BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ • IIIª ÈPOCA • NÚM. 39 • NOVEMBRE 2010

•Festes Populars: Un projecte col·lectiu•Centenari de Miguel Hernández•La UMH de maig a novembre

Núm. 39 - NOVEMBRE 2010

2

EDITORIAL

ÉS FÀCIL DE DIR... QUAN JAELS HAS COMPLIT!!

Amics i amigues, la UnióMusical l’Horta és una entitat a plerendiment. Si fem un repàs de l’ac-tivitat de totes les seccions des queva acabar l’estiu fins al dia de hui,observarem un llistat tan llarg quefa pensar en superherois i super-mans (també superheroïnes isuperwomens). Però si mireu ambdeteniment les caretes de la genten les fotos que omplin la revista,veureu que d’això res! Es tracta depersones normals, menudes igrans. Aleshores, no hi ha capaltra explicació: molt d’esforç imolta afició!

I no dic cap cosa estranya ni del’altre món, perquè són, eixe esforçi eixa afició, els elements que hanfet possible el miracle de la Bandade Música tots estos 30 anys queara celebrem: 1980 – 2010.Enhorabona i felicitats!!

El gran acte inicial amb el queobrirem les celebracions serà elproper 28 de Novembre a la salaIturbi del Palau de la Música deValència. Allí ens veurem i no que-darem decebuts. Us ho ben assegu-re.

En la Junta Directiva no hemarribat a una xifra exacta i indis-cutible. No és fàcil d’obtindre. Sónmoltes les llistes, actes, progra-mes, etc. que s’haurien de consul-tar, i, fins i tot així, sempre hihaurà potser alguna persona quequedarà fora, encara que sempreestarà dins en el record o la memò-ria d’algú que fou companya o com-pany seu. Parle, ja ho haureu ende-vinat, de la xifra exacta de músicsi músiques que al llarg d’aquests30 anys han passat per la BANDAde MÚSICA de la Unió MusicalL’Horta. A TOTS I TOTES des d’ací,des de la Junta Directiva, MOLTESGRÀCIES pel trosset de vida queens heu donat.

2011: ANY NOU, REVISTANOVA!

Ara fa 13 anys, en la tardor de1997, apareixia el número 1 deNOTÍCIES MUSICALS Butlletí de laUnió Musical L’Horta, IIIª Època.L’editorial deia: “Després de tres

anys torna “notícies musicals””. Licostà tres anys renàixer d’un pri-mer intent breu i acabat. Ara por-tem tretze anys sense parar.Aquella revista portava 8 pàgines.Les d’ara en porten 24. La feren 2persones, Paco Blai i Paco Perales,amb la col·laboració de Pau López iJuan Carlos López. Hui hi ha 9 per-sones a la Comissió de Revista, i enel darrer número (NotíciesMusicals 38) n’han col·laborat 5més. Als escriptors caldria afegirtotes les persones que aportenfotos i altres materials. A totesestes persones i a totes les que alllarg d’aquests 13 anys hancol·laborat en la confecció de larevista, vull donar-los les gràciesmés sinceres. També un agraïmentespecial per a la impremta GRAFI-MAR que tanta paciència té ambnosaltres i que tant ens facilita lafaena abaratint despeses. Gràciesa totes i tots els que durant aquestsanys heu seguit la revista amb lavostra lectura i els vostres suggeri-ments. Gràcies a tanta i tanta gent.

L’editorial de la darrera revistaportava com a títol: “Feliç i llargavida!”. I em referia a NotíciesMusicals, és clar. En allò de les“felicitats” ningú m’ha dit res, sem-bla que les compartim. Però en allòde la “llarga vida”: potser la cosa jano està tan clara. Passemmoments de crisi, que, diuen elsentesos, són moments de canvi, demaduració, de creixement...Amén. Siga així.

