Ajuntament de Ferreries - REVISIÓ DEL PGOU I ADAPTACIÓ AL … · 2007. 4. 18. · AJUNTAMENT DE...

GABINET d’ANÀLISIGABINET d’ANÀLISIGABINET d’ANÀLISIGABINET d’ANÀLISI AMBIENTAL i TERRITORIAL AMBIENTAL i TERRITORIAL AMBIENTAL i TERRITORIAL AMBIENTAL i TERRITORIAL

c/ Capità Salom, 2, esc A, 1er B. E-07004 Palma de Mallorca.Illes Balears

Tel. 971461 708 – Fax 971468052 [email protected] - www.gaat.es

AJUNTAMENT DE FERRERIES

REVISIÓ DEL PGOU I ADAPTACIÓ AL PLA TERRITORIAL INSULAR

MEMÒRIA INFORMATIVA - APROVACIÓ INICIAL

Gabinet d’Anàlisi Ambiental i Territorial. GAAT Gener 2007

mailto:[email protected]

http://www.gaat.es/

AJUNTAMENT DE FERRERIES REVISIÓ DEL PGOU I ADAPTACIÓ AL PTI DE MENORCA

MEMÒRIA INFORMATIVA. Aprovació Inicial. Gener 2007 1

MEMÒRIA INFORMATIVA

ÍNDEX

1 ANÀLISI DEL TERRITORI 3 1.1 GENERALITATS DEL MUNICIPI DE FERRERIES 3 1.2 SUBSISTEMA FÍSICO-NATURAL 4

1.2.1 Medi físic 4 1.2.1.1 Fisiografia 4 1.2.1.2 Climatologia 4 1.2.1.3 Geologia i litologia 6 1.2.1.4 Capacitat agrològica 7 1.2.1.5 Hidrologia superficial i subterrània 7 1.2.1.6 Platges 10 1.2.1.7 Riscos 10

1.2.2 Medi natural 10 1.2.2.1 Vegetació 11 1.2.2.2 Fauna 14 1.2.2.3 Espais Naturals Protegits i punts d’interès natural 17

1.3 SUBSISTEMA: PAISATGE I OCUPACIÓ DEL SÒL 19 1.3.1 Paisatge 19 1.3.2 Usos del sòl 21

1.4 SUBSISTEMA: ACTIVITATS ECONÒMIQUES I POBLACIÓ 23 1.4.1 Demografia 23 1.4.2 Habitatge 33 1.4.3 Activitats econòmiques 35

1.5 SUBSISTEMA: EQUIPAMENTS, INFRAESTRUCTURES I VECTORS AMBIENTALS39 1.5.1 Equipaments 39

1.5.1.1 Escolar 39 1.5.1.2 Esportiu 39 1.5.1.3 Sociosanitari 39 1.5.1.4 Cultural 39 1.5.1.5 Zones Verdes 40

1.5.2 Infraestructures i vectors ambientals 40 1.5.2.1 Aigua 40 1.5.2.2 Energia 42 1.5.2.3 Residus 43 1.5.2.4 Xarxa viària i transports 43

1.6 SUBSISTEMA: PATRIMONI 45 1.7 SUBSISTEMA: PLANEJAMENT 47

1.7.1 Evolució històrica i situació urbanística actual 47 1.7.2 Classificació del sòl 49

2 DIAGNOSI TERRITORIAL 51 2.1 SUBSISTEMA FÍSICO-NATURAL 51 2.2 PAISATGE I OCUPACIÓ DEL SÒL 53 2.3 ACTIVITATS ECONÒMIQUES I POBLACIÓ 54 2.4 INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS 56 2.5 PLANEJAMENT 58

3. ANNEX CARTOGRÀFIC 61



Mapa 1: Hipsometria E: 1:60.000Mapa 2: Pendents E: 1:60.000Mapa 3: Litologia E: 1:60.000Mapa 4: Hidrologia superficial i risc de contaminació d’aqüífers E: 1:60.000Mapa 5: Riscos d’esllavissament, erosió i incendi E: 1:60.000Mapa 6: Vegetació E: 1:60.000Mapa 7: Espais Naturals Protegits E: 1:60.000Mapa 8: Usos del sòl E: 1:60.000Mapa 9: Unitats Paisatgístiques E: 1:60.000Mapa 10: Infraestructures E: 1:60.000Mapa 11: Patrimoni E: 1:60.000Mapa 12: Classificació i qualificació, segons el PTI E: 1:60.000



1 ANÀLISI DEL TERRITORI

1.1 GENERALITATS DEL MUNICIPI DE FERRERIES El terme municipal de Ferreries està situat a la meitat oest de l’illa de Menorca i limita amb els municipis de Ciutadella a l’oest i de Migjorn i es Mercadal a l’est.

Gràfic 1. Localització del municipi de Ferreries a l’illa de Menorca

El municipi de Ferreries en el conjunt de l’illa de Menorca és un dels que presenta una mida mitjana, amb una superfície aproximada de 66 Km2, ocupa el 5è lloc, superat per Ciutadella, Maó, es Mercadal i Alaior.

Un aspecte a destacar, és que es tracta del municipi amb menys longitud de costa a tota l’illa, concretament només 12 Km. Per altra banda, juntament amb Maó i Ciutadella és l’únic municipi que té costa al sud i al nord de l’illa.

La població del municipi a l’any 2003 era de 4.290 habitants, la qual cosa suposa una densitat de 65 hab/Km2.

Pel que fa als principals nuclis de població, a Ferreries, a part del nucli principal que es troba a l’interior s’ha de destacar la presència d’un nucli turístic, Cala Galdana. Es tracta per tant d’un municipi poc urbanitzat.



1.2 SUBSISTEMA FÍSICO-NATURAL 1.2.1 Medi físic

1.2.1.1 Fisiografia (Vegeu mapa 1: hipsometria i mapa 2 pendents).

Ferreries és un municipi prou accidentat des del punt de vista del seu relleu, en el conjunt de l’illa de Menorca. El terme municipal està repartit gairebé a parts iguales entre la regió geològica de Tramuntana i la de Migjorn. Tota la zona compresa entre el nucli urbà i el litoral nord (entre Els Alocs i l’est de Cala Calderer) forma part de la regió de Tramuntana, formada per substrats d’origen primari i secundari, fonamentalment silicis. S’hi observa en aquesta zona un relleu suau i de formes arrodonides. Aquesta és la zona de majors elevacions on es pot destacar s’Enclusa (274 m) o Santa Àgueda (264 m).

La resta, és a dir, la zona més meridional del municipi forma part del migjorn geològic, format per un gran altiplà de calcarenites, que determina un litoral de penyals rectes i verticals. Aquest altiplà de naturalesa calcària es veu interromput per la presència d’alguns barrancs, com el d’Algendar, el de Trebalúger o el de Sa Cova. Les roques calcàries existents donen lloc a sòls secs, amb escassos matisos entre sí.

Si ens fixam amb el mapa de pendents, es comprova com les zones amb pendents més elevats es corresponen, al sud, amb els barrancs d’Algendar, Trebalúger o de sa Cova, i al nord, amb les zones muntanyoses abans mencionades. Es pot comprovar també que són escasses les zones considerades planes, amb pendents inferiors al 5%, que es circumscriuen als voltants de la carretera principal.

1.2.1.2 Climatologia La situació geogràfica de Menorca a la Mediterrània occidental condiciona un tipus de clima que es veu afectat per dos tipus dominants de circulació atmosfèrica. Per una banda, la circulació dominada pels vents provinents de ponent, característics de les latituds mitjanes durant els mesos d’hivern, que porten una successió de fronts nuvolosos, i per altra la que prové de la zona subtropical, amb altes pressions i escasses precipitacions i normalment de caràcter convectiu.

Les dades que s’han utilitzat en aquest apartat per a caracteritzar el clima del terme municipal s’han obtingut de l’estació Meteorològica de Son Quim de Ciutadella. A continuació s’indiquen les coordenades d’aquesta estació:

X Y Son Quim 572.900 4.427.500

TAULA I. Estació Meteorològica de Son Quim (Ciutadella) i les seves coordenades UTM

Les dades s’han calculat amb les mesures preses durant el període 1990 -1999. Per tant es tracta d’un període suficientment extens com per procedir a definir el clima mínimament.

Precipitacions. La majoria de les precipitacions es donen en forma de pluja, i només una petita part es dóna en forma de neu o de calabruix. La precipitació mitjana anual per a l’estació esmentada d’aquest període és de 434 mm.

Com es comprova a la taula adjunta i al climograma el repartiment d’aquestes precipitacions queda lluny d’un repartiment uniforme al llarg de l’any. Es comprova que el màxim de precipitacions es dóna a la tardor, mentre que el mínim, molt acusat, apareix als mesos d’estiu. El màxim s’assoleix al mes d’octubre amb 80,8 mm, però la principal característica del climograma ve donada per l’etapa de sequera estival,



característica molt freqüent del clima mediterrani. El mínim anual es dóna al mes de juliol amb una xifra que amb prou feines arriba als 1,2 mm.

gen feb març abril Maig juny juliol agost set oct nov des anual mitj 38,6 34,7 18,8 41,7 30,4 15,8 1,2 13,4 46,2 80,8 68,4 44,6 434,6max 79,4 100,4 37,4 83,8 114,1 65,4 9,1 42,8 114,9 156 101 78,4 156min 5,1 2,7 2,9 8,7 0,6 0 0 0 3,7 6,5 20,1 15 0

TAULA II. Precipitacions totals (Estació de Son Quim- Ciutadella) Període 1990-1999. Font: Institut Meteorològic de les Illes Balears.

Temperatures. Les temperatures són les pròpies del clima de la mediterrània, temperatures suaus durant els mesos d’hivern on les mitjanes no baixen dels 10 º i altes en els mesos d’estiu, accentuant la sequera provocada per la manca de precipitacions durant aquests mesos.

La temperatura mitjana anual és de 17,4 º. A les següent taula es presenten les temperatures mitjanes de cada mes, les quals oscil·len entre els 11,1 º C de febrer i els 26,1 º C d’agost. gen feb març abril maig juny juliol agost set oct nov des anual mitj 11,3 11,1 12,7 14,3 18,25 21,7 24,95 26,1 22,9 19,05 14,65 12,15 17,4

TAULA III. Temperatura mitjana (Estació de Son Quim-Ciutadella) Període 1990-1999. Font: Institut Meteorològic de les Illes Balears.

Per acabar de perfilar el clima del municipi de Ferreries, es presenta tot seguit un climograma. El climograma presenta el màxim de precipitació a la tardor i el mínim a l’estiu, i unes temperatures molt suaus durant l’hivern i caloroses durant l’estiu. Aquest fet provoca l’existència d’un dèficit hídric important durant els mesos de juny, juliol i agost, característica molt habitual a la regió de clima mediterrani. També es pot apreciar un dèficit hídric mínim als mesos de març i maig per aquesta estació concreta.

0102030405060708090

gene

rfeb

rer abril

maig juny

juliol

agos

t

setem

bre

octub

re

nove

mbre

dese

mbre

mesos

prec

ipita

cion

s m

m

051015202530354045

tem

pera

ture

s C

º

Precipitacions Temperatures mitjanes

Gràfic 2. Climograma (Estació de Son Quim-Ciutadella) 1990-1999 Font. Institut Meteorològic de les Illes Balears.

Vents. A Menorca es dóna un marcat predomini del vent del Nord (Tramuntana), a causa de la situació geogràfica i de l'absència de relleus importants. De totes formes, l’estació de l’any i la situació concreta dins de l’illa poden contribuir a variacions en el règim i procedència dels vents. A manera de resum es mostra la rosa dels vents de Maó, que representa les direccions dels vents dominants a l’àrea estudiada.



Gràfic 3. Rosa dels vents de Maó Font. Atles de les Illes Balears. Geogràfic, econòmic, històric.

1.2.1.3 Geologia i litologia (Vegeu mapa 3: Litologia)

Geològicament la zona d'estudi es troba localitzada en una zona de materials Triàsics i Quaternaris. Entre els materials Triàsics es distingeixen els del Trias Inferior, representat per argiles i pelites roges amb intercalacions d'arenes roges i blanques, els del Trias Mitjà, amb bancs dolomítics en la seva base seguit de calices massives i calices finament estratificades, i els del Trias Superior constituït per cornioles i dolomies finament estratificades. Pel que fa al Quaternari es tracta de dipòsits indiferenciats formats per al·luvions i terres de cultiu.

Les tipologies litològiques del terme de Ferreries són les següents.

A la mitat nord:

• Turbidites calcàries i siliciclàstiques del carbonífer. Se situa a la mitat nord del terme de Ferreries. La sèrie està composada per capes de roques calcàries i arenes.

• Roques volcàniques. Situades a la punta de Binigaufar, al NE dels Alocs. Es tracta d’un dic de roques bàsiques, amb una màxima espessor de 3 metres. Roca de tipus basàltic dolerític.

• Pèrmic. Pelites i arenes. Ocupen les zones topogràficament més baixes. Per la seva composició pelítica a ella s’hi han incorporat els camps de cultiu.

• Pelites, llims i arenes/ Arenes i conglomerats. Sobre elles s’han modelat les formes de relleu més importants de la zona, com Santa Àgueda.

• Conglomerats. A l’extrem nord de la unitat calcarenítica. Aflora en el marge limítrof amb els materials juràssics. Són materials juràssics, freqüentment es troben petites acumulacions de conglomerats de poc espessor omplint les depressions càrstiques

A la mitat sud:

• Fàcies de Lagoon, calcarenites. És la més septentrional de les tres zones de la unitat calcarenítica. Aquesta zona està constituïda per calcarenites bioturbades en quasi la seva totalitat.

0

5

10

15

20N

NE

E

SE

S

SW

W

NW



• Predomini de les bioconstruccions. Cos dominant bioconstruït, on existeix un clar predomini d’algues vermelles.

• Talussos arrecifals. És la part més meridional de la unitat calcarenítica.

A tot el terme:

• Al·luvial-coal·luvial. Composada per llims amb abundància de matèria orgànica, sobretot a àrees properes a la costa. És una formació molt extensa però de poca potència. Omple fons de valls. En molts casos d'aquests no són llits fluvials sinó canals artificials.

A la costa:

• Complexos dunars. Apareixen sobretot a la costa nord. El seu origen és eòlic. En tenim de tres tipus: un format per bioclasts cementats amb abundància d’estratificacions obliqües molt regulars i pràcticament conformes amb la pendent topogràfica de l’aflorament, l’altre format per bioclasts de grans mitjans i grossos, que poden presentar-se, sens cementar, i el darrer tipus fa referència a materials eòlics actuals, no cementats formats per bioclasts (aquests darrers se situen a la zona de Cala Santa Galdana).

• Platges. Com a tal només s’ha representat la de la de cala Mitjana, a la mitat sud del terme. Acumulacions arenoses actuals dipositades per l’onatge.

1.2.1.4 Capacitat agrològica

Aquest apartat de capacitat agrològica s’ha elaborat a partir de les dades recollides a l’Informe Temàtic núm. 2, sobre el Medi Físic, elaborat per a les Directrius d’Ordenació del Territori. La capacitat agrològica dels sòls s’estableix en base a dos paràmetres fonamentals: la capacitat de producció del sòl i el risc de pèrdua d’aquesta capacitat segons el sistema d’explotació emprat.

En el mapa de Capacitat Agrològica apareixen quatre grans classes:

a) Sòls aptes per al conreu intensiu: són sòls aptes per aplicar sistemes d’explotació intensius.

b) Sòls aptes per al conreu extensiu: són sòls en els quals es poden

aplicar sistemes d’explotació extensiva permanent o qualsevol altre sistema d’intensitat menor.

c) Sòls aptes per al conreu ocasional: són sòls que admeten sistemes

d’explotació que van des del conreu ocasional a la producció forestal.

d) Sòls no aptes per al conreu o improductius: són sòls no apropiats per a l’explotació agrícola però poden ser explotats baix sistemes de pasturatge, producció forestal o reserva natural.

La major part del municipi de Ferreries quedaria inclòs en aquesta darrera categoria, tot i això alguns espais es podrien considerar com a sòls aptes per a conreu extensiu, cap al centre i meitat nord del municipi.

1.2.1.5 Hidrologia superficial i subterrània (Vegeu mapa 4: Hidrologia superficial i risc de contaminació d’aqüífers)

En aquest apartat s’analitzaran els principals trets definidors de la hidrologia superficial del municipi de Ferreries, a l’hora que s’identificaran també les unitats



hidrogeològiques afectades. Relacionat amb aquest darrer tema també es farà especial menció al risc de contaminació dels aqüífers. Hidrologia superficial El fet de tenir un terme s’estén de nord a sud de l’illa comporta que es puguin diferenciar dues grans conques en la hidrologia superficial de Ferreries. Per una banda els torrents o cursos que desemboquen a la costa nord, que són més curts, perquè neixen a la zona muntanyosa que ocupa la meitat septentrional del municipi.

A la zona de Migjorn el substrat és permeable, l’aigua que no s’escorre és absorbida i es filtra en el marès fins a trobar una capa impermeable on és retinguda. És a la zona del Migjorn de Ferreries on es troben els majors barrancs de l’illa: el Barranc d’Algendar (que és el límit entre Ferreries i Ciutadella), el d’Algendaret, el de Trebalúger i el de Son Fideu (que separa Ferreries d’Es Migjorn Gran).

Els cursos d’aigua superficial més importants de Ferreries són:

• El Torrent d’Algendar (o de Cala Galdana) presenta una longitud total d’11 km. La seva conca ocupa una extensió de 32,22 km2. El Barranc d’Algendar ocupa la franja més occidental del municipi de Ferreries, marcant el límit entre aquest municipi i el de Ciutadella. La seva longitud total (11 km) el converteix en el més llarg de Menorca. En línia recta,la distància de l’origen del torrent a la mar és de 7 km. El llit del torrent queda molt encaixat en el barranc (en algun punt l’amplada és només de 25 m, encara que es va fent gran curs avall, i arriba al màxim a la desembocadura).

• El Torrent de Trebalúger (i ramal de Son Fideu) d’uns 7 km de longitud, desemboca a la platja del mateix nom.

Al terme municipal es considera que hi ha zones humides d’importants des del punt de vista ecològic. Són:

• Desembocadura del Torrent d’Algendar: Bassa litoral formada a la desembocadura del Torrent d’Algendar, sobre calcarenites i calcàries miocèniques. Hi ha aportacions importants del freàtic: el torrent excava els materials fins a trobar l’aqüífer al qual drena. Originàriament, la zona humida estava separada del mar per una barra de sorra que només s’obria amb avingudes fortes, però actualment està en comunicació permanent amb el mar mitjançant un canal artificial. Aquesta zona humida ha sofert alteracions constants al llarg dels darrers anys, degut a la seva artificialització progressiva (avui en dia funciona com a port esportiu). L’estat de conservació d’aquesta àrea és per tant molt crític, ja que s’ha donat més importància al seu ús recreatiu que al seu valor ecològic.

• Son Abatzer: Bassa temporal d’extensió molt reduïda que es troba just al nord de la carretera que va de Ciutadella a Ferreries, al Lloc de Son Abatzer, molt aprop de l’antiga escola rural.

• Basses de Son Gornès: Les basses temporals de la zona de Son Gornés són singulars tant per l`ambient en sí com per les espècies que s´hi troben.

• Bassa dels Alocs: Bassa que es troba a l’interior de la platja dels Alocs.

