Embarbussaments - XTEC · Web view184) El peix per qui se'l mereix i l'espina pel gat. (Ángel...
42
Embarbussaments. 1 Com a ploure, prou que plou, Pau, però plou poc. 2 A mi si que re m'hi fa que faci sol. 3 Duc pa sec al sac, m'assec on sóc, i el suco amb suc. 4 Peret, treu-te el pot del pit, que put. 5 Una gallina xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la gallina no hagués sigut xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics. 6 Diu qui, diu jo, diu si, diu tu, diu qui, diu jo, diu no, diu Ah! 7 Senyor amo, l'una aca la he treta, l'atra aca la trac? 8 A les sis tinc set el càntir és buit és nou i encara es deu. 9 Tinc tanta sang que a les cinc tinc son. 10 Quan m'ajupia codonys collia Quan m'aixecava, codonys agafava De genollons, collia, collia De genollons, collia, codonys. 11 A Rubí cotó collir, a Rubó collir cotó. 12
Transcript of Embarbussaments - XTEC · Web view184) El peix per qui se'l mereix i l'espina pel gat. (Ángel...
Embarbussaments.
1
Com a ploure, prou que plou, Pau, però plou poc.
2
A mi si que re m'hi fa que faci sol.
3
Duc pa sec al sac, m'assec on sóc, i el suco amb suc.
4
Peret, treu-te el pot del pit, que put.
5
Una gallina xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la gallina no hagués sigut xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics.
6
Diu qui, diu jo, diu si, diu tu, diu qui, diu jo, diu no, diu Ah!
7
Senyor amo, l'una aca la he treta, l'atra aca la trac?
8
A les sis tinc set el càntir és buit és nou i encara es deu.
9
Tinc tanta sang que a les cinc tinc son.
10
Quan m'ajupia codonys colliaQuan m'aixecava, codonys agafava
De genollons, collia, colliaDe genollons, collia, codonys.
11
A Rubí cotó collir, a Rubó collir cotó.
12
A pi xic escala no cal, a pi alt escala cal; si cal du-li.
13
Barcelona sona si la bossa sona. Però tant si sona com si no sona, Barcelona és bona.
14
Duc com puc un ruc a un duc rus mut.
15
En Pinxo va dir a en Panxo:- Vols que et punxi amb un punxó?
I en Panxo va dir a en Pinxo:- Punxa'm, però a la panxa no!
16
En Fabra té una cabra sobre cada arbre.
17
En Pere va per la carretera amb un carro carregat de rocs, que fa carric, carrac, carric, carrac.
18
En cap cap hi cap que Déu en deu deu.
19
La boteta de vi vi té.Té tap?Tap té.
Té tap i tapó?Tap i tapó té.
20
Si qui deu deu diu que deu deu diu el que deu i deu el que diu.
21
- Els catalans parlant sembla que trenqueu nous.- Que te creus que te crec?
22
Tinc una gana, una son i una set,que no menjo, ni dormo, ni bec,
si menjava, dormia i bevia,la gana, la son i la set em passarien,
però com que no menjo, ni dormo, ni bec,no em passa ni la gana, ni la son, ni la set.
23
Un rus que és ros, té un ris i està al ras sense fer res.
24
Una ovella, serella, merella, llanuda, llanada cap i coronada tenia sis corderets serells, merells, llanuts, llanats, cap i coronats. Si la ovella no haguera sigut serella, merella, llanuda, llanada cap i coronada, els seus
corderets no haurien sigut serells, merells, llanuts, llanats, cap i coronats.
25
Collint llidons a la llidonera.
26
Una gallina tica-xica-mica, cama-curta i ballarica,va tenir tres pollets, tics-xics-mics, cama-curts i ballarics.
Si la gallina no hagués estat tica-xica-mica, cama-curta i ballarica, els tres pollets no serien tics-xics-mics, cama-curts i ballarics.
27
En un got no hi pot haver-hi hagut vi bo del fort sense un embut.
28
La perdiu li diu a la garsa:- Què fas aquí tu, garsa?
- I tu, perdiu? - la garsa li diu.
29
En Pere Peret pintor, premiat per Portugal, pinta pots i potinguetes per posar pebre picant.
30
Les oques s'esmolen els becs a les soques.
31
Vaig al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc.
32
Qui roba una arrova de roba no roba la arrova sinó que roba la roba.
33
Un plat blanc pla ple de pebre negre està.
34
En cap cap cap el que cap en aquet cap.
35
Setze jutges d'un jutjat mengen el fetge d'un penjat.Si el penjat es despenja, els setze jutges del jutjat no podran menjar mes fetge del penjat.
36
Plou poc, pero pa lo poc que plou, plou prou.
37
De genollons codonys collia, de genollons collia codonys.
38
En quin tinter te tinta en Ton?
39
Els llurs llocs de les valls de Llers.
40
Un plat pla ple de pebre negre n'era.Un plat pla ple de pebre negre n'està.
41
Els avis indicats son savis sindicats. Els savis indicats son avis sindicats.
42
En Piu que manobra fou,fent un pou va perdre un peu,
el seu amic Pau digué,Pol en Piu té un peu al pou.
43
La rica de la parròquia no duu perruca perquè li raca.
44
Si fa sol Milá redòla.
45
Donem setge quinsets se fetge fregit.
En cap cap cap el que hi cap el que hi cap en el cap de cap de creus.
Els avis murris porten els nuvis a Gràcia en òmnibus gràtis.
De genollons genollons, collia collia, de genollons genollons, collia codonys; de genollades, codonyades, i amb els dits, codonys collits.
Embarbussaments.
1) Duc pa sec al sac, sec on soc i el suco amb suc. (Jaume Carbonell)
2) Teta tonta, tanta tinta tota t'unta. (Jaume Carbonell)
3) En Llapes i en LLepes van fer un bagul: en Llapes, la tapa i en Llepes, el cul. (Jaume Carbonell)
4) En Panxo li va dir a en Pinxo: ¿Vols que et punxi amb un punxó? i en Pinxo li va dir a en Panxo: punxa'm, però a la panxa no. (Jaume Carbonell)
5) En un pot no hi pot haver-hi hagut mai vi de fort sense un embut. (Jaume Carbonell)
6) Tinc tanta set que a les cinc tinc son. (Jaume Carbonell)
7) Avis murris viatgen amb òmnibus gratis. (Jaume Carbonell) Per si algú no ho sabia, el Llatí ve del català
8) Un plat pla, blau clar, ple de pebre negre està. (Antoni Maria)
9) En quin cap cap? En cap cap cap! (Sergi Nadal i Cabezas)
10) Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat, si el jutjat es despenges es mengeria el setze fetges dels setze jutsges que l'han juzgat. (Sara Zabaleta i Llauger) (Grup ECC)
11) Paula para la taula, para-la bé que el pare ja ve. (Sara Zabaleta i Llauger)
12) La mare d'en Tano quan era gitano i tocava el piano. (Pau Zabaleta i Llauger)
13) Per la carretera de Roses passa un carro carregat de rocs. (Pau Zabaleta i Llauger)
14) Senyora, diu la senyora si s'anyora de la senyora. (Pau Zabaleta i Llauger)
15) Avis murris, porten els nuvis a Gràcia en òmnibus gratis. (Jaume Castañer) "Llatinajo" popular.
16) Cards secs piquen, verds taquen si es toquen. (Jaume Clapes) I l'alemany també.
17) Com a ploure, prou que plou Pau, però plou poc. (Quico Llach)
18) Quan puja l'autómnibus de Gràcia l'àvia sua. (Carlos Illa Casanova) Si es diu ràpid, sembla que es parla en llatí.
19) Elàstics blaus mullats fan fàstic. (Carlos Illa Casanova) Si es diu ràpid, sembla que es parla en alemany.
20) En un got net no hi pot haver-hi hagut mai vi. (Carlos Illa Casanova) Si es diu ràpid, sembla que es parla en anglès.
21) Un tigre, dos tigres, tres tigres. (Jordi Tarrida i Subirana)
22) Cap cap pla, cap al cap del replà. (Artur Altabàs i Molina)
23) A Pons pocs i bons, i encara els que són bons no són de Pons. (Magda Solé)
24) A cap cap cap que Déu deu deu. (Toni Codina Contijoch)
25) A Ribes si hi arribes, hi arribes amb unes ganes vives de jeure a l'hospital. (Toni Codina Contijoch)
26) Déu vos guard, que té guants?. Diu: si. Diu: quants?. Diu: tants. Diu: tants?. Diu: si. I quant valen?. Diu: tant. Diu: quant? Diu: tant. Diu: tant?. Diu: si. Doncs ara no en vull ! (Vicenç Pujol)
27) En quin tinter té tinta Anton? (Joan Puig) Frase catalano-xinesa.
28) Tu, maca, que sola que vas... (Anna Roig) Si és diu depressa sembla que diguis tomaca, cassola i cavàs.
29) Digues dues dagues. (Montserrat Ardid i Amorós)
30) A mi sí, que re mi fa si fa sol o si no en fa. (Montserrat Ardid i Amorós)
31) Davant del cine hi ha l'alzina. (Montserrat Ardid i Amorós)
32) Duc com puc un ruc a un duc rus mut. (Montserrat Ardid i Amorós)
33) Què dius ara que diu Sara? (Montserrat Ardid i Amorós)
34) Qui roba una arrova de roba no roba l'arrova, que roba la roba. (Montserrat Ardid i Amorós)
35) La rica de la parròquia no duu perruca perquè li reca. (Montserrat Ardid i Amorós)
36) Codonys collia a l'hort de la tia Maria. (Montserrat Ardid i Amorós)
37) Babau, beu vi bo i viu bé. (Montserrat Ardid i Amorós)
38) Alls secs piquen, tendres couen. (Esther Bueno)
39) Cards secs taquen, verds punxen. (Elena Oliver)
40) Tinc cinc fills tísics i prims i amics íntims vint-i-cinc . (Ferran Juan i Baruel)
41) Alls tendres et couen i et piquen. (V. Garcia) Sembla dit en alemany.
42) A Rubí cotó collir. A Rodó collir cotó. (Enric Pujol) A veure si la dieu ben ràpid ...
43) Quin quinquellaire, de quin pis, té quinqués que no es trenquin?. (Jordi Pagès)
44) Al pi petit no li cal escala, si li cal, du-li (porta-li). (Jordi Pagès) Dita ràpid, sembla xinès.
45) Un remolinet d'al·lotes, d'al·lotes un remolí, que ens hi arremolinam? Arremolinem-nos-hi. (Miquel Font) Me la va dir Bàrbara Aulet (84 anys).
46) El cel està enrajolat, qui el desenrajolarà? El desenrajolador que el desenrajoli bon desenrajolador serà. (Miquel Font) Popular mallorquí.
47) Un plat pla, blanc, ple de pebres verds està. (Xim Fuster) M'ho feien dir de petit, amb resultats nefasts.
48) Arribes a Ribes, Ribes? (Marta)
49) Plou poc, peró per lo poc que plou, en plo prou. (Ernest)
50) A pi xic escala no li cal, i si li cal du-li! (Joan Figueres) Me la va ensenyar el meu pare, Josep Figueres, de Terrassa.
