ADRIÁ VI I ELS CONSELLERS DE BARCELONA

(1522)

Documents de I' Arxiu historie de la ciutat de Barcelona per­r.,eten precisar les relacions que existiren entre Adria d'Utrecht i els conselle;s de la ciutat comta.l pocs mesas després de l'elecció d'Adria VI.

Els consellers, que reputaven aquesta elecció " ésser stada per divina inspiració e quasi miraculosa", no mancaren de trame­tre l'enhorabona al nou electe, tot just assa.bentats de la bona nova. Aquesta felicitació no arriba, pero, a mans del pontífex, i el 26 d'abril els magistrats de Barcelona Ji trameteren co­pia del document. És probable que les relacions amb el papa electe i la nostra ciutat, no haurien passat d'aquí, sense la de­cisió d' Adria d'embarcar-se a Barcelona, la qual cosa motiva diverses peticions i informacions de part de l'antic preceptor de Caries V: pa.s franc de bagatges, préstec d'una nau, pro­veiment i estat sanitari de la ciutat , etc.

El I 2 de mar~ el nou papa demanava als consellers facili­tats peral passatge de forments i altres vitualles, i ells escriviren al bat1le de la baronía de Flix amb ardes concretes sobre el particular, i oferiren a Joan Cisterer, familiar d ' Adria VI, tot el favor que calgués a la comissió rebuda. El 23 del mateix mes anunciava la possible arriba.da a Barcelona de tres car­denals provinents d'Italia i els encomanava als consellers, que asseguraven, el 26 d'abril, que "ab malta voluntat et de:vo­ció . .. donem orde sien bé tractats i honrats . . . seguint-se lo ca.rs de lur venguda".

Una de les coses que més retardaren el viatge d' Adria VI a Italia, fou l'organització d'un estol de naus adient a l'ho­nor del pontífex i necessari per a evitar el perill dels corsaris. El 29 d'abril, de Saragossa estant, Adria escriví als consellen demanant, en préstec, una nau que estava en les drassanes de Barcelona. Els magistrats de la ciutat remeteren la petició pon-

235

2 A. 111. ALBAR1'DA

tiíícia al consell de cent jurats celebrat el 6 de maig, i aquest acorda per unanimitat "que la. dita galera, ensemps ab lo pa­lament, velas y tots altres arreus, y altres serviments de aque­lla . . . sia graciosament prestada a la prefata sanctedat", de­manant, pero, una garantia de restitució. Joan Cisterer comu­nica al papa. la decisió 'favorable del consell , segons consta d'una lletra d' Adria adre<;ada als consellers el 14 de maig. La nau, demanada en préstec, fou lliurada el 18 de juliol a Be­renguer Doms, " capiti de la armada de sa sanctedat'', que en nom del papa respongué de la restitució o de la indemnitza­ció en cas de no poder-la restituir.

A Saragossa arriba al papa. el primer rumor sobre l'estat sanitari poc satisfactori de la ciutat de Barcelona, devers la qual e.; dirigia amb intent d'embarca.r-se cap a Italia. Adria escriví al regent de la tresoreria i li mani festa la se va sorpresa en no rebre resposta deis consellers als quals pregunta sobre el parti­cular i sobre el prove]ment de la ciutat. Aquests contestaren, 26 d 'abril que cap indicació no havien rebut en aquest senti!:. Era cert que en el mes de mar<; s'havien donat alguns casos de malaltia, com esdevenia gairebé cada a.ny en el temps de pri­mavera, pero Ji certifica ven que lla vors, abril, Barcelona "ha molt bona sanitat." Al mes de maig es presenta la pesta als voltants de Barcelona. Els consellers el día 5 prengueren im­porta.nts acords per a evitar que el temut flagell s'introduís i s'estengués per la ciutat que al cap de pocs dies , segons ells creien, seria visitada pel papa. El perill, pero, de contagi féu desistir el sant pare d'embarcar-se ací. A l'últim moment sig­nificá encara als consellers que desitjava saber de cert que pas­sava a la ciutat comtal. Els magistrats convocaren tots els metges i cirurgians de la ciutat, 2 0 de juny, que davant deis emissaris del papa prestaren jurament de clir la veritat. Existía la pesta, pero els atacats eren un nombre insignificant, una dot­zena, alguns d'ells en via de guariment, de manera. que "lahors a Déu, la dita ciutat se pot dir sta sana". Hom trameté al sant pare acta notarial d'aquest testimoni jurat. Adria no ana a Barcelona per terra, pero, de pas cap a Italia, desembarca i es­tigué breu temps a la ciutat comtal.

