a l’espai públicel potencial de les calderes de biomassa i les noves oportunitats de negoci...

TheknosC O L · L E G I D ’ E N G I N Y E R S T È C N I C S I N D U S T R I A L S D E B A R C E L O N AN

ÚMER

O 1

56S

ETEM

BR

E D

E 20

11

Entrevista: Salvador Servià, director del Circuit de CatalunyaRetrat Professional: Joan MoraguesEmpresa: InTecDoló

públicWi-Fi

a l’espai

Theknos 156.qxp 12/9/11 18:38 Página 1

Sant tornem-hi! No és tossu-deria reivindicar el que ésobvi, ja que s’ha de poderreconèixer l’experiènciaaconseguida en la universi-tat de la vida, en el decursdels anys treballats en la prò-pia professió, i en la formacióadquirida.

Això no passa actual-ment, ja que hi ha àmbitsde la nostra professió enels quals la categoria i elprestigi es reconeixen so-bradament pels mèrits pro-pis adquirits en les tasquesdesenvolupades i en l’expe-riència assolida. En canvi,n’hi ha altres, d’àmbits, comara l’acadèmic, en el qualnomés es dóna com a vàlidel reconeixement adminis-tratiu dels estudis desenvo-lupats dins d’un període detemps.

Una de les premisses dela filosofia de Bolonya és laformació al llarg de la vidai el seu reconeixement perla societat. Aquest concep-te, que dit en quatre parau-

les quasi és inqüestionablei fora de tot dubte, oficial-ment sembla no ser d’apli-cació per a nosaltres, elsenginyers tècnics indus-trials, els ETI. Resulta que,amb tot un bagatge a l’es-quena en formació i ambuna experiència més quedemostrada, es vol que jus-tifiquem el que entenemque ja hem desenvolupatmés que sobradament. I,com ja ens hem trobat cons-tantment en el decurs delstemps, ara es produeix no-vament el fet que mentres-tant uns hem de demostrarper activa i per passiva labondat dels nostres conei-xements, a d’altres se’ls re-coneix de forma automà-tica.

Des del COGITI i mit-jançant el manifest versl’obtenció del títol de grauper als ETI, ens toquen asomatén, i se’ns demana,un cop més, que donem su-port a allò que des delCETIB sempre hem defen-

sat. Per tant, us emplacema totes i tots a fer pinya ique ens aporteu la vostrasignatura, i la de tot ciu-tadà que vulgui donar su-port a les nostres reivin-dicacions, per així poderdefensar amb fermesa elsnostres interessos, que alcap i la fi ho són també dela societat.

La nostra fortalesa sem-pre rau en l’esperit de sa-crifici i a caminar plegats,i, com deia al començamenti amb paraules atribuïdes aDürrenmatt: «Quins tempsaquests en què s’ha de llui-tar per allò que és evident».

L’esforç que tot això ensrepresenta no ha de sermotiu de defalliment, sinótot al contrari, ha de servirper esperonar-nos a seguirendavant. Malgrat que, men-trestant i amb el cap fred,des del CETIB, no deixemde considerar altres possi-bilitats. Es tracta que com-panys i companyes que honecessitin puguin disposarde vies alternatives. A talld’exemple, aquestes podenser convenis amb escoles iuniversitats —del nostreentorn, si és possible, ode formació a distància—que ens ofereixin passa-rel·les per a la retitulació algrau.�

3

L’obtenció del títol de grau:una reivindicació evident

“Mentre uns hem de demostrarper activa i passiva els nostresconeixements, a d’altres se’lsreconeix de forma automàtica”

Joan Ribó I Degà[email protected]

OBSERVATORI


06OPINIÓ

Cinc preguntes per quan acabi l’estiu

07EN SEGONS

Accés a Interneten l’espai públic

ENTREVISTA

Salvador Servià,director del Circuit de Catalunya

28

Consell editorial: Jèssica Casulà, Jordi Català, Miquel Darnés, Montse Grau, Marta Martí, Agustí Morera, Joan Ribó. Assessor de comunicació: MiquelDarnés. Coordinació i realització editorial: Ara Llibres, s.c.c.l., www.arallibres.cat. Col·laboracions en aquest número: Antoni Alsina Sánchez,Jèssica Casulà, Miquel Darnés, Rebeca Dimitripoulos, Jordi Garriga, Jordi Goula, Manel Haro, Josep Mompín Poblet, Juli Ordeix, Albert Punsola, David Roman, Moisès Serra,Servei d'Assessorament Jurídic del CETIB, Servei d'Orientació Tècnica del CETIB. Imatges: Arxiu del CETIB, Canetti fotografia, Cibernarium Media-tic, CMT, XavierCorbella, Dir, Marc Javierre, Shutterstock, Andreu Zaragoza. Disseny original: Estudi Freixes. Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué) Bailén, 68 - 08009Barcelona, [email protected] Tel: 932 725 430. Impressió i enquadernació: Sprint Copy, SL. Edita: Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, Consellde Cent, 365 - 08009 Barcelona, Tel.: 934 961 420 Fax: 932 152 081, [email protected] DL: B-35390-67 ISBN: 1137-0017 © CETIB

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Col.legi. Així mateix, els anunciants són els únics responsables delcompliment, de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada. El CETIB no té cap responsabilitat davant els lectors de la publicació. Queda expressament prohibida lareproducció dels continguts de la revista a través de recopilacions d’articles periodístics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006, text refós de la Llei de propietat intel·lectual. En cas que s’estiguésinteressat en una autorització per reproduir, distribuir, comunicar, emmagatzemar o utilitzar en qualsevol forma, adreceu la vostra petició a [email protected]. Aquesta publicació utilitza paper estucatecològic (FSC) de 100 grams i de 170 grams per a la coberta.

08INFORMACIÓ COL·LEGIAL

18EMPRESA

32ARTICLE TÈCNIC

36INFORMACIÓ PROFESSIONAL

InTecDoló Gran magatzem de calorFer més amb el mateixEl ciment

41PREGUNTESFREQÜENTS

20SOSTENIBILITAT

MA

RC

JA

VIE

RR

E

16RETRAT PROFESSIONAL

Joan Moragues

“Si els vehiclesacaben utilitzantenergiesalternativesdiferents, els cotxesde carreres tambého incorporaran.La competició ha deser un campd’investigació”

Contaminació acústica

ExpoElèctricendolla motorsInformació Col·legial, pàgina 8


Presentació del llibre“El vehicle elèctric”

Conferència a càrrec de RafaelBoronat, president de la Societatde Tècnics d’Automoció (STA) iDavid Huguet, responsable delDepartament de Tecnologia iInnovació de l’Empresa SIEMENSa Catalunya. A les 18.30 h a lasala d’actes del CETIB.

22

EN PORTADA

La prestació de serveis d’accés a Internet sense fils a la ciutadania per partdels ajuntaments està limitada per la naturalesa jurídica de lestelecomunicacions, que està marcada per la llei vigent. Tanmateix, moltsmunicipis estan promovent la Wi-Fi a l’espai públic, dintre d’uns paràmetresdefinits pel regulador estatal. Amb pagament o no per a l’usuari final, el casés que aquest servei sempre té un cost que algú o altre ha d’assumir.

45INNOVACIÓ

Els peatges urbansUn futur unit a les ciutats intel·ligents

46SALUT

AquadynamicL’últim crit en treball aquàtic

Les administracions han de donar servei de Wi-Fi en l’espai

públic?

TOTAL VOTS: 88

Opineu a www.cetib.cat.

L’ENQUESTA DEL WEB

Wi-Fi a l’espai públic

Enginyeria Mecatrònica a la Universitat de Vic:un nou concepte de grau universitariInformació Professional, pàgina 36

Dijous29 de setembre

Presentació de la Nova Ordenança deMedi Ambient

Conferència impartida perdiferents membres de la Direcciód’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona idel Departament d’Energia Solarde l’Agència de l’Energia deBarcelona. A les 10 h a la salad’actes del CETIB.

Divendres30 de setembre

Curs avançatde biomassa

Dirigit a a tots aquellsprofessionals que vulguin conèixerel potencial de les calderes debiomassa i les noves oportunitatsde negoci associades. Dies 3, 5,6, 11, 13, 17, 19, 24, 26 i 31d’octubre de 2011, de 17 a les20 h al Tecnoespai del CETIB.

Dilluns03 d’octubre

Gestor energèticd’edificis

Per conèixer les dinàmiquesd'estalvi, eficiència, certificació,sistemes de gestió energètica,legislació vigent, i apropar-se alconcepte d’Empresa de serveisenergètics (ESCO).Dies 17, 18, 24 i 25 d’octubre i 2 i 3 de novembre, de 17 a 21 hal Tecnoespai del CETIB.

Dilluns17 d’octubre

42CULTURA

Un raig d’aigua frescaFont Canaletas M66

Us sembla que el Bicing és unaalternativa vàlida al transportpúblic tradicional?

La pregunta del mes

59 % Sí, a tot arreu on sigui possible30 % Només a recintes tancats de caire

públic (Administració, biblioteques,centres cívics...)

06 % Només en àmbits molt concrets iamb accés restringit

06 % No, aquest servei no l’han deproporcionar les administracions


El mes de maig vàrem notaruna aturada general en l’acti-vitat. Els comerços van serels primers a adonar-se’n idesprés les estadístiques elshan donat la raó. Era el pre-ludi no esperat d’una situacióque ja donàvem per quasisuperada i que s’ha reproduïtal juny. El tam-tam dels pro-blemes financers ha tornat asonar, i vet aquí que ens tro-bem perduts i plens d’interro-gants de cara al nou curs.Vegem algunes de les pre-guntes que més sovintegen.

1. Anem cap una altra dava-llada? La resposta és no.L’economia mundial afron-ta un sotrac passatger. Hadesaccelerat el creixement,però tot apunta que elspaïsos emergents (la Xina,l’Índia, el Brasil i Rússia)seguiran forts i que elsEUA revifaran al segonsemestre. A Europa, llevatd’Alemanya i França, pothaver-hi uns mesos dedesacceleració. A casa nos-tra, dependrà molt de latemporada turística, peròla segona meitat de l’anyseguirà un creixementmolt suau —quasi estanca-ment— amb el poder adqui-sitiu frenat i amb coman-des de l’exterior. Res derecessió, però sí preocupa-

ció, per les famílies i lesempreses no exportadores.

2. Millorarà l’expectativa detrobar feina? En principi,s’espera una millora es-tiuenca en les xifres de l’a-tur per la contractació detemporada. Però les empre-ses segueixen sense veureclara la situació i no con-tractaran. A més, les quenecessitin gent esperaran aveure com acaba la reformalaboral i si el PP, en cas queguanyi les properes elec-cions, fa un plantejamentmés liberal de la reforma.

3. Després dels tests d’estrèsque s’han fet als bancs, hihaurà més diners per al’empresa? Malauradament,les coses no han de canviargaire en aquest sentit.Malgrat la satisfacció deles autoritats pels resul-tats dels tests, la majoriade bancs i caixes —endeu-tats fins al coll amb enti-tats estrangeres— estanmolt exposats al que passia l’exterior. No oblidemque al juliol hi ha hagut,una altra vegada, proble-mes al mercat interbancariinternacional. Els bancs

6

Cinc preguntesper quan acabi l’estiu

OPINIÓJordi Goula I [email protected]

AN

DR

EU

ZA

RA

GO

ZA

THEKNOS 156 SETEMBRE DE 2011


no acaben de tenir con-fiança en els seus col·legues.Seguirem, doncs, més omenys com estàvem.

4. Els tipus d’interès puja-ran? El més probable ésque sí. Potser el Banc Cen-tral Europeu freni la sevaintenció d’apujar el tipusde referència, però mentreno s’arregli el problema deGrècia —amb més ajuts oamb una reestructuraciócontrolada del deute— elstipus pels quals s’haurà definançar l’Estat i els bancsa fora seran alts, cosa querepercutirà en els preusdels crèdits i, és clar, en leshipoteques. Per altra ban-da, els tipus que anirancap avall seran els quepaguen els bancs als dipo-sitants. El Banc d’Espanyaha prohibit des de juliolsuperar l’EURIBOR mésun punt en els dipòsits aun any o més.

Hi haurà una tardor ca-lenta? És molt possible. Pri-mer s’haurà de veure quèpassa amb les eleccions.Però passi el que passi, elmalestar seguirà creixent iels indignats es deixaransentir. Molt probablement,els sindicats, que fins arahan estat bastant al marge,canviaran d’estratègia. Co-missions Obreres es podriadesmarcar de la UGT ambuna actuació radical davantles retallades socials.�

7

Accés a Interneten l’espai públic

EN SEGONS

Tot i intentar-ho des de fatemps, els ajuntaments no-més han aconseguit oferirals ciutadans el servei demobilitat electrònica i con-nectivitat sense fils a Inter-net de forma gratuïta des-prés de la resolució del 18de juny de 2010 de laComissió del Mercat de lesTelecomunicacions (CMT),que regula les condicionsd’explotació de xarxes i laprestació de serveis de co-municacions electròniquesper part de les administra-cions públiques.

Les xarxes sense filsmunicipals (RIM) són pro-jectes d’interconnexió sensefils. Generalment, impliquenla connectivitat entre edifi-cis i serveis municipals, peròtambé donen cobertura gra-tuïta i de connexió a Interneta tota la població. Això ésfonamental en poblacions onexisteix fractura digital enl’accés a Internet, ja siguiper l’orografia del terreny oper la manca d’infraestruc-tures tradicionals.

