1) PETITA INTRODUCCIÓ A L’ADOLESCÈNCIA…Autora: L.G 1r Btx.

La vida està plena de moments i etapes diversos, que tots nosaltres hem de

passar i superar amb els anys, vulguem o no, ens agradi o no. Entre els 11 i

els 18 anys (no és exacte, depèn de la persona) passem per un estadi

anomenat adolescència, ple de canvis, pensaments i preocupacions, que

sovint té moments que no són gaire agradables, però d’altres que superen

tots aquests, que fan que se t’oblidi tot el dolent i que visquis el present

d’una manera passional, com si fos l’última cosa que anessis a fer. Tot això

són característiques de la personalitat en els adolescents; les pujades i

baixades d’humor, les preocupacions, els canvis, més canvis...

Sovint es diu que l’adolescència és aquella edat en què es deixa de ser un

nen però encara no s’és un adult. De fet l’adolescència és el trànsit de la

infància a l’edat adulta. Durant aquest procés, el noi o la noia anirà

adquirint una major independència i seguretat en ell mateix.

Però també, en l’adolescència apareix un canvi físic i fisiològic important; la

pubertat, que el farà sentir insegur. Aquest canvi físic ha provocat que, de

sobte, totes les hormones del cos es posin en funcionament; l’activitat

hormonal explica en part els bruscos i sobtats canvis d’humor que pateixen

els adolescents. Aquest canvi farà que el cos els canviï, i que poc a poc, i

amb l’ajuda de canvis psicològics i ambientals, els joves tinguin la

necessitat de cuidar la seva imatge, de sentir-se guapos, esvelts, de donar

profit a tots aquests canvis (ja sigui anant al gimnàs, mitjançant la roba o el

maquillatge), però sobretot sentiran la necessitat de que els ho reconeguin,

ja que en aquesta etapa de la vida, les opinions dels altres són un focus

molt important per a la supervivència emocional i la pròpia autoestima. Si

l’adolescent se sent poc valorat, poc estimat, lleig…pot ser perillós, ja que

està en una edat molt susceptible, i que tot li afecta molt més del que

realment és. Així doncs, hi hauria un cert risc a que el noi o noia patís algun

trastorn de la alimentació per mirar de ser més atractiu físicament, millorar

la seva aparença o també podria aparèixer algun trastorn psicològic,

obsessions, fòbies…

El món de les preocupacions per la imatge i el físic en l’adolescència dóna

molt de que parlar, endinsem-nos-hi una mica més!

2) UN COS NOU PER A NOIS I NOIES

18

Com ja he explicat, l’aparença o l’aspecte físic és un dels molts canvis que

preocupen als adolescents, però de manera diferent entre els nois i les

noies, i també entre el conjunt d’ells, hi ha diferències. Això degut a que el

canvis no són iguals per als nois i les noies, ni tampoc són iguals entre les

noies i entre els nois; n’hi ha que els experimenten abans, d’altres més tard,

alguns s’ho prenen amb calma, d’altres s’obsessionen per ser “perfectes”, o

es veuen molts defectes...en fi, va a persones i a edats.

Però ni els canvis ni les preocupacions són iguals en tots ells. Vegem-ho!

Els principals canvis en el cos de les noies són els següents:

Eixamplament dels malucs i aparició d’una fina capa de greix en tot el

cos

Creixement dels pits

Creixement sobtat en alçada.

Creixement del pèl púbic i, en general, per tot el cos.

Aparició de la primera menstruació.

Els principals canvis en el cos dels nois són els següents:

Creixement dels testicles i creixement del pèl a la zona púbica.

Creixement del penis

Augment de l’alçada, del pes i de la musculatura.

Aparició de grans a la cara i el cos a causa dels canvis hormonals.

Capacitat d’ejacular esperma.

Augment del pèl en tot el cos en general: cara, cames, etc.

