Agents infecciosos i cadena infecciosa. Prevenció de les

infeccions

Els microorganismes estan presents a tot arreu, però no tots són dolents; alguns són bons per la

salut, i altres, els anomenats patògens, són els que ens causen danys.

Per exemple, al nostre colon, hi viuen diferents espècies de bacteris que s’alimenten de les

substàncies que nosaltres no podem digerir, i produeixen vitamina K que podem absorbir i aprofitar.

Definició d’infecció:

Invasió del organisme per un o més gèrmens que es multipliquen a l’interior de la persona causant-li

alteracions o malalties.

Tipus de cèl·lula Regne Exemple

Procariota Moneres Bacteris

Eucariota Protoctitis

Fongs

Vegetal

Animal

Protozous

Llevats, floridures, bolets

Plantes

Humans i altres animals

El virus no és una cèl·lula, no està considerat perquè no pot realitzar les funcions vitals per si sol

i necessita d’altres cèl·lules. Per això el diem paràsits cel·lulars.

Definició de germen o agent infecciós o agent patogen:

Qualsevol microorganisme infecciós:

BACTERIS: Són els microorganismes més abundants. Està format per una membrana cel·lular,

paret cel·lular, flagels i protoplasma.

Per fer front als bacteris utilitzem els antibiòtics.

TIPUS:

o COCS: tenen forma arrodonida; ex: estreptococ pneumoniae

o BACILS: tenen forma de cilindre, per ex: Salmonella o Clostridiumtetani

Salmonellatyphi, causa la salmonel·losis.

o ESPIROQUETES: tenen forma espiroïdal. Ex Treponema pallidum, causant de la Sífilis.

ESPORES: són bacteris molt resistents, capaços de sobreviure en condicions extremes: sense

nutrients, temperatures altes,,,són molt difícils d’eliminar.

VIRUS: són paràsits cel·lulars

Només es poden veure amb un microscopi electrònic, perquè són molt petits.

Els virus no respiren, ni s’alimenten, l’únic que fan és infectar una cèl·lula viva,i, obligar-la a

reproduir còpies d’ells mateixos.

FONGS:

Causen les micosis, les més freqüents són: candidiasis i dermatofitosi o la tinya (infeccions que

afecten a ungles i cabells).

Tipus de fongs:

Unicel·lulars: formats per una cèl·lula

Pluricel·lulars: formats per un conjunt de cèl·lules.

La candidiasi, es provocada per la Candida albicans que és oportunista, viu a la boca, vagina, tub

digestiu. Pot provocar:

Aftes bucals o candidiasi bocal (mal blanc – muguet)

Candidiasi vulvovaginal

Candidiasi als plecs cutanis.

PROTOZOUS:

Són unicel·lulars, els més coneguts són les tricomones (contacte sexual)

Toxoplasmes (gats. 1r trimestre embaràs) produeix avortaments, retard mental i

ceguesa al nadó. Tocar gats o menjar embotits infectats poc cuits ho pot generar.

Giàrdies (paràsits intestinals, diarrees)

Tènia (Taènia solium o solitària)

o Dolor abdominal, anèmia, diarrea, pèrdua de pes. Pot ser asimptomàtica.

o Carn infectada (porc, vaca)

o Verdures i fruites regades amb aigües contaminades

METAZOUS

Els podem veure a simple vista, són els polls i les puces.

El Procés de la infecció consta de 4 fases:

1. Entrada del germen a l’organisme a través d’una ferida o èczema. L’origen del germen pot

ser exògena (prové de l’exterior del cos), o endògena (prové d’un germen intern,

oportunista, per ex. Fongs Candida, de la boca que causen aftes)

2. Multiplicació del germen.

3. Difusió del germen per tot l’organisme, a través de la sang, sistema limfàtic..

4. Aparició de les manifestacions de la infecció:

Hi ha manifestacions generals, afecten a tot l’organisme: Febre, cefalea, inapetència,

dolors musculars i articulars, cansament i sudoració.

Manifestacions Locals que afecten a les zones properes al punt d’entrada del germen:

inflamació local, a vegades pus, abscessos, envermelliment de la pell..

Manifestacions específiques, per exemple, la típica lesió cutània de l’ Herpes.

Podem aplicar mesures higièniques a nivell de la ingesta, inhalació i ferides, i en el contagi

Totes les infeccions tenen un període d’incubació (multiplicació de gèrmens): temps que passa des

de que el germen entra dins l’organisme fins que apareixen les manifestacions.

Factors que predisposen una persona a patir una infecció:

Malalties greus: VIH, limfoma, Diabetis..

Debilitat del sistema immunitari

LA CADENA INFECCIOSA:

Sèrie d’esgraons que s’han d’ajuntar perquè una persona pateixi una infecció:

Font d’infecció

Mecanisme de transmissió

Hoste susceptible

Font d’infecció: és el lloc on hi ha els microorganismes patògens:

PERSONA:

Malalta

PORTADORA: No presenta símptomes, però dissemina agents patògens.

Convalescència

Sana: personal sanitàri.

ANIMALS:

DOMÈSTICS: gats i gossos

PERIDOMÈSTICS: Rates (puçes), mosques (bacteris a les potes), mosquits (picades)

El mecanisme de transmissió: és el mitjà pel qual els microorganismes passen de la font a

l’hoste. Hi ha el MT directe i el MT indirecta.

MT DIRECTA: quan el germen passa directament de la font d’infecció a l’hoste:

Mossegades

Picades

Mucoses: contacte sexual

Mans: via fecal-oral; una persona es toca la zona anal que elimina els gèrmens, i,

posteriorment, manipularà aliments o objectes que aniran a parar a una altre

persona.

