GRUP DE TREBALL ( número 8): Blanca Juanola, Estel Linares, Miquel Casadevall i Àlex Cepas.

ÍNDEX:

1. El teatre romà: 2. L’amfiteatre, el teatre i el circ.3. El material constructiu.

Nous materials, materials utilitzats. La decoració dels edificis. Construccions principals.

4. El bust.5. La ciutat de Pompeia.

Els teatres Romans, es construien en muntanyes, llanures… els podíen construir a on vulguèssin perquè ja sabíen construir l’arc i la volta, i feien elevar les seves grades sobre aquestes construccións. Totes les obres de teatre es feien per a les divinitats i sobre les divinitats. Es feien cultes después de les obres.A diferència dels grecs, els romans no es possaven màsqueres de fusta, sinó que les feien d’argila. Els romans feien l’escenari més ample.A diferència del grec, l’entrada era gratuita i només actuaven els homes. Les grades dels grecs eren diferents. Els grecs no els podien construir on vulie perque no coneixien ni l’arc ni la volta.

EL COLISEU:El més gran i ben estudiat dels amfiteatres romans té la capacitat de rebre més de 50.000 espectadors. La seva construcció s’inicia el 72 d.c. per ordre de l’emperador Vespació, i no s’acaba de construir fins uns deu anys més tard. Un sistema de bombers instal·lat al subsòl l’arena en un lloc de batalles navals. Forma part de la gran arquitectura romana. L’arquitecte del Coliseu va crear 80

vomitòries, és a dir grans sortides d’escales, que servien per evacuar ràpidament a tot el circ en cas d’algun problema.

AMFITEATRE:A l’amfiteatre s’hi celebraven les lluites de gladiadors o els combats entre gladiadors i feres. Un amfiteatre és un gran edificació descoberta de l’arquitectura romana clàssica, normalment de planta oval amb terra de sorra, la qual envoltada per graderies. L’amfiteatre d’August va continuar sent l’únic que no estava construït totalment de fusta a la ciutat de Roma, fins que s’hi va construir el Coliseu o Amfiteatre Flavi l’any 80dc. El primer amfiteatre es va construir l’any 59aC per ordre del màxim pontífex romà i cap d’obres públiques, Gai Escriboni Curi. Els primers amfiteatres eren de fusta; posteriorment es van construir en pedra.

CIRC:

L’edifici del circ romà prové de d’hipòdrom grec. En el circ s’oferien principalment curses de carros. Per això el circ tenia una forma allargada, rectangular, amb els costats menors corbats.

La pista (arena) estava dividida per un terraplè allargat al mig (spina). A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes. Sobre la spina hi solia haver obeliscos egipcis, estàtues de déus i els

comptadors (set ous grossos de fusta o set dofins que servien per comptar les set voltes de què constava la cursa).

Tot el voltant de l'arena era ocupat per la cauea o graderia, sostinguda per un joc d'arcs i voltes, i separada de la pista per una barrera (podium). El puluuinar era on s’asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats.

A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres) des d’on sortien a córrer quan el magistrat que presidia els jocs llançava un mocador a l'arena.

El més gran va ser sens dubte el Circ Màxim de Roma: al s. I dC. tenia ja una capacitat per a uns 250.000 espectadors asseguts. A Tarragona podem contemplar les que possiblement són les restes més ben conservades d'un circ romà del món.

Circ Màxim, maqueta del Museu Arqueològic de Catalunya, Barcelona (S. G.): (1) arena, (2) spina, (3) comptador, (4) meta, (5) cauea, (6) puluuinar, (7) podium, (8) carceres.

1. Nous materials, materials utilitzats.

Els romans eren excel·lents constructors i com a tals van saber elaborar dos nous materials:

- El formigó: una barreja de pedres, sorra, aigua i calç o ciment.- Ciment: una barreja de calç i argila.

També van fer servir elements nous de construcció. Al principi, els edificis es tancaven amb cobertes planes de fusta o de pedra, però posteriorment va començar a usar-se l’arc, la volta i la cúpula, que van permetre aconseguir fer/cobrir espais molt més grans; aquests van ser els nous sistemes constructius.

2. La decoració dels edificis.

Les parets eren decorades amb pintures i els terres amb mosaics.

3. Construccions principals.

Les construccions més comunes i principals eren les següents:

-fòrums-temples-basíliques-circs-amfiteatres-monuments commemoratius.

Un bust és una representació de la part superior d'un cos humà.

Pot ser en pintura, escultura, dibuix o gravat. Inclou el cap, els muscles, el naixement dels braços i part del pit.No es considera un fragment parcial d'una obra, sinó que és, en si mateix, l'obra completa.

L'art de representar busts ve de l'antiguitat, existint exemplars identificats de l'Antic Egipte i anteriors.

Generalment, el representat és un individu d'importància. Per a mantenir la memòria del personatge, els busts tallats usen materials que duren molt com el marbre, el bronze o el granit.

Es diu bust geminat al bust de dues cares representant dos personatges de rostre diferents i com col·locats esquena contra esquena, però comunament formant un tot per mitjà de la unió de les parts superiors del cap i del tocat.

Pompeia era una ciutat de Campania, al sud d'Itàlia, construïda a pocs quilòmetres al sud del Mont Vesuvi, entre el Herculano i Stabias. Fundada prop de 600a.C. pels Oscosos, més tard va ser conquistada pels Samnites.

Baix el poder del dictador Lucio Cornelio Sila, es va convertir en colònia romana el 80a.C., i més tard va ser el lloc favorit dels romans adinerats; va arribar fins una població d' aproximadament 20.000 habitants a principis de la era cristiana. Un terratrèmol, va causar greus danys a la ciutat el 63d.C., i una erupció del Vesuvi la va destruir totalment el 79d.C., i la va sepultar, juntament amb les ciutats de Herculano i Stabias.

La majoria dels habitants van escapar de la erupció, emportant-se els seus objectes personals. Els edificis, junt amb els objectes, constitueixen un document admirable, real i complet de la vida en una ciutat italiana del segle I d.C. Els edificis existents, els quals representen una transició des de l'estil grec pur, als mètodes de construcció de l' Imperi Romà, han estat de gran importància en l' estudi de l' arquitectura romana.

3. PER QUÈ VA SUCCEIR TAL CATÀSTROFE?

Per dos raons:

-Les calderes volcàniques:

Els volcans presenten al seu cim un cràter de parets empinades. Quan el cràter supera el quilòmetre de diàmetre se'l denomina caldera volcànica.

Les calderes volcàniques són estructures de forma circular i la majoria es formen quan l'estructura volcànica s'enfonsa sobre la càmera magmàtica, que se situa per davall seu. La majoria de les calderes es creen per l'enfonsament produït després d'una erupció explosiva, però això no es així en tots els casos.

- El núvol ardent:

Quan les erupcions d'un volcà estan acompanyades de gasos calents i cendres es produeix el que es coneix com núvol ardent. El núvol ardent es desplaça pendent a baix, a velocitats aproximades als 200km/h. La secció basal d'aquets núvols contenen gasos calents i partícules que floten en elles. D'aquesta forma els núvols transporten fragments de roques que gràcies al rebot dels gasos calents en expansió es dipositen al llarg de més de 100km.