De forma paral·lela al desenvolupament físic i als canvis corporals,

augmenta la preocupació per l’aparença física i per l’aspecte exterior. Els

adolescents també són molt sensibles als comentaris sobre la roba que

porten, sobre si són grassos o prims i, en general, a les crítiques.

L’adolescent es troba estrany en un cos nou que canvia ràpidament, i ha

d’aprendre a redefinir qui és i a trobar una aparença externa que el faci

sentir-se segur.

Què en pensen els nois i noies?

18

(tot relacionat amb l’aspecte)

1.- Et preocupes pel teu aspecte? (poc, una mica, bastant, molt)

2.- Què és el que més et preocupa, o que més cuides?

3.- Dediques molta estona al dia, a cuidar l’aspecte?

4.- Fa uns anys (sobre els 12) també eres així?

5.- Canviaries el teu aspecte per l’opinió o crítica dels altres?

Preguntes 1 2 3 4 5

NOIES

14 anys bastant La cara No gaire no Potser sí,

depèn de la

persona

17 anys bastant Cabells,

roba

si no si

16 anys molt tot Algunes

hores

No, he

canviat

molt

Segurament

si

15 anys bastant cabells No molt No, abans

em

preocupava

molt

no

16 anys Una mica Cabell i

roba

Maquillant-

me, una mica

no Depèn de la

persona,

però no

16 anys Molt Cabell i

roba

Si, bastant No em

preocupava

tant com

ara

Sí

14 anys Bastant Cabell i

cos

Sí Als 12 anys

vaig

començar a

tenir-ne

més cura

Sí

15 anys Bastant cabells Una mica No No

17 anys Molt Cabells i

roba

Sí, no puc

viure sense

mirall

He canviat

moltíssim

en aquest

temps

Sí

18

14 anys Bastant Cabells i

roba

Bastanta

estona

No Sí

NOIS

18 anys Una mica Cabell No massa Gens No

14 anys Bastant Cabell i

roba

No molt No No

16 anys Bastant Músculs Entrenament

s i gimnàs

sí No

16 anys Una mica Cabell i

cos

No molt, a

vegades al

gimnàs

No No

14 anys Una mica Cabell No molt No No

16 anys Bastant Músculs Gimnàs i

tennis

No Depèn de la

persona

17 anys Bastant Músculs Gimnàs i

futbol

No No crec

15 anys Una mica Roba i

músculs

Gimnàs i

futbol

No, he

canviat

bastant

Podria ser,

depèn de

qui m’ho

digués

14 anys Una mica Cabell No molt No No

16 anys Una mica Músculs Gimnàs i

futbol

No, abans

era molt

diferent

No

Després d’enquestar 20 nois i noies d’entre 14 i 18 anys, i d’observar-ne les

gràfiques, he obtingut els següents resultats:

1.- Et preocupes pel teu aspecte? (poc, una mica, bastant, molt)

18

NOIS NOIES

2.- Què és el que més et preocupa, o que més cuides?

NOIS NOIES

3.- Dediques molta estona al dia a cuidar l’aspecte?

NOIS NOIES

18

4.- Fa uns anys (sobre els 12) també eres així?

NOIS NOIES

5.-

Canviaries el teu aspecte per l’opinió o crítica dels altres?

NOIS NOIES

CONCLUSIONS

Bé, com ja sabem, les noies creixen, generalment abans que els nois, tant

psicològicament com físicament. I avui dia, podem veure com cada vegada

les generacions que ens venen al darrere creixen psicològicament més

ràpid, no es d’estranyar anar a una escola, i veure nenes de 6è de primària

amb mòbil, novio, vestides amb roba adequada per a noies amb uns anys

més...però suposo que això ja és cosa de la societat on viuen, és com si

tinguessin pressa per fer-se grans, i deixar la infància enrere.

Generalment són noies les que més s’acostumen a veure, encara que en

alguns casos també alguns nois.

En les preguntes que he fet als adolescents, hem pogut afirmar, com dèiem

al principi, que les preocupacions físiques de les noies i els nois són

diferents, i que també ho són a mesura que canvia l’edat.