Saliva, tos, esternuts

En les residències i els domicilis, les mans són el mitjà més comú de transmissió de la infecció.

Moltes vegades els professionals, fem de pont entre la persona malalta i l’hoste nou.

Sang: agulles i transfusions. Ex: VIH, hepatitis..

Saliva: per les gotes microscòpiques que eliminem al tossir, parlar..Pral.

mecanisme de transmissió de pneumònies, grips, refredats..

MT INDIRECTA: la font d’infecció i l’hoste estan separats, i, entre ells hi ha un intermediari:

Aire: Gotes de saliva que ja hem explicat, poden deixar gèrmens flotant a l’aire.

Poden anar als aparells d’aire condicionat...

Menjar: pot ser que l’animal estigui contaminat o bé que s’hagi contaminat al

plat durant la seva elaboració.

L’aigua de rec contaminada, els vegetals regats amb aquesta aigua també es

contraminaran. Per això s’afegeix clor a l’aigua de la aixeta.

Aigua del bany pot contenir paràsits que s’adhereixen a la pell.

Aigua de beure.

Objectes d’ús clínic: tisores, pinces, termòmetres.

Objectes comuns: llenceria, pom de les portes, telèfon..

L’hoste susceptible, és la persona que pot infectar-se i emmalaltir.

La susceptibilitat depèn de:

a) Integritat de les possibles portes d’entrada:

Digestiu

Respiratori

Pell

Mucoses

b) Punts dèbils: ferides, mucoses, èczemes.

c) Estat immunitari:

Nadons / nens (S.I. immadur)

Gent gran (S.I. desgastat)

Malalts

munosuprimits (estrés, depressió, alcohol, quimio, corticoides)

Antibiòtics

La prevenció de les malalties infeccioses:

Les precaucions universals que s’han de respectar sempre, amb tots els pacients, amb totes les

mostres biològiques, i els objectes i materials sanitaris:

Ús de guants

Davantal de plàstic quan hi hagi risc d’esquitxades al teu uniforme amb sang o altres

líquids orgànics. Si cal ulleres i mascareta.

Rentat de mans abans i després de fer qualsevol tècnica.

Llençar al contenidor corresponent les agulles, immediatament després d’usar-les.

No encaputxar les agulles.

Tapeu-vos les ferides

En cas de punxada o tall accidental amb material potencialment contaminat, aviseu al

vostre cap; Renteu-vos la ferida amb abundant aigua i sabó, feu sortir la màxima

quantitat de sang que pugueu. Temps 5 minuts. Cal engegar el protocol de punxades i talls

accidentals.

No portar joies.

Cabell recollit

INFECCIÓ NOSOCOMIAL:

Són les infeccions que es presenten durant el procés d'assistència hospitalària és a dir, són les

infeccions adquirides en els hospitals. Quan el pacient va ingressar no la presentava.

Poden afectar als pacients, al personal sanitari o una altre persona.

Aquest tipus d'infeccions solen ser difícils de tractar a causa de la resistència que acostumen a

desenvolupar els diferents gèrmens en els hospitals, on:

Conviuen un nombre important de malalts.

Els agents infecciosos poden passar d'un pacient a un altre.

Existeix una gran relació entre els microorganismes i els diferents medicaments.

Els agents productors d'infeccions nosocomials varien amb el temps. Entre els diferents tipus

contemplats en l'actualitat es presenten:

Infecció Urinària, generalment relacionades amb sv.

Infecció Quirúrgica

Infecció Respiratòria

Bacterièmia Nosocomial

CAUSES

Els mecanismes pels quals un pacient és més propens a desenvolupar una infecció d'aquest tipus

són varis:

Alteració del sistema de defensa.

Medi ambient que envolta al pacient.

Tipus de microorganisme.

S'admeten dos orígens:

El pacient adquireix la infecció a partir de la seva pròpia flora bacteriana.

El pacient adquireix la infecció del medi ambient que l'envolta.

SIGNES I SÍMPTOMES

Els signes i símptomes dependran de l'agent productor de la infecció i de l'òrgan o òrgans

afectats.

TRACTAMENT

Tractament antibiòtic contra l'agent productor de la infecció.

Fàrmacs per tractar els símptomes generats.

Activitats preventives sobre la font d’infecció:

Sobre les persones:

rentar-se les mans tantes vegades com siguin necessàries, especialment si es pateix

un refredat.

Realitzar les cures de les ferides amb mesures asèptiques, i amb el material

sanitari net, desinfectat o esterilitzat si cal.

Restringir les visites als pacients amb malalties contagioses, POM. Ho treballarem

més endavant.

Sobre els animals: Cal vacunar-los per evitar que emmalalteixin, portant-los al

veterinari.

Sobre els objectes:

Eliminar els gèrmens de terra, dels objectes en general.

Posarem filtres en l’aire condicionat.

Fer una bona eliminació dels residus sanitaris.

Clorar l’aigua i cuinar bé els aliments.

Netejar i desinfectar o esterilitzar si cal el material d’ús clínic.

Activitats preventives sobre el mecanisme de transmissió:

Si no podem eliminar els gèrmens a la font d’infecció, hem d’evitar que aquests arribin a les

persones susceptibles:

Afegir clor a l’aigua de beguda.

Tirar les excretes dels malalts al WC.

Rentar-se les mans abans i després d’atendre al pacient.

Posar barreres entre la persona portadora de gèrmens i els demés: guants, bata,

ulleres..

Aïllar als pacients que tinguin determinades malalties contagioses, ho tractarem

amb l’aïllament de pacients.

Controls veterinaris als animals de companyia.