51) Pare, una haca l'he treta, l'altra haca l'ha trac? (Joan Jordà) Una bona traca sonora
52) Un carro carregat de terra roja per la carretera de Catarroja. (Josep Francesc Almiñana Mayor)
53) És que sé que compra pa un bon xaval a punt de suar? (Toni Ruscalleda) Francès
54) Pel maig, rai; si em put l'alè de tant tossir, jo no li veig el pèl a l'ou. (Toni Ruscalleda) Anglès
55) A peresa no el guanyeu, mai en Sam va dur un bonítol. (Toni Ruscalleda) Portuguès
56) S'alça la matina, carquinyoli, fa un xarel.lo amb allioli? (Toni Ruscalleda) Italià
57) La brida del ruc quan rellisca d'un buf t'esberla la closca. (Toni Ruscalleda) Rus
58) Fugi, mare!, poc hi 'nava amb una saca. (Toni Ruscalleda) Japonès
59) I la Lilí me li va dir que bufar fi no feia fort ans de jalar a la babalà. (Toni Ruscalleda) Àrab
60) A les cinc quan donc el tai; ja ho sé, caic sec. (Toni Ruscalleda) Xinès
61) Ho veus que'era, bagarra?, amb el casc i la gorra se sua. (Toni Ruscalleda) Euskara
62) Cards verds taquen i secs piquen, però fan fàstic si es mullen i es taquen. (Toni Ruscalleda) Alemany
63) Avis murris porten els nuvis a Gràcia amb òmnibus gratis. (Toni Ruscalleda) Llatí
64) La Clara viu a la cala d'Alacant. (Colomer Cabr)
65) Aquesta botella té tap, tap té; té tap i tapó, tap i tapó té. (Xavier Casero) Cal pronunciar-la al més ràpid possible.
66) Entre a un hort, a genollons, a collir codonys; codonys collits amb la punta dels dits. (Xavier Casero) Si es diu ràpid, sempre s'acaba "codint collons".
67) Les carxofes de Polop, quan bullen fan xop-xop. (Xavier Casero) Sembla rus.
68) Si hi ha neu no hi aneu. (Marià Lleixà Tal) Si pronunciem la frase amb rapidesa sembla que ens estiguem contradint, tot i que només estem donant un bon consell.
69) Un plat pla ple de pebre negre està. (Marià Lleixà Tal)
70) Quatretonda la redonda, Benigànim el pollós, Xativa la socarrada i Llutxent el pedregós. (Pep Estornell i Català)
71) Una bota té vi, vi té; té tap, tap té; té tap i tapó; tapó i tap té. (Núria Quintana i Compte)
72) Al pi alt escala hi cal, al pi xic no hi cal i si cal, du-li. (Josep Lluís) Aquest embarbussament, millora el que ja teniu en el lloc nº 50.
73) En cap cap cap que Déu deu deu. (Joan Ll. Puig)
74) Codonys collia la tia Maria de genollons, collia codonys de genollons. (Esteve Gau i Argerich) Vigileu amb el que dieu! (qui diu que els joves no sabem embarbussaments populars?)
75) Un carro carregat de rocs, corria per la carretera, i el carreter carregat de rabia li corria al radera. (Eugeni Martin)
76) Pere Pau, pintor pastera, pinta portes per poc preu. (Leibniz)
77) Si qui deu deu diu que deu deu, diu el que deu i deu el que diu. (Leibniz)
78) En Pinxo va dir al Panxo: Vols que et punxi amb un punxó? i en Panxo va dir al Pinxo: Punxa'm però a la panxa no! Un pinxo pinxet punxava la panxa d'un panxut. El panxut digué al pinxo: Pinxo pinxet, no punxis brut!. (Leibniz)
79) Jo visc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc. (Leibniz)
80) Un plat blanc pla ple de pebre negre n'era, un plat blanc pla ple de pebre negre està. (Esteve Gau i Argerich) Per a mi és més difícil que el de "setze jutges..."
81) Poma, pera, ...qui li'n queda? qui li'n cau? Rata, aixeta, pany i clau. (Maran Gri) El meu pare, Carlos, el va aprendre del meu avi, Eudald.
82) Al pi alt escala hi cal, al pi xic no hi cal i si cal, du-li. (Josep Lluís) Aquest embarbussament, millora el que ja teniu en el lloc nº 50.
83) En cap cap cap que Déu deu deu. (Joan Ll. Puig)
84) Quin fum fa? Fa un fum fi. (Magdalena Salom)
85) Que te creus que te crec. (Magdalena Salom)
86) De genollons collia codonys, quant més m'agenollava, més codonys trobava. Quant més m'ajupia, més codonys collia. (Maran Gri) El meu pare, Carlos, el va aprendre del meu avi, Eudald.(versió gironina)
87) La perdiu diu a la garsa: Què fas garsa? I tu què fas perdiu? , la garsa li diu. (Anna Carol i Bruguera).
88) Pere Prat Paret, pintor, premiat per Portugal per pintar platets petits, per posar pebre picant. (Montse Bertran)
89) En cap cap cap el que cap en aquest cap. (Anna Balanyà).
90) En cap d'aquests caps no cabria mai el meu cap que en el teu cap en cap cap. (Lourdes).
91) Tinc tanta set que a les set tinc son. (Dolors) No se qui els ha escrit però a casa meva sempre els hem dit.
92) Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat. (Dolors).
93) Un brot de remerolí i un brot de remerolera, que ens hi arremolinam? arremolinem-nos -hi. (Llúcia Mayans)
94) Un llit ben encaragolat, qui serà que el desencaragolarà, jo seré qui el desencaragolaré perquè desencaragolar-se. (Llúcia Mayans)
95) L'arquebisbe de Constantinoble es vol desarquebisbeconstantinobilitzar. El desarquebisbeconstantinobilitzador que el desarquebisbeconstantinobilitzàs, bon desarquebisbeconstantinobilitzador serà. (Xavi Forcada Nadal) Tracteu de llegir-lo el més ràpid possible i ja voreu com s'us embarbussa la llengua !
96) Un tigre, dos tigres, tres tigres ... (Assumpció) S´ha de dir ben depressa.
97) Ala, baliga-balaga, vés a cabdellar fil fi. (Maria Antònia)
98) Plou poc, però per al poc que plou, plou prou. (Carles Estruch) Dir-la depressa i amb la boca plena de menjar.
99) Cards verds tacan, secs pican. (Pere Aguiló)
100) Dins cap cap cap un cap de corda. (Pere Aguiló)
101) Un carro carregat de rocs per la carretera del Garraf. (Daniel Muñoz Manzana) Desde Mexic us envio aquest frase perque l'afegiu. moltes gracies.
102) Vaig a bosc a cavall de la post. La post se gira i el "cagarro" s'estira. (Maran Gri) El meu pare, Carlos, el va aprendre del meu avi, Eudald. Per cert, la post era l'arada.
103) Tinc una son, una gana i una set, que no dormo, ni menjo, ni bec; si dormia, menjava i bevia, no tindria ni son, ni gana ni set. (Maite Roqué)
104) Ha fet la fi d'uns calçotets estrets . (Eva Pasarisas) Us podeu imaginar...
105) A genollons pujava la costa. A genollons collia codonys. Codonys collits de la codonyera. Codonys collits per la punta dels dits. Codonys pelats per la punta del nas. (Rafel Moreno i Giménez)
106) De genollons collia, collia; de genollons collia codonys; quan m'ajupia codonys collia; quan m'aixecava codonys agafava. (Rafel Moreno i Giménez)
107) Codonys, codonys collia a l'hort de la tieta Maria i pujava a genollons. (Antoni Espinosa i Pallarès). És un embarbussament molt semblat a un altre ja inscrit, però més curt. Ambdós fan referència a la possibilitat d'anar a fer cap a la paraula "collons" si es diu de pressa.
108) Tenc fam, tenc son, tenc set; quan menj, quan dorm i quan bec; m'espassa la fam, la son i la set. (Antònia Santandreu)
109) De genollons genollons, collia collia, de genollons genollons, collia codonys; de genollades, codonyades, i amb els dits, codonys collits. (David Gimeno i Ayuso)
110) En quin cap cap el que en el teu cap no cap? (Francesc Vila i Martín)
111) Si qui deu deu, diu que deu deu, diu nel que deu i deu el que diu. (Clàudia Castellvel )
112) Estem endeutats, ja ens desendeutarem. (Ramon Vila)
113) Babau, beu vi bo i viu bé ! (Pierre Pora)
114) Una carro carregat de roques s'arrossega per La Roca amb les rodes rodones fent roc-roc. (Vidal Roca)
115) Que te creus que te crec (Catalina) Es mallorquins quan parlen sembla que trebquin metlles.
116) Una gallina xica tica mica camacurta i ballarica va tenir tres fills xic tic mics camacurts i ballarics, si la gallina no fos xica mica tica camacurta i ballarica els fills no serien cix tic mics camacurts i ballaricsc. (Daniel
Julià)
117) A l'hort de ma tia entrava i sortia. Cullia codonys. Codonys collits pels caps dels dits. (Ricard Diaz)
118) Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat. El penjat era un bon metge que per heretge havien penjat. (Jim Riaza)
119) Uni deri teri cateri mata l'amberi biri birom contalas be que dotze són. (Teresa Arnal Pascual) Dit per en Francesc Arnal Balcells.
120) No vull bull, quan el bull bull. (Francisco Arque)
121) Setze jutjes d'un jutjat mengen fetge d'un penjat, si el penjat despenger. ( Joan Font )
122) Som SIS que tenim SET , elcanti es VUIT , per se NOU i encara es DEU. (Teresa Prudencio) El meu pare m'ansenya a conta aixi de molt manuda.
123) La pèndola és un pèndol i pendula, però, el pèndul pendola. (Jesus Orencio)
124) Papa, la Pepa era a la popa i s'ha fet pupa amb una pipa. (Josep Ma Navinés)
125) El senyor Fet ha fet un fet, si el senyor Fet no hagués fet el fet que ha fet, no passaria el què li passa al senyor Fet per haver fet el fet quer ha fet. (Josep Ma Navinés) El vaig aprendre de petit d'un llibre a l'escola però
recordo de qui és original la frase.
Dites relacionades amb les estacions AFEGIR-NE
1) Primavera arribada, ovella esquilada. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
2) Per la primavera, res no és com era. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
3) En l'estiu, tot lo món viu. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
4) Estiu calorós, hivern rigorós. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
5) La tardor, porta la tristor. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
6) Pluja de tardor, fa bona saó. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
7) Pluja d'hivern, dia d'infern. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
8) En hivern, bona sopa i vi calent. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
9) Si la Candelària plora, de l'hivern ja estem fora; si la Candelària riu, torna-te'n al niu; tant si riu com si plora, de l'hivern ja estem fora. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
10) A l'estiu tota cuca viu. (Marta Solsona)
11) La primavera, la sang altera. (Mati)
12) A l'estiu, la figa busca el piu. (Xus Martínez)
13) Els ocells tornen a cantar, la primavera acaba d'arribar. (Montse Carbonell Valdivielso)
14) La primavera porta flors, dites i calor. Si no la veus ets de color marro. (Carma) Les dites m'agraden.
Dites relacionades amb les persones AFEGIR-NE
1) Més val boig conegut, que savi per conèixer. (Francesc Roig i Feliu)
2) Tal faràs, tal trobaràs. (Xavier Maynou)
3) Estàs més penjat que una figa a l'estiu. (Marc Griera)
4) Qui menja sopes, se les pensa totes. (Xavier Maynou)
5) Qui té el cul llogat, no seu quan vol. (David Mira , Jaume Molosa) Qui té obligacions o depén d'altri, no el que vol quan vol.