18

En la primera pregunta per exemple, podem veure com són les noies les

que més es preocupen per tenir un físic atractiu i estar guapes. Els noies

també però en menor quantitat i no tant exageradament. Suposo que els

nens en aquesta edat, els agrada més passar-se una bona estona jugant a

la play, o donant un tomb am moto o jugant a futbol amb els amics, que

pentinar-se o preocupar-se per l’aspecte, no els afecta tant.

Dintre de les preocupacions, als dos els preocupen d’una forma general els

cabells, en l’adolescència hi ha bastanta tendència a anar ben pentinat i

guapo, més que per un mateix, per d’impressió que volen causar en els

altres. Les diferències les trobem en que el nois es preocupen més per tenir

un bon cos i uns bons músculs per poder lluir, i les noies busquen destacar

mitjançant la roba, donant profit als canvis que la pubertat els ha donat.

També són les noies les que dediquen més estones a cuidar-se, i arreglar-

se. Els nois són més de gimnàs i entrenaments per mantenir el cos en

forma.

On no hi ha hagut diferències a sigut en que els dos afirmen que durant

aquets últims any ha crescut el seu interès pel físic, abans no se’n

preocupaven d’aquestes coses, “érem més feliços” afirma rient una noia.

I per últim també podem veure com les noies són més sensibles a l’opinió

de la societat, i afirmen que si se senten criticades serien capaces de

canviar alguns cosa en el seu aspecte. També s’ha de dir que tenen més

pressió social (anuncis, amics...) en aquest aspecte, ja que la seva

preocupació també és major.

També hem pogut veure tantes diferències entre els nois i les noies, perquè

com que els seus cossos també han evolucionat de maneres diferents, han

hagut d’aprendre, cadascun a la seva manera, a donar-li profit i sentir-s’hi a

gust. Pot ser també podem afirmar, veient les enquestes, que els nois són

més despreocupats i tranquils en aquests temes. En molts casos també

depèn dels amics; si els amics se’n preocupen, tu ho faràs. Si no, no te’n

preocuparàs tant.

Tot i això també podem veure com les preocupacions canvien amb

l’edat, encara que no només és l’edat el que les fa variar, també

depèn de la societat que envolta l’adolescent, pares, amics, etc.

3) AUTOESTIMA

18

L’autoestima és la imatge que tenim de nosaltres mateixos. En els nens

l’autoestima encara s’està formant. Els esdeveniments positius reforcen en

ell l’autoestima positiva i els fracassos activen la negativa. El fet de sentir-

se estimat i respectat pels seus pares i la gent del seu entorn és molt

important per al desenvolupament d’una autoestima positiva.

La autoestima dels adolescents es veu afectada positiva o negativament

segons els comportaments que veu al seu voltant: pares, professors,

amics... Els pares i educadors hem d’encoratjar en ell el valor, la

responsabilitat i la independència, i evitar la crítica destructiva.

Els elogis, retrets, mirades, estímuls, càstigs... li transmeten missatges

positius o negatius, segons la forma o intenció amb què se’ls transmetin.

Aquests missatges seran portadors de sentiments de seguretat, acceptació,

afecte; o pel contrari, de rebuig, inseguretat, desconfiança o desànim.

En l’adolescència, tenir una bona autoestima és la base per

sobreviure bé emocional i psicològicament.

L’autoestima depèn de altres factors com per exemple:

AUTOIMATGE

És la representació mental que es fa la persona amb relació a la seva

aparença física, la seva cara i el seu cos.

La comparació amb els amics, les amigues i els models socials del moment

fa que

els defectes propis o allò que s’allunya de la imatge ideal es vegi a través

d’una lent d’augment. D’aquesta manera, pràcticament ningú no està

content amb el seu

aspecte.

La moda imposa uns criteris de bellesa artificiosos que indueixen a valorar

més l’aspecte físic que la resta de qualitats personals.

