ai Déu meu! revista mensual independent Barcelona, juliol del 2013 número 61 5ª temporada Preu per a Catalunya i colònies 3 euros.

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013 2 Sumari: sumari pàgina 2 editorial pàgina 3 cartes dels lectors pàgina 4 l’acudit del mes pàgina 5 notícies nacionals pàgines 6 i 7 el racó d’en Carles pàgina 8 restaurants estrellats pàgina 8 Sir Salesinaugust pàgina 9 no voldria molestar pàgina 10 notícies internacionals pàgina 11 les notícies d’en Rat Penat Meticulós pàgines 12 i 13 notícies breus pàgina 14 el fantasma del chèspir pàgina 15 un minut per pensar (....o més) pàgina 16 l’opinió d’un home content pàgina 17 consultori sextimental pàgina 18 “ay”! quins collons! pàgina 19 l’opinió del “nen del rebañito del niño Jesús” pàgina 20 esports; pilotes fora pàgina 21 esports; petits fores de joc pàgina 22 el plat del mes pàgina 23 notícies d’última hora pàgina 23 el pensament del mes pàgina 23 l’últim cagalló de la tira pàgina 23

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013 3 Editorial

11 de setembre 2013, versus, “Cadena Humana” per la independència

l proper 11 de setembre d’enguany pot ésser una data que passi a la his-tòria. S’està treballant en el muntatge

d’una Cadena Humana per a reclamar la independència l’acte es farà coincidir amb la diada Nacional de Catalunya i consisteix en fer una cadena humana que vagi de nord a sud de Catalunya. La idea va sorgir d'un acte semblant que van fer els ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània enllaçant amb una cadena humana les seves tres capitals per a reivindicar les seves ànsies de llibertat. L'acte a Catalunya l'organitza l’Assemblea Nacional Catalana. Enllaçats, units, resseguint el país amb una cadena humana per tal de convertir en rea-litat l’anhel majoritari dels catalans, esde-venir un nou Estat d’Europa. L’inici de la cadena se situa a Le Perthus i el final a Al-canar, amb un recorregut total de 400 ki-lòmetres. No es descarta que altres organitzacions nacionalistes de la Catalunya Nord o del País Valencià vulguin continuar-la un tram en dins del seu territori. La cadena seguirà el recorregut de les carre-teres N-II i N-340, i al seu pas per Barcelo-na, s’obrirà amb dos braços a fi d’embolcallar a la ciutat i passarà per dos punts coneguts arreu del món com són la Sagrada Família i pel Camp Nou. A l’Arc de Barà està prevista la trobada de colles Cas-telleres. Per entendre la magnitud i tasca que suposa fer dita cadena humana, passo a donar-vos unes quantes dades de tot el que suposa: Llargària de la cadena 400 km.; Formada per 800 trams; Cada tram tindrà una llar-gària de 500 m. Cada tram estarà format per 500, persones, Espai per persona un metre. Cada tram estarà a càrrec una enti-tat; En cada tram hi haurà Un Coordinador, Un ajudant de coordinador, Un fotògraf, Un Ajudant de fotògraf; Nombre total de per-sones per tram 504; Nombre total de per-sones al llarg de tota la cadena: 403.200 persones; Nombre total de coordinadors: 800; Nombre total d'ajudants 800; Nombre total de fotògrafs: 800; Nombre total d'aju-dants de fotògraf: 800.

La funció dels fotògrafs serà la de deixar constància que la cadena humana ha estat completada. Està previst que volin 8 helicòpters a fi de poder fer una filmació total de la cadena. Per realitzar la cadena cal el muntatge d'una logística molt important, doncs cal comptar amb autocars que desplacin les persones en els llocs que no hi ha transport públic o que hi pugui mancar personal, per exemple a Barcelona hi sobraran persones per formar la cadena però als trams del camp de Tarra-gona és possible que hi manquin, per tant caldrà portar assistents als llocs que es ne-cessiten. Cal una coordinació amb el departament de Transit, a fi de que els Mossos d'Esquadra, tallin les carreteres que calgui per garantir la seguretat dels manifestants. Calen persones pel servei de coordinadors, fotògrafs, ajudants, preveure llocs on els assistents puguin anar a dinar, lloguer d'au-tocars, autoritzacions de Transit, Permisos d'Ajuntaments, etc. I tot s'està muntant amb persones voluntàries, amb una gran empenta, persones que creuen en un futur millor. Està previst que a les 17,14 hores la cadena estigui totalment completada i en aquesta mateixa hora es filmarà la cadena, es foto-grafiarà cada tram de la mateixa, totes les emissores de radio Catalanes es connecta-ran i emetran un programa únic i també es treballa a fi de que a dita hora les campanes de les esglésies repiquin totes a cor. L’organització treballa amb la idea de que l'acte sigui popular, reivindicatiu i l’expressió de la voluntat d'un poble. Apunteu-vos ja i no espereu al darrer mo-ment, donat que per raons de logística, tal com s'ha exposat anteriorment, cal saber amb quantes persones es pot disposar i a on cal desplaçar-les, vehicles que es precisen, etc. El termini d'inscripció està limitat. No deixeu de participar i no deixeu passar aquest moment d'ésser partícips, actors de la nostra pròpia història. Inscriu-te i guar-da’t un lloc per a la història. Entre tots ho farem tot. Entre tots ho acon-seguirem tot.

E

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013 4

Cartes dels lectors

Espai coordinat per “La nena de la Barceloneta” La cadena humana de l’11 de setem-bre de 2013: Els de casa, sempre hem participat i hem col·laborat en totes les manifestacions, con-certs i altres esdeveniments que han convo-cat l’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacio-nal Catalana, per reivindicar el referèndum d’independència i el què faci falta per Cata-lunya. Ara toca la cadena Humana, bé, và-rem entrar a Internet per veure el què haví-em de fer per inscriure’ns i la meva sorpresa va ser quan demanaven el número de DNI, l’e-mail i un telèfon de contacte. Cal tanta cosa per anar a una manifestació? Entenc que et facin inscriure’t per saber el número de persones que hi participarà; si volen filar prim, que demanin un telèfon de contacte per si fa falta gent a segons quins llocs i poder encabir el personal, però el DNI ho trobo una mica fort. A través d’aquesta secció espero que algú contesti donant la seva opinió. Per descomptat que malgrat això anirem a fer la cadena huma-na. Movistar i la fusión: Hi ha empreses que tenen la sort de funcio-nar soles perquè si s’han de refiar dels co-mercials van apanyats. Des de fa un any, els senyors de Movistar ens estan telefonant a casa per oferir-nos això de la Fusión, que consisteix en fusionar el telèfon fix, la línea Adsl i un Mòbil. Un cop t’expliquen l’oferta dius que sí, endavant, però quan arriba la factura al mes següent tot segueix igual. Telefones per veure que ha passat i resulta que no hi ha constància que s’hagi activat la maleïda “Fusion”, llavors el comercial de torn que atent les trucades et diu que no pots accedir-hi perquè tens un producte que no és compatible i que ell ja pren nota i ho arreglarà.

Al mes següent passa el mateix, la factura com sempre, tooooornes a telefonar i el comercial que et toca aquest cop, et fot un altre rotllo i a sobre t’ofereix un canal d’esports, però, a veure, per què no s’aclareixen? Per què no unifiquen els crite-ris? o és que formen d’una manera diferent a cada comercial. Bé, al final els he hagut de dir: miri deixiu estar i no m’emprenyi més, però llavors el cap d’una estona et telefonen per veure que opines del servei que oferei-xen i que puntuïs del 0 al 10. Evidentment amb molta satisfacció marques el “0”. Un usuari emprenyat. Tragèdia i televisió: La diferència entre un país civilitzat i un de macabre i morbós es veu en la manera que les televisions tracten les tragèdies, com la que va passar el dia 24 de juliol a Galícia, en que un tren va descarrilar per excés de velo-citat. Totes les cadenes de televisió del país, sense excepció, han difós les imatges una i altra vegada del descarrilament, l’escampall de cossos sense vida al voltant de les vies, dels ferits i de les famílies en estat de xoc. A Londres, el 7 de Juliol de l’any 2005, un atemptat terrorista al metro va sacsejar el país de sa Graciosa Majestat i no es va veure cap cos mort ni mutilat, van encerclar el perímetre de les sortides del metro amb uns parapets de lona i no van donar peu al mor-bo, van respectar el dolor de les famílies i punt. Crec que no es pot convertir una tra-gèdia en un reality show.

