Activitats II república

2n de batxillerat II REPÚBLICA Història d’EspanyaCurs 2015-2016

II REPÚBLICA

ESPANYOLA

(1931- 1936)

ACTIVITAT EN GRUPS

Iman Laatiki

Allan Contreras

Satou Hydara

2n batx. A


ETAPES:

1. GOVERN PROVISIONAL ( abril 1931- juny 1931)

1.1 Introducció

1.2 Conjuntura econòmica

1.3 Eleccions abril del 1931

2. BIENNI PROGRESSISTA ( juny 1931 – novembre 1933)

2.1 Constitució 1931

2.2 Partits polítics i sindicats

2.3 Reformes

2.3.1 Religiosa

2.3.2 De l’exèrcit

2.3.3 Educativa i cultural

2.3.4 Laboral

2.3.5 Agrària

2.3.6 Estructura de l’estat

2.4 Problemes de la coalició republicanosocialista

3. LA CATALUNYA AUTÒNOMA

3.1 L’estatut de Catalunya

3.2 La Generalitat republicana

4. BIENNI CONSERVADOR ( novembre 1933 – febrer 1936)

4.1 Eleccions novembre del 1933

4.2 El conflicte rabassaire de Catalunya

4.3 La revolució d’octubre del 1934

4.4 La crisi del segon bienni

5. EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (febrer del 1936)

6. EL COP D’ESTAT (juliol del 1936)

Bibliografia de consulta recomanada:

- Material penjat al moodle

- Bibliografia d’ampliació:

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/segona-republica/page/4/

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/segona-republica/page/4/


1. EL GOVERN PROVISIONAL ( abril- juny 1931)

1.1 Introducció: Al·legoria de la República

http://www.arteiconografia.com/2013/04/alegoria-de-la-republica-espanola.html

http://www.xtec.cat/~jrovira6/2republi.htm

Elaboreu un petit informe sobre aquest cartell; autor, context històric, orígens i iconografia.

L’autor de la imatge es el dibuixant català Tomás Padró Pedret, que publicava caricatures a la

revista humorística La Flaca. Aquesta caricatura, la situem durant els anys de la II República, ja

que, era un símbol per representar a la república.

En la imatge, la figura principal és una dona que va vestida amb una túnica blanca que indica

puresa. També porta un barret vermell, que és típic dels revolucionaris i dels republicans. En una

mà, la “nina bonita” sosté una balança que es un símbol tradicional de la justícia i amb l’altre

sosté la bandera de la República. Al costat de la dona, trobem un lleó, que vol representar la

ferocitat del poble, que no es sotmetrà. També trobem un escut amb el lema de “llibertat,

igualtat i fraternitat”, que es el lema de les revolucions. Després, al fons de tot, trobem un

ferrocarril, un vaixell i un avió, que representen el progrés que portarà la República.

http://www.xtec.cat/~jrovira6/2republi.htm

http://www.arteiconografia.com/2013/04/alegoria-de-la-republica-espanola.html


1.2 Estudieu la conjuntura econòmica dels anys trenta.

Observeu els quadres següents i responeu les qüestions:

Comerç exterior espanyol (en milions de

pessetes)

Any Exportacions Importacions

1930 2305,4 2447,5

1931 965,0 1175,8

1932 742,1 975,6

1933 671,8 836,6

1934 611,9 855,0

1935 585,7 875,0

L'atur a Espanya

Anys Nombre de desocupats

1931 500.000

1933 619.000

1934 703.000

1935 696.990

A. Descriviu les dades dels quadres i situeu-les en el seu context històric.

Les presents dades ens mostren la caiguda de les exportacions e importacions a mida que avança

la 2a República Espanyola. La segona taula ens indica l’increment d’atur durant els primers cinc

anys de la II República. El context històric es situa en plena crisis internacional, per els efectes del

crack del 29 i el triomf del feixisme.

B. Expliqueu les causes de les dades que reflecteixen els quadres i expliqueu les seves

conseqüències socials i polítiques.

Mala administració per part del govern en regim, proteccionisme exagerat per part de l’estat

provocant la disminució en el numero d’importacions i exportacions. La inestabilitat política a

Espanya no donava confiança als altres països.

C. Comenteu els aspectes bàsics de la situació econòmica espanyola en el període que correspon als

quadres.

És una economia en decadència, que suposa l’augment d l’atur en la població i el empobriment

en esta mateixa. En la caiguda de les importacions i exportacions va poder ser possible un mal

acolliment per part del mon financer internacional, ja que, la moneda oficial (pesseta) va poder


sofrir depreciació. La situació econòmica es dolenta, Primo de Rivera, intenta sortir endavant. En

relació a la agricultura existia una mala distribució.

D. Es podria dir que la repercussió de la crisi mundial va ser molt forta a Espanya? Raoneu la

resposta.

La situació en l’economia internacional, no pintava gaire be, malgrat això no va afectar

profundament l’economia espanyola, doncs va sofrir una recessió menor que la dels països

industrialitzats, excepte en sectors relacionats a l’exportació i la importació de productes.

Aquesta situació si va suposar un augment a l’atur degut a la tornada dels espanyols immigrants

que no van a trobar feina al país on estaven.

1.3. Eleccions municipals del 12 d’abril del 1931

http://www.xtec.cat/~cgonza2/BATXILLERAT%20SEGON/t5%20segunda%20republica/t5%20segunda

%20republica.html

Font 1

«Las elecciones celebradas el domingo me revelan claramente que no tengo hoy el amor de mi pueblo.

Mi conciencia me dice que ese desvío no será definitivo, porque procuré siempre servir a España, puesto

el único afán en el interés público, hasta en las más críticas coyunturas. Un rey puede equivocarse, y sin

duda erré yo alguna vez. (...)

Soy el Rey de todos los españoles y también un español. Hallaría medios sobrados para mantener mis

regias prerrogativas, en eficaz forcejeo contra los que las combaten. Pero, resueltamente, quiero

apartarme de cuanto sea lanzar a un compatriota contra otro, en fraticida guerra civil. No renuncio a

http://www.xtec.cat/~cgonza2/BATXILLERAT%20SEGON/t5%20segunda%20republica/t5%20segunda%20republica.html

http://www.xtec.cat/~cgonza2/BATXILLERAT%20SEGON/t5%20segunda%20republica/t5%20segunda%20republica.html


ninguno de mis derechos, porque más que míos son depósito acumulado por la Historia, de cuya custodia

ha de pedirme algún día cuenta rigurosa.

Espero a conocer la auténtica y adecuada expresión de la conciencia colectiva, y mientras habla la

nación, suspendo deliberadamente el ejercicio del poder real y me aparto de España, reconociéndola así

como única señora de sus destinos. (...)

Font 2: Alfonso XIII, Madrid, 14 de abril de 1931»

Font 3: Madrid, 14 d’abril de 1931

Font 4: https://www.youtube.com/watch?v=sUu_7zqjBV8

A. Què és el Pacte de Sant Sebastià?

Es el nom que rebran els acords a que van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els

representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República i

liquidar la monarquia borbònica.

B. Quins partits van ser els vencedors de les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 i què va

suposar aquest triomf? Segons la font 1 a quin tipus de municipis triomfa el republicanisme?

Raona la resposta.

Els vencedors van a ser els partits col·ligats en el Pacte de Sant Sebastià (republicans, socialistes

i nacionalistes) es van imposar-se a les grans ciutats, obtenint la victòria en 41 de les 50 capitals

de província, i a la major part dels nuclis industrials, mentre que al món rural eren els

monàrquics els que van triomfar ja fos per tradició o per pressió caciquista.

C. A partir de la font 3 explica què va passar el 14 d’abril de 1931 a Madrid i a partir de la font 4 el

que passà a Catalunya.

Un cop coneguts els resultats, el 14 d’abril, els regidors electes de la localitat guipuscoana

d’Eibar van ser els primers a proclamar la República des de la plaça de l’Ajuntament, i al llarg

del dia ho van anar fent els regidors de moltes altres ciutats del país (Barcelona, Sevilla,

https://ca.wikipedia.org/wiki/Borbons

https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Rep%C3%BAblica_Espanyola

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Sebasti%C3%A0

https://ca.wikipedia.org/wiki/1930

https://ca.wikipedia.org/wiki/17_d'agost

https://www.youtube.com/watch?v=sUu_7zqjBV8


València, Saragossa, Sant Sebastià…), mentre la població sortia al carrer de manera espontània i

pacífica a celebrar-ho.