Les possibilitats de lesxarxes sense fils municipalssón quasi infinites, ambaplicacions a la mobilitat:control dels accessos i deltrànsit, videovigilància i

suport a serveis d’emergèn-cia, entre d’altres; per alsciutadans: accés gratuït aInternet en centres públics iseus municipals i en puntsconcrets de la via pública...;en la gestió municipal: in-terconnexió de seus munici-pals, accés a intranets i ad-ministració electrònica... Hiha altres aplicacions permesurar la contaminació,per al control de semàfors ode l’eficiència energètica, desuport als serveis de neteja ide la policia local i aplica-cions intel·ligents per altransport públic.

Cada cop més, els termi-nals de telecomunicacions(portàtils, telèfons mòbils,PDA, tauletes tàctils) incor-poren la connexió Wi-Fi,cosa que ens permet connec-tar-nos a routers sense fils oa punts d’accés a Internet.Actualment, a Espanya hiha 300 ciutats Wi-Fi, 6.999punts Wi-Fi comercials i 8milions d’usuaris que utilit-zen aquesta tecnologia. Lainiciativa dels ajuntamentsés digna d’elogi, però s’ha defer molt més perquè la socie-tat de la informació arribimassivament als ciutadans.Espanya no pot perdre unaltre tren de la modernitat!�

El malestarseguirà creixent,i és molt possibleque hi hagi unatardor calenta

Josep Mompín PobletPeriodista tècnicCol·legiat núm. 8883


El Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Barcelona(CETIB) dedica el 2011 a lamobilitat sostenible, per aixòimpulsa i dóna suport a totesaquelles iniciatives destina-des a potenciar la mobilitatelèctrica, com és el cas d’Ex-poElèctric, una proposta in-novadora que té l’objectiu depromoure l’estalvi energètic ila conducció eficient, mit-jançant una sèrie d’activitatslúdico-divulgatives.

Un dels objectius princi-pals d’ExpoElèctric és donara conèixer a la ciutadania i

a les empreses i institucionsles possibilitats de la diversi-ficació energètica i consoli-dar el vehicle elèctric com aalternativa real.

LES ACTIVITATSD’EXPOELÈCTRICExpoElèctric està integratper quatre activitats: la Jor-nada Tècnica de la Motocicle-ta Elèctrica (organitzada perla Diputació de Barcelona i elCETIB, amb ponències i ex-posicions exclusives de lamoto elèctrica), la Ruta Elèc-trica Barcelona-Circuit deCatalunya (una sortida ambel màxim nombre de vehiclesamb un 100 % de propulsióelèctrica per fer el traçat Bar-celona-Circuit de Catalunya),la Cursa ECOsèries (campio-nat celebrat al Circuit de Ca-talunya basat en la conduccióeficient, l’estalvi energètic ila sostenibilitat) i l’exposició ijornada de proves EXPO-TEST ELÈCTRIC (exposició izona de proves de vehicles elèc-trics, amb els corresponentspunts de càrrega per a motoci-cletes i bicicletes elèctriques,així com una zona amb elscorresponents punts de càrre-ga, de pàrquing i entrada i sor-tida per a les proves de vehicleselèctrics en trànsit obert).

JORNADA TÈCNICA DE LAMOTOCICLETA ELÈCTRICABarcelona és una de les ciutatsdel món per on circulen mésmotos. Això la converteix en elmarc ideal per organitzar-hi

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

ExpoElèctric és una iniciativa pionera que pretén acostar elvehicle elèctric a la ciutadania a través d’un conjunt d’acti-vitats que, coincidint amb les Festes de la Mercè 2011, secelebraran en el marc de la Setmana de la Mobilitat Soste-nible i Segura d’aquest any. El CETIB coorganitza, amb laDiputació de Barcelona, el 21 de setembre, la JornadaTècnica de la Motocicleta Elèctrica.

ExpoElèctric endolla motors

El CETIB hicol·labora perpromourel’estalvi energètici la conduccióeficient

Durant la jornadadel CETIB esdebatran totsels aspectesrelacionatsamb la motoelèctrica

u

8

SH

UT

TE

RS

TO

CK



una jornada dedicada exclusi-vament a les motos elèctriques,pels innombrables avantatgesque aquests tipus de vehiclespresenten pel que fa a reduccióde contaminació, de soroll, deconsum, i per poder mostrarque, en aquests moments, en elmercat ja hi ha models quepoden donar resposta als re-queriments que s’esperen d’u-na moto urbana.

Coorganitzada pel Col·legid’Enginyers Tècnics Indus-trials de Barcelona (CETIB) iamb el suport de la Diputacióde Barcelona, la jornada tindràlloc el dia 21 de setembre, de10 a 14 h, a la sala d’actes del’Escola Universitària d’Engi-nyeria Tècnica Industrial deBarcelona (EUETIB), al carrerdel Comte d’Urgell, 187. Du-rant tot el matí hi haurà unseguit de ponències per part dediferents agents, que presenta-ran experiències i debatrantemes relacionats amb la moto-cicleta elèctrica. Addicional-ment, el recinte acollirà unapetita exposició de motos elèc-triques. El CETIB competirà amés en la cursa ECOsèries,patrocinant el cotxe de Tesla.�

9

CE

TIB

L’any de la mobilitat sostenible 2011 del CETIB compta amb la participació d’organitzacions líders del sector:


Barcelona, ambun dels parcs demotos més gran,és el marc idealde la jornada

El programa d’ExpoElèctricestà integrat per quatre activitats:

21 de setembre: Jornada Tècnica de la Motocicleta Elèctrica.Més informació i inscripcions: www.cetib.cat/agenda

23 de setembre: Ruta Elèctrica Barcelona-Circuit de Catalunya.Cursa ECOsèries.

24 de setembre: Exposició i jornada de proves EXPOTEST ELÈCTRIC.


Joan Ribó, degà del CETIB,va presentar la ponència «Laformació dels enginyers deBolonya», en la dinovena edi-ció del Congrés Universitarid’Innovació Educativa en lesEnsenyances Tècniques (CUI-EET), celebrat durant elsdies 6, 7 i 8 de juliol a Barce-lona.

En la ponència, Ribó vaexplicar els programes deformació continuada que ofe-reix el Col·legi i els projectesformatius de futur, ja que un

dels punts bàsics del modelBolonya és la formació alllarg de la vida, en la qual elscol·legis professionals hau-ran de tenir un paper desta-

cat. El degà del CETIB tambéva comentar la necessitat ur-gent que els col·legis i lesescoles tècniques col·laborinen projectes de formació d’u-na manera més intensa quefins ara. Finalment, va mos-trar les demandes de feinaper especialitats que rep elCETIB a través del Servei deSelecció Professional-Borsade Treball (SSP), i els perfilsprofessionals sol·licitats.

El dia 8, a més de Ribó,que va intervenir en la sessióplenària del congrés CUIE-ET, també ho va fer MariëlKoerhuis, responsable d’es-tratègia del Techtalent Cen-ter, de la Fundació Politècni-ca de Catalunya. La sessió vaser moderada per José Ló-pez, director de l’Escola Uni-versitària d’Enginyeria Tèc-nica Industrial de Barcelona(EUETIB).�


El degà del CETIB, Joan Ribó, presenta una ponència al congrés universitari CUIEET

10

Idees clausde la ponència

El Col·legi potenciarà laformació continuada, una deles premisses bàsiques de lafilosofia de Bolonya.

S’impulsarà la signatura deconvenis amb escolestècniques i la col·laboraciód’aquestes en els projectesformatius.


El congrés celebrava la XIX edició i es fa de forma rotatòriaper tot l’Estat espanyol. L’organització és a càrrec de lesescoles d’enginyeria tècnica industrial del territori on secelebra. Enguany hi han participat els centres adscrits dela UPC de Barcelona, Igualada, Manresa, Mataró, Terrassai Vilanova i la Geltrú.

MIQUEL DARNÉS I Assessor de Comunicació del CETIB

Els col·legishan de tenir unpaper destacaten la formaciócontinuada

Ribó vaintervenir en la sessióplenària ambJosé López,director del’EUETIB

u

CE

TIB


Falta poc més d’un mes per-què finalitzi el termini de pre-sentació de projectes als Pre-mis CETIB 2011-Enginyeria iSocietat, uns guardons orga-nitzats pel Col·legi que tenencom a objectiu seguir fomen-tant els valors indispensablesper a l’excel·lència d’un pro-jecte, com ara la qualitat, lainnovació i la sostenibilitat.

La sisena edició dels Pre-mis CETIB 2011-Enginyeria iSocietat consta de tres catego-ries: millor projecte de fi decarrera, millor treball d’inno-vació i de disseny implantats iprofessional de l’any, que dis-tingirà el col·legiat que du-rant el 2010 hagi destacatprofessionalment com a en-ginyer tècnic industrial.

En la categoria de millorprojecte de fi de carrera, elpremi està dotat amb 2.000euros per al guanyador, 500euros per al professor tutorde l’alumne i 500 euros per al’accèssit. El premi al millortreball d’innovació i de dis-

seny implantats té una dota-ció de 1.500 euros, i enguanyno té accèssit. El premi al pro-fessional de l’any és honorífic.

En la darrera edició delspremis, l’estudiant Miquel So-ler, de l’Escola UniversitàriaSalesiana de Sarrià (EUSS), vaguanyar el premi al millorPFC pel projecte Disseny d’unfotobioreactor de micoralguesper a la fixació de CO2. L’ac-cèssit en aquesta categoria vaser per a Gabriela Rey i PedroAfanador, de l’Escola Univer-sitària d’Enginyeria TècnicaIndustrial de Barcelona (EUE-TIB), pel seu projecte Simula-tion and energy efficiencyoptimisation of ATAD (Au-tothermal Thermophilic Aero-bic Digestion).

El termini per presentarels treballs finalitza el 14 d’oc-tubre de 2011.�

Premis CETIB, últims dies per participar

Al web www.cetib.cat/premis es poden consultar les bases del concurs.

11

L’estudiantMiquel Solerva merèixeral 2010 elpremi almillorprojecte definal decarrerao

Cartellanunciadordelsguardons; eltermini perpresentar-sefinalitza el 14d’octubreo

CA

NE

TT

I F

OT

OG

RA

FIA


Durant l’acte de graduació,el degà del Col·legi, JoanRibó, va adreçar unes pa-raules als recents titulats,amb les quals va encoratjar-los a afrontar amb decisió i

compromís la nova etapaque comencen. També els vaconvidar a formar part delCETIB, que ofereix unescondicions especials d’in-grés als estudiants que han

acabat el estudis recent-ment.

La cloenda de l’acte va sera càrrec d’Alfons Conesa,padrí de la promoció i direc-tor de l’Agència Catalana deConsum, i de Pere Navarro,alcalde de Terrassa. En aca-bat, es va cantar el tradicio-nal himne universitari «Gau-deamus Igitur» i es va serviruna copa de cava.

El Col·legi disposa de sen-gles oficines a les escoles deBarcelona i Terrassa a fi iefecte d’informar els alum-nes sobre els serveis que ofe-reix el Col·legi i de donar d’al-ta com a precol·legiat elsalumnes interessats.�

12


Acte de graduació a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa

CE

TIB

Ribó vaencoratjar elsgraduats aafrontar lanova etapaamb decisió

u

Més de200 noustitulats vancelebrar lasevagraduació aTerrassa

u

MIQUEL DARNÉS I Assessor de Comunicació del CETIB

Un total de 248 alumnes d’enginyeria tècnica de l’Escolad’Enginyeria de Terrassa es van graduar en un acte cele-brat al Teatre Principal d’aquesta localitat. El Col·legi valliurar un obsequi a Marc Llonch, millor expedient aca-dèmic de l’especialitat mecànica i precol·legiat del CETIB.


Coneix les oficines del CETIB per a estudiants a:www.euetib.upc.edu/www.eet.upc.edu/


13

Aquesta pintura va guanyar elpremi al 2010

u

La Comissió d’EnginyersJubilats organitza la vui-tena edició d’aquesta tra-dicional exposició concursde pintura, una activitaten què poden participartots els col·legiats que hodesitgin —i també podràconcursar-hi un únic fa-miliar de primer grau—presentant obres originalsde temàtica lliure, elabo-rades amb totes les tècni-ques plàstiques, excepte lafotografia.�

VIII Exposició concurs de pintura del CETIB


El Col·legi ha fet recentmentuna campanya de promocióde la professió amb l’objectiude donar a conèixer la Guiade Professionals del CETIB aOsona i a l’Anoia, amb anun-cis de mitja pàgina publicatsal diari El 9 Nou i a La Veude l’Anoia, respectivament.

El CETIB considera moltimportant informar de la di-versitat de feines que potassumir un enginyer tècnicindustrial i de la facilitat detrobar el professional adient.La Guia de Professionals delweb del Col·legi aplegacol·legiats de diversos muni-cipis d’Osona i de l’Anoia ipermet introduir dades deles empreses i els treballsdesenvolupats pels col·le-

giats inscrits i actualitzar-les sempre que convingui.Es pot posar una breu des-cripció de l’empresa del col-

legiat, on s’indiquin els tre-balls més destacats, així comel logotip i les dades de l’em-presa.�

14


El CETIB promociona la Guia de Professionals

CE

TIB

La Comissió d’Enginyers Ju-bilats del Col·legi d’EnginyersTècnics Industrials de Barce-lona (CETIB), juntament ambles seves parelles, van fer, del5 al 17 de juny, un viatge aTurquia-Capadòcia.