6) De Joans, Joseps, Maries, Peres i ases, n'hi ha a totes les cases. (David Mira, QUIM L'INDEPENDENTISTA )
7) Quan un vell dorm, no li trenquis el son. (David Mira)
8) D'amics, pocs i bons. (David Mira)
9) De fora vingueren i de casa ens tregueren. (David Mira)
10) De desagraïts, l'infern n'és ple. (David Mira)
11) A la vellesa, bonys i verrugues (Joan Escuer)
12) Qui no té fe, no te "re". (Josep Campmany i Guillot)
13) Qui no corre, vola. (Josep Campmany i Guillot)
14) Qui no s'arrisca, no pisca. (Josep Campmany i Guillot)
15) Qui la fa, la paga. (Josep Campmany i Guillot)
16) Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla. (Josep Campmany i Guillot)
17) Qui té mare, gran boca bada. (Elros)
18) A Sant i a minyons, no promets si no dóns. (Elros)
19) De mica en mica s'omple la pica, i de gota en gota s'omple la bota. (Elros, Xavier Maynou)
20) Qui fa el cogombre, que se'l posi a l'ombra. (Pau). El sentit és clar, però formalment és totalment absurd: ningú "fa" cogombres, ni s'enten massa bé a quina ombra es refereix.
Qui ha fet el cogombre, que el tregui a l'ombra (Pep Rafart) L'Alcover recull d'aquesta manera la dita, i explica que podria ser una mala traducció del castellà: "Quien hizo el cohombro, que lo lleve al hombro" "Qui és la causa d'una cosa n'ha de sofrir el perjudici o s'ha de preocupar de resoldre'n les dificultats (Empordà, Manresa, Ripoll": Alcover-Moll dixit).
21) Qui d'un coix s'acompanya, al cap de l'any en són dos. (Xavier Maynou) Les persones solen acabar fent el que fan les que les envolten.
22) De porc i de senyor, se'n ha de venir de mena. (Manuel Vàsquez i Montreal)
23) Si vols ben parlar, aprn a callar. (Irene)
24) Qui matina, fa farina. (Ferran Boixadós Escalé)
25) Fent i desfent, aprén l'aprenent. (Pau Zabaleta i Llauger)
26) Qui canta els seus mals espanta. (Pau Zabaleta i Llauger)
27) Qui diu versos de "repent" sol morir de mal de ventre. (Pau Zabaleta i Llauger)
28) El savi sap més per vell que per savi. (Pau Zabaleta i Llauger)
29) De rics, el cementiri n'és ple. (Aleix Layola i Fabra)
30) Aprenent de molts oficis, mestre de res. (Aleix Layola i Fabra)
31) Qui té padrins el bategen. (Aleix Layola i Fabra)
32) Les mitges al garró no fan senyor. (Aleix Layola i Fabra)
33) Pare vell i bestit vell no són deshonra. (Aleix Layola i Fabra)
34) Qui té bon amic, té bon abric. (Aleix Layola i Fabra)
35) Bestiu un bastó i semblarà un senyor. (Aleix Layola i Fabra)
36) Sense bestit, tant és el pobre com el ric. (Aleix Layola i Fabra)
37) Una bona capa tot ho tapa. (Aleix Layola i Fabra)
38) Cadascú sap on li estreny la sabata. (Aleix Layola i Fabra)
39) A la millor roba s'hi veuen les taques. (Aleix Layola i Fabra)
40) La vestidura fa la figura. (Aleix Layola i Fabra)
41) Bèstia assenyalada, ¡¡liberamus domine!! (Ramon Jordi Ninot) Vol dir que cal parar compte amb les persones que ja són prou conegudes per les seves qualitats negatives.
42) Ja pots xiular ja, que si l'ase no vol beure... (Ramon Jordi Ninot) Tot fixant-se en el costum que hi havia de xiular a l'hora d'abeurar els animals, en especial les mules, que eren molt tossudes, ens podem referir a les persones que també són molt tossudes i no volen canviar de parer.
43) Qui juga per necessitat, perd per obligació. (Ramon Jordi Ninot) Fa referèmcia a la mala solució que ès el joc per a sol·lucionar els problemes.
44) Home petit, carregat de punyetes. (Ramon Jordi Ninot)
45) S'atrapa abans a un mentider que a un coix. (Pau Zabaleta i Llauger)
46) Qui sembra, recull. (Pau Zabaleta i Llauger)
47) Les aparences enganyen. (Pau Zabaleta i Llauger) No sempre et pots fiar de qui sembli una bona persona, perquè quan menys t'ho pensis te la clavarà per l'esquena.
48) No hi ha millor sord, que qui no vol escoltar. (Joan Bartoll)
49) Un mal veí, és un mal matí. (Eva Valdés Mielgo)
50) Uns tenen la fama, i els altres carden la llana. (Miquel Espargaró Ricos)
51) Qui sembra vents, recull tempestats. (Xavier Maynou)
52) Qui té mare menja coca, i qui no en té es fa fotre. (Eva Valdés Mielgo)
53) Tots els porcs tenen el seu Sant Martí. (Jaume Carbonell) Qui la fa la paga.
54) Cornut i pagar el beure. (Jaume Carbonell) A més a més de ser la víctima, et toca carregar amb les culpes.
55) Val més el farciment que l'indiot. (Jaume Carbonell) Donar més importància a la circumstància que a la substància.
56) És pitjor el remei que l'enfermetat. (Jaume Carbonell) Donar més importància a la circumstància que a la substància.
57) El diable en sap més per vell que per diable. (Jaume Carbonell)
58) Home de molts oficis, pobre segur. (Jaume Carbonell)
59) Molts oficis, pocs beneficis. (Francesc Roig i Feliu)
60) Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos. (Jaume Carbonell)
61) El qui no plora no mama. (Miquel Company)
62) D'un savi humil, cada paraula en val mil. (Ramir De Porrata-Doria)
63) Qui no té fred no té seny. (Joan Inglada Roig)
64) El més net és qui no embruta. (Pau Zabaleta i Llauger)
65) Ja fa prou qui als seus s'assembla. (Jordi Llagostera)
66) Gent boja, campana de fusta. (Jordi Llagostera)
67) Qui té fam, somia truites. (Jordi Llagostera)
68) Qui bada cau. (Jorge Llagostera )
69) Beata bruixa, que amaga el peu i mostra la cuixa. (Jorge Llagostera )
70) Com més cosins, més endins. (Joan Artés )
71) Qui no "arregla" una gotera, "arregla" la casa entera. (Joan Artés )
72) Qui té duros fuma puros. Qui no en té, fuma paper. (Sergi Nadal i Cabezas)
73) Escuses de malalt, que es fa pipí al llit i diu que és suor. (Pau Zabaleta i Llauger)
74) A tots els porcs els hi arriba el seu Sant Martí. (Quim independentiste Català )
75) Qui no té feina el gat pentina. (Alumne de ESADE)
76) Tothom és amo del que pensa i esclau del que diu. (Josep Mª Soms Boadas)
77) Qui sigui frare, que prengui candela. (Maria Taradell)
78) Qui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny ben cumplit. (Neus Lorenzo)
79) Al qui no vol albarda, bast. (Quim Gratacós )
80) Qui maltracta als vells, serà maltractat com ells. (Jordi Tarrida)
81) Qui amb oli tracta, els dits se'n unta. (Jordi Tarrida)
82) Per la gola, farigola. (Jordi Tarrida)
83) De les grans cases, surten els grans ases. (Jordi Tarrida)
84) Qui calla, atorga. (Jordi Tarrida)
85) Caga el rei , caga el papa , i de cagar ningú s'escapa. (Quim Independentista Català) Els Independentistes també cagem
86) El qui viu d'esperances,mor dejú. (Quim Independentista Català)
87) Si la gent no sopés , els metges no dinarien. (Quim Independentista Català)
88) Si vols que diguin bé de tu, no diguis mal de ningú. (David Ballester Ferrando)
89) Qui no té seny no té fred. (Jordi Tarrida i Subirana)
90) Què fan els infants? El que veuen fer als grans. (Raquel Gubern)
91) Qui té força, aixeca pes ! (Josep Mª Batlle)
92) Català i Coler, home de bé. (Daniel Riera i Boix) Cal dir que el terme "culé" està mal escrit, doncs tinc entès que la gent del Barça se la coneix així perquè abans, algun estadi, era un camp de cols. 93) Qui té cua de palla, s'encen. (Anna Garriga)
94) Qui de jove menja sardines, de vell, caga les espines. (Anna Garriga)
95) A la panxa del bou ni neva ni plou. (Albert Mitjans i Puigvert)
96) Quan un pobre menja lluç, és que un dels dos està fotut. (Francesc Roig i Feliu)
97) Hostes e peix a tres dies puden. (Ramon Torrents) És la versió literal en què figura al Curial e Güelfa. Avui potser l'actualitzaríem així: Els hostes i el peix, al cap de tres dies puden.
98) Abans d'ensenyar, aprèn. (Carles M)
99) De moliner mudaràs i de lladre no t'escaparàs. (Elena Oliver)
100) El qui és desgraciat amb els collons entropessa. (Elena Oliver)
101) El qui fa el que pot no està obligat a més. (Elena Oliver)
102) En casa del dolçainer tots són balladors. (Elena Oliver)
103) Pescador de canya, més menja que guanya. (Elena Oliver)
104) Qui no té memòria, ha de tindre cames. (Elena Oliver)
105) Qui no guarda quan té, no menja quan vol. (Elena Oliver)
106) Qui no adoba la gotera, ha d'adobar la casa entera. (Elena Oliver)
107) Amics perdent, a fer la mà. (Elena Oliver)
108) De bregues i de plets, qui fuig és el discret. (Elena Oliver)
109) De bregues i de plets, qui fuig és el discret. (Elena Oliver)
110) De bregues i de plets, qui fuig és el discret. (Elena Oliver)
111) Les visites sempre fan plaer: si no és quan arriben, és quan se'n van. (Elena Oliver)
112) Mira't a tu i no diràs mal de ningú. (Elena Oliver)
113) Qui canta a la taula i xiula al llit, te el seny poc eixerit. (Marta Anar Guillén)
114) En aquest món de mones hi ha més bèsties que persones. (Isidre Nosas)
115) Com més gran, més animal. (Susanna Permanyer)
116) El que no hi és, fia; i el que hi és, no fia. (Susanna Permanyer) Fa referència a la persona que serveix en el bar.
117) El darrer que l'enterrin dret. (Jordi Pagès)
118) Val més un que sap que deu que cerquen. (Joan Pere)
119) Infant i ca qui bé li fa. (Catalina Vallespir i Aguiló)
120) A Prats, putes i gats. (David Jiménez i Reifs)
121) Qui frissa, tropissa. (Marta Nebot Ilari) De vegades, com més ràpid vols anar, més a poc a poc vas.
122) Qui tira pedretes, tira amoretes. (Carme)
123) Pescador de canyeta i tocador de reclam, et tocaràs els collons i et moriràs de fam. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
124) De moliner mudaràs, i de lladre no eixiràs. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
125) Pescador o caçador, o fam o fred o calor. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
126) El llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
127) El llaurador sempre erra, si aparta els ulls de la terra. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
128) El bisbe al palau, i el mariner a la nau. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
129) Home de pocs oficis, home de pocs beneficis. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
130) A qui vulgues mal, fes-lo alcalde o jutge municipal. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
131) De vell ningú passa. (Manuel Castellnou i Sabaté)
132) Qui llança un fesol no menja quan vol. (Manuel Castellnou i Sabaté)
133) Qui no ho guarda quan ho té, no ho té quan ho ha de menester. (Manuel Castellnou i Sabaté)
134) Pescador de canya ni perd ni guanya. (Vicent Ventura)
135) Amb paciència i una canya..... peix. (Vicent Ventura)
136) De porc i se senyor se n'ha de venir de mena. (Rosa Majó i Roca)
137) Quan un home està de pega, "hasta" amb els collons ensopega. ( Joan Saumell)
138) El sabater és el més mal calçat. ( Laura)
139) Qui juga amb foc es crema. (Marta Dordas i Perpinyà) Si fas alguna cosa que pot pot portar problemes acabaras tinguent-los.