A Catalunya, les eleccions del 12 d’abril també van reflectir el sentit sobre la monarquia. Així, la

Lliga Regionalista va presentar-se davant de l’electorat com una opció política continuista i

reformadora, mentre que les forces republicanes, la coalició republicà-socialista i la recentment

creada Esquerra Republicana de Catalunya de Francesc Macià es presentaven com una opció

rupturista amb el règim monàrquic. L’esclatant victòria a les eleccions del 12 d’abril de 1931 va

portar Francesc Macià, el gran vencedor de les eleccions a Catalunya, a proclamar la República

Catalana integrada en el si de la República Federal Espanyola.

D. Referent a la font 2; descriu el tipus de font, digues si és primària o secundària i classifica-la

segons la forma i el contingut. Explica breument el tema que tracta la font tot identificant-ne

les idees principals, l’autor i el destinatari. Segons la font 2, podríem afirmar que el rei abdica?

Raona la resposta.

Es una font textual de caràcter polític-monàrquic, es considera una fons primària perquè la

informació es directa en relació a l’anàlisi. Tracta principalment del moment en el que Alfons

XIII, va veure’s obligat a renunciar a la potestat reial i va abandonar el país en direcció cap a

l’exili francès, degut a la decisió sobirana popular de instal·lar la República i al no desig que

acabi en guerra civil. L’autor, clarament, es el Rei Alfons III i al ser un document de caràcter

públic el destinatari son tots els espanyols.

El rei se exilia i suspendria l’exercici dels seus poders però, no abdica dels seus privilegis i drets

al tro, ja que te pensat retornar quan se celebrin eleccions generals.

E. Anomena com a mínim dos motius que apareixen en la Font 2 que van portar a Alfons XIII a

prendre la decisió d’exiliar-se.

Una de les raons és per a evitar disputes entre espanyols. I l’altre és perquè en les eleccions

que es van a portar a cap el suport a la seva persona va ser inexistent, fet que indica que el

poble no el vol.


2.EL BIENNI PROGRESSISTA (juny 1931- novembre 1933)

2.1 La Constitució de 1931: A partir dels apunts i de la recerca que puguis realitzar per Internet

anomena les característiques principals de la Constitució del 1931 seguint l’esquema que hem

utilitzat per anteriors anàlisis.

COMENTARI D’UNA CONSTITUCIÓ

Autoria Les Corts Constituents de la Segona República.

Caràcter ideològic Republicà, democràtic i progressista.

Subjecte de sobirania Sobirania popular (tots els poders de l’Estat emanen del poble).

Drets i llibertats -Llibertats religioses, d’expressió, de premsa, de reunió, d’associació i de

manifestació.

-Garanties judicials i igualtat davant la llei sense distinció de sexe, raça,

classe social, idees polítiques, religió, etc.

-Reconeixement del divorci i de la igualtat entre els homes i les dones.

-Establiment del matrimoni civil.

Relació església i

estat

Separació de poders església-estat. Estat aconfessional i sense cap

religió oficial (no subvenciona a l’església catòlica).

Corts Càmeres:

Unicameral.

Composició: No hi ha senat, per tant només

està format pel Congrés dels Diputats.

Sufragi El sufragi es universal femení i masculí a partir dels 23 anys.


Relació de poders Separació de poders total, control del poder legislatiu sobre

l’executiu i independència del poder judicial

.

Anys de vigència 8 anys de vigència. (1931-1939)

Circumstàncies de la

derogació

Caiguda del govern que governava la República al final de la guerra

civil espanyola.

2.2 Partits polítics i sindicats durant la Segona República: A partir de l’esquema que teniu al moodle

escolliu una tendència política i analitzeu-la més a fons: Origen i breu història, base social, programa

polític i personalitats destacades.

GRUPS:

GRUP 1 - Partits obrers

PSOE: (Partit Socialista Obrer Espanyol) partit d’ideologia centre esquerra , fundat el 1879 per Pablo

Iglesias. Es postula com a partit de classe obrera amb idees socialistes. EL partit és divideix en dues

tendències, una més progressista i una de més conservadora.

PCE: (Partit Comunista Espanyol) partit favorable al comunisme. LA seva ideologia es d’esquerres

anticapitalista. Un dels seus símbols és la representant Dolores Iburri.

POUM: Partit obrer d’unificació marxista, d’estrema esquerra. Es va crear l’any 1935 i es va dissoldre el

1980. Es postulen com a l’oposició del stalinisme, s’identifiquen amb el marxisme revolucionari. A favor

del comunisme. LA seva seu es trobava a Barcelona.

Sindicats:

UGT: d’ideologia socialista, va ser fundat l’any 1888 i tenen un origen comú amb el PSOE, el qual és de

la mateixa ideologia. Actualment té 1.057.000 afiliats, el segon sindicat espanyol més popular de l’Estat

espanyol.

CNT: d’ideologia anarcosindicalista, comunisme llibertari. Sigles de Comissió nacional de treballadors. Es

defineix com el sindicat per al moviment social. La xifra d’afiliats oscil·la entre 25.000 i 50.000. Va ser

fundat l’any 1910 i destaca per la seva gran activitat en la lluita anarquista en els anys de la dictadura.

FAI: Federació Anarquista Ibèrica. Va ser fundat l’any 1927, la seva ideologia és anarquista i comunista

llibertaria. Va destacar el seu paper en l’etapa anterior a la dictadura de Franco, portaven a cap

actuacions armades per defensar l’anarquisme.


GRUP 2 - Partits republicans

Acció republicana: partit progressista i republicana format l’any 1925 per Manuel Azaña. Va formar part

del govern provisional de la II República.

Partit republicano radical-socialista: aquest esdevé d’una escissió de l’ala més radical del PSOE. En les

eleccions de 1931 aquests es van posicionar com a tercera força.

GRUP 3 – Partits nacionalistes

Esquerra republicana: Amb Francesc Macià i Llussà com a líder, ERC va esdevenir el partir més votat a

les eleccions municipals d'abril de 1931. Després de la victòria Macià va proclamar la República Catalana,

però aquest acte no era una proclamació d'independència de Catalunya sino la proclamació de la

República, com va passar a altres ciutats d'Espanya, i del nou règim català donat que un dels punts

del pacte de Sant Sebastià (1930) era l'autogovern per a Catalunya. Així es va redactar un Estatut

d'Autonomia que suposava el restabliment de la Generalitat de Catalunya, institució que a Macià

dirigiria inicialment.

ERC, a partir d'aquell moment, i en el marc de la II República Espanyola (1931-1939), guanya totes les

eleccions que es van celebrant, tant les municipals com les del Parlament i les legislatives. És en aquest

context polític que el desembre de 1933 mor Francesc Macià. Lluís Companys el succeeix com

a President de la Generalitat.

ORGA: partit republicà, d’esquerres i autonomista de Galicia. Fundat per Santiago Casares Quiroga i

Antonio Vilar Ponte l’any 1929.

GRUP 4 – Partits Republicans de centre

Partit Republicà Radical: creat l’any 1908, el seu gran ideòleg va ser Lerroux. Destaca el seu important

paper a l’hora de conformar el pacte de San Sebastià el partit amb més pes del pacte. Durant el període

de la dictadura van ser evocats a la clandestinitat.

Derecha Liberal Republicana: la seva existència es limita a la II República espanyola (1930-1936). El seu

líder era Niceto Alcalà Zamora. LA ideologia del partit era republicana liberal conservadora.