Durant aquests dies, propd’una trentena de personesvan visitar ciutats com Is-tambul, Bursa, Troia, Canak-kale, Pèrgam, Esmirna, Efes-Pamukkale, Antioquia i Ca-padòcia, entre altres exòticsindrets.�

Viatge d’estiu a Turquia-Capadòcia


El grupd’enginyersjubilats vacompartirexperiènciesen el viatged’estiu

u

La campanyadel CETIBinforma de ladiversitat detasques quepot fer unenginyertècnicindustrial

u

CE

TIB


OBJECTIUSParticipar de forma activa en elPrograma Enginycat,juntament amb les altrescomissions que hi treballen, perpromocionar i potenciar elsestudis d’enginyeria.

Fins ara s’ha fet unacol·laboració amb la Comissiód’Ensenyament i amb la deJoves Enginyers.

Treballar amb la proposta decrear una taula de debat ambempresaris que ens expliquincom gestionar l’empresa enmoments de crisi econòmica ide mercat.

ACTIVITATSCentrem l’activitat en lainformació i formacióprofessional, per tal depotenciar els lligams i la

col·laboració amb el mónempresarial i universitari, iproposem la celebració deconferències, xerrades, etc., quepuguin tenir un interès tècnic oenriquidor per alsconeixements dels col·legiats.

Els tres conceptes bàsics queens defineixen són:— Formació i informació

professionalitzada.— Motivació cap a la

col·legiació.— Relació amb la universitat i

l’empresa.

Properes activitats:Exposició de productesd’electrònica, componentselectrònics i de control. Dies 25,26 i 27 de gener, al Tecnoespai.Conferències:

— Xarxes industrials aplicadesa la tecnologia web.

— Innovació: einaindispensable per al futurempresarial.

Activitats previstes:Conferències:— El pla de màrqueting

(novembre).— Internacionalització de

l’empresa.— Enquesta d’opinió. A través

d’ESADE, s’estàestructurant una enquestaper saber l’opinió delscol·legiats respecte alfuncionament de la Comissiói del Col·legi, en general.

COMISSIÓ D’ENGINYERS VINCULATS A EMPRESA

Més informació de les comissions i inscripció a www.cetib.cat/comissions.

JUNTA RECTORAPresident: Lluís LatorreVicepresident: Àngel CodinaSecretari: Joan Serra

MEMBRESEl cens, al juny del 2011, és de 65 membres.

REUNIONSProcurem que siguin el darrer dilluns odimarts de cada mes.

La nostra Comissió es troba dins del grup de les comissions professionals, juntament amb la d’Exercici Lliure, i treballa a l’entorn de la problemàtica que envolta l’exercici de laprofessió a l’empresa privada.

Les empreses són les més interessades acuidar la formació dels seus treballadors, perquèsaben que aquest és un dels millors actius. Peraquest motiu, els professionals vinculats a lesempreses són dels més preparats dins del mónde l’enginyeria.

La Comissió està formada per persones quehem treballat o treballem a tots els sectors delmón empresarial: automòbil, ferrocarril, indústriaquímica o de serveis, construcció, metal·lúrgia,electricitat i electrònica, medi ambient, produccióalimentària, tèxtil, enginyeria, alimentació,cosmètica, investigació, entre molts altres.

Estem oberts a col·laborar conjuntament ambles altres comissions i dins del Col·legi per ajudari potenciar els coneixements i les possibilitatsprofessionals dels nostres companys.


16

RETRAT PROFESSIONAL

No es pot negar que una de les coses de lesquals se sent més orgullós Joan Moragues ésd’haver treballat alhora que cursava l’antigacarrera de peritatge industrial. Llavors hihavia quatre branques: mecànica, elèctrica,química i tèxtil. Moragues va fer les duesprimeres. Prova de la rellevància que elcol·legiat número 2.280 del CETIB i actualdirector de Planificació Estratègica i Costosde l’empresa Ames dóna als estudis és quecomença el relat quan estudiava batxillerat aLa Salle Josepets de Gràcia.

«Fent peritatge industrial, treballava unmínim de sis hores i després anava aestudiar a la tarda amb Albert Biosca iAgustín de Blas», explica Moragues totremarcant l’interès que apareguin el nomdels seus col·legues. Quan el 2 de novembrede 1961 acaba l’especialitat de mecànica,decideix seguir amb l’elèctrica, que finalitzael 28 d’octubre de 1964. Les dates, unesquantes al llarg de l’entrevista, no lesconsulta, senzillament no les ha oblidades.Abans d’acabar la segona especialitat, fa les

proves per entrar a Ames, companyia onencara treballa amb una jubilació parcial.Moragues ha viscut en diversos indretsseguint els plans d’expansió empresarial, desde Tamarit de Llitera (Osca) fins a Monterrey(Mèxic), passant per una aventura de vint-i-cinc anys a Montblanc, on viu, a cavall ambBarcelona. Ames es dedica al sector de lapulvimetal·lúrgia, tècnica que produeixpeces a partir de polsos mecànics amb uncop de premsa i que serveixen, per exemple,per fer coixinets autolubricants.

Moragues recorda que al 1962 cobrava coma titulat 4.000 pessetes al mes, el mateix souque rebia per les pràctiques d’alferes al serveimilitar. «Actualment manca sacrifici, semblaque es pot aconseguir tot sense gaire esforç»,diu, i afegeix: «Tothom vol tenir una carrera iestudiar fins als trenta anys, cosa que provocaque es perdi la voluntat de treballar». Larecomanació és molt clara: «Els estudiantshaurien de treballar, perquè s’aprèn molt méssi, alhora que s’estudia la teoria, es podenposar els coneixements en pràctica».�

MANEL HARO I Text i fotografies

El valor de l’esforçi el sacrificiJoan Moragues, director de PlanificacióEstratègica i Costos d’Ames

UNA TRAJECTÒRIA EN TRES ETAPES

Joventut: Moragues sempre ha tingut molt cla-ra la importància d’estudiar i treballar alhora.Per aquesta raó, des de ben jove, feia les duescoses. El seu primer sou va ser de 200 pessetesa la setmana.

Adult: al llarg de la seva carrera, ha hagut detraslladar-se a diferents llocs per treballar, comara Monterrey, Tamarit de Llitera o Montblanc,

sempre per a l’empresa Ames. El seu primersou com a titulat va ser de 4.000 pessetes almes.Té quatre fills, un noi i tres noies.

Maduresa: tot i haver complert els seixanta-cinc anys, no vol pensar a retirar-se de la feina iactualment disposa d’una jubilació del 50 %.Treballa mitja jornada, viu entre Montblanc iBarcelona i té set néts.



«Als joves se’ls ha donat totfet sense que hagin hagut defer gaire esforç»

«Estudiar sense ser conscientde la seva aplicació no és unbon mètode»

«La millor manera d’aprendreés estudiar dintre d’unaempresa»

«Amb crisi o sense, les cosess’aconsegueixen al món ambesforç i sacrifici»

ç


Projectes que garanteixinel futur energèticamb valor afegit

EMPRESA Es podria dir que el lema, clar i con-tundent, de l’empresa InnovacionsTecnològiques Doló (InTecDoló) ésque el negoci no ha de topar amb lasostenibilitat i el respecte al mediambient. Partint d’aquesta base,Xavier Doló, president i cap de R+Dde la companyia, explica que treba-llen en el camp de l’eficiència ener-gètica i mediambiental i col·laborenamb els departaments de recerca idesenvolupament d’altres empreses,com Schneider Electric, TER o mul-tinacionals del sector. La societat deDoló, però no es dedica a la fabrica-ció de tots els seus productes. En

18

MANEL HARO I Text MARC JAVIERRE I Fotografies



moltes ocasions, una vegada fetala investigació i enllestit el projec-te, el venen a altres firmes perquèaquestes explotin el producte final.

Entre els camps d’acció de lafirma Doló hi ha tasques de pota-bilització de l’aigua, tractament ireciclatge d’aigües grises (sistemaque ja està implantat en diversosedificis d’habitatges i que pro-dueix un estalvi energètic i econò-mic als seus usuaris) i, fins i tot,extracció d’aigua d’allà on no n’hiha. D’aquest últim aspecte se n’o-cupa l’Hidromach, un dels seusprojectes que produeix aigua a

partir de la humitat ambiental.Però la companyia no es limitanomés a l’aigua, sinó que el seucamp d’acció ocupa un ventallmolt més ampli. Tant és així, quediferents enginyeries, el ParcCientífic de València i el Ministeride Medi Ambient d’Espanya, entred’altres, s’han interessat pels seusproductes.

«L’estalvi energètic no és unamoda, és una prioritat absoluta, iper aquesta raó treballem en pro-jectes que tenen futur», asseguraDoló, qui anima les empreses cata-lanes a interessar-se per aquests

productes. La majoria acaben ve-nent-se a l’estranger i el seu desigseria que es quedessin a Catalu-nya. Amb aquesta projecció, no ésestrany que InTecDoló hagi gua-nyat diversos premis en l’àmbitmundial, que des de Washingtondiguin que és una de les empresesdel seu sector amb més futur perals propers cinc o deu anys, queara estiguin preparant-se perobrir-se camí a San Francisco ique al campionat del món de CleanTech, a Silicon Valley, per trobarl’empresa més innovadora, que-dessin sisens.�

Fotografies, d’esquerra a dreta i de dalt a baix:

L’edifici de TER, a Sant Joan de les Abadesses, on s’hatraslladat la companyia Innovacions TecnològiquesDoló per afrontar nous projectes de futur.

Control de funcionament d’un Control Brushless. Equipde condensació d’Hidromach Dolo, un dels projectespremiats arreu del món.

Xavier Doló, president i cap de R+D de la companyia ala sala de reunions, des d’on s’aprecia un paisatgeimpressionant dels Pirineus.

Una línia de muntatge de l’empresa, que té previstcomençar a elaborar els productes innovadors quedissenya.

Components electrònics que, en un futur, faran servei.

INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES DOLÓ

L’empresa es dedica a la recerca i el desenvolupamentde productes que tenen com a finalitat l’estalvienergètic. Les seves línies de recerca tenen com aobjectiu no només la rendibilitat del projecte per a lesempreses que vulguin explotar els seus productes, sinótambé la rendibilitat energètica i l’estalvi econòmic delsusuaris finals, com els veïns d’un edifici d’habitatgesque tinguin el seu sistema de reciclatge d’aigües grises.

Any de constitució: 2008Equip: hi col·labora un equip format per trenta-quatreprofessionals i enginyers de diferents especialitats pertal de cobrir les necessitats de l’ampli ventall amb elqual treballa l’empresa.

Colònia Jordana s/n, 2 - 17862 St. Joan les AbadesesTel.: 902 888 182 - www.dolo.cat - [email protected]



20

L’Institut Federal de Tecnolo-gia de Suïssa a Zuric hadesenvolupat un sistema in-novador d’ús eficient de l’e-nergia en el seu campus deHonggerberg. La idea és que,durant l’estiu, l’escalfor gene-rada per servidors, electro-domèstics i les mateixes per-sones en les dependències delcampus no sigui llançada al’exterior pels sistemes d’airecondicionat, sinó conduïdasota terra a través d’una xar-xa de tubs connectats amb elsedificis i entre si. L’escalfor,com succeeix amb les calefac-cions, serà portada per aiguaen circulació a uns gransdipòsits subterranis, on hihaurà una temperatura d’en-tre 8 i 18 graus.

A l’hivern, el mateix siste-ma farà recircular l’aigua capals edificis i augmentarà latemperatura per assolir elconfort desitjat a cada indret.Això es farà de manera des-centralitzada, i amb controlcomputeritzat, en cadascundels edificis. El resultat espe-rat, quan tota la infraestruc-tura estigui en funcionament,

és que el campus Hongger-berg només necessiti energiaelèctrica per una dotzena partde les seves necessitats decalefacció, mentre que la restaserà coberta gràcies al nousistema. Això comportarà unareducció de les emissions deCO2.

FUNCIONAMENTCOMPLET EL 2020La construcció de les duesprimeres unitats d’emmagat-

zematge està en procés, is’espera que puguin entraren funcionament enguany.La previsió és que la xarxavagi creixent progressiva-ment fins a arribar a noudipòsits l’any 2020 i passidels 100 tubs actuals a untotal de 800.

El projecte va començar aprendre forma el 2006, quanla direcció de planificació ilogística del centre va haverd’acometre la renovació del


SH

UT

TE

RS

TO

CK

Un sistema de captació i emmagatzematge de calor a gran escala permetrà reduir lesemissions de tot un campus universitari a Suïssa en aprofitar la calor que emeten casitots els aparells electrònics usats a la universitat. La base del sistema és capturar l’es-calfor dels edificis a l’estiu i deixar-la anar a l’hivern allà on faci falta.