140) Bona escusa te el malalt pixa el llit i diu que sua. (Marta Dordas i Perpinyà)
141) Tal faràs ,tal trobaràs. (Anna Fontanals)
142) Qui canta a la taula i xiula al llit té l'enteniment molt petit. (Josep Sansalvador Font) .
143) Qui té duros fuma puros, qui té " rals" fuma Ideals. (Josep Sansalvador Font) Aquesta éra una variant de la clàssica, que feia referència a la marca concreta de tabac.
144) Descansa Anton, que el que es queda ja es compon. (Francesc Roig i Feliu) Fa referència a la mort.
145) Més val llapis curt que memòria llarga. (Montse Bertran)
146) Qui es colga amb al·lots, s'aixeca amb pixerades. (Llúcia Mayans)
147) Gran església ,pocs perdons. (Llúcia Mayans)
148) Qui no te cap que tengui cames. (Llúcia Mayans)
149) No donis faves a qui no te barram. (Llúcia Mayans)
150) Mals d'altres, rialles són. (Llúcia Mayans)
151) Si em fas feste i no me'n solies fer, és que em vols fotre o m'has de menester. (Brillant)
152) Cadascu lo seu com els de sant bartomeu. (Enric Cunill) O tambe akest: Com els de manlleu, cadascu lo seu.
153) No es boig qui a casa torna. (Assumpció).
154) Bona cara, bon semblant, fes-te fotre i endavant! (Jep).
155) Català, català, si no te l'ha feta, te la farà! (Maria Antònia) La conec de Mallorca.
156) Qui merda envia, pets espera. (Maria Antònia) Me la deia la meva padrina quan no li complaïa el resultat de l'encàrrec que m'havia fet.
157) Qui canta a sa taula i pixa en es llit, no té es coneixement complit. (Maria Antònia) Conec la versió de Barcelona; aquesta és la de Mallorca.
158) Batea primer que res en gent, en vi i en tot lo demés. (??????)
159) Sant Antoni es va enamorar d'un porquet. (Cecília Garrigós) Quan no s'entén que una persona s'hagi enamorat d'una altra.
160) Qui canta a taula i "pixa" al llit no té el seny gaire eixerit. (Jordina Colome)
161) A putes i a músics no els paguis per endavant. (Maria Roura)
162) Qui no arrisca no pisca. (Genis)
163) De Joans, Joseps i Ases n'hi ha a totes les cases! i de Treses i Maries fins i tot a les escombraries!!!! (Genis)
164) Per qui va del "pal", pena capital. (Pere Joan Martorell Calaf) Dirigida als Pelats, xusma, gamberrets chulets (Cusexa Propia) PD: Visca el Rei Macaco!!
165) Qui parla a taula i es pixa al llit, no té l'enteniment complit. (Ricard Belencoso) Versió valenciana de la dita ja esmentada.
166) Quan el mal ve d'Almansa, a tots "alcança". (Ricard Belencoso) Dita popular valenciana referida a la batalla d'Almansa del 1707,quan els valencians vam perdre les nostres llibertats nacionals.
167) De ponent, ni gent ni vent. (Ricard Belencoso) Dita popular valenciana.
168) Home dixaraxer, gos i malfaener. (Cocentain)
169) No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita. (Alba Molina Planas)
170) Qui no vol creure a la bona mare, haurà de creure a la pell de cabra. (Toni Martínez i Colom) La "pell de cabra" es refereix al cinturò (abans es feien de pell de cabra). Per tant el significat vé a ser "si no fas cas del que et diuen, rebràs"
171) Qui s'ha fet es cogombre, que se'l foti a l'ombra. (Toni Martínez i Colom) Dita de Begur (Baix Emporda). Vé a dir que cadascú s'ha de fer responsable dels seus actes.
172) Qui no te la vespra, no té la festa. (David Azorín) És el pretext o excusa per gaudir més temps de les festes.
173) Lo que a vint anys son pardals, a quaranta son trons. (Jaume Parrot). Normal, un jove tabalot. Un home o dona madurs per contra, és preocupant: ni escau ni convé.
174) És com el cul d'en Jaumet, no pot estar ni assegut, ni dret. (Pierre Pora)
175) Qui diu mal de l'estiu, no sap el que diu! (Pierre Pora)
176) Val més un que sap que tres que cerquen. (Pierre Pora)
177) Pel juliol ni dona ni cargol. (Pierre Pora)
178) Sap més un boig a casa seva que un savi a casa dels altres. (Pierre Pora)
179) Qui la mort d'un altre espera, la seva hi va primera. (Pierre Pora)
180) Qui perd no pot pas riure. (Pierre Pora)
181) Fuig de l'ussurer com del mateix Lucifer. (Jordi de Polinyà de Xúquer)
182) Qui no treballa en tot l'any, treballa per cap d'any. (Anna Fontanals)
183) Qui la mort d'un altre espera, la seva hi va primera. (Anna Fontanals)
184) És com el cul d'en Jaumet, que no pot estar ni quiet ni dret . (Anna Fontanals)
185) Val més ser darrera d'un cagaire que davant d'un picaire. (Anna Fontanals)
186) Avorrir-se i envellir és el pitjor que et pot succeïr. (Anna Fontanals)
187) Abans de burlar-te d'algú, mira bé com ets tú. (Anna Fontanals)
188) Actua com cal que amb la moneda que paguis et pagaran. (Anna Fontanals)
189) Quan a casa hi ha un vell, no hi faltarà consell. (Anna Fontanals)
190) Qui canta a la taula i es pixa al llit, té el seny ben petit. (Mònica Grau)
191) Dos cops BO és "BOBO". (Mònica Grau)
192) Qui té un amic té una mina. (Mònica Grau)
193) Bona excusa te el malalt es pixa el llit i diu que sua. (Joan Bonaterra)
194) No et fïis mai dels homes que porten nas a la cara. (Neus Lorenzo) El consell s'adreçava a les dones joves per a que es guardessin de tots el homes.
195) Qui té mossos i no els veu, és fa pobre i no s´ho creu. (R osa Bassas )
196) El llegir, li va fer perdre l´escriure. (R osa Bassas )
197) Si vol estar, gras i lluent, busqui feina a l'Ajuntament. (Antoni Sànchez i Díaz) Aquesta dita va dirigida als funcionaris.
198) Qui parla es esclau de las sevas paraules, i qui calla es amo dels seus silencis. ( David Vila Vila ) Qui molt xerra, l'esguerra. (aixo es meu, Sylvia Andreu )
199) Si has de ser emmascarat, ho seràs sempre per un paellot. (Imma) Molt adequada per a la gent "criticona". Dedicada a totes aquelles persones, que per sort o desgràcia, tots coneixem!
200) Val més callar i semblar tonto que parlar i confirmar-ho. (Nando Trop). (Més d'un ho hauria de tenir en compte)
201) Més val un veí a la porta que un parent a Mallorca. (Fina Niubo). Es refereix que ens hem de refiar més dels que tenim a prop que no pas dela que tenim lluny. Ergo, cal portar-se bé amb els veïns perquè t'hauràs de refiar d'ells en un moment donat...
202) Abraçats en caritat, quatre coixos i un baldat. (J.Salvador Cebolla ) Dita popular valenciana, per referirse a un grup de gent en que no sabries dir què està pitjor de tots.
203) Un bon català de les pedres en fa pa. (Montse Climent).
204) Joans, Joseps, Peres, burros i ases, n´hi ha a totes les cases. (Narcís Auguel).
205) Qui té gana , pa somia. (Anna Estruch). Vol dir que quan estàs necessitat.... tot ho relaciones amb el mateix.... i a vegades de forma erronia.
206) Hostes vingueren que de casa ens tregueren. (Cristina Closa).
207) Qui guarda quan té, menja quan vol. (Lluís Jornet).
208) Qui arracona un centim quan pot, pot gastar-se un euro quan vol. (Josep Antoni).
209) Tal faràs, tal trobaràs. (Tònia Roca i Roig).
210) Els politics son com els porcs, quan posen el cap a la menjadora: callen! (Anna Pastor). Estar clar, no?
211) Dona i sardina, com més petita, més fina. (Joan Artés Morata).
212) El que està de pega, fins amb els cullons ensopega. (Anna Fontanals).
213) Qui té un duro a la butxaca i no el gasta, és com si tingués una pedra. (Josep Ma Navinés) Vol dir que els diners han de correr.
214) Qui canta en taula i es pixa en el llit, no té l'enteniment complit. (Rafel Moreno i Giménez).
Dites relacionades amb menjar AFEGIR-NE
1) No vols caldo? Tres tasses! (David Mira)
2) A la taula i al llit, al primer crit. (David Mira)
3) Tinc gana! ... Menja't una cama! (David Mira)
4) Tinc set! ... Pixa a la taula i beu a galet! (David Mira)
5) Val més la salsa que els cargols. (Joan Escuer)
6) No hi ha alegria amb la panxa buida. (Oscar Gonzalo García)
7) Qui canta a taula i xiula al llit, no té al seny gaire complit. (Pau Zabaleta i Llauger)
8) A la taula d'en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat. (Xavier Maynou)
9) Qui no menja merda no està gras. (Pau Zabaleta i Llauger)
10) El que no mata engreixa. (Pau Zabaleta i Llauger)
11) Val més un glop de negre, que tot el que baixa pel Segre (Ramon Jordi Ninot) Ho diuen a Lleida, tot significant que és millor el vi que no pas l'aigua.
12) Més cap de sardina que cua de peix. (Xavier Maynou)
13) El vi fa sang, i el pa fa carn. (Xavier Maynou)
14) De les sobres se'n fan obres. (Pasta Gansa)
15) Un bon català, té fred després de menjar. (Ramir De Porrata-Doria)
16) Pa amb pa, menjar de beneits. (Jorge Llagostera )
17) Bon menjar al matí és or, a la tarda plata, i a la nit mata. (Xavier Deltell)
18) Com més brut el cuiner, més gras l'amo. (Joan Artés )
19) Déu dóna faves a qui no té caixals. (Joan Artés )
20) Els plats se semblen a les olles. (Joan Artés ) -del mig o de les vores-
21) Olla vella... bony o forat. (Joan Artés )
22) Qui bada boca, es queda sense coca. (Neus Lorenzo)
23) Si no vols estar gras com un coba, esmorzar de princep, dinar de rei i sopar de pobre. (Vicenç Ramoneda)
24) Alls piquen i cebes couen. (Rosa Ma.)
25) Un bon dinar fa de bon esperar. (Jordi Tarrida)
26) Vi batejat, el beure'l és penat. (Jordi Tarrida)
27) Bona teca i bona cara, a ningú no desagrada. (Jordi Tarrida)
28) Per Nadal capons, neules i torrons. (Jordi Tarrida)
29) Bon vi fa bona sang. (Jordi Tarrida)
30) Menjant, menjant ve la gana. (Jordi Tarrida)
31) L'aigua fa la vista clara. (Jordi Tarrida)
32) Si vols agafar gana, menja magrana. (Jordi Tarrida)
33) Menjar molt i pair bé, no pot ser. (Quim Independentista Català)
34) Si la lluna toca el menjar, ja el pots llençar. (Jordi Tarrida i Subirana)
35) Qui té gana, somia pa. (Trini Cruzate)
36) Deu ens guardi del vi dolent i del violí d'un aprenent. (Julius Klein) No sé què és pitjor, si el vi dolent o el violí d'un aprenent ...
