En sabem tant com ens pensem?

Al 2010, 21,5 milions de espanyols accedien a Internet cada mes.

S’ha incrementat un 47% l’ús d’Internet en dispositius mòbils en el darrer any.

Més d’1,5 milions de joves entre 13 i 18 anys utilitzen Facebook a l’Estat espanyol.

Un 30% dels internautes utilitza Tuenti.

4 de cada 5 joves formen part d’una xarxa social.

Les xarxes socials han desbancat la pornografia com l’activitat número 1 a Internet.

Font: Asociación para la Investigación de los Medios de Comunicación / Govern espanyol

Ús de mitjans telemàtics per exercir assetjament psicològic entre menors (iguals).

Principalment el ciberbullying es produeix a Internet, però també es dóna en telefonia mòbil i al món del videojoc on-line.

Ens trobem davant d’un cas de ciberbullying quan un o una menor turmenta, amenaça, humilia o molesta a un altre mitjançant les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

L’agressor sempre queda en l’anonimat.

No es percep el mal immediat que s’està causant.

La difusió es molt ràpida gràcies a les TIC.

Desemparament legal d’aquestes formes d’assetjament.

Penjar a Internet una imatge personal compromesa.

Crear un perfil fals en nom de la víctima.

Deixar comentaris ofensius en fòrums o participar agressivament a xats.

Fer circular rumors per la xarxa sobre la víctima.

Ús difamatori d'informació i mitjans de comunicació (correu electrònic, xarxes socials, blogs, missatgeria instantània, missatges de text, telèfons mòbils, i webs) per assetjar a un individu o grup, mitjançant atacs personals o altres mitjans.

 

L’assetjament implica a persones adultes.

Pot constituir delicte penal.

El ciberassetjament pot incloure amenaces, missatges amb connotacions sexuals o etiquetes pejoratives com per exemple discurs de l'odi.

Requereix destresa i coneixements sobre Internet. L’agressor pot recopilar informació sobre la víctima. Sovint s’intenta rastrejar la adreça d’IP de la víctima per

obtenir més informació d’ella. Envien de forma periòdica correus difamatoris a l'entorn de

la víctima per manipular-los. El perseguidor pot traslladar a Internet els seus insults i

amenaces fent pública la identitat de la víctima en un fòrum determinat (blogs, websites), fins i tot facilitant, en alguns casos, els seus telèfons, de manera que gent aliena es pot afegir a l'agressió.

Falsa victimització. El perseguidor pot al·legar que la víctima l’està assetjant a ell.

Repetició de l’acció. L’atac no és només un incident aïllat. Desemparament legal de moltes formes d'assetjament. Sentiment de desprotecció total. L'assetjament es fa públic, s'obre a més persones

ràpidament. No necessària la proximitat física amb la víctima.

Sobre l’agressor:

- Sobrevaloració de la violència.

- Distanciament de les normes.

- Abús de poder.

Sobre la víctima:

- Dificultats en l’aprenentatge

- Desinterès i, fins i tot, fòbia escolar.

- Baix rendiment i absentisme escolar.

- Estrès, ansietat, depressió, angoixa...

- Casos de suïcidi.

Documentar i registrar les agressions. Fer públiques les agressions als companys

i familiars. Fer front al agressor. Afrontar socialment la situació

d’assetjament. No caure en la inhibició. Sol·licitar assessorament psicològic. Permetre’s plorar pel mal propi.

www.protegeles.comwww.cibercentinelas.orgwww.internetsegura2009.comwww.lineasdeayuda.infowww.portaldelmenor.eswww.internetsinacoso.comwww.sinacoso.es

InTICgrats som:

Aura Bernal, Marc Badia, Pineda Caballero i Toni Ballester

1r Grau d’Educació Social (M1)FCEP – URV 11/12