Gran magatzem de calorAprofitar la calor emesa a l’estiu

ALBERT PUNSOLA I [email protected]

SOSTENIBILITAT

L’escalfor,com succeeixamb lescalefaccions,serà portadaper aigua encirculació auns gransdipòsits

u


21

sistema central de calefacciódel complex universitari. Ales-hores, es va optar per aquestprojecte pioner per duesraons principals: una és queamb la nova xarxa no calincrementar tant l’aïllamentdels edificis, i l’altra, que elcost de les instal·lacions noés gaire elevat comparat ambaltres procediments rutina-ris de manteniment. Així,per exemple, una renovacióde la façana d’un edifici mitjàdel campus costa deu vega-des més que un sol dipòsitsubterrani del sistema.

Si l’experiència del cam-pus de Honggerberg té èxit,no caldrà esperar al 2020 perveure néixer infraestructu-res d’aquest tipus a altresllocs de Suïssa. La implemen-tació del sistema no plantejaespecials dificultats, en totcas no més que altres ins-tal·lacions de serveis. Tot ple-gat obriria una nova perspec-tiva per a aquest negoci i pera la rehabilitació. Els comple-xos formats per diferentsedificis poden augmentarmés l’eficiència energèticaamb una xarxa d’aquest ti-pus que no pas sumant lessolucions aplicades a cadaedifici individualment.�

Fer més amb el mateix

RECURSOS

La crisi no atura el creixe-ment de l’aviació, que a Eu-ropa s’ha estimat en un 5 %anual. Els aeroports londi-nencs de Heathrow i Gat-wick, París-Orly, Milà-Lina-te, Düsseldorf i Frankfurttenen més demanda de volsque els que els permet lacapacitat actual. Les am-pliacions d’instal·lacions ae-roportuàries són, però, undels principals factors deconflictes territorials i am-bientals arreu del conti-nent. Segons un estudi dela Comissió Europea, elsaeroports més congestio-nats podrien rebre 28 mi-lions més de passatgers al’any sense necessitat de

cap ampliació. Una planifi-cació més eficient dels tornsd’aterratge i enlairamentpermetria optimitzar el ren-diment de les pistes. La con-gestió aèria no només ésmotiu de retards i de pèr-dues econòmiques, sinó quefa que augmentin les emis-sions de gasos d’efecte d’hi-vernacle.�

El projecteobrirà novespossibilitats per a larehabilitació

SH

UT

TE

RS

TO

CK

El ciment és un producte fet amb una barreja de quatre recursos de lanatura: el calci, el silici, l’alumini i el ferro. El calci n’és l’ingredientprincipal i es pot obtenir a partir de pedra calcària, mentre que el silicis’extreu de la sorra o l’argila. De l’alumini i del ferro, en són necessà-ries quantitats menors. La qualitat més destacada del ciment, en totesles variants, és una elevada capacitat d’enduriment que serveix perunir altres materials entre ells.

Els descobriments arqueològics de forns han posat en relleu quecinc mil anys enrere es feia ciment amb calç i sorra. Els romans vanperfeccionar nombroses tècniques, que no van variar gaire fins al segleXVIII, i serà al segle XIX i especialment al XX quan s’inventen els proces-sos emprats fins avui. Aquests processos s’agrupen en dos mètodesbàsics, que són la via seca i la via humida, segons si s’utilitza aire oaigua per barrejar els materials. Quan el ciment es mescla amb àrids(grava i sorra), aigua i additius químics esdevé formigó, el material arti-ficial més utilitzat pels humans.

La producció de ciment comporta importants impactes ambientals:des de la contaminació de l’aire amb pols i gasos fins a la contaminacióacústica, a causa de l’activitat a les pedreres, passant per les emissionsde CO2 i metalls pesants i un elevat consum energètic. Per cada tona deciment produït s’emeten 900 kg de CO2. El productor més important delmón amb diferència (gairebé un 50 % del total mundial) és la Xina, segui-da per l’Índia i els EUA, amb percentatges menors.�

El ciment


públicWi-Fi

a l’espaiM

ED

IA-T

IC (

CIB

ER

NÀ

RIU

M)


23


EN PORTADA

La prestació de serveis d’accés a Internet sense fils a laciutadania per part dels ajuntaments està limitada per la lleivigent. Els consistoris han de superar una sèrie de tràmits inomés poden facilitar accès gratuït per a velocitats inferiors a250 KB. Tanmateix, molts municipis estan promovent la Wi-Fia l’espai públic, dintre dels paràmetres definits pel reguladorestatal. Amb pagament o no per a l’usuari final, el cas és queaquest servei sempre té un cost que algú o altre ha d’assumir.Al CETIB s’està ultimant la instal·lació de la Wi-Fi a tot l’edifici.

L'edifici Media-TIC de Barcelona s'ha erigit com asímbol i seu emblemàtica del món digital. L’espaidel Cibernàrium, on es fan activitats d’iniciació aInternet, està equipat amb senyal Wi-Fio

ALBERT PUNSOLA I Text

EEl relleu que ha agafat en elsdarrers anys l’accés a Inter-net sense fils n’ha multiplicatl’extensió en el món domèstici del treball, però també a l’es-pai públic. En aquest darreràmbit, la irrupció de serveisde Wi-Fi oferts pels ajunta-ments ha estat objecte de con-trovèrsia i de debat. La ins-tal·lació de punts d’accésgratuït per a la ciutadania haprovocat la intervenció delregulador estatal —la Comis-sió del Mercat de les Teleco-municacions (CMT)— que, enocasions, ha hagut d’imposarsancions. De tota manera,seria precipitat i erroni de-duir que la CMT persegueix

la prestació d’aquest servei.Per entendre aquesta realitatcomplexa cal conèixer el con-tingut de la llei vigent.

UNA DIFERÈNCIAFONAMENTALLa Llei general de telecomu-nicacions (LGTEL) és, des del2003, la norma de referènciaen aquest camp. Regula l’ex-plotació de les xarxes i laprestació dels serveis de co-municacions electròniques iels recursos associats. El mésimportant és que consideraaquestes activitats com a ser-veis d’interès general, que espresten en règim de lliurecompetència. El concepte in-terès general és diferent delde servei públic. Segons fontsde la CMT, «de vegades, lesadministracions públiquesconfonen serveis públics, compoden ser l’enllumenat, larecollida d’escombraries o,fins i tot la sanitat, que es

financen normalment mit-jançant els impostos quepaguen els ciutadans, ambserveis d’interès general, comsón les telecomunicacions, enaquest cas».

En aquest règim de lliurecompetència, les administra-cions públiques sí que podenparticipar en la prestació deserveis de telecomunicacions,bé directament o a través desocietats. La prestació delsserveis està subjecta, però, aunes condicions determina-des que fixa el regulador.

El primer requisit és ins-criure’s en el registre de laCMT perquè aquest en tin-gui coneixement. Fa uns cincanys, els ajuntaments de Bor-dils, Campllong, Espinelves,Fornells de la Selva i Quartvan contractar una empresaperquè es fes càrrec d’aixecarla infraestructura de xarxa iexplotar-la, davant l’absènciad’operadors que donessin elM

ED

IA-T

IC (

CIB

ER

NÀ

RIU

M)


EN PORTADA

servei d’Internet, però no hovan comunicar al reguladori van ser sancionats. Les fontsde la CMT consultades indi-quen que des que la llei estàen vigor «hi ha hagut moltpoques multes, i totes hanestat per manca d’inscripcióen el registre. Un cop la nor-mativa s’ha fet més conegudaha disminuït el nombre deproblemes». Les últimes da-des disponibles indiquen quea tot l’Estat s’han registratmés de 440 municipis per ofe-rir aquests serveis i el nombreaugmenta progressivament.

CONDICIONSQUE CAL OBSERVARLa intervenció de les adminis-tracions orientada a donaraccés a Internet a través de laxarxa Wi-Fi es produeix nor-malment en dos tipus d’ esce-naris. D’una banda, en zoneson cap inversor privat nipúblic estigui prestant aquestservei: aquest seria el cas delsmunicipis sense coberturaADSL. D’altra banda, en zo-nes on ja s’està prestant elservei per part d’operadorsprivats, i en concurrènciaamb ells.

L’Administració local, di-rectament o indirecta, ja siguia través d’organismes públicso de societats en el capital deles quals participin majorità-riament, ha d’ajustar l’activi-tat d’explotadora de xarxa oprestadora de serveis de co-municacions electròniquesals principis de neutralitat,transparència i no discrimi-nació (article 8.4 de laLGTEL). Aquests principis nosón específics d’aquest àmbitsinó que s’apliquen, de formageneral, a l’actuació de lesadministracions públiques.«La raó —segons la CMT— ésperquè deriven del principiconstitucional d’igualtat esta-blert en l’article 14 de la Cons-titució». A més, quan l’Admi-nistració actua com un agenteconòmic en el mercat, l’apli-cació dels principis esmentatsté la finalitat de promoure lacompetència, que és precisa-ment un dels objectius del’LGTEL.

Quan una Administraciópresta serveis de telecomuni-cacions també es demana se-paració de comptes. Des de laCMT es veu «com una obliga-ció de transparència, ja que

permet detectar la possiblerealització de pràctiques quepuguin distorsionar la lliurecompetència i tracta d’impe-dir que s’atribueixin despesesque pertanyen a una altraactivitat que realitza l’Ad-ministració». A banda de laqüestió legal, aquest aspectetambé té rellevància des delpunt de vista de l’ús de recur-sos en relació amb el deutepúblic, que la crisi ha posaten primer terme de l’actuali-tat.

GRATUÏTAT I PAGAMENTUn altre element de la con-trovèrsia és la gratuïtat delservei a l’espai públic. Sobreaquest punt tampoc hi ha ter-mes absoluts. Si un ajunta-ment instal·la una xarxa Wi-Fi a una zona en què elsoperadors privats ja ofereixenservei i presenta un serveialternatiu sense cap cost per al’usuari o per sota dels preusde mercat, es considera queestà vulnerant les regles dellliure mercat. Aquest és uncas clar.

Tanmateix, hi ha unaoportunitat per a aquells mu-nicipis que vulguin apostarper la gratuïtat del servei pera l’usuari. En aquest cas, hau-ran de comunicar-ho prèvia-ment a la CMT explicant du-rant quant de temps tenenintenció de fer-ho, i s’haurande sotmetre a les condicionsque la CMT pugui imposar.Aquestes condicions tenen aveure amb el termini de lagratuïtat i també amb l’àmbitde cobertura del servei.

Als ajuntaments que limi-tin el lliure accés a pàginesweb oficials o d’altres orga-nismes no se’ls imposa condi-cions específiques, tal com ha

24

Nou edifici aBarcelona dela CMT,l’organismeque regula elmercat de lescomunicacions

t

CM

T




25

marcat la doctrina de laComissió Europea a partird’una decisió de l’any 2005sobre la xarxa sense fils públi-ca de la ciutat de Praga. Uncas que no requereix ni ins-cripció ni fixació de preus d’a-

cord amb el mercat és el quees coneix com a autopresta-ció. És un servei que es dónaa les dependències munici-pals als empleats de l’Admi-nistració i, per extensió, ales biblioteques i els centres

culturals per als ciutadansque són socis d’aquestes ins-tal·lacions, si bé és cert quela cobertura d’aquestes xar-xes, en ocasions, pot arribarals voltants immediats de l’e-difici.

Pros i contres de la Wi-Fi

Segons l’enginyer telemàticJordi Casademont, «la ideade connectar-se a la xarxasense fils sorgeix de la ne-cessitat de donar més agili-tat a l’hora d’ubicar-se ambels terminals, i aquesta fle-xibilitat és el gran avantat-ge de Wi-Fi». Pel que fa alsdesavantatges, Casademontcita la velocitat baixa i lesinterferències, que produei-xen errors i disminueixenencara més la velocitat. Peraquesta raó comenta que«si es pot utilitzar cable mais’ha de fer servir Wi-Fi, per-què el cable sempre ofereixmés qualitat».

En aquest sentit, recor-da que la xarxa d’àrea localper cable més utilitzada(Ethernet), com la que téqualsevol ordinador de tau-la, transmet com a mínim a100 Mbps (o a 1 Gbps ambun petit increment econò-mic), mentre que el senyalde Wi-Fi només pot enviar54 Mbps o 300 Mbps en casde l’estàndard més nou;«però aquestes velocitatsnomés s’aconsegueixen siestàs molt a prop del puntd’accés, quan te n’allunyesdisminueix», explica. A més,aquesta velocitat s’ha de di-

vidir entre el nombre depersones que hi accedeixenalhora. Això vol dir, ras icurt, que «quantes més per-sones estiguin connectadesal mateix punt d’accés, pit-jor va per a tothom». Cal fer,aleshores, un balanç nega-tiu de Wi-Fi? Jordi Casade-mont creu que no: «Tot de-pèn de la finalitat que esbusqui i, per tant, de cadacas en concret».

Casademont opina quela Wi-Fi és una solució idealper a l’àmbit domèstic «per-què ens dóna molta mobili-tat a la llar». En espais mésamplis creu que acompleixuna important funció, so-bretot en determinats in-drets. Ell, com a docent dela UPC, en destaca la utilitatde cara a la seva pròpia fei-na: «Per exemple, quan unalumne ve amb el portàtil ies pot connectar a la xarxaper ensenyar-me algun ele-ment que estigui en línia».Com a contrapunt, tambépensa que l’accés en unàmbit públic «es pot arribara desbordar», si bé no éspartidari d’establir límits«perquè l’autoregulació aca-ba funcionant».