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013 5

L’acudit del mes

Publicitat

EDICIONS C, s.a. Us comunica que després de l’èxit aconseguit amb els llibres.

On és Walli?.

Ara arriba a les llibreries On és Rajoy?. A l’igual que en l’anterior col·lecció, es tracta de descobrir, on és el personatge.

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013 6 Notícies nacionals “Parte de guerra” Durante este mes las fuerzas españolistas del PP, han sufrido un fuerte asedio judi-cial. La prensa afín al marxismo intolerante, secundada por países francmasones, parti-darios de la vil democracia, ha puesto al descubierto que se pagaban en dinero negro cuantiosas cantidades a miembros del go-bierno, con el fin de que compraran armas dialécticas para usarlas contra las fuerzas rebeldes. Por su parte las fuerzas leales a la Generalidad, están preparando lo que ellos consideran su ofensiva final, “La Cadena Humana”. El Gobierno leal al PP, de mo-mento se ha limitado a decir que ellos tam-bién disponen de cadenas pero de acero y por supuesto, inhumanas, por lo que se espera un septiembre caliente. Esperemos que nuestras tropas salgan re-forzadas aunque sea a base de sobres. Dios guarde al PP, muchos años. Madriz Julio del 1.937 Reaccions al “Concert per la Llibertat” Sr. Duran Lleida Després de l’èxit obtingut pel Concert, el Sr. Duran recomana al Sr. Rajoy, que faci com el Sr. Cameron fa amb els escocesos, això vol dir que es dediqui a seduir els catalans, per a que no abandonin España, en comptes de fer-los-hi la punyeta. AVÍS: Si veuen el Sr. Rajoy aterrant al Prat, amb un “déshabiller”, no pensin malament. Simplement és que ve a seduir-nos. Sr. Cayo Lara Comentant la magnitud del Concert, el diri-gent comunista, ha afirmat que el PP és una fàbrica de crear independentistes. Caram! Sr. Cayo, quina claredat d’idees. Nosaltres que ens les donem de llestos, no hi havíem caigut en aquest fet, però vostè es veu que sí que “cayó”. Premsa de “La meseta” La premsa de “La meseta” ha reaccionat com acostuma a fer-ho en aquests casos i els titulars van des d’“Aquelarre Indepen-dentista en Barcelona”, passant pel “La burguesia catalana se monta un espectáculo independentista”. Sense comentaris.

Cadena L’ajuntament de Barcelona utilitza els camions de Barcelona pel medi ambi-ent, per fer un simulacre de la Cadena Humana prevista pel 11 de setembre. Els xofers, els podreu trobar al bar del xamfrà. Us ho diem més que res, per si teniu necessitat de treure el vostre cotxe. Mossos Els mossos davant dels problemes causats per l’ús de pilotes de goma i davant del fet d’haver causat la pèrdua d’un ull a la Sra. Esther Quintana, estan estudiant el dissol-dre les manifestacions, amb pilotes de ping-pong. Sr. Mas El Sr. Mas està estudiant la possibilitat de demanar per carta al Sr. Rajoy, que autorit-zi la consulta, d’aquesta manera l’obliga a una contesta oficial. Per la seva banda, el Sr. Rajoy li ha recordat que el paper que faci servir sigui de cel·lulosa de doble capa i perfumat. I si pot ser que sigui de la marca que porta el gosset gravat. Més Sr. Mas Finalment, el Sr. Mas, pressionat per ERC i ICV, ha decidit enviar la carta al Sr. Rajoy. Ara el dubte que tenen tots, és si dins del sobre per a què se’l miri, hi han de posar com a mínim un bitllet de 100 euros. PSC El Sr. Pere Navarro ha tornat del congrés del PSOE, celebrat a Granada, més content que un gínjol. Segons ha declarat: Tothom ha escoltat les seves propostes sense riure i a sobre li han regalat un pòster de la Giral-da de Granada. Catalunya Caixa El Sr. Narcís Serra ha comparegut davant de la comissió del Parlament per explicar la seva gestió com a president de Catalunya Caixa. I en un gest que l’honora ha dit que la culpa de la fallida de l’entitat la té la crisi i Europa. Ho veieu com no hi havia cap classe de mala gestió. Ai! Que en sou de malpensats.

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013 7 645 segrestades Montserrat Serra i Blanca Thie-baut, cooperants de Metges sense Fronte-res. El seu captiveri a Somàlia, finalment s’ha acabat. Segons hem pogut esbrinar no s’ha pagat cap rescat. El motiu que han donat els seus segrestadors per alliberar-les, és que ja no podien resistir ni un dia més, escoltant-les cantar les cançons d’en Serrat i d’en Sabina. Prenguin nota per a propers segrestos. Manifestacions En diverses ciutats españoles s’han convo-cat manifestacions per demanar al Sr. Rajoy que dimiteixi. L’assistència en tots els casos ha estat molt minsa. Suposem que si ha-guessin demanat el cap, hi hagués anat més gent. Sr. Rubalcaba El Secretari General del PSOE està enfeinat en preparar una moció de censura contra el Sr. Rajoy i així obligar-lo a donar explicaci-ons per l’afer dels sobres. De totes formes, si va al Congrés i dóna les mateixes infor-macions que ha donat fins ara, potser val-drà més que se’n vagin directament al bar a prendre unes canyes. Cas Palau El jutge del “Cas Palau”, després de moltes nits d’insomni i després de molts anys do-nant-hi voltes ha arribat a la conclusió irre-futable que la banda del Sr. Millet va espoli-ar al Palau de la Música 30 milions d’euros i que d’aquests 5,2 milions van anar a CDC, encara que no sap a qui, ni quins van ser-ne responsables. Amb tots els respectes Sr. Jutge, continuí uns anys més amb insomni i donant-li voltes a veure si al final troba la solució. Ara, ja només és per pura curiosi-tat. Proves de la cadena S’han co-mençat a fer les proves de la Cadena Humana per la indepen-dència, que es farà l’onze de setembre.

Per altre banda també s’han començat els assajos per preparar la Cadena Inhumana de l’u d’agost. Juan Carlos Gafo Potser no els sonarà el nom, però aquest senyor era el Director adjunt de la “Marca España”. Diem era perquè el govern l’ha destituït per dir: (després de la xiulada a l’himne espanyol en la inauguració del Mundial de Natació, celebrada al palau sant Jordi). “Catalanes de mierda. No se mere-cen nada”. Sembla ser que l’expressió “Catalanes de mierda”, el govern la considerada massa suau. PSC La nau del PSC continua navegant entre dues aigües. Esperem que el seu capità la faci arribar a bon port. Encara que sigui al Puerto de Pajares. Sra. Alicia La benvolguda Sra. Sánchez Camacho, des-prés de molt pensar-hi, creu que els micrò-fons que li van col·locar al restaurant “La Camarga” van ser obra dels socialistes cata-lans, així mateix ha explicat que hi ha una conspiració contra la seva persona i que ella és una víctima. Nosaltres també i estem d’acord que és una víctima, però de la seva estultícia.

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013 8 El racó d’en Carles

Restaurants estrellats Pel Xef: Pot au feu. RESTAURANT PALOMARES Platja de Vilassar de Mar, s/n (al costat del Club Nàutic) T. 93 759 32 34 http://www.restaurantpalomares.net/

s el típic restaurant-“merendero” de platja que recorda els ja desapareguts de la Barceloneta. Bons arrossos i bon peix (uns calamars a la romana “fets de casa”, res de

congelats). Cal fer reserva fins i tot els dies feiners. Podeu escollir taula a la terrassa (com qui diu, trepitjant sorra) o a l’interior. A l’interior s’està més fresquet, a la terrassa et toca el resol i fa més calor. Els serveis són a peu de planta. Les racions són molt completes, per exemple, amb un arròs per tres mengen quatre. El millor és fer un pica-pica lleugeret i després l’arròs, que pot ser de peix o mixt. Per a pair l’àpat, un xarrup de Marc de Cava i un cafè. Tenint en compte que la beguda us pot fer variar molt el compte, us pot sortir de mitja, uns 25 euros per persona. Podeu arribar-hi amb cotxe (hi ha un ampli aparcament) o amb tren de rodalies R1 estació Ca-brera de Mar-Vilassar de Mar (el restaurant està a un parell de minuts a peu). Per cert, que no feu cas del mapa que figura a la web del restaurant, està equivocat. Tanca diumenges nit i dimecres.