Les notícies que arribaven a. Barcelona sobre la vinguda del sant pare eren contradicto ries. El 2 0 de julio], el consell de cent

ADRIÁ \'! I tLS CONSELLERS DE IlARCELOKA 3

desistia de trametre ambaixada a Adria a Tarragona, puix que creien que vindria a Barcelona. on es trobaria amb Caries V. El 20, els consellers tornaven a parlar de l'ambaixada, puix que es deia que el papa no passaria per la ciutat. L'endema, da.vant la possibilitat que Adria desembarqués, hom es preocupa de fer-li la rebuda que calia. Se ti destina per habitació "les cases y ort que lo R. Sr. Archabisbe de Tarragona ... ha e posseeix en la rambla de la present ciutat", i el Consell de cent ordena la. pre­paració d'un pont, amb talem o pali per al moment de desembar­car, i tates les honors i festes que la ciutat salia fer "en recepcions de lurs reys e señors". La incertesa de la vinguda dura fins a última hora, tant, que les draperies i altres coses foren adqui­rides condicionalment, si el papa desembarcava. El 30 d'agost eren satisfetes les despeses ocasionades per la vinguda d' Adria VI.

Publiquem els documents que segueixen extrets tots d' AHCB (Arxiw historie ciu:tat Barcelona). Respectem les gra­fies; transcrivim,, pero, oió, cía, etc., el tió, tiai, en mots oom: deliberació, clemencia, usats en el text indistintament; unifi­quemtambé l'ús de la. i llarga i de: u, v.

DOM ANSELM M. ALBAREDA, o. s. B.

DOCUMENTS

l Barcelona, 26 abril 1 522.

Lletra deis consellers de Barcelona a Adria VI: Per que no han respost a les dues lletres pontifícies ja reb1uies. La. baronia de Flix donara pas franc als bagatges d' Adrw. Els can!enals tra­niesos pel concili seran ben albergats. l'l o han rebut la pet-ició d' Ad1·ia sobre les provisions i r estat sanitari de la ciutat. La provisió de f onnent és assegurada; excellent l' estat de salut dels habitants. Trame ten copia de la f elicitació que no arriba a nians del papa. electe.

Sanctissimo ac beatissimo domino nostro, domino Adriano san­cte, sacre et universalis Ecclesie pontifici electo. Sanctissime ac beatissime pater et domine. Post devota pedum oscula beatorum. Encontinent rebudes les letres de V. S., data en La puebla a .xij.

237

4 A. M. ALBARtDA

del mes de man; prop passat seguint lo que ab aquella per V. S. nos era scrit e manat, com a devotíssims y obedients fills de V. S., scrivírem y manarem al halle de la nostra baronia de Flix no donas empaig a lgú ans tota direcdó y endressa als forments y altres vi­tualles que en nom de V. S. passassen per los termens de dita baronia, y offerírem, segons ya altra vegada havem offert a mos­sen Johan Cisterer, familiar de V. S., de favorir, dirigir y endres­sar-lo en tot lo que de nosaltres y de aquesta ciutat hagués mes­ter acerca la provisió de vitualles de que per vostra beatitud li és stat donat carrech, y axí ho havem deduhit a effecte en tot lo que de nosaltres ha volgut. Aprés humilrnent rebem altres letres de V. S., de Calahorra, a .xxiij . de dit mes de mar.:;, ah les quals V. S. nos mana que axí en lo recehiment y aposento com en totes altres coses que se offeressen als tres Rmos. Cardenals destinats a V . S. per lo sagrat consili, donem orde sien bé tractats y hon­rats, lo que nosaltres ... ah rnolta voluntat et devoció complirem seguintse lo cars de lur venguda. Y a ninguna de <lites letres de V. S. fins ací haurem respost, ab fiarn;a que de tot ab compli­ment era scrit per lo dit mossen Cisterer lo que hauriem volgut, com haiam vist ab hun capítol de una letra per V. S. scrita al regent la thesoreria, que entre les altres coses diu V. S. ha sperat nostra resposta a les letres nos havie fetes per ésser avisats de la sanitat y provisió de aquesta ciutat, y no tenim a record que en letra alguna de V. S. dirig ida a nosaltres o a mossen Franc. Oli­ver, companyó nostre, se fassa menció alguna de la sanitat de aquesta ciutat; supplicam, empero, humilment V. S. nos mane tenir per quitis de culpa en no haver encontinent respost a les <lites le­tres de S. S., y creure, com és cert, no se ha dexat per poca de­voció sinó per lo que dit havem. Per lo semblant creem, axí per lo <lit mossen Cisterer com encara per letres del <lit mossen Oliver, conseller, sera v. s. a ple informada de les diligencies que per nosaltres són stades fetes y se fan per la provisió de aquesta ciu­tat per la benaventurada venguda de V. S. en aquella, la qua! ah gran desig y alegria per nosaltres y per tots los poblats de la dita ciutat és sperada, reputant-nos benaventurats en nostres dies ésser merexedors de tant sancta visita, y com per la dita provisió lo dít Franci. Oliver en companyia del Rmo. loctinent general és anat a Tarragona y altres parts del present principat, y se han tramesos moles algutzirs y altres officials ab graos despeses de aquesta ciu­tat, y se han comprades moltes sumes de forments ab los quals y ab los que tenim ya rebuts, comprats en Urgell y en Aragó, y en­cara ab los que speram de dia en dia arribaran ab les calaneres

