 266.257 264.478 1.779 0,67%

1994 262.520 260.667 1.853 0,71%

1995 258.646 256.531 2.115 0,82%

1996 252.486 249.578 2.908 1,15%

1997 250.493 246.962 3.531 1,41%

1998 247.986 243.438 4.548 1,83%

1999 244.874 238.848 6.026 2,46%

2000 246.066 234.971 11.095 4,51%

2001 246.391 228.721 17.670 7,17%

2002 250.595 223.758 26.837 10,71%

2003 253.873 218.467 35.406 13,95%

2004 259.135 214.891 44.244 17,07%

2005 261.310 207.930 53.380 20,43%

2006 260.041 203.673 56.638 21,68%

Font: Padró Municipal

Pàgina de 30 19

4. Segona part: Informe sobre la violència de gènere Malgrat les dificultats en l’homologació de les dades, l’Observatori de la Dona suposa un important avenç pel que fa a la recollida i tractament de la informació:

Atès que cada servei implicat actua en diverses parts del procés i amb funcions diferents, les dades sobre el nombre de dones víctimes de Violència de Gènere no sempre coincideixen. Així doncs, durant el procés de recollida d’informació per a l’Observatori s’han constatat les dificultats en la homologació de les dades tant a nivell quantitatiu com qualitatiu. Aquestes dificultats d’homologació de la informació són degudes a:

1. La no diferenciació, en alguns serveis, entre la tipologia de violència: violència de Gènere (violència vers les dones) i Violència domèstica (entre familiars).

2. La no desagregació territorial, en alguns serveis, per pertinença

o no a la ciutat de L’Hospitalet. 3. La manca de diferenciació entre l’anàlisi dels tractaments de

casos i tractaments de persones. És a dir, uns serveis comptabilitzen persones ateses i d’altres accions realitzades.

Tot i aquestes dificultats, Observatori de la Dona suposa un important avenç en tant que és un punt de partida per millorar el tractament i la recollida de les dades a curt termini: així, per exemple, de cara l’any 2008 els Mossos d’Esquadra recullen ja les dades desagregades per Violència de Gènere i Violència Domèstica.

L’estudi dels indicadors de les dones ateses per primera vegada al CAID durant l’any 2007 permet extreure una aproximació del perfil més habitual de les noves usuàries:

� El perfil socio-demogràfic de les dones ateses per primera vegada al CAID correspon a una dona de 24 a 39 anys, amb una mitjana d’1 a 2 fills/es a càrrec que majoritàriament conviu amb la seva parella i en un 51% dels casos és espanyola.

Pàgina de 30 20

Edat de les dones ateses per primera vegada al CAID, 2007

Nucli familiar de les dones ateses per primera vegada al CAID, 2007

Font: CAID

0204060

80100120

14 a 19 anys

20 a 24 anys

25 a 29 anys

30 a 34 anys

35 a 39 anys

40 a 44 anys

45 a 49 anys

50 a 54 anys

55 a 59 anys

60 a 64 anys

65 a 70 anys

més de 70 anys

ns/nc

número de dones

67%

13%

14%

2%

3%1% Nucli familiar

Altres familiars

Altres no familiars

Familiars i no familiars

Altres

ns/nc

Pàgina de 30 21

Països d’origen de les dones ateses per primera vegada al CAID, 2007

Font: CAID � No existeix una vinculació directa entre el nivell d’estudis i l’accés als

serveis del CAID en la mesura en que, proporcionalment, hi acudeixen dones de tots els nivells d’instrucció.

� El 24% de les dones ateses al CAID diuen estar a l’atur, mentre que en

els registres oficials de la ciutat de l’Hospitalet la taxa d’atur se situa al voltant del 10 %. Aquesta diferència correspon, en gran part, a que hi ha dones que no s’han registrat a les oficines de l’ 0TG.

� Només el 24% del total de les noves usuàries tenen contracte assalariat

fix. Les assalariades amb contracte temporal representen un 17% i les treballadores a l’economia submergida fora de la llar un 13%. El perfil d’usuària correspon, per tant, a una dona depenent econòmicament i amb una situació laboral inestable.

� La principal via d’accés de les noves usuàries al CAID és el boca orella,

fet que evidencia la confiança de les usuàries en el servei. Destaca també que l’11% d’usuàries hi accedeixen via informació escrita.