• Bassa del Camí dels Alocs: Bassa temporal de poca fondària que es troba a uns mil metres del l’entrada del camí.



Hidrologia subterrània El municipi de Ferreries, al estendre’s des de la costa nord a la sud de l’illa travessa les dues tipologies de materials que trobam a Menorca. Al sud la zona Geològica de Migjorn formada per materials com dèiem permeables per porositat i fissuració del Miocè; per tant es formen aqüífers a tot el subsòl, els quals pertanyen a la unitat hidrogeològica anomenada Migjorn. En canvia al nord de l’illa els materials són més antics i impermeables, donant lloc a l’aqüífer de Fornells.

La major part del municipi de Ferreries es troba a l’aqüífer de Migjorn que ha patit molta pressió per la gran quantitat d’aigua que es consumeix a les urbanitzacions, i es troba salinitzat en alguns punts.

En el Decret 88/2000 de mesures especials per a la gestió de recursos hídrics es defineixen les Unitats Hidrogeològiques classificades, com aquelles que presenten clarament problemes per sobreexplotació o salinització. Entre aquestes unitats no hi és present cap de les unitats que ens ocupa, 19.01 de Migjorn i la 19.03 de Fornells.

Actualment s’estima que l’aqüífer de Migjorn té una capacitat de 50 Hm3 per any, i el de s’Albaida de 4 Hm3. El Pla Hidrològic de les Illes Balears considera que el balanç hídric de l’illa és positiu si no es supera el règim d’explotació de 32 Hm3 per any. El mateix pla no preveu problemes d’abastiment d’aigua per a l’illa de Menorca a mig termini, i estima un augment assumible de la demanda d’aigua a Menorca, passant de 22,8 Hm3 a l’any 1996 a 24,9 Hm3 a l’any 2016.

No obstant això, el Pla Territorial Parcial de Menorca convida a prendre amb prudència les estimacions del Pla Hidrològic i alerta que en els anys d’hidraulicitat escassa es produeix un dèficit en el balanç hídric de l’illa de 16 Hm3. El Pla Territorial constata una tendència a la disminució dels nivells freàtics de l’aqüífer de migjorn, augura creixements de la població estacional superiors als considerats en el Pla Hidrològic i alerta de la intrusió marina en determinades zones costaneres a Ciutadella i a Sant Lluís, i de l’augment de concentració de nitrats en algunes àrees de l’aqüífer de migjorn. Els nivells piezomètrics del municipi han anat disminuint progressivament en els darrers anys. El piezòmetre situat a Calafí Nou ha enregistrat una mitjana de disminució de nivell en els darrers 15 anys de 78 cm/any; el de Son Telm una mitjana de disminució de 51 cm/any, i el piezòmetre de l’Ajuntament ha enregistrat una mitjana de disminució de 37 cm/any. Vulnerabilitat dels aqüífers Es pot fer una aproximació a la vulnerabilitat dels aqüífers del terme a partir de la litologia present al terreny. El terme de Ferreries, per la seva distribució geogràfica es troba de ple en les dues grans unitats geològiques de l'illa de Menorca. La unitat del nord caracteritzada per materials Triàsics impermeables i la unitat del Sud caracteritzada per materials del Miocé totalment permeables. La permeabilitat dels materials litològics característics de cada unitat determinen la vulnerabilitat dels aqüífers subterranis de cada zona. Així podem parlar d'un alt risc de vulnerabilitat dels aqüífers de la Unitat Sud, on la possibilitat d'alteració de la qualitat de les aigües subterrànies, davant possibles abocaments d'aigües residuals o lixiviats, és màxima, degut a què els materials aflorants són els mateixos que constitueixen els aqüífers, no existint cap tram impermeable entre la superfície del terreny i la superfície freàtica de l'aqüífer, per la qual cosa l'únic factor atenuant de l'alteració de la qualitat de l'aigua és el gruix no saturat situat sobre l'aqüífer, que en el cas de trobar-se fracturat no ofereix cap garantia de depuració. Pel que fa a la Unitat Nord podem parlar de baix risc de vulnerabilitat dels aqüífers, ja que és una àrea on els materials aflorants són impermeables, amb una gruixa considerable per a poder minimitzar els efectes alterants en l'entorn del lloc del possible abocament. No obstant això, en aquestes



zones impermeables els abocaments discorren superficialment, per la qual cosa és necessari realitzar perfils topogràfics que permetin conèixer el curs superficial de les aigües residuals i l'àrea final d'infiltració, que pot trobar-se en alguna zona de màxim risc de vulnerabilitat de l'aqüífer.

Segons el PTI la major part del sud del municipi es defineix com a de risc moderat de contaminació de l’aqüífer, vegeu el mapa 4.

1.2.1.6 Platges Amb la finalitat de gestionar correctament les platges i cales de Menorca el consorci de gestió mancomunada del litoral de Menorca va procedir a la seva classificació. Aquest consorci realitzà una planificació litoral mitjançant la classificació qualitativa dels espais a gestionar (Roig, F.X. i Juaneda, J. 2002). Aquesta classificació qualitativa, distingia tres grups d’espais representatius:

Platges A: situades a àrees urbanes o turístiques, amb serveis de platja i accessibilitat rodada a peu de platja.

Platges B: situades a ANEI, amb alts índexs de freqüentació i accessibilitat rodada relativament a prop i sense serveis.

Platges C: situades a ANEI, amb baixos o nuls índexs de freqüentació i amb accessibilitat exclusivament de vianants.

Pel municipi de Ferreries la classificació de les platges és la següent:

Platges A: Cala Galdana.

Platges B: Cala Mitjaneta, Cala Mitjana, els Alocs.

Platges C: Cala Moragues.

1.2.1.7 Riscos (Mapa 5: Riscos d’esllavissament, d’erosió i d’incendi, segons el PTI).

El PTI de Menorca delimita les zones de prevenció de riscos d’esllavissament, d’erosió i d’incendi. Així, a l’àmbit del municipi de Ferreries trobam terrenys afectats pels tres tipus de risc:

• Els riscos d’esllavissament afecten sobretot els barrancs, les zones muntanyoses del nord de Ferreries i la costa nord. És adir, aquells espais amb majors pendents.

• Els riscos d’incendi se troben a les zones de vegetació més densa, la que cobreix l’àrea muntanyosa del nord i les zones de vegetació dels barrancs i costa sud.

• Finalment, pel que fa riscos d’erosió, es detecten importants espais repartits per tot el territori municipal amb risc elevat (mes de 26 T/ha/any). Es corresponen a les zones de major pendent, àrees de muntanya i barrancs.

1.2.2 Medi natural

A continuació es fa una relació de les principals espècies vegetals i animals presents al municipi de Ferreries. Aquesta relació es fa en base a la seva pertinença als distints ecosistemes segons les descripcions contingudes a la bibliografia consultada i treball de camp.



1.2.2.1 Vegetació (Mapa 6: Vegetació).

Per a l’elaboració de la cartografia de vegetació de Ferreries s’ha fet servir, un mapa de vegetació de SILME.

En el mapa adjunt queden reflectides les diferents comunitats vegetals del municipi de Ferreries, que tot seguit passarem a detallar una per una. Abans de res però, cal comentar que el fet que es tracti d’un municipi amb costa al nord i sud de l’illa condiciona la vegetació. El fet que la costa tengui una especial rellevància condicionarà el tipus de comunitats presents, moltes d’elles vinculades a ecosistemes litorals, a més la situació a l’illa i el que això representa des del punt de vista físic (litologia i clima), també condicionarà la vegetació.

La Comunitat halòfila de penyal (Crithmo-Limonion), és la comunitat vegetal que trobem més a prop de la mar, allà on arriben els esquitxos de l’aigua salada. Està dominada pel fonoll marí (Crithmum maritimum) i els ensopegalls (Limonium spp.), alguns d’ells endèmics. La sistemàtica d’aquest grup és encara molt confosa, però segurament hi ha algunes espècies endèmiques. Just darrera, protegides dels esquitxos de la mar dins les escletxes de la roca, creixen diverses herbes petites, fines i delicades, moltes de les quals són endèmiques o tenen una distribució tirrènica. És el cas de la margalida de la mar (Senecio rodriguezii), la margalida tirrènica (Bellium bellidioides) i el tem bord (Micromeria filiformis). Al terme municipal de Ferreries només es troba aquesta comunitat a la costa nord i de manera molt reduïda, ocupant poc més de 10 Hectàrees.

Comunitat de socarrells (Launaeenion cervicornis) es desenvolupa darrera del Crithmo-Limonion, en sòls més o manco salinitzats i batuts pel vent. Els socarrells són plantes arbustives en forma de coixinets espinosos, exclusives de les Balears però emparentades amb altres plantes del litoral mediterrani. A Menorca hi ha cinc espècies, repartides en dues famílies. La Fameniasia balearica i la Launaea cervicornis pertanyen a la família de les compostes, mentre l’Astragalus balearicus, Dorycnium pentaphyllum fulgurans i Anthyllis hystrix són de la família de les papil·lionàcies. Totes cinc són endèmiques de Menorca o de les Gimnèsies i constitueixen un conjunt de notable interès botànic. Són especialment atractives a la primavera, quan floreixen. En canvi, a l’estiu es tornen d’un color grisenc i semblen morts. Aquesta és una comunitat, que al terme de Ferreries es desenvolupa exclusivament a la costa nord, amb 41 hectàrees.

A la zona de dunes hi ha diverses comunitats característiques. A la platja i enfilant-se per la cara del primer front dunar hi ha la comunitat de jull de platja (Agropiretum mediterraneum), dominada pel jull de platja (Agropyron junceum), el card panical marí (Eryngium maritimum), el lliri de platja (Pancratium maritimum) i el rave de la mar (Cakile maritima). La comunitat que culmina el front dunar és Ammophiletum arundinaceae, dominada pel borró (Ammophila arenaria subsp. arundinaceae). A la banda interna de la duna s’hi dona la comunitat de crucianel·la marina (Crucianelletum maritimae), dominada per la crucianel·la marina, les dues lletreres d’arena (Euphorbia paralias i E. terracina), el trèvol mascle (Lotus cytisoides), els moixos (Lagurus ovatus), l’escabiosa (Scabiosa atropurpurea), el card panical marí i el queixal de vella (Hyoseris radiata). Finalment el sivinar forma el límit de la duna. De vegades, la comunitat no és el sivinar, sinó la màquia d’aladern menorquí; aleshores encara s’afegeix una comunitat d’escrofulària marina (Ononido-Scrophularietum minoricensis), exclusiva menorquina. A la zona d’estudi les comunitats dunars només assoleixen un cert desenvolupament a Cala Trebalúger, on s’hi troba el card marí, el lliri de platja i el gram de platja (Sporobolus pungens). Aquesta vegetació es troba als sistemes dunars del sud del municipi, al fons dels barrancs, i ocupa una extensió aproximada de 2,1 Ha.



Trobam només a la costa sud matollars halonitròfils de la comunitat Suaedetum verae, que ocupen una extensió aproximada de 13,1 hectàrees al llarg de la línia de costa.

La màquia o marina silicícola de brucs i estèperes amb càrritx (Ampelodesmo-Ericetum scopariae), és una comunitat molt densa i prou alta que es forma als sòls silicis arran d’una forta degradació tant de l’alzinar com de l’ullastrar. Hi predominen espècies com el bruc mascle (Erica arborea) i el bruc femella (Erica scoparia), el càrritx (Ampelodesmos mauritanica), l’estépara negra (Cistus monspeliensis), l’estépara bordera (Cistus salviifolius), el tomaní (Lavandula stoechas) i de vegades l’argelaga (Calicotome spinosa), la murta (Myrtus communis), la rogeta (Rubia peregrina), l’aritja (Smilax aspera), la llentrisca (Pistacia lentiscus) i l’aladern menorquí (Phillyrea media var. rodriguezii).

Hi ha importants àrees d’aquesta comunitat a la meitat nord de Ferreries, on els sòls són silicis, concretament s’han comptabilitzat un total de 608 Ha a partir de la cartografia de vegetació adjunta.

La brolla o marina calcícola de xipell i romaní (Loto-Ericetum multiflorae) és en general més baixa i esclarissada que la silicícola. És el resultat de la degradació de l’alzinar o de l’ullastrar en sòls calcaris. La formen diversos arbusts i mates heliòfils que conviuen bé amb els pins.

• El xipell (Erica multiflora).

• El romaní (Rosmarinus officinalis), que a la costa és representat pel romaní endèmic (Rosmarinus officinalis var. palaui).

• Les diferents estepes (C. monspeliensis, C. salviifolius, C. albidus i C. incanus, aquesta darrera només existent a Menorca a la zona més occidental de l’illa).

• La llengua de passarell (Teucrium polium) i la frígola menorquina (Teucrium marum subsp. spinescens), endèmica de Menorca.

• També s’hi troba el territjol (Lotus tetraphyllus), endèmica de les Balears occidentals, el tem bord (Micromeria filiformis), de distribució tirrènica, el càrritx (Ampelodesmos mauritanica), la rogeta (Rubia peregrina) i l’aritja (Smilax aspera).

• De vegades s’hi pot donar també la llentrisca (Pistacia lentiscus), l’aladern menorquí (Phillyrea media var. rodriguezii), l’espareguera gatera (Asparagus albus), l’aspereguera vera (Asparagus stipularis) i el trèvol pelut (Dorycnium hirsutum).

Aquesta comunitat de degradació es troba a la meitat meridional de Ferreries , perquè és una comunitat pròpia de sòls calcaris. Segons la cartografia adjunta pertany a aquesta comunitat poc més d’una hectàrea, en dos petits redols.

És en aquesta comunitat principalment, però també en altres, on es poden trobar orquídies. Tota la família dórquídies està protegida per la llei (BOE 27/8/84, ordre del 17/8/84 sobre protecció d’espècies vegetals endèmiques o amenaçades). Destaca Orchis. balearica, endemisme baleàric i les impressionants poblacions dÁnacampis pyramidalis. La resta déspècies de la família són: Ophrys fusca, Ophrys speculum, Ophrys tenthredinifera, Orchis conica, Ophrys apifera, Ophrys dyris, Ophrys lutea, Serapias parviflora, S. lingua i Limodorum abortivum.

L’ullastrar menorquí (Prasio-Oleetum Silvestris) és la comunitat de vegetació natural més estesa en el municipi de Ferreries, es troba tant la meitat septentrional com a la meridional, tot i que ocupa més els terrenys calcaris de la segona. La superfície ocupada per aquest comunitat assoleix aproximadament 1.407 hectàrees, és a dir uns 14 Km2 aproximadament. Està formada per plantes molt ben adaptades a la manca



d’aigua, amb fulles perennes, dures, petites i fins i tot espinescents. Les espècies dominants són l’ullastre (Olea europaea sylvestris), la mata (Pistacea lentiscus), l’aladern (Phyllirea media), l’arangí bord (Prasium majus) i la vidalba baleàrica (Clematis cirrhosa balearica). És una comunitat pobra en endemismes, però molt diferent de les màquies que creixen en localitats anàlogues del litoral ibèric, ja que no hi ha garrover (Ceratonia siliquea) ni garric (Quercus coccifera). A més, gairebé no hi ha herbes, mentre que a les màquies ibèriques el llistó (Brachypodium retusum) és molt abundant. L’aspecte d’aquesta comunitat és el mateix al llarg de tot l’any, malgrat que a l’estiu les poques plantes herbàcies que s’hi fan estan seques. Aquesta monotonia estacional és deguda a que les flors dels arbusts dominants són petites i a que només algunes espècies secundàries, con l’argelaga (Calicotome spinosa), perden les fulles a les estacions desfavorables.

L’Alzinar baleàric (Cyclamini balearici-Quercetum ilicis) ocupa 153 Ha al municipi de Ferreries. Es tracta d’alzinar madur que s’estén per les zones més muntanyoses de l'interior de l'illa de Menorca i pels barrancs més llargs i profunds.

De forma natural ocuparia totes les àrees de l’illa amb sòls profunds i ben formats, Es tracta d’un bosc dens i ombrívol dominat per l’alzina (Quercus ilex), un arbre de 10 a 15 metres d’alçària adaptat a suportar condicions de moderada sequedat. L’interior del bosc és molt humit i està ocupat per gran nombre d’arbusts, que formen un sotabosc dens.

Una característica de l’alzinar balear és que el sotabosc no és tan espès com el dels alzinars litorals peninsulars. A més, hi manquen determinats arbusts molts característics d’aquell, com el marfull (Viburnum tinus), degut a una forta sequera estiuenca. La presència del sotabosc crea quatre estrats situats a diferents alçades. El superior el formen les capçades de les alzines. L’intermedi té una alçària d’entre 1,5 i 3 metres i està format per l’arbocer (Arbutus unedo), la llampugera (Rhamnus alaternus), l’aladern (Phyllirea latifolia rodriguezii) i la mata (Pistacea lentiscus). A aquests arbusts s’afegeixen plantes enfiladisses i lianes com l’heura (Hedera helix), la gavarrera (Lonicera implexa), el gat-maimó (Tamus communis) i la vidalba baleàrica Clematis cirrhosa balearica). Per davall hi ha una altre estat de 50 a 100 centímetres d’alçària, format per les cireres de Nadal (Ruscus aculeatus), l’esparreguera (Asparagus acutifolius) i la falguera (Asplenium onopteris), entre altres plantes. Aquesta superposició de capes fa que arribi molt poca llum al sòl i per tant l’estrat herbaci és molt pobre. Entre les poques herbes que es fan a l’alzinar cal destacar la rapa porquera o patata morenera (Cyclamen balearicum) i Carex hallerana var. bracteosa.

Tradicionalment, l’home ha utilitzat l’alzinar com a lloc de pastura dels porcs i per l’obtenció de carbó vegetal. L’activitat humana ha provocat l’eliminació de part del sotabosc, donat lloc a un procés d’aridificació que ha permès la invasió de l’alzinar per espècies pròpies dels espais molt il·luminats, com el càrritx (Ampelodesmos mauritanica), els brucs (Erica spp.) o els pins blancs (Pinus halepensis). Es crea així un bosc mixt del que finalment poden acabar desapareixent les alzines. Queda llavors un pinar que a davall hi té una marina de bruc en terrenys silicis o una marina de xipell i romaní en terrenys calcaris. Aquest és actualment el tipus de bosc més estès a Menorca.

Al nord del municipi, al sector silicícola, aquesta associació la trobam juntament amb la Ampelodesmo-Ericetum formant boscos prou extensos. En conjunt hi ha 656 Hectàrees d’aquesta associació al terme municipal de Ferreries.

En canvi, la meitat sud, calcària aquesta associació la trobem juntament amb la Oleo-Ceratonion, amb menor extensió, només 32 ha. Es tracta d’alzinar mixt, ullastrar de transició propi de la subzona xerotèrmica de la Mediterrània i de les elevacions més baixes (regions costaneres), s’anomena Oleo-Ceratonion al Mediterrani occidental.



Segons la jerarquia fitosociològica, és una aliança que pertany a la classe Quercetea ilicis. Són boscos baixos, màquies i garrigues que fan la funció de climax a les contrades mediterrànies calentes i poc plujoses. Els elements florístics que caracteritzen aquestes formacions són l’ullastre i el garrover.