De l’anàlisi realitzat per laComissió de Revista i la JuntaDirectiva podem concloure que larevista necessita redefinir-se,renàixer, refrescar-se, recrear-se.Cal encetar un nou projecte derevista. Així les coses, es necessitasang nova, sang jove, sang vivaque circule de bell nou per les lle-tres i renglons i òmpliga de vidapàgines i més pàgines fent unarevista nova, si és el que volem tot-hom.

T’apuntes al nou projecte derevista? T’esperem!

Josep Francesc Blai DuartVocal de Revista de la

Junta Directiva de la UMLH

Butlletí informatiu de la Unió Musical l’Hortade Sant Marcel·lí

(C/ Músic Cabanilles, 48 baix - 46017 VALÈNCIA)www.uniomusicalhorta.comcorreu-e: umlhorta@ono.comEXEMPLAR GRATUÏT. Imprés en paper ecològic.

Dipòsit Legal: V-3958-1997.

Impressió i maquetació: Grafimar Coop. V.

Comissió de Revista:Salvador V. Benlloch i Paco Blai (coordinadors), Josep Climent, Inma Coscollá, Ximo Espí,

Ximena Ortega, Joan Quiles, Àngels Rodas i Inés Sáez

Col·laboradors:Pascual Pont i José Luis Ahuir

Portada:Salvador Benlloch (Foto)

Les opinions manifestades en els diferents articles són responsabilitat dels seus autors.

Col·laboren:Conselleria d’Educació

Acadèmia Valenciana de la Llengua

sumari

Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Barri i Unió

Festes Populars . . . . . . . . . . . 3

Història de la Música

La música en la prehistòria . 5

Últimes notícies . . . . . . . . . . 5

Aniversari . . . . . . . . . . . . . . . 6

Lletres

Centenari Miguel Hernández 12

Esdeveniments

De maig a novembre . . . . . . 14

Piccolo divertimento . . . . . . 16

30 anys

notícies musicals

3

BARRI I UNIÓ

No sols és anar defesta, també cal fer lafesta”. Amb aquestesparaules acabava jo el

meu anterior article sobre lesFestesPopulars, publicat aNotícies Musicals (núm. 38,juny 2010). I em mantinc en elque vaig dir. Per això vullcomençar aquestes pàginesagraint i felicitant les personesque han conformat la Comissióde Festes Populars 2010.Agraint-los tot el seu esforç, laseua dedicació, les seues ganes,la imaginació abocada, el tempsemprat, les gestions fetes... I feli-citant-les per l’èxit obtingut. LesFestes Populars de SantMarcel·lí són un referent per amolta gent que les coneix, per amolts col·lectius que també orga-nitzen activitats i que sabenapreciar i valorar el treball quehi ha darrere d’un programa fes-ter com el de les festes del nos-tre barri.

Programa que no vaig jo ara aespecificar, perquè ja en parlí enl’anterior article, però sobretot,perquè el podeu trobar al magní-

les i cadires, sopars i begudes...conviden a fer aquesta experièn-cia d’amistat que, encara querepetida cada any, sempre ésnova i renovada, inesperada.Refermar vells vincles d’amis-tat.

Festes Populars: Un projecte col·lectiuLES FESTES POPULARS SÓN NOSTRES

Foto Joan Andreu Quiles

fic llibret de festes d’enguany operquè ja el coneixeu si heuestat ací en festes. De tota mane-ra us faran memòria les fotosque acompanyen estes lletres.

El que sí voldria, però, ésescriure algunes paraules quemostren el rerefons del treballque es fa a la Comissió de FestesPopulars. Per què, a pesar detotes les dificultats, hi ha gentque continua treballant en lapreparació de les festes? Què ésel que es pretén des del’Associació de Veïnes i Veïnsque convoca, sosté i anima laComissió de Festes Populars? Hodiré amb les meues paraules.Altres potser ho dirien d’altramanera, però estic segur que elmoll de l’os és el mateix.