37) Esmorzar de rei, dinar de princep, i sopar de pidolaire. (Anna Garriga)
38) Maldecaps amb pa són bons de passar. (Elena Oliver)
39) Menjar i beure, fotre i no creure. (Elena Oliver)
40) On no n'hi ha sang, no s'hi fan botifarres. (Elena Oliver)
41) Qui menja bo, caga pudent. (Isidor Cleofé Quevedo)
42) En el pot petit hi ha la bona confitura. (Carolina Sanarau i Ardid)
43) Déu dóna pa a qui no té dents. (Anna Codina) Similar, en significat a: "Déu dóna faves a qui no té queixals" que ja és a la llista.
44) Pim pam pum "bocadill" d'atú. (Oriol)
45) Qui canta en la taula i menja en el llit, no té l'enteniment complit. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
46) Després del meló, vi a muntó; si és tendral, en barral; si és d'Alger, en pitxer. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
47) Ponent, l'aigua freda i el vi calent. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
48) La tomata, com la dona, tot l'any és bona. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
49) Pel desembre, gelades i sopes escaldades. (Montse López Gutiérrez)
50) El mal de cap, el menjar el bat! (Ferran Cuevas) A vegades quan ten mal de cap, si menjes se t'espassa i el menjà el bat.
51) Fideus no en veus, arròs no en "vòs", doncs què "vòs". (Anna Carol i Bruguera) En aquesta dita s'utilitza "vòs" per significar vols, del verb voler.
52) El menjar i el cardar no est pot aconsellar. (Francesc Ribas Frigola).
53) On no hi ha sang, botifarres no s'hi fan. (Gemma Aldevert) El que perdones a algú de la família no ho perdones a ningú (diuen).
54) A Sant Llorenç de Morunys, patates com a punys. (Oriol Granés i Segret).
55) Alls secs couen, sebes tendres piquen, cards verds taquen i secs punxen. (Glòria Morató).
56) Cada cosa pel seu temps, i les figues per l'agost. (Pierre Pora)
57) Fuig cor, que l'ànima es crema! (Ainara) Açó ho deia mun avi quan menjave algo que cremave molt.
58) Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa. (Figuls Montanya)
59) L'arròs fa el ventre gros i la panxa llisa. (Martí Botey)
60) Menja bé, caga fort i riu-te de la mort. (Anna Fontanals)
61) Alls verds piquen, cebes couen. (Eugeni Alemany) Sembla alemany.
62) La seba: per esmorzar és or, per dinar és plata i al vespra mata. (Montse Climent).
63) Al Juliol ni dona ni cargol,cargol i dona tot l'any és bona. (Pere Basora).
64) Qui no posa la panxa en perill, no mort de fart. (Lluís Jornet).
65) Qui menja sopes se les pensa totes! (Roger Tarragó).
Dites relacionades amb els animals AFEGIR-NE
1) A bèstia grossa, morral gros. (Quim Gratacós )
2) A l'animal donat no li miris el dentat. (Quim Gratacós )
3) Al bestiar nafrat, no li falten mosques. (Quim Gratacós )
4) Animal desenfrenat, mira'l de lluny i amaga't. (Quim Gratacós )
5) Animal bon menjador, per a tot treballador. (Quim Gratacós )
6) Animal maleït, més ben lluït. (Quim Gratacós )
7) Animal que no conegues, no li entris pel darrere. (Quim Gratacós )
8) Animal que no conegues, no li fregues les orelles. (Quim Gratacós )
9) Animal que no conegues, no li pegues. (Quim Gratacós )
10) A qui no vol sella, Déu li dóna bast. (Quim Gratacós )
11) Bèstia de comú, no és de ningú. (Quim Gratacós )
12) Bestiar aplegadís tot són cosses i mossegades. (Quim Gratacós )
13) Bona pota i bona orella, senyal de bona bèstia. (Quim Gratacós )
14) Cadascú parla de la fira segons li va en ella. (Quim Gratacós )
15) Calçat d'un peu bé, de dos molt millor, de tres mal ho té, de quatre n'és pitjor. (Quim Gratacós ) Animals de peu rodó.
16) Feu plers a les bèsties i us tornaran guitzes. (Quim Gratacós )
17) Mos daurat, regnes de capsana. (Quim Gratacós ) Animals de peu rodó.
18) Pota sense ferradura, fa mal i no dura. (Quim Gratacós ) Animals de peu rodó.
19) Una al clau i cent a la ferradura. (Quim Gratacós ) Animals de peu rodó.
20) Qui maltracte un animal, demostra mal natural. (Quim Gratacós )
21) A cavall menjador, cabestre curt. (Quim Gratacós )
22) A cavaller nou, cavall vell. (Quim Gratacós )
23) A cavaller vell, cavall nou. (Quim Gratacós )
24) Al cavall regalat, no li miris el dentat. (Quim Gratacós )
25) Amic i cavall, no els canses mai. (Quim Gratacós )
26) Cavall alabat, amaga alifac. (Quim Gratacós )
27) Déu et lliuri de pedra, de boira i de cossa d'euga. (Quim Gratacós )
28) El cavall de regalo, quan es vell roda la sínia. (Quim Gratacós )
29) Fre d'or, no fa cavall millor. (Quim Gratacós )
30) L'euga ben cuidada, pel març aparellada. (Quim Gratacós )
31) La vista de l'amo engreixa el cavall. (Quim Gratacós )
32) N'hi ha molts que es tenen millor a taula que a cavall. (Quim Gratacós )
33) No hi ha bon cavall que no es torni rossí. (Quim Gratacós )
34) Pel maig el rossí es torna pollí. (Quim Gratacós )
35) Per un clau, es perd una ferradura; per una ferradura, un cavall; per un cavall, un cavaller. (Quim Gratacós )
36) Qui no treballa quan es pollí, treballa quan es rossí. (Quim Gratacós )
37) Qui té cavalls, té treballs. (Quim Gratacós )
38) Si vols conservar el teu cavall, no el facis córrer costa avall. (Quim Gratacós )
39) Si vols conservar ton cavall, ten-lo ben ferrat. (Quim Gratacós )
40) Tot bon cavaller cau, tot bon cavall ensopega. (Quim Gratacós )
41) Un vell rossí, cal herba tendra. (Quim Gratacós )
42) Val més dir só, que arri. (Quim Gratacós )
43) A burra que criï, no li diguis arri. (Quim Gratacós )
44) A burro vell, albarda nova. (Quim Gratacós )
45) A l'ase i al mul, la càrrega al cul. (Quim Gratacós )
46) A l'ase tossut, tant és dir-li arri com só. (Quim Gratacós )
47) Al burro vell, poc verd. (Quim Gratacós )
48) Al ruc que no vol sella, dóna-li bast. (Quim Gratacós )
49) Alaba't ruc, que a vendre et duc. (Quim Gratacós )
50) Amor d'ase, coça i mossegada. (Quim Gratacós )
51) Ase garroner, no val quarto ni diner. (Quim Gratacós )
52) Ase mohí, o molt dolent o molt fi. (Quim Gratacós )
53) Ase per la pols, cavall per el llot, matxo per tot. (Quim Gratacós )
54) Ase vell, carregat de nafres. (Quim Gratacós )
55) Ase vell, carregat de vicis. (Quim Gratacós )
56) Ase vell, més matadures que pell. (Quim Gratacós )
57) Burro d'or no té orelles. (Quim Gratacós )
58) Burro vell, tot són coces. (Quim Gratacós )
59) Cada ase s'enamora del seu bram. (Quim Gratacós )
60) Cal estacar l'ase on l'amo vol. (Quim Gratacós )
61) Com els burros molls, que en veure la càrrega ja suen. (Quim Gratacós )
62) Com més brama l'ase, més camina. (Quim Gratacós )
63) De l'ase manso tots van a prop, del guit tothom en fuig. (Quim Gratacós )
64) Delicat com l'ungla d'ase. (Quim Gratacós )
65) El greix d'ase és el més car. (Quim Gratacós )
66) El ruc brama, palla vol. (Quim Gratacós )
67) El ruc porta picarol i la somera també el vol. (Quim Gratacós )
68) Estem fotuts si les burres no fan rucs. (Quim Gratacós )
69) Fa de mal xiular si l'ase no vol beure. (Quim Gratacós )
70) Ha de valer molt poc l'ase, que no pot estrenar albarda. (Quim Gratacós )
71) Ja pots xiular si l'ase no vol beure. (Quim Gratacós )
72) La llet de burra a la nit, al malalt estova el pit. (Quim Gratacós )
73) Merda d'ase no fa pudor. (Quim Gratacós )
74) Qui diu mal de l'ase, el compre. (Quim Gratacós )
75) Qui es fill d'ase, una hora al dia brama. (Quim Gratacós )
76) Qui va neixer ase no pot morir ruc. (Quim Gratacós )
77) Ruc de somera vella i vedell de vaca jove. (Quim Gratacós )
78) Bé lligava la mula i la lligava per la cua. (Quim Gratacós )
79) Com les mules guites, com més grans més cosses. (Quim Gratacós )
80) Déu ens guard de mula que fa hiï. (Quim Gratacós )
81) El matxo del mig és el que rebat les garrotades. (Quim Gratacós )
82) El matxo mans, mata el seu amo. (Quim Gratacós )
83) El temps fa com la mula, no recula. (Quim Gratacós )
84) El trot de la mula tot el dia dura. (Quim Gratacós )
85) Mula boja, no es fa vella. (Quim Gratacós )
86) Mula guita, de tothom sospita. (Quim Gratacós )
87) Mula guita, vent-la prest! (Quim Gratacós )
88) Mula mohina, o molt falsa o molt fina. (Quim Gratacós )
89) Mula que no veu civada, la sella la té matada. (Quim Gratacós )
90) No et fiïs de matxo guit. (Quim Gratacós )
91) No et fiïs de matxo guit, no hi ha animal més traidor. (Quim Gratacós )
92) Pel juliol les mules al redol. (Quim Gratacós )
93) Pel anar a Roma, ni bossa buida, ni mula coixa. (Quim Gratacós )
94) Per un punt es perd una mula. (Quim Gratacós )
95) Qui carro unta, el matxo ajuda. (Quim Gratacós )
96) Qui munte la mula, que la ferre. (Quim Gratacós )
97) Res més maliciós que un matxo roig. (Quim Gratacós )
98) Si vols mula sense vici, vés a peu. (Quim Gratacós )
99) Tens més malícia que un matxo roig. (Quim Gratacós )
100) No presses mai lo cavall ni pujant, ni costa avall, en camí pla, si, podràs arrencar tot quant voldràs. (Quim Gratacós ) Fages de Romà.
101) A la terra i al bestiar jamai los deus fatigar. (Quim Gratacós ) Fages de Romà.
102) Mai un cavall amb cua de rata, ha deixat al seu amo a l'estacada. (Quim Gratacós ) Fages de Romà.
103) Qui dóna a l'ase pitral i al gosser cabal, perd la glòria d'aquest món. (Quim Gratacós ) Tirant lo Blanc.
104) Negre forment ne dóna blancha pasta ne l'ase ranch és animal corrent (Quim Gratacós ) Ausies March.
105) Gat amb guants, no mata rates. (Jordi Tarrida)
106) Per manso que sigui el gos , si el trepitgen, és rabiós. (Quim Independentista Català)
107) Llops amb llops, no es mosseguen. (Quim Independentista Català) Els politics em venen al cap.