També es troben algunes comunitats lligades a l’aigua dolça, en el cas present, bàsicament a la desembocadura del torrent d’Algendar. El bosc d’om i poll blanc (Vinco-populetum albae) té com a espècies principals l’om (Ulmus minor) i el poll blanc (Populus alba), que sembla que foren introduïts a l’illa fa molt de temps si s’han arribat a fer subespontanis. S’hi afegeixen algunes espècies autòctones com la proenga (Vinca difformis), la rapa comuna (Arum italicum), un fenàs (Brachypodium silvaticum), l’heura (Hedera helix) i la rogeta (Rubia peregrina subsp. longifolia). Aquest comunitat es fa en indrets prou humits i no necessàriament de ribera. A l’àrea d’estudi es pot observar aquesta comunitat en el barranc de Trebalúger i al Barranc de Son Fideu.

On l’aigua corre i a poca fondària es fa el creixenar (Apietum nodiflori). Hi predominen els créixens (Nasturtium officinale) i l’api o àbit de síquia (Apium nodiflori), l’herba sana d’aigua (Mentha aquatica), el plantatge d’aigua (Alisma plantago-aquatica) i alguns joncs. A les parts més altes del torrent on l’aigua corre més i més clara trobem tot un conjunt d’espècies com Mentha x maximilianaea (exclusiva de la part alta del barranc d’Algendar), Litrum junceum, Poligonum saliciflium, Helianthus tuberosus i Potamogetum coloratus. També hi ha la hepàtica Riccia fluitans i la molsa Archidium artenifolim formant una gespa per sobre de les roques submergides del barranc, i diverses espècies de cianòfits. Aquesta comunitat es troba als barrancs de Trebalúger i d’Algendar, amb les seves ramificacions.

La comunitat de Paspalo-Polygonetum viridis és una comunitat higronitròfila molt típica de la Mediterrània, però que a les Illes Balears només es dona en aquests ambients de Menorca. Hi dominen les espècies Paspalum paspaloides i Rumex conglomeratus acompanyant Litrhum junecum, Mentha suaveolens, Lotus corniculatus, Ranunculus macrophyllus, Brassica nigra, Poa bubosa i Leucojum aestivum spp. pulchelium que és una subespècie endèmica tirrènica. Aquesta comunitat a l’àrea d’estudi es troba a la part baixa dels barrancs d´Algendar i Trebalúger (i en algunes de les seves zones més interiors), on apareix una zona inundable parcialment cultivada.

1.2.2.2 Fauna

Per a redactar part d’aquest apartat de l’inventari hem fet servir el document tècnic de conservació: Libro Rojo de los Vertebrados de las Baleares, elaborat per la Conselleria de Medi Ambient. No vol dir que les espècies que s’identificaran en aquest document estiguin presents a la zona concreta, però si que hi ha possibilitats de què així sigui, es tracta de fauna potencial. En aquest document hi són presents aquelles espècies de vertebrats que estan més amenaçades.

Amfibis. A l’àmbit de Menorca hi ha una espècie amfíbia catalogada, es tracta del calàpet (Bufo viridis balearica). Està classificat com a vulnerable. Rèptils. Segons la informació disponible les espècies de rèptils que podrien habitar l’àrea de Ferreries són:

Tortuga Marina (Caretta caretta). Classificada com a vulnerable. Tortuga d’aigua (Emys orbicularis) classificada com a de menor risc però quasi

amenaçada. Tortuga mediterrània. (Testudo hermanni). Classificada com a vulnerable.



Sargantana mora (Lacerta perspicillata). D’aquesta espècie no es disposen dades suficients per fer l’avaluació.

Serp de garriga (Macroprotodon cucullatus). D’aquesta espècie tampoc no hi ha dades suficients com per conèixer el seu risc d’extinció.

Serp blanca (Elaphe scalaris). No es disposen de dades suficients per valorar el seu perill d’extinció.

Aus. Relació d’aus amenaçades segons la font citada que podrien tenir com hàbitat la nostra zona o espais propers:

Virot (Calonectris diomedea). Espècie classificada com a de menor risc, quasi amenaçada.

Baldritja de les Balears, Virot (Puffinus mauretanicus). Espècie classificada en perill, i tot i que el risc no és crític si que és elevat.

Noneta (Hydrobates pelagicus melitensis). Espècie classificada com a vulnerable.

Corb marí (Phalacrocorax aristotelis desmarestii). Espècie classificada com a vulnerable.

Milana (Milvus milvus). Està classificada en perill. El perill no és crític però el risc d’extinció és molt alt.

Moixeta voltonera, miloca (Neophron percnopterus). Espècie classificada com a vulnerable.

Esparver, soter (Hieraetus pennatus). Espècie classificada com a de menor risc, quasi amenaçada.

Àguila peixetera (Pandion haliaetus). Espècie classificada com a vulnerable. Falcó (Falco peregrinus). Espècie classificada com a de risc baix d’extinció,

però quasi amenaçada. Guatlera. (Coturnix coturnix). Les dades insuficients no permeten classificar-la. Sebel·lí (Burhinus oedicnemus). Espècie classificada com a de baix risc

d’extinció, però quasi amenaçada. Tiroril·lo menut (Charadrius dubius). Espècie classificada com a vulnerable. Tórtera (Streptopelia turtur). No es disposen de dades suficients per avaluar el

perill d’extinció. Enganapastors (Caprimulgus europaeus). Espècie classificada com a de baix

risc d’extinció, però quasi amenaçada. Abellerol (Merops apiaster). Espècie classificada com a vulnerable. Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon). Espècie classificada com a

vulnerable. Corb (Corvus corax). Espècie classificada com a vulnerable. Miula (Athene noctua). Espècie classificada com a de menor risc i de

preocupació menor. De totes maneres es tracta d’una espècie rara. Falzia [pàl·lida] (Apus pallidus). Espècie classificada com a de menor risc i de

preocupació menor. Busqueret (Sylvia Undata). Classificada com a de menor risc i de preocupació

menor. Colom salvatge (Columba livia). Classificada com a de risc menor i de

preocupació menor. Mamífers. Relació de mamífers amenaçats segons la font citada que podrien tenir com hàbitat la nostra zona o espais propers:

Rata-pinyada de ferradura grossa (Rhinolophus ferrumequinum). Espècie classificada com a vulnerable.

Rata-pinyada de ferradura petita (Rhinolophus hipposideros). Espècie classificada com a vulnerable.



Rata-pinyada de cap gros (Miniopterus schreibersii). Espècie classificada com a de baix risc d’extinció, però quasi amenaçada.

Rata-pinyada de peus grans (Myotis capaccinii). Espècie classificada com a de baix risc d’extinció, però quasi amenaçada.

Rata-pinyada d’orelles dentades (Myotis emarginatus). Espècie classificada com a vulnerable.

Rata-pinyada de Natterer (Myotis nattereri). No es disposen de dades suficients per valorar el seu perill d’extinció.

Rata-pinyada petita de vores clares (Pipistrellus kuhlii). No es disposen dades suficients per avaluar el seu perill d’extinció.

Rata-pinyada de coa llarga (Tadarida teniotis). No es disposen dades suficients per avaluar el seu perill d’extinció.

Mart de Menorca (Martes martes minoricensis). Espècie classificada com a de baix risc d’extinció, però quasi amenaçada.

A continuació es presenta una relació d’altres espècies de vertebrats que es podrien trobar a la zona i voltants i que no estan incloses al llibre vermell, és a dir que són fauna potencial no classificada pel seu perill d’extinció. Amfibis: Al municipi de Ferreries es coneixen dues espècies de granotes (Hyla meridionalis i Rana perezi), la primera de les quals és la més abundant i la segona molt rara. Rèptils: A part de les espècies citades com a en perill d’extinció podem trobar a la zona les següents espècies: La sargantana italiana (Podarcis sicula), la serp d’aigua (Natrix maura), el dragonet rosat (Hemidactylus turcicus), el dragó (Tarentola mauritanica). Aus. Només es tenen en compte les aus nidificants.

Tudó (Columba palumbus) Cucui (Cuculus canorus) Puput (Upupa epops) Rossinyol (Luscinia megarhynchos) Mèrlera, Tord negre (Turdus merula) Rossinyol bord (Cettia cetti) Busqueret de cap negre o d’abatzer (Sylvia melanocephala) Busqueret de capell (Sylvia atricapilla) Menjamosques gris (Muscicapa striata) Reietó cellablanca (Regulus ignicapillus) Ferrerico, Primavera (Parus major) Pinsà (Fringilla coelebs) Verderol (Carduelis chloris) Cadernera (Carduelis Carduelis) Passarell (Carduelis cannabina) Vitrac (Saxicola torquata) Butxac (Cisticola juncidis) Perdiu (Alectoris rufa) Verola, Piula, Tiula (Anthus campestris) Falzia (Apus apus) Terrola (Calandrela brachydactyla) Xoriguer, xoric (Falco tinnunculus) Cucullada, Terrola de puput (Galerida theklae) Oronella (Hirundo rustica)



Cap-xerigany (Lanius senator) Sól·lera (Miliaria calandria) Pàssera, tord roquer (Monticola solitarius) Mussol (Otus scops) Teulader, gorrió (Passer domesticus) Òliba (Tyto alba) Gavina (Larus cachinnans) Cabot (Delichon urbica) Mamífers Eriçó (Atelerix algirus) Rata cellarda (Elyomis quercinus) Ratolí (Apodemus sylvaticus, Mus musculus, Mus spretus), Musaranya (Crocidura suaveolens balearica) Mostela (Mustela nivalis) Conill (Oryctolagus cuniculus) Rates (Rattus rattus, Ratus norvegicus)

1.2.2.3 Espais Naturals Protegits i punts d’interès natural (Mapa 7: Espais Naturals Protegits).

Espais naturals protegits Per la LEN i decret d’alzinars

El terme municipal de Ferreries es veu afectat per tres Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI).

• A la franja nord del terme s’hi troba l’ANEI número de 3 dels Alocs a Fornells, amb 643 Ha al municipi. Aquest ANEI es troba al nord de l’illa i comprèn els termes municipals de Ferreries i Es Mercadal. La superfície total de l’ANEI Me3 és de 2.028 ha. Aquesta zona és molt valuosa tant pel seu valor paisatgístic com pel seu valor ecològic (s’hi poden trobar un elevat nombre d’endemismes vegetals i animals).

• Al sud d’aquest ANEI però encara a la meitat septentrional del municipi hi ha l’ANEI número 17 de Santa Àgueda-s’Enclusa que ocupa 1.647 hectàrees del terme municipal.

Zona situada al nord del municipi de Ferreries, des de la Serra des Brau a la part septentrional fins al Puig de Sa Torre i el Puig de Montenegro al sud. És la regió més muntanyenca de l’illa i ocupa una superfície aproximada de 2.800 ha.

• A la meitat sud del terme municipal trobam l’ANEI 13 de Binigaus a Cala Mitjana amb 1196 hectàrees. Comprèn, apart de la zona litoral, els barrancs de Trebalúger, Son Fideu i ’Algendar. Aquesta zona és molt valuosa per l’elevat nombre d’endemismes vegetals i animals que es troben en els barrancs, així com per ser un dels refugis d’aus més importants de Menorca.

A l’actualitat, una bona part d’aquestes àrees té qualificacions de major protecció que l’ANEI, per exemple Alzinars Protegits en virtut del decret 130/2001, de 23 de novembre. Precisament segons aquest decret al municipi de Ferreries hi ha 973 Ha d’Alzinars Protegits que se consideren ANEI d’Alt Nivell de Protecció (AANP).



Per la Directiva europea d’Habitats 92/43/CEE

Aquesta directiva europea defineix la Xarxa Natura 2000, que està integrada per dos tipus d’espais: els Llocs d’Interès Comunitari (LIC) i les Zones d’Especial Protecció per les Aus (ZEPA).

En el municipi de Ferreries es troben els dos tipus d’espais, que coincideixen amb els ANEI 13 de Binigaus a Cala Mitjana i el 3 dels Alocs a Fornells.

Així mateix, tot l’àmbit marítim de les costes nord i sud de Fornells està considerat com a Lloc d’Interès Comunitari, tal i com es comprova al mapa adjunt.

Espais naturals protegits pel PTI

El Pla Territorial Insular partint dels espais definits fins ara estableix àrees de Sòl Rústic d’Especial Protecció. En aquests espais queden integrades les ANEI i AANP provinents de la resta de legislació.

El PTI concretament estableix dues noves categories de protecció: per una banda, delimita noves Àrees d’Alt Nivell de Protecció a part de l’Alzinar, i per altra defineix una nova categoria, les ANIT (Àrees Naturals d’Interès Territorial). Sumant totes les Àrees d’Alt Nivell de Protecció (Alzinars i els definits pel PTI) s’obté una superfície de 1.631 Ha. Pel que fa les ANIT, al terme de Ferreries ocupen una superfície de 1.389 Ha. Punts d’interès científic Les dades per elaborar aquest apartat s’han extret del Document Tècnic de Conservació núm. 17 d’Inventari de Punts d’Interès Científic de les Balears. Menorca 1993, document elaborat per la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear. A Ferreries hi ha 34 punts d’interès científic que estan localitzats al mapa adjunt i que es relacionen a continuació:

Coordenades X Coordenades Y NOM TIPUS 587100 4426500 Ermita de Ferreries Botànic 587200 4426500 Ermita de Ferreries Botànic 584700 4429600 Torrent d'Algendar Botànic 584600 4429500 Bassa de Binisuesets Zoològic 583000 4426500 Font de s'alberg Vell Zoològic 584300 4434200 Torrent dels Alocs Botànic i Zoològic 584700 4434000 Torrent dels Alocs Zoològic 584800 4434000 Torrent dels Alocs Zoològic 586200 4425000 Cova d'en Curt Zoològic 585700 4427800 Enclusa (1) Botànic 585800 4427800 Enclusa (2) Botànic 584000 4434100 Els Alocs (1) Botànic 584000 4434200 Els Alocs (2) Botànic 584100 4434100 Els Alocs (3) Botànic 584100 4434200 Els Alocs (4) Botànic 584200 4434100 Els Alocs (5) Botànic 584200 4434200 Els Alocs (6) Botànic 584400 4429200 Bassa del Camí dels Alocs Zoològic 582000 4421200 Cala Santa Galdana (1) Botànic 582100 4421200 Cala Santa Galdana (2) Botànic 582500 4425500 Pas d'en Revull (1) Botànic 582600 4425500 Pas d'en Revull (2) Botànic 582600 4424300 Molí de Baix Zoològic 586200 4424800 Son Mercè Zoològic 584800 4421900 Trebalúger Zoològic 584400 4430700 Alzina de l'Alqueria Blanca Botànic



584500 4421000 Gola de Cala Trebalúger (2) Zoològic 584600 4420900 Gola de Cala Trebalúger (3) Zoològic 584700 4420900 Gola de Cala Trebalúger (4) Zoològic 584800 4420900 Gola de Cala Trebalúger (5) Zoològic 584800 4421100 Gola de Cala Trebalúger (6) Zoològic 584800 4421200 Gola de Cala Trebalúger (7) Zoològic 584800 4421300 Gola de Cala Trebalúger (8) Zoològic 584900 4421000 Gola de Cala Trebalúger (9) Zoològic

TAULA IV. Punts d’Interès Científic Font: Inventari de Punts d’Interès Científic de les Balears. Menorca 1993.

1.3 SUBSISTEMA: PAISATGE I OCUPACIÓ DEL SÒL 1.3.1 Paisatge (Vegeu mapa 9 d’Unitats paisatgístiques)

En el Pla Territorial Insular de Menorca es feia una delimitació d’unitats paisatgístiques pel conjunt de l’illa. El terme municipal de Ferreries es troba a cinc d’aquestes unitats, que són la número de 18 de barrancs i plataformes del migjorn occidental, la número 16 de turons i marines de Font Rodona i Roca des Frare, la número 14 del passadís de les conques des Mercadal, Ferreries i Santa Bàrbara, la 8 de tramuntana muntanyosa sobre materials paleozoics, i la 9 de tramuntana muntanyosa sobre triàssic. Tot seguit els enumeram algunes de les característiques d’aquestes unitats, segons els documents de memòria del PTI, i fent especial èmfasi a les característiques del municipi de Ferreries.

Unitat Paisatgística número 8 de tramuntana muntanyosa sobre materials paleozoics. Aquesta unitat inclou alguns enclaus de la meitat nord del municipi de Ferreries.

Geoformes i hidrografia. Conjunt de turons amb forts pendents, on dominen les formes arrodonides pròpies del modelat sobre roca paleozoica. El front costaner, inclòs tot dins aquesta unitat, està dominat pels penya-segats. Els torrents segueixen rumb nord, adaptant-se a l’estructura geològica.

Coberta vegetal. Als enclaus d’interior muntanyós predominen els matollars silicícoles, de diversa densitat, segons l’antiguitat del procés d’abandonament dels conreus. En el front costaner apareix vegetació pròpia de litoral com el limonium ssp.

Usos del sòl. Abandonament significatiu de l’ús agropecuari. A les zones de menors pendents i en el fons de les valls més obertes, se manté un mosaic de terres conrades i pastures.

Assentaments. Se redueixen a llocs, que se localitzen preferentment a àrees culminants planes.

Xarxa viària. Reduïda a alguns camins rurals que donen accés als llocs.

Unitat Paisatgística número 9 de tramuntana muntanyosa sobre el triàssic. Geoformes i hidrografia. Conjunt d’alts turons d’arenisques, de caràcter massiu, amb cims aplanades en molts casos per sobre dels 250 metres, i pronunciats talusos que cauen sobre amplis valls de torrents. Les valls són relativament amples i obertes. Aquí dins s’inclouen s’Eclusa o el Castell de Santa Àgueda. El conjunt d’aquests petits massissos constitueix la capçalera de cursos importants com Algendar i Trebalúger.

La coberta vegetal és forestal, amb notables masses de pinar i mixtes de pinar i alzinar, juntament amb matollars majoritàriament silicícoles.



Usos del sòl. Contrast entre el sòl muntanyós forestal i els fons plans o suaument ondulats de les valls, ocupats per conreus i pastures.

Assentaments. Se redueixen, com passava a la unitat anterior, a les cases dels grans llocs, que tendeixen a ocupar les peus dels vessants.

Xarxa viària. Hi ha un accés pel Camí de Tramuntana o dels Alocs, asfaltat fins a les immediacions de Binidalfa i que vertebra l’accés a nombrosos llocs d’aquesta zona. Unitat Paisatgística número 14 del passadís de les conques des Mercadal, Ferreries i Santa Bàrbara. Geoformes i hidrologia. Conjunt de tres petites conques topogràfiques i visuals de les quals dues estan en terme de Ferreries, al menys en part, són les de Ferreries i Santa Bàrbara. La petita conca de Ferreries té un caràcter allargat i límits muntanyosos molt marcats. El seu fons és relativament pla i en bona part entapissat per materials quaternaris. L’altra conca es troba entre el peu de l’Enclusa i Coll Roig, presenta uns clars límits. El fons és pla i cobert de dipòsits quaternaris.

Les conques estan capturades i drenades per la capçalera dels torrents que se dirigeixen cap al sud i que corren pels barrancs del Migjorn.

Coberta vegetal. Hi ha un marcat contrast entre els fons ocupats per terres agrícoles i pastures i els vessants que les voregen, que presenten caràcter forestal. Apareix pinar amb alzinar sobre els turons, en el tancament meridional de la cubeta de Ferreries, pel nord dominen les formacions de carritx. En el tancament sud de la conca de Santa Bàrbara, apareixen pinars i alzinars amb carritx, mentre que al nord, apareixen ullastrars i alzinars.