Cada punt d’accés Wi-Fi

utilitza un canal diferentdins la banda lliure denomi-nada ISM. En aquesta ban-da hi ha fins a catorzecanals, però per anar bé,dos punts d’accés pròximshan d’agafar canals que es-tiguin separats cinc uni-tats, ja que si s’usen canalsmés propers s’interfereixen.En aquest cas, els mésadients són l’1, el 6 i l’11.Això implica la necessitatde racionalitzar la ubicaciódels diferents punts d’accésa l’espai públic. Si hi ha dospunts d’accés molt propers ifan servir el mateix canals’interferiran. No és que nopugui existir una certa den-sitat de punts, però cal vigi-lar que emetin per canalsdiferents.

A escala domèstica, quanconfigurem la Wi-Fi a l’ordi-nador, cal agafar el canalque estigui menys sol·licitata la zona.�

SH

UT

TE

RS

TO

CK

La Wi-Fi ésuna solucióideal enl’àmbitdomèstic perlesprestacionsde mobilitato


26

El CETIB ultima un projecte perinstal·lar servei Wi-Fi. Elscol·legiats tindran accés aInternet en tot l'edifici tal com japassa a la cafeteria

t

Aquest és un servei Wi-Fique gaudeix de gran popula-ritat entre els ciutadans, tanta Barcelona com a altresmunicipis del país. En el casde la capital catalana, actual-ment hi ha uns 400 punts deconnexió instal·lats. La majo-ria són a centres cívics oesportius, biblioteques, ca-sals i, per tal de no alterar elmercat, d’acord amb la legis-lació vigent, la velocitat deconnexió es troba limitada a256 kbps i el senyal no had’estar orientat ni a edificisd’oficines ni a habitatges. Elregulador vol impedir que laxarxa pública gratuïta faciuna funció substitutiva, demanera que els interessosdels operadors privats esvegin danyats pel fet que elsusuaris puguin arribar aprescindir dels serveis de lesempreses operadores.

En el cas que la prestaciódel servei de telecomunica-cions per l’ajuntament siguide pagament, l’Administració

haurà de fixar unes tarifescom qualsevol altre operador.Aleshores, el finançament del’activitat s’haurà de fer permitjà dels rendiments de l’ex-plotació de l’activitat. Comque l’Administració està des-envolupant una activitat pri-vada d’interès general en elmarc d’una economia de mer-cat, les possibles pèrdues noes poden compensar ambtransferències de fons pú-blics. La ciutat d’Avilés, aAstúries, amb 84.000 habi-tants, va ser la primera d’Es-panya a obtenir el permís perdesplegar una xarxa sensefils gratuïta, que finança através de la publicitat. La viade futur passa per la col·labo-ració pública i privada, bus-cant les fórmules més adientsper a cada indret.

UN DEBAT MUNDIALLa discussió sobre si cal es-tendre la Wi-Fi a l’espai públicde forma oberta i gratuïta noha estat exclusiva del nostre

país. En els darrers deu anys,s’han multiplicat els debats aciutats d’arreu del món enuns paràmetres similars alsnostres. Gavin Newsom, al-calde de San Francisco entreel 2004 i principis del 2011,va dir, quan feia un any queera al càrrec, que l’accés a laxarxa era «un dret fonamen-tal», i va donar accés univer-sal i lliure a tota la ciutat,però els aspectes relatius a lacompetència i els interessosdels grans operadors van aca-bar posant condicions, en elmateix sentit que a Europa.Igualment, a la resta del mónsón cada cop més les ciutats—de Buenos Aires a Tel-Aviv— que habiliten puntsd’accés lliure i gratuït, peròen indrets molt selectes, comles places o les avingudesprincipals, i amb unes condi-cions més o menys restricti-ves segons les legislacionslocals. Hi ha excepcions nota-bles, com la ciutat de Seül. Lacapital sud-coreana va anun-ciar fa uns mesos que al 2015oferirà Wi-Fi gratuïta a tota laciutat, un servei que caldràpagar, evidentment, via im-postos. Una iniciativa similarestà en marxa a Singapur desde fa dos anys.

A aquesta oferta se sumael nombre creixent de puntsWi-Fi a bars, restaurants, mu-seus, mercats i centres comer-cials, que estan multiplicantles possibilitats de connexióper a l’usuari. Un altre factorque cal tenir en compte és elgran augment de la penetra-ció en el mercat dels smartphones, així com la contracta-ció de serveis de dades per aaquests terminals de tercerageneració (3G). Segons un es-tudi de la companyia de màr-


EN PORTADA

CE

TIB


queting electrònic Antevenio,un 62 % dels usuaris demòbils espanyols han nave-gat amb el seu dispositiu coma mínim una vegada. Tanma-teix, això no va en detrimentde la recerca de Wi-Fi: elmateix estudi assenyala queun 79 % dels usuaris que dis-posen de serveis 3G preferei-xen connectar-se a la xarxa através de Wi-Fi sempre quetenen l’oportunitat.

Una altra possibilitat pera les ciutats és la dels gransesdeveniments. Una de lesapostes més ambicioses deLondres per als Jocs Olím-pics del 2012 és dotar tota lametròpoli d’accés Wi-Fi gra-tuït mentre duri la gran citade l’esport mundial. La capi-tal britànica ja va donar co-bertura a tot el centre finan-cer de la City al 2007, alprincipi de manera gratuïta,

com a promoció, i final-ment amb un sistema depagament. Sigui amb unamodalitat o amb l'altra, elcert és que l’accés a la xar-xa al carrer s’està conver-tint en un dels aspectesmés valorats pels visitantsd’una ciutat, no noméscom a servei per als indivi-dus, sinó com a indicadordel grau de desenvolupa-ment del país.�

27

Wi-Fi no és un terme tècnic, sinóuna marca. Es podria traduir per‘fidelitat sense fils’

t

Una marca amb 700 milions d’usuaris

Primer van ser les xares d’à-rea local o LAN (Local AreaNetwork) que, amb unaextensió limitada, van néi-xer amb la finalitat de con-nectar un gran nombre determinals (ordinadors per-sonals i portàtils) per com-partir informació, progra-mes, espai de disc dur iperifèrics, com les impres-sores. Les primeres xarxesd’aquest tipus es van crearals anys setanta. Després deles LAN van arribar lesWLAN (Wireless Local AreaNetwork) o xarxes d’àrealocals sense fils, l’origen deles quals es remunta al1979, quan IBM va crearenllaços per infrarojos enuna fàbrica de Suïssa. LesWLAN actuals, però, utilit-zen ones de ràdio per a latransmissió de les dades.D’aleshores ençà, hi hahagut molts canvis i s’hancreat diversos estàndardsper a aquesta tecnologia.

Per una banda, ho ha fetl’European Telecommunica-

tions Standard Institute(ETSI) i també l’Institute ofElectrical and ElectronicsEngineers (IEEE), que ésl’organisme d’estandardit-zació dels Estats Units queva definir un estàndard pro-pi que s’ha acabat imposant—l’IEEE 802.11— i que haanat evolucionant amb eltemps, i compta amb diver-ses variants. Els equips quecompleixen amb aquestestàndards es coneixen coma Wi-Fi.

El nom va ser atribuïtper la Wi-Fi Alliance, unaorganització internacional

creada al 1999 que té la mis-sió de comprovar i certificarla compatibilitat entre elsdiversos productes comer-cialitzats dintre dels estàn-dards esmentats. Wi-Fi, pertant, no és un terme tècnic,sinó una marca. Segons cer-tes fonts, com alguns docu-ments de la mateixa Wi-FiAlliance, Wi-Fi voldria dir«Wireless Fidelity» (‘fidelitatsense fils’), terme creat su-posadament en homenatge alclàssic Hi-Fi (High Fidelity)del món de l’àudio que es vacomençar a utilitzar a mitjansegle XX. D’altres puntua-litzen que el terme vol dir«fidelitat d’aquest sistema detransmissió sense fils a l’es-tàndard IEEE 802.11». I en-cara, segons altres fonts, elterme és només un nom quesona bé creat perquè és fàcilde pronunciar i comprensi-ble per a tothom. Més enllàd’aquest debat etimològic,Wi-Fi és utilitzat per més deset-cents milions de personesarreu del món.�



29


“ENTREVISTA “

Salvador Servià és, des del passat mes de febrer, el director del Circuit de

Catalunya de Montmeló, instal·lació que forma part del recorregut dels

campionats de Fórmula 1 i MotoGP. Durant quaranta-dos anys, Servià ha estat

pilot d’alta competició i ha participat diverses vegades als ral·lis de Dakar i

Montecarlo, dedicació que ha compaginat amb la seva carrera de trenta anys com

a empresari i quatre com a polític. Entre les seves prioritats, destaca garantir la

continuïtat del Circuit de Catalunya dintre dels mundials de MotoGP i Fórmula

1, cada cop amb més dificultats a causa de la baixada d’espectadors a les curses,

l’augment de drets i cànons per part dels organitzadors i el creixent interès de

les economies emergents per formar part del recorregut. Mentre el soroll

estrident del motor dels cotxes, que durant gairebé tot el dia corren pel circuit,

es deixa sentir dintre del seu despatx, Servià demostra tenir les idees molt clares

respecte al futur de les energies alternatives aplicades als vehicles.

JORDI GARRIGA MAS I Text MARC JAVIERRE I Fotografies

ha de ser tambéLa competició

Salvador Servià, director del Circuit de Catalunya de Montmeló

un campd’investigació


DDesprés de cinc mesos en elcàrrec, quines han estat lesprimeres estratègies en lesquals ha treballat? El Circuit de Montmeló és unainstal·lació per fer curses i,per tant, això és el més impor-tant; però també s’han demantenir, impulsar i poten-ciar diferents activitats, comara servir d’escenari per ferproves als cotxes, tests o posa-des a punt, entrenaments,cursets, automobilisme espor-tiu i convencions o presenta-cions, entre altres activitats.

Afecta molt la crisi al circuit?Sí, perquè els grans premisque es fan aquí s’han nodrithistòricament de l’assistèn-cia d’espectadors i la crisi faque n’hi hagi menys. Estemobrint el circuit a tothom,

primer a la comarca, però elnostre gran repte és apropar-nos a Barcelona, ja sigui perguanyar assistents als pre-mis o practicants de qualse-vol altra activitat. A més,quan intentem vendre els nos-tres esdeveniments al món, lamarca Barcelona és molt méspotent que la de Circuit deCatalunya sol.

El fet que algunes economiesemergents estiguin disposa-des a pagar més diners peracollir proves dels mundialsde Fórmula 1 o MotoGP faque perilli la continuïtat deMontmeló dintre d’aquestescompeticions?Perill no n’hi ha, però dificul-tat sí. Si tenim menys espec-tadors i, per tant, menysingressos, però l’organitza-dor dels campionats preténcobrar-nos més pels cànons idrets, llavors entrem en difi-cultats. I el fet que aquestespaïsos, com la Xina, estiguindisposats a pagar el dobleque nosaltres no ens posafàcil la negociació per garan-tir la continuïtat.

Alguns espectadors troben afaltar més avançaments enles curses. Això es pot solu-cionar modificant o actualit-zant la pista? Els avançaments en Fórmula1 són com els gols en el fut-bol. El fet que s’hagin reduïtels avançaments és a causade l’aplicació d’una aerodinà-mica molt extrema en els cot-xes, que fa que no puguinpassar junts en una corba,però ja s’està treballant, molta poc a poc creiem nosaltres,per tornar enrere en totsaquests elements perquè hihagi més avançaments.

Vostè ha estat pilot de ral·lis,polític i empresari. Quina deles seves etapes l’ajuda mésen el seu càrrec com a direc-tor del Circuit de Montmeló?Dintre del meu despatx, oncada dia es fan contractesmolt importants i hi ha unequip de professionals moltdimensionat, el que més m’a-juda és la meva experiència detrenta anys com a empresari.Però quan surto del despatx im’haig de relacionar peraconseguir qualsevol tipusd’acord, el que més m’ajuda ésel fet d’haver estat pilot deral·lis durant quaranta-dosanys, perquè ja em coneixen.A la política, hi vaig estar no-més quatre anys i, tot i que vaser molt interessant, no tégaire incidència.

Com rep la nova edició de latrobada de mobilitat elèctricaFórmula-e que organitza elCETIB? Tenim una especial relacióamb qui treballa cada diaamb la tecnologia del món del’automòbil o la motocicleta.Una de les gammes novesque estan entrant és, precisa-ment, la mobilitat ecològica iels vehicles elèctrics. Aquestsembla que és el camí cap alfutur i, tenint en compte queles carreteres de la zonaestan molt congestionades,s’ha de venir a fer provesaquí.

Com veu els canvis de veloci-tat que s’han fet a les carrete-res?Des del punt de vista tècnicho trobo molt incongruent,perquè estem treballant i pro-gressant amb uns vehiclesque tenen una capacitat d’a-nar de pressa amb unes qua-

30

«El cotxe elèctric serà una solucióprovisional, ja que tard o d’hora els conductors acabaran reclamant altres opcions»

ENTREVISTA



litats excepcionals i, en can-vi, es limita més la velocitat.A més, és el mateix anar a120 km/h que a 110 km/h, jaque cada cotxe optimitza auna velocitat diferent i, pertant, establir velocitats genè-riques no és gens adient.Però des del punt de vistahumà, és indispensable per-què les carreteres estan mas-sa congestionades i hi circu-len més cotxes dels que hicaben. Sorprèn, però, la ma-nera com s’apliquen els canvisi, sobretot, com s’expliquen.

