Adquirir un habitatge sostenible

Com podem adquirir un habitatge sostenible? ...................................... 3

Què hem de tenir en compte? ............................................................................... 4Abans d’entrar ............................................................................................................... 4A l’interior de l’edifici ................................................................................................... 5A l’interior de l’habitatge .......................................................................................... 5Les estances .................................................................................................................... 6La cuina ............................................................................................................................. 7Els lavabos ........................................................................................................................ 7El pati .................................................................................................................................... 8El garatge ........................................................................................................................... 8

Criteris de classificació .............................................................................................. 9

Exemples .............................................................................................................................. 10

Per obtenir més informació ................................................................................. 11

Índex

[2] Adquirir un habitatge sostenible

Adquirir un habitatge sostenible [3]

Com a consumidors i usuaris delshabitatges, sovint no rebem sufi-cient informació sobre les possibi-litats d’escollir-ne un que compleixicriteris de sostenibilitat. A l’horade comprar o llogar un habitatgeens informen sobre aspecteseconòmics, estètics i de construc-ció, però gairebé mai sobrel’eficiència d’aquesta llar pel quefa al consum d’energia i aigua obé sobre les característiques delsmaterials (tant de construcció comde mobiliari).

És per això que us proposemaquesta guia*, dirigida específica-ment a l’usuari, i que té en compteels impactes ambientals que esdonen en cadascun dels passosque fem a l’hora de comprar ollogar un habitatge: abans d’entrar(exterior de l’edifici), a l’interior del’edifici (espais comuns de la co-

munitat de veïns), així com a lesdiferents parts que composenl’interior de l’habitatge (estances,cuina, lavabos, pati, garatge...).

En el present document trobareuels criteris bàsics que heu de va-lorar si voleu adquirir una llar sos-tenible: mètodes per assolir lamàxima eficiència energètica, me-canismes d’estalvi d’aigua i einesper escollir els materials més sos-tenibles. Tot plegat, aspectes quees traduiran en reduccions del’import de les factures que paga-rem al llarg de la nostra estançaen aquell habitatge i en un aug-ment de la qualitat de vida.

A més, cal que tingueu presentque en poc temps moltes de lesrecomanacions que es presentenen aquesta guia seran obliga-cions legals.

Que no se us escapi ni un detall!

*La informació d’aquesta guia pot comple-mentada amb la guia “Com fer sosteniblecasa nostra”.

Com podem adquirirun habitatge sostenible?

[4] Adquirir un habitatge sostenible

El lloc on està situat l’habitatgeinflueix sobre el nostre confort isobre els impactes ambientals quees generaran. Hem de tenir encompte la densitat de la urbanit-zació on es troba l’habitatge, jaque en les urbanitzacions disper-ses s’acostuma a consumir mésrecursos (aigua, energia, materials,etc). També haurem de considerarla distància entre l’habitatge i lesdestinacions habituals, i les possi-bilitats de desplaçar-nos en trans-port públic. De la mateixa maneracomprovem si podem guardar lesbicicletes en l’habitatge i si hi hacarrils bici a la zona.

És recomanable que l’orientacióde l’edifici sigui nord-sud (ambun marge de tolerància de 30º),atès que optimitza les aportacions

lumíniques i tèrmiques de l’edificiper part del Sol. És preferible quela superfície de les façanes siguimàxima en les orientacions denord i sud, i mínima en les orien-tacions més desfavorables.

Igualment, cal que les principalsobertures de l’edifici es localitzina la cara sud, mentre que a lanord, on l’aportació solar és moltmenor i les pèrdues tèrmiquessón molt importants, les obertureshan de ser les mínimes.

Per altra banda, els colors de lafaçana i de la teulada tambéinflueixen sobre el comportamentenergètic de l’edifici. Si són clars,el sobreescalfament de l’edifici esveurà reduït fins a un 35%, i finsa un 50% si ho comparem ambles de color fosc.