Així, doncs, el que al meuparer es vol, es pretén, s’intentaamb l’organització cada any deles Festes Populars és:

FACILITAR un temps i unespai d’encontre, de retroba-ment del veïnatge, dels amics iconeguts. La plaça i els carrersadjacents amb les casetes, tau-

FotoManuel Sánchez (guanyadora del Concurs de Fotografia “José Gea”)

“

Núm. 39 - NOVEMBRE 2010

4

BARRI I UNIÓ

OFERIR activitats per a gau-dir i passar-ho bé, procurant queabasten a diversos grups de pobla-ció, des dels més menuts als mésgrans. Que siguen dignes, respec-tables i respectuoses amb la diver-sitat. Que siguen un espill o apara-dor de la nostra cultura valencia-na, del que fem al barri i/o del quevoldríem fer per nosaltres matei-xos (i que algun dia farem, sivolem i podem). Que abracen dis-tints aspectes de la vida i la cultu-ra: esports, músiques, balls, tea-

tre, dansa, etc. combinant tradiciói innovació. Ser el que som i mos-trar-ho amb dolçor.

SER UN ESTÍMUL I INS-TRUMENT per a la convivènciaentre totes les persones que viuenal barri, les de sempre i les nou-vingudes, les que estan associadesi les que no, les que hi viuen i lesque només hi vénen a treballar, lesque estan de visita o de pas, lesque vénen i van... Ampliar lesconeixences, fer noves amistats.

No penseu, si de cas, que perobjectius com aquests val la penatreballar?!

Doncs bé, acabe com vaig aca-bar, quasi com he començat.Gràcies als qui deixeu un poquetde la vostra vida en aquestintent. Gràcies per deixar-meparticipar.

I als qui em llegiu, una pregun-ta: T’apuntaràs a la comissió d’en-guany? Les Festes de 2011 ja s’es-tan preparant. Potser hi ha algunaspecte de la festa en el que t’a-gradaria participar especialment,per les teues aficions, pels teusconeixements, per les teues amis-tats: els esports, les paelles, elteatre, els grups de música... Enqualsevol d’aquest aspectes potstambé col·laborar des de les teuespossibilitats. Anima’t!

No vull deixar de fer constàn-cia del meu agraïment i reconei-xement a tots els responsables decomerços i activitats que hancol·laborat anunciant-se, publici-tant-se al llibre de festes. La seuaaportació és fonamental per aldesenvolupament de les FestesPopulars.

Paco Blai DuartMembre de la Comissió

de Festes Populars

Foto Clara Benlloch

Foto Manuel Sánchez (segon Premi) Foto Tomás Sánchez

notícies musicals

5

HISTÒRIA DE LA MÚSICA

ls començaments delfenomen musical enssón desconeguts. Al’interés per esbrinarcom, quan i per què els

sers humans es van expressarper primera vegada amb músi-ca, només hem pogut respondresobre les hipòtesis,1 basadesmajoritàriament, sobre el conei-xement que tenim dels “primiti-us actuals”, l’estudi del qual síque ha tingut pes per a intentarfixar els usos musicals mésantics.

En l’actualitat, és comuna-ment acceptat que, en aquellstemps (el document més anticque representa un arc musicaldata de 40.000 a. C.), la músicano és considerada com a obrad’art sinó que té una funció reli-giosa o social. No està escrita i éstransmesa per tradició oral. Laimprovisació juga un paperimportant, encara que està

cenyida a unes regles determi-nades, i el músic és un mag o“iniciat” que utilitza la músicacom vehicle de comunicació ambel més enllà: dels hòmens alsdéus i viceversa.

Així les coses, en aquestessocietats primitives, de fortcaràcter nòmada i tribal, lamúsica es relaciona amb lamàgia o el fet pseudoreligiós.Més tard, la mitologia (déus quehan donat la música alshòmens), la simbologia (formes imatèries dels instruments, sonsmasculins i femenins, gestosdels músics) o els “ethos”(caràcter moral per a certstipus de música i circumstànciesdeterminades), no són sinó con-seqüència de l’evolució cap asocietats més complexes, seden-tàries en la seua jerarquitzaciósocial.