Usos del sòl. A les planes dominen clarament els conreus i les pastures, i a la conca de Ferreries hi ha el nucli de població i el polígon industrial.

Assentaments. Com ja es mencionava a l’anterior paràgraf, aquí apareix el nucli de població de Ferreries. El seu notable desenvolupament genera una espècie de passadís urbà industrial a petita escala. També es dóna una proliferació de construccions, casetes agrícoles moltes d’elles sobre els vessants de l’accidentat tancament oriental de la conca de Ferreries.

Xarxa viària. Organitzada entorn a la carretera Me-1 de Maó a Ciutadella, que actua com element articulador des del punt de vista funcional i morfològic d’aquest conjunt. D’ella surten les carreteres i camins rurals que van cap a la costa nord i la sud.

Unitat Paisatgística número 16 de turons i marines de Font Rodona, Roca des Frare i Puig Mal. Aquesta unitat afecta molt poc al municipi de Ferreries, només les zones frontereres amb el municipi de Migjorn. És una unitat de caràcter muntanyós tot i que al terme de Ferreries aquesta no és una característica massa present, per l’escassa superfície que abasta aquesta unitat en el mencionat terme. S’alternen les zones de vegetació natural (marina), amb les zones de conreu i pastura i no hi ha assentaments importants, només alguns llocs.

Unitat Paisatgística número 18 de barrancs i plataformes del migjorn occidental. És la unitat paisatgística que ocupa més espai en el terme de Ferreries, abastant tota la meitat sud.

Geoformes i hidrografia. Hi ha un contrast entre la taula calcària suaument basculada cap a la costa meridional i els profunds barrancs per on circulen els torrents. Els interfluvis plans entre els barrancs deuen la seva fisiografia a l’existència de potents espessors de bioconstruccions i calcarenites de l’antic sistema escullós. Els torrents presenten un clar rumb nord-sud, i un curs sinuós encaixat en els barrancs de talusos



que arriben a ser gairebé verticals i que en els seus fons contenen dipòsits quaternaris.

La sortida dels barrancs dóna lloc a cales relativament profundes i de contorns arrodonits, amb formació de platges i petits sistemes dunars com a Santa Galdana. Com a contrapunt els interfluvis rocosos cauen sobre el mar en penya-segats massius i alts.

Coberta vegetal. La vegetació natural domina en un front litoral d’aproximadament 2 Km cap a l’interior. La diversitat botànica és important, dominant els ullastrars i els alzinars a les proximitats dels barrancs. En canvi, als interfluvis dominen els cultius, molts d’ells en procés d’abandonament.

Usos del sòl. Els usos agrícoles de regadiu o les pastures es concentren més al nord de la unitat, mentre que cap al sud, on els sòls són més pobres i pedregosos s’estan produint processos d’abandonament.

Assentaments. L’únic assentament urbà de la zona és el nucli turístic de Santa Galdana, a la sortida del barranc d’Algendar. Fora de la costa només es troben llocs.

Xarxa viària. Només hi ha la carretera que uneix Ferreries amb Cala Santa Galdana.

1.3.2 Usos del sòl (Vegeu a l’annex cartogràfic el Mapa 8: Usos del sòl).

Les dades d’usos pel municipi de Ferreries s’han obtingut a partir de la cartografia elaborada pel Pla Territorial Insular de Menorca. En aquesta cartografia que seria complementaria de la de vegetació es tenen en compte les següents categories o classes:

• Usos urbans. En aquesta categoria es tenen en compte els següents usos: el nucli urbà de Ferreries, el polígon industrial i la resta de zones urbanitzades (Cala Galdana), segones residències i nuclis rurals.

• Ús agrícola intensiu (regadiu). • Ús agrícola extensiu (camps de conreu, pastures…) • Camps en procés d’abandó. • Pedreres • Zones improductives • Vegetació natural.

Tot seguit es mostra una relació de les categories enunciades amb la superfície corresponent a cada una d’elles i els percentatges que representen al terme municipal de Ferreries.

Superfície (m2) Usos urbans 1349349 Ús agrícola intensiu (regadiu) 445310 Ús agrícola extensiu 30361901 Camps en procés d'abandó 4167036 Pedreres 5536 Zones improductives 198775 Vegetació natural 29402467

TAULA V. Usos del sòl al municipi de Ferreries Font: Elaboració pròpia a partir de cartografia de SILME.



Ús agrícolaextensiu46,05%

Vegetació natural44,60%

Ús agrícola intensiu (regadiu)

0,68%

Usos urbans2,05%

Pedreres0,01%

Camps en procés

d'abandó6,32%

Zones improductives

0,30%

Gràfic 4. Usos del sòl al terme municipal de Ferreries Font. Elaboració pròpia.

Fent una anàlisi dels resultats exposats, podem arribar a les següents conclusions:

• Els espais ocupats per vegetació natural tenen una gran importància al terme municipal, gairebé la meitat del municipi està ocupat per aquests usos. Ja ho comentàvem a altres apartats d’aquesta memòria informativa, quan apuntàvem que es tracta d’un municipi amb una elevada quantitat d’espais d’un alt valor ecològic.

• L’altra meitat del territori està ocupada per usos agrícoles extensius, fins i tot alguns d’ells en procés d’abandó (6,32% del territori municipal) que es veuen envaïts per la vegetació natural.

• Els usos urbans ocupen menys extensió que a altres municipi de l’illa, es tracta segurament del municipi menorquí que millor conserva el seu paisatge rural. Només hi ha tres nuclis urbans clarament definits a tot el terme i conjuntament només representen un 2% del territori.



1.4 SUBSISTEMA: ACTIVITATS ECONÒMIQUES I POBLACIÓ 1.4.1 Demografia

Per a realitzar aquest capítol hem fet servir dos tipus de dades: per un costat empram les dades desglossades per municipis provinents del padró d’habitants de l’IBAE, el nivell de desglossament en aquest sentit no permet aprofundir més, i per altre utilitzam dades desglossades per entitats de població del padró segons l’INE. En el primer dels casos tendrem dades desglossades per edats, sexes i demés del municipi de Ferreries, en canvi en el segon dels casos només tenim el volum total de població dels nuclis del municipi, però no podem estudiar la seva estructura. Amb la finalitat d’acotar el màxim aquesta variable farem servir les dues fonts esmentades. A més utilitzarem les dades que creguem oportunes del document de memòria de l’Agenda Local 21 i d’altres memòries disponibles al respecte. Evolució de la població La població del municipi de Ferreries a dia 1 de gener de 2004 era de 4.338 habitants, segons dades de l’IBAE.

A la següent taula i gràfic es representa l’evolució de la població del municipi de Ferreries des de l’any 1960 i fins a l’actualitat. L’evolució de la població al municipi de Ferreries ha seguit una tendència paral·lela que a la resta de l’illa o de les Balears. S’ha anat produint un increment lent de la població des de 1960 que ha contribuït a duplicar-la.

Any Padró IBAE

1960 2.0191970 2.5061981 3.0761986 3.2991991 3.6791996 3.8281998 3.9211999 3.9812000 4.0612001 4.1342002 4.2622003 4.2902004 4.338

TAULA VI. Evolució de la població del municipi de Ferreries (1960-2004)

Font: dades de l’IBAE. Les taxes de creixement anual de la població són molt estables al llarg del 44 anys estudiats, al voltant d’un 1% o 2%. El període de menor creixement seria el primer quinquenni dels 90, 0,8%, mentre que el de major creixement correspon als anys 2001-2002, amb un 3,1%. Fixeu-vos sinó amb el gràfic 5.



Gràfic 5: Evolució de la població al municipi de Ferreries (1960-2004). Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IBAE.

Pel que fa a la població per nuclis s’han utilitzat dades que només es remeten fins a l’any 2000, es tracta per tant d’un període relativament curt. Les dades per elaborar aquest punt provenen del Nomenclàtor de l’Institut Nacional d’Estadística.

2000 2001 2002 2003 2004

Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones

Ferreries 3947 2064 1883 4018 2103 1915 4131 2167 1964 4179 2173 2006 4218 2179 2039

Cala Galdana 114 60 54 116 63 53 131 75 56 111 62 49 120 64 56

TAULA VII. Evolució de la població dels nuclis del municipi de Ferreries (2000-2004)

Font: Nomenclàtor de l’INE.

Com es pot comprovar els habitants del municipi estan distribuïts entre 2 únics nuclis segons el nomenclàtor de l’INE. El nucli més poblat i pràcticament l’únic residencial és el de Ferreries, que compte amb el 97% de la població. El nucli turístic de Cala Galdana compte només amb 120 habitants al 2004, el que demostra que no és un nucli pròpiament residencial, sinó un nucli de segones residències i turístic. Estructura de la població Comentàvem a l’inici del capítol de població que l’estructura per edats només podrà ser objecte d’estudi per a tot el municipi perquè les dades desagregades per nuclis o entitats de població no tenen cap tipus de desglossament per estructures. Per altra banda l’escàs volum de població de Cala Galdana, faria irrepresentativa una estructura per edats d’aquest nucli i a més l’estructura del nucli de Ferreries s’identifica completament amb la del municipi. A continuació us presentam la piràmide per sexes i edats de la població del municipi per a l’any 2003.

2019 25063076

3299

36793828 3921

39814061

41344262

42904338

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

4500

5000

1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005



Gràfic 6. Piràmide de població del municipi de Ferreries (2004). Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IBAE.

S’observa la típica forma de les poblacions amb un baix índex de natalitat, amb una base de la piràmide estreta, i un cos central més ampli. Es comprova com els grups de 0 a 19 anys tant als homes com a les dones, són molt reduïts, i que en els dos darrers grups sembla haver-se produït un estancament. El grups d’edat més nombrosos són: els de 25-29, el de 30 a 34 , i el de 35 a 39, conseqüència del baby-boom dels anys 60 i 70 i de la immigració actual, els immigrants que arriben es corresponen a aquests grups d’edat, precisament. Es pot intuir també que aquesta immigració és més elevada en els homes que a les dones i per això els grups de 25 a 34 presenten uns percentatges de població masculina superiors als de femenina. En els tres grups mencionats, tant per homes com per dones s’assoleixen percentatges superiors al 4%, fins i tot el grup d’homes de 40 a 44 anys presenta més d’un 4%, cosa que s’explicaria també per causes migratòries. Des dels grups de població adulta jove s’observa una progressiva disminució d’efectius cap al cim de la piràmide, essent més accentuada en els homes que en les dones, com a conseqüència d’uns valors de mortalitat específica superiors en ells a totes les edats. A la taula següent es compara la població Ferreries, Menorca i Balears, per grans grups d’edat. S’han definit tres grans grups d’edat: joves de 0 a 19 anys, adults de 20 a 64 anys i majors de més de 64 anys. En molts casos el grup de joves s’estableix en edats compreses entre 0 i 15 anys, però les pautes demogràfiques han anat canviant a les darreres dècades de tal forma que la inserció en el món laboral cada vegada es produeix més tard, i aquest fet ens condueix a establir uns grups d’edat mes d’acord a la realitat social. A més la distribució per grups quinquennals d’edat que s’obté de les fonts mencionades, afavoreix més la distribució de 0 a 19 anys.

-6,00% -4,00% -2,00% 0,00% 2,00% 4,00% 6,00%

0-4

5-9

10-14

15-19

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

65-69

70-74

75-79

80-84

85-89

90 i més

% homes % dones



Es pot apreciar una diferència rellevant pel que fa als percentatges de població jove i vella. La constant arribada d’immigrants durant els darrers 40 anys ha contribuït a rejovenir la població de Ferreries, de manera que el grup de joves és gairebé 4 punts superior actualment al de Balears, mentre que el de majors és quatre punts inferior. El fet que els grups en edat de reproduir siguin tan grans afavoreix una major natalitat

GRUPS D’EDAT

Efectius Ferreries

% Ferreries

EfectiusBalears

% Balears

Efectius Menorca

% Menorca

Joves 1.052 24,52% 195.050 20,59% 17.220 21,24% Adults 2.782 64,85% 618.928 65,33% 52.793 65,12% Majors 456 10,63% 133.383 14,08% 11.054 13,64%

TAULA VIII: Població per grans grups d’edat. 2003. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IBAE

Gràfic 7. Població per grans grups d’edat. Ferreries, 2003. Font: Elaboració pròpia, a partir de dades de l’IBAE.

Origen de la població Als següents diagrames circulars s’estableixen les proporcions de població nascuda a Balears, a una altra Comunitat Autònoma de l’Estat Espanyol, i a l’estranger, en data a 1 de gener de 2003, per a les Balears, Menorca i Ferreries. El que no es reflecteix en aquesta gràfica, perquè no hi ha dades disponibles a l’IBAE és la població nascuda a l’illa de Menorca, en els casos de Menorca i Ferreries.

Joves25%

Adults64%

Majors11%



Gràfic 8. Origen de la població del municipi Ferreries (2003) Font: Elaboració pròpia

Altra CA26%

A l'estranger

15%

A Balears59%

Gràfic 9. Origen de la població a Balears Gràfic 10. Origen de la població a Menorca (2003). Font: Elaboració pròpia (2003). Font: Elaboració pròpia Si comparam Ferreries amb la resta de Menorca o les Illes Balears, es comprova com la distribució del municipi presenta uns percentatges de població nascuda a Balears molt superior. Per contra, la proporció de població nascuda a una altra Comunitat Autònoma o a l’estranger, a Ferreries, és molt inferior. Segurament és el municipi de Menorca amb major percentatge de població de Balears, aquest fet es pot explicar per l’escàs desenvolupament que han tengut les urbanitzacions. A la taula 4 es representen desglossats aquests percentatges segons la Comunitat Autònoma d’origen en el cas de nascuts a altres indrets de l’estat espanyol i segons l’estat en el cas d’estrangers.

Altra CA24%

A Balears65%

A l'estranger11%

A Balears79%

Altra CA18%

A l'estranger3%



Total Homes Dones Per CA de naixement Andalusia 335 174 161Aragó 9 4 5Astúries 3 1 2Balears 3.389 1.755 1.634Canàries 2 2 -Cantàbria 2 2 -Castella-Lleó 55 37 18Castella-la Manxa 43 23 20Catalunya 150 82 68Comunitat Valenciana 42 25 17Extremadura 12 5 7Galícia 39 22 17Madrid 33 21 12Múrcia 20 11 9Navarra - - -País Basc 14 9 5Rioja - - -Ceuta 1 1 -Melilla - - -Per país de nacionalitat Espanya 4.180 2.188 1.992França 4 3 1Itàlia 3 2 1Països Baixos 3 - 3Regne Unit 14 8 6Alemanya 5 3 2Marroc 4 2 2Resta 77 29 48

TAULA IX: Població del municipi de Ferreries,

segons CA o país d’origen. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IBAE

Per Comunitats Autònomes els andalussos són els que tenen un nombre d’efectius superior, superant en molt a la resta de comunitats, excepte Catalunya. En el cas d’estrangers els efectius tenen una importància molt reduïda i per tant es fa difícil fer generalitzacions. Migracions Apartat molt lligat a l’anterior on el que ens interessa és caracteritzar l’evolució del nombre d’immigrants i emigrants dels darrers anys. El que volem conèixer és el balanç migratori per al municipi de Ferreries en els darrers anys. Pel que fa a la composició per edats dels immigrants convé fer menció al fet que els grups quinquennals que proporcionen més immigrants són els que van de 20 a 34 anys i sobretot el de 25 a29.

Aquesta composició dels estocs migratoris afavoreix el rejoveniment de la població i per tant es disminueix la pressió assistència dirigida a la tercera edat.



El balanç migratori ha estat positiu durant els darrers 5 anys, tant pel que fa al balanç immigrants-emigrants, com pel que fa al balanç d’altes i baixes en el qual es tenen en compte els moviments interns de l’illa de Menorca i les migracions.

A les següents gràfiques es mostra l’evolució del nombre d’immigrants i emigrants i també de totes les altes i baixes des de 1999 pel municipi Ferreries. En els dos casos es pot comprovar com el balanç s’ha anat incrementant progressivament des de 1999 i fins al 2001, i aleshores s’ha produït un descens.

Gràfic 11. Evolució del nombre d’immigrants i emigrants (1999-2003). Font: Elaboració pròpia amb dades de l’IBAE

Gràfic 12. Evolució del nombre d’altes i baixes (1999-2003). Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IBAE

Projeccions de població Les dades per a la confecció d’aquest apartat s’han extret d’un estudi elaborat per l’OBSAM (2004) sobre la població de Menorca que du per títol: Estudi sobre la població de Menorca. Anàlisi demogràfic de finals del segle XX.

En aquest apartat s’ha volgut estimar la població que viurà en el municipi de Ferreries en els propers anys.

La finalitat de les projeccions demogràfiques és la de constituir-se en una eina que redueixi el grau d'incertesa sobre el futur, triant del ventall de situacions possibles

86

122

137

104

145

24

51 52

76

94

6271

85

28

51

0

20

40

60

80

100

120

140

160

1999 2000 2001 2002 2003

anys

evol

ució

pob

laci

ó

Immigració Emigració Balanç

133

197

170

67 73

99

30 27

156

191

172

126

9299

66

0

50

100

150

200

250

1999 2000 2001 2002 2003

anys

evol

ució

pob

laci

ó

Altes Baixes Balanç



aquella o aquelles que semblen més previsibles, en funció de l'evolució passada dels components demogràfics i de les hipòtesis que es formulen sobre la seva evolució futura. En el cas actual, les projeccions de població realitzades sobre dades demogràfiques serviran per justificar el tipus de planejament a desenvolupar, de manera que el planejament s’adapti el màxim possible a les previsions de futur establertes a la dita projecció.

Les projeccions demogràfiques presenten un marge d'incertesa que depèn de factors diversos: el seu abast temporal, l'àmbit territorial, els grups d'edat considerats i la situació, menys o més clara, en relació als cicles demogràfics de llarga durada. La incertesa de les projeccions creix en funció de l'allargament del seu abast temporal.

Pel cas que ens pertoca s’han fet servir les tres projeccions elaborades en el document abans mencionat, amb hipòtesis diferents per tal d’acotar el màxim possible la població futura. Les projeccions en qüestió assoleixen l’horitzó temporal de 2020. L'horitzó temporal escollit, per tant, és lleugerament superior als 15 anys, en general es considera que amb un horitzó superior als 15 anys la fiabilitat es redueix, ja que no solament els naixements són projectats sinó que també ho han estat les mares. D'altra banda, les projeccions són més fiables com major nombre d'efectius té la població d'origen. En el cas de Ferreries la població està al límit, perquè la projecció sigui mínimament significativa per poder realitzar una projecció pel mètode clàssic dels components.

Les tres projeccions s’han realitzat mitjançant el mateix mètode, que consisteix en projectar els diferents fenòmens que afecten al creixement d’una població (mortalitat, fecunditat i migracions) per a integrar-los posteriorment en el sistema de la projecció. L'avantatge d'aquest mètode, a diferència dels basats en l'extrapolació de les taxes de creixement, és que permet especificar el comportament futur de cadascun dels fenòmens demogràfics i considerar la interrelació que es produeix entre ells i els canvis en les estructures poblacionals.