LA VALORACIÓ PERSONAL

És la valoració que fa cadascú de la seva persona.

18

Es forma a partir de les pròpies experiències i de les valoracions fetes per

persones importants per l’individu (la família, els amics i amigues, els

companys i les companyes, els líders socials).

Es va formant des de la infància.

Així doncs l’autoestima, és una cosa que sempre s’hauria de tenir

elevada, fins un cert punt. Estimar-se un mateix és important perquè

les altres persones et pugui estimar i sàpiguen com fer-ho. En

l’adolescència és important ajudar a l’adolescent a mantenir-la

elevada doncs, tot i que no sempre és fàcil, ja que és una època de

pujades i baixades, com una muntanya russa.

Ara veurem 23 ACCIONS concretes que són desitjables de realitzar

perquè els adolescents desenvolupin una bona autoestima:

1) ELOGIAR I NO RIDICULITZAR

A aquesta edat necessita que se li reconeguin les petites coses que fa

diàriament i que de vegades ens passen desapercebudes als adults.

Tanmateix, hem d’evitar l’elogi excessiu. L’elogi ha de ser sincer, sense

exageracions i destinat a aquells comportaments que volem augmentar (si

una cosa ja l’està fent bé no cal que li anem recordant contínuament com

de bé actua).

2) DESCOBRIR LES SEVES QUALITATS

Nosaltres veiem les bones qualitats dels nois i en canvi ells mateixos de

vegades no se n’adonen d’aquestes qualitats, potser perquè mai s’han parat

a pensar-hi. Són molts els que creuen que sempre fan les coses malament.

Hem de fer que valorin totes les coses que saben fer bé, donar-los

l’oportunitat de posar-les en pràctica, i estimular-los per adquirir noves

habilitats.

18

3) DIR COSES AGRADABLES DE NOSALTRES MATEIXOS

Si estem satisfets i orgullosos d’alguna cosa, no és dolent que ens ho

diguem a nosaltres mateixos; així reforcem la nostra autoestima. Si el noi

veu que nosaltres ho fem, aprendrà a fer-ho ell també.

4) MILLORAR LA SEVA IMATGE PERSONAL

L’aparença personal és important per a estar a gust amb un mateix. No hem

de valorar les persones per la seva aparença física, és cert, però això

tampoc vol dir que haguem de descuidar la nostra imatge. Cal ensenyar-los

normes sobre higiene personal, neteja, vestit, aspecte exterior, etc.

explicant-los com una bona imatge pot millorar les relacions socials amb els

altres.

Durant l’adolescència les glàndules sudorípares es tornen més actives, i la

composició de la suor és diferent a la d’un nen petit, per la qual cosa la suor

comença a fer olor. És important, en aquest moment, acostumar-los a

dutxar-se diàriament, així com a netejar-se a fons la cara per evitar al

màxim l’aparició de l’acne.

5) MILLORAR ALTRES COMPORTAMENTS

Millorant el comportament també pot millorar la relació amb altres

persones, la qual cosa el farà sentir més a gust.

6) ACCEPTAR TOTHOM TAL COM ÉS

Cadascun de nosaltres és diferent dels altres. Podem ser alts o baixos,

guapos o lletjos, panxuts o prims, tranquils o nerviosos, molt intel·ligents o

poc. Cadascú té la seva manera de ser, i hem d’acceptar-la.

7) AJUDAR-LO A TOLERAR FRUSTRACIONS

No sempre aconseguim el que volem, i això no ha de ser motiu d’infelicitat

ni d’alteració del nostre comportament. No s’ha de desanimar o deprimir si

no aconsegueix una cosa que desitjava.

8) ENSENYAR-LO A SENTIR-SE ORGULLÓS DELS SEUS ÈXITS

La satisfacció per un mateix i pels propis èxits augmenta l’autoestima.