És necessari que la investiga-ció del sector del motor secentri en les noves formesenergètiques?Fins fa vint anys s’evoluciona-va per guanyar potència ivelocitat en els cotxes. Des-prés vam passar quinze anysamb la seguretat activa i pas-siva dels cotxes, cosa que ésnatural perquè, ja que hi haaccidents, s’ha de treballarperquè ens fem el mínim malpossible. Ara s’evoluciona enel futur energètic, però el quees fa ara només serveix perdonar solucions provisionalsals centres de les grans ciu-tats; no crec que aquesta siguila solució energètica del futur.Ara s’està anant per un camímolt experimental.

No el veig gaire convençut...El cotxe elèctric és una solu-ció per descontaminar el cen-tre de les ciutats, però això jaes podria haver inventat favint anys, el que passa és quela industria no hi apostava.El cotxe elèctric serà unasolució provisional, perquètard o d’hora els conductorsacabaran reclamant altresopcions.

En el futur, els cotxes decompetició també s’haurand’adaptar a les noves ener-gies alternatives? Segur que si els vehicles dela carretera acaben utilitzantenergies alternatives dife-rents, els cotxes de compe-tició també ho acabaranincorporant. Per tant, lacompetició ha de ser uncamp d’investigació i, de fet,

ja s’hi fan experiments. Des-prés de l’estiu, tindrem unacompetició de curses ecològi-ques en diferents categories,amb cotxes purament elèc-trics, híbrids i altres solu-cions, on es demostrarà tam-bé la resistència dels vehiclesequipats amb aquestes tec-nologies. Tindrem el campd’investigació aplicat a lacompetició.�

31


«Des del punt de vista tècnic, el canvi de velocitat a 110 km/h és incongruent,perquè cada cotxe optimitza a una velocitatdiferent»


ARTICLE TÈCNIC

32

Emparant-se en la Directiva2006/123/CE del ParlamentEuropeu i del Consell, de 12 dedesembre de 2006, relativa alsserveis en el mercat interior, iamb l’objectiu de desenvolu-par el primer dels seus princi-pis bàsics de facilitar la lliber-tat d’establiment i la llibertatde prestació de serveis a la UE,moltes de les activitats hanquedat sotmeses al règim decomunicació prèvia, sensepossibilitat que puguin sub-jectar-se novament al règim depermís o llicència mitjançantordenances municipals.

El règim de comunicaciópretén simplificar la tramita-ció i abreujar els terminis pertal que l’administrat que voliniciar una activitat puguijustificar davant l’Adminis-tració que el seu establimentcompleix les condicions tèc-niques o administratives ge-nerals que li són d’aplicacióen matèria de seguretat, sa-

lut i protecció del medi am-bient, i les condicions particu-lars quan hi ha instal·lacionsamb una reglamentació espe-cífica que així ho disposa. Encap cas aquest règim suposadisminuir o suavitzar el com-pliment dels requeriments le-galment establerts, atès queels reglaments aplicables se-gueixen exigint que es com-pleixin les mateixes condi-cions independentment de siuna activitat està subjecta alrègim de llicència o al de co-municació.

El règim de comunicaciócomporta una disminució dela capacitat de l’Administra-ció local d’efectuar un con-trol preventiu en la implanta-ció de noves activitats o lamodificació de les existents,ja que no pot condicionar-neel funcionament a l’adopcióde mesures correctores mit-jançant una resolució d’ator-gament de llicència. No obs-tant això, des del meu puntde vista, no tan sols no s’hade renunciar a exercir aquestcontrol, que és la primera deles competències sobre conta-minació acústica que el De-cret 176/2009, de 10 de no-vembre, pel qual s’aprova elReglament de la Llei 16/2002,de 28 de juny, de protecciócontra la contaminació acús-tica, i se n’adapten els anne-xos, atribueix als ajunta-ments, sinó que caldria serencara més rigorós en exer-cir-lo en el procés de revisió

El marc normatiu que ha substituït la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció integralde l’Administració ambiental desglossa en diverses normes sectorials els criteris per a latramitació d’autoritzacions, permisos, llicències i comunicacions per al control administra-tiu de l’obertura de nous establiments i la modificació dels existents.

ANTONI ALSINA SÁNCHEZ, tècnic municipal de l’Ajuntament de Terrassa I Text


SH

UT

TE

RS

TO

CK

Contaminació acústicaControl del soroll d’establiments en el règim de comunicació


de la documentació queacompanya la comunicació, ia l’hora d’acceptar-la, ja queuna vegada acceptada no hiha possibilitat de fer rectifi-cacions abans de l’inici del’activitat. El projecte i el cer-tificat amb les comprova-cions in situ de l’aïllamentacústic d’un local, per exem-ple, es presenten tots a lavegada, quan es fa la comu-nicació, acabades les obres iinstal·lacions.

Quan una activitat iniciael seu funcionament sensedisposar de les mesures cor-rectores necessàries per evi-tar que el soroll que generaprodueixi molèsties al veïnati aquestes acaben en denún-cia davant l’Administració,ens trobem que:

— Pel que fa l’Administra-ció, s’ha d’incoar un expe-dient disciplinari, haventprimer de proveir-se deproves si els nivells so-

nors que rep el veí afec-tat superen els nivells lí-mit establerts. Cal realit-zar inspeccions, informes,requeriments, notificacions,revisar noves documenta-cions, imposar sancions,precintar aparells o activi-tats, etc. El procedimentper resoldre un problemade soroll pot durar mesosi, fins i tot, anys. I cal tenirpresent que el primer pas,que és disposar de l’infor-me d’inspecció que indicaque s’incompleixen els va-lors límit que disposa lalegislació, necessari periniciar el procediment, nosempre és fàcil d’aconse-guir, atesa la complexitattècnica dels procedimentsde mesura i avaluació queestableix el Decret 176/2009.

— Pel que fa al veí, començaun veritable calvari. Ha-ver de suportar un sorollque envaeix la intimitat

del domicili, sense tenircap possibilitat de controlde la font sonora, sovintpertorbadora en les horesde descans, haver d’adre-çar-se al promotor de l’ac-tivitat per posar-lo al casdel problema i, a vegades,acabar enfrontant-s’hi, ferdenúncies i gestions da-vant l’Administració per-què actuï, davant el Síndicde Greuges si no li fan casi, cada vegada més, da-vant els tribunals, en unatendència que va en aug-ment, no és gens agrada-ble. La dilació en el tempsper arribar a la soluciód’un problema de sorollsprovoca que, més enllà dela molèstia inicial, acabinproduint-se danys psico-somàtics. Arribat un punt,encara que s’aconsegueixisolucionar el problema,el veí que l’ha patit potdesenvolupar una obses-sió que no li permet supe-

ARTICLE TÈCNIC

33


Les fonts del soroll a Barcelona Els habitantsd’una ciutatcomBarcelonaestanexposats asorolls demoltes idiversesprocedències:sorollambiental,sorolldomèstic isoroll laboralo


34


ARTICLE TÈCNIC

El certificat amb les comprovacions del’aïllament acústic d’un local o l’estudid’impacte acústic s’han de presentaramb el projecte de nova activitat

t

SH

UT

TE

RS

TO

CK

rar-la i segueix vivint an-goixat pel problema queha patit.

— Pel que fa al titular del’activitat, també començaun període d’incertesa iinquietud. Hauré de tan-car per fer les obres? Hopodré pagar? Em tancaranl’activitat? Em posaranuna multa? Com influiràen el funcionament de l’ac-tivitat si he de tancar men-tre duren les obres?

Vist això, crec que totsvostès estaran d’acord que lamillor solució a un problemaés que aquest problema nos’acabi produint. Cada horade treball invertida en con-trol preventiu pot estalviar-ne més de vint en controlcorrectiu. I el cost de lesobres o mesures correctoresque caldrà adoptar per resol-dre un problema quan jas’ha produït superarà ambescreix el cost que hauriatingut en cas d’implantar-se

des del començament, ja quehi haurà obres i instal·la-cions que caldrà fer-les duesvegades.

És important, doncs, queles ordenances municipalsreguladores dels sorolls i lesvibracions concretin quinesactivitats han de presentarprojecte/estudi acústic, quinn’ha de ser el contingut mí-nim i quan s’han de fer com-provacions in situ abans de l’i-nici de l’activitat. D’aquestamanera, el tècnic projectistaanirà més segur en la sevaactuació en tenir més definitsels requeriments de l’abast delseu treball, li serà més fàcildefensar-lo davant el seuclient i evitarà la sorpresadesagradable de veure que ladocumentació que ha prepa-rat per acompanyar la comu-nicació li és rebutjada.

Més que mai, és necessarique l’actuació de l’enginyertècnic industrial que intervéen el procés d’implantació omodificació d’activitats en la

vessant del control del sorollsigui rigorosa i professional,tant en el cas del tècnic quedes de l’exercici lliure fa elsprojectes, els estudis tècnics ila direcció d'obra, tant com enel que ho fa des de l’Adminis-tració supervisant-los. Malau-radament, massa sovint emtrobo amb actuacions de com-panys que fan un mal terribleal conjunt de la professióquan fan projectes i no sabenni sumar decibels, quan certi-fiquen l’aïllament acústic d’unlocal i desconeixen el procedi-ment que cal seguir per mesu-rar-lo. Atenció amb això,perquè més enllà de la possi-bilitat de trobar-se individual-ment davant la justícia perrespondre per una malapràctica professional, com acol·lectiu ens podem trobardavant una retallada de com-petències perquè en conjunthàgim perdut credibilitat. Emrefereixo al fet que l’Adminis-tració cada vegada més reque-reix que les mesures de so-


roll siguin realitzades perentitats d’inspecció i labora-toris acreditats.

El veí de l’activitat que co-mença sense problemes maiens ho agrairà, ja que maiserà conscient del problemaque li hem estalviat. El veíque ha patit el problema mail’oblidarà, per més esforçosque hàgim esmerçat perposar-hi solució. I, fins i tot,és possible que aquell cas quetriga massa a solucionar-setranscendeixi als mitjans decomunicació i tingui unressò mediàtic que busqui eldesprestigi de l’actuació mu-nicipal, encara que aquestsigui un cas excepcional, unde cada cent que s’encalla perdiverses circumstàncies.

Des de l’Administració,com podem valorar l’eficàciade la feina ben feta, del con-trol preventiu? La feina queno s’explica passa desaperce-buda i no es valora. Si un anyobrim deu expedients mésque l’any anterior per molès-ties de soroll, hem treballatmés? Hem estat més efica-ços? Doncs potser hem hagutde treballar més per donarresposta a un nombre mésgran de queixes, però proba-blement haurem estat menyseficaços perquè un nombre

més gran de casos ha acabaten denúncia, i potser alguness’haurien pogut evitar amb eldegut control preventiu. L’es-tadística ben feta ens ajudaràa valorar l’eficàcia del controlpreventiu (per exemple: decada cent noves oberturescinc han tingut denúncia,quan l’any anterior van serset).

Si no hi ha cap pas enrereavancem cap a un sistemacada vegada menys tutelatper l’Administració. En el rè-gim de comunicació s’esperaque l’enginyer s’avanci alsproblemes aportant solucionsd’acord amb el coneixement,l’experiència i una estranyaqualitat que ens defineix coma col·lectiu: l’enginy.�

35

CONCLUSIONS:En el règim de comunicació prèvia d’activitats:

— Els requeriments quant a les condicions de seguretat,salut i protecció del medi ambient són els mateixos queen el règim de llicència.

— El certificat amb les comprovacions in situ de l’aïlla-ment acústic d’un local o l’estudi d’impacte acústic del’activitat es presenta juntament amb el projecte.

— Es demana als enginyers tècnics industrials que elabo-ren projectes i estudis acústics i que emeten certificatsuna actuació rigorosa i professional. L’enginyer és res-ponsable de la instal·lació, de la mateixa manera queho és el titular.

— L’Administració municipal ha d’exercir igualment elcontrol del soroll de les activitats, ja que és una matè-ria de la seva competència.

— El control preventiu en la revisió de la documentacióevita que males pràctiques professionals s’acabin tra-duint en problemes i estalvia patiment als veïns.

— Les males pràctiques professionals individuals delsenginyers tècnics industrials lesionen el prestigi delcol·lectiu i poden suposar, a la pràctica, una retalladade les competències.


La mecatrònica apareix comuna interdisciplina emer-gent que aglutina la mecà-nica, l’electrònica, el controli la informàtica. Aquestaidea integradora s’aplica enprogrames formatius uni-versitaris de diversos paï-sos, amb gran èxit, com latitulació en Enginyeria Me-catrònica.

En aquesta línia innovado-ra, la Universitat de Vic (UVic)va implantar, el curs 2009/2010,els estudis de Grau en Engin-yeria Mecatrònica, ja adaptatsa l’EEES (Espai Europeu d’E-ducació Superior), la qualcosa la va convertir en pione-ra en el marc universitari es-panyol. Aquests estudis uni-versitaris han estat concebutscom a sinergia de tècniques iconeixements de la mecatrò-nica per tal de concebre novesmaneres de produir, de crearnous productes i de dissenyarnoves màquines.