La població de partida de les tres projeccions va ser la població de dret del 2003. Tot seguit es fa una relació de les hipòtesis plantejades per cada un dels components: Projecció de la fecunditat. Als darrers anys la fecunditat ha sofert un lleuger increment a Menorca. Aquesta ha estat una tendència general a nivell estatal. Aquest augment de les taxes de fecunditat ha permès establir la següent previsió de futur:

Es parteix de la taxa global de fecunditat calculada per a Menorca entre 1994-2000, que dóna 1,297 fills per dona. A partir d’aquest valor s’aplica el creixement proporcional calculat per a l’Estat Espanyol, segons l’INE. Per determinar les taxes de fecunditat per grups d’edat s’han tingut en compte els valors obtinguts entre 1994- 2001 a l’illa de Menorca. Es calcula la mitjana per cada grup d’edat durant aquests cinc anys. Els valors estipulats són:

Grup d’edat Taxa de Fecunditat 15-19 2,3620-24 11,2625-29 36,8730-34 34,8835-39 12,4440-44 2,0645-49 0,13

TAULA X: Taxa de fecunditat per grups d’edat. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OBSAM (2004)

La projecció de la fecunditat a l’escenari determinat per Menorca serà la següent. Les dades representen la mitjana de fills per dona (ISF= índex sintètic de fecunditat):



2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 1,310 1,326 1,346 1,355 1,361 1,367 1,374 1,380 1,386 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 1,392 1,398 1,406 1,412 1,418 1,425 1,431 1,438 1,444

TAULA XI: Índex sintètic de fecunditat. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OBSAM (2004)

Projecció de la mortalitat. Dels diferents components del creixement de la població, la mortalitat és el que menys incidència té sobre els resultats obtinguts. Una variació de les probabilitats de mort suposa una reduïda variació de les probabilitats de pas. L’evolució de la mortalitat sempre és lenta. La mortalitat a Espanya ha seguit una evolució descendent des dels anys 60 fins a l’actualitat. Tot i que durant els anys 70 ja s’havien assolit valors bastant baixos. Durant els darrers anys s’ha donat un lleuger augment de l’esperança de vida, tant a dones com a homes. Per tant, podríem aplicar la lleugera millora que ha estipulat l’Instituto Nacional de Estadística (INE) per al total estatal. L’INE ha calculat uns coeficients de millora de la mortalitat per edats i sexe, com a quocient entre les diferents taxes dels anys 1995- 96. Les hipòtesis que s’han formulat és la del manteniment de les tendències més recents. A més llarg termini, fins a 2020, s’ha suposat que la mortalitat seguiria millorant, encara que amb un ritme suau.

Per realitzar la projecció de població s’han tingut en compte els valors d’esperança de vida per sexe calculats per l’INE. Els escenaris que s’han formulat són:

Es parteix de l’esperança de vida calculada per Menorca entre 1994-2000, que és de 76,33 anys per als homes i de 81,84 per a les dones. A partir d’aquest valor s’aplica el creixement proporcional calculat per Espanya. És a dir, se suposa que l’esperança de vida creixerà en la mateixa proporció que a la resta de l’Estat, tot i que el valor de partida serà diferent.

A partir d’aquestes dades els valors calculats de l’evolució de l’esperança de vida en néixer segons el sexe seran els següents:

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 76,52 76,71 76,90 77,09 77,26 77,44 77,61 77,80 77,97 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 78,08 78,20 78,30 78,42 78,53 78,63 78,75 78,85 78,94

TAULA XI: Esperança de vida (homes). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OBSAM (2004)

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 82,08 82,31 82,54 82,77 82,99 83,22 83,44 83,65 83,86 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 83,96 84,06 84,16 84,26 84,35 84,45 84,55 84,65 84,74

TAULA XI: Esperança de vida (dones). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OBSAM (2004)

Projecció de les migracions. Les dades utilitzades són les oficials de l’Institut Balear d’Estadística (IBAE). Les dades considerades són totes les que fan referència a algun canvi en el lloc de residència. Per tant, es comptabilitzen els canvis de residència dintre de la comunitat autònoma de les Illes Balears, canvis respecte d’altres comunitats autònomes i estrangers que arriben.



El fet de no poder- se calcular riscos d’immigració (independentment de la nacionalitat) i els grans canvis registrats els darrers 3 anys amb una important arribada d’immigrants a Menorca no permet establir hipòtesis de projecció consistents. Per tant, s’hauria de parlar d’escenaris, en el sentit de determinar quin seria el creixement i l’estructura per edats de la població a partir de diferents hipòtesis. Per això, s’ha determinat el volum d’entrades en funció de tres alternatives:

Hipòtesi 1. S’ha calculat la mitjana dels moviments migratoris que hi ha hagut entre 1990- 2000. Aquesta hipòtesi té en compte un període de temps amb cert estancament econòmic, el que es va donar a l’illa a principis dels anys 90. A partir d’aquest càlcul s’ha fet la distribució per sexe i edat aplicant aquesta mitjana calculada. Tendència baixa.

Hipòtesi 2. Es manté la tendència de creixement que es va experimentar entre els anys, entre 1997- 2001. Tendència mitjana de creixement.

Hipòtesi 3. Es manté la tendència de creixement que se va experimentar entre els anys 2000-02. Tendència a l’alça o fort creixement.

Les hipòtesis o escenaris proposats ho són de manera arbitrària. En el primer s’estableix una tendència baixa, el segon és l’escenari mitjà i el darrer és un escenari de fort creixement o a l’alça.

La distribució per edats i sexe dels migrants s’ha establert a partir de la mitjana establerta entre 1993- 2001, segons dades de l’IBAE per a l’illa de Menorca. Els resultats obtinguts són:

Grups d’edat

Homes (%)

Dones (%)

0-4 3,21 4,275-9 3,19 4,50

10-14 2,49 3,1815-19 5,17 5,1820-24 20,67 22,3725-29 20,32 20,8730-34 13,98 10,1335-39 9,32 6,7340-44 5,27 6,1345-49 4,64 4,5950-54 3,95 4,3755-59 2,68 3,3360-64 2,09 1,87

65 i més 3,03 2,48

TAULA XII: Distribució per grups de sexe i edat dels migrants de Menorca. Font: OBSAM (2004)

Resultats. Els resultats de les projeccions per al municipi de Ferreries es relacionen a continuació, especificant el volum total de població que s’assolirà a cada un dels següents quatre estadis: 2005, 2010, 2015 i 2020 i també l’estructura per grans grups d’edat. Hipòtesi 1 Hipòtesi 2 Hipòtesi 3 Grups edat 2005 2010 2015 2020 2005 2010 2015 2020 2005 2010 2015 2020 0-15 790 780 780 760 810 850 910 970 820 870 960 1.04016-64 3.140 3.300 3.360 3.380 3.250 3.600 3.840 4.080 3.290 3.710 4.040 4.330

65 i més 447 479 576 699 451 492 603 746 452 497 613 764TOTAL 4.377 4.559 4.716 4.839 4.511 4.942 5.373 5.796 4.562 5.077 5.613 6.134

TAULA XIII: Resultats de les projeccions de població. Ferreries. Font: OBSAM (2004)



El volum absolut de població projectat per a l’any 2020 oscil·laria entre els 4.839 habitants, pel cas de la projecció amb menor creixement previst i els 6.134, en el cas de la projecció amb un creixement previst més elevat.

Quant més creixement preveu la projecció major és també la proporció de població jove prevista. Així a la hipòtesi 3 i per a l’any 2020 es preveu una població jove, de menys de 16 anys, de 1.040 habitants, xifra molt superior a la població vella prevista a la mateixa projecció i la mateixa data.

1.4.2 Habitatge

Les dades per elaborar aquest capítol s’han extret de la pàgina web de l’INE, concretament de les dades del cens de 2001 i també de la pàgina web de l’IBAE. El número total d’habitatges segons el cens de 2001 era pel municipi de Ferreries de 1.732. En el mateix cens es fa una classificació d’aquests habitatges:

Tipus d’habitatge Núm. Habitatges familiars principals convencionals 1279 Habitatges familiars secundaris 240 Habitatges familiars buits 212

TAULA XIV: Tipus d’habitatges Font: Cens 2001

Aquestes xifres demostren que Sant Ferreries no és un municipi de segones residències, prova d’això és que només compte amb una urbanització a la costa. Quasi un 74% dels habitatges del municipi de Ferreries es consideren habitatges principals, un 14% són habitatges secundaris i un 12% són habitatges buits. Cal remarcar, sobretot, el percentatge d’habitatges buits que és gairebé igual que el de secundaris.

Però, tal vegada més interessant que avaluar el parc total d’habitatges és analitzar la seva evolució, i per aquest motiu podem consultar la següent taula:

Abans

de 1900 1900-1920

1921-1940

1941-1950

1951-1960

1960-1970

1971-1980

1981-1990

1991-2001

294 42 15 79 63 307 497 238 196

TAULA XV: Evolució dels habitatges al municipi de Ferreries Font: Cens 2001

En base a les dades anteriors es pot comprovar com el vertader creixement urbanístic del municipi s’ha produït a les 4 darreres dècades, des de 1960 fins a l’actualitat, i sobretot del 1960 al 1980. En aquestes quatre darreres dècades s’han construït 1.238 habitatges, quan fins aleshores en prou feines n’hi havia 500. Destacar la dècada dels 70 quan a Ferreries, es varen construir prop de 500 habitatges, gairebé una tercera part dels actuals.

A continuació i amb l’objecte d’aprofundir més en l’evolució dels habitatges en els darrers anys es fa una relació de les llicències d’obra concedides des de 1994, segons les fitxes municipals disponibles a la web de l’IBAE. De totes formes convé aclarir que aquestes dades no només inclouen les llicències per a nova obra, sinó també les de reforma.

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

17 24 33 30 32 43 45 43 34

TAULA XVI: Evolució de llicències d’obra (1994-2002). Font: IBAE



Els anys que van entre 1999 i 2001 són els que varen tenir un nombre major de llicències concedides, un poc per sobre de la resta d’anys de la dècada dels 90. Aquest període coincideix amb un dels més desenvolupistes, des del punt de vista urbanístic, en el conjunt de les Illes Balears.

Un altre aspecte força interessant a comentar del parc d’habitatges del municipi de Ferreries és la superfície útil d’aquests, sobretot en el cas d’habitatges principals. Com es pot observar a la gràfica adjunta la majoria dels habitatges principals del municipi es mouen amb unes superfícies que oscil·len entre 76 i 150 m2. Es podria precisar més i dir que la mitjana de superfície dels habitatges principals de Ferreries se situaria entorn als 109 m2.

Gràfic 13. Superfície útil dels habitatges principals. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE

76-90 m219%

91-105 m225%106-120 m2

19%

61-75 m25%

46-60 m21%

151-180 m27%

121-150 m218%

30-45 m21%Més de 180 m2

5%



1.4.3 Activitats econòmiques

Per analitzar la base econòmica local s’utilitzaran les següents fonts fonts: la memòria de l’Agenda Local 21 de Ferreries, de l’Anuari Econòmic de la Caixa del 2004 i l’IBAE. En primer lloc ens centrarem en els grans índexs pel municipi de Ferreies. A l’Anuari econòmic de la Caixa del 2004 es detallen aquests índexs que relacionam a continuació.

TAULA XVII: Dades econòmiques. Font: Anuari econòmic de « La Caixa » 2004 Ferreries BALEARS

% Atur sobre població tal 2003 1,1 2,2 % Atur sobre població tal 1998 0,6 2,2

Nivell Econòmic 7 8 Renda disponible (nivell de variació 97-02) 7 8

Activitats industrial 141 24.262 Energia i aigua 3 309 Extracció i transf min, energ i deriv, ind química 0 598 Industria tranf metalls, mec. precisió 6 1.799 Industria manufacturera 45 3.746 Construcció 87 17.810

Variació activitat industrial (%) 28,2 40,5

Activitat comercial, engròs 9 3.641 Materies primers agràries, aliments, begudes i tabac 6 1.515 Textils, confecc, calçat i art cuiro 1 217 Productes farmac. Perfum i manteniment de la llar 0 326 Comerç a l'engròs d'art consum durador 1 566 Comerç engròs interindustrial 0 110 Altre comerç engròs interindustrial 1 594 Altre comerç engròs no especificat 0 313

Variació activitats comercials engròs (%) 50 6,8

Activitats comercials detall 112 21.118 Total Alimentació 49 5.993 Comerç tradicional 44 5.381 supermercats 5 612 Total no alimentació 56 13.673 Vestido i calçat 18 3.799 Llar 10 3.631 Resta no alimentació 28 6.243 Comerç mixt i altres 7 1.452 Altre comerç mixt 7 745 Variació activitats comercials detall (%) 14,3 8,7

Activitats restauració i bars 30 9.592 Variació Activitats restauració i bars (%) -9,1 8,9

Índex industrial 9 1.581 Índes comercial 7 2.234 Índex comercial engròs 4 2.032 Ídex comercial detall 8 2.351 Índex restauració i bars 7 2.820 Índex turístic 2002 32 14.920 Índex turístic 1997 27 15.962 Índex activitat econòmica 2002 7 2.333 Índex activitat econòmica 1997 7 2.228

La taxa d’atur s’ha incrementat molt lleugerament des de 1998 fins al 2003, situant-se ara amb un 1,1 % sobre la població total, tot i això la xifra queda bastant per sota de la que es té pel conjunt de les Illes Balears, 2,2 %. Cal comentar que aquesta taxa es calcula sobre la població total i això significa que l’estructura per sexe i edats de la



població pot distorsionar els valors, seria més adequat calcular la taxa sobre la població activa.

El nivell econòmic ve expressat per la renda familiar disponible. El nivell econòmic del municipi de Ferreries és de 7, un poc per sota del de la Comunitat Autònoma. Aquestes xifres suposen una renda familiar per habitant que oscil·la entre 12.300 i 13.000 € a les Balears i entre 11.500 i 12.300 € al municipi de Ferreries.

A més aquesta renda des de 1997 s’ha incrementat entre un 37% i un 43%, un poc menys que a les Balears que en el mateix període va incrementar aquesta renda entre un 43% i un 48%. Els valors 7 i 8 que apareixen respectivament a la taula representen aquests intervals de creixement.

Pel que fa a les activitats econòmiques presents al municipi cal destacar la importància que tenen totes aquelles vinculades al món de la construcció. De les 141 activitats considerades industrials, 87 es relacionen directa o indirectament amb la construcció. A pesar d’això cal mencionar el pes important que té la indústria manufacturera en el municipi, amb 45 activitats. Amb aquestes dades, sembla doncs, que la construcció, la indústria manufacturera, i relativament el turisme constituirien la base econòmica local, i fins. Les activitats comercials i les de restauració, mostren valors elevats però no tant com als altres municipis turístics de Menorca. Ferreries és un dels municipis de Menorca amb menor pes de l’activitat turística, juntament amb es Castell.

A la part final de la taula estan detallats tota una sèrie d’índexs que reflecteixen la importància del municipi de Ferreries per cada activitat dins el conjunt de l’estat espanyol. Els valors representen la proporció de l’activitat de Ferreries sobre una base estatal de 100.000, i aquí si que queda prou clara la rellevància que té l’activitat turística en el municipi, és el valor més alt per a tots els indicadors mostrats, assolint un valor de 32. En els darrers 5 anys aquest indicador ha experimentat un lleuger increment, cosa que demostra que l’activitat turística en el municipi no està estancada, sinó en constant creixement.

Segons aquestes dades, el municipi de Ferreries és el segon per la cua per la seva activitat econòmica (7) del conjunt de l’illa de Menorca, només supera a es Migjorn Gran. Sectors econòmics Sector primari. Sector poc desenvolupat al municipi, aquest factor reflecteix el perfil econòmic del context balear on aquest sector es troba en recessió força generalitzada i té una importància econòmica molt secundària.

Sector secundari. Com s’ha vist anteriorment a Ferreries l’activitat industrial té un pes relativament important.

L’estructura de la indústria de Ferreries es caracteritza per una concentració a les branques dels transformats alimentaris, el calçat, el moble, la bijuteria i les seves empreses auxiliars. La situació actual és la d’un sistema productiu caracteritzat per una estructura tradicional que ha d’evolucionar cap a un major grau de diversificació.

L’activitat industrial, es concentra sobretot al polígon industrial del municipi i al nucli urbà. Les zones industrials de Ferreries les trobem doncs a:

• Polígon Industrial de Ferreries (POIFE).

• Nucli urbà: petits tallers.

• Disseminat: considerant com a disseminat l’Hort de Sant Patrici, etc.



En el sector secundari, tot i que ja s’ha esmentat més amunt, s’ha de fer referència a la construcció que ha esdevingut un dels sectors claus de l’economia, no sols a Ferreries, sinó a totes les Illes Balears.

Sector terciari. El municipi de Ferreries disposa d’una única urbanització turística, Cala Galdana, situada a la cala que porta el mateix nom, a la costa sud del municipi. És en aquesta zona on es localitza la principal oferta d’allotjament turístic del municipi (al nucli urbà només hi ha una fonda).

En total, se suposa que hi ha unes 1800 places turístiques al municipi. Igual que a la resta de l’illa, hi ha un cert nombre de places extrahoteleres no regulades, que no es poden comptabilitzar, però que s’estimen en un percentatge que pot arribar fins al 50% de la oferta total als mesos d’estiu, unes 1.700 places.

Una altra manera d’apropar-nos a la distribució per sectors econòmics a Ferreries és a través de la distribució per sectors de la població activa. Les dades per a la confecció d’aquest punt s’han extret també de les fitxes municipals de l’IBAE. Amb aquesta informació i a manera de síntesi es conclourà aquest apartat de sectors econòmics.

Per tal de millorar la comprensió d’aquesta variable s’introduiran 4 gràfiques, dues de Ferreries, una pel mes de juliol (temporada alta) i una altra pel mes de desembre (temporada baixa). Aquestes gràfiques es compararan amb dues de semblants per a l’illa de Menorca.

Gràfic 14. Afiliats a la seguretat social,segons sector econòmic. Ferreries.

desembre de 2002. Font: IBAE

Gràfic 15. Afiliats a la seguretat social,segons sector econòmic. Ferreries.

juliol de 2002. Font: IBAE

Agricultura3%

Indústria17%

Serveis62%

Construcció18%

No hi consta0%

Gràfic 16. Afiliats a la seguretat social,segons sector econòmic. Menorca.

desembre de 2002. Font: IBAE

Agricultura2%

Serveis72%

Indústria13%

Construcció13%

No hi consta0%

Gràfic 17. Afiliats a la seguretat social,segons sector econòmic. Menorca.

juliol de 2002. Font: IBAE

Agricultura3%

Indústria22%

Serveis59%

Construcció16%

Indústria28%

Serveis48%

Construcció21%

Agricultura3%



Els gràfics anteriors susciten tres aspectes a comentar. En primer lloc, cal remarcar el fet que el municipi de Ferreries presenta uns percentatges de treballadors al sector serveis molt inferiors als que es tenen a Menorca. Això és així, tant a la temporada alta com a la baixa. Sorprèn força la situació que es dóna a Ferreries a temporada baixa, en què el sector serveis és inferior al 50%. Tot i això, i l’escàs pes que té el turisme a l’economia municipal, es pot comprovar com aquest sector és en diferència encara el que té major percentatge de població assalariada.