Expressant aquests sentiments de vàlua personal l’adolescent pot sentir-se

més segur d’ell mateix, i això afavorirà que faci amics amb més facilitat.

18

9) ENSENYAR-LO A ADONAR-SE DE LES SEVES EMOCIONS I SENTIMENTS

Les emocions de vegades ens poden impedir actuar fent servir la raó.

Reconèixer que actuem sota la influència d’aquestes emocions no sempre

és fàcil. Hem d’ensenyar als adolescents a ser conscients de les seves

emocions.

10) VALORAR LES SEVES OPINIONS

Les seves opinions i idees han de ser escoltades. Hi podem estar d’acord o

no, però com a mínim les hem de prendre en consideració; ell ha de saber

que se’l té en compte.

11) FER QUE SE SENTI UN MEMBRE IMPORTANT DE LA FAMÍLIA I DEL GRUP

Els fills són membres importants de la família, i s’ha de notar escoltant-los,

fent-los participar en les decisions, demanant la seva opinió, valorant les

seves aportacions,... Exactament igual quan estigueu al cau: heu d’escoltar i

tenir en compte l’opinió de tothom.

12) COMUNICACIÓ FLUIDA

Una bona comunicació és fonamental. Hem de trobar temps per parlar amb

ells, no per interrogar-los ni controlar-los, sinó per mantenir converses

amigables sobre temes d’interès comú.

13) CELEBRAR ELS SEUS ÈXITS

Aprovar un examen, fer un bon treball, ser felicitat pel professor, guanyar

un partit o una cursa, obtenir un premi en un concurs, fer nous amics, anar

d’excursió,... És una bona ocasió per felicitar-lo per l’èxit aconseguit, tot

reconeixent els seus mèrits, la capacitat, la imaginació, l’esforç i el interès.

Això el farà molt feliç i enfortirà la seva autoestima.

14) EVITAR LA SOBREPROTECCIÓ

De vegades oferim una ajuda excessiva als nois, o encara pitjor, els hi

donem tot fet. Els nois sobreprotegits no tenen iniciativa, necessiten

contínuament que algú els hi digui què han de fer i com fer-ho. Una mica

18

d’ajuda està bé, però sense passar-se, perquè cal que aprenguin a

espavilar-se; fins i tot els nois que pateixen alguna deficiència o malaltia.

15) ELS ADULTS HEM DE SER BONS MODELS D’AUTOESTIMA

Els adults som el mirall on ell es reflexa. Confia en nosaltres per donar-li

seguretat, protegir-lo de les seves pors, i ajudar-lo a solucionar els

problemes. Ens ha de veure segurs de nosaltres mateixos, per tal de sentir-

se segur ell.

16) MOSTRAR FLEXIBILITAT

Quan establim normes, que siguin les apropiades perquè tothom les

compleixi i que ajudin a proporcionar un bon ambient. I que no ens manqui

mai la flexibilitat davant les normes, si hi ha una causa justa.

17) CONÈIXER BÉ L’AMBIENT DELS ADOLESCENTS

L’ambient en què es mouen els adolescents els influeix notablement. No

està de més conèixer-lo i fins i tot tenir-hi relació.

18) DEDICAR-LI EL TEMPS NECESSARI

Al llarg del dia, cal trobar moments en què puguem tenir una comunicació

fluida i afectiva amb ell, si veiem que ens ho demana. Així veurà que ens

interessem per ell. Ell necessita aquesta atenció per sentir-se segur.

19) FOMENTAR QUE ES RELACIONI AMB GRUPS

Els pares han de fomentar que el noi o la noia es relacioni amb grups

juvenils com ara associacions esportives, agrupaments escoltes, etc.

Així potencia els vincles amb adolescents de la seva edat; el sentiment de

vinculació a un grup li dóna seguretat. És una bona manera de reforçar

l’autoestima.

20) FOMENTAR LA SEVA CREATIVITAT

Es bo de realitzar activitats que estimulin el seu sentit creatiu i l’ús de la

imaginació. Podeu fer tallers i manualitats, dibuixar un còmic, inventar-se un

conte, una obra de teatre, etc.