Protocol de desratització i desinfecció dels centres sociosanitaris.

Qualsevol utensili o material clínic que ens caigui a terra, s’ha de netejar i

desinfectar abans d’usar-lo.

Netejar i desinfectar els utensilis com: lliteres, pals de sèrum, bàscula,

tensiòmetre, orinals...

Canviant la llenceria del llit, podem trencar la cadena infecciosa, evitant que els

gèrmens arribin a les persones. Recordeu no espolsar els llençols, ni acostar-los a

l’uniforme.

Activitats preventives sobre l’hoste:

Millorar l’estat general del pacient, evitant la desnutrició i deshidratació.

Administrar quimioprofilaxi POM.

Administrar immunització activa o vacunes.

Administrar immunització passiva o gammaglobulines

Fent educació sanitària

Tipus d’Aïllaments

Com a personal cuidador de persones amb malalties contagioses, és molt important que conèixer

apliqueu aquestes mesures a fi de protegir-vos i, evitar el contagi a altres pacients.

Hi ha 2 tipus de mesures:

a) Precaucions estàndard o universals

b) Precaucions específiques:Tipus d’Aïllament:

Respiratori,

per gotes

per contacte.

a) Precaucions estàndard o universals:

Les hem d’aplicar sempre, i a tothom. Principis higiènics bàsics per

evitar la transmissió de microorganismes entre els pacients i el personal sanitari.

S’apliquen en els casos següents:

Sempre que hi pugui haver contacte amb:

Sang.

Qualsevol fluid corporal, secreció i excreció (exceptuant la suor),

independentment que estigui tacat de sang o no.

Membranes mucoses.

Pell no íntegra.

Persones que presentin tos, esternuts, i encara no tenen diagnòstic mèdic.

1. Rentar-nos les mans: La higiene de les mans és la mesura més important per evitar la

transmissió de microorganismes del personal al pacient i a l’inversa. Cal rentar-se o

desinfectar-se les mans sempre abans i després de tenir contacte amb un malalt i

durant l’atenció a un mateix pacient si hem de fer una tècnica asèptica o hem entrat en

contacte amb els seus fluids corporals.

El fet d’utilitzar guants no evita la necessitat de fer una higiene de mans.

2. Posar-nos guants, quan manipulem objectes tallants, o punxants, com agulles.., o quan

entrem en contacte amb algun líquid o alguna secreció corporal: sang, femta, orina,

vòmits, saliva, ferides obertes.

3. Posar-nos la bata neta -no cal que sigui estèril- per protegir la pell i evitar que es taqui

la roba de feina quan es prevegi que s’han de dur a terme procediments que poden

generar esquitxades de sang i secrecions corporals.

4. Llençar, immediatament després de ser usats, els objectes punxants o tallants als

contenidors corresponents. Usar sistemes de bioseguretat i de prevenció d’accidents

per punxada.

5. No encaputxar les agulles. Risc de punxades accidentals.

6. Posar-nos la mascareta quirúrgica quan fem alguna tècnica que hi hagi risc

d’esquitxades, com per exemple: parar una hemorràgia externa important..

7. El personal sòciosanitari, ha d’estar vacunat contra la Hepatitis B, tètanus i la grip.

8. El personal sòciosanitari ha de portar el cabell recollit, no joies.

b) Tipus d’Aïllament: Respiratori, per gotes i per contacte.

Definició d’aïllament: Conjunt de procediments destinats a controlar i evitar la transmissió de

malalties.

Objectius de l’aïllament:

Hi han determinades malalties que són fàcilment contagioses, si no es prenen les mesures

adequades; Es tracta de crear barreres físiques entre el malalt (font d’infecció) i la persona

sana susceptible per trencar la cadena infecciosa.

Aquestes normes fan referència a la higiene de les mans, les característiques i neteja de

l’habitació, tractament adequat del material clínic, de la roba del pacient, de les precaucions

dels visitants i personal cuidador.

Les persones que pateixen aquestes malalties han d’estar sols o compartir l’ habitació amb una

altre persona que pateixi la mateixa malaltia.

L’aïllament sempre ha de ser per ordre mèdica; el metge ha d’informar al pacient i família del

motiu de l’aïllament.

Normes generals que cal aplicar quan tenim un pacient amb aïllament:

Habitació individual: estarà equipada amb lavabo. En alguns casos, es pot compartir

habitació si l’altre pacient pateix la mateixa malaltia.

La porta de l’habitació ha d’estar tancada.

Fora de l’habitació hi ha d’haver un carret amb la roba i el material necessari per entrar

a l’habitació, per ex: guants, mascareta...

Les visites seran restringides: el personal ha d’informar a totes les visites, les mesures

i les precaucions que han de prendre.

Informar al pacient de les mesures higièniques que ha de portar a terme; per exemple:

rentar-se les mans després d’anar al WC...

Rentat de mans tant del personal com de les visites, abans d’entrar a l’habitació i al

sortir-ne, encara que utilitzem guants.

A la porta de l’habitació, hi penjarem el pictograma amb el tipus d’aïllament i les

mesures de prevenció.

Els tensiòmetres i termòmetres, estaran dins l’habitació del pacient,mentre duri

l’aïllament; un cop finalitzat l’aïllament es desinfectaran segons protocol.

La vaixella i coberteria, seran d’un sol us, o bé es netejaran amb desinfectants

especials; cal avisar al personal de cuina, però MAI els hi direm al diagnòstic del

pacient.

Trasllat del pacient es farà només quan sigui estrictament necessari, prenent les

mesures necessàries.