Per altra banda i en contraposició al pes reduït del sector terciari, s’ha de destacar la importància del sector construcció i sobretot de la indústria que està molt més desenvolupat a Ferreries que a la resta de l’illa. Precisament el sobredimensionament del sector secundari és el que contribueix disminuir els valors relatius del de serveis. Aquí hi ha un aspecte important a remarcar, i és que, tot i que el nombre d’activitats industrials era menor que les destinades a construcció, la població activa industrial és bastant superior, el que demostra que les activitats industrial són generadores de més ocupació que no la construcció.

Finalment, s’ha de comentar dels gràfics la diferència que hi ha entre els mesos de temporada alta i baixa. Mentre els sectors, agricultura, indústria i construcció, mantenen valors absoluts d’afiliats d’una manera més estable durant tot l’any, en canvi el sector serveis presenta una distribució més irregular, amb un màxim a l’estiu, temporada alta turística, i mínim a l’hivern. Aquest fet provoca les diferències en els valors relatius dels gràfics a dalt exposats.



1.5 SUBSISTEMA: EQUIPAMENTS, INFRAESTRUCTURES I VECTORS AMBIENTALS

En aquest apartat de la memòria es procedirà a realitzar una relació dels equipaments dotacionals de què disposa el municipi de Ferreries i es detallaran també les infraestructures principals que donen servei al terme.

1.5.1 Equipaments 1.5.1.1 Escolar

El municipi de Ferreries disposa d’un centre educatiu de primària i infantil. Es tracta del Col·legi Públic Castell de Santa Àgueda, situat a l’Avinguda de Son Morera,que en el curs 2001-2002 tenia 242 alumnes matriculats, 68 d’infantil i 174 de primària.

També hi ha a Ferreries un centre d’ensenyament Secundari, es tracta de l’IES Biel Marto, situat a l’avinguda de Son Morera, que tenia al curs 2001-2002 278 alumnes.

1.5.1.2 Esportiu Segons les dades exposades a la Memòria del PTI a Ferreries hi ha 12 instal·lacions esportives, de les quals 5 tenen un ús estacional i 7 un ús anual.

El municipi té una ràtio d’equipaments esportius d’ús anual per població de dret que es pot considerar mitjana si es compara amb la resta de l’illa. Només Ciutadella i es Castell tenen ràtios inferiors o pitjors. En canvi als mesos d’estiu la ràtio per població total, de dret més estacional, és la segona més elevada de Menorca, superada només per Maó.

Segons el cens d’equipaments esportius, els equipaments de propietat municipal són els que es relacionen a continuació:

Equipament CP FERRERIES (CASTELL DE SANTA AGUEDA) POLISPORTIU MUNICIPAL DE FERRERIES PAVELLÓ ESPORTIU I.E.S. DE FERRERIES CLUB D'ESCACS DE FERRERIES

TAULA XVIII: Equipaments esportius de propietat municipal. Ferreries. Font: Cens d’equipaments esportius 2001.

1.5.1.3 Sociosanitari

Actualment, la població de Ferreries rep assistència sanitària a través d’un consultori local existent en aquest municipi, una unitat bàsica rural, amb servei de visites diversos dies a la setmana.

Però Ferreries pertany a la zona bàsica de salut anomenada central, juntament amb es Migjorn, es Mercadal i Alaior. Precisament és en aquesta darrera població on hi ha el Centre de Salut, al qual s’han de desplaçar els habitants de Ferreries.

Ferreries a més disposa d’una residència de majors, una de les cinc que hi ha a l’illa.

1.5.1.4 Cultural Si es relaciona Ferreries amb la resta de municipis de l’illa, es pot assegurar que es tracta d’un terme municipal poc dotat en aquest aspecte. A pesar d’això, s’ha de tenir en compte que també és un municipi poc poblat i amb escàs pes del turisme, i que per tant no té les mateixes necessitats que la resta.



Nombre de museus Nombre de sales

d’exposicions Nombre de

teatres/auditoris Maó 3 6 4 Sant Lluís 1 1 2 Es Castell 2 1 1 Alaior 1 3 0 Es Mercadal 3 2 0 Es Migjorn Gran 0 1 1 Ferreries 1 1 0 Ciutadella 3 6 4

TAULA XIX: Equipaments culturals per municipis. Font: Agenda Local 21 de Sant Lluís.

1.5.1.5 Zones Verdes

Segons la Memòria descriptiva de l’Agenda Local 21 al nucli urbà de Ferreries s’hi troben les següents places públiques :

- Plaça de l’Església

- Plaça Jaume II

- Plaça d’Espanya

- Plaça Francesc d’Albranca

- Plaça de la Constitució

- Plaça Menorca

- Plaça Príncep Joan Carles

- Glorieta dels Màrtirs

Les dues darreres places no disposen d’espai públic, ja que són rotondes i per tant, no se’n fa un ús públic.

Com s’observa al llistat anterior, les places es troben repartides per totes les zones del nucli urbà, i és al casc antic a on hi ha més densitat de places del municipi. La Plaça de l’Església i la Plaça Jaume II, estan dintre una zona de carrers de trànsit restringit, per on hi poden circular els veïns i comerciants de la zona. La majoria de les places disposen d’un mobiliari urbà en condicions.

A l’altre costat del Torrent de Son Granot s’hi troba una àmplia zona de pinar, considerada per l’Ajuntament com a Parc Urbà. Una altra zona verda urbana del municipi, que es troba a la Urbanització de Cala Galdana és el pinar de darrera la platja de Cala Galdana.

1.5.2 Infraestructures i vectors ambientals 1.5.2.1 Aigua

Aigua potable Subministrament

El municipi de Ferreries actualment s’abasteix en la seva totalitat d’aigua subterrània extreta de diversos pous situats al propi municipi. L’abastament a Ferreries està organitzat d’acord als 2 nuclis de població existents (Ferreries i Cala Galdana) amb xarxes independents. Cada unitat disposa dels següents elements principals:

• Pous d’abastament.



• Dipòsits d’acumulació i potabilització de l’aigua.

• Xarxa d’abastament als usuaris.

En el municipi de Ferreries hi ha un elevat nombre de pous, la majoria dels quals s’exploten per activitats agrícola-ramaderes i la seva gestió és privada. Per contra, la gestió dels pous per abastament domèstic i industrial corre a càrrec de l’Ajuntament de Ferreries en el nucli urbà i al Polígon Industrial (POIFE), mentre que a Cala Galdana la gestió és privada.

Els pous que subministren aigua a Ferreries són els tres següents:

• Pous Biniatrum 1 i 2. Situats al peu de la carretera de Migjorn Gran, a un Km al sud del poble.

• Pou de Calafí Nou, situat en la finca del mateix nom, 1 Km al sud del poble.

Actualment, la Cala Santa Galdana s’abasteix de dos pous privats que venen l’aigua a SOREA, qui la subministra en tota la urbanització. Consums

Segons s’exposa a la Memòria de l’Agenda Local 21, durant l’any 2001 es van consumir un total de 443.000 m3 d’aigua provinents de les captacions de pous citades anteriorment. De totes formes, i segons el mateix document, el consum ha de ser molt superior perquè hi ha molts de pous particulars dels quals no es disposa dades.

Pel que fa als percentatges de consum per sectors, l’agricultura és la que més aigua consumeix, tot i que no hi ha dades disponibles, se suposa que prop del 60% de l’aigua consumida al municipi es destina a aquest ús. El consum domèstic dels residents assoleix un percentatge d’un 12% igual que el consum dels turistes. El 16% restant del consum d’aigua va destinat a l’ús industrial.

El consum d’aigua en els dos nuclis principals del municipi de Ferreries és molt variable al llarg de l’any, degut principalment als marcats caires poblacionals dels dos nuclis: Ferreries força estable durant tot l’any, i Cala Galdana amb un fort gradient poblacional estacional. A Ferreries, nucli, el consum en els mesos d’estiu és de 128.790 m3 mentre que a l’hivern és de 114.210 m3, per altra banda a Cala Galdana el consum és de 99.000 m3 a l’estiu i només d’11.000 m3 a l’hivern. Aigües residuals Segons s’informa a l’Agenda Local 21 les infrastructures de sanejament del municipi són gestionades bàsicament per dues administracions:

• Ajuntament de Ferreries: Gestiona la xarxa de clavegueram del municipi, així com les estacions de bombament associades. També té al seu càrrec la gestió de l’EDAR municipal.

• Institut Balear de Sanejament (IBASAN): Gestiona l’EDAR de Serpentona que, tot i estar ubicada en el municipi de Ciutadella, tracta les aigües residuals del nucli de Cala Santa Galdana.

En base a l’exposat anteriorment la xarxa de clavegueram de Ferreries presenta dues unitats:

• Ferreries: Es tracta de la unitat de major dimensionat, tant a nivell de superfície d’abast com a nivell de volum d’aigua recollida. Es tracta d’una xarxa unitària que recull les aigües residuals provinents del nucli urbà de Ferreries i del Polígon Industrial.

La seva longitud total és de prop 6.400 metres. Està construïda amb canonades de fibrocement, el diàmetre de les quals oscil·la entre 30 i 70 cm.



• Cala Santa Galdana: La urbanització de Cala Santa Galdana, situada al sud del municipi, a la marge esquerre del torrent de l’Algendar disposa de xarxa de clavegueram individualitzada, tot i que està connectada a la xarxa de Serpentona (terme municipal de Ciutadella) mitjançant un col·lector d’impulsió que creua el pont que uneix les dues zones. Les aigües residuals són tractades en l’EDAR de Serpentona (Ciutadella).

El cabdal anual màxim tractat a l’EDAR de Ferreries és de 290.000 m3 amb una capacitat de tractament de 800 m3 per dia. A Cala Galdana el volum màxim abocat és de 140.000 m3 a l’any, la meitat que al nucli de Ferreries.

1.5.2.2 Energia

Existeixen al municipi de Ferreries dues línies de distribució d’AT (alta tensió), amb una tensió de 132 KV. El recorregut que realitzen aquestes dues línies d’alta tensió és des de la subestació de transformació de Ciutadella (situada al Camí Vell, a l’est del nucli urbà de Ciutadella) fins a la subestació de transormació de Sa Dragonera, a Maó. És a dir, ambdues línies d’alta tensió creuen el terme municipal de Ferreries, una amb una longitud aproximada de 8 km i l’altre d’uns 7 km l’altre dins el terme municipal.

El número de clients total de la companyia subministradora per a l’any 2001 va ser de 1.963, 1 d’ells en MT i la resta en BT la potència contractada va ser de 12.142 kw. Per a caracteritzar el consum d’energia elèctrica es mostra la següent taula, que permet observar l’evolució del consum en els propers anys i a l’hora diferenciar entre consum domèstic i la resta.

Tipus 1996 1997 1998 1999 2000 2001 Domèstic 6.239 4.926 5.499 5.810 6.370 6.316 Resta BT 4.213 5.733 5.944 6.374 6.648 7.302

AT 705 847 949 1.266 1.340 1.349 Total 11.157 11.506 12.392 13.449 14.358 14.968

TAULA XX: Consum elèctric (MWh). Font: Agenda Local 21 de Ferreries.

L’evolució del consum energètic en els darrers anys ha estat molt superior al creixement de la població, cosa que suposa que cada vegada hi ha un consum per càpita més elevat.

Pel que fa al consum d’energia procedent de combustibles líquids s’han fet servir també les dades de l’Agenda Local. S’ha fet servir una estimació per al municipi de Ferreries a partir de les dades facilitades per l’Agència d’Energia de Menorca, del consum total de l’illa. Els resultats es mostren a la següent taula:

Tipus 1997 1998 1999 2000 Benzina amb plom 879,82 812,9 769,7 675,04 Benzina sense plom 594,23 727,89 829,3 861,12 Gas-oil “A” 725,76 840,42 935,72 1031,1 Gas-oil “B” 191,91 200,85 221,97 262,38 Gas-oil “C” 297,26 346,93 378,9 401,34 Total 2688,98 2928,99 3135,59 3230,98

TAULA XXI: Consum amb tep combustibles líquids a Ferreries . Font: Agenda Local 21 de Ferreries.



1.5.2.3 Residus Les dades extretes per fer aquest apartat són del document informatiu de l’Agenda Local de Ferreries.

A continuació es mostra la producció total de residus al municipi durant els anys 2000 i 2001 així com la ràtio de residu per habitant i dia.

La població ha estat estimada per l’OBSAM a partir de la població de fet de Menorca, la producció de residus de Menorca i el percentatge de producció de residus corresponent al municipi. Per a l’hivern s’estima una població de fet d’aproximadament 4.000 persones i per a l’estiu s’ha estimat una població de fet d’aproximadament 7.900 persones.

2000 2001 Paper i cartró 161.960 186.577 Vidre 76.313 100.064 Envasos lleugers 163.964 188.578 Matèria orgànica 210.040 401.000 Rebuig 614.281 878.220 TOTAL 1.226.558 1.754.439

TAULA XXII: Producció de residus a Ferreries (Kg) . Font: Agenda Local 21 de Ferreries.

2000 2001 Estiu 1,57 1,65 Hivern 1,63 1,75 Mitjana anual 1,6 1,7

TAULA XXIII: Ràtio de residus per habitant i dia (Kg/hab/dia) . Font: Agenda Local 21 de Ferreries.

La ràtio de producció de residus per habitant i dia de Ferreries és inferior durant els mesos d’estiu. Per altra banda, és important comentar que la mateixa ràtio és superior a la de Menorca que era de 1,49 Kg per persona i dia a l’any 2001.

1.5.2.4 Xarxa viària i transports (Vegeu a l’annex cartogràfic el Mapa 10: Infraestructures)

La xarxa viària de Menorca s’estructura en dos grups de carreteres, la xarxa viària principal i la xarxa viària secundària. La xarxa viària principal al municipi de Ferreries està integrada únicament per la següent carretera.

• La Me-1 de Maó a Ciutadella, que travessa el terme municipal d’est a oest. Segons dades de la fase de memòria del Pla Director Sectorial de Carreteres de Menorca, les carretera enunciada presenta la següent intensitat mitjana diària de trànsit a l’any 2003. Hi ha dos punts d’aforament que permetran conèixer la intensitat mitjana diària de trànsit d’aquesta via, tots dos fora del terme municipal. El primer punt de control és el PM-60, situat al tram de carretera Ciutadella-Ferreries, concretament al punt qilomètric 42 de la Me-1 (terme municipal de Ciutadella); en aquest punt la imd era de 9.888 vehicles al 2002, i de 9.858 vehicles al 2003. L’altre punt de control que s’utilitzarà és el PM-22, situat al punt quilomètric 23 a l’altura des Mercadal. Les xifres d’imd per aquest punt eren de 9.370 vehicles al 2002 i 9.400 al 2003,



Les carreteres de la xarxa secundària són les següents:

• La Me-20 de Ferreries a Cala Galdana.

• La Me-22 de Ferreries a es Migjorn Gran.

Pel que fa a les dades de imd d’aquestes vies:

• A la carretera Me-22, en el punt Km 0,5, per tant molt a prop del nucli de Ferreries, l’imd era al 2003 de 2.379 vehicles i al 2002 de 2.980.

• La Me-20 de Ferreries al Migjorn, a l’altura del Km 0,8 , és a dir, a l’altura del nucli de Ferreries, presentava una imd de 1.391 vehicles al 2002 i de 1.581 al 2003.

Aparcaments El municipi no disposa de pàrkings municipals ni privats així com tampoc disposa de zones d’aparcament regulades, ja que no hi ha un dèficit de places d’estacionament. De totes maneres, el nucli urbà és la zona que pot presentar més problemes per estacionar degut a que és a on es concentra l’activitat administrativa i comercial del municipi. Parc de vehicles A l’any 2001 i segons dades de l’IBAE al municipi de Ferreries hi havia 2.690 vehicles, dels quals 2.092 eren turismes, 146 motos, 445 camions, 4 autobús i 3 tractors. Si es considera que al 2001 hi havia 4.134 habitants empadronats al municipi s’arriba a la conclusió que hi ha una mitjana d’0,65 vehicles a motor per cada habitant empadronat. Aquí no es considera la població flotant, que viu o fa les seves vacances al municipi però que no està empadronada. La ràtio resultant és baixa, segurament perquè no està distorsionada per la presència de vehicles de lloguer com a altres municipis de l’illa.



1.6 SUBSISTEMA: PATRIMONI (Vegeu a l’annex cartogràfic el Mapa 11:Patrimoni)

Relació de Béns d’Interès Cultural del municipi de Ferreries:

• S’alberg vell. Codi: (R.I.) 51 000344700000

• Algendaret. Codi: (R.I.) 51 000344800000

• Algendar Nou. Codi: (R.I.) 51 000344900000

• Algendar Vell. Codi: (R.I.) 51 000345000000

• Tanca de sa Talaia. Codi: (R.I.) 51 0003451 00000

• Tanca de sa Campana. Codi: (R.I.) 51 000345200000

• Tanca des Pins. Codi: (R.I.) 51 000345300000

• Pleta de sa Cova. Codi: (R.I.) 51 000345400000

• La Beltrana (núm 1). Codi: (R.I.) 51 000345500000

• Tanca de sa Partio de Sant Joan. Codi: (R.I.) 51 000345700000

• Es Puig. Codi: (R.I.) 51 000345800000

• Darrera ses Cases. Codi: (R.I.) 51 000345900000

• Binicalssitx. Codi: (R.I.) 51 000346000000

• Es Milocar. Codi: (R.I.) 51 000346100000

• Binimassó. Codi: (R.I.) 51 000346200000

• Binissaid. Codi: (R.I.) 51 000346300000

• Tanca de sa Talaia. Codi: (R.I.) 51 000346400000

• Es Barranc. Codi: (R.I.) 51 000346500000

• Ses Païsses. Codi: (R.I.) 51 000346600000

• Es Pla Erm. Codi: (R.I.) 51 000346700000

• Es Castell. Codi: (R.I.) 51 000346800000

• Es Siti des Cristians. Codi: (R.I.) 51 000346900000

• Marina de Son Bruc. Codi: (R.I.) 51 000347000000

• Sa Serra. Codi: (R.I.) 51 000347100000

• Sa Cala. Codi: (R.I.) 51 000347200000

• Santa Ponça. Codi: (R.I.) 51 000347300000

• S’Ombrívol. Codi: (R.I.) 51 000347400000

• Santa Teresa. Codi: (R.I.) 51 000347500000

• Puig des Trispol. Codi: (R.I.) 51 000347600000

• Tanca des Pi. Codi: (R.I.) 51 000347700000

• Sant Joan. Codi: (R.I.) 51 000347800000

• Puig des Bec. Codi: (R.I.) 51 000347900000

• Sa Marina Gran. Codi (R.I.) 51 000348000000



• Sa Tanca Gran. Codi (R.I.) 51 000348100000

• Son Bell-lloquet Vell. Codi (R.I.) 51 000348200000

• Son Gornés. Codi (R.I.) 51 000348300000

• Son Gronesset. Codi (R.I.) 51 000348400000

• Costa des Nesplers. Codi (R.I.) 51 000348500000

• Sa Terra Noveta. Codi (R.I.) 51 000348600000

• Es Claperà des Pont. Codi (R.I.) 51 000348800000

• Es Corral de sa Punta. Codi (R.I.) 51 000348900000

• S’Hortal de ses Carxofes. Codi (R.I.) 51 000349000000

• Ses Cases. Codi (R.I.) 51 000349100000

• Es Pas Vermell. Codi (R.I.) 51 000349200000

• Ses Pletes de sa Talaia. Codi (R.I.) 51 000349300000

• Ses Pletes. Codi (R.I.) 51 000349400000

• Sa Punta. Codi (R.I.) 51 000349500000

• Tanca de sa Talaia. Codi (R.I.) 51 000349600000

• Tanca de na Salorta. Codi (R.I.) 51 000349700000

• Coster de sa Miloca. Codi (R.I.) 51 000349800000

• Ses Puntes. Codi (R.I.) 51 000349900000

• Es Vilàs. Codi (R.I.) 51 000350000000

• Es Drac. Codi (R.I.) 51 000350100000

• Es Torrent. Codi (R.I.) 51 000350200000

• Tanca de Sa Tenaça. Codi (R.I.) 51 000350300000

• Tirassec. Codi (R.I.) 51 0003504 00000

• Naveta de la Beltrana número 2. Codi (R.I.) 51 000345600000

• Ruïnes de Son Marcè de Baix. Codi (R.I.) 51 000348700000

• Santa Àgueda. Codi (R.I.) 51 000855300000

• Torre de Santa Ponsa. Codi (R.I.) 51 000855400000



1.7 SUBSISTEMA: PLANEJAMENT 1.7.1 Evolució històrica i situació urbanística actual

El municipi de Ferreries, com ja s’ha comentat, té dues parts, des del punt de vista físic, clarament diferenciades, el nord i el sud, que condicionen l’estructura territorial resultant. A continuació, i de manera molt resumida, es detallaran els principals trets de la construcció del territori municipal fent referència a les dues parts esmentades abans i a la població de Ferreries, que situada al mig de les dues constitueix el nucli més important.