RESPOSTA A NOVESNECESSITATSLa indústria demana engi-nyers amb una gran varietat

i profunditat de coneixe-ments, formats a partir deplans d’estudis que satisfacinels desafiaments de la de-manda interdisciplinària.Empreses del sector metall-mecànic i electrònic ubicadesa la zona d’influència directade la Universitat de Vic, a tra-

vés de la Delegació a Osonade la Cambra de Comerç deBarcelona, van proposar aaquesta Universitat la inclu-sió d’una Enginyeria Meca-trònica en el marc de lesnoves titulacions adaptades al’EEES.

El treball de la Universitatde Vic amb els diversos sec-tors empresarials ha permèsconvergir les necessitats do-cents amb les necessitatsempresarials, tant pel que faal pla d’estudis com pel quefa a les competències específi-ques que haurà d’adquirir elfutur enginyer en Mecatrò-nica.

En conseqüència, l’enfo-cament integrador que ofe-reix el Grau en EnginyeriaMecatrònica de la Universitatde Vic dóna resposta, amb laparticipació del sector empre-sarial, a aquesta necessitat.

UN GRAU INNOVADOREl Grau en Enginyeria Me-catrònica de la Universitatde Vic posa èmfasi en la im-portància del disseny i eldesenvolupament de nousproductes i màquines, ambl’objectiu de formar profes-sionals amb capacitat d’inte-grar els coneixements de lesdiverses disciplines (mecàni-ca, electrònica, control i in-formàtica) per oferir solu-cions que van més enllà deles que s’obtindrien ambcadascuna d’aquestes perseparat.�

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

36

Enginyeria Mecatrònica a la Universitat de Vic:un nou concepte de grau universitari

La majoria de productes que es manufacturen incorporenmecanismes, circuits electrònics, sistemes automatitzats od’informació. La integració entre els components (ma-quinari) i les funcions que condueixen la informació (pro-gramari) dóna lloc als sistemes mecatrònics, basats en lamecànica i els processos electrònics i informàtics.

JULI ORDEIX I MOISÈS SERRA I Escola Politècnica Superior de Vic

u

ROBOTALFA6UVIC:braç robòticdissenyat iconstruït pelsprofessors delDepartamentde TecnologiesDigitals de la Universitatde Vic com aexemple d’unprojectemecatròniccomplet


El grau de laUVic és unexemple d’estudisvinculats al’empresa


“Interactua” és un projecteque es basa en la producció derecursos interactius per a ladivulgació del coneixement dela ciència i la tècnica dirigida atot tipus de públic, des d’in-fants fins a adults. Es tractade crear productes electro-mecànics fets a mida i ambsensibilitat estètica que podeninteressar, especialment, em-preses i institucions de l’àmbitde la museologia, la recerca,les arts i l’educació.

Centrat en cinc àmbits, “In-teractua” basa la seva activitaten:— Mòduls interactius per a

exposicions i museus.— Material d’experimentació

i recursos interactius ambfinalitats educatives.

— Instrumentació per a larecerca, ginys electrome-cànics i prototips.

— Atrezzo i elements espe-cials per a produccions es-cèniques o audiovisuals.

— Creació de continguts, coor-dinació, assessorament idinamització d’actes i es-pectacles de divulgació dela ciència i la tècnica.

IDEES INNOVADORESA banda del projecte “Interac-tua”, de Pol Bartrès i JordiPrat, es va distingir duespropostes innovadores mésentre un total de vint-i-sisidees presentades: “Looka-

tions.com”, un pla de webcorporatiu en l’àmbit de leslocalitzacions per a espotspublicitaris, i “Turn on thelight. Glitter SL”, que concepla creació d’un interruptorde disseny tàctil per a la llar.

El jurat de la primeraedició dels premis per a lapromoció de l’esperit empre-nedor va valorar el caràcterinnovador dels tres projec-tes guanyadors, la capacitatde creació d’ocupació, lespossibilitats d’internaciona-lització, la sostenibilitat i laresponsabilitat social. L’actede lliurament va tenir lloc elpassat mes de juny a la salad’actes de la Unitat d’Estu-diants i de Cultura de laUAB. Els guanyadors vanrebre la quantitat de 2.500euros, destinats a l’anàliside la viabilitat dels projec-tes, perquè tinguin un futurrealitzable més enllà delpaper.�


«Interactua», guanyador dels Premis al Millor Projecte Emprenedor de la UAB

L’enginyer i col·legiat del CETIB Pol Bartrès i el sociòlegJordi Prat reben el premi per a la promoció de l’esperitemprenedor entre l’estudiantat de la UAB. El guardó, quereconeix els millors projectes d’emprenedoria elaboratspels estudiants de grau, té una dotació econòmica peranalitzar la viabilitat de la proposta.

CE

TIB


El sociòlegterrassencJordi Prat il’enginyermataroní PolBartrès, enl’acte delliuramentdel premio

37

El jurat vavalorar el lainnovació delstres projectespremiats


Iniciar la trajectòria laboralen acabar els estudis, tornara buscar feina després d’anyssense fer-ho o donar un girprofessional a la nostra ca-rrera són situacions que devegades poden comportardubtes o inquietud. L’equipdel Servei de Selecció Profes-sional–Borsa de Treball (SSP)atén personalment els col·le-giats per donar resposta a lesseves consultes relacionadesamb el seu procés i ofereix elsuport i els recursos necessa-ris per a la recerca de feina.Així mateix, el Col·legi orga-nitza tallers, cursos i con-ferències per tal d’orientartots els col·legiats i precol-legiats que així ho desitgin.

TREBALLARA L’ESTRANGEREn un moment d’incertesa idificultats, el fet d’ampliarles nostres opcions professio-nals pren una gran impor-tància, i marxar a treballar al’estranger és una possibili-tat que cada cop cal tenir méspresent. Però a l’hora deprendre aquesta decisió ens

sorgeixen molts dubtes. ElCol·legi organitza aquestasessió informativa amb lacol·laboració d’experts en eltema el 21 de setembre, de 10a 13 h, a la sala d’actes delCETIB.

RETROBAR-SENOVAMENT AMB UN PROCÉS DE SELECCIÓObservant l’increment en lapoblació activa major de qua-ranta anys que es troba en

situació d’atur, aquest tallerdóna resposta a aquells col-legiats que han d’afrontar-sea un procés de selecció des-prés d’anys sense trobar-seen aquesta situació els dies 4i 5 d’octubre, de 10 a 13 h, ala seu del CETIB.

ACTIVA’T PER L’OCUPACIÓPer a col·legiats en situacióde recerca de feina de la pro-víncia de Barcelona, aquestaconferència, organitzada pelCETIB juntament amb el Ser-vei d’Ocupació de Catalunya iBarcelona Activa, dóna aconèixer tots els recursos del’Administració pública per ala inserció laboral, l’orienta-ció i la formació el dia 6 d’oc-tubre, de 10 a 13 h, a la seudel CETIB.

COM BUSCAR FEINA EN EL CAMP DE LESENERGIES RENOVABLESTaller dirigit a col·legiatsinteressats en el sector de lesenergies renovables i a conèi-xer el mercat laboral dinsaquest àmbit, per tal d’incre-mentar les possibilitats d’ac-cedir-hi professionalment elsdies 18 i 19 d’octubre, de 9 a13.30 h, al Tecnoespai delCETIB.�


38

Orientar els ETI i els enginyersen disseny industrial en el món laboral

El Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelonadisposa d’un servei d’orientació professional per ajudar aplanificar la recerca de feina i per assessorar el seucol·lectiu en el món laboral. Així mateix, organitzaperiòdicament un seguit de tallers, cursos i conferènciesque poden ajudar a resoldre molts interrogants.

L’SSP ofereixatenciópersonalitzadaals col·legiatsi imparteixtallers icursos per ala recerca defeina

u

CE

TIB


Per a més informació i inscripcions a aquests seminaris: www.cetib.cat/agenda



El proper 1 d’octubre es posaen marxa el canvi de procésde tramitació de llicènciesd’obres, d’acord amb la novaordenança reguladora delsprocessos d’intervenció mu-nicipal en les obres, on s’esti-pulen els diferents règimsd’intervenció administrativaen les obres que es realitzinal terme municipal de Barce-lona i on se’n regula el proce-diment. El CETIB, com la res-ta de col·legis tècnics, hasignat un conveni amb l’A-juntament de Barcelona ons’acorda que el Col·legi seràel responsable de fer unarevisió i validació prèvia de ladocumentació tècnica queaporten els ciutadans per tra-

mitar una llicència. D’aques-ta manera es reduirà subs-tancialment el temps de tra-mitació de la llicència. Aixídoncs a partir de la data d’en-trada en vigor de l’orde-nança, tots aquells col·legiatsque vulguin obtenir l’Infor-me d’Idoneïtat Tècnica hau-ran de tramitar-ho per viatelemàtica, presentant una

documentació d’acord amb elque s’estipula a l’ordenança.L’objectiu és aplicar criterismés eficients, una tramitaciómés segura i més trans-parència en els permisos.

SESSIONS INFORMATIVESDavid Jiménez, enginyer tèc-nic del Departament de Ser-veis Tècnics del CETIB, i JordiCañas, enginyer tècnic indus-trial, van impartir al julioluna sessió informativa en quèvan exposar el procedimentd’obtenció de l’informe d’ido-neïtat, la tramitació telemàti-ca corresponent de l’expedienti la pauta per presentar totsels documents fins a arribar aun procediment reeixit.�

Noves gestions per a l’obtenció de l’Informe d’Idoneïtat Tècnica

CE

TIB

Els enginyerstècnics DavidJiménez iJordi Cañas,en la primerasessióinformativao

39


40


El CETIB ha programat uncurs d’instal·lacions en edi-ficis que s’iniciarà el propermes d’octubre, amb una du-rada de 120 hores. El cursofereix una àmplia visió deles instal·lacions i consta dedos mòduls bàsics: ins-tal·lacions de fluids i instal-lacions electromecàniques.Ambdós tenen com a objec-tiu capacitar els partici-pants per plantejar unainstal·lació de fluids i unad’electromecànica d’acordamb el tipus i ús de l’edifici ila normativa vigent. L’alum-ne també aprendrà a calcu-lar, plantejar el disseny ivalorar la idoneïtat de lesinstal·lacions per als assajosi les verificacions.

El curs, adreçat a engi-nyers i professionals que vul-guin ampliar els seus conei-xements de l’àrea de lesinstal·lacions en edificis,

comptarà amb la direccióacadèmica dels professors ti-tulars de la EPSEB-UPC, En-ric Capdevila i Benet Meca.Ambdós professors tenenuna dilatada experiència pro-fessional i acadèmica. El curscompta també amb un cosdocent format per professo-rat de la Universitat Politèc-nica de Catalunya (UPC),així com per professionalsde reconegudes empresesdel sector.�

Curs d’instal·lacions bàsiques en edificacions

UP

C

Promogut per l’Àrea d’Ener-gia de la Comissió de MediAmbient, Energia i Seguretatdel CETIB, l’octubre s’impar-tirà la primera edició del Cursde Gestors Energètics, per aformar professionals que pu-guin assumir la figura delgestor energètic en les sevesorganitzacions o com unaprofessió de futur.

Amb una formació espe-cialitzada i pràctica i amb laparticipació d’empreses i insti-

tucions representatives, elsparticipants coneixeran de pri-mera mà les dinàmiques itendències actuals en un sectoren el qual s’espera una fortademanda de tècnics. El cursaportarà coneixements sobremercats energètics i comptabi-litat energètica, les diagnosis iles auditories energètiques, lessolucions innovadores orienta-des a l’estalvi energètic, el mo-nitoratge i el control del con-sum energètic, la certificació de

sistemes de gestió energètica,la legislació vigent d’aplicació,així com també el futur del sec-tor de l’eficiència energèticamitjançant les empreses deserveis energètics (ESE-ESCO)i el suport i les ajudes de caràc-ter públic existents.

El curs, que s’inicia el 17d’octubre, es composa de 28hores lectives repartides en 6sessions i una visita tècnica.Més informació i inscripcions:www.cetib.cat.�

Primera edició del Curs de Gestors Energètics

Sessió informativa del curs:21 de setembre, a les 19.30 h a la seu del CETIB, a càrrec de ladirecció acadèmica del curs.Cal confirmar l’assistència awww.cetib.cat.

El curs té coma objectiucapacitar elsparticipantsper plantejarinstal·lacionsd’acord ambla normativai el tipus i úsdels edificis

u



41

?Es tracta d’un procediment judicial per alscreditors que pretenen el pagament de llursdeutors d’un deute dinerari, meritat i exigi-ble, de quantitat determinada que no excedei-xi de 250.000 euros.

El deute s’haurà d’acreditar mitjançantqualsevol document que aparegui signat peldeutor o amb el seu segell, o bé factures, alba-rans o d’altres documents en què habitual-ment es documentin els crèdits i deutes.

El procediment s’inicia mitjançant unasimple petició, per a la qual no és necessàriaadvocat ni procurador, que es formula davantels jutjats de primera instància del domicilidel deutor, i si aquest fos desconegut el dellloc en què el deutor pogués ser trobat a efec-tes de requeriment de pagament pel tribunal.

En aquesta petició cal indicar les dades delcreditor, del deutor i el seu domicili, l’origen ila quantia del deute, i s’ha d’acompanyar eldocument amb el qual es pretén justificar l’e-xistència del deute.