Doble bossa per posar-hi els residus clínics, la roba... Els objectes es dipositaran en una

primera bossa, anomenada bruta, aquesta l’hem de tancar bé abans de sortir de

l’habitació. A la porta de l’habitació, posarem aquesta bossa dins d’una altre anomenada

neta, la tancarem bé, i la deixarem al lloc que correspongui.

Neteja de l’habitació, mínim un cop al dia; avisar el personal de neteja de les mesures

que s’han d’aplicar.

Material necessari per l’Aïllament:

Guants d’un sol ús.

Bata i uniforme

Mascareta

Gorro

Polaines.

GUANTS: Les mans dels professionals, són un dels principals mecanismes de transmissió de

malalties contagioses.

MASCARETA QUIRÚRGICA o HIGIÈNICA: Té la finalitat d’evitar la transmissió d’agents

infecciosos per part de la persona que la porta.

Estan dissenyades de dins cap a fora, es a dir per evitar la propagació de microorganismes

presents a la boca, coll i nas del cuidador, i així evitar la contaminació del pacient o la ferida.

Tècnica col·locació:

1. Lliga les cintes superiors, de manera que la part superior de la mascareta et toqui al

pont superior del nas.

2. Lliga les cintes inferiors, per sota de l’occipital.

3. Ajusta la part metàl·lica al nas, si porteu ulleres, aquestes han d’anar per sobre de la

mascareta.

Tècnica de retirada:

1. Deslliga primer les cintes inferiors i després les superiors.

2. Doblega la mascareta de manera que la part contaminada quedi per dins.

3. Llanceu-la al lloc corresponent.

MASCARETA D’ALTA FILTRACIÓ:

Finalitat: protegir-nos de l’entrada per via respiratòria de microorganismes. Estan dissenyades

de fora cap endins.

POLAINES:

Alhora de treure-les no toquis la sola de la polaina que ha estat en contacte amb el terra.

Aïllament respiratori:

Malalties que es transmeten per partícules d’aire inferiors a 5 micres, procedents de les vies

respiratòries de persones malaltes o bé en partícules de pols en què els microorganismes es

troben en suspensió.. Aquestes partícules es produeixen al tossir, parlar.

Ex:

Tuberculosi pulmonar TBC.

SARS (síndrome respiratòria Aguda Severa): pneumònia provocada per un corona virus

que es propaga molt ràpidament.

Xarampió i la varicel·la, (si el personal està immunitzat no cal mascareta).

Mesures:

Cartell informatiu de les mesures que cal prendre a l’entrada de l’habitació.

Porta i finestra de l’habitació tancades.

Els visitants i personal cuidador a fora de l’habitació s’ha de posar la mascareta FFP2 o

FFP3 (eficàcia molt alta, capaç de filtrar més del 95% de partícules menors d’1mm)

segons criteri mèdic. Sortirem de l’habitació amb la mascareta posada. Aquestes

mascaretes poden durar 15 dies, cada persona ha d’escriure el seu nom a la mascareta.

Al llarg del seu ingrés, només podrà tenir 3 persones, sempre les mateixes les que

visitin al pacient, aquests tindran la seva mascareta.

Prohibit entrar a l’habitació menors de 14 anys.

La dona de la neteja ha de deixar els productes dins l’habitació.

Dins la seva habitació, hi ha un contenidor negre, on hi tirarem els residus: mascaretes,

mocadors de paper...

Roba del llit bruta, la posarem dins d’una bossa blanca, aquesta la posarem dins una

bossa vermella, ben lligada, la tirarem al carro de la roba bruta.

Dins l’habitació hi deixarem el material clínic: aparell TA, termòmetre. Al moment de

l’alta, netejarem els aparells amb aigua i sabó i ho desinfectarem amb OH de 70ºc.

Si el pacient ha de sortir de l’habitació, li posarem una mascareta quirúrgica; la part

verda va a l’exterior.

Educació al pacient: dir-li que utilitzi mocadors de paper i que es tapi el nas i la boca

per esternudar o tossir.

Aïllament per gotes:

Malalties infeccioses que es transmeten mitjançant partícules superiors a 5 Micres, quan

tossim, esternudem…. Ja que les partícules infeccioses poden ser inhalades per altres persones.

La diferència de la transmissió per gotes i aire, és que les gotes > a 5 micres no romanen a l’aire,

sinó que es dipositen en superfícies com les mans, mucoses del nas i ulls. Només suposen un risc

de contaminar quan el malalt està a 1 m de l’altre persona.

Ex: Meningitis Influenzae.

Grip i parotiditis

Mesures:

Cartell informatiu penjat a la porta de l’habitació.

Porta tancada de l’habitació.

Habitació individual.

Mascareta quirúrgica (filtra més del 80% de les partícules de 3 micres) abans d’entrar

a l’habitació, tant el personal com visitants. La mascareta es llença dins l’habitació.

Col·locar una mascareta quirúrgica al pacient si ha de sortir de l’habitació.

Visites restringides

Aïllament per contacte:

Malalts colonitzats per microorganismes que es transmeten per contacte directe amb el malalt,

o, per contacte indirecte a través de material clínic i utillatge (gots, ampolles d’aigua…), o per

les superfícies de l’entorn de la persona.

Exemples:

Infeccions de la pell molt contagioses com Herpes simple, Herpes Zòster en pacients

immunodeprimits.

Infeccions gastrointestinals com: VHA.

Infeccions per bactèries multiresistents com: Staphylococcus aureus.

Mesures:

Cartell informatiu penjat a la porta de l’habitació.

Habitació individual, si ha de sortir de l’habitació li posarem roba neta.