ADRIÁ VI I ELS CONSELLERS DE BARC'gl,ONA 5

de mossen Gualbes, qui ja dies ha tenim nova són carregades de forments en los ports de Guayero del realme de Napols per portar en aquesta ciutat, y altres, tenim fiarn;a la dita ciutat stara suffi­cientment provehida y per la venguda de V. S. no se causara alguna necessitat de forments en aquella, maiorment coro siam ya quasi en les messes per bon serem provehits de forrnents y ordis novells, y cregam que de Cometo y altres terres de la sglésia vindran al­gunes sumes de forrnents per provisió de la armada de V . S., se­gons per les <lites letres sues de .xij. de marc; nos ha manat scriu­re ... Més avant certificam a V. S. com en aquesta ciutat, per gracia de nostre Senyor Déu, ha molt bona sanitat, encara que en lo mes de man; prop passat bagué en aquella, com quasi tots hanys acostuma de haver, algún moviment de mal degnoscat, !o que no és de meravellar per ésser la dita ciutat tant populosa y en lo temps de primavera, que comunament les sanchs acostumen al­terarsen en los cossos humans, y per les moltes fredors que en lm> mesos de jener et fabrer passats són stades en tota aquesta terra. E per que en les <lites letres de V . S. de .xij. de ruare; entre les altres coses som avisats que V. S. no ha rebut les primeres letres per nosaltres fetes encontinent aguda notícia de la sancta y ca­nonica elecció sua al summo pontificat, lo que molt havriern vol­gut, y per haver en aquelles algunes coses havents sguart a~ servci de S. Ces. Mt. de nostro rey e senyor, benefici e conservació de aquestos regnes seus; havem deliberat fer copiar y trametre aque­lles a V. S., les quals seran ab la present. Supplicant humilment a vostra beatitud se vulla dignar en hoyr y ab clemencia exaudir lo contengut en aquelles y servir-se de nosaltres y de aquesta ciutat com de fills devotíssims y affectats al servey de V. S. E nostro Senyor ... De Barchinona a .xxvj. de abril, any Mil D .. xxij. De V. S. humils y devots fills ... Los consellers de Barchinona.

AHCB. Lletres doses, 1522-1526, ff. 8v.-10.

2 5 maig 1522.

Els consellers acorden propasar al consell de cent jurats el préstec d,ima nau que demanava Adria VI.

Dilluns a .v. de maig dit any, M.d.xxij., proposa mossen Oli­ver. Enteses per lo present consell les proposicions per los hono­rables consellers fetes, féu sobre aquelles les deliberacions e con­dosions següents : Primerament en lo que per la sanctedat de

239

6 A. M. AUIARtDA

nostre sant Pare novament elet és stat .scrit als dits honorables consellers ab letres de <;eragossa a .xxviiijº. de abril prop-passat, y en lo que per mossen Johan Cisterer, familiar de sa sanctedat, en virtut de la creem;a a ell ab <lites letres acomenada és stat ex­plicat als dits honorables consellers sobre lo prestic de la galera que los anys passats a despeses de la dita ciutat per les dues parts y de la lotja de aquella per la restant ten;a part fou feta y fabri­cada per custodia de les mars; lo <lit consell féu deliberació e con­dusió que lo dit fet sie proposat en lo consell de cent jurats, qui sobre aquella fara la deliberació e conclusió que ben vista Ji sera.