En zones en què el sobreescalfa-ment de la coberta a l’estiu siguimolt important es pot valorar lapresència de cobertes amb cà-mara d’aire ventilada o cober-tes ajardinades, tot i que enaquest últim cas cal tenir encompte l’elevada despesa d’aiguaque pot comportar.

S’ha de tenir en compte que elsmaterials que formen la façanatinguin propietats tèrmiques aï-llants. Cal que la fusteria exteriorsigui resistent i tractada, ja que témenys conductivitat tèrmica, aju-dant a conservar la temperaturade l’habitatge.

De cara a l’estiu, és interessantque l’habitatge disposi de siste-mes de control solar en les ober-tures orientades cap al sud i al’oest, com alerons, persianes fixes

Què hem de teniren compte?

Abans d’entrar

Adquirir un habitatge sostenible [5]

o mòbils, tendals, etc. que enspermetin reduir l’aportació de calor.

Tampoc hem d’oblidar l’aïllamentacústic. En el cas que l’edifici estrobi en una zona amb molt desoroll, la presència de barrerespreferiblement vegetals (espèciesespesses) a l’exterior pot ajudar areduir la contaminació acústica i,en conseqüència, augmentar laqualitat de vida dels ocupants del’habitatge.

En els espais comuns de la comu-nitat, és millor que es disposi desistemes centrals que no pasindividuals: són més còmodes imés econòmics. En el cas de lesinstal·lacions hidràuliques, perexemple, fixem-nos en el materialdel qual estan fetes i avaluem-neels avantatges i els inconvenients.

Preguntem si es disposa d’un meca-nisme que optimitzi el funcionamentdels ascensors, i fixem-nos en si elsinterruptors de les llums de les esca-les i del garatge es troben sectorit-zats i hi ha sensors de presència.

Val la pena fixar-se si en algun llocde l’edifici hi ha un espai per es-tendre la roba (ens estalviaremutilitzar assecadores de gran con-sum energètic).

A l’interior de l’edifici

Una vegada ens trobem dins del’habitatge que anem a visitar, calque tinguem en compte diversosaspectes generals:

D’una banda, la disposició deles habitacions, de manera queaquelles on s’hi roman la majorpart del dia estiguin a la cara sud,atès que gaudeixen de més llumnatural i de les aportacions tèrmi-ques del Sol. Cal, també, queaquelles cambres on s’hagin derealitzar les activitats que reque-reixen silenci es situïn lluny de lazona on la contaminació acústicaés major.

D’altra banda, val la pena assa-bentar-nos si les instal·lacionsde les zones humides de cuines,

A l’interiorde l’habitatge

safareig, banys o lavabos es trobencentralitzades, atès que si és així,es poden estalviar instal·lacionsinnecessàries, centralitzar i tenirlocalitzat el seu pas.

A més, cal que parem atenció aquin és l’aïllament tèrmic del’habitatge. Intentem evitar elsanomenats ponts tèrmics, que sónzones com ara vèrtex, xamfranso perforacions en l’habitatge peron es perd calor. Igualment calassegurar-se que les finestres dis-posin de doble vidre i les portesde materials aïllants.

És preferible que l’habitatge nocompti amb un sistema d’airecondicionat, ja que genera diver-sos impactes ambientals. Exis-teixen sistemes de ventilació natu-ral (creuada) que assoleixen tem-peratures de confort sense haver

de recórrer a un sistema artificial.La ventilació és veurà afavoridaper l’existència de finestres enfaçanes diferents, a ser possibleen façanes oposades. No obstant,si l’habitatge disposa d’aire condi-cionat és preferible que sigui derefredament evaporatiu i que esti-gui situat a la part d’ombres del’edifici o que estigui protegit.

Pel que fa a l’aigua calenta sani-tària, és interessant que disposid’un sistema de captadorsd’energia solar tèrmica amb unsuport d’escalfament amb gas. Ésmillor que tingui acumulació en llocde ser instantani i és preferible quedisposi d’una caldera de conden-sació amb retorn programable.