GRUP 5 - Partits autonomistes de centre

Lliga catalana: d’ideologia centre-dreta, el seu ideòleg és Francesc Cambó. El seu gran suport el rebia de

la gran burgesia i la Església. Es desbancat finalment per ERC.

https://ca.wikipedia.org/wiki/President_de_la_Generalitat_de_Catalunya

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Companys

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Maci%C3%A0

https://ca.wikipedia.org/wiki/II_Rep%C3%BAblica_Espanyola

https://ca.wikipedia.org/wiki/Generalitat_de_Catalunya

https://ca.wikipedia.org/wiki/Estatut_d'Autonomia_de_1932

https://ca.wikipedia.org/wiki/Estatut_d'Autonomia_de_1932

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pacte_de_Sant_Sebasti%C3%A0

https://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_Catalana

https://ca.wikipedia.org/wiki/Eleccions_municipals_espanyoles_de_1931

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Maci%C3%A0_i_Lluss%C3%A0


PNB: partit nacionalista basc. Va ser il·legalitzat per Franco tot i ser un dels partits més antics. Existeix un

cert paral·lelisme entre la lliga catalana i aquest partit, amb la diferència de que aquest és basc.

GRUP 6 - Partits republicans de dretes

CEDA: agrupació de partits de dretes, d’ideologia profeixista.

Partido agrario: és el partit que es posiciona en contra de les reformes agrícoles impulsat pel govern de

la II República. Formen part del govern en el bienni conservador.

GRUP 7- Partits monàrquics de dretes

Renovación española: defensen una monarquia conservadora, és per això que defenen el llegat d’Alfons

XIII. EL seu líder és Jose Calvo Sotelo, i aquest partit està vinculats la falange espanyola.

Comunion tradicionalista: el seus líders més destacats són Carlos i Jaime de Borbon, la seva ideologia és

carlista i per això monàrquica.

Acció espanyola: organització feixista impulsada a Barcelona l’any 1931. Aquesta també va constituir

una revista que donava a conèixer aquesta ideologia monàrquica, ultraconservadora.

GRUP 8- Partits feixistes (el nostre grup)

Les Juntes d’Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) van ser un moviment polític espanyol d’ideologia

nacional-sindicalista, és a dir, una ideologia de caràcter antiparlamentari, contraria als partits polítics i a

qualsevol sistema democràtic, basant-se en un estat totalitari a través d’un sindicat únic. Les JONS, eren

considerades com un feixisme a l’espanyola, seguien el corrent feixista d’Europa com Hitler i Mussolini.

Van sorgir l’octubre de 1931 de la fusió del grup liderat per Ramiro Ledesma Ramos, el fundador del

setmanari de “La Conquista del Estado” amb les Juntes castellanes d’Actuació Hispànica, grup fundat per

Onésimo Redondo Ortega, un antic propagandista d’Acció Catòlica (associació formada per laics amb la

finalitat de fomentar la pràctica de la religió catòlica).

D’altre banda, trobem la Falange Espanyola (FE), un partit polític espanyol d’extrema dreta d’ideologia

feixista, nacionalsindicalista (com les JONS) i partidari d’establir un estat laic, fundat el 29 d’octubre de

1933 per José Antonio Primo de Rivera, el cosí de Miguel Primo de Rivera. El 15 de febrer de 1934, la

Falange Espanyola es va fusionar amb les JONS , creant un nou partit polític d’extrema dreta anomenat

Falange Espanyola de les JONS. En les eleccions de 1936, la victòria va ser del Front Popular, de la unió

del partits democràtics d’esquerra i antifeixistes, però la Falange Espanyola i de les JONS, va iniciar una

lluita armada contra els seus adversaris polítics que la va convertit en partit il·legal portant així a Primo

de Rivera a la presó. En conseqüència, el general Franco es va alçar contra la Segona República el 17 de

juliol de 1936 i tots els falangistes es van unir a ell, finalment Primo de Rivera mort afusellat el 10 de

novembre de 1936.


2.3 Les reformes del bienni progressista:

Bibliografia específica de consulta per aquest apartat:

http://gestindelamemoria-felix.blogspot.com.es/2010/03/blog-post_1999.html

- La reforma religiosa:

“Yo (…) me refiero a esto que llaman problema religioso. La premisa de este problema,

hoy político, la formulo yo de esta manera: España ha dejado de ser católica; el problema político

consiguiente es organizar el Estado en forma tal que quede adecuado a esta fase nueva e

histórica del pueblo español. Yo no puedo admitir, señores diputados, que a esto se le llame

problema religioso. El auténtico problema religioso no puede exceder los límites de la conciencia

personal, porque es en la conciencia personal donde se formula y se responde la pregunta sobre

el misterio de nuestro destino. Este es un problema político, de constitución del Estado, y es

ahora precisamente cuando este problema pierde hasta las semejas de religión, de religiosidad,

porque nuestro Estado, a diferencia del Estado antiguo, que tomaba sobre sí la tutela de las

conciencias (…), excluye toda preocupación ultraterrena y todo cuidado de la fidelidad, y quita a

la Iglesia aquel famoso brazo secular que tantos y tan grandes servicios le prestó. Se trata

simplemente de organizar el Estado español con sujeción a las premisas que acabo de

establecer (…)”

Discurso de Manuel AZAÑA en el Congreso de los Diputados en 1931

A. Descriu el tipus de font, digues si és primària o secundària i classifica-la segons la forma i el

contingut. Explica breument el tema que tracta la font tot identificant-ne les idees principals,

l’autor i el destinatari.

Aquest text és un fragment del discurs de Manuel Azaña en el Congrés dels Diputats l’any

1931, forma part dels debats que van precedir la redacció de la constitució de la 2ª República.

És una font històrica primària i textual de caràcter polític, que va dirigit principalment als

diputats que es troben al Congrés i en segon lloc, a tota la nació espanyola. L’autor és Manuel

Azaña, un polític oposat a la dictadura de Primo de Rivera que va exercir el càrrec de

president del govern al 1931 i al 1936 a més de ser president de la república del 1936 fins al

1939. Principalment, nega l’existència d’un problema religiós a Espanya, ja que l’estat ha de

ser laic i aconfessional, la religió es una qüestió personal. En segon lloc, esmenta la separació

d’església i estat que es produeix per segona vegada, ja que la primera va ser durant la

primera república.



B. Explica en què consisteix la llei de congregacions i relaciona-ho amb la dimissió de Niceto

Alcalá Zamora.

La llei de Congregacions que es troba desenvolupada als articles 26 i 27 de la constitució,

establia que les ordres religioses s’havien d’inscriure en un Registre especial del Ministeri de

Justícia, reglamentava el culte públic, suprimia la dotació del culte del estat i eliminava altres

subsidis oficials, a més de nacionalitzar part del patrimoni eclesiàstic (temples, monestirs,

seminaris, etc.), atribuïa a l’estat el dret a vetar els nomenaments religiosos i el tancament

dels centres d’ensenyament catòlic de primària i secundària. Nieto Alcalá Zamora dimiteix

perquè està en contra de la implantació d’un estat laic, ja que ell era catòlic practicant.

C. Explica el paper que hi van jugar personatges com el Cardenal Segura i el Cardenal Vidal i

Barrequer.

En aquell moment, el sector més conservador de l’església, encapçalat pel Cardenal Segura,

va posar tot tipus de discrepàncies davant d’aquesta llei causant així el ressorgiment de l’antic

anticlericalisme a 1931 que va comportar on van cremar diverses esglésies i convents. En

canvi, el cardenal Berdaguer va acatà el nou règim com a producte de la voluntat popular,

lliure i pacífica. Va conrear una gran amistat personal amb el president Alcalà Zamora. Amb

l’esclat de la guerra civil, va ser perseguit principalment per la FAI i empresonat.


- La reforma de l’exèrcit

A. Descriu les dues fonts, digues si són primàries o secundàries i classifica-les segons la forma i el

contingut. Explica breument el tema que tracten tot identificant-ne les idees principals, l’autor

i el destinatari.

Els dos gràfics de barres que tenim, són fonts estadístiques secundaries, ja que, provenen d’un

llibre de text de la editorial Vicens Vives. Les dues fonts són del mateix tema, la reforma de

l’exèrcit del 1932, i ens fan una comparació de la diferencia del nombre de militars que hi van

haver en els anys 1932 i 1931.

B. Descriu les dades que aporten les gràfiques i relaciona-les amb el context històric.

En les gràfiques observem una gran disminució de militars en l’any 1932, tots els càrrecs perden

la meitat de membres, i això es deu a la reforma militar que es va dur a terme en la II República

per modernitzar i fidelitzar l’exercit a la república.