É

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013 9

Sir Salesinaugust: La tàctica del “pa amb xocolata”

o sé si els polítics són conscients que els ciutadans –en general- desconfi-en d’ells. Realment, si volen gua-

nyar-se la ciutadania, ho tenen molt difícil. I ho tenen difícil des de dins. La política no és que tingui una “quinta columna”, és que té totes les columnes del Partenó. ¿Com es deu quedar un polític honest (algun deu haver-hi, no?) quan en acabar de defensar l’honorabilitat del gremi es troba en que li esclata a la cara un nou escàndol econòmic/polític? De moment, es fa èmfasi en la presumpció d’innocència, en que només hi ha impu-tats, etc., però llavors és quan –com deia al prin-cipi- el ciutadà no dubta de la corrupció del /dels polític/s implicats. Quan un partit es veu esquitxat per un escàn-dol, una de les seves tàc-tiques de defensa és des-viar l’atenció cap una altra formació política. És el que fèiem de petits. Si ens castigà-vem perquè havíem trencat un gerro, de seguida acusàvem al germà d’haver-se menjat la xocolata i haver deixat el pa del berenar. La falta del germà ens exculpava? No, però desviava l’atenció de la nostra falta envers una altra persona. És el que fan els polítics. ¿I no és bastant trist que senyors amb tota la barba (i alguns que no en duen) facin servir la tàctica de nens petits? Una tàctica que podríem anomenar “del pa amb xocolata”.

Per exemple, algú dubta de la culpabilitat del Sr. Mariano Rajoy o de la Sra. Dolores de Cospedal – i d’uns quants més – pel què fa a l’afer Bárcenas? I del Sr. Jordi Pujol Ferrusola? I dels imputats en el cas dels ERE’s d’Andalusia? I del Sr. Manuel Bus-tos? I del finançament irregular de CDC? Parlem de tot el merder de les escoltes de Método 3? Té credibilitat la Sra. Alicia Sán-chez-Camacho quan ho nega tot? Sigui el què sigui, ella ho nega. I els del PSC també ho neguen tot. ¿És possible que quan un jutge decideix investigar un assumpte ho

faci sense cap indici de culpabilitat, que ho faci per passar l’estona?

¿És possible que la gran majo-ria de jutges que investigen

casos estiguin equivocats? Segons els implicats, sí. Tret dels Srs. Millet i Mon-tull que es van declarar culpables d’haver-se agenciat una mica de xa-valla i que es van oblidar que també s’havien endut algun que altre bitllet. I del Sr. Urdangarín, què en

pensen? Quan va saltar la notícia de la venda de les

propietats de la Infanta Cris-tina i el posterior desmentit,

qui es va creure que havia estat un error? Podria ser que sí, que fos

un error, però davant el dubte, la ciuta-dania la creu culpable. I així serà si algun dels implicats és acusat, jutjat i declarat innocent. No acabaran de convèncer. I això és greu. Quan la gent pensa que un polític és culpable només pel fet de ser polí-tic, és que anem malament. I, de moment, no es veu la llum al final del túnel. És més, hi ha qui creu que aquest túnel és llarguíiiii-iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiissim.

N

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013 10 No voldria molestar L’al·lucinat

VIES MORTES, O NO

ue maco és llegir sobre aquelles vies romanes tan nostres tot recreant i recordant la pròpia història més anti-

ga; la Dolomia, la Julia, la Laietana i sobre-tot l’Augusta. I que erudit que quedes quan, en parlar de les infraestructures actuals, les relaciones amb aquelles calçades romanes amb uns paviments tan ben pensats, amb un treball d’enginyeria propi d’un número u de promoció de qualsevol facultat de ports, camins i canals de l’actualitat. El desenvolupament d’aquell imperi estava basat en la xarxa viària que comunicava els territoris conquerits entre si amb un doble objectiu, militar i comercial. El mateix po-dem dir dels ponts i aqüeductes. Vies indis-pensables per a qualsevol projecte de país, també per al nostre, que no volem ser un imperi però tampoc estar sotmesos a cap. Per descomptat també hem d’excloure l’objectiu militar, no és la nostra vocació l’expansió territorial dels imperis. No podem deixar de pensar en el fet que si els romans ja van dissenyar la Via Augusta per comunicar els pobles i ciutats de la cos-ta mediterrània i que, molt més tard, el rei Carles III, en el seu pla radial de carreteres que comunicava Madrid amb tots els can-tons de la península i que l’única carretera que no era radial era l’actual Nacional 340 de Cadis a la Jonquera, i que molt més tard encara les primeres autopistes de pagament van ser les de la Mediterrània com la dita A 7, i ara que es parla tant del corredor medi-terrani, no podem deixar de pensar tampoc que els cal una via que ens vertebri com a país. Doncs ara i en un altre context històric, ens surt un nou concepte de via, la Via Catala-na, que és la que el proper dia 11 de setem-bre hem de construir amb material humà i amb l’enginyeria del sentiment i dels inte-ressos de país, els que creiem que Catalunya ha de fer el seu propi camí en la història.

Una alegria afegida és que s’hagi canviat la seva denominació, no dir-ne Cadena Hu-mana per dir-ne Via Catalana. Crec que els arguments tan estètics com i sobretot con-ceptuals bé s’ho valen. Volem fer via i no estar encadenats ni a nosaltres mateixos. La Via Catalana segueix cap al País Valen-cià, amb el qual compartim identitats de germanor. Però hem tingut, al llarg del temps, elements de no comunicació en aquesta autopista contínua amb aquests veïns. Així, mentre s’ha volgut que València es valencianitzés per espanyolitzar-se, Cata-lunya s’ha anat catalanitzant. Canviant de mar, el corredor cantàbric co-munica dues identitats no tan diferents, Astúries i Galícia. Ni els seus orígens celtes ni els seus idiomes no són tan diferents. Compareu el gallec i l’asturià, al qual també hi ha un gran interès per dir-li bable. Men-tre s’ha anat venent la idea de “Astúries, bressol d’Espanya”, per a major glòria de Don Pelayo, espanyolització, Galícia anava guanyant identitat. Una altra separació. Els asturians et deixen ben clar que no te-nen res a veure amb els gallecs, tal com fan els valencians respecte als catalans. No cal treure’n altres conclusions geopolítiques, tan sols que cadascú fa la seva via o, com deia la meva iaia, “cada terra fa sa guerra”. Com es va fer a la Via Bàltica l’any 1989, esperem que la nostra ens condueixi a una plena realització de les nostres realitats com a país. Un país que no hagi de pidolar infra-estructures com la variant del meu poble, història que ja dura més de 25 anys i actu-alment parada, per tercera vegada. És un dels llocs per on anirà la Via Catalana del proper dia 11 tot sobredibuixant aquella Via Augusta dels romans. Per cert, sabeu que Barcelona té un aqüe-ducte romà?

Q

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013 11

Notícies Internacionals Bèlgica Albert II, rei dels belgues ha dimitit i li ha passat la patata calenta al seu fill Felip. Molts espanyols han volgut veure-hi coinci-dències amb el que creuen que tindria de fer Joan Carles I. Però les coincidències es fan evidents quan el nou rei Felip en la seva primera intervenció avisa als flamencs que “mantindrà la integritat del territori belga”. Ja ho veuen si el príncep Felip accedeix al tron d’España, només li caldrà demanar el discurs, canviant “flamencs per catalans”. Romania El primer ministre de Romania, visita Es-paña i s’entrevista amb Rajoy, després de la reunió està prevista una roda de premsa conjunta dels dos mandataris. Això sí Rajoy només respondrà a les preguntes dels peri-odistes espanyols i que siguin sordmuts. O sigui, si algun d’ells vol preguntar-li si com-pareixerà al Congrés, ja esta advertit. Egipte L’exèrcit reprimeix amb duresa les manifes-tacions que duen a terme els fidels al presi-dent Mursi. S’ha de dir, que els egipcis no havien estat mai tant entretinguts, des del temps dels faraons.