En els pobles més primitius lamúsica té un caràcter utilitari

col·lectiu, tant en cants de tre-ball com d’expressió emotiva.L’activitat del cos, a través de ladansa en comú, és principal i,per tant, la dualitat artista-públic és desconeguda.

Quasi totes les famílies d’ins-truments (posteriorment modi-ficats) es presenten en estat pri-mitiu: cordòfons, aeròfons, idiò-fon, aquests últims amb unpaper molt significatiu.

José Luis Ahuir

1 CH. Darwin: cants de reclam amo-rós: K. Buecher: cançons de treball:C. Stumpfs: crits de comunicació; J.J. Rousseau, Herder i Spencer:accents del llenguatge: C. Sanchs:origen comú del llenguatge i lamúsica amb derivació posteriorsegons les funcions assignades.

La música en la prehistòria

E

ÚLTIMES NOTÍCIES

Els músics de la Unió Musical L’Horta: Ricardo Morote

Segura (clarinet) i Joan Andreu Quiles Rodas (percussió) han

finalitzat el Grau Professional al Conservatori Municipal de

Música “José Iturbi” de València havent estat guardonats amb

el PREMI D’HONOR FI DE GRAU PROFESSIONAL 2009-2010”

lliurat en l’Apertura Oficial del Curs 2010-2011 el passat dia 19

de novembre de 2010.

Núm. 39 - NOVEMBRE 2010

6

ANIVERSARI

notícies musicals

7

ANIVERSARI

Núm. 39 - NOVEMBRE 2010

8

ANIVERSARI

notícies musicals

9

ANIVERSARI

Núm. 39 - NOVEMBRE 2010

10

ANIVERSARI

notícies musicals

11

ANIVERSARI

Fotos Arxiu

escoltar i sentir la seua poesia,esta no es comprén bé si no escomprén la persona perquè totesdues van profundament enllaça-des. Per raons de temps em vaig alimitar a donar unes pinzelladesde l’inici i del final de la seuavida.

Els primers anys són decisiusen la formació d’una persona, i enel cas de Miguel Hernández escaracteritzen per un xoc brutalentre la força interior que neces-sita expandir-se i un entornopressor que la reprimix. Miguelsent molt prompte la crida de lapoesia, d’eixa trobada de la musi-calitat de les paraules amb elsseus infinits significats, d’eixacapacitat sinèrgica de resumir enquatre paraules la dinàmica del’univers, com quan diu en undels seus primers poemes: “Quecomo el Sol sea mi verso / másgrande y dulce cuanto másviejo”. En Miguel es fa evident elprofund misteri de l’elecció. Noés Miguel el que tria ser poeta, ésla poesia la que l’ha triat a ell. Laseua llibertat residix a ser fidel aeixa elecció i Miguel vol respon-dre a eixa crida a pesar de la fèr-ria oposició que trobarà en sonpare.

l motiu d’esta reunió ésque la setmana que vees complixen cent anysd’aquell 30 d’octubrede 1910 que va nàixer

Miguel Hernández i és un costumhumà el rememorar en estos cen-tenaris a la persona i a la seuaobra. Encara que la celebracióestarà especialment orientada a

Son pare és tractant de bes-tiar, quasi analfabet, i prompteenvia Miguel a pasturar lescabres. Submergir-se en la natu-ralesa no està renyit amb la poe-sia. “En cuclillas ordeño / unacabrita y un sueño”, diu en undels seus poemes pastorals. Alshuit anys comença a anar alcol·legi. Una escola de capellans,perquè Orihuela en aquells tempsera eminentment eclesial. Elsjesuïtes descobrixen prompte laseua capacitat intel·lectual i lioferixen costejar la seua carrerasacerdotal. El pare no accepta, notant per un sentiment anticleri-cal com per una espècie d’odi capal món de l’intel·lecte i la paraula.Si misteriós és que algú sentaprofundament la crida de laparaula, tant o més misteriós ésque algú senta cap a ella un rebu-ig visceral. El ben cert és que als13 anys son pare el trau delcol·legi i l’envia de nou amb lescabres, desoint les protestes delsjesuïtes que li asseguraven ungran profit als seus estudis.