21) AJUDAR-LO A PROPOSAR-SE METES

18

Per arribar a aconseguir alguna cosa, es bo d’anar-se plantejant metes

intermèdies que ens ajudin a arribar, pas a pas, fins a l’objectiu final.

22) INTERESSAR-SE PER LA SEVA VIDA ESCOLAR

Durant les moltes hores que l’adolescent passa a l’escola passen coses que

afecten positivament o negativa al desenvolupament de la seva autoestima.

No està de més interessar-nos pels seus estudis i per les relacions que té

amb els seus companys.

En alguns treballs de l’escola pot ser que tingui dificultats. Hem d’ensenyar-

lo a pensar en positiu; els pensaments i comentaris de caràcter negatiu no

l’ajudaran, només serviran per desmoralitzar-lo.

Per altra banda és bo reconèixer i felicitar-lo pels seus èxits escolars.

23) FOMENTAR L’AUTONOMIA PERSONAL

Els nois han d’aprendre a cuidar d’ells mateixos, i per això els hem

d’ensenyar les habilitats i coneixements que necessiten, i fomentar que els

puguin posar en pràctica. Això inclou habilitats tècniques, organitzatives, la

capacitat de planificar projectes, l’habilitat de relacionar-se amb les

persones, de parlar en públic, etc. També a coneixements d’urbanisme, i

fins i tot a hàbits alimentaris, higiènics o de salut.

Aquestes 23 accions són més dirigies al pares i als que envolten als

adolescents. Anem a veure que i poden fer ells mateixos:

No utilitzar un llenguatge pejoratiu:

Dir “sóc una persona falsa amb els amics o les amigues” o “tinc dents de

cavall” fa que la nostra valoració personal es redueixi i el concepte sobre

nosaltres sigui més negatiu.

Utilitzar un llenguatge precís:

Si en comptes d’utilitzar aquestes expressions en fem servir d’altres com

“em costa molt expressar el meu ressentiment als amics i amigues” o “tinc

les dents prominents” continuarem expressant alguna cosa que ens

agradaria modificar però de forma més raonable i sense infravalorar-nos

personalment.

No generalitzar.

Reconèixer les nostres qualitats.

18

Reforçar els nostres aspectes positius.

Premiar-nos d’alguna manera quan tenim un èxit.

Allunyar-nos de persones que no ens respectin, ignorar-les.

Trencar el diàleg interior autocrític.

4) PUBLICITAT

La publicitat pretén transmetre missatges i fer conèixer i vendre productes i

idees. Els anuncis constitueixen el seu gran suport. En els anuncis s’utilitzen

representacions impactants i de gran imaginació, amb imatges i textos

agosarats, però també, al contrari, s’hi descriuen situacions habituals de la

vida diària amb les quals l’audiència s’identifica.

Darrere de tot això hi ha equips de professionals que analitzen el producte

que cal anunciar (les seves característiques i la manera més adequada de

presentar-lo...). Els publicistes estudien com és el públic al qual va dirigit

l’anunci i quin és el missatge que cal destacar.

Molt sovint, les imatges que serveixen de fons a les campanyes publicitàries

mostren només homes i dones de gran atractiu i bellesa.

Solen assignar rols estereotipats, com que el manteniment de la llar és una

feina de dones, o que la bellesa i la cura del cos són, exclusivament,

preocupacions femenines. (Aquests valors porten vigents en la publicitat

durant molts anys, minvant això si. Però això ajuda a que la societat no

evolucioni, i com hem vist en les enquestes també, es transmeten aquests

valors, que segueixen vigents ja en els adolescents.)

En el cas dels homes, els valors fonamentals solen ser els de domini, força i

independència.