3.2 De l’explotació de les dades de dones víctimes de violència de gènere ateses al CAID podem extreure’n un perfil sociodemogràfic aproximat:

� El 60% de les usuàries del CAID són ateses per situacions de conflicte amb la parella i/o violència de gènere.

� Pel que fa a la tipologia de la violència que pateixen les dones ateses al

CAID, s’observa un 45% que pateix violència física i psíquica i un 55% violència emocional o psíquica.

40%35%

16%

5%3% 1% 0%

0%5%10%15%20%25%30%35%40%45%

Països

d'America

Catalunya

Resta

d'Espanya

Països

d'Àfrica

Altres

països

d'Europa

Països

d'Àsia

ns/nc

Pàgina de 30 22

Edat de les dones víctimes de maltractament ateses pel CAID, 2007

Font: CAID Situació laboral de les dones víctimes de maltractament ateses pel CAID, 2007

Font CAID

� En el 85% de les dones ateses per violència de gènere, tant la violència física com l’emocional és exercida per la parella i el 15% de l’exparella.

� Pel que fa a la situació legal, una quarta part de les dones estrangeres

víctimes de violència de gènere ateses pel CAID no tenen regularitzada la seva situació, per tant no tenen accés a certes ajudes socials i augmenta la vulnerabilitat de pobresa, d’exclusió i de discriminació.

0

10

20

30

40

50

60

70

14 a 19 anys

20 a 24 anys

25 a 29 anys

30 a 34 anys

35 a 39 anys

40 a 44 anys

45 a 49 anys

50 a 54 anys

55 a 59 anys

60 a 64 anys

65 a 70 anys

més de 70 anysns/nc

número de dones

25%21%

17%15%

9% 7%

2% 1% 1% 0% 1%0%5%10%15%20%25%30%

Atur

Treball assalariat fix

E. submergida fora

Treball assalariat t...

Mestressa de casa

Pensionista

Règim esp. Emplead...

Autònoma

E. submergida domicili

Estudiant

ns/nc

Pàgina de 30 23

De l’Informe 2007 de l’Oficina d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra podem extreure’n les següents conclusions:

� L’any 2007 el Grup d’Atenció a la Víctima, dels Mossos d’Esquadra de L’Hospitalet va atendre un total de 1.832 víctimes de Violència de Gènere i de Violència Domèstica (1.670 dones i 162 homes), la franja d’edat més nombrosa és la de 26 a 30 anys.

� Dels 1.806 agressors/res enregistrats pels Mossos d’Esquadra l’any 2007

(1.648 homes i 158 dones), gairebé la meitat són de nacionalitat llatinoamericana i la franja d’edat on es concentra un número més gran se situa de 26 a 30 anys

Edat dels agressors de les víctimes ateses pels MM.EE., 2007

Font: Mossos d’Esquadra. Grup d’Atenció a la Víctima

� En un 88% dels casos l’autor de l’agressió va ser la parella o la ex parella sentimental mentre que en un 12% va ser un altre membre de la família.

Relació de parentiu de l’agressor vers la víctima atesa pels MM.EE., 2007

0

50

100

150

200

250

300

350

400

Menors 15

15 a 17

18 a 21

22 a 25

26 a 30

31 a 35

36 a 40

41 a 45

46 a 50

51 a 60

61 a 70

Majors 71

número d'agressors

0,1%0,8%2,6%3,2%

4,9% 3,8%

0,3%

40,8%

25,8%

17,6%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

Ex parella Parella defet

Matrimoni Fill / Filla Parellasense

convivencia

Pare / Mare Altres Germà /Germana

Net / Neta Convivent /Cuidador

Pàgina de 30 24

Font: Mossos d’Esquadra. Grup d’Atenció a la Víctima.

� L’any 2007, van detenir un total de 626 persones per conflictes relacionats amb la Violència de Gènere i Domèstica. La franja d’edat on es concentra un número més gran de detinguts es situa entre els 26 i els 30 anys.

� El 55% de les denúncies es van presentar entre el cap de setmana i el

dilluns i el 33% entre les 00h i les 7h De les dades facilitades pel Jutjat de Violència sobre la Dona nº1 de L’Hospitalet de Llobregat, se n’extreuen les següents conclusions:

� El Jutjat de Violència sobre la Dona nº1 de L’Hospitalet de Llobregat va tramitar un total de 845 denúncies durant l’any 2007 per casos de violència de gènere, el 86% de les quals van ser iniciades per atestats policials amb denúncia de la víctima.