L’odi de son pare cap a la poe-sia el va portar a propinar-li for-tes palisses quan descobria els lli-bres de poesia que Miguel treiade la biblioteca d’Orihuela i llegia

Núm. 39 - NOVEMBRE 2010

12

LLETRES

E

Introducció a l’acte de Miguel Hernándezel 22 d’octubre de 2010

notícies musicals

13

LLETRESd’amagat. Però cap vegada vaaconseguir apagar la flama quecremava dins de Miguel. Als 15anys va començar a escriure enun quaderns els seus primersversos i als 20 aconseguix, permediació del canonge LuisAlmarcha, que es publique en elperiòdic local el seu poema“Pastoril”. En totes les dures ges-tions que emprén per a donar aconéixer la seua obra poètica iinclús per a intentar viure d’ellaes va a veure recolzat inicial-ment per persones molt acosta-des a l’església catòlica. La seuapoesia d’aquella època està enharmonia amb l’ensenyança cris-tiana del col·legi i l’ambientd’Orihuela; és per això que el cantque dedica al treball l’acaba així:“El trabajo es una escala para vermás cerca a Dios!”.

Però estem en 1930, en l’inicid’una tràgica dècada, de la que espot dir que l’enfrontament deMiguel amb son pare és com unaversió domèstica de l’enfronta-ment de les dos Espanyes quedirà Machado. Miguel viurà deple eixa tragèdia i la seua poesiaho reflectirà, aconseguint unaextraordinària força i duresa,encara que sense perdre en capmoment la seua profunda huma-nitat. Les “Nanas de la cebolla”mostren clarament com en elsmoments més difícils manté unaenorme tendresa. Estudiar l’evo-lució de la poesia de MiguelHernández en paral·lel al’esdevindre de la històriaespanyola d’eixa dècada, ésun exercici enriquidor queací no podrem realitzar perqüestió de temps.

Hem de botar a 1939. Laguerra ha acabat i Miguelintenta fugir a Portugal, Enla frontera és detingut iingressa en una presómadrilenya a mitjan demaig. El 17 de setembre ésposat en llibertat per raonsque no s’han aconseguitaclarir. Miguel decidix anara Orihuela per a estar ambels seus, la seua dona i elseu fill. Però allí es conei-xen tots i és denunciat.Dotze dies després d’haver

sigut alliberatés tancat denou en el semi-nari oriolà quedurant la post-guerra ve ferde presó. Aldesembre éstraslladat aMadrid on estroba ambBuero Vallejoque al gener de1940 li fa el seufamós retrat.Eixe mateixmes se celebrael judici en qualse l’acusa, coma únic delicte,de la paraula; però el feixisme lité tant de por a la paraula que éssuficient per a condemnar-ho amort. Pressions de dins i forad’Espanya aconseguixen que escommute la pena per 30 anys depresó. Al setembre passa a lapresó de Palència on el fred i lafam s’enceben en el seu ja dèbilcos i agafa una pneumònia que lideixa greus seqüeles. Passa a lapresó de Yeserías, després alpenal d’Ocaña i, finalment, alReformatori d’Adults d’Alacant,el 28 de juny de 1941. Allí potrebre la seua família, però el quearrossega de la pneumònia,d’una bronquitis mal curada i deles dures condicions carceràries

es convertixen en tuberculosi. Estramita el seu trasllat al sanatoride Porta-Celi però el permís noarriba fins el 21 de març de 1942,quan ja és massa tard. Miguel jas’està morint i això ocorre setdies després.