C. Què és la Guàrdia d’Assalt?


El Cos de Seguretat i Assalt(Guàrdia d'Assalt) es va crear el 30 de gener de 1932 durant la

Segona República amb l'objectiu de disposar d'una força policial per al manteniment de l'ordre

públic i que fora de provada fidelitat al règim republicà. Ràpidament es convertiria en un eficaç

cos policial i va tenir una destacada i intensa activitat durant tota la seua història, especialment

durant alguns fets de la Guerra Civil Espanyola. Durant el Colp d'estat de Juliol de 1936 la

fidelitat i actuació dels Guàrdies d'Assalt va ser fonamental en molts llocs (especialment Madrid

o Barcelona) perquè fracassarà el colp i per això va gaudir de prestigi entre la població de la

zona republicana.

D. Quines són les reformes més importants que es produeixen a l’exèrcit?

La llei de retir de l’oficialitat(1931), establia que tots els oficials en actiu havien de prometre la

seua adhesió a la República, però se’ls donava la possibilitat de retirar-se amb el sou íntegre si

ho volien. Més de la meitat de l’oficialitat va acceptar l’oferta avanç d’acabar l’any. A més, es

van suprimir alguns rangs tradicionals, es va reduir el nombre d’unitats i oficials i es va tancar

l’acadèmia militar de Saragossa. Es van clausurar les capitanies generals i van desaparèixer els

tribunals d’honor i el Consell Suprem de Justícia Militar.

- La reforma educativa i cultural:

La Barraca, teatro universitario (1931-1936) Las misiones pedagógicas (1931-1936)

A partir de les imatges i la informació del moodle, reflexiona sobre les repercussions de la reforma

de l’ensenyament i relaciona-ho amb l’educació a l’actualitat (laïcitat, gratuïtat, etc...)

Es reforma la formació inicial dels docents , per a això es va crear mitjançant el decret de 29 de

maig de 1931 les missions pedagògiques , " encarregades de difondre la cultura general ,


l'orientació docent moderna i l'educació ciutadana en llogarets , viles i llocs, amb especial atenció

als interessos espirituals de la població rural "Va ser una proposta inspirada probablement a l'ILE.

Conscient que la modesta escola primària no podia dotar dels béns de la cultura als mitjans rurals ;

i es regula la inspecció de primera i segona ensenyança.

La majoria del poder pel que fa a ensenyament es trobava a mans de l'església, mitjançant la

reformes es van crear noves escoles i biblioteques i es redueix el poder eclesiàstic passant a un

estat de ensenyança laic, públic i gratuït. Això va repercutir de manera positiva en la societat ja que

la majoria de persones van poder assistir a l'escola sense necessitat d'haver estat part de l'alta

classe.

Avui en dia el sistema laic i gratuït es manté, però encara hi ha escola de caràcter privat on només

hi accedeixen persones amb amplis recursos econòmics. el laïcismes ha de mantenir-se per

respectar la varietat de ideologies dels alumnes.

- La reforma laboral:

Les reformes en aquest camp van ser aprovades abans de la formació del segon govern d'Azaña al

desembre de 1931 Francisco Largo Caballero, líder de la UGT, amb Azaña ocupant ja la presidència

del govern. L'objectiu d'aquestes reformes era crear un marc legal que reglamentés les relacions

laborals i s'afermés el poder dels sindicats, especialment de la UGT.

Va aprovar la jornada laboral de 8 hores al camp. Va establir per llei uns salaris mínims. Una de les

mesures més polèmiques fou el decret de conreu forçós: En localitats on hi havia una quantitat

important de jornalers en atur es podia obligar el conreu d’alguna gran propietat. També va aprovar

la llei de termes municipals, per la qual un propietari no podria llogar jornalers de fora del poble en

tant en quant hi hagueren aturats al poble.

- La reforma agrària:

Qui va ser Francisco Largo Caballero? Sintetitza les reformes laborals que va impulsar:


A. A partir del mapa explica la distribució de la propietat de la terra a Espanya a inicis del segle XX i

relaciona-ho amb els objectius de la reforma agrícola impulsada pel govern republicà.

En el mapa queda clarament visualitzat que el sud d’Espanya és on hi ha més camps agrícoles, i hem

d’entendre per tant que aquests basts espais s’han de controlar. D’aquesta manera el govern

republicà vol nacionalitzar aquests terrenys per a establir-ne un control més concret en cadascun

dels casos. Aquest control inclou uns objectius i el principal es disminuir l’atur obrer. A més volien

fer una redistribució de les terres per aconseguir una repartició més justa.

B. Quines són les terres que s’expropien en aquest moment i quins tipus d’expropiacions hi ha ?

Hi ha diferents tipus de terres que s’expropien:

-Les que s’ofereixen voluntàriament.

-Les finques rústiques de corporacions, fundacions i establiments públics que no s’explotin de

forma directa.


-Les que hagin sigut adquirides amb l’objectiu d’especular o amb l’únic objectiu de percebre la seva

renta.

- Les que constitueixen senyorius jurisdiccionals.

-Les incultes o evidentment mal cultivades.

C. Explica les causes del descontentament social que generen aquestes reformes tan en la pagesia

com en els propietaris agrícoles.

Primerament cal recalcar la general ideologia de dretes que existeix en l’àmbit rural, fet que

promou a contraposar-se en les propostes dels grups republicans d’esquerres. Aquesta dreta rural

era representada al parlament per vint-i-quatre diputats que s’oposaven fermament a aquestes

propostes. Agreujà la situació que aquesta reforma es prolongués en el temps de forma que la gana

i la misèria dels pagesos van portar-los a actuar i produir una revolta.

- La reforma de l’estructura de l’estat:

A. Quina relació té el Pacte de Sant Sebastià i la Constitució del 1931 amb la reforma

descentralitzadora de l’estat que es produeix ara?

Ja que el pacte de Sant Sebastià el va ser format per partits republicans i la seva ideologia també era

federalista, l’objectiu del govern era aconseguir que cadascun dels territoris tinguessin una major

autonomia. D’aquesta manera van haver d’eliminar el poder central per dotar a cada un dels territoris

de poder propi.

B. Redacta un breu informe sobre els estatuts del País Basc

La primera redacció de l’Estatut basc va ser refusada pel govern degut al seu excessiu caràcter suberà,

aquest es anomenat el ”Estatut d’Estella”. Dos anys després es va proposar un altre Estaut, el qual va ser

refusat pels carlistes. Va ser així que aquestes complicacions van produir que fins l’any 1936 que el

primer Estatut basc no va ser reconegut. Aquesta va ser proposada pel partit PNB, i van haver de

moderar lleugerament els articles dels diferents articles. Actualment el Estatut que segueix en vigor és el

del 79, conjuntament amb la Constitució.


2.4 Els problemes de la coalició republicanosocialista:

A partir de les fonts que tens a continuació i dels apunts del moodle, explica la insurrecció de Casas

Viejas i relaciona-ho amb els problemes de la coalició republicana i socialista i amb fets com la

sanjurjada i el triomf de les dretes a les eleccions del novembre del 1933

“El episodioa de Casas Viejas tuvo una resonancia enorme por la brutalidad con que habían actuado las

fuerzas de la Guardía de Asalto, un cuerpo creado por la República para desvincularese de la imagen

represora y violenta de la Guardia Civil. El levantamiento comenzó el 11 de enero con una huelga y,

como era habitual ya, con un ataque al cuartel de la Guardia Civil en el que hubo algunos heridos. La

llegada esa misma tarde de una compañía de guardias de asalto al mando del capitán Rojas dispersó a

los atacantes, algunos de los cuales se refugiaron en la choza de un anarquista

apodado Seisdedos,manteniendo como rehén a un guardia que estaba herido. Para acabar con la

resistencia la choza fue incendiada y mueron abrasados varios campesinos con sus familiares, entre los

que se encontraban mujeres y niños. Después, al menos catorce peones agrícolas fueron fusilados. El

resultado, un total de 21 muertos, de los cuales muchos ni estaban sindicados ni habían secundado la

huelga.”