Tipus de delictes (2007)

TOTAL 2007

Lesions i maltractaments

886 91%

Contra la llibertat 70 7%

Contra drets i deures familiars

12 1%

Contra la llibertat i indemnitats sexuals

5 1%

Contra la integritat moral

2 0%

Homicidi 0 0%

Avortament 0 0%

Lesions al fetus 0 0%

TOTAL 975 100%

Font: Jutjat de Violència sobre la Dona nº1 de L’Hospitalet. Fiscalia de l’adscripció de L’Hospitalet.

� Les lesions i els maltractaments van ser el tipus de delictes més habituals (91% dels casos) registrats pel Jutjat de Violència sobre la Dona nº1 de L’Hospitalet de Llobregat durant l’any 2007.

� Les mesures cautelars de naturalesa penal acordades més habitualment

durant el 2007 van ser les d’allunyament en un 61% dels casos i la prohibició de comunicació en un 21%.

Pàgina de 30 25

De les dades facilitades per la Subdirecció General de Medi Obert i Mesures Penals Alternatives es poden extraure les següents conclusions:

� Durant l’any 2007, 440 dones de l’Hospitalet tenien mesures de protecció actives. Així, 3,3 de cada 1000 dones van obtenir mesures de protecció i seguretat per motius de violència de gènere.

� La majoria de víctimes de violència de gènere registrades a la

SGMOiMPA es concentren en la franja dels 21 als 30 anys. Per nacionalitats el col�lectiu nacional més nombrós són les dones espanyoles (42%), hi ha un 41 % d’origen de països d’Amèrica i un 11% de països d’Àfrica.

� L’any 2007, les Ordres de Protecció van ser les mesures adoptades amb

major freqüència (147) en els casos de violència de gènere a L’Hospitalet oficiats a la SGMOiMPA.

� Pel que fa als agressors, la franja d’edat que concentra un número

major està situada entre els 21 i els 40 anys. � El tipus de delicte més habitual és el maltractament familiar en un 66%

dels casos i les penes imposades amb més freqüència són els treballs en benefici de la comunitat i l’obligació de participar en programes formatius.

� L’any 2007, hi havia un total de 36 interns de L’Hospitalet ingressats als

centres penitenciaris de Catalunya per delictes relacionats amb el maltractament familiar i a la parella. La franja d’edat on es concentra un número més gran d’agressors interns se situa entre els 31 i els 40 anys i són, majoritàriament, d’origen espanyol (42%), magrebí (22%), equatorià (11%) i bolivià (8%)

Pàgina de 30 26

Conclusions i propostes Situació social La població de L’Hospitalet reprodueix l’estructura patriarcal on la dona és, majoritàriament, l’encarregada de tenir cura dels fills/es, dels familiars i de la llar. Nogensmenys, en la darrera dècada les dones s’han incorporat massivament al mercat laboral, fet que no els ha comportat una reducció significativa en les càrregues familiars. Cal també tenir en compte que el número de llars amb una mare sola amb fills/es a càrrec és pràcticament 5 vegades superior al número de llars d’homes sols amb fills/es a càrrec. El mercat laboral reflecteix les desigualtats entre gèneres ja que es mantenen els patrons professionals clàssics: hi ha un seguit de llocs de treball ocupats majoritàriament per homes com són: la construcció, la indústria manufacturera o els transports, mentre que les dones ocupen majoritàriament les branques d’activitat d’educació, sanitat, assistència social i servei domèstic. La segregació horitzontal determina que els sectors masculinitzats (ocupats majoritàriament per homes) tinguin una valoració econòmica més alta que els sectors feminitzats (ocupats majoritàriament per dones) i per tant una retribució salarial també més alta. La segregació vertical, que acompanya a la horitzontal, determina que els llocs de direcció i alts càrrecs estiguin ocupats majoritàriament per homes. La combinació de la segregació vertical més l’horitzontal comporta un discriminació retributiva per a les dones i les deixa amb menys recursos econòmics, és a dir les fa més pobres. Atès que sovint són les dones les que renuncien al creixement professional per poder atendre la totalitat de les necessitats de la llar, malgrat que en els nivells d’estudis superiors com el Batxillerat i l’Universitari, el número de dones sigui superior al d’homes, la necessitat de conciliar vida laboral i familiar, provoca que la Taxa d’ocupació masculina superi en 24 punts la femenina. Així mateix, des de l’àmbit públic encara no s’arriba a cobrir la demanda d’atenció a la petita infància, en tant que la majoria de Llars d’infants de 0 a 3 anys són privades i les públiques no poden fer front a tota la demanda de la ciutat; així, només el 19% dels infants d’entre 0 i 3 anys tenen plaça en una llar d’infants (pública o privada). Aquestes dades mostren una situació social per a les dones de la nostra ciutat força comparable que la que presenten —en termes de mitjana— a la Unió Europea, que en el seu ’últim informe diu7 que:

7 Informe de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu, al Comitè econòmic i social europeu i al comitè de las regions la igualtat entre homes i dones – 2008. http://www.mtas.es/mujer/politicas/docs/Informe%202008.pdf

Pàgina de 30 27

Tot i que són innegables els avanços quantitatius que s’han produït en els últims deu anys en l’ocupació de les dones, són necessaris esforços per millorar els aspectes qualitatius. Encara que assoleixen nivells educatius més alts que els homes, les dones tenen més obstacles per a la seva carrera professional. Dels 12 milions de nous llocs de treball creats en la unió europea des de l’any 2000, més del 60% estan ocupats per dones, dit això, la taxa d’ocupació de les dones és inferior a la dels homes, 57% per les dones i 71% per els homes. La remuneració també és inferior ja que guanyen de promig un 15% menys que els homes. Els estereotips de gènere segueixen condicionant les eleccions d’estudis i professionals i la representació als llocs de direcció segueix sent escassa”. L’ informe conclou que les dones desenvolupen més feines no remunerades com ocupar-se de la llar i de les persones dependents, i també són més nombroses en el treball a temps parcial el 31% front al 7% dels homes al 2007. Tornant a les dades de la nostra ciutat, no podem oblidar que l’envelliment de la població afecta en major mesura a dones que a homes i que cada vegada és més elevat el número de llars habitades per dones soles d’edats compreses entre 64 a 75 anys. Més concretament, l’any 2007, 3.650 dones vivien soles a L’Hospitalet, és a dir, gairebé 4 vegades més que el número d’homes de la mateixa franja d’edat. Dones grans que en un percentatge molt elevat tenen pensions mínimes i que afrontant la vellesa amb mitjans econòmics escassos convertint-se en un col�lectiu especialment vulnerable. Un altre col�lectiu especialment vulnerable són les dones immigrades. La profunda diversitat que existeix entre les dones immigrades no impedeix que puguin compartir trets comuns, un és la dificultat que tenen per incorporar-se al món laboral. Es pot afirmar que moltes dones immigrants entren per la porta del darrere del servei domèstic i de l’atenció a les persones, però també per la porta de la invisibilitat. Tot i que no totes les dones immigrants estan en iguals condicions per accedir al mercat laboral, sí que totes estan subjectes a pitjors condicions de treball i pateixen la discriminació de gènere igual que les autòctones, afegint-hi, a més, la discriminació per ser estrangeres. Aquesta situació és especialment destacable a la ciutat de L’Hospitalet on la població estrangera suposa al voltant d’un 22% del total de la població. Davant d’aquesta situació no és d’estranyar que el 61% de les persones ateses per les ABSS (de L’Hospitalet) durant el 2007 fossin dones ni que el número de dones beneficiàries de la renda PIRMI l’any 2007 fos 4 vegades superior al número d’homes. Això reflexa també el rol de la dona com a intermediària entre la família i l’administració realitzant la majoria de tràmits i gestions.