Els guants s’han de posar en entrar a l’habitació i es trauran immediatament després de

la seva utilització, per ser eliminats en la mateixa habitació del malalt.

El personal i els visitants han de fer un rentat de mans antisèptic amb clorhexidina

d’una durada de 15 segons a dins l’habitació.

La roba bruta s’ha de posar dins d’una bossa blanca i, aquesta dins d’una bossa vermella..

Deixar el material clínic dins l’habitació: fonendos, termòmetres,i, un cop al dia,

netejar-ho amb una sol·lució d’aldehid al 1%.

Cal posar-se una bata neta sempre que es prevegi un contacte directe amb el malalt o

amb superfícies o objectes de l’habitació, potencialment contaminats, i s’ha de treure

abans de sortir de l’habitació. Ex: canvis pastorals, mobilitzacions, cures, canvi bossa de

colostomia. Un cop al dia es treuen totes les bates brutes. La bata no pot tocar al

malalt.

Un cop ens hem tret els guants i rentat les mans, no podem tocar res de dins de

l’habitació. El rentat de mans es farà amb sabó que contingui clorhexidina.

Neteja, desinfecció i esterilització del material

La n, d, e són procediments destinats a impedir la propagació dels microorganismes.

La neteja elimina la brutícia dels objectes que contenen gèrmens patògens.

La desinfecció destrueix tots els gèrmens patògens d’un objecte o redueix la seva

multiplicació.

L’esterilització elimina tots els gèrmens i espores d’una superfície o d’un material.

NETEJA

És un procediment que combina la fricció amb l’acció química dels detergents. El seu objectiu és

eliminar la brutícia i les restes orgàniques adherides.

Dels instruments: per desinfectar o esterilitzar material primer cal treure les restes

orgàniques (sang, ous, teixit,, moc...)

A tenir present:

1. Cal fer-ho immediatament després de fer-los servir. Amb el temps es ressequen les

restes orgàniques i és més difícil eliminar-les.

2. Posa’t guants i davantal plastificat, per protegir-te de les esquitxades contaminades i

de l’acció dels detergents.

3. Segueix les recomanacions del fabricant.

4. Les parts elèctriques no es poden submergir (endoscopis,...) les neteges amb un drap

humit o polvoritzador i s’assequen amb un secador o aire comprimit.

5. Obre les tisores, i desarticula el material

6. No deixis material metàl·lic amb aigua, es rovella (alguns instruments es recobreixen

amb oli de parafina per eliminar les restes d’humitat i fer que tardi més a rovellar-se)

7. Si detectes que algun material està rovellat o fet malbé, comunica-ho al teu cap.

8. Un cop el material estigui net, repassa’l, i si veus que no és correcta, s’ha de tornar a

rentar.

TIPUS DE NETEJA:

Neteja manual: s’utilitza pel material tallant.

1. Aigua freda i un raspall (L’aigua calenta coagula les proteïnes de la matèria

orgànica)

2. Amb aigua calenta i sabó, raspalla bé el material.

3. Esbandeix amb aigua calenta abundant i eixuga acuradament

4. Asseca el material amb paper, vigilant no deixar restes.

5. endreça el material en el seu lloc o porta’l a desinfectar o esterilitzar, et

treus al davantal i et rentes les mans.

Desinfecció: És el procediment destinat a

destruir tots els gèrmens patògens d’un

objecte, o si més no, a reduir-ne la seva

multiplicació.

Antisèpsia: És el conjunt de pràctiques destinades a

destruir els microorganismes infecciosos en els éssers

vius.

Asèptic (net): no contaminat

Sèptic: (brut): contaminat

Neteja i desinfecció amb una rentadora: és el procediment més recomanable. Només

cal posar el material en cistelles i triar el programa de pre-rentat, rentat, desinfecció,

assecat.

Neteja amb ultrasons: És una cubeta d’aigua que té connectat un aparell emissor

d’ultrasons. Posem l’instrumental dins l’aigua, juntament amb el detergent específic per

a aquest tipus de rentat, i activem l’emissió d’ultrasons. Les molècules d’aigua vibren

amb els ultrasons i “raspallen” la superfície de l’instrumental, fent que es desprengui la

brutícia.

Després del rentat, cal esbandir i assecar bé l’instrumental. I desinfectar-lo, ja que

aquest mètode només és de neteja.

DESINFECCIÓ

La DESINFECCIÓ es pot realitza a través de procediments; FÍSICS, QUÍMICS O MIXTES

MÈTODES FÍSICS DE DESINFECCIÓ

ESCALFAMENT: tres mètodes pasteurització, ebullició i planxat

Pasteurització:

o submergir un objecte amb aigua a 70º C durant 10 minuts

o aconseguim matar bacteris i la gran majoria de virus, fongs i protozous

o s’aplica a la vaixella, estris de cuina, aliments, roba, orinals, estris de

neteja, biberons, ...

DESINFECTANT

El producte químic que s’aplica sobre el

material, sense alterar-lo

La substància química que destrueix els

microorganismes patògens, que pot administrar-se

sobre la pell, les mucoses i les ferides

ANTISÈPTIC o

GERMICIDA

bactericida

viricida

fungicida

esporicida

Quan impedeixen la proliferació mentre en dura l’acció

sense matar els patògens, els anomenem;

Bacteriostàtica

Virostàtica

Fungistàtica

Ebullició:

o L’objecte es submergeix en aigua bullent durant 10 minuts

o S’aplica en els rentats automàtics dels orinals de llit

o S’aconsegueix una desinfecció més completa que la pasteurització.