Grècia La UE ha anunciat que el fons de rescat que han de cobrar, els hi aniran pagant de mica en mica, a mesura que vagin necessitant els diners, per anar a comprar menjar. Itàlia Finalment ha pogut començar el judici con-tra el Sr. Francesco Schettino, capità del vaixell Costa Concòrdia. Sembla que aquest bon senyor que és de la barrila, va demanar abans d’anar a judici, si podien arribar a un acord amistós. Més o menys, deu anat així: Prego signor magistrato io abono las birras e vostra mercé me deixa libero. Va bene il trato? Cuba Un vaixell nord-coreà provinent de Cuba, ha estat retingut a Panamà, en descobrir-hi entre els sacs de sucre, tota classe d’armament militar. Però no quatre pisto-les. L’armament consistia en avions tipus Mig, rampes llença-míssils, etc. Segons el govern cubà, les armes eren obso-letes i les enviaven a Corea per que les arre-glessin. Home si són obsoletes potser val més llençar-les al mar, que fer tot aquest periple. En aquest cas en comptes de ser tota la comunitat internacional la que se’ls ha tirat a sobre, només haguessin protestat els ecologistes.

Publicitat

Unifafel Marca amb més de 50 anys d’experiència en sobres, posa a disposició del PP, la nostra nova gama “AMAGATOTIS”. Aquesta gama de sobres està pensada en l’estalvi i la racionalitat. No faci servir un sobre massa gros. Si vol untar a algú amb bitllets de 5 euros, adapti’ls a la mesura correcte del sobre i ajudi’ns a protegir la natura. Mesures correctes: Sobre de mesura 125x65 per a bitllets de 5 euros Sobre de mesura 130x70 per a bitllets de 10 euros Sobre de mesura 135x75 per a bitllets de 15 euros Sobre de mesura 145x80 per a bitllets de 50 euros Sobre de mesura 150x85 per a bitllets de 100 euros Sobre de mesura 155x85 per a bitllets de 200 euros Sobre de mesura 165x85 per a bitllets de 500 euros Per raons òbvies, aquesta gama de sobres, no disposa de finestreta.

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013 12

Les notícies d’en Rat Penat Meticulós El nostre enviat especial a Escòcia

s escric des de l’hemicicle del Parlament Escocès, com ambaixador i enviat especi-al de la revista Ai Déu Meu!, a Escòcia.

Abans de seure a l’hemicicle he donat un tomb per l'edifici, dissenyat pel malaurat l'arquitecte català Enric Miralles, i com la raó d'aquest arti-cle no és fer una crítica de l'edifici em reservo el meu parer, però us puc dir que en Miralles creia que un edifici podia ésser una obra d’art. Malgrat això l’estranya formació de ciment ha dei-xat als ciutadans d'Edimburg amb la mirada fixa i l’expressió atònita. He estat enviat a Escòcia (evident-ment sense cobrar ni un duro) a fi d’exposar-vos les grans similituds, semblances i altres punts que agermanen aquetes dues grans naci-ons com són Escòcia i Catalunya. Una data important de la seva història és l'1 de maig de 1707, en que es produeix la unió volun-tària del regne d’Escòcia al regne d'Anglaterra, mitjançant el Tractat de la Unió, formant el Regne de Gran Bretanya o Unitat Kingdell, for-mat pels regnes d'Anglaterra, Escòcia, Irlanda del Nord i Gales. Catalunya va perdre la seva llibertat amb la cai-guda de Barcelona, el setembre de 1714, per posar-se al costat del pretendent Carles al trono d'Espanya i vàrem ésser voluntàriament obligats pel dret de conquesta a forma part d'un regne que no era el nostre ni el volíem; els Escocesos van perdre part de la seva llibertat, el kilt, la parla del gaèlic i els sacs de gemecs a la batalla de Culloden, l'any 1746, per posar-se al costat del pretendent Jacob al trono d'Escòcia i Anglaterra. De tot això ja fa temps, ara tenen un parlament

propi que dicta lleis i s'administra. Això nosal-tres també ho tenim. Tenen un banc propi el National Banc of Scot-land, que imprimeix la seva pròpia moneda. Bé, nosaltres de banc no en tenim, però és un detall sense importància. La unió no ha suposat l’alteració del sistema legal propi d'Escòcia, a diferència d'Anglaterra el dret romà és la base de les lleis escoceses. El sistema educatiu i religiós és diferent al del Reg-ne Unit i forma part de la cultura escocesa. A nosaltres ens van fer quelcom semblant amb el decret de Nova Planta, al suprimir l’administració, la llengua, les lleis, el comerç,.... Actualment, l’escocès que vol canviar-se la ma-tricula anglesa per una escocesa, en la que hi

figura la bandera escocesa amb la creu de Sant An-dreu i a sota i cons-ta la paraula “Sco”, doncs ho fa i no passa res, igual que ací. A tots els edificis oficials, palaus castells, monu-ments, etc. hi ha la bandera Escocesa i poques vegades està acompanyada de la bandera del Regne Unit. Com aquí que sols hi ha l’Espanyola o com

molt acompanyada de la Catalana. Ells tenen com beguda nacional el whisky de malt i nosaltres tenim la Ratafia i les Aromes de Montserrat. Si ells porten Kilt, en els actes importants, nosal-tres portem espardenyes i barretina en la repre-sentació dels pastorets. Escòcia té les reserves de petroli del mar del Nord. Amb això també ens assemblem. Si ells tenen el petroli del mar del nord, nosaltres tenim dos pous de petroli davant de Tarragona, que és de molt mala qualitat i que pràcticament no ragen. El 2006, el producte interior brut (PIB) d'Escò-cia era superior als 86.000 milions de lliures, amb la qual cosa la renda per càpita se situava en 16.900 lliures. Ara si en això els superem, Cata-lunya té un PIB de 267 mil milions de dòlars i una renda per càpita de 35.600 de dòlars.

U

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013 13 Els escocesos estan molt orgullosos dels seus batallons que formen part de l’exèrcit del Regne Unit, tant en temps passats com a l'actualitat. Aquest orgull ve per les dues bandes i es pot comprovar en tots els castells i palaus, donat que tenen la seva galeria per honorar als Batallons escocesos i als soldats i senyors del castell que van servir en ells. També tenen el Museu Nacio-nal de la Guerra (National War Museum), el Museu Naval i Militar d'Escòcia o el Monument Nacional als Caiguts d’Escòcia (1917), tribut al sacrifici dels homes i dones escocesos durant la I guerra mundial. Un de cada cinc soldats escoce-sos no van retornar del front. Aquí també tro-bem una gran similitud amb Catalunya, donat que l’exèrcit espanyol mai ha honorat ni recordat als catalans que van participar i morir a les cam-panyes d'Àfrica o a la guerra de Cuba, pot ser és degut a que duien barretina. Curiosament, Escòcia és l’únic país d'Europa que té un exercit privat legal, el Atholl Highlanders. La memòria històrica del país la mantenen mit-jançant dues entitats, l’agència Historic Scot-land, que és propie-tària de més de 300 castells i palaus, que es poden visitar i conèixer la seva historia i l'altra entitat és el Natio-nal Trust for Scot-land, (Patrimoni Nacional d'Escòcia), que manté llocs històrics i divulga el seu coneixement. La parla pròpia d'Escòcia és el gaè-lic, que sols es parla minoritàriament al nord d’escòcia, és a dir, illa de Skye i illes Orcades, el què sí que parlen al nord és una barreja d'anglès i paraules i girs propis del gaèlic que de vegades fa difícil entendres. El gaèlic sols s'ensenya l'escola a la part nord, i només a la primera ensenyança com una llengua més. A Edimburg la capital, sols hi ha una escola on l’ensenyen. En la parla també ens hi assem-blem, cadascú té una parla pròpia. Dels vint-i-vuit llocs entre museus, castells, monuments, galeries i palaus visitats, tan sols en dos tenien les explicacions en gaèlic. En els qui-oscos no vaig saber veure cap diari o revista en aquest idioma i solament en una llibreria vaig veure un llibre en gaèlic. La vestimenta pròpia dels homes escocesos és la faldilla anomenada kilt, l'any 1746 desprès de

perdre la batalla de Culloden, els hi van pro-hibir fer ús del kilt i altres elements de la vesti-menta de les Terres Altes. Al segle XX va comen-çar a recuperar l'ús del kilt i ara es porta als casaments, convencions i grans ocasions. Natu-ralment mantenen els colors i les trames del dibuix que diferencien i distingeixen cada clan. El sac de gemecs instrument musical per ex-cel·lència, la musica i danses, estan molt però que molt vives. Els "pipers" els trobareu a les places tocant pels turistes o a les portes dels hotels donant la benvinguda als convidats a l’acte que se celebra, als casaments. Les escoles tenen les seves bandes de “pipers” i surten a tocar a les places. El govern de Londres no s'ha oposat a que pu-guin exercir el dret de decidir per la independèn-cia mitjançant un referèndum. No solament no està en contra sinó que ha promès que donarà més competències al parlament escocès. Arribat aquest punt, què voleu que us digui, si els dos governs estan en bona relació, serà que a nosal-tres ens manca mala relació.