Pàgina de 30 28

Violència de gènere De l’anàlisi de la informació facilitada per les parts implicades en l’observatori es poden extraure les següents conclusions: Si bé les dones que han consultat els serveis per violència de gènere l’any 2007 corresponen a totes les franges d’edat i tots els nivells socioeconòmics, hi ha una majoria amb un nivell socioeconòmic dèbil, i una situació laboral inestable agreujada pel fet que la majoria tenen d’1 a 2 fills/es a càrrec. Les dones immigrades que són víctimes de violència i no tenen regularitzada la residència no poden accedir a les ajudes socials i per tant tenen major risc d’exclusió, pobresa i discriminació, i per tant presenten major vulnerabilitat. Aproximadament el 60% dels delictes per Violència vers la Dona són a mans de la parella (ja sigui matrimoni o parella de fet) en un 50% dels casos, encara hi ha convivència, mentre que el 40% restant l’autor és la ex parella. Malgrat que les dades oficials del Jutjat nº1 de Violència sobre la Dona de L’Hospitalet mostrin que el tipus de Violència de Gènere més habitual és la violència física (un 91% dels casos), les dades del CAID evidencien que la violència emocional o psíquica s’exerceix amb major freqüència sobre les dones, ja que quan hi ha violència física també hi ha violència emocional. Propostes En aquest primer informe, les dades i els anàlisis que ha proporcionat l’Observatori són, per força, limitats i no comparables amb anys anteriors. Com s’ha mencionat a la presentació, l’Observatori vol ser una eina analítica millorada en el temps a través del perfeccionament i ampliació dels indicadors estudiats i del seu anàlisi. Tot i això, les conclusions que ens aporta ja permeten fer una seguit de reflexions per a l’articulació d’algunes propostes. L’Observatori evidència les situacions de desigualat al món laboral, destacant: les taxes d’atur més elevades per les dones, el recurs a contractes de temps parcial i modalitat eventual també, majoritàriament, femenins. A més d’una forta segregació horitzontal i vertical del mercat laboral i les conseqüents desigualtats retributives per a les dones. ���� És a dir, es fa necessari invertir esforços en la millora de l’ocupació femenina, tant en els aspectes quantitatius com qualitatius, les dades ens mostren que especialment a partir del 35 anys, és aconsellable establir mecanismes per afavorir la inserció laboral de les dones.

Pàgina de 30 29

���� Així mateix i donat el clar biaix de gènere en l’elecció d’estudis i professions, es fa essencial aprofundir en la lluita contra els estereotips sexistes a l’àmbit educatiu, al laboral i als mitjans de comunicació, impulsant el paper actiu dels homes en el treball reproductiu. ���� I, evidentment, entre les mesures pel desenvolupament de la millora de la compatibilització de la vida personal, familiar i laboral, estan l’ampliació de la xarxa pública per atendre els infants preescolars (guarderies públiques) i les persones grans i/o dependents (ajudes a domicili, centres d’atenció...) ���� Aquests primers resultats de l’Observatori han confirmat que les dones immigrades i les dones grans que viuen soles són col�lectius especialment vulnerables, essent així col�lectius diana per a la inversió pública de recursos econòmics i socials orientats a la prevenció de l’exclusió social. Finalment no es pot deixar de banda la qüestió de l’habitatge, assumpte que tanta problemàtica social ha suscitat durant la darrera dècada degut als seus preus desmesurats. Tota la ciutadania ha de tenir el dret a un habitatge digne, per aquest objectiu les xarxes locals d’habitatges de titularitat pública són imprescindibles. Per l’any 2007, les dades del Observatori han constatat un equilibri entre sexes en la demanda d’habitatge de titularitat pública, però també un increment del 47% en sol�licituds més que l’any 2006, això significa que: ���� Es fa del tot necessari aprofundir aquesta xarxa d’habitatge de titularitat pública a la nostra ciutat. El conjunt de les dades recollides evidencia l’extensió i la gravetat de la problemàtica de la violència vers les dones i fa necessari continuar avançant en la prevenció i la coordinació dels serveis d’atenció. ���� De cara a millorar l’atenció a la víctima és recomanable aprofundir en la coordinació entre els diferents serveis del circuït. ���� Donat el diferent tractament i finalitat de les bases de dades dels serveis que intervenen en el circuït i la dificultat d’integrar la informació, s’evidencia la necessitat d’establir un sistema d’informació comú per a tots els serveis.

Pàgina de 30 30

���� La joventut és una població diana per les polítiques de prevenció, és convenient ampliar, en la mesura que sigui possible, les activitats adreçades a aquesta població, de manera específica en la prevenció de la violència vers les dones. ���� Donat l’alt percentatge de població estrangera resident a la ciutat i per tal de millorar la difusió dels serveis d’atenció a les dones en situació de violència, és recomanable que els tríptics i més materials informatius estiguin disponibles en els diferents idiomes. L’Hospitalet, novembre de 2008