AHCB. Deliberacions, 1522-1523, ff. 14v.-15.

3 S maig r522.

La i1nnú11e11t ·vi¡¡guda del papa a Barcelona activa les ¡;recauc'ions del concellers per a e'ltitar el contagi a la ciu.tat.

Dilluns a .v. de maig <lit any M.d.xxij .... E quant en la cus­todia de la dita ciutat que en aquella no entren persones algunes o robes qui vinguen de parts infectes de pestilencia, com de pre­sent hage molts lochs circurnvehins a la dita ciutat y altres en lo present principat ahon se moren del <lit mal de pestilencia, atte­nent ésser cosa molt útil y necessaria que la d ita ciutat sie guar­dada, axí per los clans e perills que se en porien seguir als poblats y hahitauts en la dita ciutat, com encara per la venguda que nostre sanct pare novament elet en breus dies se spere fer en la dita ciutat, y embarchar-se en aquella per fer son benaventurat viatge en les parts de Italia. Y aguda notícia y relació de la crida que !os dies prop passats per ordinació deis dits honorables consellers és stada publicada en la dita ciutat prohibint que no entren en aque­lla persones o robes algunes venints de les <lites parts infectes de pestilencia loant y aprovant aquella, y los bans per obsen•ació de aquella imposats, féu deliberació e conclusió que de present per lo present consell sien elegides dues persones de honor qui ensemps ab un mercader, per los dits honorables consellers elegidor, hagen carrec de fer observar les <lites ordinacions y eX:ecutar los bans per observació de aquelles imposats. Y més : sien elegides algunes altres persones qui hagen d.rrec de cercar e investigar si algunes persones o robes venints de parts infectes seran entrades en la dita ciutat, remettent lo nombre y nominació de les <lites persones als

,\DRIA VI I ELS CONSELLERS DE BARCELONA 7

dits honorables conselters. E més, sien fetes altres provisions que per Ja custooia de la dita ciutat seran vistes ésser necessaries, axí tancant aJguns deis portals de Ja dita ciutat com encara fahent guardar los que seran uberts per algunes persones de la dita ciu­tat per ells destinadores, com altrament provehint que axí les per­sones per lo present consell elegidores com altres que per los dits honorables consellers seran eletes, presten jurament en poder dels dits honorables consellers de haver-se bé e lealment en la cm.todia de Ja dita ciutat y en la execució de les dites ordinacions y bans per obsenració de aquelles imposats, y altres coses que per los dits honorables consellers los seran comendades per la custodia de la dita ciutat, y que staran a tota ordinació y comendament deis dits honorables consellers, y que dels dits bans no es puxe fer gracia o remissió alguna per los dits honorables consellers ni per les per­sones en ac;ó elegidores sinó ab deliberació del present consell tot concorde y algú no discrepant, remettent la execució de les <lites coses als dits honorables consellers. E per lo <lit consell foren ele­gits en lo <lit drrec los honorables mossen Frances.: Stalric ... mossen Perot Miguel ...

AHCB. Deliberacions, 1522-1523, f. 15.

4 6 maig 1522.

El consell áe cent jiirats acorda prestar al papa la nau. denianada, obtingu.da garantia de restitució.

Consell de cent jurats. Dimarts a .vj. de maig, any .m.d.xxij., propasa mossen Jordi Joan. Lo present consell de cent jurats en­tesa la proposició per [los] honorables consellers en aquell feta sobre lo que per nostre molt sanct pare novament elet és scrit als dits honorables consellers ab letra de sa sanctedat data en Ceragos­sa a .xxviiij". del mes de abril prop passat, y per mossen Johan Cisterer, familiar de sa sanctedat, en virtut de la creern;a a el! ab <lites letres acomenada explicar als dits honorables consellen; que la sanctedat sua se tindria per molt servida que per aquesta ciutat li fos consentida la galera que de present és en la drec;ana de aquella, de la qua! sa sanctedat té alguna necessitat per lo ben­aventurat passatge que breument entén a fer en les parts de Ita­lia. I ohyde5 les <lites letres de sa sanctedat en lo present con­sell legides, attenent la altesa e suprema dignitat en que sa sane-