Planxat:

o la roba es pot desinfectar aplicant la planxa a 100-150ºC durant 15

segons

RADIACIONS ULTRAVIOLADES tipus C:

Procediment: irradiació de la superfície de l’objecte amb làmpades germicides (“llum”

ultraviolada tipus C (UVC). També s’usa per desinfectar l’aire (ambient) i l’aigua (per exemple en

aquaris, indústria alimentària...)

Tipus d’objectes: superfícies de treball i ambients de laboratoris, quiròfans... quan no hi ha gent

a dins.

Filtres de fluxe laminar:

Procediment: L’aire es fa passar a través de filtres que tenen porus molt petits i que retenen

bona part de les partícules i els gèrmens que l’aire transporta.

Tipus d’objectes: aire (ambient) de quiròfans, unitats de cremats, laboratoris... amb gent a dins

MÈTODES QUIMICS DE DESINFECCIÓ

IMMERSIÓ:

Procediment: submergir l’objecte en una solució desinfectant. Cal preparar la

solució desinfectant en les condicions recomanades pel fabricant (dilució,

temperatura...), i també respectar el temps d’immersió indicat. És important

submergir l’objecte i remenar bé per tal d’assegurar que el desinfectant químic

arriba a tot arreu.

Tipus d’objectes: roba, instrumental (cubetes de desinfecció), material de neteja...

LOCIÓ:

o Amarar l’objecte amb una baieta, una esponja, un pal de fregar...mullats

en desinfectant

o S’aplica ales parets, terres, objectes grans...

POLVORITZACIÓ:

o El desinfectant s’administra uniformement en petites gotetes sobre la

superfície de l’objecte. (spray)

NORMES PER A LA UTILITZACIÓ I CONSERVACIÓ DE ...

DESINFECTANTS

Cal rentar-lo primer, esbandir i eixugar abans d’aplicar el desinfectant

Utilitza guants (són irritants)

Prepara la dissolució amb aigua corrent i en les concentracions indicades

Mai barregis els desinfectants

Protegeix de la llum i de el calor la dissolució. Conserva-la en recipients tapats

Les solucions no es poden guardar d’un dia per l’altre (excepte el glutaraldehid)

Després de desinfectar l’instrumental, esbandeix-ho amb aigua corrent

L’instrumental no espot deixar en les dissolucions

En alguns casos es requereix d’aigua estèril per esbandir

Guarda’l sec i en el seu lloc i protegit de la pols

ANTISÈPTICS

Has d’escriure la data de preparació

per saber quan caduquen

Guarda els flascons tancats i opacs

Abans de l’aplicació de l’antisèptic

cal netejar amb aigua i detergent

per eliminar matèria orgànica

Respecta el temps d’actuació i les

concentracions indicades

EXEMPLES DE PROCEDIMENTS DE NETEJA I DESINFECCIÓ

Procediment general per a la neteja i desinfecció del nostre uniforme:

És recomanable que el netegem a màquina, usant un programa de 60ºC i lleixiu, sense barrejar-

lo amb altra roba. També és recomanable planxar-lo a la temperatura màxima que permeti el

teixit.

Sovint però la neteja del nostre uniforme va a càrrec del centre sanitari.

Procediment general per a la neteja i desinfecció d’instrumental i material d’ús molt

freqüent:

L’esfigmomanòmetre, el fonendoscopi, el termòmetre... : els podem netejar utilitzant un

drap o un paper humit amb aigua i detergent.

Es poden desinfectar utilitzant un drap o un paper humit amb alcohol al 70%. (ho veurem

més endavant).

Pinces i ronyoneres: si no són visualment brutes, es solen deixar durant el dia submergides

en un flascó que conté alcohol al 70%. Cal canviar el flascó, l’alcohol i posar a rentar les

pinces cada dia.

Orinals: es buiden en el vàter, s’esbandeixen bé amb aigua abundant, es netegen amb aigua i

detergent, s’esbandeixen de nou i s’eixuguen. Cal guardar-los al seu lloc (han d’estar

marcats amb el número de llit). No s’han de posar a terra.

Un cop al dia es submergeixen en una dilució de lleixiu a l’1%, preparada en aigua freda,

durant 10 minuts.

Hi ha centres que disposen de rentadores d’orinals, que el renten i desinfecten mitjançant

equipaments que els sotmeten a una ebullició. Altres centres usen orinals d’un sol ús, de

cartró.

Procediment general per a la neteja i desinfecció de la unitat del pacient:

El TAS té la responsabilitat de:

La higiene de les excrecions (orinals, bosses d’orina, de colostomia, bolquers,

urocol·lectors... )

La higiene del llit i de la llenceria i l’endreça de la unitat,

Supervisar que el personal de neteja faci la seva feina correctament, i si en alguna

ocasió no pot venir, fer la neteja que habitualment fan ells.

INTENSITAT BAIXA

Poden destruir la majoria de les

formes vegetatives bacterianes i

també alguns virus i fongs. No espores

bacterianes

Ex: Clorhexidina. INTENSITAT ALTA

Destrueix tots els

microorganismes, llevat

d’algunes espores

Gluteraldheid (intrunet)

INTENSITAT MITJANA

Inactiva totes les formes

vegetatives bacterianes i la major

part de virus i fongs, però no

assegura la destrucció de les

espores.

Iode, lleixiu

DESINFECCIÓ

El personal de neteja té la responsabilitat de:

Netejar els terres;

o ho ha de fer amb aspiradora o drap humit; no amb escombres, ja que aixequen molt

la pols.

o Ha d’utilitzar aigua freda, sabó i lleixiu al 0,1 o al 1%.

Netejar les superfícies dels mobles (taules, cadires...), també amb draps humits

Buidar i netejar les papereres, posar-hi bosses.