Extret de : http://gestindelamemoria-felix.blogspot.com.es/2010/03/blog-post_1999.html

Al 1933, la lentitud de les reformes al camp, va reforçar als sectors més radicals que acusaven al govern

a no complir amb les seves promeses. Arran d’aquest fet, la CNT principalment per la FAI, un sindicat

anarquista (escissió de la CNT) que arribava al poder mitjançant el terrorisme, va convocar una alçament

contra la república que provoca incidents molt greus al poble de Casas Viejas a Cadis, amb els resultats

esmentats al text. En conseqüència, es trenca el govern d’Azaña i aquest dimiteix. Aquests fets, es

poden relacionar amb el fets de Sanjurjo, on es van tornar a enfrontar la guarda civil i els jornalers a

causa de protestes per les reformes al camp, que va acabar amb el linxament de dos guàrdies i com a

revenja un atac de la guardià civil en una manifestació pacifica. En conseqüència de les dimissió d’Azaña



es convoquen les eleccions generals de 1933 que acaben amb la victòria dels partits de dretes, ja que

l’esquerra s’havia separat totalment desprès de tot el panorama produït durant la segona república.

Tots aquests fets van ser impulsats pel seguit de reformes amb a finalitat de re-impulsar l’economia de

l’estat portades per aquesta gran coalició d’esquerres per tal de afavorir la classe obrera.

3. LA CATALUNYA AUTÒNOMA

3.1 L’estatut de Catalunya:

Font 1

Pregunta sobre la Font 1:

A. Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta

Es una font iconogràfica secundaria de caràcter polític, tracta de la propaganda política en favor

del referèndum a Catalunya.

Aquesta fotografia mostra cartells de caire polític reproduïda d’un llibre d’història, en concret

cartells que demanen la participació en el referèndum de l’Estatut del 2 d’agost de 1931.

B. Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.

La font es durant els primers mesos de la II República a Catalunya, quan després d’haver-se

elaborat un projecte d’Estatut (el denominat de Núria), es sotmeté a referèndum del poble de

Catalunya, resultant aprovat per amplíssima majoria. Posteriorment al referèndum, la nova


Constitució republicana reconegué el dret a la l’autonomia regional i l’any següent, 1932,

s’aprovà l’Estatut d’Autonomia, modificant-se l’aprovat en referèndum.

C. Expliqueu la consigna següent que apareix a la font “fa mig segle que els nostres avis i els

nostres pares començaren la lluita per l’Autonomia de Catalunya. Nosaltres hem d’acabar-la

amb la victòria, votant l’Estatut de Catalunya” .

l’Estatut en tant que culminació d’unes reivindicacions per l’autonomia iniciades en l’últim

quart del segle XIX.

L´inici del catalanisme polític triomfa amb el triomf de la lliga.

D. Explica les principals diferències entre l’Estatut de Núria i l’estatut aprovat finalment el 1932.

L'Estatut de Núria responia a un model federal d'Estat i excedia quant a denominació i pel que

fa a competències al que havia estat aprovat ja en els debats sobre la futura Constitució de la

República -ja que l '«Estat integral » responia a una concepció unitària, no federal - l'Estatut

creava una ciutadania catalana , declarava com a llengua oficial únicament el català , obria la

possibilitat que s'incorporessin a Catalunya altres territoris , i fins determinava les condicions

en què els joves catalans havien de complir el servei militar.

L'Estatut de Núria va ser modificat a fons durant la seva tramitació parlamentària a Madrid, ja

que van desaparèixer les referències a l'autodeterminació (l'únic record que va quedar va ser

l'afirmació que «Catalunya es constitueix com a regió autònoma», "com si el reflexiu indiqués

que ho feia per pròpia i única voluntat ") els impostos directes van seguir sent competència

exclusiva de l'Estat -el que va limitar considerablement la hisenda pròpia catalana-, així com la

legislació social, un tema irrenunciable per als socialistes, i el català va ser declarat «cooficial»

juntament amb el castellà.

No obstant això, es atorgaven un àmplies competències a Catalunya que tindria un govern i

parlament propis, que podria legislar sobre les competències exclusives, com el dret civil català,

l'ordre públic, les obres públiques que no fossin d'interès general, l'ensenyament primari i

secundària, i la possibilitat de crear escoles i instituts i una Universitat pròpia on es podria

emprar tant el castellà com el català.

E. Quins altres estatuts ha tingut Catalunya?

1- El Proyecto de Estatuto de Autonomía de Cataluña de 1919, también conocido

como Proyecto de Estatuto de la Mancomunidad de Cataluña

2- El Estatuto de autonomía de Cataluña de 1932, también conocido como Estatuto de Nuria,


3- l Estatuto de Autonomía de Cataluña de 1979, también conocido como Estatuto de Sau.

4- El Estatuto de Autonomía de Cataluña 2006.

3.2 La Generalitat de Catalunya:

“A nosotros, señores diputados, nos ha tocado vivir y gobernar en una época en que Cataluña no

está en silencio, sino descontenta, impaciente y discorde. Es probable que el primer Borbón de

España creyese haber resuelto para siempre la divergencia peninsulardel lado de allá del Ebro con

las medidas políticas que tomó. Sigue un largo silencio político en Cataluña; pero en el siglo XIX

vientos universales han depositado sobre el territorio propicio de Cataluña gérmenes que han

arraigado y fructificado, y lo que empezó revestido de goticismo y romanticismo no se ha

contentado con ser un movimiento literario y erudito, sino que ha impelido, robustecido y justificado

un movimiento particularista, nacionalista […], que es lo que constituye hoy el problema político

específico catalán […]. Cataluña dice, los catalanes dicen: «Queremos vivir de otra manera dentro

del Estado español».

La pretensión es legítima; es legítima porque la autoriza la ley, nada menos que la ley

constitucional. La ley fija los trámites que debe seguir esta pretensión y quién y cómo debe resolver

sobre ella. Los catalanes han cumplido los trámites, y ahora nos encontramos ante un problema que

se define de esta manera: conjugar la aspiración particularista o el sentimiento o la voluntad

autonomista de Cataluña con los intereses o los fines generales y permanentes de España dentro del

Estado organizado por la República.”

FONT: Discurs del president del Consell de Ministres, Manuel Azaña, en el debat de l’Estatut

d’autonomia de Catalunya del 27 de maig del 1932. Reproduït a Manuel AZAÑA. Sobre la

autonomía política de Cataluña.

Selecció de textos i estudi preliminar d’Eduardo García de Enterría. Madrid: Tecnos, 2005, p 101-

102.

A. Descriviu el tipus de Font i digueu de què tracta.

La font és de tipus primària, ja que se situa durant el succés dels fets. És de tipus textual i de

caràcter polític. És un fet a les Corts espanyoles del president del Consell de Ministres, Manuel

Azaña, en el qual defensa la creació de l’estatut d’autonomia per a Catalunya.

B. Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la Font.


Aquest discurs se situa posteriorment al debat parlamentari de l’estatut al maig de 1932 i dins

del primer bienni republicà format per un govern de coalició republicano-socialista del 1931 al

1933.

C. Expliqueu les idees principals que conté la Font.

Aquest discurs comença amb una explicació de l’origen de les reivindicacions catalanes, fent

referència a Felip V, ja que el seu regnat va reprimir molt la tradició, cultura i llengua catalana.

A més, explica els orígens del catalanisme i la conversió al nacionalisme, acabant amb una breu

explicació de la legitimitat del poble de Catalunya davant el dret que els hi concedeix la

constitució republicana per a elaborar un estatut propi que en aquell moment es debat a les

corts espanyoles.

D. Expliqueu l’obra de govern de la Generalitat fins el 1936.

El primer període fins l'octubre de 1934 va tenir una alta intensitat legislativa. Es va aprovar la Llei

Municipal de Catalunya, la de Creació del Consell de Cultura de la Generalitat, la Llei de Mutualitats, la

del Patrimoni històric, artístic i científic, la Llei del Servei de Biblioteques, Arxius i Museus i la

d'Habilitació i majoria d'edat. L'11 d'abril de 1934 va promulgar la Llei de Contractes de Conreu, que

tindria un paper destacat en l'evolució de la seva trajectòria política. La mort de Joan Selves a finals de

juny de 1934, va obligar Companys a fer una petita reestructuració. Arribarà fins octubre quan, arran de

l'entrada de la CEDA al govern espanyol, es produeixen els fets del sis d'octubre en els quals Companys

proclama l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. La conseqüència immediata és la

suspensió del govern autonòmic el 13 d'octubre, la detenció i empresonament del govern de la

Generalitat. Amb el canvi de majories de les eleccions generals de febrer de 1936, tragueren de presidi

el govern de Catalunya i la Generalitat reprengué les seves funcions, l'1 de març de 1936. Durant la

guerra civil espanyola entren al govern els anarquistes de la CNT. Els fets de maig del 1937 provoquen la

seva sortida i una certa inestabilitat del govern.