16

8 A. M. ALBARtDA

tedat és constituida y la voluntat que sempre, ans de la dita sua elecció e assumpció y aprés de aquella, ha mostrat tenir vers aques­ta ciutat, en la qual ha deliberat embarcar-se per fer lo dit beneven­turat passatge seu, y que de la presencia de sa sanctedat en les <li­tes parts de Italia se spere seguir gran bé y repos universal a tota la christiandat y gran servey a la cesarea Mat. de nostre rey e señor, y attenent, més avant, que en les despeses de la dita galera la dita ciutat participa tant solament per les dues parts com per la restant ter<;a part participas la lotja de aquella; per tant per los respectes e motius dessús dits et altres, lo dit e present consell de cent jurats tots unanimes y concordes féu deliberació e conclu­sió que la dita galera, ensemps ah lo palament, velas y tots altres arreus, armes y altres servíments de aquella qui de present són en ésser, y en lo punct y stament en que de present stan per les <lites dues parts pertanyents a la dita ciutat, sia graciosament pres­tada a la prefata sanctedat de nostre sanct pare, cobrada, empero, promesa e seguretat de sa sanctedat de restituir e tornar aquella, ensemps ah los dits palaments, velas, armes y tots altres arreus y apperells de aquella en lo loe o lochs bon de present stan, axí que la dita ciutat no hage contribuir ne pagar algunes despeses per rahó del prestec o adobs si necessaris seran, e del armament de la dita galera, ni per la restitució de aquella. Remettent y comettent lo <lit e present consell de cent jurats als dits honorables consellers e consell ordinari presents y sdevenidors la execució de la pre­sent deliberació y la promesa o seguretat que de sa sanctedat se haura a cobrar per la restitució de dita galera ab tots los incidents, deppendents y emergents de les <lites coses y ab plena potestat tanta quanta ha lo present consell de cent jurats.

AHCB. Deliberacions, 1522-1523, ff. rSv.-16.

5 30 maig 152 2.

Els consellers acusen rebi.tt de tres lletres pontifícies. Posen a dis­posiC'ió del papa electc la nau. de11u111ada. Creuen que els afers de Jfollorca no s'arranjaran sense l'adjittori d'Adria VI i de Caries V.

Sanctissime ac beatissime pater et domine. Post devota pedum oscula beatorum. De V. S. humilment rebem les letres de <;ara­gossa a .xxv:iiij 0

• del passat ab les quals, entre les altres coses, V. S. nos mana significar se volria servir de la galera de aquesta

ADRIA Vl I ÉLS CONSÉLLÉRS DÉ BARCÉLONA 9

ciutat per son benaventurat passatge, y rebudes elites letres y co­municat sobre ac;o ah mossen Joan Cisterer, familiar de V. S., nosaltres encontinent, per lo desig que tenim d'obeir a V. S. com a devotissims fills de aquella, proposam <lites coses en lo consell general de aquesta ciutat, y en aquell, per la mateixa affecció y de­voció, únanimament y concorde fou deliberat aquella per la ma­teixa affició V. S. fas servida de la <lita galera, segons per nos­altres fonch encontinent refferit al dit mossen Cisterer perque en certificas V. S., segons ha fet, com per altres letres de V. S. data a .xiiij. del present havem vist, les quals encontinent rebudes y comunicat ah lo dit mossen Cisterer y ab mossen Miquel J aner, trames per V. S. per servey de aquella, havem donat a aquells tota direcció y endressa a nosaltres possibles, per posar en orde de na­vegar la dita galera y quiscun die se treballa per eX:pedició de aquella, com creem V. S. ésa ple informat; y en qualsevol altres coses que de aquesta ciutat y de nosaltres y altres particulars de aquella V. S. se dignara servir, sempre nos trabara obedientíssims a aquella. Aprés, a .xxvj. del present, ah la mateixa humilitat ha­vem rebut altres letres de V. S. sobre les coses de Mallorches de que per altres nostres havem scrit e supplicat a V. S . . .. no de­xarem de fer totes coses a nosaltres possibles. És ver tenim per molt diffícil, sens los manaments de V. S. y de la prefata Ces. Mt., se puga aconseguir complit rep0s del dit regne . . . E nostro Se­nyor ... De Barchinona a .xxx. de maig, any Mil D. xxij. De V. S. humils y devots fills ... Los consellers de Barchinona.

AHCB. Lletres doses, 1522-1526, f. 25.

6 20 juny 1522.