Netejar el vàter i la resta d’equipaments del lavabo,

Ventilar l’habitació.

Quan el pacient es dóna d’alta, l’habitació es neteja més a fons.

Es buida l’habitació del material d’un sol ús, que es llença, i del material reutilitzable que

es neteja, desinfecta i esterilitza si cal. (TAS)

Es deixa l’habitació tancada uns 30 o 60 minuts per tal que la pols es dipositi. (TAS)

Es netegen el terra, el sostre, les parets, el somier i el llit, el mobiliari, les portes, les

finestres, els armaris de dins i de fora... (Personal de neteja)

Manteniment del material per fer les neteges:

Draps, baietes, fregadores...:

o Es renta amb aigua i sabó

o S’esbandeix

o Es submergeix en lleixiu a l’1%, entre 15 i 30 minuts

o S’escorre

o Es deixa penjat per tal que s’assequi; la fregadora s’ha de penjar de cap

per avall, que no toqui a terra.

Cubells, galledes...:

o Es renta amb aigua i sabó

o S’esbandeix

o S’omple de lleixiu a l’1%. I es deixa així durant 15-30 minuts

o Es guarda de cap per avall per tal que s’escorri i s’assequi bé.

ESTERILITZACIÓ

Esterilització: L’esterilització és un procediment que destrueix tots els microorganismes i les

espores d’una superfície o material. No pot realitzar-se sobre teixit viu degut a la seva

agressivitat.

Pot ser un procés físic, químic o combinat.

Mètodes físics:

1) Calor seca:

a. incineració (residus),

b. flamejat (instrumental de laboratori),

c. estufes de calor seca

instrumental o material metàl·lic: 2h a 160ºC, per exemple.

Instrumental o material de porcellana, de vidre...: 1h a 170ºC, per

exemple.

2) Vapor d’aigua: l’autoclau (AMPLIEM MÉS ENDAVANT)

3) Raigs gamma: irradiació radioactiva que no es manté en els materials irradiats. (material

d’un sol ús, pròtesis, medicaments...

4) Filtres de porositat inferior a 0.2 micròmetres (líquids com medicaments, medis de

cultiu...)

Mètodes químics:

S’usen per a esterilitzar materials, instrumental... que no suporten temperatures superiors als

60ºC, i que no es poden ni irradiar , ni filtrar. Per exemple, els endoscopis, que contenen fibra

òptica és molt sensible a la temperatura.

Tenen l’inconvenient que són molt tòxics també per les persones; per tant, és molt important

assegurar-nos que un cop fet el tractament, que no queden residus dels productes químics

utilitzats en l’esterilització del material. Cal airejar el material durant diverses hores abans que

sigui segur utilitzar-lo, i cal fer-ho evitant que es torni a contaminar.

El més utilitzat és el gas anomenat òxid d’etilè. Es fa dins unes cambres d’esterilització

especials, i a una temperatura que oscil·la entre 30 i 60ºC. La cambra ja té un sistema que

permet airejar el material esterilitzat a través d’un circuit d’aire ultrafiltrat.

Autoclau

L’esterilització per autoclau és el mètode físic més utilitzat en el món hospitalari. És

ràpid, eficaç, econòmic, segur i no contaminant.

L’autoclau és una aparell que permet exposar el material, l’instrumental, els líquids... a

unes condicions de temperatura i de pressió que eliminen fins i tot les espores

bacterianes. El vapor d’aigua té un gran poder de penetració una gran capacitat de difusió

de l’escalfor.

És un recipient de parets gruixudes amb tapa hermètica, que permet regular la

temperatura, el temps i la pressió atmosfèrica. El podríem comparar amb una olla a

pressió. En el seu interior hi ha un termòmetre, un manòmetre i una reixa per dipositar el

material. En el fons del seu interior es on es posa l’aigua destil·lada que, en escalfar-se,

desprèn el vapor.

Té un sistema que permet introduir aigua destil·lada a l’interior de la cambra

d’esterilització; aquesta aigua és la que es transformarà en vapor.

Té un sistema que permet que l’aire que hi ha a la cambra pugui sortit a mesura que

es va formant el vapor d’aigua.

Té un sistema que permet tancar hermèticament el vapor d’aigua a dins la cambra,

quan ja no hi ha aire. L’increment del vapor d’aigua dins la cambra incrementa la

pressió atmosfèrica. Hi ha també una vàlvula de seguretat que s’obre i deixa sortir

el vapor d’aigua si la pressió augmenta més del que està programat.

Es solen usar dos programes bàsics:

- 121ºC – 20 min – 1 atmosfera

- 135ºC – de 7a 10 min – 2 atmosferes

Hi podem esterilitzar:

o objectes de goma i cautxú (guants) ----- 20 minuts a 121ºC i a 1

atmosfera

o roba, talles ------ 10 minuts a 135ºC i a 2 atmosferes

o gasses, vidre, metall... ------ depèn de cada cas

o instrumental metàl·lic ------

o líquids (medicaments, medis de cultiu, aigua...) ------ 15 minuts a 121ºC i a

1 atmosfera de pressió

Funcionament de l’autoclau:

Les etapes d’un cicle d’esterilització en un autoclau són:

a) escalfament inicial de la cambra i sortida de l’aire

b) increment de la temperatura i de la pressió de l’interior

c) manteniment de les condicions d’esterilització

d) expulsió del vapor i disminució de la pressió

e) assecat final i igualació de la pressió a la pressió externa.