A l’àmbit de tramuntana els elements físic-ambientals constitueixen importants condicionants del model territorial municipal. En primer lloc, cal comentar que hi ha poca costa, i a més no hi ha platges que siguin un reclam turístic, és per aquest motiu que no s’han desenvolupat urbanitzacions. Per altra, banda l’orografia d’aquesta zona també és molt accidentada, és l’àrea més muntanyosa de Menorca, i aquest és un altre fet que també ha condicionat el desenvolupament urbanístic. Es podria afirmar que aquesta accidentabilitat del relleu ha afavorit la perdurabilitat dels usos naturals, en detriment dels usos urbans i fins i tot els agropecuaris.

Aquest món rural, en el qual apareixen integrats elements i processos naturals d'elevat valor, està gestionat per un reduït nombre de llocs de grans dimensions. De fet, històricament i avui per avui, és la zona amb un grau de concentració de l'explotació i de la propietat més elevada de tota l'illa. Crida l'atenció que algunes de les grans possessions identificades en el capbreu protocadastral de començaments de segle XVII es mantenen actualment quasi bé amb els mateixos límits que quatre segles enrera.

A l’àmbit del migjorn els elements del medi físic i natural també condicionen el model territorial del municipi de Ferreries. L’orografia en aquest cas ve marcada pels barrancs que travessen la plataforma calcària i que desemboquen al mar, a la costa sud, creant zones humides i cales. Igual que passava a la zona nord amb els relleus, aquí els barrancs han afavorit la permanència dels usos naturals, perquè en aquests indrets els sòls són pobres per a ser destinats a l’activitat agrícola, i el relleu és tan accidentat que no permet el desenvolupament urbanístic.

A la costa, el més destacable és l'absència d'assentaments permanents, de caràcter turístic-residencial, llevat de Cala Galdana, tot i els evidents recursos i l'atractiu que per al model turístic de sol i platja presenten. Les dificultats d'accés així com la manca de tot tipus de d'equipaments han contribuït a la denominació de platges verdes que se'ls atribueix. L'evolució, particular i tardana, del desenvolupament turístic, La via menorquina del creixement, és probablement el primer factor a considerar de l’escàs desenvolupament urbanístic de la costa sud de Ferreries. Menorca, deixant de banda d'altres aspectes, comptava a principis dels setanta amb un a estructura econòmica diversificada i sana. El turisme apareixia com un negoci més, però no com l'única sortida. Al conjunt cal afegir-hi el comportament de la propietat i de l'explotació de la terra, amb un sistema força arrelat que encara era dinàmic durant el darrer quart del segle XX, i el debat conservacionista, avançat a Menorca.

La fundació de la vila de Ferreries és deguda al rei Jaume II de Mallorca, que a principis del segle XIV féu construir l’església de Sant Bartomeu en uns terrenys que pertanyien a frares mercedaris.

El caràcter disseminat de la població no va afavorir el desenvolupament de Ferreries, que abans de finalitzar l’època medieval, comptava ja amb alguns nuclis aïllats de població. Es tenen notícies de que el 1457 es varen fundar els llocs de Terraroja, Son Gornès, Son Gras i Ruma; i que l’any 1476 naixien els de Son Mercer i Sa Mola. Tots ells com a petites cèl·lules de població.



Ferreries va prendre un impuls notable durant el segle XVIII, en plena dominació anglesa, amb la construcció del Camí d’En Kane, la primera via de comunicació que enllaçava Maó i Ciutadella i que passava per la vila

El canvi econòmic de l'illa, en alguns aspectes ja des del segle XVIII, però especialment durant la darrera centúria, ha modificat en profunditat el perfil econòmic i funcional d'aquesta vila, amb el desenvolupament de l'activitat industrial i terciària i la pèrdua del protagonisme agrari passat. Consideració especial mereix el desenvolupament del polígon industrial situat a la vora del nucli tradicional.

La població es troba assentada al sud de la muntanya de S’Enclusa, sobre una elevació en el camí de Maó a Ciutadella. La part moderna del nucli urbà s’ha estès cap a les planes de Son Granot.

Evolució del Planejament L’urbanisme del municipi es regula mitjançant un Pla General d’Ordenació Urbana aprovat definitivament el 13 de juny 1986, amb un text refós que és del desembre de 1996. A part dels dos documents anteriors s’han aprovat les següents modificacions des de l’aprovació definitiva del planejament:

1. Delimitació UAU-4 Gener. Aprovació definitiva 24-4-1992.

2. Polígon D’actuació Núm 1 (PA-1 “Son Granot”). Aprovació definitiva 8-10-1990.

3. N.U., Cala Galdana POIFE i SUP. Aprovació definitiva 24-04-1992.

4. Anul·lada

5. Habitatges de protecció oficial. Aprovació definitiva 24-04-1992.

6. Balcons posteriors Zones 5 “eixampla” i 7b reordenació de l’edificació. Aprovació definitiva 23-09-1993.

7. N.U Ferreries- Accés de llevant. Aprovació definitiva 24-11-1994.

8. Anul·lada

9. Reculades Cala Galdana. Aprovació definitiva 30-03-1998.

10. Catàleg de Protecció. Aprovació definitiva 14-02-2001.

11. Delimitació Sòl urbà polígon industrial (segon fase). Aprovació definitiva 14-02-2001.

12. Alineació carrer número 2. Aprovació definitiva 16/12/2002.

13. anul·lada

14. Adaptació a la llei de sòl rústic. Aprovació definitiva 25-03-2002.

15. anul·lada

16. Pla especial de protecció del Paisatge configurat pels Penya-segats de Cala Galdana i la seva millora del medi urbà i el seu entorn. Aprovació definitiva 09-06-2000.

17. Adaptació a la llei de les DOT. Aprovació definitiva 19/12/2003.

18. Equipament cultural. Aprovació definitiva 02/10/2002.

19. Regulació zona ses fonts. Encara no està aprovada definitivament.

20. Fitxa catàleg Històric hort de Sant Patrici. Aprovació definitiva 25-02-2002.

21 Regulació d’alçada en zones amb A.R. M diferent. Encara no està aprovada definitivament.



Amb posterioritat a l’aprovació del PGOU s’han aprovat dues normes bàsiques per a l’ordenació territorial de les Illes Balears. Es tracta de les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT) i del Pla Territorial Insular de Menorca (PTI). Ambdós instruments es regulen a la Llei 14/2000 de 21 de desembre, d’Ordenació Territorial (LOT)

Les Directrius d’Ordenació Territorial de Balears de les Illes Balears i de mesures tributàries (DOT) foren aprovades definitivament com a Llei 6/1999, de 3 d’abril i han estat modificades en tres ocasions:

• per la Llei 9/1999, de 6 d’octubre, de Mesures cautelars i d’emergència relatives a l’Ordenació del Territori i l’Urbanisme a les Illes Balears.

• per la Llei 8/2003, de 25 de novembre, de mesures urgents en matèria d'ordenació territorial i urbanisme a les Illes Balears.

• per la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives.

Les DOT estableixen al seu article 4 l’obligació dels municipis d’adaptar els seus instruments de planejament general vigents en el termini màxim de dos anys. El Planejament General de Ferreries ja està adaptat definitivament a les Directrius d’Ordenació del Territori.

Per la seva banda el 25 d’abril de 2003 es va aprovar definitivament el Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) que defineix el nou model territorial per a tota l’illa i el seu objectiu és el d’establir l’ordenació sostenible de tot el seu territori, entesa aquesta sostenibilitat en la seva triple vessant (ambiental, social i econòmica). A la disposició final primera d’aquest pla s’obliga, així mateix; als Ajuntaments a adaptar-se al PTI en un termini màxim de quatre anys.

Ferreries, igual que qualsevol altre territori, té un límit d'acord amb les seves capacitats i sobrepassar-lo pot generar processos de degradació impossibles de recuperar en el futur. Aquesta és, per sobre de totes, la primera finalitat del PTI de Menorca, és a dir, contribuir a una planificació més coherent i sostenible del territori menorquí. Per tant l’adaptació al PTI que es pretén dur a terme del planejament municipal de Ferreries s’ha d’entendre amb els mateixos termes, com a una adaptació de la planificació municipal amb criteris de sostenibilitat i d’ús racional del territori.

1.7.2 Classificació del sòl (Vegeu Mapa 12: Classificació i qualificació, segons el PTI)

Si hi ha alguna característica remarcable de la classificació del sòl al municipi de Ferreries, és la gran quantitat de Sòl Rústic, sobretot la gran quantitat de Sòl Rústic Protegit, un 81% del territori segons la qualificació establerta pel Pla Territorial Insular. Aquest fet s’explica per l’excel·lent qualitat físico-natural del territori de Ferreries i per l’escàs desenvolupament urbanístic que hi ha hagut.

Segons la cartografia de l’Adaptació del PGOU a les DOT, les superfícies corresponents a cada classe de sòl són les que s’exposen a continuació, a la següent taula:



Classe de sòl Superfície (Ha) Sòl Urbà 85,1 Sòl Apte per a la Urbanització 2,4 Sòl Rústic 6539,07

Protegit (AANP) 2300,74 ANEI 1945,24 AIA 974,66 AT 117,14 Forestal 138,52 SRG 1058,63

Total 6626

TAULA XXIV: Classificació del sòl i qualificació a Sòl Rústic. Font: Modificació del PGOU de

Ferreries per a la seva adaptació a les DOT

Si es pren com a base la cartografia del PTI, que es plasma en el mapa 12 d’aquesta memòria, es pot comprovar que aquestes xifres inicials varien lleugerament:

Classe de sòl Superfície (Ha)Sòl Urbà 83,2 Equipaments 4,1Sòl Rústic 6539,6

ANEI (AANP) 1645,7ANEI 2.156,2ANIT 1.393,9AIP 204,1AIA 1040,9SRG 98,8

Total 6626

TAULA XXV: Classificació del sòl i qualificació a Sòl Rústic. Font: Cartografia de classificació i qualificació del PTI

Amb el PTI tal i com es comprova s’ha mantingut el model territorial, només es detecten alguns petits canvis de qualificació en sòl rústic, però sempre mantenint un nivell semblant de protecció.



2 DIAGNOSI TERRITORIAL En aquest apartat i partint de l’anàlisi eleborat amb anterioritat es realitzarà una diagnosi dels principals problemes i avantatges detectats pel municipi de Ferreries. Aquesta diagnosi es durà a terme en per cada un dels subsistemes fets servir al capítol d’anàlisi.

2.1 SUBSISTEMA FÍSICO-NATURAL Medi físic

• Municipi amb característiques geomorfològiques força variades que cal preservar. El fet que sigui un municipi que s’estén des de la costa Nord a la Sud de Menorca contribueix a aquesta gran varietat de formes del relleu. Al sud del terme s’alterna la plataforma calcària amb els barrancs que la creuen. De fet els barrancs d’aquesta part de la costa sud de Menorca són els més destacats. A la meitat septentrional del municipi predominen els relleus més accidentats sobre materials paleozoics, és aquí precisament on trobam algunes de les majors elevacions de l’illa de Menorca, com el Castell de Santa Àgueda o s’Enclusa..

• Pocs espais destinats al conreu. No hi ha molts espais aptes pel conreu segons es pot comprovar a la cartografia adjunta de la Memòria Informativa, tot i això seria convenient que aquests espais i aquells altres que sempre s’han destinat de manera més clara a l’agricultura, fossin considerats al manco com a Àrea d’Interès Agrari (AIA).

• Zones amb risc d’inundació. Pel que fa a l’hidrologia superficial, i al llarg dels principals cursos se detecten zones de risc d’inundació, que han de ser incloses per l’adaptació com a sòl rústic protegit, amb la categoria de Àrea de Prevenció de Riscos. Entre d’altres es detecten les següents zones de risc al municipi, que a més queden reflectides a la cartografia adjunta: alguns espais a la vora del camí de Tramuntana, Ferreries i polígon industrial, Torrent de Son Gras al seu pas per la carretera Me-1, Cala Galdana i a l’interior de la majoria dels barrancs del sud.

• El balanç hídric de l’aqüífer de Migjorn és deficitari amb observació d’alguns fenòmens d’intrusió marina. El Pla Hidrològic no preveu per a l’aqüífer de Migjorn problemes d’abastiment d’aigua. El Pla estima un augment assumible de la demanda d’aigua, passant de 22,8 Hm3 a l’any 1996 a 24,9 Hm3 al 2016. Actualment l’aqüífer de Migjorn es considera que té una capacitat de 50 Hm3 per any, i amb un balanç hídric positiu a nivell de tota l’illa, segons les previsions del Pla Hidrològic. El balanç, però, canvia segons la posició geogràfica, hi ha zones on es considera que és deficitari, amb l’observació d’alguns fenòmens d’intrusió marina en el litoral.

• Risc de contaminació dels aqüífers a la meitat sud del terme municipal. A la meitat meridional de Ferreries dominen les litologies calcàries, cosa que significa que són materials força permeables i que per tant faciliten la filtració. A les zones amb més risc s’hauran de regular els usos permesos.

• Riscos d’erosió, incendi i esllavissament. A més, tal i com es comentava a l’apartat de riscos, hi ha altres tipus de risc que s’han de tenir en consideració a l’hora de fer l’ordenació: risc d’esllavissament, risc d’incendi o risc d’erosió. En tots els casos s’hauran d’aplicar les correccions pertinents tal com estableix el PTI.



Medi natural

• Superfície bastant considerable d’àrees naturals en el terme municipal. En el municipi existeixen diverses àrees considerades d’interès per a la conservació del patrimoni natural i el paisatge, les quals suposen una porció de territori considerable en el conjunt del terme, pràcticament un 50%. Aquestes àrees es troben repartides per tot el terme municipal, tant a la costa com a l’interior, entorn a barrancs i zones muntanyoses. Alguns d’aquests hàbitats, comunitats i espècies vegetals i animals són de gran valor, alguns d’ells molt fràgils. La majoria d’àrees d’interès gaudeixen actualment de protecció, concretament aquelles que formen part de: l’ANEI 3 dels Alocs a Fornells (643 Ha al municipi), l’ANEI 17 de Santa Àgueda i s’Enclusa (1.647 Ha en el terme), i l’ANEI 13 de Binigaus a Cala Mitjana (1.196 Ha). A més dins aquests espais se consideren ANEI d’Alt Nivell de Protecció alguns àmbits, com per exemple els alzinars.

• Pràcticament tots els espais naturals del terme municipal estan protegits per alguna figura de la planificació supramunicipal. Si es comparen els mapes de la memòria referents a vegetació i a classificació es pot observar que només hi ha algunes àrees considerades d’interès per a la conservació del patrimoni natural i el paisatge que no estan protegides per cap figura específica. Cal destacar per exemple la capçalera del Torrent de Trebalúger està exclosa de l’ANEI Me-13. La zona que limita les ANEI Me-17, Me-3, Me-2 i Me-13 queda fora dels límits de les ANEI, i en canvi presenta uns valors ecològics i paisatgístics prou elevats. L’adaptació a les DOT del Pla actual i el PTI, en aquest sentit, han contribuït a millorar aquest aspecte incrementant la protecció dels espais considerats com a valuosos des del punt de vista ecològic. A part de les àrees considerades ANEI, s’han inclòs Àrees d’Alt Nivell de Protecció (AANP) i Àrees Naturals d’Interès Territorial (ANIT) que han contribuït de manera decisiva a protegir aquests indrets.

• El Barranc d’Algendar, un dels espais de major valor ecològic de Menorca, declarat Monument Natural i Lloc d’Interés Comunitari, en un futur pot ser declarat Parc Natural, juntament amb la resta de l’ANEI Me-13, ja que s’han iniciat els tràmits.

• Elevada diversitat dels espais naturals existents al terme municipal de Ferreries. Els espais naturals tenen una naturalesa molt dispar, al municipi s’hi troben àrees forestals, zones humides, garrigues, marines, barrancs, turons, torrents, espadats, coves amb fauna...

• Protecció mitjana del medi marí. La costa nord de Ferreries queda inclosa dins la Reserva Marina del Nord de Menorca, creada al juny de 1999. D’altra banda, la costa sud tot i els seus valors, en aquests moments no compte amb cap tipus de protecció. Una de les opcions per corregir aquestes mancances seria considerar l’àmbit d’aquesta costa sud com a Reserva Natural Marítimo-Terrestre, com preveu el PTI, tot i que s’ha de remarcar que aquest és un tema que queda fora de la competència municipal.

• Existeixen zones aptes com a corredors biològics. De fet, les tres ANEI inclosos en el municipi de Ferreries, tenen connexió entre ells i a l’hora connecten amb altres Espais Naturals Protegits dels municipis veins.



2.2 PAISATGE I OCUPACIÓ DEL SÒL • La majoria de les unitats paisatgístiques incloses al terme municipal de

Ferreries, i definides al capítol corresponent de la Memòria Informativa, mereixen un tractament especial per afavorir la seva protecció. La major part d’aquestes unitats paisatgístiques contenen elements naturals o antròpics que mereixen ser conservats pel seu valor. A Ferreries s’han definit 5 unitats paisatgístiques, dues que abasten la meitat nord del municipi, caracteritzades per la presencia muntanyosa i zones d’alt valor natural lligades a aquests relleus, dues zones que abastarien el passadís central, on es mesclen les zones més humanitzades del municipi amb zones naturals, i una al sud que inclou alguns dels principals barrancs de l’illa de Menorca. Les dues unitats de la meitat nord i la unitat de la meitat sud són les que presenten una major qualitat ambiental, i a l’hora també una major fragilitat, en conseqüència són també les que es mereixen un millor tractament.

• S’està produint un procés continu d’abandonament dels camps de conreu del municipi. La superfície de camps de conreu en procés d’abandó i de les zones improductives, supera el 6,5% de la superfície municipal. Aquests espais són ocupats progressivament per vegetació natural.