Hauríem de preguntar si hi ha recir-culació d’aigües grises. Aquestsistema permet, mitjançant una

depuració de les aigües provinentsdel lavabo i la dutxa, recircular-lesde manera que puguin ser utilitza-des en el wàter.

1. Les estances

D’entrada, fixem-nos en els mate-rials utilitzats, ja que hi ha diferènciaentre impactes ambientals ja ge-nerats i futurs (veure apartat dematerials de la guia Com fer sos-tenible casa nostra).

A més de comptar amb un bonaïllament tèrmic i acústic, cal queles bombetes siguin de baix con-sum.

[6] Adquirir un habitatge sostenible

Adquirir un habitatge sostenible [7]

dors del cabal i/o de la temperaturade sortida de l’aigua. Les méseficients solen ser les de monoco-mandament amb termoregulador.

Pel que fa a l’energia, cal no oblidarque les cuines de gas són les demenor consum.

3. Els lavabos

Hem de fixar-nos si hi ha sistemesque ens ajudin a estalviar aigua,com són les aixetes amb limita-dors del cabal, amb airejadorso amb termorreguladors, aixícom els wàters amb dispositiud’interrupció o amb doble botó,de polsada llarga o curta.

2. La cuina

En cas que estigui equipada, pa-rem atenció a la disposició delselectrodomèstics: és recomana-ble que les fonts de calor estiguinlluny de les de fred per tal d’evitarpèrdues de temperatura.

Fet això, cal que ens fixem enl’etiqueta que trobarem als elec-trodomèstics. Aquestes etiquetescorresponen a un sistema d’eti-quetatge europeu que ens aportainformació sobre el consum espe-cífic del producte. S’han definit setcategories, de la A a la G, en ordredecreixent segons la seva eficièn-cia energètica. Així, és aconsellableque els electrodomèstics siguinde la classe A.De cara a minimitzar la despesad’aigua, és necessari que la cuinacompti amb aixetes amb regula-

4. El pati

Si l’habitatge disposa d’un patiamb vegetació, gaudirem de dosavantatges: la contaminació acús-tica es veurà esmorteïda i es crearàun microclima favorable a l’estiu(s’incrementa la humitat ambientali s’afavoreixen les brises, amb laqual cosa augmenta la sensacióde frescor).

La presència d’espècies de fullacaduca és una bona opció, ja queconstitueixen un bon sistema au-toregulat de control: proporcionenombra a l’estiu i no obstaculitzenel pas dels rajos solars a l’hivern.

D’altra banda, és important queles plantes amb què compti el jardísiguin pròpies del clima mediterranii no hi hagi gespa sinó graves otriturats de fusta, de manera que

la demanda d’aigua de reg siguimínima. Si el jardí compta amb undipòsit d’emmagatzematged’aigües pluvials, podrem dispo-sar d’aquesta aigua per regar il’estalvi serà significatiu. A més, elpati és un espai que pot permetreel compostatge dels residus orgà-nics, amb la qual cosa la quantitatde deixalles que generarem seràinferior.

5. El garatge

Si es tracta d’un garatge comuni-tari, la instal·lació de sensors depresència per a les llums pot serútil per a l’estalvi d’energia.

[8] Adquirir un habitatge sostenible

Adquirir un habitatge sostenible [9]

Criteris de classificació

Criteri

Control solar

Aïllamenttèrmici acústic

Aprofitamentd’energiesrenovablesEficiènciaenergètica

Estalvi d’aigua

Mètode

Orientació N-SColors façanaSistemes de control (tendals, persianes, arbrat de fullaperenne...)Cobertes especialsDisposició habitacionsÚs de materials aïllantsÚs de barreres vegetalsDoble vidreAïllament de portes i finestresPanells solars (tèrmics o fotovoltaics)Utilització de biomassa