Als anuncis apareixen generalment models estètics, persones guapes, amb

un físic atractiu, atípiques de veure pels carrers, perquè han estat retocades

18

abans amb qualsevol programa informàtic. Això fa que els adolescents s’hi

fixin (tant nois com noies), i vulguin assemblar-s’hi, perquè els hi sembla

que allò és la bellesa, el model estàndard, perquè sempre ho han vist.

I al no aconseguir assemblar-s’hi els pot provocar greus trastorns com

l’anorèxia i la bulímia, o més en el cas dels nois la bigorèxia.

Davant d’aquest panorama, cal saber interpretar la publicitat i veure si les

idees i els valors que ens transmet concorden amb els nostres.

Utilitzen tècniques com la identificació amb persones desitjables (que tenen

poder, bellesa, intel·ligència, amistats, lideratge, harmonia familiar, amor,

sexe...); l’anticipació de resultats exagerats o falsos; la sensació que aquella

conducta és majoritària i que els qui no es comporten així són estranys, o

desacreditar els qui no adopten el model proposat (són lletjos, antipàtics,

tenen poc reconeixement social, són bruts, avorrits...), i,

algunes vegades, utilitzen la por. Tot això expressat amb humor, música i

bellesa, com a suport agradable per afavorir l’impacte emocional.

El nostre entorn social ens pressiona des de molts fronts i ens presenta

certs ideals de bellesa femenins o masculins, tal com podem veure a la

televisió, les pel·lícules, les revistes, els diaris... Aquesta pressió pot fer que

hi hagi joves, nois i noies, que acabin patint problemes de salut per l’afany

d’aconseguir un cos com el dels models que surten als mitjans de

comunicació. La por d’engreixar-se, el consum de productes dietètics…

poden causar problemes importants de salut en algunes persones.

La millor forma de tenir un aspecte

saludable en l’adolescència és

ANEM D’ANUNCIS:

18

5) AMICS, AMICS...

Amb freqüència, les persones que ens envolten manifesten verbalment les

seves satisfaccions, desgrats i actituds amb relació als atributs estereotipats

i no respecte a les competències autèntiques.

Aquests judicis socials poden influir en l’avaluació que els receptors fan

d’ells mateixos. Una persona es classifica segons que pertanyi a un grup

valorat o devaluat en funció dels seus antecedents ètnics, de raça, sexe o

característiques físiques.

18

Aquells i aquelles que tinguin característiques menyspreades socialment i

que acceptin les avaluacions estereotipades de les altres persones es

tindran en baixa consideració a sí mateixos, malgrat el talent que puguin

tenir.

En l’adolescència, l’opinió que tenen els altres de tu, de vegades ens la

prenem amb més importància que la nostra pròpia (com hem comprovat en

les enquestes, en major cas en les noies). Es dona més en les noies, que són

les que creixen més ràpid, i són més sentimentals i donen més importància

a aquest tipus de comentaris. Així doncs per exemple, veus que tots els teus

amics es compren una jaqueta, o es fan un tipus de pentinat, que està de

moda, a la llarga t’acabaràs acostumant i tu també t’ho voldràs comprar o

fer-te el pentinat que tant es porta. I potser seria capaços de canviar el seu

estil per sentir que encaixen més al grup.

El grup d’amics és un dels tresors més preuats per l’adolescent, que sovint

adquireix més importància que la família en aquesta època. Senten en ells

una complicitat i confiança per parlar de les seves coses més íntimes,

perquè són nois com ells, de la seva edat, i que per tant estan passant pel

mateix i senten que els poden ajudar i comprendre. Troben en ells un refugi,

on se’n van tots els mals i les preocupacions. Per això és molt important que

els adolescents tinguin un grup d’amics on s’hi sentin còmodes i estimats,

que se sentin valorats i puguin sentir respectada la seva opinió, i els seu

estil.

18

FONTS CONSULTADES:

Güell. M. (2010) Tarannà. Ed. Teide

http://www.aspb.es/quefem/docs/canvis.pdf

http://www.jouscout.com/adolesc.htm

18