Els conseller s escriuen al papa i li trameten acta notarial de l' estat sanitari de Barcelona, segons test·imoni jurat dels tn.etges i ci­rurg·ians de la ciutat.

Sanctissime ac beatissi~e pater et domine. Post devota pedum oscula beatorum. Per lo pare fra Serra y per lo magnífich mossen Berenguer Doms, havem sebut la partida de V. S. de la ciutat de <;aragossa per a Tortosa, y que pendrie a servey ésser certificat del stament de aquesta ciutat assí que pogués "Venir per embarcar-se en aquella y fer son benaventurat viatge per a. Roma. Y nosaltres desitjosos de obeir a V. S., com a devotíssims fills de aquella, lo

243

10 A. M. ALDAREDA

die present havem fet congregar tots los metges y cirurgians cie la dita ciutat y exhigir jurament de aquells en presencia del dit mos­sen Berenguer Doms y de mossen J oan Cisterer; part en presen­cia del dit fra Serre los havem interrogats del nombre deis ma­lalts de pestilencia que de present són en la dita ciutat, la vida dels quals stigue en perill constituhida, y los rnés d'ells mijern;ant lo dit jurament han dit y adverat no visitar ni saber en la ciutat algun malalt del dit mal de pestilencia la vida del qual perille, y los altres restants han referit tenir-ne deu, entre los quals n'i ha dos qui ja sis o set dies ha tenen lo dit mal y stan en camí de milor'.ía. E per lo semblant havem interrogat a part hu deis dits metges qui té special carrech de visitar los malalts del hospital general de h dita ciutat y , migern;ant lo dit jurament, ha dit haver en lo dit hospital tres malalts del dit mal, segons les <lites coses més lar­gament són contengudes en lo acte ne havem fet testificar per lo notari y scriva del Consell de la dita ciutat lo qual ab la present trametem a la V. S., certificant aquella que lo nombre dels dits malalts, attesa la població de aquesta ciutat, és molt poch, y tenim per cert, segons la relació deis dits metges y cirurgians, y los pochs sagraments se ministren en le~ sglésies, que quiscun die ira dis­minuhint de manera que dins breus dies migenc;ant lo divinal adiu­tori cobrarem complida sanitat, com se sia vist per experiencia fins ací que los més deis qui són stats malalts del <lit mal han cobrada sanitat. Lo desig que nosaltres y tots !os poblats de aques­ta ciutat tenim de veure la sancta persona sua, com per altres li havem scrit, és molt gran y axí speram ab nostre Senyor nos far:I. merexedors de complir aquell, maionnent pus, lahors a Déu, la dita ciutat se pot dir sta sana, y és ben .provehida de forment:; ; y per nosaltres se fa contínua y gran diligencia en guardar que persones algunes que vingen de parts infectes de <lit mal de pes­tilencia no entren en Ja dita ciutat, segons crehem que tot sera més largament scrit per los dits mossen Berenguer Doms y Joan Cisterer a vostra beatitud. La santa persona del qual ... De Bar­chinona a .xx. de juny any Mil .D.xxij ... . Los consellers de Bar­celona.

AHCB. Lletres doses, 1522-1526, ff. 31-32.

• .\DRIÁ VI I :EI,S CONSEl.LERS DI!; BARCELONA ll

1 18 juliol 1522.

Els consellers accepten la garantia oferta per Berenguer Doms, en nom d' Adrid V 1, sobre la restitució de la nau qzte li és lliurada en préstec.

Divendres a .xviij. de juliol, dit any M.d.xxij., proposa rnos­sen Lull en lo verger . . . sobre la offerta feta per lo magnífi.c mossen Berenguer Doms, caveller, capita de la armada de sa sanc­tedat, que ell en nom propi constituhint-se en ai;ó principal, fara obligació y promesa de restituir e tornar la dita galera, ensemps ab lo palament, velas, armas y altres exarcias y apparells de aquella en lo loe o lochs bon la dita ciutat les tenia, a propries messions y despeses de sa sanctedat finit lo benaventurat viatge de aquella; et si per ventura per qualsevol cas la dita galerc; ... no podia ésser restituida, satisffer e pagar a la dita ciutat la quantitat o quanti­tats . . . a que axi lo bue com lo palament . . . són stats stimats per les persones en semblants coses expertes per part de la dita ciutat y de la lotja de aquella eletes . . . Per tant, per los respec­tes e motius dessús dits y altrament, feren deliberació e conclu­sió que la dita galera y lo ipalament ... sien liurats al dit mossen Berenguer Doms, en persona y nom de sa sanctedat, cobrada em­pero primer deis dits mossen Berenguer Doms y 1'.'1iquel J aner la obligació y seguretat dessús dita per ell offerta ab obligació de les persones y béns llurs y de quiscú d'ells, y ah tates altres clausu­les ... acostumades ...