108) Guineu que dorm, no menja gallina. (David Ballester Ferrando)
109) Tot bon cavall ensopega. (David Ballester Ferrando)
110) Juliol, les eugues a l'era i els bous al sol. (Jordi Tarrida i Subirana)
111) Els rucs semopre tiren cósses. (Jordi Tarrida i Subirana)
112) Un ase i una somera, tot ho paga mossèn Pere. (Jordi Tarrida i Subirana)
113) Mentre hi haurà burros, hi haurà qui anirà a cavall. (Jordi Tarrida i Subirana)
114) En aquest món de mones, hi ha més bèsties que persones. (Jordi Tarrida i Subirana)
115) D'homes és errar. De bèsties, perseverar. (Jordi Tarrida i Subirana)
116) Bona pota i bona orella, senyal de bona bèstia. (Jordi Tarrida i Subirana)
117) És el més dolent dels mals, el tractar amb animals. (Jordi Tarrida i Subirana)
118) Brams d'ase no arriben al cel. (Jordi Tarrida i Subirana)
119) Quan l'ase pot, la burra no vol. (Jordi Tarrida i Subirana)
120) Si vols mula sense vici, vés a peu. (Jordi Tarrida i Subirana)
121) Ah! l'ase de casa també ho fa. (Jordi Tarrida i Subirana)
122) Tot jugant, els burros es mosseguen. (Jordi Tarrida i Subirana)
123) Any acabat, porc engreixat. (Jordi Tarrida i Subirana)
124) Qui té ovelles, té pells. (Jordi Tarrida i Subirana)
125) Any d'ovelles, any d'abelles. (Jordi Tarrida i Subirana)
126) On hi ha galls, gallines no canten. (Jordi Tarrida i Subirana)
127) L'amic més fidel és el gos. (Jordi Tarrida i Subirana)
128) A l'ocellet no li toquis el niuet. (Jordi Tarrida i Subirana)
129) Moltes mosques maten un ase. (Jordi Tarrida i Subirana)
130) No és tant entremaliat el gos com el pinten. (Xavier Maynou)
131) Mossegada de vidriol porta dol. (Salvador Casas) Vol dir que les mossegades de vidriol (un rèptil) són mortals.
132) El que és pesat buscant, o troba una pedra o troba un elefant. (Sergi Nadal i Cabezas)
133) Qui no en fa, no n'explica. (Albert Mitjans i Puigvert)
134) Qui renta el cap d'un ase, perd el temps i el sabó. (Jaume Esquius)
135) No és per tu sinó pel pa, que remena la cua el ca. (Montserrat Ardid i Amorós)
136) De Porreres, ni dones ni someres. (Joan Barceló Bauçà) Porreres, poble de Mallorca.
137) A gat vell rateta jove. (Ángel Daban)
138) A gat vell, no cal mostrar-li rata. (Ángel Daban)
139) A prop d'un home descuidat, sempre hi trobaràs un gat. (Ángel Daban)
140) Al joc del gat, qui va a dessota bat. (Ángel Daban)
141) Allioli negat, dóna'l al gat. (Ángel Daban)
142) Allò més ben guardat, s'ho menja un gat. (Ángel Daban)
143) Amor de germà, amor de ca; amor de cunyat, amor de gat; amor d'espòs, amor de gos. (Ángel Daban)
144) Amor de sogra... afalacs de gata. (Ángel Daban)
145) Arròs covat, dóna'l al gat. (Ángel Daban)
146) Bé sap el gat la barba que llepa. (Ángel Daban)
147) Caldo rescalfat pel gat. (Ángel Daban)
148) Casa sense gat ni gos, per a vós. (Ángel Daban)
149) Cervell de gat negre, fa passar la bogeria. (Ángel Daban) D'altres diuen que menjant-lo fa tornar boig.
150) Cunyats, dones i gats, donen mals resultats. (Ángel Daban)
151) Cunyats, dones i gats, donen mals resultats. (Ángel Daban)
152) De lladres i de gat vell, no en vulguis la pell. (Ángel Daban)
153) De nas curt i ulls de gat, Déu ens en guard. (Ángel Daban)
154) De nit, tots els gats són negres. (Ángel Daban)
155) De vespre, els gats són bruns. (Ángel Daban)
156) Déu ens guardi de la gata, que davant fa festes i darrera arrapa. (Ángel Daban)
157) Déu ens lliure d'aigua estancada i de gat que no miola. (Ángel Daban)
158) Dona jove i home vell, hi ha gat amb cascavell. (Ángel Daban)
159) Dona que no sap cuinar, i gata que no sap caçar, fan de poc aprofitar. (Ángel Daban)
160) Dona xata, cara de gata i ànima ingrata. (Ángel Daban)
161) Donar raó al gat, que farem Carnestoltes. (Ángel Daban)
162) Dones i gats, a casa. (Ángel Daban)
163) Dones, gats i gallines, a casa; homes, gossos i cavalls, al carrer. (Ángel Daban)
164) Dos gats i una gata, no faltarà serenata. (Ángel Daban)
165) Dos gats per una rata, ni l'un ni l'altre. (Ángel Daban)
166) El bon gat de mar sap ben jugar, ben fumar i ben nedar. (Ángel Daban)
167) El fill de gata, rates mata. (Ángel Daban)
168) El gat amagat i la cua fora. (Ángel Daban)
169) El gat cau sempre de potes. (Ángel Daban)
170) El gat és de la casa i el gos del seu amo. (Ángel Daban)
171) El gat fart i el gos flac. (Ángel Daban)
172) El gat negre du sort a la casa. (Ángel Daban)
173) El gat no és fiat perquè té ungles i el nas aplanat. (Ángel Daban)
174) El gat no treu les urpes fins que les ha de menester. (Ángel Daban)
175) El gat sempre va a les calces esgarrades. (Ángel Daban)
176) El gat sobre les tecles, també toca el piano. (Ángel Daban)
177) El gat vell procura per ell. (Ángel Daban)
178) El gat vigila sempre el descuidat. (Ángel Daban)
179) El gener és el mes dels gats. (Ángel Daban)
180) El gos a l'amo, i el gat a casa. (Ángel Daban)
181) El gos i el gat viuen del descuidat. (Ángel Daban)
182) El gos i el gat, no els posis al mateix plat. (Ángel Daban)
183) El gos o el gat, donat o furtat. (Ángel Daban)
184) El peix per qui se'l mereix i l'espina pel gat. (Ángel Daban)
185) El que no ha estat guardat, s'ho ha menjat el gat. (Ángel Daban)
186) El que trepitja la cua d'un gat no es casa en tot aquell any. (Ángel Daban)
187) El que ve gaire de nit, o és gat, o mal esperit. (Ángel Daban)
188) El qui és xato és mig gat. (Ángel Daban)
189) Els gats hi veuen a les fosques. (Ángel Daban)
190) Els gats negres duen sort a les cases on els tenen. (Ángel Daban)
191) Els gats no es veuen als miralls. (Ángel Daban)
192) Els gats que mengen llangardaixos, s'aflaqueixen. (Ángel Daban)
192) Els gats són pels descuidats. (Ángel Daban)
193) Els gats tenen set vides. (Ángel Daban)
194) Els gats, encara que se'ls tiri d'un terrat, cauen de potes. (Ángel Daban)
195) En temps de fred el gat busca el cendrer. (Ángel Daban)
196) Es renta el gat després de fart. (Ángel Daban)
197) Escudella rescalfada, pel gat o per la criada. (Ángel Daban)
198) Estirant l'orella al gat, més d'un home s'ha arruïnat. (Ángel Daban)
199) Fa més mal una plomada, que d'un gat l'esgarrapada. (Ángel Daban)
200) El gat, si no pot mossegar esgarrapa. (Ángel Daban)
201) Gat alabau, la cua li cau. (Ángel Daban)
202) Gat amb guants no mata rates. (Ángel Daban)
203) Gat de frares, fart i gandul. (Ángel Daban)
204) Gat de gener, ratador i mioler. (Ángel Daban)
205) Gat de gener, val molt diner. (Ángel Daban)
206) Gat de mar, sap navegar. (Ángel Daban)
207) Gat en sac i vi en carabassa. (Ángel Daban)
208) Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou. (Ángel Daban)
209) Gat escaldat, l'aigua freda li fa por. (Ángel Daban)
210) Gat golut i noia finestrera, tapeu-li la gatera. (Ángel Daban)
211) Gat gras honra la casa. (Ángel Daban)
212) Gat i conill, tot és d'un cel. (Ángel Daban)
213) Gat i conill, tots són d'un pèl. (Ángel Daban)
214) Gat i gos, casa mitjana. (Ángel Daban)
215) Gat miolador mai no serà bon caçador. (Ángel Daban)
216) Gat miolador mai serà bon ratador. (Ángel Daban)
217) Gat miolador, gener a la porta. (Ángel Daban)
218) Gat que esternuda, senyal de pluja. (Ángel Daban)
219) Gat que miola i gos que lladra la casa guarden. (Ángel Daban)
220) Gat que molt miola, caça poquet. (Ángel Daban)
221) Gat que no caça no el vull a casa. (Ángel Daban)
222) Gat que no surt de casa mai no sap què passa. (Ángel Daban)
223) Gat sobre bacó, no vol companyó. (Ángel Daban)
224) Gat tancat, no caça rates. (Ángel Daban)
225) Gat vell, gateta tendra. (Ángel Daban)
226) Gat vell, no li ensenyis d'agafar rates. (Ángel Daban)
227) Gats amb gats no s'esgarrapen. (Ángel Daban)
228) Gendre i sogra, gat i gos. (Ángel Daban)
229) Hi ha tants afortunats amb set vides com els gats. (Ángel Daban)
230) Homes i gossos, al carrer; dones i gats a casa. (Ángel Daban)
231) Ja li passarà, com al gat la tos. (Ángel Daban)
232) Jurament d'enamorat, se'n riu d'all el gos i el gat. (Ángel Daban)
233) L'any passat em va esgarrapar el gat i aquest any se m'ha inflat el cap. (Ángel Daban)
234) La llenya d'obac no escalfa ni un gat. (Ángel Daban)
235) A la nit, tot gat és gris. (Ángel Daban)
236) La perdiu s'ha de menjar entre tres: un home, un gat i un gos. (Ángel Daban)
237) La rata que només té un forat, aviat serà menjada pel gat. (Ángel Daban)
238) Les dones a casa, com els gats; els homes al carrer, com els gossos. (Ángel Daban)
239) Llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats. (Ángel Daban)
240) Lluna amb ull de perdiu, vent de garbiu; si fa ull de gat, vent de llevant. (Ángel Daban)
241) Mai no són de la mateixa opinió, el gat i la rata. (Ángel Daban)
242) Matar un gat a casa, porta desgràcia. (Ángel Daban)
243) Menja, menja gat sardina, que ja cagaràs l'espina. (Ángel Daban)
244) Menja, menja, gat, que tot ho pagaràs plegat. (Ángel Daban)
245) Menjar rescalfat, doneu-lo al gat. (Ángel Daban)
246) Nadal nevat, cara de gat. (Ángel Daban)
247) Ni dormis amb gats ni caminis descalç. (Ángel Daban)
248) Ni gat amb cascavell ni casament de dona jove i home vell. (Ángel Daban)
249) Ni mosso dormidor ni gat miolador. (Ángel Daban)
250) No escuris mai el plat: ja ho faran el gos o el gat. (Ángel Daban)
251) No et fiïs d'aigua que no corri, ni de gat que no mioli. (Ángel Daban)
252) No et fiïs de cel estrellat ni de gat esverat. (Ángel Daban)
253) No et fiïs de gata que de nit s'afaita. (Ángel Daban)
254) No s'han de guardar els gatets de la primera gatinada, perquè no són ratadors. (Ángel Daban)
255) On no hi ha farina sempre estan com gat i gos. (Ángel Daban)
256) Pa comptat, no se'l menja el gat. (Ángel Daban)