Existeixen uns grans vincles d'unió i relació entre la noblesa Escocesa i la casa reial Angle-sa. Així recordem que l'actual reina Isabel, nasqué en un palau d’Escòcia, a casa dels seus avis. A Catalunya la noblesa catalana va ésser eliminada i no pas per una revolu-ció francesa. De les converses mantingudes amb

persones d’allà he copsat que no estan massa motivats per no dir gens motivats, diuen que ja estan bé i que a més el govern central ja ha pro-mès que concedirà més poder al parlament. Es palpa que la població no està massa motivada pel referèndum, de fet propaganda del mateix sols la he vist a Turso, capital de l'illa de Skye i un parell més de pobles i propaganda en contra no he vist cap. A Edimburg vaig veure uns rètols esquinçats a una tanca d'obra del Partit Socialis-ta Escocès. Bé, ara sols cal donar temps al temps i esperar el resultat de les urnes, així com cal en una demo-cràcia, clar que Espanya s’omple la boca d’ésser democràtica i nega tota expressió de la voluntat d’un poble.

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013 14

Notícies breus

Enquestes Segons la darrera en-questa realitzada pel CIS, l’alcaldessa de l’Hospitalet votaria en contra de la indepen-dència. Ostres quina sorpresa!

Curiositats culturals El 100 % dels turistes que arriben a Barce-lona en creuers, ho fan per via marítima. Incendis estivals Aquest any la Generalitat, ha posat en mar-xa una prova pilot per a prevenir els incen-dis de l’estiu. El sistema emprat ha estat activar el pla INUNCAT. De moment el resultat obtingut és molt bo, un cop inun-dada gran part del territori, com a conse-qüència de les pluges caigudes, el risc de foc al bosc ha disminuït un 45,69 %. Cadira elèctrica El Sr. Hoarold Pitney Brow (1869-1932), deixeble del Sr Edison, fou l’inventor de la cadira elèctrica. Molta gent pensa que va ser una desgràcia que moris al llit. Caïm i Abel Segons l’Antic Testament aquests dos ger-mans eren els fills d’Adam i Eva. Segons explica aquest text, Caïm va matar al seu germà per gelosia amb una mandíbula d’ase. Si bé, ara sabem pels escrits que ens va deixar el seu advocat, que ell sempre s’havia declarat innocent. Accident ferroviari Un tren Alvia descarrila prop de Santiago de Compostela i causa nombrosos morts i ferits. Segons apunta la tragèdia la va pro-vocar que el tren anava molt ràpid. Els usu-aris de la línia Vic - Puigcerdà, no s’acaben de creure que un tren pugui anar massa ràpid.

Estelades En vista de l’èxit assolit en la venda d’estelades, el govern del PP està estudiant la possibilitat de crear un nou impost pels qui les venen i pels que la pengen al balcó. Bárcenas Les autoritats helvètiques han destapat un altre compte que l’extresorer del PP tenia en una entitat d’aquest país. Segons les matei-xes fonts, la quantitat dipositada era de 25 milions d’euros. Creuen que era el compte que feia servir per disposar sempre de can-vi. Val d’Aran Els aiguats combinats amb el desgel han provocat una verdadera catàstrofe a la Val d’Aran. Aquesta vegada, sembla ser que el Sr. Aznar i el Rei, no en tenen cap culpa. G-8 La reunió del G-8, celebrada a Irlanda del Nord, ha acabat tal com van acabar les reu-nions del G-7, G-6, G-5, G-4, G-3, G-2 i G-1. O sigui menjant, bevent i explicant acudits picants. Enquesta Segons la darrera enquesta feta pel Centres d’Estudis d’Opinió, ha demostrat que de tots els independistes enquestats, el 55,6% estan a favor de la independència. Invents El científic Wilhem Steinkopf va aconseguir sintetitzar el gas mostassa. La llàstima és que després de provar-lo no va poder com-partir el seu èxit amb ningú. Recentralització Dins de la campanya de recentralització que està portant a terme el Govern español, està en estudi que el final de la línia 5 del metro de Barcelona, sigui l’estació de “Lavapies”. Cadena humana L’ANC ens comunica que ja no queden pla-ces lliures als trams de cadena humana que passen per davant del club “Paradise”, de La Jonquera i davant del restaurant Hispania d’Arenys. Mala sort, xavals.

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013 15

El fantasma del chèspir

Per vacances, aneu a Londres

ou molts els que aneu a Londres per un cap de setmana, com a molt, tres o quatre dies. I a Londres es

pot –s’hi ha d’anar- a passar unes vacan-ces. Com a mínim, una setmana. Lon-dres està preciosa. És una ciutat neta, lluminosa, viva. Els recents JJOO hi van ajudar, sens dubte. I pels aficio-nats al Teatre, ja no cal dir-ho. Si hi aneu aquest agost, us trobareu al meu teatre, el Globe, amb una magnífica programació, la co-mèdia A Midsummer Nights Dream; i les tragèdies Macbeth; Harry the Sixth - Henry VI Part 1; The House of York and Lancaster - Henry VI Part 2; True Tragedy of Duke of York - Henry VI Part 3. Si us espanti tant drama, no us preocupeu, també po-deu anar al Vaudeville a riure amb The ladyki-llers. Tal vegada el nom així, de cop no us sona, però si us dic que és la versió teatral d'una pel·lícula que al vos-tre país es va titular El quinteto de la muer-te, els més grans ja sa-breu de què va. I una joia, un dels grans espectacles que s’hi representen: War Horse. Potser heu llegit el llibre o vista la pel·lícula Cavall de batalla, de l’Spielberg. Riureu, plora-reu, us emocio

nareu. La fan al New London, on durant tants anys es va representar Cats. Pels mitòmans, hi ha dos plats forts: Sweet Bird of Youth (Dolç ocell de jo-ventut) amb Kim Cattrall, la sexual Sa-mantha de la sèrie Sex and the City (Se xe a Nova York) es representa a l’Old Vic, i The Cripple of Inishmaan (L’esguerrat d’Inishmaan) protagonitzat

per Daniel Radcliffe (Harry Potter) al teatre Noel

Coward.

L’oferta de teatre musical, pel què fa a novetats, potser no és la millor temporada,

tot i que cal tenir en compte que segueixen

en cartell Billy Elliot; Mamma Mia!; Top Hat; Les

Misérables; The Phantom of the Opera; The Lion King; Matilda; We Will

Rock You; i Wicked. Es reposen West Side

Story i The Sound of Music (Somriures i

llàgrimes), que encara que ja ens les sabem de memòria, sem-pre són agrada-

bles de veure. Entre les novetats

musicals, The Book of Mormon; The Bod-

yguard; Charlie and the Chocolate Factory; i The Color

Purple. Teniu per escollir. Que us divertiu!.

S

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013 16 Un minut per pensar (....o més) Secció de passatemps Professor Theo Rema

Si us agrada el Sud0ku us encantarà el Futoshiki.

Hi podeu dedicar les vacances, i els que ha-gueu suspès algun exercici a repassar, res de vaguejar. Au, bon estiu..... si ens deixen, és clar.

Futoshiki.

utoshiki (不等式), és un joc de trenca-closques de lògica del Japó. El seu nom significa "la desigualtat". També s'escriu

hutosiki (usant la romanització : Kunrei-shiki). El primer pas per resoldre el trencaclosques és enumerar possibles valors basats en la desi-gualtat i la no duplicació dins de les files i columnes. Llavors l’eliminació pot ser útil per reduir el ventall de possibilitats. La deducció lògica dins de les desigualtats pot restringir el ventall de possibilitats. El trencaclosques es juga en una quadrícula, de 5 x 5. L'objectiu és posar els números d'1 a 5 (o les que siguin segons les dimensions de la quadrícula encara que a partir de cinc esdevé monstruós) de manera que cada fila, columna i conté cada un dels dígits 1 a 5. Algunes xifres es poden donar a la sortida. A més, les restric-cions de desigualtat (més gran > més petit o més petit < més gran) també s'especifiquen inicialment entre alguns dels quadrats, de manera que un ha de ser major o menor que el seu veí. Aquestes limitacions han de ser res-pectades a mida que la xarxa es va omplint.