AHCB. Deliberacions, 1522-1523, f. 191.

8 20 juliol 1522.

El consell de cent resol no trametre anibaixada al papa electe, puix que hom dút que vindra a Barcelona on veura l' emperador.

Diumenge a .XX. de juliol, dit any M.d.xxij., proposa mossen Lull. Lo present consell de cent jurats entesa la proposició per los honorables consellers en aquell feta sobre lo pensament per ells hagut que fos feta embaixada o missatgeria per part de aquesta ciutat al nostre molt sanct pare novament elet, lo qual de present

245

12 .... M. ALBAUDA

és en Ja ciutat de Tarragona, per besar lo peu y visitar a sa sanc­tedat y comenar-li aquesta ciutat y poblats en aquella ans de la partida de sa sanctedat, la qual dins breus dies entén fer per a Roma, attes majorment que per moltes universitats de Spagna Ji és stada feta semblant embaxada o missatgeria, y ara derreramem són stats elets y tramesos dos deis deputats del present principat per missatgers o embaxadors a sa sanctedat per part del dit prin­ci pat; lo dit consell attenent que de la elecció o assumpció de sa sanctedat em;a són passats sis mesos, o més, y que es tenen spe­rances que la prefata sanctedat de nostre sanct pare y Ja Mat. del rey . nostre senyor vindran en aquesta ciutat per veure's ans de la partida de sa sanctedat, y aprés se embarchara en aquella per les noves que Jo dit present són arribades que la prefata Cesarea Mat .... ah tot son real stol és arribat sa e salvo en aquestos reg­nes seus de Spanya . . . féu deliberació que per al present la dita embaixada o missatgeria no sie feta.

AHCB. Deliberacions, 1522-1523, ff. 19v.-20.

9 29 julio! r522.

Els c01J.Sellers proposen novament si cal trametre ambaixada al papa electe, puix que no ve a Barcelona, coni hom creia.

Dimarts a .xxviiij. de juliol any dit [r522] . .. E quant en lo pensament hagut per los honorables conse11ers que, attes se ha nova certa que nostre sanct pare novament elet, qui de present és en la ciutat de Tarragona, se deu embarchar en aque11a per fer son benaventurat viatge a la ciutat de Roma sens venir en aquesta ciutat ni en algun altre loe circunvehí de aquella per veure's ab la cesarea :M t. del rey nostre señor, segons se crea lo die que fou celebrat lo últim consell de cent jurats, fas tornat proposar en lo dit consell de cent jurats per part de aquesta ciutat, seria feta embaxada o missatgeria per besar lo peu de sa sanctedat e visitar aquella ans de Ja sua benaventurada partida.

AHCB. Deliberacions, 1522-1523, f . 2ov.

ADRIÁ VI I ELS CONSaI.t:RS DE BARCELONA 13

10 30 juliol 1522.

El.s consellers pro posen preparar la re buda d' Adria V!, que, se­gons u.ns, dese1nbarcara a Barcelona, segons altres, no.

Dimecres a .xxx. de julio!, any dit 'M .d.xxij . . .. Entesas per lo present consell . . . que nostre molt sanct pare partint de la ciutat de Tarragona, tocara y desembarchara en la present ciutat, en la qual aturara per alguns breus dies, ja sie per altres se crega que no desembarcara ni se aturara en la dita ciutat ans de larg passara per continuar lo seu benaventurat viatge per a Roma, y sobre lo pensament hagut per los dits honorables consellers que si y en cars sa sanctedat desembarchas en la dita ciutat li fos Jet pont de fusta y altres recebiments que a tal y tant alta persona se pertany y per la dita ciutat és loablement acostumat.

AHCB. Deliberacions, l,522-1523, f. 2I.

11 3 r julio! 1522.

El consell de cent acorda en princip-i els preparatius per a la rebuda del nou Papa; 11'e11comana l'execució als consellers.