Si es compleixen els requisits de validesa,el jutge ha de requerir, en un termini de vintdies, el pagament al deutor, el qual podrà:

1. Pagar el deute, amb arxiu de les actua-cions.

2. Ni pagar ni presentar escrit d’oposició. Eljutge ha d’ordenar l’execució de la quantitatreclamada (embargament de béns) i, des d’a-quest moment, el deute generarà interessos,despeses i costes que ha d’abonar el deutor.

3. Oposar-se per escrit a la reclamació.

En aquest darrer cas, si la quantia de la recla-mació és inferior a 6.000 euros:

— La intervenció de l’advocat i procuradorseguirà sent voluntària.

— L’assumpte es resoldrà pels tràmits deljudici verbal en una vista davant el jutge.

En canvi, si la quantia de la reclamació éssuperior a 6.000 euros:

— La intervenció de l’advocat i procuradoresdevé obligatòria per al creditor i deutor.

— El creditor ha d’interposar una demandadintre del termini d’un mes des del trasllatde l’escrit d’oposició. Si no la presenta, esdicta sobreseïment i condemna en costes elcreditor. Si la presenta, es dóna trasllat aldeutor i se segueixen els tràmits del judiciordinari.�

Què és un procediment monitori?

Trobareu les consultes més freqüents que rep el Servei d’Orientació Tècnica del CETIB a www.cetib.cat

PREGUNTES FREQÜENTS


42

Fent un petit esforç retrospec-tiu molts trobaríem el record,llunyà o proper, en l’àmbitlaboral o lúdic, d’una fontd’accionament a pedal, picaquadrada i rajolí d’aigua fres-ca Canaletas. Possiblement estracti d’una M66, buc insíg-nia de la firma barceloninaespecialista en el disseny i lafabricació de fonts d’aiguarefrigerada. Davant d’un pro-ducte popular i longeu sovintens preguntem sobre l’ori-gen, el perquè de les seves for-mes, la història i les peripè-cies comercials, i de vegadesla realitat no satisfà les expec-tatives d’èpica i lírica fabril.Però la simple normalitat pro-ductiva i una llarga, tran-quil·la i satisfactòria presèn-cia al mercat sol ser el reflexde la feina ben feta i la innova-ció, efectuades sense presses iamb pas segur.

Aquest és el cas de la fontM66 de Canaletas, el primerprototip de la qual començà agestar-se al 1964. Llavors,Josep Maria Morera, instal-

Pitjar el pedal i beure a galet d’un fresc rajolí parabòlic. Una acció que repeteixen a diariles desenes de milers d’assedegats usuaris que s’atansen a una M66 de Canaletas, fontpionera nascuda gairebé d’una casualitat, present en espais públics i comunitaris des defa més de quaranta anys.

Un raig d’aigua frescaFont Canaletas M66

D. ROMAN i X. CORBELLA I Enginyers tècnics industrials I http://eltecnigraf.wordpress.com

CULTURA

La pica amb esquenad’ase éscaracterísticade la fontM66, com enaquest modelamb dos brocsomplegots

u



43

CULTURA

lador i reparador de motorselèctrics, decidí adquirir unamatriu per estampar unapica en planxa inoxidable iprovar sort en el territori lla-vors gairebé verge de lesfonts d’aigua refrigerada pera ús en espais públics. Cons-truïts els primers prototips icomprovat el correcte funcio-nament del giny, Moreratrobà la inspiració per bate-jar-lo al capdamunt de laRambla, i al 28 de maig de1965 registrava la marcaCanaletas per distingir «fuen-tes de agua corriente refrige-rada». Començava així la sin-gladura comercial d’unaempresa que va anar creixentconstantment i sense alts ibaixos. Mantenint gairebéinvariable l’aspecte exterior, lafont va anar optimitzant-sementre Canaletas creava nousmodels amb els quals formaruna completa gamma. Lesxifres de producció van aug-mentar, el petit taller esdevin-gué una fàbrica i el negocifamiliar una societat.

Després de trenta-cinc anyscreixent al voltant de l’em-plaçament original (uns bai-xos al carrer Pare Maria Cla-ret), el 2003 la firma es

traslladà a un nou i espaiósedifici industrial en un polí-gon al Prat de Llobregat, ondes de llavors les més de tren-ta fonts que conformen elcatàleg es dissenyen, munteni s’expedeixen en direcció alscinc continents.

Amb el consum nacionalestancat després d’un parelld’anys de descens de les ven-des, les exportacions creixenprogressivament i mantenenviable l’empresa. La interna-cionalització no només hapermès incrementar les ven-des i fer néixer nous modelsde font, un producte estacio-nal i que en funció de lescaracterístiques té més accep-tació en una o altra contrada:les fonts de sortidor dominenen els calorosos països medi-terranis, mentre les d’aiguacalenta per fer infusions hofan al nord d’Europa. Lescèl·lules d’accionament perproximitat van suposar lainclusió de l’electrònica en laproducció, un procés de sofis-ticació que culminà al 2009


Comprovar la totalitat de laproducció assegura assolir laqualitat exigida pel mercat

t

El sistema d'encadellat per fases ilots de dotze unitats optimitza laproducció de les fonts Canaletas

t

FITXA TÈCNICA

Producte: Font Canaletas M66Marca: CanaletasFabricant: Canaletas, SAInici de producció: 1965Producció anual: 6.000 unitats/any(aprox.) Unitats totals produïdes: 60.000(aprox.)


44

amb l’aparició d’una font queserveix aigua freda, calenta,natural i amb gas, amb la bom-bona i la vàlvula dosificadorade gas carbònic incorporades.

A Canaletas, hi treballenvint-i-quatre persones. Com enmoltes pimes, l’organigramano és fix i les tasques dins d’u-na plantilla versàtil es distri-

bueixen segons la càrregade feina. L’oficina tècnica i eldesenvolupament de nous pro-ductes ocupa una mitjana dequatre treballadors, incloent-hi Jordi Morera, fill del funda-dor. Enginyer i coneixedor delsector, és director gerent i par-ticipa activament en el dissenyde les fonts i de l’utillatge per

fabricar-les, sovint desenvolu-pat en la mateixa fàbrica. Con-trolar de principi a fi el procés,des del dibuix fins a l’embalat-ge, no només és una satisfac-ció per a una empresa de claravocació industrial: permetsatisfer encàrrecs especials ifer dissenys a mida si elsclients ho exigeixen.�

CULTURA


Disseny funcional

Tot i que va sortir al mercat el 1965, Cana-letas va trigar deu anys a patentar el dis-seny de la seva font M66, que al llarg de laseva inusualment dilatada vida ha estatsotmesa a quatre transformacions en pro-funditat. Uns canvis que l’han mantingudaproductivament viable, però que no n’hanvariat l’aspecte exterior ni n’han modificatl’accionament. Les primeres fonts tenienun xassís de tub soldat manualment i lacoberta de planxa de ferro pintada. A poc apoc, l’acer inoxidable va anar guanyantterreny, i al 1982 entrà en producció elmodel anomenat internament tot inox. Eldarrer redisseny data del 2010, redueixl’estructura interior i dóna a la carrosseriauna funció parcialment portant, adapta elscomponents als sistemes de produccióactuals i inclou un nou comandament de lavàlvula per cable, senzill i de vida gairebéinfinita. Moltes matrius s’han arraconat,substituïdes per una combinació de punxo-nadores CNC i plegadores. El resultat ésuna reducció del temps de fabricació i delcost, i una major flexibilitat en la produc-ció. L’M66 actual és la més lleugera, fiable,duradora i silenciosa de tota la nissaga.

La reconeguda robustesa de la font i lasolvència que donen dècades en el mercatsón els principals aliats comercials deCanaletas, però altres característiques quepassen desapercebudes als usuaris són

importants per als instal·ladors i encarre-gats de manteniment. És molt important,per poder beure amb comoditat i senseesquitxar-se, que el raig d’aigua caigui almig de la característica esquena d’ase de lapica. La vàlvula encarregada d’aquesta tas-ca és formada per vint components i per-met regular el raig fàcilment per ajustar-loa la pressió d’entrada de l’aigua de la xarxa.

Algú qüestiona l’estil robust i auster del’M66, però és innegable que les líniesrotundes de la font prismàtica s’han con-vertit en familiars, i el costum ha acabatper polir petits defectes de forma. Canaletasno oblida el disseny però prioritza la robus-tesa i la qualitat que caracteritza els seusproductes, una política que els ha donatexcel·lents resultats.�

Secció d’embalatge de les FontsCanaletas per distribuir-les un copsuperada la prova de qualitat

t


45


Una de les millores tecnològi-ques implementades a Lon-dres en el peatge urbà és elpagament automàtic, que ser-veix per donar més agilitat alsistema. Quan es detecta l’en-trada a la zona d’un automobi-lista es produeix un càrrecinstantani en el seu compte.Com indica el seu nom —Con-gestion Charge—, es va pro-posar aquest sistema per re-duir les retencions i no ambfinalitats ambientals. I, efecti-vament, la fluïdesa del trànsitha augmentat des de la im-plantació. Com a resultat indi-recte, diversos estudis in-dicaven que la contaminacióde l’aire havia minvat, peròaquest any 2011 un informedel King’s College ha posat enqüestió que fos així. La Lon-don Congestion Charge no-més cobreix una petita part dela immensa metròpoli —lamés gran d’Europa—, i elmoviment de les masses d’aireno saben res de límits admi-nistratius. Al nostre conti-nent, només Estocolm i Milàhan adoptat sistemes simi-

lars, i la resta de capitals te-nen moltes reticències.

És poc conegut que Lon-dres no va ser pionera enaquest camp, sinó que es vainspirar en un sistema depeatge urbà que Singapur vaposar en marxa al 1975! Calmatisar que el model de re-ferència va ser el que la ciutatestat asiàtica va iniciar al1998, i que presentava ex-cel·lents resultats pel que faa la regulació del trànsit.Aquest sistema és tan avançatque és capaç de predir el graude congestió d’alguns indrets

amb una hora d’antelació. Lesautoritats de Singapur oferei-xen a més la ciutat com a labo-ratori vivent a socis privatsde qualsevol lloc del mónper desenvolupar sistemesde peatge urbà encara méssofisticats, aprofitant les tec-nologies smart-cities, queimpliquen la sensoritzacióde l’espai públic. Singapurpodria convertir-se en unmodel de gestió de la mobili-tat. El futur del peatge urbàpassa per la relació amb eldesenvolupament de ciutatsintel·ligents.�

INNOVACIÓ

La qüestió del peatge urbà continua estant forà del debat en el nostre país, probablementperquè els peatges de les autopistes ja són objecte de controvèrsia de manera recurrent.Tanmateix, a Europa hi ha l’exemple paradigmàtic de la ciutat de Londres, que el va imple-mentar el 2003, i n’ha fet ampliacions territorials, no exemptes, però, de gran polèmica.

Els peatges urbansUn futur unit a les ciutats intel·ligents

L’any de la mobilitat sostenible compta amb la col·laboració d’institucions líders del sector:

SH

UT

TE

RS

TO

CK

Londres no vaser pioneraen peatgesurbans, sinóSingapuro


46

L’Aquadinamic, «el primerprecoreografiat d’aquagymde la història», en paraules deBruno Gayraur, director delprograma, permet gaudir almàxim del treball dins l’ai-gua, amb unes seqüènciesd’exercicis i una música queens faran vibrar. Creat al2004, després de quatre anysd’investigacions, actualments’imparteix a DiR. Aquestprograma dinàmic millora laresistència cardiovascular imuscular. Així que, si encarasom dels que associem lesactivitats aquàtiques a lagent gran o l’embaràs, no-més hem de provar-ho...

COMENÇA L’ESPECTACLE!La classe es desenvolupa enuna piscina poc profunda,d’entre 120 i 130 cm, i no ésnecessari saber nedar. Téuna durada de 45 minuts ies compon de nou cançonsd’estils diferents. Cadascunava associada a un objectiu:reforçament muscular, car-dioboxing, treball de respira-ció, abdominals, estiraments...,

de manera que es coordinenels moviments coreogràfics iel ritme de la música.

Un dels factors clau del’entrenament d’Aquadyna-mic és que permet regular laintensitat de forma indivi-dual. Per tant, és molt senzillper als nous practicants, quepoden variar la col·locació deles mans i els peus, i reduirels moviments, mentre queper als més entrenats aporta

un gran ventall d’opcions.D’altra banda, també permetutilitzar diferents recolza-ments, ja sigui dempeus comsuspesos en l’aigua. Una al-tra particularitat és que estracta d’una activitat queadapta els moviments peraprofitar la resistència iso-cinètica de l’aigua i aconse-guir els beneficis buscatssense necessitat de fer servirmaterial.�

SALUT

DIR


Els beneficis de l’entrenament aquàtic són molts i força coneguts. Llavors, per quèencara no l’hem provat? S’han acabat les excuses, perquè ha arribat l’última novetaten exercici dins l’aigua. Un treball dinàmic, divertit i sense impacte que millora laresistència cardiovascular i muscular. A mullar-se!

AquadynamicL’últim crit en treball aquàtic

REBECA DIMITRIPOULOS I Cap d’aquàtics del grup DiR


a l’espai públicel potencial de les calderes de biomassa i les noves oportunitats de negoci...

Documents

Transcript of a l’espai públicel potencial de les calderes de biomassa i les noves oportunitats de negoci...