Podeu resoldre’l? (La solució al pròxim número.)

F

SOLUCIO AL PASSATEMPS ANTERIOR, Juny :

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013 17

L’opinió d’un home content De rebaixes.

vui estic, content, molt content… ara ja sé que no tornaré mai més a comprar en rebaixes.

Aprofitant l’arribada estival, les rebaixes i el meu abandó en el vestuari; la meva dona em va començar a insistir en l’urgent necessitat de comprar una mica de roba... inicialment va ser “urgent necessitat” però pocs dies més tard va passar a ser una ordre directa, d’aquelles que no cal discu-tir ni replantejar, ni tan sols en to d’humor. No hi ha res que em faci més mandra que comprar roba, bé, sí, una cosa: planxar-la... amb el qual qualsevol operació inver-sionista en roba es transforma en un sprint per acabar amb el patiment el més aviat possible. Òbviament, la coincidència en el temps de les rebaixes no deixa de ser una anècdota casual. Obeint religiosament les ordres em vaig disposar a anar a comprar un parell de camises, uns pantalons i un parell de po-los... el just per passar decentment l’estiu en cas de trucada de client, encara hi ha de somiatruites, si més no, m’ho vaig ru-miar així per no haver de patir la tortura que m’esperava... Vaig anar cap al centre de Barcelona, doncs vaig pensar que si tot estava con-centrat m’estalviaria viatges en busca de l’estúpida roba que culturalment hem de fer servir. Ai, Déu meu!!! a la primera botiga que entro em vaig sentir com a una piscina plena de Gremlins, un fotimé de canalla i de gent de totes les edats, colors, alçades, pes... corrent amunt i avall, uns cap els emprovadors, altres cap a les caixes, altres que si mira que monu... escolti’m que jo he vingut sol, eh!!! Total que respiro a fons, pas enrere i cap endavant... uns quants cops de colze, al-guna càrrega amb l’espatlla dreta, alguna trepitjada, dos “trabanquetes”, un cop de

genoll a un nen frenètic en un mal lloc i ja tenia dues camises i uns pantalons. Em sentia com un caçador triomfant, agafo les meves peces i me’n vaig cap els emprova-dors, cua de rigor, ja que aquí no et pots posar molt hostil, esperes torn. Dos pits i darrera una noia, compten les peces que porto i em dóna una xapa de plàstic amb el número 3 (suposo que volia dir 3 pe-ces). Entro al vestidor, bé, això pensava jo, de fet és com una d’aquelles dutxes en les que es va enganxant l’humida i pudorenca cortina de plàstic a l’esquena, entre els penjadors, la placa, la roba que porto, la dimensió de la cabina i tot plegat vaig acabar intentant posar-me la primera pota del pantaló al mig del passadís on la gent va sortir en sentir el cop i la cortina des-penjada... en aquell moment ja tenia la pressió sanguínia per sobre del recoma-nable i la gent, curiosament, en aquestes situacions és com si et llegís el pensa-ment... tots calladets. El pantaló m’anava petit, una camisa tenia tara i l’altre crec que no era per humans. Li dic “a la pits amb potes” molt amable-ment si em podria anar a buscar una talla més de pantaló... en un gest consistent en posar la mandíbula cap el davant, dilatar el llavi inferior cap el costat dret i fent un cop d’aire cap el cel va accedir... és la seva feina, vaig pensar. Al cap de cinc minuts en calçotets en aquells cabina hermètica i amb un focus que em socarrimava el cap, va arribar la noia. Posa la ma a través de la cortina i em dóna el “pantaló”. Procedeixo a provar-me l’objecte que m’havia portat... una faldilla que no m’amagava ni els calçotets. No vaig gosar a sortir del vestidor amb aquella pinta de pervertit pederasta rodejat de jovenetes en plena edat de fecundació. Vaig agafar les 4 peces i la placa i li dono tot a la noia en silenci, sabia que si li deia alguna cosa no entendria el meu fi sentit de l’humor... “un moment, senyor, a la placa posa 3! i vostè em dóna 4 peces!”. Amb tota la meva diplomàcia li vaig dir que si us plau no em parlés de vostè i que el dia que aprengués a diferenciar entre un pantaló i una faldilla ja no caldria que dugués morrió... vaig sortir tran-quil·lament, vaig agafar la moto i vaig fer rècord en la Rabassada!!! Per tant estic content, contentíssim ja estic esperant les properes rebaixes per rebaixar el temps a la Carretera de Santes Creus.

A

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013 18 Consultori sextimental Afrodita Apreciada Sra. Afrodita,

bans de res deixi’m felicitar-la pels consells tan encertats que dóna a les persones que anem una mica despis-

tades a l’hora de prendre decisions. Bé, ara passo a exposar-li el meu problema. El meu marit i jo tenim una caseta fora de Barcelo-na i quan arriba l’agost se’ns hi instal·len els fills, les joves i els néts. Al començament feia il·lusió que vinguessin tots una setma-neta, però ara ja venen totes les vacances. Perquè on trobarien allotjament tan barat, el menjar a taula, que mentre ells prenen el sol la mare fa el dinar, renta la roba, planxa, etc?.; i com pot comprendre, acabo les va-cances feta caldo, i si et queixes arrufen el morro. Vostè creu que ens hauríem de ven-dre’ns la casa i rebentar-nos els diners viat-jant? Esperant la seva sabia resposta rebi una abraçada d’un matrimoni angoixat. Benvolguda despistada, Em dirigeixo a vostè dient-li despistada perquè es necessita anar despistada per escriure’m una carta com la seva. Vostè ha llegit el nom del consultori? Posa “Consul-tori Sextimental”. I per si encara no ho té prou clar, només ha de veure la meva foto. M’hi assemblo a la Sra. Francis o a la Mon-tserrat Fortuny? No, oi? A mi consulti’m si és millor la postura de l’ós panda que la de l’abejonejo, però no em vingui amb aques-tes ximpleries de fill i néts. Engegui’ls tot a pastar fang! Però bé, ja que ha dipositat en mi la seva confiança, li respondré com ho faria la Sra. Francis. Querida amiga, comprendo perfectamente su atribulada situación, pero no olvide que

los hijos y los nietos son una bendición de Dios, que son la razón de la existencia de la mujer. ¿Qué otra noble misión puede ejer-cer la mujer sino la de traer hijos al mundo y hacer feliz a su esposo? Hija mía, no se deje influenciar por esas ideas modernas que nos llegan del extranjero. La mujer española es dechado de virtudes familiares, plancha, lava, friega, cose, cocina, reza el rosario y cumple con las obligaciones co-nyugales con una sonrisa en los labios. La mujer española no debe prestar oído a esos cantos de sirena que nos llegan de fuera. El sitio de una mujer no está en la universidad, ni en una oficina, ni en según que tiendas. Si la mujer necesita alguna tarea fuera del hogar para su lógica y encomiable distracci-ón, ya tiene el ropero del pobre de la parro-quia, las novenas a la Madre de Dios de la Empenta y las visitas a los hospicios, donde unos inocentes niños pagan los pecados de sus madres (unas lagartonas, seguro). Co-mo ve, hija mía, debe dar gracias al Altísimo por la suerte de tener unos hijos, unas nue-ras y unos nietos que vengan a alegrarles, a usted y a su señor esposo, la vejez. Y un consejo de amiga, si en algún momento, la situación se enturbia, proponga el rezo del Santo Rosario, y verá como es mano de santo. Nada une tanto a las familias como la oración común. Esperando que mis consejos le sean de gran utilidad, se despide su amiga Francis Doncs ja ho sap, maca. O escull “la solución Sra. Francis” o, com li deia, els engega a tots plegats. I si el marit es posa pesat, tam-bé l’engega i se’n va a fer un creure de luxe al Caribe, que segur que troba un “maromo” que la posa potes enlaire. Cordialment seva, Afrodita

Presentació En la pàgina següent, trobareu l’article d’un nou fitxatge que a fet la Re-vista. Amb aquestes línies, volem donar-li la nostra més cordial benvin-guda.

A

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013

19

“Ay”! Quins Collons! Apunts d’economia per inútils. (Jo sóc el primer de la llista!)