Controls d’esterilització per autoclau

Són sistemes que ens permeten garantir en diferents graus de seguretat el bon funcionament

de l’autoclau. N’hi ha bàsicament de tres tipus:

FÍSICS: són el termòmetre i el manòmetre que mesuren l’evolució de la temperatura i la

pressió a l’interior de la cambra en el temps. Alguns autoclaus fan gràfiques on es mostren

aquests valors. En acabar el cicle podem comprovar que s’han complert les condicions

desitjades.

QUÍMICS: solen ser papers impregnats d’una substància química que quan es supera els

121ºC, canvia de color. En treure el material de l’autoclau ja veiem si s’ha arribat a la

temperatura mínima d’esterilització. No ens assegura però que el material hagi estat a la

temperatura desitjada el temps suficient.

BIOLÒGICS: són els únics que demostren que l’esterilització ha set efectiva. Són tires que

contenen adherides espores d’un bacteri que són molt resistents. En acabar l’esterilització

per autoclau, es posen les tires autoclavades en uns vials amb medi de cultiu i s’incuben en

estufes amb la temperatura controlada.

Si al cap de 24 h el color del medi ha canviat, és que les espores han

germinat i per tant, l’esterilització no ha set efectiva.

Si al cap de 24 h el color segueix sent el mateix, és que les espores són

mortes, i per tant, que el procés d’esterilització ha funcionat.

Residus sanitaris

Classificarem els residus en 4 tipus:

a) Tipus I: Són els residus assimilables als urbans.

Exemples:

Residus de les neteges de les habitacions, passadissos, etc...

Cartró, paper, material d’oficines i despatxos...

Residus provinents de les cuines, bars, menjadors...

Residus de jardineria

Residus de tallers...

Embolcalls, plàstics...

Material voluminós (mobiliari vell, matalassos...)

Material elèctric (cables, fluorescent, bombetes...)

La recollida es fa amb bosses negres homologades, preferiblement de

plàstic reciclat, i es llencen en uns contenidors semblants als

domèstics.

Hi pot haver recollida selectiva d’aquest tipus de residus, i per tant,

que es separi el vidre, el paper i cartró, els envasos lleugers (plàstics,

brics, llaunes...), els residus orgànics..

L’oli de cuina, no es pot llençar per l’aigüera, cal guardar-lo en un

recipient especial, i l’empresa pertinent ja farà el seu tractament

d’eliminació.

b) Tipus II: Residus sanitaris no específics.

Provenen de l’atenció a les persones malaltes, però, no suposen cap risc per la salut ni pel medi

ambient. Exemples:

Material tacat amb fluids corporals no infecciosos (bolquers...)

Material de cures: benes, guixos, apòsits, gasses...

Material d’un sol ús per a la recollida de líquids corporals: bosses de colostomia, bosses

d’orina buides, sondes vesicals...

Material d’un sol ús per tractaments: vials de medicació buits, equips de sèrum, bosses

de sang buides, sondes nasogàstriques, material per ènemes...

Material de protecció (excepte l’usat en aïllaments): guants, mascaretes, polaines,

gorros...

La recollida es fa també amb bosses homologades, de plàstic reciclat preferentment, però, es

diferencien de les anteriors ja que:

Han de ser més gruixudes; amb un mínim de 25 micres (o 220 galgues) de gruix.

També han de ser d’un color diferent; poden ser, per exemple, de color verd.

En alguns centres, s’usen bosses com les dels residus de tipus I, però abans de llençar-

les es dipositen en una segona bossa més resistent.

Aquest residus són gestionats pel municipi que els tracta com a residus urbans. No són

reciclables; per tant, si es fa recollida selectiva, anirien al contenidor del rebuig.

c) Tipus III: Residus sanitaris específics o de risc.

Són residus vers els quals s’han de prendre mesures de prevenció en la manipulació, la recollida,

l’emmagatzematge, el transport, el tractament i la disposició tant dins com fora del centre

generador. En aquest grup s’inclouen els següents :

a. Residus sanitaris infecciosos

b. Agulles i material punxant i tallant

c. Material de laboratori de microbiologia (cultius, reserves d’agents

infecciosos...), d’anàlisis de mostres biològiques (sang, orina, femta, esputs...)...

d. Vacunes constituïdes per virus vius atenuats

e. Sang i hemoderivats en forma líquida en recipients

f. Residus anatòmics, residus d’animals d’experimentació...

Els residus del grup III es dipositaran en recipients rígids, hermètics i retolats amb l’indicatiu

"Residus de risc". Aquests contenidors no poden ser de color blau, per no confondre’s amb els

que s’usen per recollir els residus de tipus IV.

Els residus tallants i punxants, es recolliran dins de recipients rígids més petits identificats

amb l’indicatiu "Residus de risc". Solen ser de color groc.

La resta de residus solen posar-se en contenidors més grans i negres.

Els gestiona una empresa homologada per a la recollida i tractament d’aquest tipus de residus.

Els recull, i els transporta a una central d’esterilització en autoclaus industrials d’aquest tipus

de residus. Un cop esterilitzats, són triturats. A partir d’aquest moment, són considerats com

residus assimilables als urbans.

Tallants i punxants: Contenidors grocs

d) Tipus IV: Residus citotòxics i altres substàncies químiques.

Són residus com:

medicaments i substàncies químiques citotòxiques

medicaments caducats o en mal estat

radiografies...

altres: piles; líquids fotogràfics, fixadors, reveladors... ; dissolvents químics...

materials radioactius...

Es dipositen en contenidors hermètics homologats per a cada tipus de residus. Els contenidors

pels medicaments i substàncies químiques citotòxiques són de color blau.

Empreses especialitzades en cadascun d’aquests tipus de residus són les que gestionen la seva

recollida, transport i tractament (incineració, tractament fisicoquímic per a desactivar...).