Dijous a .xxxj. de julio!, dit any l\LD.xxij .... Lo present consell de cent jurats enteses les proposicions ... feren sobre aque­lles les deliberacions y conclusions següents : Primerament quant en lo que per alguns fou dit y adverat lo die prop passat que nos­tre molt sant pare partint de la ciutat de Tarragona en la qual de present és per anar en la ciutat de Roma, tocara y se desembar­cara en la present ciutat y aturara en aquella alguns breus dies y que per dita rahó li és apparellada posada en les cases y ort que lo Rmo. señor archabisbe de Tarragona ... ha e posseeix en la rambla de la present ciutat de Barcelona, encara que per altres sie cregut que sa santedat no desembarcara ni se aturara en la dita ciutat ... lo dit consell attenent ésser cosa molt deguda e per­tanyent a tots los faels christians fer tates honres y reverencies que a ells sien possibles a nostre sanct pare qui representa la per­sona de nostre Señor Déu en la terra, y ésser ja acostumat per la ciutat quant papa Benet tretze vench en aquella, y attenent, més avant, la elecció e assumpció de aquest nostre sanct pare, Adria sise, ésser stada per divina inspiració e quasi miraculosa,

247

14 A. M. ALB • .\RJ;:DA

com la sancta persona sua no íos personalment en Roma ahon la dita elecció s'és feta, ans era en la ciutat de VictOria del regne de Castella . .. y, més avant, quant accepte és stada a sa Mt. la dita sancta y canónica elecció e assumpció; per tots los quals respec­tes, y altrament, és cosa molt deguda . . . que a sa sanctedat, si personalment per mar vindra en la dita ciutat, sie fet pont de fusta y recebiment ah pali o talem, y altres honors, festes y alegries, segons per la dita ciutat en recepcions de lurs reys e señors natu­rals és acostumat, les quals coses comodament no es poden de­liberar per lo present consell axí per la multitud de aquell com encara per no tenir la nova certa de la venguda de sa sanctedat; per tant . . . lo dit consell de present remet y comet als dits ho­norables consellers y consell ordinari los quals puxen deliberar en e sobre les <lites coses tot lo que a ells sera vist ésser fahedor.

AHCB. Deliberacions, 1Sz.z-1S23, ff.21v.-22.

12 31 julio! 1522.

El consell de cent urgei.t: la rebitda d' Adria VI, que, en cas de visitar Barcelona, desenibarcarii. al cap de vint-i-qttatre o qua­ranta-vuit hores.

Dits die e any [31 juliol 1522] ... entesa per lo present con­sell la proposició per los honorables consellers feta ... attes se té creem;a que nostre sanct pare partid1 lo die present de Tarragona e si ha de eixir en la present ciutat sera lo die de dema o l'altre al més larch, de present se metés ma en fer lo pont de fusta y íos comprat lo pali o talem y draps per lo dit pont e altres coses necessaries, rebedores e pagadores en cars que sa sanctedat vin­gués e no altrament ; así que venint sa sanctedat, les coses qui al­trament ab brevitat de temps no es porien fer fossen provistes y apperellades; los dits honorables consellers e consell feren delibe­ració e conclusió que de present sie mesa ma en fer lo dit pont ab la menor despesa que fer se pora de la dita ciutat, y per lo sem­blant sie cercat e comprat lo talem o pali y los draps que seran mester per cobrir lo dit pont y altres coses per Ja recepció de sa sanctedat necessaries les quals, empero, . . . no hagen ésser rebu­des ni pagades per la dita ciutat sinó en cars que sa sanctedat des­embarchas o volgués exir en terra en ella y no altrament ...

AHCB. Deliberacions, 1522-1523, ff. 2zv-23.

248

ADRIÁ VI I tLS CONStLL~RS Dt BARCtLONA 15

13 30 agost 1522.

Els wnsellers fan ef ectives les despeses nwt-ivades pen la vingi4-da d'Adria d'Utrecht a Barcelona.

Dissabte a .xxx. de agost, any <lit M.d.xxij .... Primerament en la paga fahedora als fusters qui han fet e fabricat lo pont de fusta en la marina de la dita ciutat per la venguda de nostro molt sanct pare en aquella y deis draps passatgés dels quals lo dit pont fou cobert, y encara dels senyals fets per posar en lo pali qui fonc portat sobre sa sanctedat, los dits honorables consellers e con­sell feren deliberació e conclusió que les dites despeses totes e sengles sien pagades del dret extraordinari del vi e verema e del florí o mig florí ...

AHCB. Deliberacions 1522-1523, f . 21v.-22.

249