La mort de Miguel ens mostraque l’humanisme està en la capa-citat de compadir. Quan açò faltano tenen sentit ni els llaços fami-liars ni els socials. En el pla fami-liar està son pare que quan lidiuen que el seu fill ha mort,reacciona amb esta frase: “El selo ha buscado”. En el pla social,cal citar Luis Almarcha, el canon-ge que el va recolzar en la publi-cació dels seus primers poemes,

però que ara, tot i que ésuna persona molt influ-ent, quan se li demanaque intercedisca perMiguel, es nega perquè elpoeta no havia cedit prè-viament als requeri-ments del pare Vendrell,perquè no havia renegu-at de les seues idees iacceptat al règim vence-dor. Només quan es casaper l’Església arriba el jainútil permís, encara queMiguel no ho va fer percanvi de conviccions,sinó perquè la seua donai el seu fill no tinguenproblemes amb la novaburocràcia.

Pascual PontFotos Arantxa Muñoz

Núm. 39 - NOVEMBRE 2010

14

ESDEVENIMENTS

notícies musicals

15

ESDEVENIMENTS

Núm. 39 - NOVEMBRE 2010

16

©Per Joan i ÀngelsPICCOLO DIVERTIMENTO 26

Solucions al Piccolo Divertimento 25: Embolic de lletres: trombó, timbal, flauta, oboe, trompeta i caixa. Quina música sona?: Aniversari feliç.Busca les set diferències: Punta de la sabata del primer músic, botó de la xaqueta, barra de l’estendart,borla negra del 2on. músic, absència de nota musical, linia de so que surt de la tuba i punta de la sabata deldarrer músic.

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

ENCREUAT Horitzontals: A1: Totes les cordes en tenen d’un/a; A5:primera lletra de la música; A8: darrera lletra dels plu-rals; B2: bastidor per sostenir les partitures; D2: allòque no és religiós; D8: funció o paper que algú desenvo-lupa. E1: característica relació i equilibri entre diver-ses veus o tonades musicals que sonen de forma acorde;F5: Nota musical; G1: Al llarg de l’any es fan actes a laUML’Horta que son “a poqueta....”; H3: No sóc jo ni ésell; H6: Nota musical que davant de les paraules incitaa repetir; a l’inrevés paraula que el director utilitza pera parar un assaig al moment que no ix bé. I3: A l’inre-ves instrument de fusta molt xicotet i que sona moltagut.

Verticals: 1G: So representat per una figura musicalsegons el lloc que ocupa al pentagrama. 2A: A l’inreves,nota musical que no sap estar sense fer res; Afirmacióque valdria per una nota musical; 2D: Nota que igualsona que fa de determinant. 3A: Tenor italià que ens hadeixat al 2007; 4D: De baix a d’alt, nota musical; 4H:En orige també anomenaven així la nota do; 5A: Lamateixa nota musical de dalt a baix; 5D: persones queacompanyen la veu principal; 6B: Nota que no sap dirque no; 6E: Figura musical equivalent a dos corxeres.7H: No és la. 8A: Veu aguda d’una coral; 8I: Nota musi-cal feinera; 10C: Instrument musical de fusta lluent ique no està brut (és broma).

ACUDIT MUSICALUna orquestra professional estava

plena de problemes laborals i sindicals.Molts músics faltaven als assatjos. De fettots els músics havien perdut molts oquasi tots els assatjos, excepte l’oboè.

Finalment, al darrer assaig, el directorva agrair-li la seua especial dedicació.

Ell, amb molta humilitat, li respongué:- "Mestre, és el mínim que podia fer... ja

que no hi vindré al concert"

BUSCA LES SET DIFERÈNCIES!

JEROGLÍFICPodràs vindre demà a la vespradaper estudiar el duet?