Mr. Incredible El rusc d’abelles

ull parlar de Bernard de Mandeville (1670-1733), Filòsof i metge britànic, d’origen francès i nascut en Dördrec-

ht, Països Baixos. Doctor en medicina per la Universitat de Leiden, el 1699 es trasllada a Anglaterra i comença a escriure sàtires polí-tiques, sent el text més famós la seva ronda-lla del Rusc d’abelles (1714), en el que asse-nyala que no és la virtut sinó l’egoisme hu-mà el verdader motor de la societat. I per què parlo d´en Mandeville?, doncs perquè crec que malgrat la seva sàtira va ser escrita al 1714, sembla molt actual. Mande-ville creia que les necessitats, els vicis i les imperfeccions dels homes, juntament amb les diverses inclemències de l’aire i d’altres elements, és la essència que contenen les llavors de l’art, la indústria i el treball. Són la calor i el fred extremats i la inconstància i el rigor de les estacions, la violència i ines-tabilitat dels vents, la gran força i la perfídia de l’aigua, la ira i la indocilitat del foc i l’obstinació i esterilitat de la terra, les que inciten la nostra capacitat d’invenció, per moure’ns a tractar d’evitar els danys que ens produeixen o a corregir la seva maligni-tat i a convertir les seves diverses forces en profit nostre, de mil maneres diferents, mentre ens apliquem a cobrir l’infinita vari-etat de les nostres necessitats, que sempre es multipliquen en la mesura en que s’amplia el nostre coneixement i es fan més grans els nostres desitjos. I en la moralitat, el mateix que en la Natura, res existeix en les criatures tant perfectament bo que no pugui resultar perjudicial per a ningú de la societat, ni tant totalment dolent per a que no pugui ser beneficiós per una part o altre de la Creació.

Mandeville també creia que ser a la vegada educat i sincer, resulta poc menys que una contradicció i per tant, quan un home aug-menta els seus coneixements i perfecciona els seus modals, a la mateixa vegada amplia els seus desitjos, refina les seves apetència i desenvolupa els seus vicis. I per què sembla tan actual? Mandeville va arribar a la conclusió de que en el moment de que els “vicis” cessin en la societat, aquesta es farà malbé o possiblement es dissoldrà, tal i com possiblement està pas-sant en aquest moments en la nostre socie-tat actual, ja que l’austeritat que malgrat tot sembli un concepte Lliberal, no ho és en absolut. El concepte Lliberal vol minimitzar la inter-venció de l’estat, deixant que l’economia avanci gràcies a la “mà invisible”, segons Adam Smith que va entendre que no era vici sinó virtuts les que feien avançar les eco-nomies. I perquè estic en contra de l’austeritat, molt senzill, aquest concepte té una notable presència en la història de la filosofia moral i de les tradicions religioses i que forma part d’una opció de vida orienta-da cap a la moderació, l’autocontrol , la temprança i la simplicitat, estant molt pro-pera a la saviesa Epicúria de gaudir de les petites coses i molt lluny de la cobdícia hu-mana, Madoff, corrupció, etc. I aquest moviment està a l’alça, no sa-bent personalment fins a on arribarem o com evolucionarà la societat actual, però només considerem com acció virtuosa tota aquella que busqui un bé públic i acusar de vici tot egoisme que no persegueixi el bé comú, potser ens passarà com a la rondalla del rusc d’abelles a on al final, dins del rusc guanya la virtut, però la societat del rusc es queda sense energia per avançar i al final es destrueix, omplint d’orgull a les virtuoses, que abandonen el mateix buscant un altre lloc a on poder viure. Ens passarà a nosaltres el mateix?.

V

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013

20

L’opinió del nen del “Re-bañito del Niño Jesús” No sé què escriure

otser no ho creureu, però porto dues setmanes amb un paper blanc da-munt la taula i la ploma a punt

d’escriure (això vol dir totalment esmolada i plena de tinta) però sóc incapaç d’escriure una sola línia. Van passant els dies i comen-cen a aflorar els nervis. Arribarà el moment de lliurar l’article i hauré estat incapaç de trobar algun tema de què tractar?. Bé tam-poc és això, de temes ja n’he trobat però no m’acaben de fer el pes. En un primer moment vaig pensar escriure alguna cosa sobre les vacances, però jo no sé, si va ser a causa de la calor que feia, que el vaig desestimar per ser un tema molt suat. Desprès em vaig plantejar la possibilitat de comentar, el terrabastall que hi hagut a Can Barça, o sigui escriure sobre en Pep, en Tito i en Tata, però vaig trobar que més aviat semblaria una cançó infantil o un embar-bussament. I a més la Revista ja té les seves corresponents pàgines dedicades a l’esport i els que les fan hi tenen la mà trencada. Així mateix m’ha passat pel cap fer l’article sobre política, però qui carall sóc jo per escriure sobre política, quan el propi presi-dent de l’Estat no té res a dir, fins al punt que sembla que se li hagi menjat la llengua el gat. Potser podria parlar de la Sra. Alícia i del seu serial. Però pobre de mi, què més hi puc afegir. Que ha estat víctima d’una conxor-xa?, que només s’havia trobat amb la seva amiga per petar la xerrada? (per cert, se-gons diu, ni la coneixia) que puc dir jo d’això. És clar que podria imaginar que era una cita a cegues, que la conversa va girar sobre la cirurgia estètica als pits i als mor-ros, o bé que els temes tractats van ésser més profunds i es van dedicar a ratllar so-bre els homes i de les seves mancances en tots els aspectes. No! prefereixo deixar el tema tancat i barrat, ja que les novel·les d’espies no han estat mai el meu fort.

Vaig pensar que sempre em quedava el recurs fàcil, de parlar sobre la corrupció que plana sobre el territori i que darrerament està florint, fent d’aquest país el país de la primavera eterna i del mes de Maria perpe-tu. Però aquest tema, ben pensat té l’inconvenient de que no es pot tirar pel dret, i més en casos com aquest que estan les coses “sub iudice” i que a sobre no po-dem escoltar, la sucosa conversa mantingu-da per tan nobles dames, i com que un no treballa a “El Pais” fent periodisme d’investigació, sinó que es conforma a mal-girbar un article mensual per mer entrete-niment i sóc dels que no va esbombant a tort i a dret, tots els secrets del sumari, he pensat que tampoc és el cas d’anar airejant noms, cognoms, pagaments i quantitats, amb pèls i senyals. Entre d’altres coses, perquè sóc respectuós amb la justícia i els seus procediments i sempre he admirat la seva dosi d’humor, que desprenen les seves sentències. Un altre tema recurrent per fer l’escrit, és parlar de senyores, sempre a condició de que no sigui de la pròpia, sinó de les senyo-

res en general i en especial de les jovenetes, però això té el perill de que m’acabin titllant de vell verd, o sigui que aquest tema el reservo per a les converses de barra de bar. Ja està! tot d’una he vist la llum, m’ha arribat la inspira-ció, la musa de l’escriptura s’ha m’ha presentat de cop i

volta i ja tinc tema. Parlaré d’economia, com podeu veure el tema és de màxima actualitat, tractaré de la crisi, de l’ensulsiada dels crèdits a les empreses, de com la crisi ha afectat a l’economia domès-tica de tots els ciutadans d’aquest país, l’atur, les preferents, el PIB. En fi tot el que ara interessa. Ai! Perdoneu però em truca el director de la Revista. -Sí, digues. Què com tinc l’article? -Bé, gairebé acabat. -Sí, tracto sobre economia. -No!, no pot ser. Perdoneu, però m’acaba de dir que té un col·laborador nou, que preci-sament farà la secció d’economia i que jo ho deixi córrer. Bé, doncs, ja no tinc temps de reacció o sigui que simplement em limitaré a expli-car-vos el què m’ha passat i així, qui dia passa any empeny. Ah! Per cert, bones vacances.

P

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013

21 Esports

Pilotes fora

El nen d’Osona “Beach tennis”

s estiu, i a l’estiu. Esports de platja!!! Som-hi!