257) Paciència, li diu la gata a la rata. (Ángel Daban)
258) Paga, que és gata. (Ángel Daban)
259) Peix comptat, se l'ha menjat el gat. (Ángel Daban)
260) Pel febrer, bodes de gats i marrameus pels teulats. (Ángel Daban)
261) Pel gener els gats cerquen muller. (Ángel Daban)
262) Pel gener, bodes de gats i marrameus pels terrats. (Ángel Daban)
263) Pel gener, els gats al joquiner. (Ángel Daban)
264) Pel gos es coneix l'amo, i pel gat la mestressa. (Ángel Daban)
265) Pel juny i pel juliol, els gats de panxa al sol. (Ángel Daban)
266) Per les velles, caldo d'estrelles; pels hereus, caldo de peus; pels fadrins, caldo d'escorpins; pels casats, caldo de gats; per les joves, caldo de polles. (Ángel Daban)
267) Per Sant Marc el bon gat és nat i per Santa Creu ja hi veu. (Ángel Daban)
268) Per Santa Creu el gat ja s'hi veu, i el que no s'hi veu no el campareu. (Ángel Daban)
269) Per vell que sigui i gastat, caça alguna rata el gat. (Ángel Daban)
270) Procurador, si és gat vell, procura per ell. (Ángel Daban)
271) Prop d'un home descuidat sempre hi trobaràs un gat. (Ángel Daban)
272) Quan al gat es passa la pota per l'orella, farà nevada bella; quan es passa la pota per la testa, aviat farà tempesta. (Ángel Daban)
273) Quan el gat es renta la cara, la pluja es prepara. (Ángel Daban)
274) Quan el gat gira la cua al foc, senyal de fred. (Ángel Daban)
275) Quan el gat miola, el gener s'acosta. (Ángel Daban)
276) Quan el tall és en el plat, qui coneix si és llebre o gat? (Ángel Daban)
277) Quan els gats es renten la cara, canviarà el temps. (Ángel Daban)
278) Quan les mosques piquen i es lleven els gats, l'aigua a grapats. (Ángel Daban)
279) Quan no està el gat, les rates ballen. (Ángel Daban)
280) Quan no hi ha gats, les gates ballen. (Ángel Daban)
281) Quatre coses no poden mancar a casa: la xemeneia, el corral, la dona i el gat. (Ángel Daban)
282) Qui convida al taverner, està gat o no té diner. (Ángel Daban)
283) Qui guisa dolç guisa per molts; qui guisa salat guisa pel gat. (Ángel Daban)
284) Qui li posarà el cascavell al gat? (Ángel Daban)
285) Qui molt juga amb el gat, en sortirà esgarrapat. (Ángel Daban)
286) Qui no té feina el gat pentina. (Ángel Daban)
287) Qui no té només un gat, amb ell es combat. (Ángel Daban)
288) Qui no té res a fer, el gat pentina. (Ángel Daban)
289) Qui no té sinó un gat, amb ell es combat. (Ángel Daban)
290) Sastres i sabaters sempre són dos, els sastres amb un gat, els sabaters amb un gos. (Ángel Daban)
291) Sastres i sabaters, amics com gat i gos. (Ángel Daban)
292) Sense voler, el gat arrapa. (Ángel Daban)
293) Ser un orgue de gats. (Ángel Daban)
294) Set vides té el gat. (Ángel Daban)
295) Si vas convidat, un ull al plat i l'altre al gat. (Ángel Daban)
296) Si vols ésser amic del gat, grata-li el cap. (Ángel Daban)
297) Sogra i nora, gos i gat, no mengen al mateix plat. (Ángel Daban)
298) Senir més por que el gat a l'aigua. (Ángel Daban)
299) Sot pot ser i deixar de ser, menys que una rata morta faci el niu sota la cua d'un gat viu. (Ángel Daban)
300) Ulls de gat, Déu me n'apart. (Ángel Daban)
301) Un gat enguantat mai ha agafat cap rata. (Ángel Daban)
302) Un gat i un gos, casa mitjana. (Ángel Daban)
303) Un gat negre porta sort. (Ángel Daban)
304) Un ull al plat i un altre al gat. (Ángel Daban)
305) Usures, sogres i gats duen mals resultats. (Ángel Daban)
306) El colom menja plata i caga plom. (Elena Oliver)
307) Alaba't, ruc, que a vendre et duc! (Elena Oliver)
308) Animal que vola, a la cassola. (Elena Oliver)
309) No et fies d'aigua mansa que no corre, ni de gat que no miola. (Elena Oliver)
310) Quan els gats són fora, les rates van a lloure. (Elena Oliver)
311) Animal que no conegues, no li vages per darrere. (Elena Oliver)
312) Tothom pot comprar un gos , però no tothom pot aconseguir que aquest mogui la cua. (Quim Independentista Català) Provervi Xinès.
313) Llavar-li el pel a un burro, és perdre temp i sabó.. (Vicent Ventura)
314) Quins collons que té la burra, quan té al burro sobre. (Joan i Jaume)
315) A bon ca, bon os. (Gabriel)
316) Quan el rossinyol refil, la primavera s'enfila. (David Roca)
317) Gos fart no caça. (Ester Sànchez) Qualsevol fa alguna cosa després de menjar...
318) Burro que no conegues, no li toques les orelles. (J.Salvador Cebolla ) Dita popular valenciana, que recomana evitar excesos de confiança amb persones que no se sap com poden reaccionar.
319) Porc a miges sempre gruny. (Pep Martí)
Dites relacionades amb el temps
AFEGIR-NE
1) Pel maig, cada dia un raig (Duvi )
2) Cel rogent, pluja o vent. (David Mira)
3) Rojor al vespre, sol a a la finestra (Duvi )
4) Març ventós, abril plujós. (Xavier Maynou)
5) A l'estiu, tota cuca viu (Joan Escuer)
6) Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha farinetes. (Artur Gubern)
7) Març marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot! (Artur Gubern, Marta Saballs Pla) Pel març sol fer molta fred, i és un mes de mal passar per la gent gran.
8) Abril plojós, maig ventós. (Elros)
9) Tramuntana, la mar plana. (Francesc Roig i Feliu)
10) El Garbí, a les set s'en va a dormí. (Joan Bibiloni)
11) Per la Candelera, ous a la carrera: si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu el fred és viu; tant si plora com si riu el fred és viu. (Aleix Layola i Fabra)
12) Mai plou a gust de tothom. (Pau Zabaleta i Llauger)
13) Cel enborregat, pluja al terrat. (David Molner Aranda)
14) Si pel novembre trona, la collita serà bona. (Jaume Carbonell)
15) L'abril fa el pecat i el març és l'acusat. (Jaume Carbonell) Sovint els quatre primers dies d'abril fa un temps més propi d'hivern que de primavera.
16) A l'abril cada gota val per mil. (Jaume Carbonell)
17) La lluna vella de març, no marxa sense glaç. (Jaume Carbonell) A finals d'hiver, el març encara ens reserva alguna sorpresa en forma de glaçada.
18) Aigua al febrer, bona pel sementer. (Jaume Carbonell) Si plou en aquest mes, la collita serà bona.
19) El febre, de cap o de cua l'ha de fer. (Jaume Carbonell) El febrer, tard o d'hora ens reserva dies de fred rigorós
20) Any de neus any de déus. (Joan Inglada Roig)
21) Vent de llevant, pluja al instant. (Oriol Cordon i Vergara)
22) El Llevant porta l'aigua al davant. (Sergi Nadal i Cabezas)
23) La neu de gener, s'asseu com un cavaller. (Quim independentiste Català )
24) Pel febrer, abrigat bé. (Quim independentiste Català )
25) Per l'abril, no et treguis ni un fil. (Quim independentiste Català )
26) El setembre, s'enduu els ponts o aixuga les fonts. (Quim independentiste Català )
27) Quan l'octubre està finit, mort la mosca i el mosquit. (Quim independentiste Català )
28) Novembre humit, et farà ric. (Quim independentiste Català )
29) Quan al cel hi ha bassetes, a la terra hi ha pastetes. (Maria Vilaseca)
30) Març ventós i abril plujós, fan ésser el pagès orgullós. (Pere Mas Pascual)
31) Aigua de gener, omple botes i graner. (Pere Mas Pascual)
32) Mes de febrer, mes mentider. (Pere Mas Pascual)
33) Quan al cel hi ha ovelletes, a la terra hi haurà pastetes. (Quirino Vila-Masana)
34) Mal qui recorda Santa Bàrbara quant trona. (Quirino Vila-Masana)
35) Trona l'abril, ve bon estiu. (Jordi Tarrida i Subirana)
36) Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i hermós. (Jordi Tarrida i Subirana)
37) Si per l'abril sens tronar, ordi i blat no faltarà. (Jordi Tarrida i Subirana)
38) El juny hermós és abundós. (Jordi Tarrida i Subirana)
39) Trons per Sant Joan, la collita reeixiran. (Jordi Tarrida i Subirana)
40) Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa. (Jordi Tarrida i Subirana)
41) Aigua de Sant Joan, celler buit i molta fam. (Jordi Tarrida i Subirana)
42) Aigües de juny, mals solen dur. (Jordi Tarrida i Subirana)
43) Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny. (Jordi Tarrida i Subirana)
44) El juny fred, mata l'esplet. (Jordi Tarrida i Subirana)
45) Poll de juliol, cap o cul sempre li dol. (Jordi Tarrida i Subirana)
46) Si vols cebes grosses, planta-les en quart creixent. (Jordi Tarrida i Subirana)
47) Any plujós, pagés joiós. (Jordi Tarrida i Subirana)
48) La tramuntana no és bona ni sana. (Jordi Tarrida i Subirana)
49) Quan canten els gripaus senyalen pluja. (Jordi Tarrida i Subirana)
50) Si vent del Nord trobeu, botes calceu. (Jordi Tarrida i Subirana)
51) Boirina pixotera, torna-te'n enrera. (Jordi Tarrida i Subirana)52) Si el febrer no febreja, tot l'any boigeja. (Ramon)
53) Cel a petxinetes, aigua a les bassetes. (Hipòlit Solé Llop)
54) Quan a l'octubre plou, el rovelló es mou. (Xavier Maynou)
55) A la tardor, ni fred, ni calor. (Montserrat Ardid Amorós)
56) Pel novembre, cava i sembra. (Montserrat Ardid Amorós)
57) La neu al febrer fuig com un gos llebrer. (Albert Ardanuy Comas)
58) Cel a borreguets, aigua a canterets. (Elena Oliver)
59) L'arc de Sant Martí, jo l'embrute a ell i ell m'embruta a mi. (Elena Oliver)
60) L'arc de Sant Martí pel matí, pluja ací; per la vesprada, pluja passada. (Elena Oliver)
61) Paraules d'estiu, segons qui les diu. (Elena Oliver)
62) Al gener, tanca la porta i encén el braser. (Enric Serra)
63) Al mar valletes, a la terra pastetes. (Marc Pujol Clopés)
64) Llevant Arbonès que ni plou ni fa res, però que quan s'hi posa, s'hi coneix. (Marc Pujol Clopés) Des del poble de Montseny és Gregal.
65) Vent de Ripollès, ni plou ni aclareix, però quan s'hi posa, s'hi coneix. (Gil Pagès) Des del Bages és Gregal.
66) Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, pareu-li el tupí. (Marc Pujol Clopés)
67) Quan les roques porten caparró, pluja en abundor. (Gil Pagès) Roques de Montserrat.