Després d'aquests incidents, desapareix la conselleria de defensa amb la centralització de poders

efectuada pel govern central de la República.

4. BIENNI CONSERVADOR ( novembre 1933 – febrer 1936)

4.1 Eleccions novembre del 1933


A. Busca informació sobre Clara Campoamor i el seu paper en la instauració del vot femení.

Política espanyola, pionera de la militància feminista (Madrid, 1888 - Lausana, 1972). Procedent

d'una família modesta, va estudiar la carrera de Dret a la vegada que treballava, i es va

llicenciar a la Universitat de Madrid el 1924. Al mateix temps que exercia la seva activitat com a

advocada, les seves inquietuds polítiques el van portar a aproximar-se als socialistes i fundar

una Associació Femenina Universitària.

Amb l'adveniment de la Segona República (1931), va obtenir un escó de diputada per Madrid

en les llistes del Partit Radical. Va formar part de la Comissió constitucional, destacant en la

discussió que va conduir a aprovar l'article 36, que reconeixia per primera vegada el dret de vot

a les dones.

Els governs de la República li van confiar altres càrrecs de responsabilitat, com la

vicepresidència de la Comissió de Treball, la direcció general de Beneficència, la participació en

la comissió que va preparar la reforma del Codi Civil o la presència a la delegació espanyola

davant la Societat de Nacions. També va fundar una organització anomenada Unió Republicana

Femenina.

No va aconseguir renovar la seva acta de diputada en les eleccions de 1933. I va abandonar

Espanya el 1938, davant la imminent victòria de l'alçament dels militars reaccionaris; el

subsegüent règim de Franco no li va permetre tornar al país, de manera que va romandre

exiliada, primer a Argentina, i, des de 1955 fins a la seva mort, a Suïssa.

B. Quines són les causes que expliquen el triomf electoral de les dretes a les eleccions del

novembre del 1933.

Font : Dones votant eleccions del 1933 Font: Clara Campoamor, míting del 1931


- Els treballadors estaven alterats i impacients pel desencantament amb les reformes, per això es

van donar conflictes. La CNT es va dividir en 2:els moderats (que col·laboraven amb la

república) i la FAI ( que eren més radicals). El PCE també s'oposava a les reformes. Les vagues

d'obrers i les rebel·lions de camperols eren freqüents.

- L'oposició conservadora es va organitzar en diversos partits. La centralització extrema de la

dreta, es concentro en grups polítics que es denominaven feixistes, com les JONS que es van

fusionar amb la Falange. El partit monàrquic de Calvo Sotelo, que també volia s'oposava. La

CEDA que no era una dreta molt radical però s'oposava la República.

- Les reformes del bienni progressista es van centrar en la vida política i les reformistes es van

trobar amb una forta oposició, dels més afectats (església, exercito, etc) i dels més radicals de

l'esquerra, causant conflictes per l'alt atur i les dures condicions de vida a Espanya.

4.2 El conflicte rabassaire de Catalunya

“Article 1. Són objecte d'aquesta Llei de contractes de conreu i s’entenen compresos sota aquesta

denominació els de rabassa morta, parceria, masoveria, arrendament de terres i en general tots els actes

i contractes, qualsevulla que sigui llur denominació, pels quals es cedeix l'aprofitament d'una finca

rústica a persona diferent del propietari, sempre que sigui l'explotació de naturalesa agrícola.

Article 10. La durada mínima dels arrendament regulats en aquesta Llei serà de sis anys. Si l'arrendatari

durant el darrer any del termini contractual (...) no avisa l'arrendador, per escrit, la seva voluntat de

donar per acabat el contracte, s'entendrà tàcitament que opta per la pròrroga per un període de sis anys

més, i així successivament.

Article 14. En acabar el termini contractual o alguna de les seves pròrrogues, el propietari podrà donar

per finit el contracte i reprendre la terra quan s'obligui a conrear-la directament ell o els seus

descendents o afillats de dret que facin vida comuna amb ell.

Article 43. El conreador de terres, a tıtol de contracte agrícola, té el dret d'adquisició del seu domini

mitjançant l'abonament del seu valor al propietari.

Article 44. Per a l'exercici dels drets d'adquisició és necessari (...) que els contractes s'hagin mantingut

per un període de més de divuit anys.”

Llei de contractes de conreu (11 d'abril de 1934)

A. A qui afectava la Llei de Contractes de Conreu? A qui beneficiava i a qui perjudicava?. Digues

en quines idees del text et bases per deduir-ho.


Veient la conflictivitat social al camp, el govern de la Generalitat de Lluís Companys redactà una llei per

protegir els camperols de ser expulsats així com dotar-los de terres pròpies. Amb aquest objectiu, per

exemple, s'establí que la durada mínima dels arrendaments havia de ser de sis anys, i que el treballador

de les terres tenia el dret d'adquisició d'aquestes mitjançant l'abonament del seu valor al propietari.

D'altra banda, per evitar la confrontació amb els sectors més conservadors catalans, la llei li féu

concessions en determinats aspectes; de tal manera que per l'adquisició de les terres era necessari

haver-hi estat treballant per un període de 18 anys. Com a resultat, la llei era massa moderada pels

rabassaires, però a la vegada massa revolucionària pels propietaris.

B. Indiqueu què era el contracte de rabassa morta i quins sectors socials i polítics s'hi van oposar.

El contracte de rabassa morta era un tipus de contracte emfitèutic pel qual un rabassaire podia conrear

les vinyes d'un propietari fins que el ceps morissin, uns 40 anys aproximadament. A partir, però, de

finals del s. XIX, l'epidèmia de la fil·loxera causà que els contractes s'acabessin en molt menys temps, i

els arrendataris, veient que el cultiu de la vinya no els era profitós, expulsaven els rabassaires per

cultivar-hi altres plantacions.

C. Qui presidia i a quines forces polítiques pertanyia el govern central en aquell moment (abril 1934)? I

el govern de la Generalitat?

I el govern de la Generalitat? A Espanya presidia la República Alejandro Lerroux i membres de la CEDA. A

Catalunya Presidia Lluis companys i ERC.

D. Quina posició van prendre aquests dos governs vers la Llei de Contractes de Conreu?

Esquerra Republicana es va mostrar a favor de aquesta llei de contractes, i el govern espanyol es va

mostrar contrari. Això va suposar un confrontament entre el govern català i l’espanyol.

4.3 La revolució d’octubre del 1934

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fil%C2%B7loxera


Font 1: Els fets d’octubre del 1934, Arxiu Aisa

“A la hora presente, la rebeldía ha logrado perturbar el orden público, y llega a su apogeo. El

movimiento queda circunscrito a Asturias y a Cataluña. En Asturias, el ejército está adueñado de la

situación y en el día de mañana quedará restablecida la normalidad. En Cataluña, el Presidente de la

Generalidad, con olvido de todos los deberes que le impone su cargo, su honor y su autoridad, se ha

permitido declarar el Estat Catalá. Ante esta situación, el gobierno de la República ha tomado el

acuerdo de declarar el estado de guerra en todo el país. Estad seguros de que ante la revuelta social

de Asturias y ante la posición antipatriótica del gobierno de Cataluña, que se ha declarado faccioso,

el alma del país se levantará en un arranque de solidaridad nacional (...)”

Font 2: A. Lerroux, fragmento del discurso pronunciado por la radio a toda España el dia 6 de

octubre de 1934 a les10 hores de la noche

A. Descriviu els dos tipus de font i digueu de què tracten.

Aquestes són fonts primàries que parlen de les revolucions a Astúries a l’octubre de 1934. Una

és una font gràfica d’un cartell que demanava a la gent que es reoltes i l’altre és un discurs

d’Alejandro Lerroux dient que aquells que es revolten alteren l’ordre públic.