Marti Magriñá i Cristóbal Ramírez s’han proclamat campions per parelles. El Campionat d’Europa de “beach tennis” que s’ha disputat aquest mes a Barcelona ha tornat a deixar uns resultats excel·lents pels jugadors catalans, que com a membres de la Selecció Catalana són campions del món. Tot i que en aquesta competició hi partici-pen individualment i no per equips, els nostres esportistes han aconseguit un total de sis medalles, quatre en la modalitat de parelles i dues en la categoria individual. Una vegada més, els grans rivals dels cata-lans han estat els italians, que han pujat al podi deu vegades. La competició, que s’ha disputat a la platja del Bogatell, ha tingut un nou rècord de participació. El primer dia del torneig es van disputar les proves de la categoria júni-or i les individuals. Les dues novetats desta-cades d'aquesta edició han estat el torneig dedicat als joves de 10 a 16 anys, amb una gran participació de les promeses del beach tennis, i el més 35, agrupant aquells juga-dors més experimentats. Dissabte va ser el torn per a les parelles mixtes, en una jornada acompanyada pel bon temps, el bon ambient i la calor. El plat fort de la competició va arribar diumenge, amb les proves de dobles femenins i mascu-lins. En femení, es van enfrontar a la final la parella guanyadora a l'europeu del 2012, Gemma Egea i Laura i Herrero i les italia-nes Catia Ghermandi i Giada Seganti. La parella catalana no va poder revalidar el títol i es va haver de conformar amb la me-

dalla de plata, després de la final acabada amb un 9-4. En la categoria masculina, Martí Magriñá i Cristóbal Ramirez van gua-nyar la parella italiana formada per Davide Aloisi i Nicolas Frontali. Va ser un dels par-tits més destacats de la competició, amb un gran joc dels catalans que va finalitzar amb un altre 9-4. Resultats Dobles masculins 1. Martí Magriñá (CAT)/Cristobal Ramirez (CAT) 2. Davide Aloise (ITA)/Nicolas Frontali (ITA) 3. Alex Albors (CAT)/Gerard Rodri-guez(CAT) 3. Simone Vianello (ITA)/Carlos Soavi(ITA) Dobles femenins 1. Catia Ghermandi (ITA)/Giada Seganti (ITA) 2. Gemma Egea (CAT)/Laura Herrero (CAT) 3. Simona Longhi (ITA)/Liana Scarmin (ITA) 3. Roberta Meardi (ITA)/Susy Menegatti (ITA) Dobles mixtes 1. Catia Ghermandi (ITA)/Davide Aloisi (ITA) 2. Giada Seganti (ITA)/Nicolas Frontali (ITA) 3. Liana Scarmin (ITA)/Michele Tellarini (ITA) 3. Begoña de Toro (CAT)/Jordi Peinado (CAT) Individual masculí 1. Nicolas Frontali (ITA) 2. Davide Aloisi (ITA) 3. Cristobal Ramirez (CAT) 3. Domenico Mazzotti (ITA) Individual femení 1. Giada Seganti (ITA) 2. Catia Ghermandi (ITA) 3. Begoña de Toro (CAT) 3. Simona Longhi(ITA) Sub-16 1. Albert Casanovas (CAT)/Pol Baijet (CAT)

É

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013

22 Esports

Petits fores de joc Futbol Entrevista a Sandro Rosell El Sr, Cuní ha entrevistat al president del Barça, i s’ha apuntat un gol d’or. L’entrevista, s’ha produït arrel de les decla-racions efectuades des de Munic pel SR. Guardiola, en les que ha atacat a l’actual directiva i ha deixat entreveure les males relacions amb en Tito Vilanova. El president va anar contestant de manera reconciliadora, totes les preguntes que el periodista li va fer. Però una cosa és contes-tar educadament les preguntes i l’altre és fer-ho d’una manera falsa i poc convincent. Tito Vilanova L’entrenador del primer equip del Barça ha patit una recaiguda de la seva malaltia i s’ha vist obligat a deixar el càrrec. El món de l’esport ha quedat trasbalsat per la notícia. Des d’aquesta plana, volem dir-li que nosal-tres sempre hem sigut Titistes, encara que al president del club digui que no li agrada que hi hagin cruyfistes, guardiolistes o nu-ñistes. És per això que de tot cor li desitgem que es pugui recuperar el més aviat possi-ble. Bayern – Barça En el partit amistós jugat a Munic, el Barça va encaixar una derrota previsible, per 2 a 0. El Bayer és un equip que porta un rodat-ge superior al Barça aquestes dates. De fet el Barça es va presentar a Munic amb la meitat de la plantilla, ja que els internacio-nals que han jugat la Copa Confederacions encara no s’han integrat a l’equip. Per favor culers, no comencem a treure conclusions precipitades. Gerardo “Tata” Martino Aquest Sr. amb nom de mainadera, ha estat escollit per la junta directiva del Barça com a entrenador del 1r. equip. De moment no-més sabem que és argentí, que ha entrenat els Newell 's Old Boys i de dos clubs del Paraguai, el Libertat i el Cerro Porteño. Esperem que faci una temporada digna d’un gran club com és el Barça.

Barça La directiva del Barça, té previst regalar a tots els socis, un diccionari Argentí- Català, per tal de que es puguin anar familiaritzant amb “pasto”, “cancha”, “arquero”, “alar-gue”, “balinazo”, “bochazo”, “canfle”, etc. Natació Campionats mundials Barcelona ha acollit els Mundials de nata-ció. Un esdeveniment d’aquestes característi-ques, només s’ha pogut celebrar gràcies a les abundants pluges caigudes a la primave-ra i al començament de l’estiu. Ja que com podeu imaginar l’aigua és un element essencial en aquesta classe d’esport. Més campionats mundials L’organització dels mundials de natació ha estat exemplar. Començant per la xiulada de l’himne español, per la gent dreta can-tant els segadors, per que les piscines sem-pre han estat plenes d’aigua. Però on real-ment ha excel·lit l’organització ha sigut en la seguretat. De fet no s’ha ofegat cap dels participants. Felicitats! Ciclisme Le Tour de France 2013. El Tour de França ha finalitzat. El pòdium l’han aconseguit omplir, amb poc més de 160 kilograms de carn, repartits entre un anglès, un colombià i un de Parets. No és cap acudit, però veient les imatges no acabem d’entendre perquè han triat unes hostesses tan i tan obeses, produint-se l’entrega de premis en el bressol de la moda mundial... allà on els cànons de les models s’apropen inexplicablement cap el dels etí-ops, potser que hi vagin una mica en bici no?

ai Déu meu! nº61 juliol del 2013

23

El plat del mes

stimats gourmets que seguiu aquesta secció cada mes, en el número ante-rior vaig donar uns consells pels que

tenen segona residencia o lloguen un apar-tament per passar les vacances. Els que els hi toca cuinar, solen ser els mateixos que ho fan tot l’any. Aquest plat, és per que tinguin més temps lliure. El què passa és que els consells que vaig donar, semblaven que anaven més encaminats a vacances de platja i ha molts gourmets que passen aquet perí-ode de descans a la muntanya i no els són tan útils. Bé, pels muntanyencs aquí van uns altres consells: Matí- Anar a buscar la coca al forn del poble que de segur en tenen de varies classes i totes boníssimes! Acompanyades de Café, Café amb llet, tallat o infusions. Si el forn del poble té cafeteria ho preneu allà mateix i d’aquesta manera no embruteu cap plat. Migdia-Busqueu una excursió i porteu entrepans per a menjar a la vora d’un riu o d’un llac. L’única feina que tindreu es pre-parar els “bocatas” . Sopar- De segur que al mateix poble o pels voltants trobareu més d’un restaurant amb una bona oferta de menús. Bé, a la tornada de les vacances ja m’enviareu correus a la revista per dir-me si els meus consells us han anat bé. Bon estiu a tots i el mes vinent ja reprendrem les re-ceptes de cuina. Sempre vostre AMA NIDA VERDA.

Notícies d’última hora Correus Correus ha tornat al Sr. Mas, la carta que va enviar al Sr. Rajoy, al·legant que el fran-queig era insuficient. Sembla que ara, la reenviaran per Seur. Rajoy El Sr. Rajoy, compareix al Congrés per par-lar de sobres i acaba parlant de cartes.

En el proper número... -És cert que a la Sra. Alicia Sánchez i a la Sra. Llanos de Luna, les han contrac-tades a les atraccions del Tibidabo, per que es facin càrrec del Castell de la Bruixa?. - Dossier: La revenda de emplaçaments a llocs privilegiats de la cadena humana, arri-ba ja als 500 euros. - Exclusiva: Explicarem els trucs per no sortir bellu-gat, quan facin les foto a la cadena humana. - I com sempre les nostres seccions habituals.

El pensament del mes No entenc com a la gent que neix amb un cos que no se’l reconeix, li fan un canvi de sexe. En canvi el que neix en un país que no reconeix com a seu, no li donen cap opció.

L’últim cagalló de la tira

E