Sistemes automatitzats i/o sectorialitzatsVentilació natural i creuadaAire condicionat de refredament evaporatiu i situat a la zonad’ombresElectrodomèstics més eficients (categoria A)Sistemes energètics comunitarisBombetes de baix consumCuines i calderes de gas eficientsAixetes i manerals amb airejadors, termorreguladors, limita-dors de cabal

Avantatges

Aprofitament i controlde les aportacions solarssegons les estacionsde l’anyEstalvi econòmic

Estalvi econòmicQualitat a l’interiorde l’habitatge

Estalvi econòmic

Estalvi econòmic

Estalvi econòmic

Impactes minimitzats

Consum energèticEmissions de gasos causantsde l’efecte hivernacle

Consum energèticEmissions de gasos causantsde l’efecte hivernacleProblemes de salut dels ocupantsConsum energèticEmissions de gasos causantsde l’efecte hivernacleConsum energèticEmissions de gasos causantsde l’efecte hivernacle

Consum d’aiguaDespeses de depuració de l’aigua

[10] Adquirir un habitatge sostenible

Exemples

ExempleCasa Morate-Brunyola(Brunyola, Girona)Autor del projecte:

Jordi Badia Pascual

Conjunt d’habitat-ges (Sant Cugatdel Vallès,Barcelona)Autor del projecte:

Daniel Calatayud

Soweine

Edifici d’habitatgesa Pau Clarís(Barcelona)Autor del projecte:

Pich-Aguilera

Arquitectes

TipologiaurbanaNo urbà

Habitatgeunifamiliar

Urbàde baixadensitat

Habitatgeplurifamiliar

Urbàd’altadensitat

Habitatgeplurifamiliar

TipologiaedificatòriaAïllat

Mixt

Entremitgera

Criteris d’eficiènciaOrientació, ventilació i il·luminació naturals.Aprofitament de la inèrcia tèrmica dels materials.Aïllament tèrmic i acústic.Eficiència energètica i ús d’energiesrenovables.Reutilització de les aigües grises, captacióde les aigües pluvials i estalvi d’aigua.Orientació, integració amb l’entorn.Ventilació i il·luminació naturals.Aprofitament de la inèrcia tèrmica dels materials.Eficiència energètica i foment de les energiesrenovables.Reutilització de les aigües grises, captacióde les aigües pluvials i estalvi d’aigua.

Orientació, integració amb l’entorn.Ventilació i il·luminació naturals.Aprofitament de la inèrcia tèrmicadels edificis.Eficiència energètica i energies renovables.Captació de les aigües pluvials i estalvi d’aigua.

Selecció de materials ambientalmentcorrectesIncorporació de materials de baixa toxicitat,de baix impacte ambiental i que provenende recursos renovables.

Incorporació de materials d’alta durabilitat,de baix manteniment, baixa toxicitat, baiximpacte ambiental.Materials provinents de recursos renova-bles.Materials fabricats amb matèria primerarecicable.Incorporació d’elements estandaritzats,prefabricats.Materials d’alta durabilitat i de baix mante-niment, baixa toxicitat i baix impacte am-biental.Materials fabricats amb matèria primerarecicable.Incorporació d’elements estandaritzats,prefabricats.

Per obtenir més informació

■ Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunyawww.ocuc.orgTel. 93 417 47 37

■ Agenda de la construcció sosteniblewww.apabcn.es/sostenible

■ Institut Català d’Energiawww.icaen.esTel. 93 622 05 00

■ Institut Cerdàwww.icerda.esTel. 93 280 23 23

Adquirir un habitatge sostenible [11]

Amb el suport:

info_bonacasa@cardedeu.org – www.cardedeu.org

mediambient@lloret.org – www.lloret.org

calbofill@ajtorredembarra.org – www.torredembarra.org

cgnoubarris@mail.bcn.es – www.bcn.es

Av. República Argentina, 29, 1r08023 barcelonaTel. 93 417 47 37 – Fax 93 212 08 43mediamb@ocuc.orgww.ocuc.org

ajmataro@ajmataro.es – www.mataro.es