2.3 ACTIVITATS ECONÒMIQUES I POBLACIÓ • Creixement de població constant a les darreres 4 dècades. La població de

Ferreries ha experimentat un creixement constant des de 1960, duplicant els seus efectius 2.019 en aquella data i 4.338 al 2003. El creixement ha estat sempre molt estable, sense períodes de recessió o d’estancament clarament marcats, però tampoc sense períodes d’increment desbordat. Aquest tipus de creixement més controlat afavoreix una planificació més racional de les dotacions de serveis per a la població. En els darrers anys tampoc s’ha donat el creixement de Població, fruit de l’arribada d’immigrants, que si que s’ha produït a la majoria de municipis de les Illes Balears, i segurament per aquest motiu i pel creixement més moderat que hi ha hagut des de sempre, Ferreries conserva una estructura de població, segons l’origen, amb uns percentatges de població autòctona molt elevada, 80%.

• Importància de la població flotant en els mesos de temporada alta. Als mesos d’estiu es calcula una població pel municipi que podria estar entorn dels 9.456 o 8.004 habitants. Aquesta població flotant se concentra bàsicament en els nucli costaner de Cala Santa Galdana que és on hi ha les residències secundàries i les places turístiques.

• Les previsions de creixement de població pels propers anys segueixen en la mateixa tònica que a les darreres dècades, creixement constant però moderat. Les diferents projeccions de població plantejades en el document de memòria informativa preveuen una població per al 2010 que pot oscil·lar entre els 4.559 habitants i els 5.077, per al 2015 entre 4.716 i 5.613, i per al 2020 entre 4.839 i 6.134. Aquestes projeccions s’han fet en base a diferents hipòtesis d’evolució de cada un dels components de la població de Ferreries, fecunditat, mortalitat i migracions, des dels darrers anys fins als estadis previstos.

• La construcció de nous habitatges ha seguit una evolució paral·lela a la de població. Igual que la població, el creixement de construcció de nous habitatges es va disparar, a partir de la dècada dels 60. Les dècades de màxima construcció foren la 60-70 i la 70-80, posteriorment s’ha produït un procés de desacceleració, tot i que amb unes xifres encara rellevants. En aquest cas, igual que passava a la població, el procés es desvia de la tònica dominant pel conjunt de les Illes Balears, i per Menorca en particular.

• Importància escassa de les segones residències i dels habitatges buits. Al municipi de Ferreries hi ha 1.732 habitatges dels quals un 74% són habitatges familiars principals convencionals, un 14% són habitatges secundaris, i un 12% són habitatges buits. La proporció d’habitatges secundaris és bastant moderada i la majoria concentrats a la urbanització costanera de Cala Santa Galdana.

• Renda familiar disponible un poc per sota a la del conjunt de les Illes Balears. Pel que fa a aspectes estrictament econòmics comentar que la renda familiar disponible per habitant és lleugerament inferior a la de les Illes Balears, la de la Comunitat Autònoma oscil·la entre 12.300 i 13.000 €, mentre que la de Ferreries, oscil·la entre 11.500 i 12.300 €. Aquesta petita diferència s’ha de cercar en el fet que Ferreries no és un municipi plenament turístic, té un nucli dedicat a l’activitat turística, però és relativament reduït.

• La base econòmica local està força diversificada, en tres sectors: indústria manufacturera, construcció i turisme. Aquest es un fet curiós d’aquest terme municipal, que s’allunya un poc de la dinàmica de les Balears en general i de Menorca en particular. La indústria manufacturera és força



important a Ferreries, tant al POIFE com al nucli tradicional, amb un 28% de la població activa en temporada turística baixa. La construcció presenta també percentatges entorn al 20% a la temporada turística baixa. Finalment, l’activitat turística, tot i ser menor que a molts de municipis de Menorca, conserva encara un percentatge elevat de participació a l’economia local.



2.4 INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS • La dotació d’equipaments educatius és adequada de moment per les

necessitats del municipi de Ferreries. Tot i ser un municipi relativament petit a l’actualitat compte no sols amb centres d’ensenyament infantil i primari, sinó també amb un centre d’ensenyament secundari, que segons el PTI podria ampliar-se per fer cicles formatius.

• La dotació d’equipaments esportius és estable al llarg de l’any, al tractar-se d’un municipi poc turístic, no hi ha una gran diferència entre temporada alta i baixa. La dotació sembla adequada a les necessitats de demanda de Ferreries, l’únic problema és que aquests equipaments es troben a l’interior del nucli tradicional, amb la qual cosa queden molt limitades les seves possibilitats d’ampliació futura.

• Ferreries disposa d’una unitat bàsica de salut rural, però, la població, per anar al centre de Salut s’han de desplaçar fins Alaior. A la vista del creixement constant de població que es produeix a tots el municipis del centre de l’illa, es fa cada vegada més necessària la construcció d’un nou centre de salut a la zona, que segons les disposicions del PTI s’hauria de situar al municipi de Ferreries. A més, l’increment de població flotant a l’àmbit de Santa Galdana, recomana que als mesos de temporada alta aquest nucli compti amb una unitat de Salut. Pel que fa a equipaments socials, Ferreries compte amb una residència de majors, que segons les determinacions del PTI s’hauria d’ampliar i a més s’haurien d’aconseguir habitatges tutelats.

• Des del punt de vista d’equipaments culturals, Ferreries és un municipi poc dotat, tot i que s’ha de tenir en compte que és un municipi poc poblat i amb escàs pes del turisme. Per pal·liar aquesta situació el PTI preveu crear a Ferreries un espai cultural polivalent, per a teatre, música, conferències...

• El Sistema General d’Espais Lliures es deficitari, i més encara a un municipi com Ferreries, en el qual no hi ha hagut grans urbanitzacions a la costa que contribuïssin a millorar les ràtios amb àrees delimitades com a dotació dels urbanitzables. En aquest cas Ferreries nucli constitueix el sòl urbà més destacat i als nuclis tradicionals sempre és més complicat obtenir unes dotacions adequades d’ELP, entre altres coses perquè l’herència urbanística ja és deficitària en aquest sentit.

• L’abastament d’aigua al nucli de Ferreries i al POIFE es fa través de pous de gestió municipal, és a dir a càrrec de l’Ajuntament, mentre que a Cala Santa Galdana la gestió de l’abastament és privada. Les xarxes d’abastament d’aigua són igualment independents una de l’altra.

• El 60% del consum d’aigua al municipi es destina a ús agrícola. A part dels pous que abasteixen d’aigua als dos nuclis de població principals, amb uns 443.000 m3, hi ha una gran quantitat de pous particulars dels quals no es disposa de dades destinats al consum agrícola.

• La xarxa de clavegueram municipal presenta dues unitats. Una, a Ferreries que inclou el nucli tradicional i el POIFE, amb una xarxa i una depuradora gestionades per l’Ajuntament i una altra a Cala Santa Galdana connectada a la xarxa de Serpentona que envia les aigües residuals a l’EDAR de Serpentona de Gestió de l’IBASAN. El cabdal màxim de l’EDAR de Ferreries és de 290.000 m3.

• S’ha produït en els darrers anys un augment continuat del consum energètic, per sobre fins i tot de l’augment demogràfic. El consum elèctric era al 2001 de 14.968 MWh i el consum de combustibles líquids al 2000 era de



3.230 tep. Com a conseqüència de l’estacionalitat de l’activitat turística a més es produeix un augment relatiu del consum energètic en els mesos d’estiu, sobretot energia elèctrica però també combustibles per al transport.

• Augment constant de la producció de residus en els darrers anys. Igual que en el consum de recursos naturals s’ha produït un augment de la producció de residus. La generació total de residus en el municipi per a l’any 2001 va ser de 1.754.439 Kg, amb una producció per càpita i dia de 1,7 Kg, superior a la de Menorca de 1,49.

• Elevada intensitat mitjana diària de trànsit a la carretera entre Maó i Ciutadella (Me-1). Al 2003 l’IMD d’aquesta carretera era de 9.000 vehicles aproximadament. Aquestes xifres són elevades en relació a les característiques de la carretera i és en el període estival, quan es poden produir algunes retencions en els accessos al nucli tradicional. La projecció d’una via ronda contribuirà a millorar la qualitat a l’interior del nucli de Ferreries, disminuint el trànsit en aquest àmbit.

Lligat a la saturació de les carreteres s’ha de parlar del parc de vehicles que al municipi, i a l’any 2001, era de 2.690, cosa que suposava una ràtio de 0,65 vehicles per habitant.

• Necessitat de places d’aparcament a pàrkings públics per millorar la mobilitat dels vianants a l’interior del nucli de Ferreries.



2.5 PLANEJAMENT • Ferreries és el municipi de Menorca amb un menor percentatge de sòl

urbanitzable, només un 0,1%, de fet només hi ha un sector classificat com a urbanitzable en tot el municipi es tracta del Sector-S1 de Cala Galdana. A més es tracta d’un municipi poc transformat, el sòl urbà només representa un 1,3% del territori municipal, inclou els nuclis de Ferreries, Cala Galdana i el Polígon Industrial de Ferreries. Els motius d’aquest reduït desenvolupament urbanístic s’han de cercar:

o En l’escassa longitud de la línia de costa i la poca superfície de platges, tot i tenir costa al nord i al sud de l’illa. Cal recordar que la urbanització a Menorca i a les Illes Balears s’ha associat a l’activitat turística i per tant a la costa i a la platja.

o I en la llunyania de la zona metropolitana de Maó, on també s’ha produït un important procés urbanitzador i edificador, més deslligat de l’activitat turística.

• Tot i ser un municipi poc urbanitzat resten encara per construir places en el seu sòl vacant, que permetrien incrementar les actuals. Segons dades actualitzades a partir de l’Estudi de Sòl Vacant de SITTIBSA la capacitat de població en el sòl vacant del terme de Ferreries podria estar al voltant de les 2000 places, concentrades quasi totes elles a Ferreries.

• El nucli antic de Ferreries, juntament amb altres zones de restes arqueològiques i etnològiques del municipi, té un important valor patrimonial. Al PGOU no es varen establir criteris de disseny i de qualitat dels materials, fet que ha provocat que es trenqués, en part, la integració i homogeneïtat de l’espai urbà.

• A més, el nucli urbà consolidat de Ferreries té un singular encaix geogràfic – ambiental, es troba situat entre les següents unitats d’alt valor ambiental:

o Al nord, el puig de s’Enclusa (275 m), que està considerat com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI).

o Al sud-oest, Son Telm, una zona amb important desnivell i qualificada pel PTI com Àrea Natural d’Interès Territorial (ANIT).

o Al sud el torrent de Son Granot, inici del barranc de Trebalúger i la Marina de Tirassec, espais considerats com ANIT.

o A l’est l’Alzinar protegit de la Marina de Son Ganot.

o Només cap al nord-est es pot considerar que el nucli queda obert a espais ambientalment menys valuosos (POIFE, hortals d’oci i zones agrícoles).

• La dotació d’equipaments pel terme municipal de Ferreries és correcte. El municipi disposa dels equipaments docents adequats, fins i tot compte amb un centre d’ensenyament de secundària que es podria ampliar segons preveu el PTI. També disposa de l’assistència sanitària adequada, excepte per a la població flotant de Cala Galdana, en els mesos de temporada alta, el PTI preveu una unitat de salut a la zona turística en aquest sentit.

• El Sistema General d’Espais Lliures es deficitari, i més encara a un municipi com Ferreries, en el qual no hi ha hagut grans urbanitzacions a la costa que contribuïssin a millorar les ràtio amb àrees delimitades com a dotació dels urbanitzables. En aquest cas Ferreries nucli constitueix el sòl urbà més destacat i als nuclis tradicionals sempre és més complicat obtenir unes



dotacions adequades d’ELP, entre altres coses perquè l’herència urbanística ja és deficitària en aquest sentit.

• Existència de magatzems i edificacions a parcel·les agrícoles a la perifèria de Ferreries, fet que ha donat una visió d’un continu urbà inacabat. Als espais de les rodalies de Ferreries i el Polígon industrial hi ha conjunts d’horts que el PTI qualifica com a hortals d’oci. Alguns d’aquests situats al límit de les zones urbanes dificulten els nous creixements urbans, per la qual cosa podrien arribar a desaparèixer, agreujant la demanda d’aquests horts lligats a usos urbans.

• Ferreries és un dels municipis de Menorca en què més s’ha respectat el sòl rústic, pel que fa a processos de rurbanització. Tot i això cal fer especial esment a l’existència de barraques a la platja dels Alocs. En els darrers anys han proliferat les “barraques” en aquest camí al seu tram final. Aquestes provoquen un impacte elevat, ja que es troben en una àrea d’especial valor ecològic (ANEI Me-3) i fins i tot algunes a la Zona Marítimo-Terrestre o a la seva servitud de protecció. L’aprovació del Pla Especial de l’ANEI Me-3 ha de permetre l’ordenació d’aquesta zona.

• Elevat percentatge d’espais naturals protegits per les figures de protecció de la LEN i el PTI. Hi ha 35 Km2 del territori municipal que estan considerats com ANEI per la LEN, això representa el 53% del territori. Per altra banda si consideram les figures de protecció del PTI, tenim les següents xifres: 21,5 Km2 d’ANEI amb un Nivell de Protecció Normal, 14,7 Km2 d’Àrees d’Alt Nivell de Protecció, 8,6 Km2 d’Àrees Naturals d’Interès Territorial i 2 Km2 d’Àrees d’Interès Paisatgístic. És a dir que en base al PTI, hi ha 54 Km2 d’especial protecció al terme municipal de Ferreries cosa que representa gairebé un 82% del territori i això sense tenir en compte les Àrees de Protecció Territorial o les Àrees de Prevenció de riscos que poden fer incrementar encara més aquesta superfície. Cal puntualitzar que darrerament s’han aprovat els Plans Especials dels ANEI 3 i 13, cosa que ha de contribuir a millorar la regulació dels usos d’aquests espais.

• El traçat definitiu del Camí de Cavalls, el Camí Reial (recentment recuperat) i altres camins permeten l’accés als espais naturals d’alt valor mencionats abans.

• L’aprovació del PTI planteja nous reptes i afeccions pel planejament general de Ferreries. El PGOU de Ferreries que gairebé té 20 anys, necessita una revisió dels seus criteris d’ordenació i dels seus plantejaments, tot i que ja se n’han fet algunes modificacions i adaptacions, com la de les DOT, per exemple. Per altra banda, el PTI de Menorca se va aprovar en posterioritat a aquesta adaptació, el dia 25 d’abril de 2003, i per tant el planejament municipal no recull encara les seves disposicions i ara pertoca la seva adaptació.



MATRIU SINTÈTICA DE LA DIAGNOSI PER SUBSISTEMES DEL TERME MUNICIPAL DE

FERRERIES

SUBSISTEMES

Subsistema físco-natural Paisatge i ocupació del sòl

Activitats econòmiques i

població Infraestructures i

equipaments Planejament

Balanç hídric deficitari de l’aqüífer de Migjorn amb observació d’alguns fenòmens d’intrusió marina. Riscos d’inundació als nuclis de població i immediacions, Ferreries, Polígon industrial i Cala Santa Galdana Elevat risc de contaminació dels aqüífers a la meitat sud del terme municipal.

Procés continu d’abandonament dels camps de conreu.

Creixement de població constant i estable a les darreres 4 dècades, que ha ha contribuït a duplicar la població, de 2.019 habitants a 1960 a 4.338 habitants a 2003. Increment de la població flotant a temporada alta, i Cala Santa Galdana, amb els efectes negatius que pot tenir sobre el medi ambient i la necessitat de serveis Renda familiar disponible un poc per sota a la del conjunt de les Illes Balears.

La dotació d’equipaments esportius no pot créixer més a l’interior del nucli de Ferreries. El sòl destinat a aquest ús està completament exhaurit i no es pot ampliar per millorar la dotació. Poca dotació d’equipaments culturals. Sistema General d’Espais Lliures deficitari. Increment continuat de la producció de residus i del consum energètic en els darrers anys. Manca de places d’aparcament a pàrkings públics al nucli de Ferreries.

Reduït desenvolupament urba-nístic. Escassa superfície de sòls urbans i urbanitzables, amb els efectes negatius que això comporta a les necessitats de creixement La majoria de les places vacants que es poden construir es troben al nucli tradicional de Ferreries. Existència de magatzems i edificacions a parcel·les agrícoles a la perifèria de Ferreries, fet que ha donat una visió de continu urbà inacabat. A més els hortals existents dificulten les necessitats de creixement del nucli tradicional. Proliferació de barraques a la platja dels Alocs.

Municipi amb característiques geomorfològiques força variades que cal preservar. Al nord predominen relleus accidentats amb algunes de les elevacions més altes de Menorca, al sud barrancs de gran valor natural. Superfície bastant considerable d’àrees naturals en el terme municipal, un 50% del terme. Gairebé tots aquests espais estan protegits. Elevada diversitat d’ecosistemes: àrees forestals, zones humides, garrigues, marines, barrancs, turons, espadats, coves... Els espais naturals estan connectats uns amb els altres, existint zones que funcionen com a corredors biològics.

La majoria les unitats paisatgístiques del terme de Ferreries gaudeixen d’una elevada qualitat i mereixen especial protecció.

Creixement de població amb uns ritmes moderats, més adequats a les necessitats dotacionals. Increment de la població flotant a temporada alta i a Cala Santa Galdana, amb els efectes positius que pot tenir sobre l’economia. S’ha produït un procés de desacceleració de la construcció de nous habitatges en els darreres 10 anys. Base econòmica força diversificada, entre indústria manufacturera, construcció i turisme.

Dotació d’equipaments docents important.

Reduït desenvolupament urba-nístic. Escassa superfície de sòls urbans i urbanitzables, amb els efectes positius que això té en la conservació de l’estructura territorial tradicional.

El nucli antic de Ferreries té un important valor patrimonial i un singular encaix geogràfico-ambiental que li atorga alt valor.

Elevada protecció de la major part del sòl rústic del municipi.

L’aprovació del PTI planteja nous reptes i millores pel municipi de Ferreries.



3. ANNEX CARTOGRÀFIC Acompanyen aquest document 12 mapes a mida A3 que ajuden a comprendre i complementen l’anàlisi elaborat pel municipi de Ferreries. A continuació es mostra una relació d’aquests mapes:

Mapa 1: Hipsometria E: 1:60.000

Mapa 2: Pendents E: 1:60.000

Mapa 3: Litologia E: 1:60.000

Mapa 4: Hidrologia superficial i risc de contaminació d’aqüífers E: 1:60.000

Mapa 5: Riscos d’esllavissament, erosió i incendi E: 1:60.000

Mapa 6: Vegetació E: 1:60.000

Mapa 7: Espais Naturals Protegits E: 1:60.000

Mapa 8: Usos del sòl E: 1:60.000

Mapa 9: Unitats Paisatgístiques E: 1:60.000

Mapa 10: Infraestructures E: 1:60.000

Mapa 11: Patrimoni E: 1:60.000

Mapa 12: Classificació i qualificació, segons el PTI E: 1:60.000 Per l’equip redactor, signa

Antoni Pons Esteva Geògraf, núm. col·legiat 280

Palma, a gener de 2007

Ajuntament de Ferreries - REVISIÓ DEL PGOU I ADAPTACIÓ AL … · 2007. 4. 18. · AJUNTAMENT DE...

Documents

Transcript of Ajuntament de Ferreries - REVISIÓ DEL PGOU I ADAPTACIÓ AL … · 2007. 4. 18. · AJUNTAMENT DE...