B. Digueu quin és el context històric al qual pertanyen.

El 4 d’octubre de 1934, sota la presidència de Lerroux va formar-se un nou executiu

conservador en el qual la CEDA de Gil Robles finalment accedia a les responsabilitats de govern.

Però, per amplíssims sectors del país la CEDA i el seu líder representaven la fi de les

transformacions socials republicanes, ja modificades des de la victòria electoral de les dretes el

1933. Fins i tot, des de l’esquerra va interpretar-se l’entrada de la CEDA al govern com una

deriva del règim cap al feixisme que, a més, amenaçava l’autonomia catalana.


L’endemà mateix de la formació del nou govern, per iniciativa de la UGT i l’ Aliança Obrera (una

conjunció d’organitzacions obreres), va esclatar una vaga general per impedir la consolidació

del govern radical-cedista.

Bienni Conservador, després del vot de les dones

C. Expliqueu les causes i el desenvolupament dels Fets d’Octubre del 1934 i les conseqüències que

va tenir fins el 1936.

El descontentament davant del rebuig a la Llei de Contractes de Conreu més la incorporació

dels membres de la CEDA al govern de Madrid va provocar que, el 6 d’octubre, en declarar-se la

vaga general revolucionària contra el nou govern, Lluís Companys declarés, com ja ho havia fet

Francesc Macià, tot i que en unes altres circumstàncies, l’Estat Català dins la República Federal

Espanyola. A més, Companys va instar els dirigents antifeixistes a establir un govern provisional

de la República a Catalunya a l’espera del triomf de la vaga general.

Coalició de dretes. Levroux, l’ingrés de Gil Robles al govern.

Les conseqüències van ser dramàtiques, ja que el govern català va ser jutjat i els seus membres

condemnats a trenta anys de presó, mentre que l’Estatut era suspès i la Llei de Contractes de

Conreu definitivament anul·lada. Així, entre l’abril de 1935 i el febrer de 1936, Catalunya va

passar a ser governada per una coalició dels radicals i la CEDA, amb el suport de la Lliga que,

malgrat la col·laboració, no va aconseguir reimplantar l’Estatut.

A més, com a conseqüència de la revolució d’octubre, la CEDA va augmentar la seva influència

en el govern i va mostrar-se partidària d’aplicar les condemnes amb rigor i de procedir a una

reorientació de la política del govern. Es van tornar les propietats als jesuïtes i es va nomenar

Gil Robles com a Ministre de la Guerra, a la vegada que Franco, recompensat per la repressió

de l’aixecament asturià, es convertia en cap d’Estat Major. Posteriorment, el juliol de 1935, la

CEDA va presentar una proposta per a modificar la Constitució on es recollia la revisió del

sistema autonòmic, l’abolició del divorci i la impossibilitat de l’expropiació de terres.

4.4 La crisi del segon bienni

A. Busca informació sobre la situació del General Franco durant la II República.

Torna a Oviedo en situació de disponible, amb sou reduït al 80%. Un cop més es lliura als

estudis històrics i econòmics, fins que és nomenat cap de la Brigada d'Infanteria de guarnició a

La Corunya i governador militar de la ciutat. El 16 de març de 1933 és nomenat cap de la

Comandància General de Balears. Durant el seu any i mig a Palma de Mallorca es dedica de ple

a recórrer l'illa i estudiar un pla de defensa de la mateixa, que és acceptat pel ministre de la

Guerra, Diego Hidalgo Durán, el qual va quedar impressionat per l'altura professional de

Franco.


El 23 de març de 1934 és ascendit a general de Divisió, arribant així a la cimera de la seva

carrera militar. Té 41 anys. Al setembre de 1934, Diego Hidalgo Durán va convidar a Franco,

com a assessor personal seu, a unes maniobres militars celebrades a les muntanyes de Lleó.

B. Busca informació sobre el cas d’Estraperlo i l’Afer Nombela i relaciona’ls amb el final del bienni

negre.

L'escàndol Nombela o afer Nombela va ser un cas de corrupció de gran impacte polític que es

va produir a Espanya a la fi de 1935 durant el bienni negre de la Segona República Espanyola i

en el qual es van veure embolicats destacats membres del Partit Republicà Radical i el seu líder

Alejandro Lerroux, que en aquells moments era un dels partits que integraven el govern.

L'estraperlo fou un escàndol polític de la Segona República Espanyola, produït com a

conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca "Stra-Perlo", nom derivat

de Strauss i Perlowitz, qui n'eren els promotors.

Perquè se n'autoritzés la instal·lació al Casino de Sant Sebastià (Guipúscoa), van subornar el

1934 alts càrrecs del Govern, entre ells Aurelio Lerroux, nebot d'Alejandro Lerroux, líder del

Partit Radical, en aquelles dates en coalició amb la CEDA, o el ministre de Governació.

La revelació del cas de corrupció va tenir lloc com a conseqüència de la denúncia formulada pel

mateix Daniel Strauss davant el president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, ja que Lerroux

es negà a pagar la indemnització que Strauss li exigia per la prohibició del joc. L'escàndol va

suposar l'enfonsament del Partit Radical, quedant el centre polític sense representació i

potenciant els extremistes d'esquerra i de dreta. La polarització que aquest escàndol va

provocar fou una de les diverses causes que van precipitar la fi de la República i l'inici de la

Guerra Civil.


5. EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (febrer del 1936)

Eleccions del 16 de febrer del 1936 a Espanya:

A. A partir de les fonts històriques explica les idees fonamentals del programa de

el Bloque Nacional.

Es basaven en una ideologia conservadora i de dretes amb un suport a l’església, a la centralització de

l’estat i al rebuig de les llibertats a les classes popular. Donava més suport als gran propietaris i

terratinents, és a dir, a les classes altes i afavoria a l’exèrcit espanyol.

B. A qui es dirigeix?

Es dirigeix a la nació espanyola, al ciutadans d’Espanya.

C. A qui considera enemics?

Considera enemics aquells que no han votat o que no volen votar als partits de dretes. Ja que es

consideren millors que les esquerra i que els altres partís faran que l’economia del país s’enfonsi.

“Acción Popular ¡Contra la revolución y sus cómplices!Revolución o contrarrevolucion. Anti-España o España.O ellos o nosotros. Quien se abstenga de votar es un traidor y un criminal.El que siendo propietario de algo no ayuda al Frente contrarrevolucionario es un suicida y un insensato. Hay que aplastar la Revolución. Todo el poder para el Jefe.¡Votad a España! ¡Contra la Revolución y sus cómplices!Elector: Si quieres conservar el bienestar que disfrutas, sacrifica tu egoísmo el próximo 16 de febrero, y aunque tengas que hacer cola como un vulgar ciudadano, no dejes de votar.En las pasadas elecciones no lo hiciste. ¿Te lo impidió una gran enfermedad? ¿O, por el contrario, fue la satisfacción de un capricho, o lo


Propaganda electoral,eleccions espanyoles febrer del 1936

A. Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.

Són fonts primàries, ja que ens parlen de l’època en què van ser publicades. Són de caràcter polític i són

cartells electorals dels dos grans blocs d’esquerra i dreta a les eleccions del 1931.


Ens trobem al final del bienni negre on, desprès de discrepàncies internes entre membres del govern i

escàndols de corrupció, es van convocar eleccions per al febrer de 1936.

C. Quines tendències polítiques agrupava el Frente Popular i quin era el seu programa polític?

El front popular era un bloc republicà d’esquerres. On volien reprendre les reformes iniciades al primer

bienni i donar amnistia a diferents presos polítics.

D. Quin paper hi va jugar la CNT? I en les anteriors eleccions? A què creus que es deu aquest

canvi?


En aquestes eleccions, la CNT va dir als seus afiliats que votessin al Front Popular. Això es devia al

fet que a les anteriors eleccions van dir-los que s’abstinguessin, i això possiblement va fer que les

eleccions del 1834 fossin guanyades per la dreta. A més, i havia molts presos polítics de la CNT, i el

Front Popular es comprometia a donar-los amnistia.

A. Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.