68) Quan canta el cucut al matí, a la tarda moll o eixut.(Gil Pagès)
69) Per Sant Vicenç entra el sol pels torrents, allà on no toca, ni vinya ni casa es pot plantar. (Gil Pagès)
70) Neu rodona Déu en dóna. (Gil Pagès)
71) Neu rodona que d'altra en dóna. (Gil Pagès)
72) Quan la Quaresma entra seca, surt seca. (Gil Pagès)
73) Quan trona entre les dues Mares de Déu del gener, l'hivern dura 40 dies més. (Gil Pagès)
74) Pluja de ruixades, pluja de durada. (Gil Pagès)
75) Novembre i febrer són marit i muller. (Lluís S. i Benguerel)
76) Boira en el Castell, pica espart, i fes cordell. (Natxo Belda)
77) Cel a borreguets, neu a cabassets. (Natxo Belda)
78) Abril que abrileja, primavera que fueteja. (Joan Estrada Mateu) A Andorra i el Pirineu, la primera part de la primavera se sol presentar amb un ambient molt variable i inclement, que pot provocar un cert malestar físic en les persones (refredats principalment).
79) Juny benigne i humit, de carreroles el prat n'és farcit. (Joan Estrada) quan al Pirineu el mes de juny
resulta plujós i benigne pel que fa a la temperatura, abunden en els prats de les valls pirinenques uns bolets de gran valor culinari com són les carreroles.
80) Per la mare de deu de la candelera, o Grossa Nevada, o Grossa Ventada, o Grossa Gelada. (Jordi (Andorra))
81) Neu de febrer, aigua en un paner. (Jordi (Andorra))
82) Trons a Mallorca, pluja a la porta. (Cristina Gimanez i Thomsen)
83) Vent que bufa de França, unes vegades fred, altres bonança. (Joan Estrada) En valls del vessant sud pirenaic com el Pallars i Andorra, el vent del nord, que entra per França (i també per la Vall d'Aran en el cas del Pallars), unes vegades, quan prové de latituds molt altes, el Pol Nord per exemple, és fred, i altres vegades és temperat i fins i tot relativament càlid, amb característiques de "fogony", quan ha presentat un marcat recorregut zonal per latituds properes al Pirineu abans de desviar-se cap al sud.
84) Pluja de juliol abundosa, gerdera a l'agost ufanosa. (Joan Estrada) Quan el juliol ha plogut molt, la gerdera, la planta de muntanya que fa els sucosos gerds (Rubus Idaeus), apareix ubèrrima, amb fruits abundants i grossos.
85) Any de neus senyorials, a l'estiu pastures frescals. Any de poca humitat, al solell el prat assecat. (Joan Estrada) L'any en què les nevades han estat abundoses, a l'estiu les pastures es mantenen frescals, gràcies a la humitat acumulada. Pel contrari, quan l'any és poc humit, els prats del solell apareixen secs i força cremats, a la qual cosa contribueix la forta insolació d'aquests sectors.
86) Desembre neva bon any assegurat. (Grup ECC)
87) A l'agost, bull el mar, i bull el most. (Grup ECC)
88) Pel juliol beure suar i la fresca busca. (Grup ECC)
89) Aigua de gener tot l'any va bé. (Grup ECC)
90) El sol de març porta refredats. (Grup EC (Sílvia))
91) Pel mes de febrer, un dia dolent i els altres també. (Grup ECC)
92) Cel a borreguets, aigua a grapadets/canterets. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
93) Carrer banyat, calaix eixut. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
94) Quan les mosques piquen i es llaven tres voltes les orelles els gats, aigua a grapats. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
95) Cel groguen, pluja o vent. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
96) En gener, tanca la porta i encén el braser. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
97) Qui rega en gener, posa blat al graner, palla al paller i oli a l'oliver. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
98) Si el mussol canta al gener, un altre hivern que ve. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
99) Si al gener la merita va per l'horta, fes foc i tanca la porta. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
100) De la flor de gener, ningú no ompli el graner. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
101) Febrer el curt, pitjor que un truc. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
102) Febrer curt, brau i tossut. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
103) Neu de febrer, aigua en un paner. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
104) Quan trona pel febrer, tremola el vinyater. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
105) Març marcedor, nit freda i dia amb calor. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
106) Quan per nmarç trona, l'ametlla és bona. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
107) Aigua de març, erba als sembrats. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
108) Si trona en abril, bon estiu. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
109) Per l'abril, cada gota en val mil. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
110) Per l'abril, de matinet, que a gust s'està al llitet. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
111) Fins que la lluna d'abril no haja passat, no dónes l'abril per acabat. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
112) En abril, no et llaves ni un fil. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
113) Abril plujós i maig ventós, fan l'any ric i profitós. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
114) Al maig, cada dia un raig. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
115) En maig, vaig com vaig. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
116) Maig humit, fa al llaurador ric. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
117) Maig ventós i juny calent, fan bon vi i millor forment. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
118) Al juny, corbella al puny i la roba lluny. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
119) En juny la pluja és lluny, i si plou, cada gota és com el puny. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
120) Nit de juliol, pluja no vol. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
121) En juliol, ni dona ni caragol. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
122) Qui no bat pel juliol, no bat quan vol. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
123) En juliol, trau les garbes al sol. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
124) No és pot dir oliva, si a l'agost no és eixida. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
125) En agost, figues i most. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
126) A l'agost, bull el mar i bull el most. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
127) Al setembre, qui tinga blat que sembre. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
128) Al setembre, el vi està per vendre. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
129) De l'aigua d'octubre i del sol de maig, naix el blat. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
130) Quan a l'octubre es fa fosc, busca la vora del foc. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
131) L'octubre fred, mata el cuquet. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
132) Si pel novembre trona, la collita serà bona. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
133) En novembre, qui no ha sembrat que no sembre. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
134) Novembre humit, et farà ric. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
135) Qui en desembre ha de festejar, vora el foc s'ha de ficar. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
136) Desembre nevat, bon any per al blat. (M. Teresa ÀLvaro Martí)
137) Pel gener tanca la porta i encén el braser. (Montse López Gutiérrez)
138) Pel febrer una estona al sol i una altra al foguer. (Montse López Gutiérrez)
139) El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies. (Montse López Gutiérrez)
140) La flor més gentil la clavellina d’abril. (Montse López Gutiérrez)
141) Maig arribat hivern acabat. (Montse López Gutiérrez)
142) Si a l’octubre plou, el rovelló mou. (Montse López Gutiérrez)
143) Per Tots Sants, deixa el vano i treu els guants. (Montse López Gutiérrez)
144) Tramontana morta , Llebeig a la porta. (Miguel A. Serra)
145) Vent de Xaloc treu els ventres de lloc. (Miguel A. Serra) Refrany de Formentera.
146) Vent de Llebeig, aigua veig aigua no veig. (Miguel A. Serra) Refrany de Formentera.
147) Home pobre no té amic com tramontana no té abric. (Francesc Costafreda Verd) Fà referència al freda que és la tramontana.
148) Pel desembre tremola el vent i l'home més valent. (Marta Marzo i Ramírez) .
149) Del novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar. (Marta Marzo i Ramírez) .
150) Febrer, febreret, set capes i un barret. (Marta Marzo i Ramírez) .
151) L'abril diu al maig, "jo no he plogut, tu plou a raig!". (Marta Marzo i Ramírez) .
152) A l'abril una gota val per mil. (Anna Montaña Llopis) .
153) A la tardor ni fred ni calor. (Anna Montaña Llopis) .
154) Sol de forat, pluja aviat. (Toni Codina Contijoch).
155) Cel amb pedretes aigua a les bassetes. (Nuri i Toni).
156) Quina hora és? Hora de prendre pel qui no ha pres. (Llúcia Mayans) Es sol contestar a qui es posa pesat demanant continuament l'hora
157) A sant Joan, bacores. (Elisa).
158) Quan el Montdúver fa capell, pica espart i fes cordell comentari. (Elisa) Refrany de la Safor, PV.
159) Si trona a maronta ,pluja pronta. (Joan Padrós i Prat).
160) Aigua de juliol encén el sol. (Ramón Simón).
161) Si al novembre trona lacollitasera vona. (Joan).
162) Novembre humit et farà ric. (Carme Borràs Gual).
163) Novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar. (Carme Borràs Gual).
164) El sol de juny estalvia llum.
165) A bona hora vingui el maig, el millor mes de tot l'any.
165) A l'estiu, tavernera; a l'hivern, fornera.
166) A l'hivern, el millor amic és un bon abric.
167) A l'abril, dues hores de migdiada és dormir.
168) Abril finat, hivern acabat.
169) Abril mullat, bo pel blat.
170) Abril plovent, maig rient.
171) Abril plujós i maig ventós fan l'any ric i profitós.
172) A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre.
173) Abril i senyors, tots traïdors.
174) Si el cel és blanc, la neu ve volant!!! (Josep Maria Reis) Vol dir que normalment quan neva el cel acosruma a ser blanc.
175) Quan al cel hi ha pessetes a terra s'hi fan pastetes. (Anna Fontanals)
176) Qui diu mal de l'estiu no sap el que es diu. (Anna Fontanals)
177) Maig plujós, juny abundós. (Paula Roma Redón)
177) Si la Candelera plora l'hivern és fora, si la Candelera riu, l'hivern és viu. (Paula Roma Redón)
178) Temps de floretes, temps d'amorete. (Paula Roma Redón)
179) Any de rovellons neu fins els collons. (Xavi)
180) Puig Campana té capell, pica espart i fes cordell. (Francesc Llinares) Es referix a qual els nuvols tapen el cim del Puig Campana, a la Marina Baixa, segur que vindrà plutja, per tant es hora de fer treballs a casa.
181) Llebeig aigua veig. (Antoni Besalduch) Dite popular marinera a Mallorca.
182) Amb aquesta fresca, el carall s'engresca. (Institut d'Economia)
183) Llebeig, aigua veig. (Joan Besalduch)
184) Si fa vent de tramontana no surtis amb la tartana. (Jordi Munne)
185) El Ponent té un germà a Llevant, el va a veure rient i torna plorant. (Lluís Balart) El vent de Ponent bufa des de terra, és sec, en canvi el de Llevant vé del mar i s'associa ala pluja.
186) Quan pel febrer trona la neu ja ressona. (Isidre Portero) Quan pel febrer trona la neu ja ressona.
187) Una flor no fa estiu, ni dues primavera. (Norma)
Jocs de paraules AFEGIR-NE
No és el mateix dir ...
1) Vi bo, que boví. (Antoni Maria)
2) Cos de fada, que fa de cos. (Antoni Maria)
3) Mort de pena, que pena de mort. (Antoni Maria)
4) Un pessic de pa, que pa de pessic. (Antoni Maria)
5) Dues tasses de te, que dues tetasses. (Montserrat Ardid Amorós)
6) No sap pas on. (Ramon Torrents) Referida pel meu amic Bartomeu Bardagí.
7) Que bé vius que quin vi beus! (Esther Garcia Faus)
8) Bufalo Bill que bufa-li l'ull! (J.Vicenç Martí)
9) Dues negres en pilotes que dues pilotes negres. (J.Vicenç Martí)
10) Xocolata d'escarabats que escarabats de xocolata. (Dolors)
11) Les obres del mestre Chapí que la "picha" del mestre d'obres. (Jordi Juan) Ruperto Chapí (1851-1909) era un conegut autor de sarsueles ("La revoltosa" i d'altres) i aquesta frase li havia sentit dir al meu pare (1921-1985).
12) Pijar una pala que palar una pija. (Antoni Espinar)
13) Veure una cara de tres déus que veure tres déus de cara. (Lluís Dalmau Badia)