Aquesta font, és secundaria, degut a que el mapa històric es troba publicat en temps

posteriors als fets i a més, és de tipus cartogràfica. Es mostra els resultats de les eleccions de

1936 per províncies i les victòries del Front popular, el centre i les dretes.


Aquest mapa ens vol situar en la etapa final de la II República espanyola, en les darreres

eleccions en democràcia just abans de la dictadura de quaranta anys del general Franco.

Veiem com aquesta situació crearà una gran divisió entre la Espanya progressista i la

conservadora, aquesta situació comportarà una ingovernabilitat que aprofitarà el militar

Franco per iniciar la seva dictadura.


C. Expliqueu a partir de la font a quines parts d’Espanya triomfà el Front Popular i a quines altres

els partits de dretes.

Les comunitats amb un major suport del vot progressista són: Catalunya, la comunitat

valenciana, Murcia, gairebé tota Andalusia, Galicia, Extremadura, Astúries, Ceuta, Melilla i

Madrid. En canvi els partits conservadors van guanyar a territoris com Castella i Lleó, Castella

la Manxa, Navarra, Cantabria, les illes Balears, les illes Canàries i la Rioja.

Eleccions del febrer del 1936 a Catalunya:

Front d'Esquerres Front Català d'Ordre

% diputats % diputats % votants

Barcelona ciutat 62,6% 16 37,3 4 64,7

Barcelona circunscripció 60,9 11 39 3 73,8

Girona 57,6 5 42,3 2 71,6

Lleida 54 4 45 2 71,9

Tarragona 57,2 5 42,4 2 73,3

TOTAL 58,9 41 41 13 71,3

Risques, M.: Història de la Catalunya contemporània

Resultats a Catalunya de les eleccions al Parlament Espanyol al febrer de 1936

A. Descriviu el tipus de Font i digueu de què tracta.

És una font de caràcter primària, ja que es publicada durant la successió dels fets (resultats

electorals de les eleccions del 16 de febrer de 1836). Tracta de les eleccions de 1836 portades a

terme per les cinc circumscripcions catalanes, tant en percentatge de vots com en nombre de

diputats obtinguts pel Front d’Esquerres i pel Front Català d’Ordre.

B. Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la Font.

Aquesta font ens dóna els resultats a Catalunya de les darreres eleccions democràtiques a

Catalunya abans de la dictadura franquista. Aquestes darreres es van produir l’any 1936 el

mateix any que es va iniciar la guerra civil.

Després d’iniciar la II República l’any 1931 els dos darrers anys d’aquesta es van presentar com

el bienni conservador en el que les dretes governaven. Després d’aquestes eleccions el

panorama polític va quedar molt repartit entre els partits d’esquerra i dreta. Va ser

precisament aquesta inestabilitat política la que va aprofitar el militar per fer el cop d’Estat.

C. Expliqueu els resultats de les eleccions.

El Front d’esquerres, obté un percentatge de vot molt més elevat a Barcelona ciutat i província

que el Front Català d’Ordre. El front d’esquerres, obté més quantitat de vots en relació al Front


Català d’Ordre, principalment per les dues circumscripcions de Barcelona. A més, obté una gran

quantitat de diputats, 41 en relació al Front Català d’Ordre, que tant sols en té 13.

D. Indiqueu el programa polític del Front d'Esquerres i del Front Català, quins partits agrupen

principalment cada agrupació política.

El Front d’Esquerres té com a objectiu l’amnistia política i social dels empresonats per la seva

participació en els fets del sis d’octubre de 1934, el restabliment total del govern autònom de

Catalunya, la vigència de l’Estatut de Núria, l’acabament del traspàs de serveis i l restabliment

de la llei de contractes de conreu. Estava format per una coalició electoral de partits

d’ideologies d’esquerres i republicanes; entre ERC, Acció Catalana Republicana, Partit

Nacionalista Republicà d’Esquerra, Unió Socialista de Catalunya, Partit Republicà d’Esquerra,

Partit Obrer d’Unificació Marxista, Partit Català Proletari, Partit Comunista de Catalunya i Unió

de Rabassaires.

El Front Català d’Ordre va ser una coalició formada per forces de dreta que es trobaven sota

l’hegemonia centrista de la Lliga Catalana (versió catalana del front nacional

contrarevolucionari). Estava format per la Lliga Catalana, Dreta de Catalunya, Acció Popular

Catalana, Partit Republicà Radical, Comunió Tradicionalista i Renovació Espanyola. No tenien

un programa definit, la seva propaganda es va fonamentar en atacar al Front d’Esquerres de

Catalunya i en la idea de que no es repetissin els successos d’octubre de 1934.

Realitza un breu anàlisi comparatiu de les tres eleccions generals durant la II República espanyola tot

relacionant-les amb les etapes polítiques que la componen. Pots seguir el següent esquema: Introducció

( descripció de la font històrica) desenvolupament del tema ( anàlisi més profund de la font i relació amb

els períodes ) conclusió i síntesi.

Ens trobem enfront una font primària que ens descriu els resultats de les tres eleccions democràtiques

que es van produir durant els anys de la II República Espanyola. En aquesta se’ns descriu tan el nombre

de votants de cada ideologia, com el nombre de diputats. Les primeres eleccions es van produir al juny

del 1931, en aquestes van guanyar amb claredat els partits d’esquerres. Espanya venia d’una dictadura i


la població volia canviar la situació en la que estava sumida l’Estat, de manera que més de la meitat de

la població es va atorgar el seu vot als progressistes.

Les següents eleccions van ser l’any 1933, en aquestes es va produir un gir de 180 graus a la situació

degut a que la dreta va ressorgir obtenint 204 diputats, els partits de centre també van sortir

beneficiats. En canvi l’esquerra va quedar relegada a la tercera força, aquest moment inicia el bienni

conservador. Les darreres eleccions de la II República van ser al 1936, i en aquestes l’esquerra va

guanyar clarament les eleccions gairebé amb els mateixos resultats que al 1931. El vot va quedar molt

polaritzat ja que en aquestes els partits de centre van obtenir pocs diputats.

A través d’aquesta font veiem com les situacions polítiques de l’Estat poden variar molt el vots de la

població. Destaca que la diferencia sigui tant ample, fet que significa que hi ha votants d’esquerres que

en altres eleccions van votar a la dreta o viceversa. Això ens fa veure la fragilitat i forta inestabilitat

política durant aquest període.

6. EL COP D’ESTAT (juliol del 1936)

A. Explica el paper que van tenir els següent s personatges en el cop d’estat del 17 de juliol del

1936.

La mort de José Calvo Sotelo, per venjança a la mort de José Castillo, va accelerar els plans del

cop d’estat. El general Sanjurjo torna a organitzar una conspiració contra la República. El cop

d’estat, estava dirigit pel general Franco amb l’ajuda del general Mola, que va començar el cop

d’estat a Les Canàries i quan es va assegurar de que tindria èxit va passar al Marroc per posar-

se al cap davant de l’exercit de l’Africa per poder atacar la península.

El general Goded, havia protagonitzat l’aixecament militar a Mallorca i a Catalunya. El qual no

va tenir èxit, ja que, la població, els sindicats, els parits d’esquerra els van neutralitzar.

General Mola General Goded

Queipo de Llano

General Sanjurjo

General Franco


Quepio del Llano va protagonitzar l’alçament a Sevilla, que és va caracteritzar, per tot el terror

que va causar en els barris que es van oposar i els afusellaments massius militants,

simpatitzants o presumptes simpatitzants de partits i sindicats d'esquerra.

B. Qui és el president de la Generalitat en aquell moment? I el president de la República i el cap

del govern central ?

Lluis Companys i Casares Quiroga.

Trobaràs exercicis de repàs en el següent enllaç:

http://www.xtec.cat/~cgonza2/BATXILLERAT%20SEGON/t5%20segunda%20republica/

t5%20segunda%20republica.html#exercicis

http://www.xtec.cat/~cgonza2/BATXILLERAT%20SEGON/t5%20segunda%20republica/t5%20segunda%20republica.html#exercicis

http://www.xtec.cat/~cgonza2/BATXILLERAT%20SEGON/t5%20segunda%20republica/t5%20segunda%20republica.html#exercicis

Activitats II república

Education

Transcript of Activitats II república